Espanya i Catalunya en el context mundial i europeu

Ariadna Arasa BonavilaÀngela Arasa feliu

Espanya a escala mundial

• 1.1 Posició relativa d’Espanya al món.

• 1.2 Projecció cultural d’Espanya al món

• 1.3 Espanya en els organismes internacionals.

Posició relativa d’Espanya al mónPosició relativa d’Espanya al món

• L'extensió: Els països s’ordenen per extensió, els primers són superiors

als 7 milions de km quadrats i en una segona categoria trobem els estats

amb més d’1 milió de km quadrats. Espanya ocupa el lloc 51 amb 505990

km quadrats.

• La població: Espanya es considera un país poblat amb 46 milions

d’habitants i en els primers llocs dels rànquing trobem països com Xina o

l’Índia, els dos països més poblats de la terra.

Posició relativa d’Espanya al món.Posició relativa d’Espanya al món.

• La riquesa: S’acostuma a mesurar amb el Producte Interior Brut per

habitant. Espanya té un PIB per habitant de 24.020 euros.

• El desenvolupament: Es calcula amb l’Índex de Desenvolupament Humà.

Aquest es calcula a partir de tres variables: l’esperança de vida al néixer,

l’índex d’escolarització i l’índex del PIB per habitant. Aquest índex té un

valor mínim de 0 i un valor màxim de 1. Espanya ocupa el lloc 16 en el

rànquing amb un 0’949 d’Índex de Desenvolupament Humà.

Projecció cultural d’Espanya al món

Projecció cultural d’Espanya al món

• L' idioma és l’expressió més directa de la cultura.

• Espanya és un país multilingüe i això li proporciona una riquesa cultural.

• El castellà: és una llengua que té molta presència arreu del món ja que es

parlada amb moltes modalitats. També és la segona llengua més parlada

als Estats Units, és la llengua oficial de l’ONU i la cooficial en l’àmbit de la

Unió Europea.

Espanya en els organismes internacionals

Espanya en els organismes internacionals

• Des de l’entrada a l’any 1955 a l’ONU Espanya a conegut un gran

desenvolupament econòmic i social i participa en un gran nombre

d’organitzacions internacionals.

• Organitzacions defensives per a la seguretat internacional.

• Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord. Fundat després de la segona

guerra mundial té com a objectiu l’ajuda mútua, el manteniment de la pau,

la seguretat i el benestar de les potències que la integren.

Unió Europea Occidental i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació Europea.

Espanya en els organismes internacionals

Espanya en els organismes internacionals

• Organitzacions econòmiques

• L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. Té

com a objectiu coordinar les polítiques econòmiques i socials dels seus

estats membres. Espanya entra a l’any 1961.

• Fons Monetari Internacional i l’Organització Mundial del Comerç.

Espanya en el context dels països de la Unió Europea.

• 2.1 Superfície i població• 2.2 Activitat econòmica• 2.3 El producte interior brut (PIB) • 2.4 Taxa d’activitat: població activa i taxa

d’atur.• 2.5 Educació• 2.6 L’Índex de Desenvolupament Humà (IDH)• 2.7 Partidaris o escèptics?

Superfície i poblacióSuperfície i població• Espanya té una extensió de 505990 km quadrats i més de 47 milions

d’habitants.

La distribució de la densitat i les seves conseqüències.

La densitat espanyola té una situació intermèdia entre els països de la Unió

Europea té 92h/km quadrat però presenta una densitat inferior als països

més propers.

A més Espanya té diferencies interiors notables. Mentre que a Madrid la

densitat és molt alta a Castella-La Manxa és molt baixa. Això fa que els

problemes de les diferents zones d’Espanya siguin diferents.

De totes formes els governs han d'assegurar infraestructures i equipaments

adequats, i evitar desigualtats econòmiques, desequilibris territorials i

injustícies socials.

Superfície i poblacióSuperfície i població• Els indicadors demogràfics.

• Espanya manté un augment demogràfics dels més elevats d’Europa a

causa de dos factors:

• 1. La taxa del creixement vegetatiu és alta.

• 2.Tenim un saldo migratori positiu.

Activitat econòmicaActivitat econòmica• El territori de la Unió Europea esta integrat per zones amb trets que

poden ser extremadament diferents.

• Trobem àrees on es localitzen empreses i es fan els avenços tecnològics i

científics més importants i altres zones amb els màxims rendiments

agrícoles i ramaders.

• Les polítiques de la Unió Europea proposen una homogeneïtzació per

poder acabar amb les diferències i els desequilibris que condueixen a

contrastos considerables en el desenvolupament.

El producte interior brut (PIB)El producte interior brut (PIB)

• És la suma de la riquesa produïda per un país en un any.

• Al 1997 Espanya encara estava per sota de la mitjana europea del PIB tot i

que al 2008, amb escletxes de la crisi, Espanya va aconseguir la mitjana

europea de riquesa.

• Tot i així molts altres indicadors econòmics espanyols continuen estan a

gran distància dels altres països comunitaris del nord. (Índex salarials o les

pensions de jubilació.)

Taxa d’activitat: població activa i taxa d’atur

Taxa d’activitat: població activa i taxa d’atur

• El nombre de persones adultes que treballen o que volen treballar i estan a

l’atur constitueixen la població activa.

• Espanya es situa lleugerament per sota de la mitjana (60%) en la taxa

d’activitat (població activa/població de més de 16 anys), fet que evidencia la

incorporació lenta de la dona al treball remunerat.

• Quant a l’atur la mitjana europea es d’un 9% mentre que hi ha països que

superen aquesta xifra com és el cas d’Espanya amb un 20%. Les xifres es

disparen amb moments de crisi econòmica com l’actual.

EducacióEducació• És la clau de l'èxit, individualment i col·lectivament, de cada país i del

conjunt de la UE.

• El valor dels recursos dedicats a educació són un indicador important en el desenvolupament social, cultural, econòmic i polític.

• El països que dediquen més fons són els països escandinaus mentre que els dos països que dediquen menys fons a l’educació són Grècia i Luxemburg.

L'Índex de desenvolupament humà (IDH)

L'Índex de desenvolupament humà (IDH)

• Reuneix i resumeix un conjunt de tres variables:

• 1. L’esperança de vida al néixer

• 2. L’alfabetització dels adults i l'escolarització

• 3. El PIB per habitant.

• Usant aquestes tres variables ens dóna un IDH que va de 0 a 1 (valor màxim)

• Espanya ocupa el tretzè lloc del total mundial amb un índex del 0’949 i el

sisè lloc si només contem els països de la Unió Europea.

• Aquestes dades confirmen que formem part del petit grup d’habitants del

món que gaudeix de les condicions de vida més favorables.

Partidaris o escèptics?Partidaris o escèptics?• L'opinió pública.

• Partint de les enquestes que fa l’Eurobaròmetre, la conformitat de pertànyer

a la UE és més baixa en els països que fa poc que s’han adherit. El suport

més alt el donen Països Baixos, Luxemburg i Irlanda.

• Menys Xipre i Letònia tots els països que han entrat a forma part de la UE

han prosperat notablement.

• Espanya és un dels països que es sent més satisfet de formar part de la UE

amb un percentatge del 62% de la població a favor i un 7% de la població

en contra.

3.Balanç de l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea

• 3.1 La integració espanyola a la UE• 3.2 La utilització dels fons europeus• 3.3 Iniciatives comunitàries

3.1La integració espanyola a la UE

• Més de dues dècades de l’entrada a la Comunitat Europea,Espanya ha abandonat definitivament el seu aïllament econòmic i polític i ha assolit la plena integració en tots els àmbits.

• Efectes de la integració en l'àmbit econòmic. Espanya va experimentar un canvi espectacular i es va beneficiar d’ajudes

econòmiques comunitàries importants que han permès incrementar el nivell de benestar de la població.

Des del 1987, cada any Espanya ha rebut fons de la UE per valor del 0,8% del seu producte interior brut (PIB).

Aquest conjunt d’ajudes també han contribuït a la integració d’Espanya al mercat europeu , de manera que actualment més d’un 90% de la inversió que Espanya rep de l’exterior prové de la UE

3.1La integració espanyola a la UE

• Efectes de la integració en l'àmbit social La creació de més benestar i riquesa a Espanya ha permès augmentar

l’estabilitat social i política , i sobretot ,els índexs i la capacitat de consum de la població, i ha propiciat que empreses i serveis europeus s’hagin instal·lat a Espanya perquè la veuen com un mercat per als seus productes. Tot i així, en certs aspectes Espanya és lluny del grau de desenvolupament dels països capdavanters.

3.2 La utilització dels fons europeus

• Les inversions comunitàries fetes a Espanya han servit per finançar projectes molt diversos, ja sigui com a ajudes directes i subvencions sectorials o com a contribucions al desenvolupament de les regions menys afavorides ( el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, FEDER).

Des del punt de vista social i cultural, els fons socials de la UE (Fons Socials Europeus, FSE) contribueixen a l’ocupació i ajuden a millorar la formació i la qualificació de les persones.

Espanya també ha contribuït a la UE. Des de la seva adhesió, el país ha tingut sempre un paper impulsor, dinàmic i compromès amb el doble procés d'ampliació i aprofundiment del projecte europeu, i ha apostat per una Europa més forta, més unida i més solidària.

3.3 Iniciatives comunitàries • Les iniciatives comunitàries, creades l’any 1988, són un seguit de

programes especials que la Comissió Europea proposa als estats membres. Entre aquestes iniciatives destaquen les següents:

• INTERREG. S’ocupa de promoure la cooperació transfronterera, transnacional i interregional,creant les condicions de cooperació i desenvolupament territorial.

• LEADER. Promou estratègies per afavorir el desenvolupament sostenible a les zones rurals i per fomentar la reconversió agrària i el desenvolupament rural.

• EQUAL. Té per objectiu combatre la discriminació en el mercat laboral .• URBAN. Pretén regenerar els barris urbans en crisis o en situació de

declivi.

4.Presència de Catalunya en el context europeu

• 4.1 Catalunya a la Unió Europea• 4.2 Polítiques regionals i fons de la Unió

Europea

4.1 Catalunya a la Unió Europea

Catalunya disposa de tres vies principals de participació a la UE:• A través de la política comunitària que duu a terme l’Estat espanyol.• Participant com a regió al Comitè de les Regions.• Promovent activament el moviment regional europeu.• El moviment regional europeu Dins de l'àmbit regional europeu hi ha una sèrie d’associacions i

moviments que tenen com a objectiu fomentar la integració europea. Aquestes són:

• L’Assemblea de Regions d’Europa• La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP)• Els Quatre Motors per a Europa• L’Euroregió Pirineus-Mediterrani

4.1 Catalunya a la Unió Europea

• A més de les relacions que manté Catalunya amb d’altres regions europees, també intenta projectar-se internacionalment a través de:

L’Institut Ramon Llull L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) Les diverses delegacions de la Generalitat a diferents llocs del món.

4.2 Polítiques regionals i fons de la Unió Europea

• Els objectius de la política regional de la Unió Europea són coordinar les polítiques regionals dels estats membres i reduir les diferències entre les regions europees, donant suport al desenvolupament de les més desfavorides amb ajuts econòmics destinats a millores estructurals.

Des de l’ingrés d’Espanya a la Unió Europea, Catalunya s’ha beneficiat notablement d’aquests fons. Els tipus de fons rebuts són:

• Els Fons Estructurals• El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)• El Fons Europeu de Pesca (FEP)• Els Fons de Cohesió

5.Situació de Catalunya en el context espanyol

• 5.1 Catalunya en el context espanyol• 5.2 Vers el reequilibri territorial