Tema 4. Humanisme i Reforma (lèxic). HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. 2n ESO
TEMA 3. EL LÈXIC
Transcript of TEMA 3. EL LÈXIC
![Page 1: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/1.jpg)
CATALÀ 2n BatCATALÀ 2n Bat
TEMA 3. EL LÈXICTEMA 3. EL LÈXIC
![Page 2: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/2.jpg)
LA FORMACIÓ DE MOTS La creació de noves paraules es regeix
pel principi d’economia: es recorre a expressions que ja existeixen en la llengua. Els recursos lingüístic poden ser:
Interns crear nous mots a partir dels que ja existeixen en la llengua.
Externs incorporació de mots que pertanyen a altres llengües.
![Page 3: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/3.jpg)
LA DERIVACIÓ
Consisteix en afegir un afix a un radical o lexema.
Segons la posició els afixos es calcifiquen en: Prefixos Infixos Sufixos
![Page 4: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/4.jpg)
PREFIXOS Es classifiquen seguint tres criteris:
Fonològic segons la tonicitat poden ser: Àtons
a- amuntegar bes- besavi
Tònics avant- avantprojecte infra- infraroig
![Page 5: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/5.jpg)
PREFIXOS
Morfosintaxi assignar nova categoria gramatical al lexema.
Tant sols alguns prefixos permeten formar verbs a partir de radicals nominals i adjectius. consell aconsellar terra enterrar
L’adjunció de prefixos a- i en- pot L’adjunció de prefixos a- i en- pot provocar canvis sintàctics i semàntics.provocar canvis sintàctics i semàntics.
![Page 6: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/6.jpg)
PREFIXOS
Semàntic segons el seu significat indiquen l’espai el temps, la jerarquia en una escala...
Els derivats amb prefix s’escriuen sense Els derivats amb prefix s’escriuen sense guionet tret de les formes amb prefix guionet tret de les formes amb prefix no-no-. .
![Page 7: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/7.jpg)
INFIXOS Formen una llista tancada i afegeixen
pocs matisos de significat.
Poden servir per diferencia significats:Infix Exemple
-iss- Roquissar
-itx- Magritxol
-ol- Rajolí
-oll- Empatollar
-on- Ensangonar
-oss- Picossada
-ot- Xerrotejar
-uc- Menjucar
-usc- Pedruscall
-uss- Cantussejar
Infix Exemple
-al- Apegalós
-all- Ceballut
-an- Costaners
-any- Afiganyar
-ar- Llargarut
-arr- Caparró
-ass- Allargassar
-at- Llogater
-atx- esprimatxat
Infix Exemple
-eg- Polseguera
-ell- Solellada
-er- Camperol
-et- Pelleter
-ic- Ploricó
-ill- Branquilló
-in- Clenxinar
-iny- Plorinyar
-isc- Ploviscar
![Page 8: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/8.jpg)
SUFIXOS
Expressen a més d’un significat una categoria gramatical.
Poden formar noms, adjectius, verbs i adverbis a partir de radicals nominals, adjectivals, verbals i , en menor mesura, adverbials.
![Page 9: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/9.jpg)
SUFIXOS
La formació de noms:
Noms derivats de noms
Cal diferenciar dos tipus de processos. Derivació amb sufixos valoratius no forma noves
unitats lèxiques. Derivació amb altres tipus de sufix forma noves
unitats amb nous significats i recategoritza el radical.
![Page 10: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/10.jpg)
SUFIXOS
Noms derivats d’adjectius No comporten una variació semàntica els
derivats tendeixen a manifestar la qualitat del radical i són, per tant, noms abstractes.
Noms derivats de verbs Solen tenir un significat relacionat amb
l’acció verbal o l’agent que la realitza. També resulten objectes i indrets
relacionats amb el racial verbal.
![Page 11: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/11.jpg)
SUFIXOS
La formació d’adjectius
Els adjectius formats a partir de noms, verbs i adjectius mantenen una relació semàntica amb el radical del qual provenen.
![Page 12: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/12.jpg)
SUFIXOS Adjectius derivats de noms
Gentilicis Característica Pertinença
Adjectius derivats d’adjectius Tendència Valoratius Superlatius
Adjectius derivats de verbs Qualitat Propensió, aptitud
![Page 13: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/13.jpg)
SUFIXOS
La formació de verbs
Verbs derivats de noms El sufix que s’incorpora als verbs derivats
de nom indica, am petites variants, “posar en acció” allò que expressa el radical.
![Page 14: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/14.jpg)
SUFIXOS
Verbs derivats d’adjectius Indiquen “posar en acció” la qualitat
expressa el radical, o sigui, “fer tornar”, “tenir tendència a”.
Verbs derivats de verbs Pertanyen tots a la primera conjugació i
solen presentar un infix entre el lexema i el sufix.
![Page 15: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/15.jpg)
LA LEXICALITZACIÓ Explica tots aquells processos de
formació de mots que pertanyen a unitats existents de la llengua.
La composició Formació de mots a partir de la unió de
dos lexemes. El mot resultant constitueix una unitat de significat i alhora una unitat morfosintàctica
![Page 16: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/16.jpg)
LA LEXICALITZACIÓ La sintagmació i la fraseologia
La sintagmació combinar paraules per formar un sintagma que es comporta com una construcció fixa, amb un significat específic, dins de l’oració. Locució gramatical Locució lèxica
La fraseologia formar oracions que funcionen com a construccions fixes amb un sentit específic.
![Page 17: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/17.jpg)
LA LEXICALITZACIÓ
L’habilitació Recurs de formació de mots que consisteix a
assignar una nova categoria gramatical i un nou significat a una unitat ja existent en la llengua.
La truncació, les onomatopeies i la reduplicació Truncació recurs lèxic que consisteix a
modificar un mot ja existent escurçant-lo, però conservant-ne les característiques gramaticals i el significat.
![Page 18: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/18.jpg)
LA LEXICALITZACIÓ
L’onomatopeia procés de formació de mots que consisteix a denominar un determinat concepte a partir de la reproducció d’un so o soroll estretament vinculat a aquest concepte.
La reduplicació consisteix en la repetició d’un element d’un mot o de tot un mot sencer, és mlt poc productiu en català.
![Page 19: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/19.jpg)
ELS MANLLEUS El lèxic d’una llengua es distribueix en 3
categories:
Base comuna i constitutiva de la llengua
Restes de les llengües anteriors
Aportacions posterior (manlleus): Causes lingüístiques Causes no lingüístiques: contacte fronterer,
conquesta o supremacia econòmica o cultural
![Page 20: TEMA 3. EL LÈXIC](https://reader035.fdocuments.mx/reader035/viewer/2022081502/559322fa1a28ab96418b4766/html5/thumbnails/20.jpg)
ELS MANLLEUS
Pel que fa a l’adaptació lingüística dels manlleus, es poden prendre dues opcions:
Mantenir la grafia original
Adaptar la grafia a les normes ortogràfiques de la llengua que rep el manlleu.