TDAH estrategias para modificacion de conducta (en Catalán)

8/10/2019 TDAH estrategias para modificacion de conducta (en Cataln)

1/32

TDAHEstratgies per a la modificaci

de conductes


2/32

3


3/32

3

Pg.

Qu s el TDAH?...............................................................................5

Lactitud positiva ..............................................................................6Compreneu el vostre fill...................................................................8

Milloreu la seva autoestima...........................................................11

Tcniques de modificaci de conducta .........................................14

Com aconseguir que linfant obeeixi ............................................20

Ensenyeu-li a ser organitzat ..........................................................21

Motiveu el seu aprenentatge ........................................................23

Qu heu devitar?...........................................................................27

Loci compartit................................................................................28

Els germans no TDAH.....................................................................29

Algoritme de les estratgies

per a la modificaci de conductes.................................................30

NDEX


4/32


5/32

QU S EL TDAH?

El TDAH s un trastorn dorigen neurobiolgic iels seus smptomes provoquen en linfant lesconductes segents:

HiperactivitatPresenta un nivell superior i inadequat dactivitat per la sevaedat.

ImpulsivitatLi costa controlar les conductes, les emocions i els pensaments.

DesatenciT una gran dificultat per prestar atenci i concentrar-se.

Aquests smptomes no sempre sn presents conjuntament;de fet, existeixen diversos subtipus de TDAH, segons elssmptomes predominants:

Hiperactiu-impulsiu

Desatent

Combinat

5


6/32

LACTITUD POSITIVA

Un cop superades les primeres reaccions davantdel diagnstic, estareu disposats a conixer el

problema del vostre fill i tindreu una actitud msconfiada i positiva. En aquest punt comena unafase de formaci el resultat de la qual us ajudara sentir-vos millor amb ell i a estrnyer la relaci.

Per comenar, heu de tenir en compte que el ms important

s prestar atenci, escoltar linfant; daquesta manera ussentireu ms preparats per parlar de les particularitats delTDAH i per afrontar-les.

A continuaci, amb la vostra parella haureu de fer atencia diversos aspectes del vostre propi comportament i intentarmillorar aquells que puguin resultar nocius per a la relacifamiliar.

Busqueu informaciCal que estigui actualitzada i que sigui prctica i realista.Podreu obtenir-la per mitj de la Federaci, daltres pares ide professionals de la psicologia, de la pedagogia i de lamedicina.

Busqueu una avaluaci i un tractament professionals

Quan consulteu per primera vegada un professional, feupreguntes relacionades amb el diagnstic i el tractament delTDAH; quins mtodes utilitzareu per avaluar linfant, quinstipus de tractament existeixen, quins considereu ms apropiats

6

Intenteu reconixer el costat bo de lescoses, rieu i ajudeu linfant a descobrir

lhumor i a riures dell mateix.


7/32

7

per al vostre fill... Una avaluaci completa de les seves fortalesesi debilitats us ajudar a vosaltres i als membres de lequip detractament -professional mdic que hi intervingui (pediatre,

neurleg, neuropediatre, psiquiatre), un psicleg o psiquiatrei els docents- a desenvolupar un pla adequat i efica.

Impliqueu a la vostra parellaTots dos heu de participar a lhora dajudar el vostre fill ambels exercicis especials o la feina de lescola. s important quedissenyeu junts un programa dactivitats i que tingueu contactedirecte amb linfant quan el poseu a la prctica.

Busqueu el suport daltres paresA Espanya hi ha diverses associacions de pares dinfants ambTDAH. Aquestes institucions realitzen activitats per informar,formar i ajudar tots els interessats en aquest trastorn. Elcontacte amb els seus membres us proporcionar altres puntsde vista sobre el TDAH i us ajudar a sentir-vos menys sols

davant del problema del vostre fill.

Apreneu a controlar el malestar i lamargura i manteniuuna actitud positivaEl TDAH obliga els pares daquests infants a revisar lesexpectatives que hi tenien posades i sovint els generasentiments damargura i frustraci. De fet, heu dintentarconcentrar-vos en els aspectes positius del vostre fill; aix

far disminuir els negatius i aix us ser ms fcil afrontaraquest trastorn.

En aquest sentit, s fonamental estar atent als guanys iestimular-lo amb cura perqu millori el seu comportament;aix contribuir al fet que linfant desenvolupi la sevaautoconfiana i autoestima. Tamb heu dintentar reconixerel costat bo de les coses, rieu i ajudeu-lo a descobrir lhumori a riures dell mateix.


8/32

COMPRENEU EL VOSTRE FILL

Els infants amb TDAH tendeixen a avorrir-se msfcilment que els altres; per aix necessitenrealitzar activitats molt estimulants. Daltra banda,la impulsivitat i els alts nivells denergia podenocasionar-los problemes. Aix pot passar, sobretot,en aquells infants que deixen la medicaci durantun temps sense utilitzar cap altre tractamentalternatiu.

Per aquests motius, s important que els pares promoguinactivitats perqu el fill faci un bon s del seu temps, aprenguihabilitats essencials de la vida, es diverteixi i millori la sevaautoestima. Per aconseguir-ho s essencial entendre compensa un infant amb aquest trastorn.

Hi ha tres conceptes que condicionen les conductes dels infantsamb TDAH:

NovetatEl cervell de linfant amb TDAH t una necessitat constant dela novetat. Aquests nens tenen dificultat per allar un fet delsaltres que succeeixen al seu voltant; per aix tendeixen adirigir latenci al soroll ms alt, a all ms excitant, ms nou.

Present continuLinfant amb TDAH posseeix un escs sentit del passat i delfutur i demostra un excessiu inters per tot el que sesdeven el present. Per exemple, si t una bona setmana per hatingut un problema fa deu minuts, lenfocament romandren el problema i pensar que la setmana ha estat dolenta.Si, al contrari, ha tingut una setmana plena derrors i acabaamb un xit, creur que la setmana ha estat excellent. Totaix fa que li sigui molt difcil aprendre dels errors.

8


9/32

Necessitat dactivitat fsicaEls nens amb TDAH senten una necessitat constant de moureuna part del cos. Els costa molt de quedar-se asseguts i prestaratenci.

Els infants amb TDAH tenen problemes perexpressar-se de manera correcta o controlar el seucomportament i dificultats per mantenir laconcentraci en una activitat durant una estona

llarga. Per aquests motius, a lhora de fer front aaquests problemes solen tenir les reaccions

segents:

Allament i enuigQuan sels demana que realitzin activitats que els resultenmolt difcils, sallen i senutgen per encobrir aquestes

dificultats. Per aix, a lhora dexigir-los aquestes accions, elsadults han de ser afectuosos, han de proporcionar-los confianai suport.

FrustraciLinfant amb TDAH acostuma a necessitar ms temps que laresta per realitzar la tasca escolar. Aquesta circumstncia porfer-lo sentir frustrat, ja que creur que lnic que fa s treballar

mentre els altres juguen. Programeu-li activitats divertidesamb freqncia, com ara anar al cine, a prendre un gelat oa menjar hamburgueses un o dos cops per setmana.

9

s fonamental entendre com pensa uninfant amb aquest trastorn.


10/32

Baixa autoestimaEls nens amb TDAH acostumen a ficar-se en problemes i tenenpocs amics, fet pel qual comencen a pensar que sn incapaosde mantenir amistats. Feu-lo participar en activitats de grup,

ja que contribueixen a la integraci social i, per tant, tenenun paper molt important.

10


11/32

MILLOREU LA SEVA AUTOESTIMA

Linfant amb TDAH t moltes dificultats per realitzaractivitats que requereixen un nivell alt deconcentraci o treball en equip; per aquest motiu,s freqent que pares, professors i companys eltitllin de pesat o maleducat.

Tot aix pot generar-li problemes dautoestima i smptomesdepressius. A ms, no tan sols li continuar costant fer atenci

als seus impulsos i controlar-los, sin que arribar a rebutjar-se a si mateix, a lescola, als companys o amics i/o fins i tot ala famlia, i es mostrar desmotivat per superar les sevesdificultats.

Seguint les pautes segents podeu ajudar el vostre fill areconixer i a desenvolupar el seu potencial personal permillorar la seva autoestima:

Descobriu qu t despecial i digueu-liAlguns comportaments normals en alguns infants, com araestar-se quiet durant molt de temps, poden costar molt alvostre fill. s important que tingueu en compte aquest esfor,elogieu-lo i premieu-lo. Assegureu-vos que no noms se sentiapreciat, sin que spiga que s especial per a vosaltres.

Tamb s important que mostri inters i assisteixi a les activitats

en les quals participa (escolars, esportives, artstiques...), i quereconegueu davant els altres el seu esfor i les sevesaportacions. Totes aquestes accions lajudaran a sentir-sevalorat i estimat, malgrat la desatenci o hiperactivitat.

11

Assegureu-vos que no noms se sentiapreciat, sin que spiga que s especial

per a vosaltres.


12/32

Recordeu la importncia del model de conductaque tenen els nens.

Totes les conductes sn apreses i els nens engeneral imiten les conductes d'aquells qui elsenvolta.

Els pares sn la primera font d'influncia per ales conductes. Els germans, amics, familiars

prxims, companys d'escola, sn tamb un modela imitar.

Com a pares ens hem de centrar en la nostrapersona i hem de tractar el nen de la mateixamanera que volem que ell ens tracti. Lacomunicaci i el respecte sn bsics per a qualsevolrelaci interpersonal.

Hem de tenir conscincia que ens imiten tant enles bones conductes de relaci com en les que noens agraden ni a nosaltres mateixos.

Quan els volem fer creure o davant dunasituaci tensa la manera d'aconseguir l'objectiusi s de forma autoritria, amb crits o fent servirla fora, aix tamb s model relacional i ellsveuen que s l'eina a fer servir quan volem imposaralguna acci.

s molt important estar tranquil i saber quan s'had'intervenir per evitar ms conflictes.

12


13/32

Utilitzeu missatges positiusServiran per millorar la comunicaci amb ell. Intenteu substituirel verb ser pel verb estar. Per exemple, en lloc de dir-liets un desendreat, digueu-li la teva habitaci estdesendreada. Daquesta manera li demostreu que la sevaconducta s incorrecta sense atacar la seva autoestima.

Creieu en ellOferiu-li loportunitat dassumir responsabilitats a la llar,mitjanant activitats que el facin sentir til i important. Podeu

comenar oferint-li tasques en les quals sabeu que potaconseguir xits, com ara donar menjar a la seva mascota oparar taula.

Ensenyeu-li a descobrir en qu s boEncoratgeu-lo a participar en aquelles rees en qu hademostrat una habilitat especial, com lesport, la msica oexplicar histries. Aquestes aptituds poden convertir-se en

una font dorgull i xits, fins i tot poden arribar a ser msimportants en la vida de linfant que les seves prpiesdificultats. Assegureu-vos que sent que s bo i que aix el fasentir valus.

Ajudeu-lo a acceptar les seves limitacions i accepteu-loFeu-li saber que compreneu els seus sentiments i que podeuajudar-lo a entendre que tots tenim dificultats en algunesrees i capacitats en altres. Cal separar linfant de la sevaconducta i de la seva discapacitat; apreneu a valorar el vostrefill com a persona, no valoreu noms els seus xits i habilitats.

13


14/32

14

Cal ser pacients i tenir molt clar que totsels infants tenen alts i baixos.

TCNIQUES DE MODIFICACI DE CONDUCTA

Un infant amb TDAH pot ser un remol de conductesdesordenades i inadequades i, sovint, els mtodesque funcionen amb altres infants no tenen resultat

per a ell. Davant daquesta situaci, lnica maneradaconseguir que es comporti s posant en prcticaun seguit de tcniques per modificar la sevaconducta.

Abans de comenar, els pares han de proposar-se aplicar-lesamb constncia. Les tcniques de modificaci de conductaprodueixen un efecte rebot. Quan es comena a aplicar-lessaprecia una millora que disminueix rpidament; en aquestmoment els pares acostumen a abandonar les tcniquespensant que no han donat resultat. Per tant, cal ser pacientsi tenir molt clar que tots els infants tenen alts i baixos.

Augmenteu les conductes desitjables1. Refor positiu

Aquest tipus de tcniques requereixen que els pares prestinatenci a les conductes adequades que normalment passendesapercebudes. Per exemple, feliciteu el nen immedia-tament desprs que hagi fet alguna cosa bona, com parlarsense cridar o demanar una joguina a la seva germana en

lloc de prendre-li. Feu-ho sovint, no respongueu solamentdavant les males conductes.Altrament, linfant se seguirportant malament, ja que percebr que s lnica manera decridar latenci dels seus pares.


15/32

Les tcniques de refor positiu es basen en els punts segents:

La lloana i els premis,que han dincloure un to de veu

agradable i un elogi sincer. A ms, els afalacs no han deser sempre iguals. Si ho sn, perdran lefecte reforant.

Procureu prestar una atenci positivaal vostre fill. Feu-li saber que esteu interessats i compromesos a ajudar-loquan sigui necessari, presteu-li atenci, escolteu-locurosament i atentament.

Mantingueu-hi contacte fsic: asseieu-vos-hi a prop oposeu-vos-el a la falda, abraceu-lo i feu-li petons, carcies

a lesquena, pessigolles... Identifiqueu quins sn els premis i privilegisapropiats

per a linfant i no dubteu a atorgar-los immediatamentdesprs dobservar una conducta adequada (mai abans).Heu dintentar que aquestes recompenses no siguin sempreles mateixes i pactar amb ell en quines situacions se liretiraran (en aquest sentit, no amenaceu, actueu).Finalment, recordeu que aquest sistema funciona amblentitud, per aix heu de ser perseverants.

Els reforadors positius poden ser materials i nomaterials.

Una conducta reforada de manera positiva sms fcil que es torni a repetir.

Cal felicitar la bona conducta fins que es

converteixi en un hbit.

Els reforadors positius han de ser proporcionatsi ajustats a l'acci quan sigui possible.

Recordeu:

s sempre la primera estratgia a fer servir, elreforador personal dels pares s molt important

per sense oblidar els reforadors socials, dir coses

15


16/32

bones dels nens davant d'altres adults o d'altresnens s una eina que pot ser molt til i tambtransmet seguretat i es refoa l'autoestima.

Un infant ms segur es mostra menys irritable, noutilitza tant la rabiola ja que te ms arguments

per defensar la seva posici de manera msassertiva.

2. La condici positiva

Consisteix a exigir que linfant faci alguna cosa que no liagrada com a condici indispensable per aconseguir algunacosa que s que li agrada. Per exemple, podeu dir-li: si volssortir de casa, primer has de fer els deures.

Cal disminuir els comportaments inadequatsRespecte a aquestes tcniques, cal posar-les en prctica

immediatament desprs de la conducta negativa que es volcorregir. De totes maneres, cap ha de prolongar-se en excs,perqu generaria en linfant sentiments de rancor i frustraci.

Aquesta estratgia es coneix amb el nomd'extinci.

S'ha de fer servir davant de protestes i marraneriesen qualsevol de les presentacions.

No es pot fer servir quan linfant es pot fer mal opot fer mal a alg, si la situaci esdev amb aquestrisc, l'adult ha d'intervenir i limitar l'acci per

sense discutir.

Fer extinci s molt difcil per aquesta estratgiafunciona si la mantenim en el temps. La conductaesperada en linfant davant de l'extinci s

16


17/32

augmentar la rabiola o protesta a un nivellsuperior, els pares ens hem de fer forts i mantenirla nostra postura ja que si cedim davant el

desafiament la lectura del nen ser que calaugmentar la protesta perqu se li faci cas.

L'extinci forma part d'una seqncia d'estratgiesque es reforcen entre elles per aconseguir lamodificaci de la conducta desadaptada.

No li presteu atenci. Quan es porti malament o tinguiconductes agressives amb si mateix o amb els altres, retireu-li tota la vostra atenci. Linfant no sap suportar quelignorin i veur que la seva conducta no funciona.

Allament o tcnica del temps fora.Immediatamentdesprs que el vostre fill hagi mantingut un comportamentincorrecte, feu que passi uns minuts en un rac o en

qualsevol altre lloc avorrit on no pugui trobar res de divertitni estimulant. Per no imposeu aquesta situaci com unacosa negativa, sin com una oportunitat de calmar-se.

Apliqueu aquesta tcnica desprs dun advertiment i nomsper aturar conductes violentes. Si el vostre fill es nega aanar cap al lloc dallament, augmenteu un minut extra elcstig per cada minut que es retardi a complir-lo. I advertiu-lo que si surt de lallament abans que se li permeti, eltemps comenar a comptar de nou.

Els infants sn poc reflexius i els costalautocontrol. Aquesta estratgia serveix

precisament per treballar aquest punt.

Al comenament pot costar molt i caldr repetirlacci moltes vegades; al cap dun temps, si es fa

b, el nen sabr calmar-se sol, que s lobjectiu.

17


18/32

Els pares podem ajudar a calmar els nens davantde situacions destrs per lobjectiu final s queaprenguin a calmar-se sols sense la presncia dun

adult. Els pares no podem ser sempre presentsquan hi ha situacions tenses i lautocontrol snecessari per a la maduresa personal.

Retirada de privilegis

Retireu reforadors que ha anat guanyant o retireu activitatsagradables cada vegada que linfant realitzi una conducta

que volem eliminar.Quedar-se sense postres, sense veure la TV, anar a casa delsamics, la lectura del conte abans danar a dormir

Reparaci del dany

Linfant sha de responsabilitzarde les seves accionsarreglant, corregint o reemplaantels desperfectes que

ha provocat (en la mesura de les seves possibilitats).

Refor condicionat

- Establiu les regles del joc abans, advertint linfant.

- Apliqueu-ho de la mateixa manera i davant la mateixaconducta.

- Eviteu treure privilegis que sn necessaris per a la bonaevoluci de linfant.

- Eviteusancionar en excs, linfant shabitua i perdefecte.

- Ha de ser immediat, curt i intens.

18


19/32

Economia de fitxes

- Modalitat de REFOR POSITIU.

- Es tracta de donar FITXES, PUNTS(en lloc de donardirectament recompenses) per una conducta adaptada.

- Lentrega de punts sha de PACTAR ABANS. Esdetermina el nombre de punt per una conducta moltconcreta i descrita detalladament.

- Aquests punts es podran intercanviarposteriormentper recompensesconcretes i pactades.

Com donar ordres

- Crideu linfant pel seu nom.

- Parleu-li a prop. Ex: surt de la cuina o agenollat perestar a la mateixa alada.

- Parleu-li mirant-vos mtuament.

- Procureu un ambient relaxat, sense tensions prvies.

- Si lordre est situada entre altres activitats duna rutina,s millor que li segueixi una activitat gratificant perlinfant. Ex: posat el pijama abans de veure la TV

- No sobrecarregueu linfant amb ordres innecessries.

- Utilitzeu un to de veu amable, per ferm.

- Mencioneu el temps. Ex: ara o quan hagis acabat elsdeures.

- Demaneu-ho si us plau

- Afirmeu, no pregunteu. Ex: En lloc de dir Maria, queet vestirs per no fer enfadar la mare?, digues Maria,vull que et vesteixis ara, si et plau.

- Lordre ha de ser: NICA, CURTA, CLARA I AFIRMATIVA.

19


20/32

COM ACONSEGUIR QUE LINFANT OBEEIXI

Una de les tasques ms difcils per als pares duninfant amb TDAH s aconseguir que obeeixi. Per tant,s important que intenteu no forar-lo a seguir lesvostres instruccions, sin que proveu daconseguirque per a ell sigui una tasca fcil i que vulgui fer-la.Aix es pot aconseguir complint les pautes segents:

Simplifiqueu les normes de la casa

Expliqueu-li qu vol dir cada una i anoteu-les en una llista.Anoteu tamb qu passar quan no es compleixin i quan estrenquin. Aquests lmits han de ser comprensibles i, sobretot,inflexibles.

Ajudeu linfant a fer les coses pas a pasPer a un nen amb TDAH s molt difcil recordar diversesindicacions juntes o realitzar grans tasques. Aix doncs, li heu

de demanar que faci les coses pas a pas donant-li les indicacionsduna en una, a mesura que finalitzi cada activitat.

Assegureu-vos que les vostres instruccions shan entsFeu que el vostre fill presti atenci i parleu-li mirant-lo alsulls. Digueu-li amb veu clara i calmada qu s el que voleuamb frases simples i curtes. Llavors demaneu-li que us repeteixien veu alta el que ha de fer; noms aix us assegurareu que

us ha escoltat mentre parlveu i que us ha ents b.

Utilitzeu el sistema de puntsEs tracta dun sistema de premis mitjanant el qual linfantguanya punts (o fitxes) quan es porta b i els perd quan esporta malament. Per exemple, pot acumular punts perendrear lhabitaci i perdrels per no fer la tasca. Al final dela setmana, pot rebre un premi amb relaci a la quantitat de

punts que hagi acumulat.

20


21/32

21

Els infants amb TDAH sovint no sabenadministrar el temps que tenen per fer

les coses.

ENSENYEU-LI A SER ORGANITZAT

Els smptomes dels nens amb TDAH fan que elsresulti extremadament difcil de realitzarcorrectament qualsevol tipus dactivitat. Noacostumen a posar atenci als detalls, sels perdenles coses i no saben organitzar les tasques per

prioritats.

Aquesta conducta desatenta i inconstant pot millorar amb

lajuda dels pares, fent que la llar estigui al ms estructuradapossible. Es poden posar a la prctica un seguit de pautesque ajudaran linfant a organitzar-se millor.

Utilitzeu llistes i horarisAsseieu-vos amb el vostre fill i prepareu una llista de les

activitats que ha de realitzar ordenades per hores. Enganxeula llista en un lloc visible i assegureu-vos que linfant vagimarcant cada tasca.

RutinesProcureu mantenir un horari estable, ja que els infants ambTDAH se senten millor si tenen un programa i un horari perseguir. La rutina tamb ha dincloure els caps de setmana;

planegeu les activitats amb temps perqu linfant es mantinguientretingut.


22/32

Utilitzeu alarmesEls infants amb TDAH sovint no saben administrar el tempsque tenen per fer les coses. En aquest sentit, les alarmespoden ser de gran ajuda; colloqueu diverses rdios per totala casa, programeu-les perqu sengeguin a una horadeterminada. Faciliteu-li els canvis i les transicions.

Els estudiants amb dificultats en les seves habilitats socialssolen tenir problemes per canviar duna activitat a una altra,com per exemple, passar de mirar la televisi a fer els deuresde llengua. Perqu el canvi sigui ms suau, podeu ajudar-lofent un senyal uns minuts abans que sacabi lactivitat. Aix

li donar loportunitat danar-se fent a la idea que aviatarribar lhora de fer una altra tasca.

Intenteu que hi hagi un lloc per a cada cosaDaquesta manera, linfant tindr menys problemes per trobarles seves coses i tenir-les endreades. Per exemple, tingueucaixes grans on guardar les joguines. Podeu ajudar-lo adecorar-les i a posar-hi rtols (trencaclosques, ninots...).Assegureu-vos que torna a posar tot el que treu al seu lloc;cinc minuts abans dacabar de jugar, una alarma indicar ques hora de guardar les joguines.

Regaleu-li una agendaEstimulareu linfant a crear un horari, una rutina, i a adonar-se que el seu temps s valus.

22


23/32

MOTIVEU EL SEU APRENENTATGE

s normal que la canalla sempre tingui ganesdaprendre coses noves. Tot i aix, en el cas delsinfants amb TDAH, la motivaci se sol interrompre

per la frustraci que senten davant dels errorsque cometen en el treball escolar, causats pels

smptomes del trastorn.

Per aix s important que, des de casa, els pares procurin que

no perdi la seva motivaci natural, estimulant-lo perqusegueixi volent aprendre.

Concentreu-vos en lesfor, no en les qualificacionsPremieu linfant quan acabi la tasca i concediu-li premisaddicionals quan obtingui bones qualificacions. Assegureu-vos que linfant sap qu sespera dell i feliciteu-lo pels seusesforos i xits.

Creeu en linfant un hbit destudiEstabliu un pla diari destudi, amb un lloc i un horarideterminats. Lhorari ha de ser sempre el mateix i el lloc hade ser tranquil, allunyat de sorolls que el distreguin. Si linfantno t deures, feu que shi estigui llegint un llibre o realitzantalguna altra activitat tranquilla. No el feu anar a jugar a fora

o a veure la televisi, ja que aix podria desequilibrar la rutinaestablerta.

23

Assegureu-vos que linfant sap qusespera dell i feliciteu-lo pels seus

esforos i xits.


24/32

El contingut del pla destudis ha de contenir una llista de lesactivitats que el nen realitza diriament. A lhora de portar-lo a terme, tingueu en compte els punts segents:

Calculeu el temps que el vostre fill necessita per realitzar-les, de manera que sestableixi un horari personalitzat irealista.

Planegeu lhorari al comenament de cada setmana, perquno totes sn iguals.

Anoteu tasques concretes, especificant qu s el que hade realitzar: fer frases sintctiques en lloc destudiar

llengua. Dediqueu el comenament de lhorari a les feines difcils.

Modifiqueu lhorari en funci de les necessitats de linfant.Si veieu que no necessita gaire temps per a una activitat,reduu el temps necessari per fer-la i cediu-lo a una tascaque li costi ms.

Procureu que les hores destudi siguin sempre les mateixesi al mateix lloc. Fins que no acabi els deures, no podrpassar a una altra activitat.

Estimuleu les seves habilitats naturalsSi linfant demostra habilitats naturals i un inters especialper a una activitat (lesport, per exemple), apunteu-lo a uncurs per estimular el seu aprenentatge.

De totes maneres, aneu amb compte de no excedir-vos en les

activitats extraescolars, perqu si no les pot desenvolupartotes amb xit, se sentir frustrat. Animeu-lo a fer activitatsque no ocupin estones massa llargues i no li suggeriu jocsque requereixin molta concentraci, com els escacs o eldmino.

Daltra banda, el contacte entre pares i professors sfonamental per al desenvolupament acadmic adequat delinfant amb TDAH. s per aix que es recomana:

24


25/32

Enfoqueu latenci i lesfor de linfanten una sola habilitat durant un perode

de temps.

En comenar el curs, expliqueu als professors el problemade linfantInformeu-los detalladament de les caracterstiques del vostrefill, i assegureu-vos que entenen en qu consisteix el TDAHi que estan disposats a adequar lensenyament a aquesttrastorn. No admeteu, tanmateix, que el tractin de maneradiferent dels altres.

Treballeu en un comportament o habilitat social cadavegada

Enfoqueu latenci i lesfor de linfant en una sola habilitatdurant un perode de temps. Daquesta manera, tot usresultar

menys confs i obtindreu una millor resposta a la vostraintervenci.

Feu participar linfant en activitats de grup, sempretenint en compte els seus interessos i les seves habilitatsSi temeu que pugui ser rebutjat per la seva reputaci negativa,apunteu-lo en activitats dun altre barri. Aix podr comenarde zero.

Apunteu-lo a una activitat esportivaEscolliu un esport individual (nataci, salt, lluita lliure, tennis...),perqu li s ms fcil concentrar-se quan t contacte directe

amb els entrenadors. Encara que aquests esports siguinindividuals aporten molts beneficis socials, ja que linfantsentrena en grup amb altres nens.

25


26/32

26

Recordeu que sou un exemple per al vostre fillEn la mesura que us comporteu de manera correcta, controlantel temperament o escoltant amb atenci, li estareuproporcionant un model positiu dhabilitats socials adequades.


27/32

QU HEU DEVITAR

No exposeu linfant a situacions massa competitivesPoden convertir-se en una gran font dansietat i dificultar elseu aprenentatge. En comptes daix, desenvolupeu les seveshabilitats i estratgies.

No desanimeu linfant si vol establir amistat ambcompanys que siguin un any o dos ms petitsPotser busca el seu nivell de desenvolupament adequat: aixpodr gaudir dun cert grau destatus i acceptaci que potserno experimenta amb els seus iguals.

No renyeu ni reprimiu linfant quan expressi les sevesdificultats per relacionar-se amb els altresSi esteu oberts a les seves confidncies, li podreu proporcionar

diverses estratgies per afrontar els problemes.

No intenteu ensenyar-li habilitats socials en temps demolta feina i estrsFeu-ho quan es trobi relaxat i receptiu.

27


28/32

LOCI COMPARTIT

Els infants amb TDAH tenen una necessitat especialdactivitats educatives, i aix no significa que noes puguin divertir.

s feina dels pares incorporar experincies enriquidores iamenes que mantinguin linfant entretingut.

La majoria daquests infants donen el millor de si mateixosquan estan en una situaci controlada, on coneixen claramentles regles. Necessiten un ordre i una organitzaci del seutemps, premisses que no es presenten durant el temps lliure.

Aquests consells poden resultar molt tils per estructurar elseu oci:

Caps de setmana Mireu de mantenir un horari. Parleu amb linfant sobre

el que fareu durant el dia i permeteu que participi aportant

suggeriments; aix ser ms cooperatiu. Planifiqueu visites culturals i educatives.Esbrineu on

podeu anar (al camp, a un poble prxim, a un museu...) iporteu-hi tota la famlia.

Deixeu que linfant us ajudi a cuinar.Realitzeu junts una llista dels ingredients necessaris iprepareu alguna recepta fcil. Cuinar i enfornar requereixorganitzar-se, llegir i seguir instruccions. Sol agradar-los

perqu reben una gustosa recompensa al final. Preneu un temps fora.Si linfant est molt inquiet i

penseu que sou incapaos de controlar-lo, porteu-lo a ferun volt; aix esgotar lenergia i es tranquillitzar.

Reserveu un temps de calma. Desprs dun dia de moltaactivitat, reserveu un espai de tranquillitat per compartiramb linfant; llegiu-li un conte o simplement asseieu-vosamb ell a la seva habitaci, poseu una llum tnue i msica

tranquilla i parleu amb ell.

28


29/32

ELS GERMANS NO TDAH

La rivalitat entre germans s un fet natural enqualsevol famlia, per saccentua en aquelles enqu hi ha un nen amb TDAH. En aquests casos, els

pares tendeixen a sobreprotegir-lo, desatenent laresta de fills i imposant-los unes obligacions oatencions especials cap al seu germ. Aix potgenerar-los un gran ressentiment.

Les pautes segents tenen com a objectiu que equilibreu labalana perqu cap dels vostres fills se senti deixat de banda.

Tots els nens necessiten afecteBusqueu una estona per estar amb els fills no TDAH; mireude fer coses que els agradin i que no farien si hi hagus elseu germ. De totes maneres, eviteu comentaris del tipuscom que el Daniel no hi s, avui ens podem divertir, perqupodrien crear ms tensi entre els germans.

Reconeixeu les habilitats del fill no TDAHLinfant sense TDAH tamb necessita motivaci i suport. Si esporta b o treu bones qualificacions al collegi, podeuestimular-lo amb alguns elogis o premis.

Motiveu linfant amb TDAH i els seus germans a resoldreles diferncies entre ellsSi sestan barallant per alguna joguina, heu densenyar-los atots dos que barallar-se est malament i que el motiu ssecundari. Traieu-los la joguina i advertiu-los que no els latornareu fins que es reconcilin.

29


30/32

Sigueu justosLinfant amb TDAH ha daprendre que portar-se malamentt les seves conseqncies i que els altres tenen dret a enfadar-se. No justifiqueu els seus comportaments negatius dient-losals germans que s aix. Aix els provocar gelosia iressentiment; a ms a ms, far que linfant amb TDAH pensique tothom est obligat a aguantar-lo.

ALGORITME DE LES ESTRATGIES

PER A LA MODIFICACI DE CONDUCTES

LA IMPORTNCIA DEL MODEL

30

REFOR POSITIU

REFOR CONDICIONAT

COM DONAR ORDRES

EXTINCI

TEMPS DE REFLEXI

CONSEQNCIA LGICA

REPARACI DEL DANY

ECONOMIA DE FITXES


31/32


32/32

00

TDAH estrategias para modificacion de conducta (en Catalán)

Documents

Transcript of TDAH estrategias para modificacion de conducta (en Catalán)