TEATRE%D'EPIDAURE% · Amb el temps els teatres grecs s’anaren adaptant les noves formes teatrals,...
Transcript of TEATRE%D'EPIDAURE% · Amb el temps els teatres grecs s’anaren adaptant les noves formes teatrals,...
TEATRE D'EPIDAURE POLICLET EL JOVE
Documentació general
Nom: teatre d’Epidaure
Arquitecte: Policlet el Jove
Cronologia: 330 aC
Localització: Epidaure, al Peloponès (Grècia)
EsEl: grec hel·∙lenísEc
Materials uElitzats: pedra
Sistema construcEu: arquitravat
Dimensions: 120 m (diàmetre)
El recinte del teatre va ser un dels grans invents de l’arquitectura grega. ParEa d’una concepció totalment oposada a l’actual, perquè els grecs jugaven amb un espai obert, en estreta relació amb la natura. El teatre d’Epidaure, amb les seves mides perfectes i l’adaptació total a l’espai que l’envolta, és la màxima expressió d’aquest Epus d’edificació i, a més, la més ben conservada. La concepció que tenim avui del teatre és molt diferent de la dels grecs. El teatre havia nascut com un conjunt de rituals –dansa, declamacions, música...-‐ en honor de les divinitats i, sobretot, de Dionís, a la tardor, quan es recollia el raïm i es feia el vi. El mot teatre ve del grec theatron que significa “lloc des del qual es pot veure”.
Anàlisi formal Elements de suport i suportats
Els grecs aprofitaven el pendent natural dels turons més propers a la ciutat per construir-‐hi les graderies dels teatres. A la graderia d’Epidaure, a causa de les dimensions que té, s’hi van haver de construir uns murs laterals de contenció del terreny.
ESPAI EXTERIOR I INTERIOR
El teatre grec estava organitzat al voltant de l’orquestra, de forma circular. La càvea envoltava dues terceres parts de l’orquestra i la part restant era tancada per l’edifici que formava l’escena.
L’orquestra (de 20,3 m de diàmetre a Epidaure) consEtuïda el lloc on el cor cantava i ballava, però també era l’espai desEnat a l’altar, en aquest cas consagrat al déu Dionís.
No es té cap constància clara de com era l’edifici de l’escena d’Epidaure perquè no s’ha conservat. S’ha afirmat que es tractava d’un pòrEc d’ordre jònic que feia 4m d’alçada x 2m de fondària. Tampoc no se sap si el prosceni –espai elevat on actuaven els actors-‐, situat entre els elements fixos de l’escena i l’orquestra, al qual s’accedia a través de dues rampes laterals, hi fou afegit amb posterioritat.
Generalment el prosceni posseïa un teló rudimentari per tal que es poguessin variar els decorats o fer canvis. El mecanisme funcionava al revés dels telons moderns, perquè quan no s’uElitzava restava amagat en unes obertures fetes al paviment de davant de l’escenari. Per tant, no es pot dir que el taló baixa, sinó que pujava.
El nivell superior a l’escena, que en un principi era el lloc on els actors es canviaven i on es guardaven màscares, disfresses i decorats, sovint servia de p lataforma perquè e ls déus par less in . Posteriorment s’emprà aquest espai com a fons i no solament com a magatzem o camerino. El teatre d’Epidaure no disposava de façana; s’hi entrava a través de dos accessos laterals que donaven a un passadís situat entre l’orquestra i l’escena i que permeEa el pas del públic a la càvea. Aquesta estava totalment integrada en el paisatge del voltant i podia acollir uns 14.000 espectadors; els semicercle que formava era dividit radialment per tretze escales que convergien a l’orquestra i que permeEen la ràpida circulació del públic.
Les proporcions de les graderies van ser calculades acuradament. En un principi, el teatre d’Epidaure en tenia 30, però posteriorment se n’hi van afegir 20 més, separades de les primeres per un ampli corredor. Les segones grades tenien més escales d’accés que les seves predecessores (23 en comptes de 13).
Anàlisi formal Estil
La construcció de teatres es basava en una sèrie de càlculs matemàEcs precisos. Els teatres grecs sempre estaven formats per tres parts clarament diferenciades: l’orquestra circular del centre, els edificis de l’escenari, i la càvea. Els arquitectes grecs destacaren per la grandiositat en la concepció dels espais i pel gran virtuosisme que aconseguiren unint l’escultura i l’arquitectura, però mai ho van fer per les seves innovacions tècniques. Es van limitar a reproduir belles escultures basades en l’arquitravat i deixaren per els romans la tasca d’explorar els arcs, la volta i, més tard, la cúpula; i també la de treballar amb materials -‐com els maons i el formigó-‐ molt més mal·∙leables que no pas la pedra. No obstant això, els romans no dubtaren a adoptar els trets caracterísEcs dels teatres grecs per aixecar els seus propis recintes teatrals; de fet, molts teatres romans són còpies dels grecs, bé que amb unes lleugeres modificacions, com per exemple el fet que l’orquestra a vegades és semicircular.
Interpretació
Contingut i significació
Les obres de teatre gregues que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor de Dionís, el déu del vi i de la gresca. En principi els teatres tenien una finalitat religiosa i era a on es feien les ofrenes el déu de la festa.
A les primeres obres dramàtiques l’acció l’explicava el cor, mentre que els actors
tenien un paper secundari; per això, l’espai de l’orquestra era tant important i el
prosceni ocupava un lloc menys preeminent. Aleshores els actors també eren a
l’orquestra, però a mesura que van anar adquirint importància els van posar en un lloc
més elevat, el prosceni. Amb el temps els teatres grecs s’anaren adaptant les noves
formes teatrals, que culminaren en obres en què el cor pràcticament havia
desaparegut (començament del segle IV aC). El teatre d’Epidaure és considerat un dels
millors que es van construir; l’acústica és immillorable, perquè des de la fila més
allunyada es pot sentir perfectament el que es diu a l’escenari. A més, la vista és
magnífica des de qualsevol seient del teatre.
Hi havia dos tipus de seients: els destinats al poble i els destinats a l’edil i altres prohoms. Els reservats a les persones importants tenien braços i respatllers.
Funció
La ciutat d’Epidaure es va fer famosa perquè hi havia el santuari d’Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts.
A l’època hel·∙lenísEca el seu culte va créixer i aquest santuari era visitat per molts malalts per tota l’Hèl·∙lade.
Per això s’hi va construir el teatre més gran de Grècia.
Extret de: Llacay, Toni Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009