Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

80
Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies Com seria la vida quotidiana si la llum viatgés a 100 Km/h? Gerard Serralabós – 1r BTX Gaudí Erika Coelho – 1r BTX Marx Marta Pérez– 1r BTX Marx

Transcript of Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Page 1: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies

Com seria la vida quotidiana si la llum viatgés a 100 Km/h?

Gerard Serralabós – 1r BTX GaudíErika Coelho – 1r BTX Marx

Marta Pérez– 1r BTX Marx

Page 2: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

CONCEPTES TEÒRICSPlantejament  

Conseqüència realista

Si la velocitat de la llum fos 100 Km/h, un automòbil podria assolir-la amb facilitat. Què passaria?

L’univers sencer seria un gran forat negre!

IGNORAREM  AQUEST  DETALL!  

Page 3: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

LA LLUM SOLARLa terra està situada a

149.597.870.700m del Sol. Per tant, com que la llum viatja a 300.000.000m/s, el Sol que nosaltres veiem és el Sol de fa

uns 8 minuts. És a dir, si el Sol s'apagués trigaríem 8 minuts en adonar-nos-en.

149.597.870.700  m  

Si la velocitat de la llum fos només de 100km/h (uns 28m/s), la llum solar trigaria 173 anys en arribar a la Terra.

Podem aplicar el mateix efecte a objectes de la vida quotidiana:

•  A 10 metres: 0.3 segons

•  A 100 metres: 3.5 segons

•  A 1.000 metres: 35.7 segons

173  anys  

8  minuts  

Page 4: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

SORTIM A CÒRRER?L’efecte Doppler és gairebé imperceptible a les distàncies que nosaltres estem acostumats a viatjar, degut a l’enorme velocitat que porta la llum. Per a que us feu una idea:

Això si la llum viatja a la seva velocitat normal, però, i si ho fa a 100 Km/h?

En el segon cas, les distàncies a que nosaltres correm quan sortim a fer footing ja no serien tan insignificants i seriem capaços de percebre l’efecte Doppler. A efectes pràctics:Tot el que tinguéssim al davant semblaria blau i cap al darrera vermell.

L’EFECTE DOPPLERQuan observem una

cosa que s’està allunyant, la seva llum

tendeix a tornar-se més vermella, i si

s’apropa, més blava.  

Page 5: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

I LA WIFI?La gran majoria de sistemes informàtics actuals treballen amb les ones electromagnètiques, des de les ones de ràdio fins al GPS d’un avió militar.

És així perquè la llum viatja a gran velocitat i tots aquest enormes intercanvis d’informació es poden dur a terme en temps rècord.

Però si la llum viatgés a 100 Km/h, fer arribar un Whatsapp d’un mòbil a un altre tardaria minuts i veuríem els programes de televisió dies després de ser emesos. I per descomptat...

NO HI HAURIA WIFI!    

Page 6: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies

Com fan servir les plantes la llum?

Dídac Monje – Classe EneidaRaquel Moré – Classe Eneida

Page 7: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Quines parts de la planta aprofiten la llum?

Esquema de la plantaLes fulles aprofiten la llum per fer la fotosíntesi, i el cloroplast que està a l'interior de les mateixes.

Esquema d'una planta amb les seves fulles i arrels i fruits

Page 8: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

La fotosíntesiEsquema de la fotosíntesi

La fotosíntesi, és com s'anomena al procés de nutrició de les plantes.

Fulla on es mostra el procés de la fotosíntesi

Page 9: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Els cloroplastsEsquema del cloroplast

S'encarreguen de transformar l'energia lumínica en energia química.Posseeixen pigments.

Esquema d'un cloroplast comparat amb una fàbrica

Page 10: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Conclusions: les plantes fan servir la llum per obtenir l'energia necessària per a fabricar el seu propi aliment

A través dels cloroplasts, que transformen l'energia lumínica en energia química. Mitjançant les arrels, d'on extreuen sals minerals i aigua. I utilitzant els estomes per deixar entrar i sortir el diòxid de carboni i l'oxigen de la planta.

Com ho fan?

Page 11: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies

Per què l'ull humà veu el que veu?

Pau Mateo– Classe MarxÁlvaro Núñez – Classe Marx

Page 12: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Funcionament de l'ull humàLa llum travessa la lent de l'ull, el cristalí, i es projecta la imatge invertida a la retina. A traves del nervi òptic es transforma en impulsos elèctrics que arriben al cervell

Page 13: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

MiopiaEls rajos de llum convergeixen abans d'arribar a la retina per tant tenim un problema d'enfoc de les imatges llunyanes

Page 14: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

HipermetropiaEs el fenomen en el

cual la curvatura de la

còrnia i la llargada de l'ull no son

proporcionals, per tant tenim dificultats per

enfocar imatges properes principalment

Page 15: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies

Què tenen en comú un comandament de TV amb

una radiografia?Raul Fernandez – Laia VallAlbert Lalmolda– Física 2n BTX

Page 16: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies
Page 17: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies
Page 18: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies
Page 19: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies
Page 20: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies

Per què és tant útil la fibra òptica per

transportar informació?Nil Dexeus – MarxMarc Ariza – MarxEric Cano – Marx

Page 21: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Què és la Fibra Òptica?És un...

És un medi de transport per una xarxa de dades de telecomunicacions.

Page 22: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Tipus de Fibra ÒpticaMultimode

Monomode

•És un tipus de fibra, que te com a principal característica que tots els rajos de llum no arriben a la vegada,cosa que fa que siguin mes facils de utilitzar i de fabricar, pero a la vegada menys potents i precisos. •Són  un  altre  ,pus  de  fibra,que  

tenen  com  a  caracterís,ca  que  tots  els  rajos  de  llum  arriben  a  la  vegada  per  el  mateix  camí,  cosa  que  fa  que  sigui  mès  precisa,i  que  arribi  a  molta  mès  distància,  el  preu  i  els  coneixements  per  fer  la  servir  també  son  mès  elevats.  

Page 23: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Aplicacions i característiquesUsos de la fibra òptica Avantatges envers al

coure (usos similars)Basant-se en la lluminositat i el transport d'informació:· Telecomunicacions.· Xarxes locals i televisió.· Il·luminació i decoració.· Electromedicina.· Tecnologia militar.

· Més flexible; pes i volum menors.· Molt fiable: no es perd llum (informació) --> REFLEXIÓ TOTAL.· Gran amplada de banda (transmissió d'un gran volum de dades).· Més resistent i aïllant elèctric.

Alguns inconvenients...· Problemes de compatibilitat: és un producte recent encara no estandaritzat.· Díficil instalació amb components fràgils.· Curta vida del làser o llum integrat.

Page 24: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Permet transportar informació a la velocitat de la llum sense perdre cap tipus de informació.

Page 25: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies

Existeix el foc verd?

Tomàs Revilla– DarwinMiguel Román – Darwin

Page 26: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

El foc verd és ficció?

El foc verd vist al Joc de TronsFOC VALYRI

h"p://youtu.be/JAFk1cp0W5I  

Page 27: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Els focs de colors com efectes especials

Focs de colors?  A part del foc verd podem tenir diferents tipus de focs?

I quins colors podrien ser?

La resposta està en els elements

Page 28: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Perquè es produeix això?Demostració del foc verd  Desprès de cremar àcid bòric en medi alcohol i l'encenem amb cura, observem l’aparició del foc verd

Page 29: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Quin és el motiu?

El model atòmic que ens exposa Bohr ens pot ajudar en aquesta explicació.

Model  de  Bohr  

Model atòmic de Bohr  

Page 30: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies

Pot ser útil la llum per curar el càncer?

Mireia Arguijo - Classe EspriuJoan Fontbuté - Classe Espriu

Page 31: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

- Miopia - Hipermetropia - Estries de Creixement - Berrugues/Fongs - Depilació làser

Teràpies fotodinàmiques ja existents

Malalties o tractaments més freqüents que es realitzen

amb la fotodinàmica

Ús de la Llum

1. Creació d'un corrent elèctric.

2. Canalització d'aquest corrent mitjançant un material especial que produeix el làser.

3. Correcció o eliminació de la zona afectada.Fotografia 1: Operació per corregir la miopia

realitzada amb làser.

Fotografia 2: Eliminació d'estries de creixement mitjançant un làser.

Page 32: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

La Nanoneurocirurgia i la NanoòpticaDisciplines amb futur?

neuro

cirurgia

nano De dimensions petites

Neurones

Operació

La nanoòptica és aquella disciplina que estudia la interacció de la llum amb la matèria de dimensions petites. Pertany a un sub camp de l'òptica.

Aplicacions

1. Il·luminació amb llum ultraviolada. (NANOÒPTICA)

2. Aplicació del làser ultravermell (ona llarga) mitjançant polsos curts (NANONEUROCIRURGIA)

Figura 1: Escala per situar el nanòmetre.

Fotografia 3: Combinació de la llum ultraviolada (per il·luminar) i el làser infravermell (per operar sobre la neurona).

Page 33: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

- Test basat en nanopartícules d'or que, depenent de quines molècules s'envoltin, reaccionen d'una forma determinada.

- Permet detectar canvis moleculars.

- Pre-screening del pacient fet amb:

L'aplicació de la nanoneurocirurgia en el càncer - TEST DE PREVENCIÓ PRECOÇ

PRECISIÓ RAPIDESA SIMPLICITAT

Molt últil en les primeres setmanes de la malaltia.

1. Aplicació

nanopartícula d'or.

2. Detecció cèl·lules cancerígenes/

canvis moleculars.

3. Iniciació tractament.

Figura 2: Amb les nanopartícules d’or podem

detectar canvis moleculars en la zona afectada.

Page 34: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

L'aplicació de la nanoneurocirurgia en el càncer - TRACTAMENTS

- Tractament efectiu i que només afecta a les cèl·lules malignes, és a dir, no destrueix els teixits sans.

- No presenten efectes secundaris. - Tècnica que encara no està disponible al mercat.

Tractaments Actuals

- Quimioteràpia- Radioteràpia- Cirurgia

Símptomes

- Cansament - Caiguda de Cabell

- NàuseesTRACTAMENT AMB LLUM

Figura 2:Tractament de radioteràpia actual.

Page 35: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies

La llum és ona o partícula?

Héctor García – PlatóGerard Roch – Plató

Page 36: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

La llum és una ona?Què és una ona?  

Espectre electromagnètic  

Una ona és la propagació d’energia sense el transport de matèria.

Hi ha molts tipus d’ona, amb energies molt diferents.

Anomenem espectre electromagnètic al conjunt de totes les ones.

Page 37: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Quin experiment podem fer per saber si la llum és una ona?  

L’experiment de la difracció de la llum  

El fenomen que es produeix s'anomena difracció, i només passa en ones.

Quan les ones passen per l’escletxa generen zones fosques i zones clares a conseqüència d’aquest fenomen.

L'experiments'explica gràcies alprincipi de Huygens

Page 38: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

La llum és una partícula?Què és una partícula?  Una partícula és el fragment més petit de la matèria al qual se li poden atribuir diverses propietats físiques tals com volum o massa.

Quin experiment podem fer per saber si la llum és una partícula?  L’experiment de l’EFECTE FOTOELÈCTRIC.

Consisteix en l’emissió d’electrons quan la llum incideix sobre una superfície metàl·lica en determinades condicions.

Si la llum és un corrent de fotons i cadascun d’ells té una energia podria ser capaç d’arrencar un electró de la xarxa cristal·lina del metall i comunicar-li, a més, una energia cinètica.

Page 39: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Dualitat ona-partícula Per tant, la llum presenta simultàniament

característiques d’ona i de partícula.

Aquest és un concepte fonamental de la mecànica quàntica.

Page 40: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies

És útil utilitzar la llum a l'hora de fer dibuixos i fotografies?

Carla Archs – Classe Verdaguer Pau Millán – Classe Verdaguer

Page 41: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Què passa si il·luminem frontalment l'objecte?

L'objecte es veu més pla, com si no tingués volum.

Page 42: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Què passa si il·luminem lateralment l'objecte?

La sensació de volum és més evident.

Page 43: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Quina de les dues et sembla més volumètrica?

Le Déjeuner sur l'herbe, Manet 1863Monalisa, Leonardo da Vinci 1502

Page 44: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Resposta: Sí és útil utilitzar la llum per a la

realització de dibuixos i fotografies, ja que

jugant amb les llums i ombres, aconseguim la

sensació de volum.

D'això en diem clarobscur.

Page 45: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies

Com podem veure el que no veiem?

Lluís Camprubí – Marie Curie

Page 46: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Sang invisible?

Tots els espectadors de les se ̀ries de cie ̀ncia forense i investigacio ́ criminal hem vist en algun moment de les nostres vides com un te ̀cnic de la policia cientı́fica o algun altre expert revelava traces de sang del no‐res.

Page 47: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Normalment  empren  dos  eines  claus:  un  esprai  amb  el  que  ruixen  tota  l’escena  del  crim  i  la  posterior  llum  ultraviolada  amb  la  que  il·∙luminen  el  lloc  dels  fets  i  que  deixa  clarament  a  la  vista  la  sang  que,  encara  que  hagi  estat  netejada,  hi  ha  a  la  zona.    La  sang  és  visible  a  ull  nu  gràcies  a  que  es  mostra  amb  una  forta  llum  brillant  de  color  blau.  Això  és  gràcies  a  una  substància:  el  LUMINOL.

Page 48: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Experiment:

Què és una partícula?  

En una peça de roba amb sang li afegim l'esprai de luminol, així es produirà una reacció química que acabarà donant llum de color blava.

Aquest tipus de reacció s'anomena quimioluminescència.

Page 49: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Resposta:Així doncs, gràcies a l’efecte de la quimioluminescència, podem detectar la sang que no és visible a ull nu.

La gràcia del luminol és que la llum que emet es veu encara que nosaltres no veiem la sang.  

Page 50: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies

Per què els forats negres són negres?

Alejandro Espinosa-Canigó Sergio García-Canigó

Page 51: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Què és un forat negre?

Parts d'un forat negre

Un forat negre és un punt en l'espai el qual té una quantitat de massa immensa, tant gran que arriba a formar un camp gravitatori súper potent.

Forat negre

Parts d'un forat negre

Com podeu observar, un forat negre no és completament uniforme sinó que té diverses parts.

Page 52: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Per què un forat negre és negre? O més ben dit, què li passa a la part energètica del fotó (ona lluminosa) quan intenta escapar d'un forat negre a uns 299.792 quilòmetres per segon?

Científicament es diu que quan l'ona intenta escapar del forat negre, l'ona pateix un desplaçament total cap a l'extrem vermell de l'espectre, on la longitud de l'ona s'allarga fins l'infinit i la llum s'apaga.

Ones lluminoses intentant escapar d'un forat negre

Gravetat d'un forat negre

Page 53: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Teoria de la relativitat generalVa ser creada per Albert Einstein, entre els anys 1907 i 1915.

Mostra de la gravetat sobre l'espai

Page 54: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies

Per què la llum és blanca?

Carlota Lavín – Sant JordiOscar Álvarez – Sant Jordi

Page 55: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Què és la llum?La llum

Característiques bàsiques

La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà.

Les tres característiques bàsiques de la llum són la brillantor (amplitud), el color (freqüència) i la polarització (angle de vibració).

Llum blanca provinent d'una estrella

Llum artificial

Page 56: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Perquè la llum és blanca?Per què la llum és blanca?

La llum visible

La composició de les ones que generen cada color fa que la llum sigui blanca. Si fem passar un raig de sol (llum blanca) a través d'un prisma, podrem observar que es descompon en els mateixos colors que integren un arc de Sant Martí.

De tot l'espectre electromagnètic, els éssers humans, només en podem observar una petita franja.

Prisma de Newton

Page 57: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

EXPERIMENT: EL DISC DE NEWTON

El disc de Newton és un dispositiu inventat per Isaac Newton, consistent en un cercle amb sectors pintats en colors vermell, taronja, groc, verd, blau, anyil i violeta. En girar veloçment, els colors es combinen formant el color blanc.

Page 58: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Gràcies per la vostra atenció

Page 59: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies

Albert Parés – FinestrellesCarla Cabré – Finestrelles

Per què escalfa la llum solar?

Page 60: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

La nostra estrella

Sistema Solar

Què és el Sol?

El Sol és una estrella de tamany gran

composada de foc i plasma, és el centre del nostre Sistema Solar. El Sol emet

llum i calor.

Page 61: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Per què desprèn energia?

La llum i la calorFlamarada solar

El Sol crea reaccions nuclears que fan que

es desprengui energia. Aquesta

energia són la llum i el calor, que arriben

als cossos propers a ell, per exemple, la

Terra.

Page 62: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

ExperimentMesura de temperatura

Termòmetre

Page 63: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Per què?

El color negre atrau la calor del sol

Els colors i la temperatura estan relacionats. Com

més fosc sigui un objecte més gran serà la calor que absorbeixi. El color negre absorbeix tots els colors

continguts en la llum blanca, aleshores acumula

molta calor.

Espectre visible vs. espectre tèrmic

Page 64: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies

Per què les plantes són verdes i la sang

vermella?Júlia Hellin - GaudíClara Llovera - GaudíLaura Escalante - Gaudí

Page 65: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies
Page 66: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Espectres de llum

SANG

ENCIAM

Page 67: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Per què les fulles són verdes?

• La clorofila és un pigment de color verd que es troba als cloroplasts de les cèl.lules vegetals i és responsable dels procesos de fotosíntesi.

Page 68: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Per què la sang és vermella?

Després del frotis apliquem Hematoxilina i

deixem reposar 15'

Afegim unes gotes de Eosina i deixem actuar

un 1'

Page 69: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

OBSERVACIONS Frotis de sang

1600x640x

Page 70: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies

REALITAT O APARENÇA?

BERTA BERTRAN - MARXEVA MIRÓN - MARXGEMMA CAMPS - MARX

Page 71: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

LA  REFRACCIÓFenòmen ondulatori

En el qual la llum passa d’un medi a un altre (cada medi amb un índex de refracció).

En aquest canvi, la seva direcció de propagació es modifica.

Page 72: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Com millorem la imatge al microscopi?

d = λ / AN = λ /(n x sin θ)

Sense oli d’immersió

Amb oli d’immersió

Page 73: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Practiquem?Experiment amb la moneda Experiment amb el llapis

Afegim aigua i sembla que la moneda ha pujat.

El raig de la llum canvia de

direcció

Page 74: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Experiment amb la proveta

El vidre de la proveta, té un índex de refracció molt semblant al de l’oli. Per això, quan afegim oli dins

la proveta, és com si desaparegués.

Page 75: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

Setmana de la Ciència 2015: La llum i les seves tecnologies

Com es va determinar la

velocitat de la llum?Helena Pérez – AtlàntidaAlicia Rosa – AtlàntidaMarta Tapias – Atlàntida

Page 76: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

La mesura de la velocitat de la llum per Galileu

Al  1667  Galileu  va  arribar  a  la  conclusió  de  que  la  velocitat  de  la  llum  és,  al  menys,  deu  vegades  major  que  la  del  so:  c  >  3,4  kilòmetres  per  segon.  

A   la   seva   època   (1564-­‐   1642)   es  considerava   que   la   propagació   de   la  llum  era  instantània.  Va   realitzar   un   experiment   que  consisCa   a   realitzar   senyals   amb  llanternes   des   de   dos   turons   que   es  trobaven  a  1  Km  de  distància.  La  seva  idea   consisCa   a   mesurar   el   temps  que  tarda  la  llum  a  recórrer  dos  cops  la  distància  entre  els    experimentadors  situats  als  turons.    Un  d'ells   destapava   la   seva   llanterna   i   quan   l'altre   veia   la   llum,   destapava   la   seva.   El  temps   transcorregut   des  de  que   l'experimentador  A  destapava   la   seva   llanterna,   fins  que  veia  la  llum  procedent  de  B,  era  el  temps  que  tardava  la  llum  a  recórrer  l’anada  i  la  tornada  la  distància  entre  els  dos  experimentadors.  

Page 77: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

La mesura de la velocitat de la llum per Olaf Römer

Al  1675  Römer  mesura  c  =  212.000  kilòmetres  per  segon.    

En  una  meitat  de   l’any  quan   l’òrbita  de   la  Terra   s’acostava  a   Júpiter  els   eclipsis  dels  seus    satèl·∙lits  s’avançaven  progressivament  fins  a  arribar  a  8  minuts  en  el  moment  en  què   s’alineaven   Júpiter-­‐Terra-­‐Sol   (major   acostament)   i   en   l’altra   meitat   d’any   que  l’òrbita  de   la  Terra  s’allunyava  s’endarrerien  gradualment  fins  a  altres  8  minuts  en  el  moment  de  l’alineació  Júpiter-­‐Sol-­‐Terra  (major  allunyament).  La  llum  tardava  al  voltant  de  16  minuts  per  recórrer  l’òrbita  de  la  Terra.  

Page 78: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

La mesura de la velocitat de la llum per H. Fizeau

Al  1849  Fizeau  mesura  c  =  313.000  kilòmetres  por  segon.  

Va  ser  la  primera  vegada  que  va  poder  mesurar-­‐se  la  velocitat  de  la  llum  en  un  laboratori.  Fa  servir  una  roda  dentada  de  720  dents  que  gira  a  una  velocitat  coneguda  i  constant  que  talla  el  raig  de  llum.    

Aquest   raig   va   fins   un   mirall   que   es  troba   a   8633m   i   torna   cap   a   la   roda  passant  per  la  mateixa  ranura  del  camí  d’anada.  Si  la  roda  està  aturada  es  veu  el  raig  de  tornada.  Si  la  roda  es  fa  girar  a   velocitat   creixent,   a   les   12,6  revolucions   per   segon   el   raig   de  tornada  es  troba  amb  una  dent  i  no  es  detectat.  Si  sabem  la  velocitat  angular  de   la   roda   i   l’angle   entre   una   dent   i  una  ranura  es  pot  calcular  c  .  

Page 79: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

La mesura de la velocitat de la llum per L. Foucault

Al  1862  Foucault  mesura  c  =  298.000  kilòmetres  por  segon.  

És  una  modificació  del  mètode  de  Fizeau,  fent   servir   un   mirall   que   gira   a   gran  velocitat   amb   el   seu   eix   de   gir   situat   al  focus   d’un   mirall   parabòlic.   El   raig   de  llum   surt   de   S   es   reflexa   en   el   mirall  giratori   M   i   conCnua   fins   al   mirall  parabòlic.   Ara   es   reflexa   i   torna   pel  mateix   camí   fins   al   mirall   M   on   torna   a  fer   una   reflexió   i   produeix   una   senyal  lluminosa   a   una   pantalla   situada   a   una  distancia  de  la  font  S.    

En  aquest  cas  la  velocitat  de  gir  del  mirall  va  ser  de  400  revolucions  per  segon  i   la  distancia  entre  el  mirall  giratori  M  i  el  mirall  parabòlic  5  m.  Aquest  experiment  tenia  l’avantatge  de  que  el   recorregut  de   la   llum  es  podia   fer   en   l’interior  d’un   tub  ple  d’aigua   i  va  ser   la  primera  vegada  que  es  va  mesurar   la  velocitat  de   la   llum  en  un  medi  diferent  a  l’aire.  

Page 80: Tallers Fira científica: La llum i les seves tecnologies

La mesura de la velocitat de la llum per A.Michelson

Al  1879  Michelson  mesura  c  =  299.774  ±  11  kilòmetres  por  segon.  

Quan   el   mirall   rotaCu   dóna   un   vuitè   de  volta   durant   el   temps   que   la   llum   empra  per   anar   al   mirall   fix   i   tornar,   la   següent  cara  del  mirall  està  en  la  posició  adequada  per   reflecCr   la   llum   cap   al   telescopi  d'observació.