Tema 2 audio
description
Transcript of Tema 2 audio
Seleccionar la realitat
TEMA 2Realitzat per: Jorge Guisado
La selecció, ve limitada per un
marc que també limita la nostra visió en el moment de fer la captació i decidir què és allò que hi fem sortir, on posem els límits, com fem que una sèrie capturada i d’altres no. Aquesta operació és l’enquadrament, que provoca que un fragment de la realitat visible sigui posat dins d’un quadre convertit en una imatge.
Enquadrament
Allò que es veu en l'espai enquadrat es diu
que es troba en camp, perquè resta dins el camp de visió de la càmera, mentre que allò que queda fora se l’anomena genèricament fora de camp o espai off.
La possibilitat de suggerir el fora de camp desitjat mitjançant l’encertada selecció d’allò que es mostra al quadre, converteix la càmera en un instrument
Camp i fora de camp
La tria del format és un altre factor
comunicatiu important. La majoria dels elements fotosensibles tenen un format rectangular.
Format
En tota escena hi sol haver un motiu (allò que
desitgem destacar, el centre d'interès) i fons ( allò que envolta , decora i/o dóna sentit al motiu). Per ressaltar el motiu, cal omplir l’enquadrament.
Centre d'Interès
Cal tenir presents les línies
dominants i utilitzar-les per a dirigir l’atenció de l’espectador, no desviar-la.
La línia de l’horitzó sol ser una referència visual clau per a l'ésser humà. Normalment aquesta s’ha de mantenir recta, horitzontal.
També es formen sovint les línies diagonals
Línies dominants
Segons la regla dels terços, una imatge es
divideix en nou parts igual utilitzat dues línies imaginàries paral·leles i equiespaiades de forma horitzontal i dues més de forma vertical.
Regla dels terços
La mirada d’un ésser
humà traça una línia dominant imaginària a la imatge de gran força expressiva que ha de ser respectada i destacada.
Una persona o objecte en moviment també descriu una línia dominant imaginària.
La mirada i el moviment
La variació del punt de vista o angulació
aporta perspectives diferents amb elements inesperats que sovint capten més l’atenció.
Punt de vista
La càmera està just davant i a la mateixa
alçada de l’element captat.
Frontal o mig
S’agafa l’element una mica de costat.
Tres quarts
L’element és captat pel lateral.
Perfil o Lateral
El punt de vista de la càmera és superior a
l’element captat.
Picat
És la perspectiva contrària al picat, consisteix
en fotografiar un motiu des de baix cap a dalt i ajuda a ressaltar la grandiositat d’un element.
Contrapicat
La imatge es pren en un angle totalment
perpendicular respecte al terra, 90º.
Zenital
La càmara és just a sota, és el contrapicat
absolut.
Nadir
La càmera capta
la imatge a ran de o de l’objecte. Acostuma a sorprendre a l’espectador.
Presa a ran
Un altre element
sobre el punt de vista serà la distància de la càmera respecte a l’objecte o subjecte captat. Això determina la manera com veiem els elements.
Plans
Mostra un objecte o part d’un objecte o
subjecte sobre el que es vol cridar la atenció.
Pla de detall
Mostre una part del rostre o cos d’una
persona. Potencia el valor dramàtic.
Primeríssim primer pla
Presenta el rostre
sencer o, com a molt, amb l’espatlla.
És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic.
Primer pla
Presenta la persona
tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat.
Pla mig
Els límits superior i
inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. Es un enquadrament molt cinematogràfic, que s'utilitzava sobretot als western per oferir la cara i el revòlver de l’actor.
Pla americà
Els límits inferior i
superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d’un o dos personatges. Interessa l’acció.
Pla sencer
Abraça un petit grup de persones. Interessa
l’acció.
Pla de conjunt
Mostra un escenari
ampli en el que s’incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l’enquadrament.
Pla general
Mostra un gran
paisatge o una multitud. L’entorn és més important que la persona. Els personatges es veuen molt allunyats, petits, imperceptibles io directament no es veuen.
Gran pla general
L’enfocament o el desenfocament poden ser
efectes pretesos que modifiquen la captura d’imatges i que ens fan veure la realitat visible diferent de com la podem veure amb els nostres ulls.
La profunditat de camp és l’espai en profunditat captat per la càmera amb nitidesa, i permet establir relacions entre els elements situats en diferents termes.
El primer gran recurs artístic de l’enfocament selectiu és clar.
Enfocament
És molt important tenir presents els diferents tipus de
llum solar. La llum del migdia és una llum dura, intensa i que
elimina les ombres, la qual cosa afecta negativament la percepció del volum i els matisos de la superfície dels objectes.
La llum del matí il·lumina amb tons frescos pastel i difumina normalment els detalls llunyans.
La llum del capvespre il·lumina lateralment i amb tons daurats i càlids produint ombres tènues i subtils que fan ressaltar la textura dels objectes i el seu volum.
Il·luminació
És una il·lusió
òptica. La sensació de textura li atorga a la imatge una capacitat comunicativa extra. A través d’ella reconeixem com és la superfície dels objectes.
Textura
És la llum que prové
directament del sol en un dia assolellat o d’un únic punt de llum artificial com un flash o un focus.
Llum dura
És la llum que il·lumina els objectes sense produir
grans ombres ni contrastos. S'aconsegueix aquest tipus de llum quan el sol no il·lumina directament els objectes en un dia assolellat, sinó que ve ‘’rebotada’’ d’un altre.
Llum difusa
La saturació de
color evoca intensitat i els tons suaus, tranquil·litat. La quantitat de colors i la seva gamma afecta també la percepció de l'espectador i les sensacions que se’n poden evocar.
Color