TEMA 14 C. ESPANYA DEMOCRÀTICA ACTUAL (1982 2015)
-
Upload
assumpcio-granero -
Category
Education
-
view
433 -
download
2
Transcript of TEMA 14 C. ESPANYA DEMOCRÀTICA ACTUAL (1982 2015)
HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III–Tema 14/5 C (3a part)
LA TRANSICIÓ (1975-1982) I LA
DEMOCRÀCIA (1982-1996-2015)
Edat contemporània
BLOC III. TEMA 14/5.
TRANSICIÓ (75-82) I DEMOCRÀCIA (82... EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 14.- Transició política (1975-82) i l’Espanya democràtica (1982 -96-2015) / T-5
14.1.- INTRODUCCIÓ.
14.2.- ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1978).
14.3.- LES PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES DE 1977.
14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL.
14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES. MAPA 20 (mapa autonòmic i vies d’accés).
14.6.- CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA
EN EUROPA (1986).
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 14.- Transició política (1975-1982) i l’Espanya democràtica (1982-1996-2015) // T-5
14.6.- Consolidació de la democràcia (1978-1982).
14.6.1.- La segona legislatura d’UCD i el final del govern de Suárez (1979-1981).
14.6.2.- Dimissió de Suárez i cop d’estat del 23-F.
14.6.3.- El darrer govern d’UCD: Leopoldo Calvo Sotelo (1981-1982).
14.7.- Els governs de la democràcia (1982-2015) i la integració d’Espanya en Europa (1986). 1v preg. op B (2008, juny).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996).
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004).
14.7.2.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui).
BLOC III. TEMA 14/5. 1a i 3a PARTS.
TRANSICIÓ (75-82) I DEMOCRÀCIA (82...
1a i 3a
PARTS
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015)
I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN EUROPA (1986)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA
INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN EUROPA (1986). 1v preg. op B (2008, juny).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe
González (1982-1996).
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar
(1996-2004).
14.7.2.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui).
HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III–Tema 14/5 A (1a part)
Edat contemporània
LA TRANSICIÓ (1975-1982) I LA
DEMOCRÀCIA (1982-1996-2015)
De la transició a
l’Espanya actual
Adolfo Suárez González
(Cebreros, Àvila, 25 de
setembre de 1932 –
Madrid, 23 de març de
2014), primer president
democràtic després la fi
del franquisme.
Joan Carles I de Borbó i
Borbó - Dues Sicílies
(Roma, Itàlia, 5 de gener de
1938), rei d’Espanya des de
el 22 de novembre de 1975
fins el 19 de juny de 2014,
data de l’accés com a cap
de l’Estat del seu fill Felip
VI (va a abdicar el 2 de
juny de 2014).
La transició
política
(1975-1982)
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 14.- Transició política (1975-1982) i l’Espanya democràtica (1982-1996-2015) // T-5
14.1.- Introducció.
14.2.- Els inicis de la transició (1975-1978). 1v TEXT, op A (2006, juny). 2v preg. op B (2009, juny). 3v preg. op A (2010,
setembre). 4v preg. op B (2011, setembre). 5v preg. op A (2013, setembre). 6v preg. op A (2014, juny).
14.2.1.- Inicis del regnat de Joan Carles I.
14.2.2.- El primer govern de la monarquia: Immobilisme d’Arias Navarro (novembre 1975 - juliol 1976).
14.2.3.- Paper de les forces d’oposició en la transició: dretes, nacionalistes i antifranquistes d’esquerres.
14.2.4.- Les mobilitzacions populars.
14.2.5.- El govern d’Adolfo Suárez González i la Llei de Reforma Política (LRP).
A.- Avenços de l’oposició.
B.- L’any clau: 1977.
14.3.- Les primeres eleccions democràtiques de 1977.
14.3.1.- El procés constitucional.
14.3.2.- Crisi econòmica, consens social i actituds violentes.
A.- La crisi econòmica de 1973.
B.- Els Pactes de la Moncloa i la reforma fiscal.
C.- La qüestió autonòmica, consens social i actituds violentes. MAPA 20.
BLOC III. TEMA 14/5. 1a Part.
TRANSICIÓ (75-82) I DEMOCRÀCIA (82...
1a PART
Consolidació de
la democràcia
(1978-1982)
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 14.- Transició política (1975-1982) i l’Espanya democràtica (1982-1996-2015) // T-5
14.6.- Consolidació de la democràcia (1978-1982).
14.6.1.- La segona legislatura d’UCD i el final del govern de Suárez (1979-1981).
14.6.2.- Dimissió de Suárez i cop d’estat del 23-F.
14.6.3.- El darrer govern d’UCD: Leopoldo Calvo Sotelo (1981-1982).
14.7.- Els governs de la democràcia (1982-2015) i la integració d’Espanya en Europa (1986). 1v preg. op B
(2008, juny).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996).
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004).
14.7.2.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui).
BLOC III. TEMA 14/5. 1a i 3a PARTS.
TRANSICIÓ (75-82) I DEMOCRÀCIA (82...
1a i 3a
PARTS
BLOC III–Tema 14/5 B (2a part)
HISTÒRIA D’ESPANYA
TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I
CONSTITUCIÓ DE 1978
Edat contemporània
BLOC III. TEMA 14/5.
TRANSICIÓ (75-82) I DEMOCRÀCIA (82... EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 14.- Transició política (1975-82) i l’Espanya democràtica (1982 -96-2015) / T-5
14.1.- INTRODUCCIÓ.
14.2.- ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1978).
14.3.- LES PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES DE 1977.
14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL.
14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES. MAPA 20 (mapa autonòmic i vies d’accés).
14.6.- CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN
EUROPA (1986).
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 14.- Transició política (1975-1982) i l’Espanya democràtica (1982-1996-2015) // T-5
14.4.- La Constitució de 1978. Gestació del procés constitucional. MAPA 20 (mapa autonòmic espanyol i via
d’accés, no surt mai com a mapa). 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2004, setembre). 3v preg. op B (2005, juny). 4v preg. op B (2005, setembre).
5v preg. op B (2006, juny). 6v preg. op B (2006, setembre). 7v preg. op B (2007, juny). 8v preg. op B (2007, setembre). 9v preg. op B (2012, juny). 10v preg.
op B (2012, setembre). 11v preg. op B (2013, juny). 12v preg. op B (2013, setembre). 13v preg. op A (2014, juny). 14v preg. op B (2014, juny). 15v preg. op
B (2014, setembre).
14.4.1.- La Comissió Constitucional i els “pares de la Constitució”.
14.4.2.- Característiques de la Constitució de 1978.
A.- Parts de la Constitució de 1978.
B.- Contingut de la Constitució de 1978.
14.4.3.- Història de la Constitució.
A.- Tramitació, aprovació, referèndum, noves eleccions.
B.- Reformes de la Constitució.
14.5.- L’Estat de les autonomies. MAPA 20 (mapa autonòmic espanyol i vies d’accés).
14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic.
A.- El període preautonòmic.
B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978.
14.5.2.- L’organització de l’Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i competències.
14.5.3.- Estatut d’autonomia de les Illes Balears. MAPA 20.
14.5.4.- Presidents de les Illes Balears.
BLOC III. TEMA 14/5. 2a Part.
TRANSICIÓ (75-82) I DEMOCRÀCIA (82...
2a PART
BLOC III. TEMA 14/5.
TRANSICIÓ (75-82) I DEMOCRÀCIA (82... EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 14.- Transició política (1975-82) i l’Espanya democràtica (1982 -96-2015) / T-5
14.1.- INTRODUCCIÓ.
14.2.- ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1978).
14.3.- LES PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES DE 1977.
14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL.
14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES. MAPA 20 (mapa autonòmic i vies d’accés).
14.6.- CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN
EUROPA (1986).
14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978.
GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL
14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL. MAPA 20 (mapa autonòmic espanyol i via d’accés, no surt mai com a mapa). 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2004,
setembre). 3v preg. op B (2005, juny). 4v preg. op B (2005, setembre). 5v preg. op B (2006, juny). 6v preg. op B (2006, setembre). 7v
preg. op B (2007, juny). 8v preg. op B (2007, setembre). 9v preg. op B (2012, juny). 10v preg. op B (2012, setembre). 11v preg. op B
(2013, juny). 12v preg. op B (2013, setembre). 13v preg. op A (2014, juny). 14v preg. op B (2014, juny). 15v preg. op B (2014,
setembre).
14.4.1.- La Comissió Constitucional i els “pares de la Constitució”.
14.4.2.- Característiques de la Constitució de 1978.
A.- Parts de la Constitució de 1978.
B.- Contingut de la Constitució de 1978.
14.4.3.- Història de la Constitució.
A.- Tramitació, aprovació, referèndum, noves eleccions.
B.- Reformes de la Constitució.
P
A
R
E
S
CONSTITUCIÓ
Gabriel Cisneros Laborda
(UCD)
Miguel Herrero y
Rodríguez de Miñón
(UCD)
José Pedro Pérez-Llorca
Rodrigo
(UCD)
Gregorio Peces-Barba
Martínez
(PSOE)
Jordi Solé Tura
(PCE-PSUC)
Manuel Fraga Iribarne
(AP, PP)
Miquel Roca i Juvent
(CIU)
Gabriel Cisneros Laborda
(UCD)
Miguel Herrero y
Rodríguez de Miñón
(UCD)
José Pedro Pérez-Llorca
Rodrigo
(UCD)
Gregorio Peces-Barba
Martínez
(PSOE) Jordi Solé Tura
(PCE-PSUC)
Miquel Roca i Juvent
(CIU) Manuel Fraga Iribarne
(AP, PP)
BLOC III. TEMA 14/5.
TRANSICIÓ (75-82) I DEMOCRÀCIA (82... EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 14.- Transició política (1975-82) i l’Espanya democràtica (1982 -96-2015) / T-5
14.1.- INTRODUCCIÓ.
14.2.- ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1978).
14.3.- LES PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES DE 1977.
14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL.
14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES. MAPA 20 (mapa autonòmic i vies d’accés).
14.6.- CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN
EUROPA (1986).
14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES
14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES. MAPA 20 (mapa autonòmic espanyol i vies d’accés). 15v preg. op B (2014, setembre).
14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic.
A.- El període preautonòmic.
B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978.
14.5.2.- L’organització de l’Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i
competències.
14.5.3.- Estatut d’autonomia de les Illes Balears. MAPA 20.
14.5.4.- Presidents de les Illes Balears.
14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES
14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978.
GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20 (sempre pregunta 15v)
INTRODUCCIÓ (partiu d’un resum dels passos donats amb anterioritat). PPT (a part).
HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III–Tema 14/5 C (3a part)
LA TRANSICIÓ (1975-1982) I LA
DEMOCRÀCIA (1982-1996-2015)
Edat contemporània
ELECCIONS
2015?
2015?
HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III–Tema 14/5 C (3a part)
LA TRANSICIÓ (1975-1982) I LA
DEMOCRÀCIA (1982-1996-2015)
Edat contemporània
L’Espanya
actual
(2-19 juny 2014)
L’Espanya
actual
(2 juny 2014)
L’Espanya
actual
(2-19 juny 2014)
BLOC III. TEMA 14/5.
TRANSICIÓ (75-82) I DEMOCRÀCIA (82... EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 14.- Transició política (1975-82) i l’Espanya democràtica (1982 -96-2015) / T-5
14.1.- INTRODUCCIÓ.
14.2.- ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1978).
14.3.- LES PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES DE 1977.
14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL.
14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES. MAPA 20 (mapa autonòmic i vies d’accés).
14.6.- CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN
EUROPA (1986).
BLOC III. TEMA 14/5.
TRANSICIÓ (75-82) I DEMOCRÀCIA (82... EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 14.- Transició política (1975-82) i l’Espanya democràtica (1982 -96-2015) / T-5
14.1.- INTRODUCCIÓ.
14.2.- ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1978).
14.3.- LES PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES DE 1977.
14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL.
14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES. MAPA 20 (mapa autonòmic i vies d’accés).
14.6.- CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (1978-1982).
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA
EN EUROPA (1986).
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 14.- Transició política (1975-1982) i l’Espanya democràtica (1982-1996-2015) // T-5
14.6.- Consolidació de la democràcia (1978-1982).
14.6.1.- La segona legislatura d’UCD i el final del govern de Suárez (1979-1981).
14.6.2.- Dimissió de Suárez i cop d’estat del 23-F de 1981.
14.6.3.- El darrer govern d’UCD: Leopoldo Calvo Sotelo (1981-1982).
14.7.- Els governs de la democràcia (1982-2015) i la integració d’Espanya en Europa (1986). 1v preg. op B (2008, juny).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996).
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004).
14.7.2.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui).
BLOC III. TEMA 14/5. 1a i 3a Parts.
TRANSICIÓ (75-82) I DEMOCRÀCIA (82...
1a i 3a
PARTS
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015)
I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN EUROPA (1986)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA
INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN EUROPA (1986). 1v preg. op B (2008, juny).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe
González (1982-1996).
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar
(1996-2004).
14.7.2.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui).
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015)
I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN EUROPA (1986) Fent un recorregut històric, en l’etapa que va de la transició fins a la democràcia podem distingir els
següents períodes:
A.- Els inicis de la transició (1975-1978). Des de la mort de Franco i la successió del rei Joan Carles,
en 1975, fins la promulgació de la Constitució de 1978.
B.- La consolidació democràtica (1978-1982). Recull els primers governs emparats pel marc legal
constitucional (Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo Sotelo) i els diferents intents de cop d’estat (“Operació
Galaxia”, 11 novembre 1978, capità Ynestrillas i coronel Tejero; “23-F 1981” amb Tejero, Milans del
Bosch i Armada; i “Operació Cervantes”, 27 octubre 1982), fins les eleccions de 28 octubre 1982,
guanyades pel PSOE de Felipe González).
C.- Els governs de la democràcia (1982-2015, fins avui). I ara anem a abordar aquest darrer punt.
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Des de les eleccions de març de 1979 (una vegada promulgada la Constitució de desembre de 1978)
se succeeixen les següents etapes polítiques diferents, atenent als diferents governs:
0.- 1979-1982, 3 anys de govern d’UCD.
1.- 1982-1996, 14 anys de govern del PSOE.
2.- 1996-2004, 8 anys de govern del PP.
3.- 2004-2011, 7 anys de govern del PSOE, eleccions
municipals 27 de maig 2007 i generals el 2008.
4.- 2011-2015, govern de PP de Mariano Rajoy,
eleccions generals 20 novembre 2011.
5.- 2015-fins avui, eleccions municipals i
autonòmiques, i després generals, i govern ?
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015)
I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN EUROPA (1986)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA
INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN EUROPA (1986). 1v preg. op B (2008, juny).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe
González (1982-1996).
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar
(1996-2004).
14.7.2.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui).
1es Eleccions 1982
Eleccions 1982
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
Majoria absoluta Felipe González Márquez (president del govern).
1es Eleccions 1982 Participació: 79,97 %
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Les ELECCIONS GENERALS
anticipades, de 28 d’octubre de 1982, amb
una participació del 79,97 %, donen la
majoria absoluta al PSOE de Felipe
González Márquez (202 diputats) i s’inicia
una llarga presidència del govern (14 anys)
que posaria fi a la Transició espanyola.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
1es Eleccions 1982 Eleccions 1982
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
Majoria absoluta Felipe González Márquez (president del govern).
Eleccions 1982
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
Majoria absoluta Felipe González Márquez (president del govern).
Eleccions 1982
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
Majoria absoluta Felipe González Márquez (president del govern).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Amb l’escissió del centre, entre
UCD de Landelino Lavilla i el
nou partit de Suárez, CDS, el
gran beneficiat va ser l’AP de
Fraga amb 106 diputats
Entra tímidament el CDS de Suárez.
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
Mor a Madrid, el 23 de març de 2014.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Així, Alianza Popular es va consolidar com la primera
força de l’oposició i la UCD va anar desapareixent.
L’altre fracàs va ser del PCE de Carrillo.
Eleccions 1982
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
Majoria absoluta Felipe González Márquez (president del govern).
Eleccions 1982
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
Majoria absoluta Felipe González Márquez (president del govern).
Les eleccions de 28 d’octubre de 1982 van donar al PSOE 202 escons (majoria absoluta), cosa que li va permetre
afrontar les transformacions de la societat espanyola, pel canvi tal com havia promès.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura socialista (1982-1986):
- El govern de Felipe González va haver de fer front a una difícil situació econòmica. El gabinet
socialista, en lluita contra la crisi, aprovà un estricte pla d’estabilització econòmica que implicà un
procés de RECONVERSIÓ INDUSTRIAL, que va dur al tancament de moltes indústries obsoletes.
Aquestes mesures provocaren el desconcert entre les centrals sindicals, però permeteren sanejar
l’economia i preparar-la per a la recuperació. Es va aconseguir en aquest període una disminució de la
inflació i una modernització de l’estructura econòmica. Es van impulsar obres públiques.
Contenció salarial (combatre la inflació = enfrontament amb el moviment sindical).
Expropiació del holding RUMASA (23 febrer 1983).
Procés de concentració de la banca espanyola (fusió d’alguns grans bancs).
El 23 de febrer de 1983 Rumasa fou expropiada pel
govern espanyol socialista.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura socialista (1982-1986):
- POLÍTICA INTERIOR. Triomf del PSOE a les
eleccions municipals i autonòmiques del 1983.
- INTERIOR. Es va impulsar una reforma de l’exèrcit
per a acabar amb el sentiment i perill colpista
d’alguns sectors de les forces armades. Aquesta
reforma fou un dels grans èxits del gabinet. Així en
1984, té lloc la modernització de les forces armades i
la disminució d’efectius militars, la reforma del
poder judicial i l’aprovació de la Llei antiterrorista.
- S’estableixen contactes amb l’organització
terrorista i es creen els Grupos
Antiterroristas de Liberación (GAL).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura socialista (1982-1986):
- S’estableixen contactes amb l’organització
terrorista i es creen els Grupos Antiterroristas de
Liberación (GAL).
Els Grupos Antiterroristas de Liberación o GAL eren
agrupacions armades para policials que practicaven el que s’ha
denominat terrorisme d’Estat o "guerra sucia" contra el grup
terrorista ETA i el seu entorn. Van estar actius entre 1983 i 1987,
durant el govern del Partit Socialista Obrer Espanyol de Felipe
González. Durant el procés judicial contra aquesta organització
es va comprovar que fou finançat per alts funcionaris del
Ministeri de l’Interior.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura socialista (1982-1986):
- POLÍTICA INTERIOR. 1985: Altres mesures foren
- l’aprovació de la llei de Reforma i ampliació de la Seguretat social i
- consolidació de l’estat del benestar (per reduir els efectes socials de la
crisi es van incrementar els serveis públics i les prestacions: pensions de
jubilació, atur...);
- una despenalització parcial de l’avortament;
-i l’aplicació de la Llei orgànica del dret a l’educació (LODE), que
establia l’ensenyament gratuït i obligatori fins els setze anys.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura socialista (1982-1986):
- POLÍTICA INTERNACIONAL. Espanya, finalment,
aconsegueix accedir a la Comunitat Econòmica Europea
amb la signatura del Tractat d’adhesió a la CEE (juny del
1985; en vigor des de dia 1 de gener del 1986). El vell anhel
d’integració en Europa es convertí en realitat.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura socialista (1982-1986):
- POLÍTICA INTERNACIONAL. Tractat d’adhesió
a la CEE (juny 1985; en vigor 1 gener 1986).
Felipe González i el Ministre d’Afers Exteriors, Fernando
Morán, signen l’entrada d’Espanya a la Comunitat
Econòmica Europea (1986).
Entrada a la CEE en 1986
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la primera
legislatura socialista (1982-1986):
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura socialista (1982-1986):
- ECONOMIA. 1986: Pujada d’impostos, especialment dels directes amb l’aplicació de l’impost sobre
el valor afegit (IVA).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura socialista (1982-1986):
- POLÍTICA INTERNACIONAL. 1986: permanència
d’Espanya dins l’OTAN. Com a contrapartida, Felipe
González canvià radicalment el seu discurs sobre
l’OTAN. La negativa a ingressar en l’Aliança militar
occidental anterior, es va transformar en suport.
- González manté la seva promesa de convocar un
referèndum i va demanar el vot afirmatiu a la
permanència en l’OTAN. El triomf de la postura
defensada per González possiblement va marcar el seu zenit
com a líder polític.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura socialista (1982-1986):
- POLÍTICA INTERNACIONAL. 1986:
permanència d’Espanya dins l’OTAN.
Moviments veïnals.
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura socialista (1982-1986):
- POLÍTICA INTERNACIONAL. 1986: permanència d’Espanya dins l’OTAN.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura socialista (1982-1986):
- POLÍTICA INTERIOR. En aquests anys s’acaba de dissenyar el mapa autonòmic espanyol amb
l’aprovació dels diversos Estatuts d’autonomia.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
PROBLEMES més importants de la primera legislatura socialista (1982-1986):
L’atemptat etarra a l’Hipercor de la Meridiana de Barcelona (1987) va causar 21 morts i 45 ferits.
La policia i els propietaris no van considerar necessari desallotjar el local després de l’avís de bomba.
- El govern socialista va haver d’enfrontar una dura campanya terrorista d’ETA, amb més de cent
morts durant la legislatura (Hipercor de Barcelona, 1987).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
- El govern socialista va haver d’enfrontar una dura
campanya terrorista d’ETA, amb més de cent morts
durant la legislatura (Hipercor de Barcelona).
- Altes taxes d’atur. Amb la Reforma Laboral es van
introduir nous contractes de treball més precaris que van
promoure la Vaga general de 14 de desembre de 1988
(dins la segona legislatura socialista, 1986-1989).
- En juny del 1986: Felipe González convocà eleccions
generals anticipades.
PROBLEMES més importants de la primera legislatura socialista (1982-1986):
Eleccions 1982
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
Majoria absoluta Felipe González Márquez (president del govern).
CARACTERÍSTIQUES primera legislatura socialista (1982-1986): Pla d’estabilització econòmica: RECONVERSIÓ INDUSTRIAL.
Contenció salarial (combatre la inflació = enfrontament amb el moviment sindical).
Expropiació el holding RUMASA (23 febrer 1983).
Procés de concentració de la banca espanyola (fusió d'alguns grans bancs).
Triomf del PSOE a les eleccions municipals i autonòmiques del 1983.
1984: modernització de les forces armades, per acabar amb sentiment colpista d'alguns sectors de les forces
armades, reforma del poder judicial i aprovació llei antiterrorista.
Contactes amb l'organització terrorista i creació dels Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL).
1985: aprovació llei de reforma de la Seguretat social, despenalització parcial de l'avortament i aplicació llei
orgànica del dret a l'educació (LODE).
Signatura del Tractat d'adhesió a la CEE (juny del 1985; en vigor des del gener del 1986).
1986: aplicació de l'impost sobre el valor afegit (IVA).
1986: Permanència d'Espanya dins l'OTAN.
Disseny mapa autonòmic espanyol.
PROBLEMES:
Terrorisme d'ETA (Hipercor Barcelona, 1987 ).
Atur (durà a vaga general 14 desembre 1988).
Juny del 1986: Felipe González convocà eleccions generals anticipades.
1es Eleccions 1982
2es Eleccions 1986
Eleccions 1986
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
Majoria absoluta Felipe González Márquez (president del govern).
2es Eleccions 1986 Participació: 70 %
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
A les ELECCIONS de 1986, amb una participació una mica
inferior que a les anteriors eleccions, d’un 70 %, va tornar a
obtenir la majoria absoluta el PSOE, Felipe González Márquez
(president del govern), propiciant la crisi entre els seus contrincants.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
A les ELECCIONS de 1986: Fraga repetí resultats (106 en
1982, 105 en 1986), cosa que va endinsar al seu partit en una llarga
crisi, i el PCE va formar una coalició amb diverses forces menors,
configurant Izquierda Unida (7 diputats).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la segona legislatura socialista (1986-1989):
- Va estar marcada per un fort
desenvolupament econòmic que
duraria fins 1992. Aquest creixement
es concretà en una ambiciosa política
d’inversions públiques en
infraestructures afavorida per la
transferència de fons procedents de
la CEE. Els serveis educatius,
sanitaris i de pensions creixeren de
forma notable, essent sufragats per un
sistema fiscal relativament progressiu.
Per primera vegada es podia parlar
d’un Estat del Benestar en Espanya.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
- El creixement econòmic i les mesures liberalitzadores del govern augmenten les diferències de
riquesa entre els diversos grups socials.
CARACTERÍSTIQUES de la segona legislatura socialista (1986-1989):
- En 1987 es produïren mobilitzacions socials (vagues i
manifestacions d’estudiants contra la política educativa).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
- Març 1987: moció de censura d’Alianza Popular
(candidat a la presidència, Antonio Hernández
Mancha). Rebuig de la moció de censura (195 vots
en contra, 67 a favor i 71 abstencions).
CARACTERÍSTIQUES de la segona legislatura socialista (1986-1989):
Antonio Hernández Mancha, líder de
Alianza Popular en 1987. Famós per
pretendre una esperpèntica moció de
censura contra la segona majoria absoluta
del PSOE de Felipe González, amb Alberto
Ruiz Gallardón i José María Aznar.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
- Trencament dels lligams PSOE - UGT.
- Els sindicats CCOO i UGT organitzaren la segona
vaga general, el 14 de desembre de 1988, contra la
política econòmica dels governs socialistes (1a vaga
general en 1976, Fraga: “La calle es mía”). El país es
va paralitzar i Felipe González va haver de negociar
la retirada parcial del seu programa liberalitzador.
CARACTERÍSTIQUES de la segona legislatura socialista (1986-1989):
Vagues generals de caràcter local i comarcal a Catalunya (Sabadell i Baix Llobregat); al País Basc;
llargues vagues i de gran envergadura, del metall, de la construcció i dels transports a Madrid (principi
1976).
14.2.4.- Les mobilitzacions populars
14.2.- ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1978)
EVOLUCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT LABORAL (1970-1979)
Anys Nombre de vagues iniciades Nombre de treballadors afectats
1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979
1.547 542 853 743
1.730* 2.807 3.662 1.194 1.128 2.680
440.114 196.665 236.421 303.132 426.037 504.300 2.558.800** 2.955.600 3.863.800 5.713.200
* El nombre de vagues es dispara amb la Crisi del Petroli
** El nombre de treballadors en vaga es dispara per les convocatòries de “vaga general”.
Cal destacar, especialment, la vaga general de Vitòria (març 1976), perquè la resposta repressiva va culminar
amb cinc treballadors morts a mans de la policia i desenes de ferits.
L’acció policial va ser justificada per, el llavors ministre de l’Interior,
Manuel Fraga Iribarne, “La calle es mía”.
14.2.4.- Les mobilitzacions populars
14.2.- ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ (1975-1978)
En 1975 fou nomenat vicepresident d’Assumptes de
l’Interior i ministre de Governació de l’executiu de Carlos
Arias Navarro, en el primer govern del rei Joan Carles I.
Eleccions 1986
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
Majoria absoluta Felipe González Márquez (president del govern).
CARACTERÍSTIQUES segona legislatura socialista (1986-1989):
Fort desenvolupament econòmic (fons estructurals CEE). Societat Benestar.
Augment diferències socials.
1987: Mobilitzacions socials, (vagues i manifestacions estudiants contra la política educativa).
Març 1987: moció de censura d’Alianza Popular (candidat a la presidència, Antonio Hernández
Mancha). Rebuig moció de censura (195 vots en contra, 67 a favor i 71 abstencions).
Trencament dels lligams PSOE - UGT.
CCOO i UGT organitzen segona vaga general contra la política econòmica dels governs socialistes
(14 desembre 1988).
2es Eleccions 1986
3es Eleccions 1989
Eleccions 1989
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
Majoria relativa PSOE Felipe González Márquez (president del govern).
3es Eleccions 1989 Participació: 70 %
Primera participació PP (renovació AP, Fraga president) Aznar, abril 1990
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
A les ELECCIONS de 1989 (participació: 70 %), el PSOE obté una majoria relativa i Felipe
González Márquez continua com a president del govern.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
A les ELECCIONS de 1989 (participació: 70 %), el PSOE obté una majoria relativa i Felipe
González Márquez continua com a president del govern. Primera participació del Partido Popular
(PP, renovació d’Alianza Popular, AA) amb Manuel Fraga, president del partit. A partir d’abril de
1990: José María Aznar es converteix en president del PP.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la tercera legislatura del PSOE (1989-1993):
- Espanya celebrà en 1992 dos esdeveniments internacionals, els Jocs
Olímpics de Barcelona i l’Expo de Sevilla que mostraren una imatge de
país modern molt diferent a l’Espanya de la dictadura de Franco.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la tercera legislatura del PSOE (1989-1993):
- Però, la recessió mundial iniciada a principis dels noranta va colpejar
durament el nostre país. La crisi econòmica, agreujada per la incorrecta
política econòmica del govern, va disparar la inflació i l’atur, que va
arribar a la dramàtica xifra de tres milions de desocupats.
- La crisi econòmica fou l’avantsala de
l’esclat dels escàndols de corrupció
que afectaren al govern socialista:
- Divisions a l’interior del PSOE = eleccions anticipades el 6 de
juny de 1993.
A.- Acusacions de corrupció a l’entorn del vicepresident del
govern (el germà d’Alfonso Guerra, el denominat “cas Guerra”) =
remodelació govern.
B.- En 1993: presumpte finançament irregular del PSOE (cas
FILESA).
C.- Als casos anteriors es va unir l’escàndol dels GAL, grup armat
format per policies i mercenaris que amb la complicitat de càrrecs del
govern va dur a terme la “guerra bruta” contra ETA.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Els Grupos Antiterroristas de Liberación o GAL eren
agrupacions armades para policials que practicaven el que s’ha
denominat terrorisme d’Estat o "guerra sucia" contra el grup
terrorista ETA i el seu entorn. Van estar actius entre 1983 i 1987,
durant el govern del Partit Socialista Obrer Espanyol de Felipe
González. Durant el procés judicial contra aquesta organització
es va comprovar que fou finançat per alts funcionaris del
Ministeri de l’Interior.
CARACTERÍSTIQUES de la tercera legislatura del PSOE (1989-1993):
Eleccions 1989
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
Majoria relativa PSOE Felipe González Márquez (president del govern).
3es Eleccions 1989
Primera participació PP (renovació AP, Fraga president) Aznar, abril 1990
CARACTERÍSTIQUES tercera legislatura socialista (1989-1993): 1992: Jocs Olímpics Barcelona i Expo Sevilla.
Crisi econòmica mundial: inflació i atur de3 milions.
Acusacions de corrupció: A.- Entorn del vicepresident del govern ("cas Guerra“)
remodelació govern. B.- 1993: presumpte finançament il·legal del PSOE
(FILESA). C.- Guerra bruta del “GAL”.
Divisions a l’interior del partit eleccions anticipades el 6 de juny de 1993.
Participació: 70 %
4es Eleccions 1993
Eleccions 1993
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
4es Eleccions 1993 Participació: 76, 4%
Majoria relativa PSOE Felipe González Márquez (president del govern).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
A les ELECCIONS de 1993 (participació: 76, 4%) el PSOE torna a vèncer, tot i que aquesta vegada
sense majoria absoluta, amb una majoria relativa i Felipe González Márquez continua com a
president del govern. Les forces de dreta s’havien reorganitzat en el Partit Popular que ara estava
dirigit per José María Aznar (abril, 1990).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
A les ELECCIONS de 1993 (participació: 76, 4%) el PSOE torna a vèncer, tot i que
aquesta vegada sense majoria absoluta, amb una majoria relativa i Felipe González
Márquez continua com a president del govern. Les forces de dreta s’havien reorganitzat
en el Partit Popular que ara estava dirigit per José María Aznar (abril, 1990).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la quarta legislatura del PSOE (1993-1996):
- El PSOE formà un govern en solitari, però
necessita el suport extern parlamentari de
Convergència i Unió de Jordi Pujol (CiU).
6 de juny de 1993 - 3 de març de 1996
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la quarta legislatura del PSOE (1993-1996):
- Acusacions de corrupció sobre el govern, el PSOE i les
altes instàncies de l’Estat.
- Dimissió del vicepresident
del govern (Alfonso Guerra).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la quarta legislatura del PSOE (1993-1996):
- Implicació i processament d’antics ministres socialistes en el cas GAL
- 1995: aprovació nou codi penal.
- Fracàs socialista a les eleccions autonòmiques.
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la quarta legislatura del PSOE (1993-1996):
- Presidència espanyola de la Unió Europea al segon semestre del
1995 = èmfasi en l’eix mediterrani.
- CAP A UN CANVI DE GOVERN. Juliol del 1995:
les dificultats econòmiques,
els escàndols de corrupció i
la dura campanya de la oposició (el PP inicia una dura oposició
parlamentària contra Felipe González) debiliten el govern i van
dur a què, després la de negativa de CiU i Pujol a donar suport
per a aprovar els pressupostos del 1996 = Felipe González
convocarà eleccions generals anticipades pel març de 1996.
Eleccions 1993
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
Majoria relativa PSOE Felipe González Márquez (president del govern).
CARACTERÍSTIQUES quarta legislatura socialista (1993-1996): El PSOE formà un govern en solitari amb el suport extern de CiU.
Acusacions de corrupció sobre el govern, el PSOE i les altes instàncies de l'estat.
Dimissió del vicepresident del govern (Alfonso Guerra).
Implicació i el processament d’antics ministres socialistes en el cas GAL.
1995: aprovació nou codi penal.
Fracàs socialista a les eleccions autonòmiques.
Presidència espanyola de la Unió Europea al segon semestre del 1995 èmfasi en l'eix mediterrani.
CAP A UN CANVI DE GOVERN. Juliol del 1995: negativa de CiU a donar suport als pressupostos del 1996
convocatòria d'eleccions generals anticipades pel març de 1996.
4es Eleccions 1993
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015)
I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN EUROPA (1986)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA
INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN EUROPA (1986). 1v preg. op B (2008, juny).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe
González (1982-1996).
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar
(1996-2004).
14.7.2.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui).
1es Eleccions 1996
Eleccions 1996
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
1es Eleccions 1996 Participació: 77, 4%
Majoria relativa PP José María Aznar (president del govern).
http://electionresources.org/images/maps/es.php?election=1996
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Les ELECCIONS anticipades de 1996, amb una participació del 77, 4%, donen una majoria relativa
al PP i a José María Aznar (president del govern).
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura del Partit Popular (1996-2000):
- José María Aznar no va
aconseguir la majoria
absoluta i es va veure
obligat a pactar amb les
minories nacionalistes
per a accedir a la
presidència del govern.
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
- José María Aznar no va aconseguir la majoria absoluta i es va veure
obligat a pactar amb les minories nacionalistes per a accedir a la
presidència del govern.
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura del Partit Popular (1996-2000):
- El gir cap a la dreta es va veure corroborat amb les victòries del PP en
les eleccions autonòmiques i municipals.
- El cicle socialista sota el lideratge de Felipe González havia acabat.
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González (1982-1996)
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
- Aznar centra els seus esforços en implementar una política econòmica ortodoxa, que reduís el
dèficit públic i reactivés l’activitat econòmica privada.
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura del Partit Popular (1996-2000):
- El gran objectiu era complir amb els denominats criteris de convergència europea (inflació, deute dèficit...)
establerts en el Tractat de Maastricht de 1992 i que, una vegada aconseguits, permetés a Espanya accedir a la nova
divisa única europea el 1999, l’Euro.
- La política econòmica fou un èxit (bonança econòmica), però van haver privatitzacions en el sector públic. La
bona conjuntura econòmica va ajudar a reactivar l’activitat econòmica, la inflació i l’atur van disminuir de manera
notable, creix la renda per habitant, etc., i el sanejament de l’economia duria a què Espanya participés en el
naixement de l’Euro en 1999.
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
- El terrorisme d’ETA va arribar a la seva expressió més sagnant, l’estiu
de 1997, amb l’assassinat del concejal del PP en l’ajuntament basc
d’Ermua, Miguel Ángel Blanco. La crueltat de la banda terrorista i la tasca
dels col·lectius que duien anys enfrontant-se a la violència, en el País Basc,
va desencadenar una important reacció popular que es va denominar l’
“Espíritu de Ermua”.
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura del Partit Popular (1996-2000):
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
- El govern d’Aznar, amb el suport de l’oposició
socialista, es llança decididament a una política de
duresa amb ETA i amb l’entorn nacionalista.
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura del Partit Popular (1996-2000):
- Els contactes entre el govern d’Aznar i el grup terrorista no donaren cap resultat i un any després ETA
torna a l’activitat armada. El president Aznar, que havia estat víctima d’un atemptat frustrat en 1995,
va reforçar la seva política d’enfrontament amb el nacionalisme basc en totes les seves tendències.
- La reacció en el camp abertzale fou el Pacte de
Lizarra-Estella de 1998, un acord de totes les forces
nacionalistes, des del PNB a ETA, per avançar cap
a la independència. Uns dies després, ETA declara
una treva indefinida i sense condicions.
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
- Les eleccions convocades l’any 2000 marcaren el
moment d’apogeu del PP i Aznar. El nou segle s’inicia
amb una majoria absoluta del PP en les Corts. Mentre el
PSOE patia una crisi de lideratge i divisions internes.
CARACTERÍSTIQUES de la primera legislatura del Partit Popular (1996-2000):
Eleccions 1996
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Majoria relativa PP José María Aznar (president del govern).
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
CARACTERÍSTIQUES primera legislatura del Partit Popular (1996-2000): Acaba el cicle socialista sota el lideratge de Felipe González.
Acomplir els criteris de convergència europea per accedir a l’EURO el 1999 (Tractat de Maastricht de 1992).
La bona marxa de l'economia (bonança), però privatitzacions del sector públic.
Terrorisme d’ETA (estiu 1997) assassinat concejal PP en ajuntament basc d’Ermua, Miguel Ángel Blanco. Davant la
crueltat , es desencadena important reacció popular, l’ “Espíritu de Ermua”.
Govern Aznar, amb suport de l’oposició socialista, es llança a una dura política contra ETA.
Reacció en el camp abertzale fou el Pacte de Lizarra-Estella de 1998, un acord de totes les forces nacionalistes, des
del PNB a ETA, per avançar cap a la independència.
PSOE: crisi de lideratge i divisions internes.
Eleccions 2000 marquen el moment d’apogeu del PP i Aznar. El nou segle s’inicia amb una majoria absoluta del PP
en les Corts.
2es Eleccions 2000
Eleccions 2000
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
2es Eleccions 2000 Participació: 68, 7%
Majoria absoluta PP José María Aznar (president del govern).
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
Les ELECCIONS del 2000 (participació: 68,7 %, la més baixa fins el moment de la història de la
democràcia), dóna majoria absoluta al PP i a José María Aznar (president del govern).
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
Les ELECCIONS del 2000 (participació: 68,7 %, la més baixa fins el moment de la història de la
democràcia), dóna majoria absoluta al PP i a José María Aznar (president del govern).
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la segona legislatura del Partit Popular (2000-2004):
- Creixement economia espanyola.
- Continuació plantejaments liberalitzadors en economia (sobretot pel que fa a les privatitzacions).
- Evolució política obertament espanyolista i centralitzadora.
- A Catalunya es generà un clima d’hostilitat al govern d’Aznar.
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la segona legislatura del Partit Popular (2000-2004):
- POLÍTICA INTERNACIONAL: alineació
incondicional amb l’intervencionisme del president
nord-americà George W. Bush.
- Enviament de tropes a Iraq durant la guerra.
- Suport a la invasió de l’Iraq i l’enderrocament
del règim de Saddam Hussein (2003).
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la segona legislatura del Partit Popular (2000-2004):
- Onada de protestes i
manifestacions de gran magnitud
(GUERRA NO! IRAK NO!).
- Fort malestar a Alemanya i,
molt especialment, a França,
contraris a la intervenció.
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la segona legislatura del Partit Popular (2000-2004):
- Reducció dels Fons Europeus de Cohesió (dels quals Espanya era un dels principals beneficiaris).
- Relacions tenses amb el Marroc (illot de Perejil).
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la segona legislatura del Partit Popular (2000-2004):
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la segona legislatura del Partit Popular (2000-2004):
- En març de 2004 es van convocar eleccions generals. Tres dies abans, 11 de març de 2004 (11M),
un atemptat terrorista islamista a tres estacions de ferrocarril de Madrid, va originar una situació
de commoció nacional. PSOE guanya les eleccions de 2004.
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la segona legislatura del Partit Popular (2000-2004):
- Tres dies abans eleccions generals, 11 de març de 2004 (11M),
un atemptat terrorista islamista a tres estacions de ferrocarril
de Madrid, va originar una situació de commoció nacional.
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la segona legislatura del Partit Popular (2000-2004):
- Tres dies abans eleccions generals, 11 de març de
2004 (11M), un atemptat terrorista islamista a
tres estacions de ferrocarril de Madrid, va originar
una situació de commoció nacional.
Atemptat de l’ 11-M
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la segona legislatura del Partit Popular (2000-2004):
- 11 març 2004 (11M): atemptat terrorista islamista a tres estacions de ferrocarril de Madrid,.
Eleccions 2000
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Majoria absoluta PP José María Aznar (president del govern).
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004)
CARACTERÍSTIQUES segona legislatura del Partit Popular (2000-2004): Creixement economia espanyola.
Continuació plantejaments liberalitzadors en economia (sobretot pel que fa a les privatitzacions).
Evolució política obertament espanyolista i centralitzadora.
A Catalunya es generà un clima d'hostilitat al govern d'Aznar.
Política internacional: alineació incondicional amb l'intervencionisme del president nord-americà George W. Bush.
Suport a la invasió de l'Iraq i l'enderrocament del règim de Saddam Hussein.
Enviament tropes a Iraq durant la guerra.
Onada de protestes i manifestacions de gran magnitud.
Fort malestar a Alemanya i, molt especialment, França, contraris a la intervenció.
Reducció dels fons europeus de cohesió (dels quals Espanya era un dels principals beneficiaris).
Relacions tenses amb el Marroc (illot de Perejil).
11 de març de 2004: atemptat terrorista islamista a tres estacions de ferrocarril de Madrid.
2es Eleccions 2000
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015)
I LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA EN EUROPA (1986)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2015) I LA INTEGRACIÓ
D’ESPANYA EN EUROPA (1986). 1v preg. op B (2008, juny).
14.7.1.- La primera etapa socialista: els governs de Felipe González
(1982-1996).
14.7.2.- Els governs del Partit Popular de José María Aznar (1996-2004).
14.7.2.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui).
1es Eleccions 2004
Eleccions 2004
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
1es Eleccions 2004 Participació: 75,7 %
Majoria relativa PSOE J L Rodríguez Zapatero (president govern).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
Eleccions 2004
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
1es Eleccions 2004 Participació: 75,7 %
Majoria relativa PSOE J L Rodríguez Zapatero (president govern).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Les ELECCIONS del 2004 (participació: 75,7 %) donen majoria relativa al PSOE i a José Luís
Rodríguez Zapatero (president del govern). Comença la segona etapa socialista (2004-2011).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Les ELECCIONS del 2004 (participació: 75,7 %) donen majoria relativa al PSOE i a José Luís
Rodríguez Zapatero (president del govern). Amb aquestes eleccions comença la segona etapa
socialista (2004-2011).
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la cinquena legislatura socialista (2004-2008):
- Retirada immediata de les forces espanyoles d’Iraq
(deteriorament relacions amb EUA i apropament a
l’eix francoalemany).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la cinquena legislatura socialista (2004-2008):
- Modificació del Pla Hidrològic Nacional.
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la cinquena legislatura socialista (2004-2008):
- Aixecament d’algunes de les restriccions sobre òvuls
congelats.
- Intent de recompondre les relacions amb el País Basc
i Catalunya.
- Aprovació d’una llei contra la violència sexista i
legalització dels matrimonis homosexuals.
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la cinquena legislatura socialista (2004-2008):
- ECONOMIA: període de bonança fins a finals
de 2007. Posteriorment, crisi hipotecària als
EUA que afectà l’economia espanyola.
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la cinquena legislatura socialista (2004-2008):
- Forta afluència d’immigrants il·legals.
- Relacions amb la UE: crítiques a la política
immigratòria i a les polítiques proteccionistes
envers determinades grans empreses.
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la cinquena legislatura socialista (2004-2008):
- 2005: Referèndum pel qual Espanya donà un clar suport a la
Constitució europea (76%).
- Signatura Tractat de Lisboa (13 desembre 2007, substitut del
fracassat Tractat de la Constitució de 2004, i que modifica en part
el de Maastricht i el de Roma de constitució de la CE).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la cinquena legislatura socialista (2004-2008):
- POLÍTICA EXTERIOR: contrària a l’estratègia de
la lluita antiterrorista global del president George W.
Bush i proposta de l’ “Aliança de Civilitzacions”.
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la cinquena legislatura socialista (2004-2008):
- POLÍTICA EXTERIOR: contrària a
l’estratègia de la lluita antiterrorista
global del president George W. Bush i
proposta de l’ “Aliança de
Civilitzacions”.
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la cinquena legislatura socialista (2004-2008):
- Penetració econòmica espanyola a l’Amèrica
Llatina a través de les multinacionals de
l’energia i de les comunicacions.
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
Eleccions 2004
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Majoria relativa PSOE J L Rodríguez Zapatero (president govern).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
CARACTERÍSTIQUES cinquena legislatura socialista (2004-2008): Retirada immediataforces espanyoles Iraq (deteriorament relacions amb EUA i apropament l'eix francoalemany).
Modificació del Pla Hidrològic Nacional.
Aixecament d'algunes de les restriccions sobre òvuls congelats.
Aprovació d'una llei contra la violència sexista i legalització dels matrimonis homosexuals.
Intent de recompondre les relacions amb el País Basc i Catalunya.
ECONOMIA: període bonança fins finals de 2007. Posteriorment, crisi hipotecària EUA afectà economia espanyola.
Forta afluència d'immigrants il·legals.
Relacions amb UE: crítiques a política immigratòria i a polítiques proteccionistes envers algunes grans empreses.
2005: Referèndum pel qual Espanya donà un clar suport a la Constitució europea (76%).
Signatura del Tractat de Lisboa.
POLÍTICA EXTERIOR: contrària a l'estratègia de la lluita antiterrorista global del president G.W.Bush i proposta
d'“Aliança de Civilitzacions”.
Penetració econòmica espanyola a l'Amèrica Llatina a través de multinacionals de l'energia i de les comunicacions.
1es Eleccions 2004
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
2es Eleccions 2008
Eleccions 2008
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
2es Eleccions 2008 Participació: 75,32 %
Majoria relativa PSOE J L Rodríguez Zapatero (president govern).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Les ELECCIONS del 2008 (participació: 75,32 %) donen
majoria relativa al PSOE i a José Luís Rodríguez
Zapatero (president del govern). Continua la segona etapa
socialista (2004-2011).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
Eleccions 2008
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
2es Eleccions 2008 Participació: 75,32 %
Majoria relativa PSOE J L Rodríguez Zapatero (president govern).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
Eleccions 2008
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
2es Eleccions 2008 Participació: 75,32 %
Majoria relativa PSOE J L Rodríguez Zapatero (president govern).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
Comparació entre PP
(blau) i PSOE
(vermell) per número
d’escons en cada
circumscripció (gris:
empat), després les
eleccions de 2008.
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Les ELECCIONS del 2008 (participació: 75’32 %) donen majoria
relativa al PSOE i a José Luís Rodríguez Zapatero (president del govern).
Continua la segona etapa socialista (2004-2011).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
Distribució d’escons en el Congrés (esquerra) i el Senat
(dreta) després de les eleccions de 2008. El PSOE tenia
majoria en el Congrés però no en el Senat.
Eleccions 2008
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Majoria relativa PSOE J L Rodríguez Zapatero (president govern).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Les ELECCIONS del 2008 (participació: 75,32 %) donen majoria relativa al PSOE i a José Luís
Rodríguez Zapatero (president del govern). Continua la segona etapa socialista (2004-2011).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la sisena legislatura socialista (2008-2011):
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
- Substitució del ministre d’economia
Pedro Solbes i entrada de Manuel
Chaves a la cartera d’administracions
territorials.
- Nou projecte de finançament
autonòmic (acceptat pel govern català,
principal impulsor de la reforma).
- Enfortiment de les relacions amb
França en matèria antiterrorista.
- Poc pes dins la UE i
dificultats de relació amb
els EUA.
Eleccions europees 2009
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
CARACTERÍSTIQUES de la sisena legislatura socialista (2008-2011):
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
- Juny del 2009: eleccions al
Parlament Europeu = el PP se situà
en primer lloc, seguit del PSOE.
Eleccions 2008
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Majoria relativa PSOE J L Rodríguez Zapatero (president govern).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
CARACTERÍSTIQUES sisena legislatura socialista (2008-2011): Substitució del ministre d'economia Pedro Solbes i entrada de Manuel Chaves a la cartera d'administracions
territorials.
Aprovació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) = reduir la capacitat excessiva de les entitats
bancàries i fomentar les fusions de les caixes d'estalvi.
Nou projecte de finançament autonòmic (acceptat pel govern català, principal impulsor de la reforma).
Enfortiment de les relacions amb França en matèria antiterrorista.
Poc pes dins la UE i dificultats de relació amb els EUA.
Juny del 2009: eleccions al Parlament Europeu = el PP se situà en primer lloc, seguit del PSOE.
2es Eleccions 2008
1es Eleccions 2011
Eleccions 2011
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
1es Eleccions 2011 Participació: 71,69 %
Majoria absoluta PP Mariano Rajoy Brey (president govern).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
Eleccions 2011
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
1es Eleccions 2011 Participació: 71,69 %
Majoria absoluta PP Mariano Rajoy Brey (president govern).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Les ELECCIONS a Corts Generals de 20 de novembre de 2011 (participació: 71,69 %), foren les
onzenes des de la Transició, en elles es van renovar 350 escons del Congrés del diputats i 208 dels
266 del Senat. Han donat pas a la X legislatura de l’actual període democràtic en Espanya.
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
Façana del Congrés dels Diputats i detall d’un dels seus emblemàtics lleons.
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Les ELECCIONS a Corts Generals de 20 de
novembre de 2011 (participació: 71,69 %), foren
les onzenes des de la Transició i han donat pas a la
X legislatura de l’actual període democràtic en
Espanya.
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
Es van realitzar quatre mesos abans del previst, per
la decisió de Zapatero d’anticipar-les.
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
La majoria absoluta la obté el PP
(186 escons, 32 més que en 2008) i
Mariano Rajoy Brey és el
president del govern, seguit pel
PSOE d’Alfredo Pérez Rubalcaba
amb 110 escons (59 menys que en
el 2008, el pitjor resultat des de la
instauració de la democràcia).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
El nou parlament és un dels més heterogenis des de l’aprovació de la Constitució de 1978, ha minvat
el bipartidisme, tot i que no s’ha eliminat (després de les darreres enquestes de demoscòpia, es creu
que el bipartidisme del dos grans partits ha entrat en crisi). L’objectiu és fer front a la crisi, al dèficit i
al deute públic, i crear llocs de treball en una societat que ha arribat a 6.000.000 d’aturats (27%).
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
CCOO i UGT convoquen l’octava vaga general de la democràcia espanyola, el 29 de març de 2012, per a protestar
per la reforma laboral impulsada pel Govern de Mariano Rajoy.
Mor a Madrid, el 23 de març de 2014.
Fotografia d’arxiu, feta el 18 de març de 1995, de l’expresident del Govern Adolfo Suárez , durant les noces dels Ducs
de Lugo, celebrades en Sevilla.
Mor el pare polític de la democràcia espanyola Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014),
primer president democràtic després la fi del franquisme.
L’expresident del Govern, Adolfo Suárez González, mor el diumenge 23 de març de 2014, als 81 anys en la clínica
Cemtro de Madrid, després d’una llarga malaltia neurològica, agreujada en els darrers dies de la seva vida, segons
anuncià un portaveu de la família.
Declaració del rei, Joan Carles I, després de la mort d’Adolfo Suárez González
(Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014).
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
El rei Joan Carles amb Adolfo Suárez.
Foto: A.S.I. (Adolfo Suárez Illana),
Madrid, 16 de juliol de 2008.
Premi Ortega y Gasset de Periodisme a la
millor informació gràfica.
Publicació compartida amb
Protestante Digital / Magacín / Leyendo fotos
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
Funeral d’Adolfo Suárez González
(Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014).
Eleccions europees 2014
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Les darreres ELECCIONS EUROPEES de 25 de maig de 2014
(participació: 44,75 %), donaren els següents resultats:
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013)
Les darreres ELECCIONS EUROPEES de 25 de maig de 2014 (participació: 44,75 %), donaren els
següents resultats:
14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
Rajoy defensa la salut de la democràcia espanyola
i demana "no dar pábulo" a "discursos extremistas" que tot ho veuen
malament.
14.7.- ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA (1982-2013) 14.7.3.- L’Espanya més actual (2004-2015, fins avui)
TEMA 14 TERMES I PERSONATGES
JOSÉ
MARIA GIL
ROBLES
INI LEY PARA LA
REFORMA
POLÍTICA
PACTES DE LA
MONCLOA
BANDERES ESPANYOLES
BANDERES ESPANYOLES
MONÀRQUICA I REPUBLICANA
BANDERA REPUBLICANA
BANDERA REPUBLICANA
gobierno
BANDERA FRANQUISTA
BANDERA FRANQUISTA
BANDERA ESPAÑA JUAN CARLOS
ESTENDARDS JUAN CARLOS I i FELIPE VI
ESTENDARDS JUAN CARLOS I i FELIPE VI (PRÍNCEP)
Joan Carles I de Borbó i Borbó - Dues Sicílies
(Roma, Itàlia, 5 de gener de 1938),
rei d’Espanya des de el 22 de novembre de 1975 fins el 19
de juny de 2014, data de l’accés com a cap de l’Estat del
seu fill Felip VI (va a abdicar el 2 de juny de2014).
L’ESPANYA ACTUAL (19-VI-2014)
ÀRBRE GENEALÒGIC BORBÓ
Eleccions municipals i
autonòmiques, i generals
2015?
L’ESPANYA ACTUAL (19-VI-2014)