1

TEMA 2. ELS DIFTONGS. L’ACCENTUACIÓ I LA DIÈRESI

2.1. ELS DIFTONGS I ELS HIATS

2.2. ELS ACCENTS

2.3. LA DIÈRESI

2.1. ELS DIFTONGS I ELS HIATS

Quan fem la separació de síl·labes, cada síl·laba conté una vocal que fa de nucli, però

en alguns casos trobem dos vocals en una mateixa síl·laba. Aquest grup vocàlic

s’anomena diftong i no es pot separar. Exemple: rei-na.

En canvi, quan dos vocals contigües pertanyen a síl·labes diferents s’anomena hiat.

RECORDA

DIFTONG=2 VOCALS1

SÍL·LABA

1. Separa les síl·labes de les paraules següents.

Caixa, boira, hui, nau, veure, actiu, moure, Pasqua, guant, quant, quadern, cau, llei,

rei, blau, mai, neu, peu, hui, espai, cuina, aixeta.

CAI-XA; BOI – RA; HUI; NAU; VEU-RE; AC-TIU; MOU-RE; PAS-QUA; GUANT;

QUANT; QUA-DERN; CAU; LLEI; REI; BLAU; MAI; NEU; PEU; HUI; ES-PAI; CUI-

NA; AI-XE-TA

TIPUS DE DIFTONGS

Per entendre els diftongs cal que observes el triangle vocàlic, fixa’t que hi ha unes vocals

més obertes que altres.

i u +

tancament

e o

ε c

a + obertura

Com pots veure les vocals i/u són les més tancades.

2

Per a fer diftong, una de les dos vocals ha de ser obligatòriament una i o una u. A més, no hi

haurà diftong si la u no sona. Exemple: que.

Segons en quina posició vaja la i o la u, podem distingir entre diftongs creixents i

decreixents.

DIFTONGS DECREIXENTS (VOCAL + VOCAL TANCADA)

Formats per una vocal (a,e,i,o,u) seguida de i,u. S’hi produeix una disminució de l’obertura

de la boca.

AI Ai-re, mai AU Cau-re, pau

EI Ei-na, re-mei EU Beu-re, veu-re

IU Niu, es-tiu

OI Boi-na, he-roi OU Ou, plou-re

UI Cui-na, llui-ta UU Duu, lluu

2. Busca 3 paraules al diccionari o a l’internet que continguen els diftongs

creixents.

AI AIRE, AIGUA AU DAURAT, PAU,

EI REINA, PEIX, REMEI, EU DEURE, FEU, VEURE,

IU RIU, ESTIU, NIU

OI ALMOINA, BOIRA, , OU POU, COURE, AIGUOTA

UI BUIDAR, CIUTAT, CUINA, UU DUU,

DIFTONGS CREIXENTS (VOCAL TANCADA + VOCAL)

Formats per una vocal tancada i,u seguides d’una altra vocal (a,e,i,o,u). S’hi produeix un

augment de l’obertura de la boca.

Hi ha dos tipus de diftongs creixents:

A) Quan la lletra u porta davant les lletres g o q seguides d’una altra vocal..

GUA E-gua, guar-di-o-la QUA E-qua-ci-ó, E-qua-dor

GÜE Un-güent, plu-ri-lin-güe QÜE Qües-ti-ó, se-qüèn-ci-a

GÜI Lin-güís-tic, pi-ra-güis-me QÜI O-bli-qüi-tat, te-rra-qüi

3

GUO Llen-guo-ta, pa-rai-guot QUO Quo-ci-ent, quo-ti-di-à

3. Busca 2 paraules al diccionari o a l’internet amb els diftongs creixents.

GUA AIGUA GUANT

LLENGUATGE

QUA QUASI QUANTITAT QUATRE

GUE GUEPARD GUERRA

GUERRER

QÜE QUE QÜESTIONARI

ELOQUËNT

GÜI PINGÜÍ GUITARRA GUITA QÜI OBLIQÜITAT

GUO LLENGUOTA AIGUOTA

AIGUÓS

QUO QUOTA QUOCIENT

QUOTIDIÀ

4. Assenyala els diftongs creixents de les paraules següents. Alerta,

que totes no en tenen.

Pasqüer Pingüinet Seqüència Ciència

Guerra Qüestionar Llengua Paraigua

Guany Perquè Llengües Aquarel·la

Obliqüitat Eloqüent Quimera Llenguota

5. Completa les següents paraules amb els diftongs corresponents.

Q___stionar N___tre Q___tre G___nts

Fug___ Seg___nt Conseg___nt Ag___antar

Pl___re Aq___ri Q___xal Freq___nt

R___re

QÜESTIONAR,

FUIG, PLOURE,

RAURE

Pal___

SEGÜENT

AQUARI NEUTRE

PALAU

R___

QUATRE

CONSEGÜENT

QUEIXAL RIU

Aq____tic

GUANTS

AGUANTAR

FREQÜENT

AQUÀTIC

B) Quan la lletra i/u són semiconsonàntiques, és a dir, no funcionen com a vocals, sinó

com a “mig” consonant. A principi de paraula, seguides d’altra vocal: io-gurt, ia-io...

6.Separa les síl·labes de les següents paraules:

Baieta BA – IE –TA Talaia TA – LA – Joia JO – IA Meues ME-UES

4

IA

Reia RE - IA Seues SE – UES Iuca IU – CA Hiena HIE - NA

Iode IO – DE Ioga IO – GA Ien IEN Epopeia E–PO-

PE–IA

Maionesa MA-IO-

NE-SA

Baia BA-IA Hiat HI-AT Paranoia PA-RA-

NO-IA

7. Separa en síl·labes les paraules següents. Cal que tingues en compte

els diftongs.

Progressiu Maria Actual Peu

Bou Família Dieta Beix

Alcoi Cua Posterior Aire

Reflexionar Imparcial Blau Jersei

Església

PRO-GRE-SIU ;

BOU ; AL- COI ;

RE-FLE-XIO-NAR ;

ES-GLE-SIA

Gàbia

MA-RIA ; FA-MI-

LIA ; CUA ; IM-

PAR-CIAL ; GÀ-

BIA

Deute

AC-TUAL ; DIE-TA

; POS-TE-ROIR ;

BLAU ; DEU-TE

Caiguda

PEU ; BEIX ; AI-

RE; JER-SEI ; CAI-

GU-DA

8. Indicar quines paraules contenen diftong i de quin tipus és.

PARAULA DIFTONG

CREIXENT

DIFTONG

DECREIXENT

HIAT I/U

CONSONÀNTI

CA

Iguana IGUANA

Cuir CUIR

Fruita FRUITA

Quant QUANT

Iaio IAIO

Meua MEUA

Aquós AQUÓS

Reixa REIXA

Camió CAMIÓ

5

Gràcia GRÀCIA

Roure ROURE

Truita TRUITA

Sua SUA

Biar BIAR

Victòria VICTORIA

Esplai ESPLAI

Espai ESPAI

Policia POLICIA

Intenció INTENCIÓ

Joana JOANA

Retaule RETAULE

Ambigüitat AMBIGÜITAT

Iot IOT

Diuen DIUEN

Quota QUOTA

Quan QUAN

Contínua CONTINUA

Cuina CUINA

Pingüinets PINGÜINETS

Quantificar QUANTIFICA

R

Aqüeducte AQÜEDUCTE

Traure TRAURE

Eqüestre EQÜESTRE

Almoina ALMOINA

Dijous DIJOUS

Creient CREIENT

Xiular XIULAR

Eloqüent ELOQÜENT

Aguantar AGUANTAR

9. PROVA EXAMEN!!! A veure si ets capaç de respondre les preguntes

següents sobre els diftongs sense mirar la teoria.

6

Què és un diftong?

Tipus de diftongs.

Què és un diftong decreixent? Posa’n un exemple.

Què és un diftong creixent?

Tipus de diftongs creixents que coneixes. Posa’n un exemple.

2.2. L’ACCENTUACIÓ GRÀFICA

L’accentuació en el 90% per cent dels casos és molt fàcil, cal estudiar quatre regles

bàsiques. En aquest apartat tractarem aquest 90% i deixarem les qüestions més

difícils per al pròxim curs.

Per accentuar hem de seguir els següents passos:

1. La primera cosa que hem de saber a l’hora d’accentuar és què és la síl·laba tònica,

perquè l’accent sempre el porta aquesta síl·laba. En totes les paraules hi ha només una

síl·laba tònica que és la que sona més forta. Les altres síl·labes s’anomenen àtones.

Fixa’t que à-tona vol dir no-tònica.

2. Segons on porte la síl·la tònica podem distingir les paraules en:

Agudes: Última síl·laba tònica.

Planes: Penúltima síl·laba tònica.

Esdrúixoles: Antepenúltima síl·laba tònica.

3. Aplicar REGLES D’ACCENTUACIÓ:

Agudes: S’accentuen quan acaben en VOCAL, VOCAL+S, EN, IN.

Planes: S’accentuen quan NO acaben en “ “ “

Esdrúixoles: S’accentuen totes.

4. Posar l’accent obert o tancat. ACCENT OBERT: \ ACCENT TANCAT /

Per a saber si l’accent és obert o tancat has de recordar el triangle vocàlic que vam

veure fa uns dies.

i u VOCAL

TANCADA

e o

ε c

a VOCAL OBERTA

7

A: Sempre oberta: àguila, fàbrica.

I, U: Sempre tancades: Berlín, algú.

E,O: Poden ser tancades o obertes: café, exèrcit, camió, això.

ACTIVITATS ACCENTUACIÓ

1. Llig aquestes paraules i subratlla’n la tònica:

be Homenatge Màscara Llibreria Anarquista Caixa

Botella Ciutat Correu Republicana Iogurt

Patge Rebaixes Aperitiu Assassinat Esparadrap

Batxillerat Fetge Càrrega Ambigu Calculadora

Equació Pistatxo Cavall Clarividència Tisores

Plàstica Secretariat Al·lucinar Extravertida Monarquia

Assessoria Cinquanta Esquí Simpàtic Bombardeig

2. Activitat en grups o parelles. No us preocupeu, de moment, per

l’accentuació.

A) Escriviu 5 paraules AGUDES acabes en vocal, 5 acabades en vocal+s i 5 acabades en

en/in.

CAMIÓ, ESTACIÓ, CINQUÈ, VEÍ, MARTÍ ; ESPÉS, ANÍS, OBTÚS, ARRÒS, CABÀS ;

, APRÉN, PEQUÍN, ANTÉN, PRETÉN,

B) Escriviu 5 paraules PLANES.

HORARIS, CÀRREC, PÉSOL, PÍCNIC, PÚBLIC

C) Escriviu 5 paraules ESDRÚIXOLES.

EXÀMENS, MEMÒRIA, PÈRDUA, VÀRIES, INFORMÀTICA

8

3. Ompli el següent esquema de les regles d’accentuació de les paraules

agudes, planes i esdrúixoles.

S’ACCENTUEN

AGUDES

S’accentuen quan

acaben en VOCAL,

VOCAL+S, EN, IN.

PLANES

S’accentuen quan

NO acaben

enVOCAL,

VOCAL+S, EN, IN.

ESDRÚIXOLES

S’accentuen totes.

4. Classifica les següents paraules en AGUDES, PLANES O ESDRÚIXOLES.

RAJOLA, CORAL, ARRACADA, DIARI, AVI, PARE, NADÓ, TORRADORA, POLLASTRE,

ORDINADOR, QUÍMICA, FÍSICA, RATOLÍ, CADIRA, SABATA, GALTA, POMA, TARONJA,

CASTELL, VÍCTIMA, PÓLVORA, PÚBLICA, TÓMBOLA, TÈCNICA, FÓRMULA, BÀSICA,

MECÀNICA, GRÀFICA, PACÍFICA, VILLENA, ATLÀNTIC, MARGARIDA, CARRASCA,

OLIVERA, PERSONATGE, CINEMA, MÀQUINA, ÀRBITRE, JAPONÉS, CARINYÓS,

CANYA, MÚSICA, MATEMÀTIQUES, ÚLTIMA, CLÍNICA, PÀGINA, CÀRREGA, HISTÒRICA,

TERMÒMETRE, TÍMIDA, RÍTMICA, DECÍMETRE, QUILÒMETRE, EDUCACIÓ, ESTOIG,

IL·LUSIÓ, RELLOTGE, MOCADOR, VOLCÀ, DILLUNS, DIMARTS, DIMECRES,

DIVENDRES, DISSABTE, TAPADORA, PERÒ, DÒMINO, CÀSTIG, CÓRRER, ERIÇÓ,

ESPERIT, HUMIT, MÍSSIL, TÈXTIL, PIVOT, RÈPTIL, VERTIGEN, DICCIONARI,

CALEFACTOR, PANTALONS, SAMARRETA, LLÈPOLA, MUNTANYA, CONTARELLA,

SETMANA, SARGANTANA, BAJOCA, FARDATXO, ANIMALOT, ABELLA, ONILENC,

CASTELLUT, BANYERÍ, ALACANTINA, RABOSA, CAVALL, FOTOGRÀFICA, ÀNIMA,

ULLERES, RECORD, CONTRACOR, SENTIMENTALISME, PSICÒLEG, FILÒLOGA,

CAMINS, ALESHORES, ACAMPADA, ÚNICA.

AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES

CORAL, NADÓ,

ORDINADOR, RATOLÍ,

CASTELL, JAPONÉS,

CARINYÓS, EDUCACIÓ,

ESTOIG, IL·LUSIÓ,

MOCADOR, VOLCÀ,

RAJOLA, ARRACADA,

DIARI, AVI, PARE,

TORRADORA,

POLLASTRE, CADIRA,

SABATA, GALTA, POMA,

TARONJA, VILLENA,

QUÍMICA, FÍSICA,

VÍCTIMA, PÓLVORA,

PÚBLICA,

TÓMBOLA,TÉCNICA,

FÓRMULA, BÀSICA

MECÀNICA, GRÀFICA,

9

DILLUNS, DIMARTS,

PERÒ, ERIÇÓ,

ESPERIT, HUMIT,

PIVOT, CALEFACTOR,

PANTALONS,

ANIMALOT, ONILENC,

CASTELLUT, BANYERÍ,

CAVALL, RECORD,

CONTRACOR, CAMINS,

ATLÀNTIC, MARGARIDA,

CARRASCA, OLIVERA,

PERSONATGE, CINEMA,

CANYA, RELLOTGE,

DIMECRES, DIVENDRES,

DISSABTE, TAPADORA,

CÀSTIG, CÓRRER,

MÍSSIL, TÈXTIL, RÈPTIL.

VERTIGEM, DICCIONARI,

SAMARRETA, ABELLA,

ALACANTINA, RABOSA,

ULLERES,

SENTIMENTALISME,

PSICÒLEG,

ALESHORES,

ACAMPADA,

PACÍFICA, MÀQUINA,

ÀRBITRE, MÚSICA,

MATEMÀTIQUES,

ÚLTIMA, CLÍNICA,

PÀGINA, CÀRREGA,

HISTÒRICA,

TERMÒMETRE, TÍMIDA,

RÍTMICA, DECÍMETRE,

QUILÒMETRE, DÒMINO,

LLÈPOLA, MUNTANYA,

CONTARELLA,

SETMANA,

SARGANTANA,

BAJOCA, FARDATXO,

FOTOGRÀFICA, ÀNIMA,

FILÒLOGA, ÚNICA

5. Accentua si cal les següents paraules agudes.

Les lletres E i O solen ser tancades quan són agudes. Excepcions: açò, això, allò,

arròs, però.

Germa

Capita capità

Tomas Tomàs

Matalas matalàs

Contraban

Estan

Caiman

Cafe cafè

Anire aniré

Frances francès

Diras diràs

Malson

Segon

Tabu tabú

Reclus reclús

Cadascu cadascú

Algun

Catala català

Aço açò

Aixo això

Allo allò

Missio missió

Mencio menció

Barnus barnús

Dema demà

Redo redó

Vindran

Terros terrós

Aixi aixçí

Aci ací

Pequines pequinés

Feliç

Ciutat

10

Angles anglès

Natural

Encen encén

Cami camí

Vernis vernís

Pastis pastís

Envas envàs

Dublin

Raimon

Camio camió

Melo meló

Carnos carnós

Angulos angulós

Permis permís

Trobar

Voste vostè

Tambe també

Arros arròs

Progres progrés

Pero però

Algu algú

Interes interés

Despres desprès

Arribaras arribaràs

Curios curiós

Canyis canyís

Calor

Lliço lliçó

Accio acció

Accions

Ambicio ambició

Ambicions

Jardi jardí

Jardins

Bo

Bons

Habitacio habitació

Menjador

Enten entén

Entens

Estas estàs

Submari submar

6. Accentua si cal les següents paraules planes:

Platan plàtan

Telefon telèfon

Examen

Examens exàmens

Retol rètol

Plana

Grafic gràfic

Dificil difícil

Cadaver cadàver

Correr córrer

Carnivor canívor

Omnivor omnívor

Public públic

Immobil inmòbil

Princep príncep

Record

Estomac

Index índex

Regim

Fenomen

Microfon micròfon

Nosaltres

Planol plànol

Rustic rústic

Salsa

Solid sòlid

Balena

Llibreta

Poble

Ambit àmbit

Llapis

Samarreta

Granera

Metge

Medic mèdic

Mica

Ploramiques

Punxada

Bel·lic Bèl·lic

Economic econòmic

Alcoholic alcohòlic

Aixeta

Diabetis

Incurable

Tipus

Eslogan eslògan

Estadi

Carro

Globus

Hidrogen

Obrellaunes

Pentagon pentàgon

Titol títol

Psicoleg psicòleg

Filoleg filòleg

Frenetic frenètic

Carrec càrrec

11

Cinema Valid vàlid Limit límit

7. Accentua si cal les següents paraules esdrúixoles:

Les lletres E i O solen ser obertes quan són esdrúixoles. Excepcions: església, Dénia, sépia,

fórmula, pólvora.

Llagrima llàgrima

Ambulancia ambulància

Carrega

Anima

Placida plàcida

Calida càlida

Artistica artística

Fisica física

Quimica química

Purpura púrpura

Pustula pústula

Bruixola brúixola

Curcuma cúrcuma

Proxima pròxima

Medica mèdica

Epoca època

Orbita òrbita

Quilometre quilòmetre

Tecnica tècnica

Replica rèplica

Valencia València

Presencia presència

Prudencia prudència

Elegancia elegància

Abundancia abundància

Memoria memòria

Familia família

8. Accentua les paraules d’aquestes frases:

1. Al teu germà no li agrada ni la plàstica ni les matemàtiques, prefereix estudiar musica,

química i física.

2. Si no tens memòria per a la historia, no entendràs el misteriós joc “L’àguila”.

3. La seua absència em provoca gran impaciència.

4. Ahir va ser un dia boirós i calorós, però vam poder fer la practica de la nostra afició

favorita: el futbol.

5. El ximpanzé menja el plàtan i el meló amb devoció.

6. La professora d’angles i francès té molta paciència i compren a la perfecció quan algú

li explica que no ha fet els deures. No suspèn mai ningú.

7. Ferran i Maria van posar les cartes a la bústia i després em va cridar per dir-me que en

l’últim sorteig de la loteria li havia tocat un milió d’euros.

8. Cecilia no vol donar-me el nom de la pel·lícula que va veure a la televisió amb el seu

cosí Tomàs.

9. La noticia va córrer com la pólvora i va provocar un èxode difícil de controlar.

10. No volia agafar el camí de l’estació i va haver de conduir amb el camió per meitat de la

ciutat pel carrer de la farmàcia i de la fruiteria.

12

11. Aquest mati, quan vam anar al pavelló d’esports, hi havia un xic a les pistes de futbol i

el seu entrenador físic ocupats en la realització d’exercicis difícils.

QUAN SÓN OBERTES LA E/O?

E OBERTA /Ɛ/

En general, la lletra e es pronuncia /Ɛ/ en els casos següents:

1. Quan la vocal de la síl·laba següent és una i: acadèmia, conveni, evangeli,

exèrcit, incendi, misteri, nervi, premi.

2. Quan la vocal de la síl·laba següent és una u : cèl·lula, fècula, ingenu, molècula.

3. Mots esdrúixols: anècdota, èxtasi, fèretre, gènesi.

4. Mots científics o cultes: acèfal, museu, pètal, telègraf.

5. Davant de l, l·l, rr: arrel, cel, empelt, fel, pèl, rebel, tela; esquerre, ferro, guerra,

parterre, serra, terra.

O OBERTA /С

En general, la lletra o es pronuncia /Ͻ/ en els casos següents:

1. Davant de la vocal i siga en la mateixa síl·laba o en la següent: boira, almoina,

heroi, gasòfia, misògin, odi, oli.

2. Davant de la vocal u siga en la mateixa síl·laba o en la següent: bou, dijous,

moure, nou,ou, sou, prou, ploure.

3. Mots esdrúixols: còlera, còmoda, nòmada, òrfena.

Excepcions: fórmula, góndola, pólvora, tómbola i tórtora.

4. Mots científics o cultes: amorf, anòmal, autònom, demagog, monògam, patogen,

pròleg, quiròfan, xenòfob. Excepció: estómac.

5. Alguns mots acabats en –o i –os: però, açò, això i allò; arròs, cos, espòs, gros,

mos, os (esquelet), repòs, terròs, tos (occípit), tros.

ACTIVITATS E/O OBERTES

9. Copia aquestes paraules amb e oberta /Ɛ/ al costat de la regla que

exemplifiquen:

FIDEU ACÈFAL PÈTALS ARREL INGENU MISTERI ETCÈTERA ACADÈMIA

13

ANÈCDOTA MEL PÈLS TÈXTIL VALÈNCIA GUERRA PERPETU NOVEL·LA

EXÈRCIT FÈCULA MOLÈCULA ÈXTASI TELÈFON CONVENI ÈXIT ACCÈSIT

DÈBIL INFÈRTIL RÈPTIL

REGLA EXEMPLES

Quan la vocal de la síl·laba següent és

una i

MISTERI ACADÈMIA TÈXTIL

VALÈNCIA EXÈRCIT CONVENI

ACCÈSIT DÈBIL INFÈRTIL RÈPTIL

Quan la vocal de la síl·laba següent és

una u

FIDEU INGENU PERPETU

MOLÈCULA FÈCULA

Mots esdrúixols ETCÈTERA ANÈCDOTA FÈCULA

MOLÈCULA

Mots científics o cultes ACÈFAL PÈTALS ÈXTASI TELÈFON

Davant de l, l·l, rr. ARREL MEL PÈLS GUERRA

NOVEL·LA

10. Copia aquestes paraules amb o oberta /Ͻ/ al costat de la regla que

exemplifiquen:

MÒDUL PÒRTIC GLÒRIA AIXÒ CÒMPUT TÒRAX OMÒPLAT LEUCÒCIT MEMÒRIA

CÒMIC ÒRBITA QUILÒMETRE CRÒNICA PNEUMÒNIA DIÒPTRIA LÒGICA ESÒFAG

PRÒLEG NEUROSI DÒMINO CÒMODE ÒRFENA AUTÒGRAF FENÒMENS AIXÒ

ARRÒS ÒPERA CÒMPLICE HIPÒCRITA DEMÒCRATA PRÒXIM ARQUEÒLOGA

REGLA EXEMPLES

Davant de la vocal i siga en

la mateixa síl·laba o en la

següent

PÒRTIC GLÒRIA LEUCÒCIT MEMÒRIA CÒMIC

ÒRBITA CRÒNICA PNEUMÒNIA DIÒPTRIA

LÒGICA NEUROSI DÒMINO CÒMPLICE

HIPÒCRITA PRÒXIM

Davant de la vocal u siga en

la mateixa síl·laba o en la

següent

MÒDUL CÒMPUT

Mots esdrúixols LÒGICA ÒRBITA PNEUMÒNIA DIÒPTRIA

LÒGICA DÒMINO CÒMODE ÒRFENA ÒPERA

14

CÒMPLICE HIPÒCRITA DEMÒCRATA

ARQUEÒLOGA

Mots científics o cultes TÒRAX ARQUEÒLOGA

Alguns mots acabats en –o i

–os

AIXÒ ARRÒS

11. Explica la regla d’accentuació de les següents paraules amb /Ɛ/ i

/Ͻ/.

FÈMUR

VIOLÈNCIA: Quan la vocal de la síl·laba següent és una i

MÈDICA: Quan la vocal de la síl·laba següent és una i

EXÈRCIT: Quan la vocal de la síl·laba següent és una i

FÈCULA: Quan la vocal de la síl·laba següent és una u :

MÒDUL: Davant de la vocal u siga en la mateixa síl·laba o en la següent

NÒMADA: Mots esdrúixols

MÒBIL: Davant de la vocal i siga en la mateixa síl·laba o en la següent

QUIRÒFAN: Mots científics o cultes

PERÒ : Alguns mots acabats en –o i –os

12. Accentua el següent text que és una adaptació del llibre Mira la

tele! ¡Pensa-hi! del professor de filosofia Enric Senabre d’Edicions del

Bullent.

La filosofia s’ha basat sempre per tradició, historia i constitució en la paraula.

Primer es va basar en l’oralitat, i un dels primers filòsofs, Sòcrates, es negava a

escriure res i no va deixar cap reflexió escrita. Però el seu alumne mes destacat,

Plató, va convertir l’escriptura en un art, i va deixar un munt d’obres escrites en

forma de diàleg. Els contemporanis de Sòcrates, els sofistes, ensenyaven sobretot

a parlar en públic (...).

Els sofistes també ensenyaven conceptes, nomes que a diferencia de Sòcrates

pensaven que aquests eren variables (...).Per això justament ensenyaven a fer

discursos amb els quals demostrar el sentit de paraules com justícia, be o bellesa.

15

Podem trobar exemples de aquestes ferramentes del pensament filosòfic en molts

programes de televisió, per exemple, els debats que prenen com a model el diàleg

socràtic, així com el discursos de Buenafuente o del Club de la Comèdia. Els

programes d’investigació periodística utilitzen les tècniques de l’observació i la

classificació que Aristòtil va inaugurar.

13. ACABEM AMB L’ACCENTUACIÓ AMB MÚSICA! La lletra d’aquesta

cançó inclou totes les normes d’accentuació. La melodia és del grup

gironí Tom Hagan i la lletra de Ricard Humet i Gemma Segura. El vídeo

va ser creat pels alumnes de l’Escola Andorrana de Segona

Ensenyança d’Encamp (Andorra) el curs 2012-2013. Espere que us

agrade.

CANÇÓ DE L’ACCENTUACIÓ

Em faig un embolic quan he d’accentuar

no sé si cap aquí o cap allà.

Però per començar, hauré de tenir clar

a quina síl·laba ha d’anar.

La tònica és on recau la intensitat de la veu

Les àtones es pronuncien amb intensitat menor.

Si una paraula només té una síl·laba i prou

un monosíl·lab serà.

Mai no l’accentuarem si no és per diferenciar-lo

d’un altre mot igual. / Accent ... diacrític!

A part dels monosíl·labs trobem els polisíl·labs

amb els quals hem d’estar més atents.

La tònica serà la que ho decidirà

ens dirà on posem els accents.

Les normes d’accentuació permeten fer-ho millor

ara sabré la manera de poder diferenciar:

16

A les agudes hi haurà la tònica al final,

en última posició.

Hi ha dotze terminacions i quan acaben així

sempre s’han d’accentuar:

à, è, í, ò, ú, às, ès

ís, òs, ús, èn, ín.

Demà, també, aquí, això, algú, estàs, espès,

pastís, pastós, confús, sorprèn, Berlín.

Però he de tenir present que si és diftong decreixent

no accentuaré. Com: esprai, servei, cofoi, babau, dinou.

No, no, no, no, no accentuaré.

Les planes van diferent, el cop fort el trobaré en

penúltima posició.

Les accentuaré si no acaben en cap de

les dotze terminacions.

També les accentuaré quan acabin en

diftong decreixent.

Sempre accentuaré les esdrúixoles en

antepenúltima posició.

¡¡¡JA SÉ ACCENTUAR!!!

Font: https://www.youtube.com/watch?v=SDE2FWD15U8

2.3. LA DIÈRESI

La dièresi és un signe gràfic que es col·loca damunt de les vocals I/U. A l’ordinador

es troba en la mateixa tecla que l’accent tancat però s’ha de marcar amb la

majúscula.

Té dues funcions:

17

1. Indica en els diftongs creixents GÜE, GÜI, QÜE i QÜI que la U es pronuncia.

Exemple: aigües, ambigüitat, aqüífer, terraqüi...

2. Assenyala que es fa hiat ens els diftongs decreixents.

DIFTONG: 2 vocals= 1 síl·laba.

DIFTONGS DECREIXENTS (VOCAL + VOCAL TANCADA) : AI, EI, II, OI, UI/AU,

EU, IU, OU, UU. Exemples: reina, boira, riure, pausa.

HIAT: Trencament de diftong. Exemples: Raïm, creïlla, països, veïna.

Fixeu-vos en la pronúncia d’aquestes paraules. Els diftongs decreixents fan la

primera vocal més forta. En canvi, si sents que la vocal segona, la tancada, és

tònica o sona amb la mateixa intensitat que l’altra, aleshores és quan es produeix

el hiat.

La dièresi també té excepcions. No posem dièresi en els següents casos:

1. Si podem accentuar posem accent i no dièresi: Lluís, veí, país.

2. En els acabaments -isme, -ista, -us, -um: egoisme, egoista, arcaisme, Màrius.

3. Després dels prefixos acabats en vocal que van seguits d’una paraula que

comença per vocal: re-, co-, contra-, intra-, anti-…: reunir, contraindicació…

4. En l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació:

traduir, conduiré, agrairia, agraint.

1. Posa dièresi on calga.

18

Botiguera Brànquies Adroguer Conseqüència

Alqueria Contigüitat Delinqüent Enquestar

Monolingüe Orquídia Lingüista Jaqueta

Següent Espagueti Quatre Ungüent

Casquet Seqüència Orgue Guia

Guardasèquies Terraqüi Ambigüitat Caqui

Piragüista Freqüent Paraigua Paraigües

Obliqua Obliqües Pingüí Plurilingüe

2. Fixa’t en les paraules següents

1 BA-IE-TA ES-PAI BOI-RA REI-NA TAU-LA COU-

RE

2 A-GRA-Ï-A CA-FE-Ï-NA RA-ÏM VE-Ï-NA

Com pronuncies les lletres marcades en negreta?

En el primer grup, la i i la u són àtones i formen diftong. En canvi, en el segon grup, la i i la u

són tòniques i, per tant, no formen diftong, van en síl·labes diferents, formen un hiat.

2. Posa dièresi a les parales que calga.

Peülla Països Llaüt Raïm

Baioneta Espai Cafeïna Cocaïna

Becaina Roina Heroïna Oïda

Raül Rail Taüt Gratuït

Aigua Peüc Espontaneïtat Continuïtat

Suïcidi Traïdor Fortuït Fortuïta

Reproduït Traduït Posseïdor Saul

Peüc Proveïdor Creïlla Ruïna

19

3.Posa dièresi o accent on calga.

Veí Veïna Suís Suïssa

País Països Roí Roina

Genuí Genuïna Lluis Lluïsa

4. Fixa’t en les paraules següents que no porten dièresi i explica per què no

porten dièresi.

1 Egoisme europeista altruisme arcaisme màrius harmònium pòdium aquàrium

mèdium

EXCEPCIÓ:

2 Coincidir contraindicació reunificar semiintegral reincidir autoinjectable

reiniciar reunir antiimperialista intrauterí

EXCEPCIÓ:

3 Agrair conduir traduir produir agraint conduint traduint produint agrairé

conduiràs produiràs agrairia conduiria traduiria

EXCEPCIÓ: perquè són diftongs

4 Veí roí país suís

EXCEPCIÓ: perquè acaben en vocal i -s

5. Posa accent o dièresi on calga.

1. La coca es fa a foc lent, mentre preparem el raïm per al cap d’any.

2. Suïssa és un dels països que mes m’agraden.

3. Les diferents llengües han influït sobre la manera de construir el pensament en els

països del món.

20

4. No sé quina és la qüestió bàsica que tant els preocupa ni quin serà el problema

següent.

5. Lluïsa, l’heroïna suïssa del còmic, va destruir L’heroi del pòdium olímpic.

6. El suïcida va enviar també al taüt uns veïns que en aquell precís intent passaven

per allí.

7. A l’hora de treballar amb gent preferesc l’heterogeneïtat a l’homogeneïtat perquè

així és mes divertit.

8. Quina coincidència! Els dos van respondre amb la mateixa espontaneïtat en

qüestió de segons.

6. Poseu els accents i les dièresis que falten en aquest text.

El menú no es caracteritza per la fluidesa. L’inicia una lliço magistral sobre la recerca

mes important en redaccio; s’exposa la doctrina basica sobre la paraula, la frase, el

paragraf, la puntuació, etc. També es repassa l’equipament mínim de l’autor. A part

de mostrar la tècnica de la lletra, reivindicaré l’ús actiu de l’escriptura per a l’oci sense

cap pretensió literària. La composició escrita es sinònima de fruir de la lingüística

mes genuïna.

Text adaptat de Daniel Cassany, La cuina de l’escriptura.

21

Mª Àngels Sanvicente Valladolid. CFPA Arco Iris (Villena)