Tema 3, 2 la revolució francesa
-
Upload
jesus-lerma -
Category
Education
-
view
367 -
download
4
description
Transcript of Tema 3, 2 la revolució francesa
Tema 3: Liberalisme i nacionalisme
La revolució francesa
2. La revolució francesa
Tot i la influència sobre els legisladors europeus del s.XIX, “l’experiment americà” quedava molt lluny i es percebia com quelcom exòtic. Serà molt més decisiva i espectacular la influència del següent esclat revolucionari.
La Revolució francesa és una etapa crucial per a la Història de França, i d'interès universal. Suposa un canvi extraordinari dels àmbits polític, social, econòmic i cultural.
És un procés diferent de l’americà, atés que que té com a objectiu acabar amb l’antic règim.
La seua influència va ser tal, que és considerada com el començament de l’època contemporània.
2.1. La interpretació de la revolució
Causes de la revolució
nombroses interpretacions
historiografia liberal i marxista
és una revolució burgesa
historiografia romàntica i de principis del s.XX
és una revolució social
la provoca l’empobriment de les classes populars
culminació de l’ascens social i econòmic de la burgesia
possiblement una combinació d’ambdues estarà molt a prop de la
realitat
2.2. Les fases de la revolució
1. Fase pre-revolucionària (1787-1789)
2. L’Assemblea Nacional (1789-1792)
3. La Convenció (1792-1794)
4. El Directori (1794-1799)
5. L’època napoleònica (1799-1815)
a) El consolat (1799-1804)
b) L’imperi (1804-1815)
Fase pre-revolucionària (1787-1789)
1789: crisi a França
motius estructurals
conjunturals
inherents a l’antic règim
organització estamental
90% de la població viu marginat en algun aspecte
depenen del moment concret
greu crisi econòmica de la monarquia francesa
guerres constants
despeses de la cort
successió de males collites
crisi de subsistència
degradació de les condicions de vida del
Tercer Estat
reforma fiscal Solució de la crisi?
els privilegiats pagaran impostos
negativa de noblesa i clergat
Rebel·lió dels privilegiats, demanen la convocatòria dels Estats Generals
no s’han convocat des del 1614
dubtes nova Assemblea de Notables per decidir
composició i funcionament
1.200 membres: 300 + 300 + 600
vots per estaments o individuals?
costums
cahiers de doléances peticions prèvies dels electors
mitjançant llurs representants L’abat Sieyès publica Qu’est-ce que le
Tiers–Etat?
sols ells poden aprovar nous impostos
Els Estats Generals:
Durant la monarquia francesa, assemblea dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) convocada pel rei per obtenir subsidis extraor-dinaris i assegurar la unitat al seu entorn.
Sessió dels Estats Generals. La noblesa s’ubica a l’esquerra del tron, el clergat a la dreta i el tercer estat enfront.
5 de maig de 1789, els Estats Generals es reuneixen a
Versalles
Lluís XVI convoca els Estats Generals
L’Assemblea Nacional (1789-1792)
el Tercer Estat demana el vot individual en els Estats Generals
els privilegiats rebutgen la proposta
17 de juny de 1789, el Tercer Estat es constitueix en Assemblea Nacional
s’hi afegeixen diputats nobles i clergues
20-VI-1789 Jurament del Joc de Pilota
9 de juliol del 1789, es converteix en Assemblea
Constituent
14 de juliol de 1789 Presa de la Bastilla
Mesures fonamentals de l’Assemblea Constituent
Abolició dels drets i privilegis feudals
Reforma de l’església catòlica, 1790
Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, 26-VIII-1789
Reformes econòmiques, administratives i judicials
Constitució de 1791
estableix una monarquia constitucional moderada.
divisió de poders, amb un legislatiu fort i un executiu dèbil que mostra els recels cap al rei.
estableix el sufragi censatari.
poder legislatiu resideix en una Assemblea Nacional Legislativa unicameral amb poders il·limitats en matèria de lleis i d’impostos. Diputats elegits per dos anys.
poder executiu en mans del monarca, hereditari, pot elegir ministres (càrrec incompatible amb el de diputat), però no pot convocar o dissoldre l’Assemblea. Té dret a vet suspensiu en matèria de lleis (retardar però no rebutjar).
poder judicial independent
Lluís XVI no accepta el paper que li assigna la Constitució
conspiracions contrarevolucionàries
intent de fugida (20-VII-1791)
fugida de nobles
10 d’agost 1792 assalt al Palau de les Tulleries
desprestigi de la monarquia
abolició de la monarquia Varennes
La Convenció (1792-1794)
guerra amb les potències europees
Convenció Nacional
composició heterogènia
circumstàncies inicials
convocatòria d’eleccions
derrotes continuades
sufragi universal masculí
tres grups principals
buit de poder l’executiu està vacant
Girondins (moderats)
la plana
Jacobins (radicals)
els girondins controlen d’inici la Convenció
pressió dels jacobins
reuneix els poders legislatiu i executiu
primers èxits militars
liderats per Robespierre
comença l’època del terror
inici d’una dictadura
exercida pel Comitè de Salut Pública
actuació política
Execució del rei (21 gener 1793) Proclamació de la república Constitució de 1793 Nova declaració de drets
Obra de la Convenció
predomini jacobí
recolzats pels sans-culottes
Lluís XVI de França Maria Antonieta
22 de gener de 1793, execució de Lluís XVI
Constitució de 1793
• basada en el sufragi universal masculí
• encapçalada per una nova Declaració de Drets més avançada que la del 1789
dret al treball
dret a l’assistència
dret a l’educació
dret a la insurrecció
• el poder executiu queda en mans d’un Consell de 24 membres controlat per l’Assemblea
• el poder legislatiu resideix en una assemblea unicameral renovable anualment
• el poder judicial està en mans de jutges elegits anualment
• abolició de l’esclavitud a les colònies
• no arribà a entrar en vigor
actuació econòmica i
social
Confiscació dels béns dels refractaris Reforma agrària Polítiques i experiments socials
actuació internacional
Èxits militars Lleves massives
Exèrcit nacional
els jacobins cauen en desgràcia a partir del 1794
reacció termidoriana
inici de la següent fase de la Revolució
expansió territorial
L’expansió francesa a finals del 1799
executat el 28 de juliol de 1794
Maximilien de Robespierre
El Directori (1794-1799)
La Revolució recupera el caràcter moderat i burgés
Constitució de 1795
persecució dels jacobins i dels sans-culottes
Constitució de l’any III
• Retalla les conquestes socials jacobines
• Sufragi censatari (més restringit que en 1791)
• Divisió contundent dels poders:
poder legislatiu
poder executiu
bicameral
els Cinc-cents (proposa les lleis)
els ancians (aproven les lleis)
el Directori
cinc membres elegits pels Ancians d’entre una llista de cinquanta
proposada pels Cinc-cents
Guerra permanent amb les potències europees
Repressió sistemàtica de l’oposició al nou règim
+
necessitat de recolzar-se en els militars del nou exèrcit
revolucionari
debilitat del Directori
colp d’estat del 18 brumari de l’any VIII (9 nov 1799)
Reaccionaris Reialistes Jacobins Sans-culottes Primers comunistes
Napoleó primer cònsol
Gracchus Babeuf
la conjura dels iguals