TALLER DE COEDUCACIÓ - Ajuntament de ReusEL TALLER DE COEDUCACIÓ DESTINATARIS: Alumnes de 3r, 4t i...
Transcript of TALLER DE COEDUCACIÓ - Ajuntament de ReusEL TALLER DE COEDUCACIÓ DESTINATARIS: Alumnes de 3r, 4t i...
EL TALLER DE COEDUCACIÓ DESTINATARIS: Alumnes de 3r, 4t i 5è d’Educació Primària.
NÚMERO DE PARTICIPANTS: grup classe, uns 25 alumnes aproximadament.
DURADA DE L’ACTIVITAT: 1 sessió de tot un matí.
La dinàmica de l’activitat pretén partir de la quotidianitat dels infants per tal que l’activitat es
converteixi en un aprenentatge significatiu. Per aquest motiu, el joc simbòlic serà una eina que
ens permetrà partir de la seva pròpia experiència i treballar l’empatia a través de la part
vivencial i emocional que sempre tenen aquestes tipologies de jocs.
Com a fil conductor de l’activitat, una família protagonista serà la responsable de crear
situacions quotidianes i familiars, que entre tots els participants hi haurem de donar resposta.
Això ens permetrà observar diferents tipologies de famílies, resoldre situacions que ens
permetin treballar la resolució de conflictes i la presa de decisions, fer un anàlisi dels
estereotips consolidats pels infants pel que fa a cada gènere i l’educació en nous rols de
masculinitat i feminitat.
Una peça clau del taller són uns materials motivadors, que incitin al joc i la participació, però
que alhora es converteixin en material de reflexió. Un bon material com a base per a dur a
terme les diferents dinàmiques podrien ser les figuretes de playmobil, ja que són unes joguines
molt properes als infants i que alhora ens permeten treballar el joc simbòlic i ser crítics amb
l’entorn.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
OBJECTIUS CONCEPTUALS
Reconèixer els estereotips sexistes de gènere i construir alternatives que puguin
fonamentar relacions més igualitàries en els diferents àmbits: família, feina, oci, etc.
Conèixer quins són els nostres drets i els nostres deures en la igualtat d’oportunitats.
Identificar les diferències personals separant‐les de les de gènere.
Identificar les diferents tipologies de conductes i reaccions davant dels conflictes.
OBJECTIUS PROCEDIMENTALS
Desenvolupar l’empatia en situacions de discriminació en la que es veuen implicats els
nens i les nenes, amb la finalitat de fomentar una consciència de ciutadania global, justa i
compromesa.
Assolir autonomia en les activitats quotidianes, tant en les individuals com en les grupals.
Desenvolupar la capacitat de canviar les nostres actituds per una altres de més saludables i
vèncer la resistència al canvi que ens ofereixen els estereotips i les formes socials
dominants.
OBJECTIUS ACTITUDINALS
Tenir una actitud positiva davant la resolució de conflictes i la presa de decisions, aportant
idees, escoltant i respectant les diferents opinions.
Corresponsabilitzar‐se de les tasques domèstiques i escolars.
Mostrar interès i predisposició per adoptar nous rols i llenguatges.
CONTINGUTS
De manera transversal, es treballaran els continguts següents, considerats cabdals en termes
de coeducació i enfocats des de l’òptica de l’oportunitat que ambdós gèneres tenen davant de
situacions i rols que sempre s’han considerats del gènere contrari. D’aquesta manera, es
pretén trencar amb el caràcter negatiu que connota l’obligació i incentivar un canvi de
mentalitat i d’actitud.
La coeducació sentimental que passa per una educació de les emocions, cabdal en les
relacions de gènere, en el trencament d’estereotips i que previngui de situacions de
violència de gènere.
Els estereotips vinculats a cada gènere en els diferents àmbits d’actuació que parteixen de
la quotidianitat i entorn dels infants i permeten educar en nous rols de masculinitat i
feminitat:
- Les situacions familiars i el treball domèstic
- El joc i el temps de lleure
- Oficis, món laboral i orientació professional
- Mitjans de comunicació i publicitat
DINÀMIQUES DE TREBALL
ACTIVITAT 1 ‐ CONSTRUCCIÓ DELS/DE LES PROTAGONISTES (30 minuts).
Comencem dividint els i les alumnes en 4 grups de treball que mantindrem al llarg de totes les
activitats.
Model de família. A cada petit grup donem un paquet de personatges (ninos de playmobil)
amb els quals han de crear una família i buscar un rol a cada membre. Podem repartir per
exemple: 3 nens/es, 4 adults, 1 avi/àvia, 1 nen/a amb cadireta, 1 animal de companyia. Per
crear la seva família no és necessari que facin servir tots els personatges. Mentrestant hi ha
una observació per part del/de la mestre/a.
Tot seguit fem una posada en comú a partir de l’observació del joc lliure i dels models de
família que han sortit. Aquesta dinàmica ens permet introduir diversos models diferents que
existeixen en la societat actual.
Finalment creem una família comuna a tots els grups per poder desenvolupar les dinàmiques
de la mateixa manera i poder‐ne extreure’n conclusions. En aquest cas va bé poder treballar
amb un model de família tradicional (pare‐mare‐nen‐nena). Es pot explicar a l’alumnat que
tots els models de família són vàlids, però que per a realitzar aquesta activitat ens centrarem
en aquests 4 personatges.
Un cop tinguem els 4 personatges, buscarem un nom a cada membre de la família i veurem
com és el caràcter de cada personatge a partir de la dinàmica de caràcters. Aquesta dinàmica,
consisteix en triar 3 targetes per cada personatge en les que hi ha escrites característiques
personals.
Aquesta dinàmica ens permetrà fer incidència en l’objectiu: Identificar les diferències
personals separant‐les de les de gènere i trencar d’aquesta manera estereotips sexistes.
Apuntem, al costat de cada membre de la família, les 3 característiques, el nom i el rol que
consensuem. Ho deixem en un lloc visible la resta de taller per tenir‐ho sempre present.
MATERIAL: targetes característiques, ninos playmobil.
Característiques personals: organitzat/da, xerraire, manetes, sensible, responsable, net/a,
estalviador/a, afectuós/a, té cura dels altres, presumit/da, comprensiu/va, ordenat/da,
competitiu/va, bo/na pels negocis, aventurer/a, decidit/da, imaginatiu/va, esportista.
ACTIVITAT 2 ‐ SITUACIONS CONCRETES. (45 minuts: 5 d’explicació i 10 per racó)
Explicarem els 4 racons de joc i les consignes que els nens/es han de representar en cada
situació.
Pati: els nens i nenes estan a classe i surten al pati a jugar.
Casa: Dissabte al matí la família està a casa.
Oficis: hi ha 10 oficis i n’han de buscar 5 pel pare i 5 per la mare.
TV: cada grup haurà de muntar una programació de TV amb anuncis, en funció de quin
membre de la família la miri. Els possibles anuncis són: detergent, cotxe, nina, cotxe
teledirigit.
Joc per racons. Aquests espais de joc poden estar organitzats a partir de jocs de playmobil.
Cada grup ha d’agafar els personatges de la seva família necessaris en cada cas i seguir les
consignes explicades en cada cas. Es poden deixar 10 minuts de joc per cada racó i anar fent
canvis.
En aquest apartat és molt important que hi hagi una observació atenta per part del/de la
mestre/a per detectar els estereotips sexistes que poden sortir en cada cas.
MATERIAL: jocs de playmobil que ens permetin dur a terme els 4 racons: casa, pati, oficis i
espai per a la televisió. En aquest últim cas es poden tenir 4 escenes diferents (per exemple:
partit de futbol, aventures amb dinosaures, conte de princeses i sèrie de televisió romàntica) i
que hagin de triar quin personatge de la família miraria cada programa.
ACTIVITAT 3.‐ POSADA EN COMÚ DEL RACÓ DEL PATI (30 min)
Fem una posada en comú dels diferents grups per observar els jocs del pati segons els gèneres
que han sorgit durant el joc per racons. Es pot iniciar un petit debat a partir de les opinions
dels propis alumnes.
El pati de jocs de la nostra escola: observació del pati de l’escola, dels jocs i del repartiment de
l’espai. Aquesta dinàmica ens servirà per conèixer si existeix un ús abusiu i discriminatori dels
espais.
Amb el gran grup, fem un dibuix del pati de jocs a la pissarra amb l’ajuda del/de la mestre/a i
parlem de quins jocs s’hi juguen. Ho pintem amb colors diferents. Preguntes per a la reflexió:
qui juga a cada joc? (nens/nenes/grans/petits/ quantitat de nens/es, etc...)
el repartiment de l’espai és equitatiu?
com ho podem canviar?
quins tipus de jocs ens agradaria fer al pati?
MATERIAL: pissarra, guixos de colors.
ACTIVITAT 4.‐ POSADA EN COMÚ DEL RACÓ DE LA CASA (30 min)
Fem una posada en comú dels diferents grups per observar les actituds dels personatges i de la
realització de les tasques domèstiques que han sorgit durant el joc per racons. Reflexió de com
podria ser el repartiment de tasques en funció de les característiques de cada personatge. Per
a fer aquesta reflexió ens pot anar bé reprendre les característiques de la dinàmica de
caràcters.
Finalment podem reflexionar sobre l’actitud personal a casa omplint la graella de qui fa les
feines domèstiques a cada casa.
MATERIAL: 1 làmina per nen/a amb la graella de feines domèstiques.
ACTIVITAT 5.‐ POSADA EN COMÚ DEL RACÓ DE LA FEINA (30 minuts)
Fem una posada en comú dels diferents grups per observar les feines segons cada gènere a
partir del que hagi sorgit durant el joc per racons. Es tracta de ressaltar quin criteri han seguit a
l’hora de donar una feina o una altra. Per exemple, si han sorgit estereotips sexistes o per al
contrari s’han fixat amb el caràcter de cada personatge.
Per reforçar aquesta idea anterior farem la dinàmica dels oficis. Donarem a cada grup 6
currículums vitae i han de repartir una sèrie de feines en funció de la persona que més
s’adeqüi a l’oferta.
MATERIALS: còpies dels 6 currículums per a cada grup. Els oficis a repartir són: ballarí/ina,
director/a d’un banc, cangur, personal de neteja, mecànic/a, monitor/a d’arts marcials.
ACTIVITAT 6.‐ POSADA EN COMÚ DEL RACÓ DE LA TELEVISIÓ I PUBLICITAT (30 minuts)
Fem una posada en comú dels diferents grups per observar quin programa mirava cadascú i
quins anuncis han posat durant el joc per racons. Una altra vegada ens podem fixar en els
estereotips de gènere que han sortit i preguntar si han fet cas de les característiques personals
de cada personatge.
Per acabar, farem un anunci pensant l’horitzó destinatari i el missatge, trencant estereotips i
discriminacions de gènere. En aquest cas, cada grup haurà de pensar com podria ser un anunci
de detergent i teatralitzar‐lo.
MATERIAL: es pot tenir diversos materials com: una capsa de detergent, una peça de roba bruta i
una neta, una rentadora, etc...
ACTIVITAT 7.‐ CONCLUSIONS (10 minuts)
Per acabar es poden fer una sèrie de preguntes com a conclusions finals, en la que el/la
mestre/a remarcarà les idees principals que han anat sortint al llarg de la sessió.
Com ens hem sentit? Percepció i expressió emocional.
Què hem après? Feed‐back de continguts.
Què ens ha agradat més i per què?
Què ens ha agradat menys i com ho canviaríem?
ALTRES RECURSOS
Tot seguit us presentem un recull de propostes i referències bibliogràfiques per tal d’ampliar la
informació i poder continuar d’aquesta manera el treball iniciat amb el taller de coeducació
“Juguem a pares i mares?”.
LES FEINES DOMÈSTIQUES
L’objectiu d’aquestes activitats és revaloritzar la importància d’alguns sabers femenins, en
concret del coneixement domèstic, i destacar el seu caràcter indispensable per a la vida de les
persones i el bon funcionament de les famílies i de la societat. El coneixement domèstic inclou
una gran quantitat de coneixements matemàtics, científics i socials.
Partint de la dinàmica realitzada al taller sobre el repartiment de les feines domèstiques que es
duu a terme a casa dels nens i nenes, podem confeccionar un mural a classe amb les feines
principals que es fan a casa i el nom de cada nen i nena. Cada dia o cada setmana, hem de
marcar amb un color diferent la feina que haguem fet. Al final de la setmana o del mes
analitzarem qui ha fet les diferents activitats.
La visita d’un pare o d’una mare pot ser una eina útil, per tal que ens expliqui quines feines
domèstiques fan a casa seva i com s’organitzen.
LA CUINA
ANNA CAMPOS, MERCÈ GARCIA, MANUELA MARTÍNEZ. Cuinar tot jugant. Receptes per a un
taller de cuina, Col∙lecció Dossiers Rosa Sensat, 62.
Aquest Dossier inclou una selecció de més de 50 receptes per desenvolupar un taller de cuina
amb infants i joves. Un taller que vincula directament el nen i la nena amb el que menja i que
considera l’alimentació com un aspecte inseparable del seu procés educatiu. En aquest procés
és imprescindible el paper de l’adult, del/de la mestre/a i de l’escola com a transmissors/es de
pautes i coneixements i com a reguladors de l’activitat.
A més de les orientacions necessàries per a l’organització del taller de cuina al centre, cada
recepta inclou els elements bàsics per fer‐la ‐ingredients i preparació‐, a més d’informació
sobre nutrició dels aliments, història i gastronomia de cada plat i orientacions sobre els
diversos continguts i objectius educatius associats.
SOLSONA I PAIRÓ, NÚRIA (2002), La actividad científica en la cocina, Serie cuadernos de
educación no sexista nº 12, Madrid : Instituto de la mujer
http://scur.cat/ZYH050
En aquesta guia, es presenten una sèrie de materials didàctics per a Educació Primària en els
que es posa de manifest l’entramat de continguts científics present en els coneixements
domèstics que tradicionalment s’han considerat de les dones, destacant també la importància
concedida als valors.
CALZÓN ÁLVAREZ, JUAN; CERVIÑO SAAVEDRA, MARÍA JESÚS (2003), El misterio del chocolate
en la nevera, Serie cuadernos de educación no sexista nº 15, Madrid: Instituto de la mujer
http://scur.cat/4K434B
Proposta didàctica per a Educació Primària que pretén reconèixer “els sabers de cada dia” com
a imprescindibles per a les nostres vides i descobrir el valor afegit que comporten en quant a
moduladors de les relacions entre les persones que conviuen en una casa.
COSTURA
Podem aprofitar la festa de Carnaval, una obra de teatre, una celebració especial, per no
quedar‐nos amb la realització manual d’una màscara i elaborar les nostres disfresses, alhora
que introduïm l’aprenentatge de conceptes i procediments vinculats al món de la costura.
Podem des de cosir un botó, fins a fer‐nos una armilla a base de patrons.
EL JOC I L’ESPAI DE JOC. ELEMENTS COEDUCATIUS
L’hora del pati és un moment important d’interrelació entre els nens i nenes, on sovint
sorgeixen actituds sexistes i discriminatòries. Seguidament es recullen una sèrie de reflexions i
actuacions que Montse Roig i Adelina Escandell fan sobre la seva experiència al CEIP Barrufet i
el seu espai de jocs.
“L’equip de mestres som conscients que aquesta manca d’espai provoca un repartiment
discriminatori de la superfície de joc per raons de gènere, edat, interessos... Per costum el joc
de futbol ocupa la pista central, i els grups que tenen l’edat més gran s’apropien de l’espai més
gran. Altres jocs que s’organitzen amb normes: matar, bàsquet.... han de conformar‐se amb els
laterals, a acceptant que qui juga a futbol els interrompi contínuament. Altres nens i nens que
juguen a jocs tipus empaitar‐se i s’aventuren pel mig de la pista reben més d’un cop, que
acostumen a acceptar perquè en l’inconscient tenen clares les prioritats del repartiment de
l’espai.
D’altra banda, per diferents estudis coneixem que, en general, en el pati de joc es manifesta
sexisme (diferents jocs per a nens i nenes), que la diferència augmenta amb l’edat i que els jocs
masculins són, majoritàriament, competitius i els jocs femenins relacionals. Els jocs estan
muntats, com qualsevol altra relació social, sobre un conjunt d’estereotips i regles que
estableixen desigualtats.
Tot plegat provoca que els hàbits de joc de l’alumnat, si no hi ha intervenció educativa, siguin
poc diversos i rutinaris.
L’estona de pati té un tractament horari equivalent o superior a moltes àrees curriculars (2,5
hores setmanals); és molt important perquè és el moment d’interrelació entre les criatures de
manera més espontània i per tant mereix un enfocament pedagògic i una dedicació de l’equip
de mestres equiparable a altres àrees de coneixement.”
Algunes actuacions que es van dur a terme a l’escola CEIP Barrufet:
“Revista El cau dels Barrufets del juny del 2004 amb un monogràfic de tots els cursos
sobre el joc. Aquest fet ens va permetre reflexionar amb els nens i nenes no només
sobre la importància del joc, sinó també de la seva diversitat, recuperar jocs
tradicionals i també fer partícips les famílies d’aquestes reflexions.
- P3 explicava diverses possibilitats de joc simbòlic.
- P4 explicava els jocs al pati.
- P5 el Joc perdut.
- Cicle inicial jocs d’abans jocs d’ara (el pare carbasser, els disbarats, qui s’ha
pixat el llit, cavall fort i la gallineta cega, a fer i amagar, pica paret, baldufes,
bales, xapes, tocar i parar, futbol de botons, el bèlit, a les filles i a mares, tris‐
tras).
- Cicle mitjà es va posar en contacte amb Josep M. Mora, autor del llibre Juegos
Multiculturales i per correu electrònic li va fer una entrevista sobre jocs
d’arreu del món.
- Cinquè va analitzar l’espai del parc de Can Mantega i va fer propostes de com
voldrien que es remodelés per gaudir‐ne amb millors condicions.
- Sisè va estudiar els orígens del joc i la seva història.”
“Construcció en el taller de manteniment de diversos jocs tradicionals.”
“Des del claustre s’ha hagut de dissenyar cada una de les gestions, acordar qui se’n
feia responsable, analitzar en cada cicle quina seria la implicació de l’alumnat...”
“Des de les classes, debat en el consell de classe, analitzar, fer propostes sobre quin
tipus de jocs ens agradaria fer al pati.”
“Des del consell escolar: fer el seguiment de gestions, donar suport, fer propostes.”
“Des de l’AMPA donar suport a les diverses iniciatives i el finançament de la revista,”
ESCANDELL, ADELINA; ROIG, MONTSE “El Joc i l’espai de joc, elements coeducatius”,
Perspectiva Escolar, núm. 301, Gener de 2006, Barcelona: Rosa Sensat. Aquest número inclou
un monogràfic “Educar és coeducar. Experiències.”
La Junta de Andalucia i l'Instituto Andaluz de la Mujer (IAM) han publicat aquest any Nuevas
formas de jugar, una guia de 36 pàgines adreçada a pares i docents, en què se suggereix
convertir els jocs tradicionals, com ara les carreres de sacs o la gallineta cega, en un
subproducte políticament correcte que anomenen jocs coeducatius‐cooperatius. Aquí
s'intenta imposar un model per tal que en els jocs no hi hagi perdedors ni guanyadors, que tots
siguin mixts i paritaris, que al que jugui bé no se li assenyali ni al que jugui malament tampoc,
que no hagi líders ni jocs amb jugadors individuals, o sigui, sempre equips mixts però que no
competeixin per guanyar; jocs on no perdi ni guanyi ningú.
http://www.juntadeandalucia.es/institutodelamujer/observatorio/html/campaigns/juegosyjug
uetes/cont/docs/Guia2007.pdf
EDUCACIÓ DE LES EMOCIONS
PALOU, SÍLVIA (2004) Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Propuestas
educativas , Editorial Graó
Aporta elements de reflexió i d'interpretació per intervenir i escoltar a la vegada, donant veu al
món emocional. Consta de dues parts, la primera reflexiona sobre quatre eixos que ens ajuden
a entendre com es va creant el món afectiu, com funciona i quins són els condicionants que el
nen i la nena troben en cadascun dels contexts de relació; i, a partir d'aquí, definir quines són
les capacitats i les actituds que hem d'impulsar des del món educatiu per potenciar aquest
desenvolupament. La segona part, presenta propostes educatives per afavorir el sentir i aporta
reflexions i exemples aplicats a diferents estratègies i situacions educatives per poder analitzar
i potenciar l'expressió i la vivència emocional del nen. Així, entre les propostes, hi ha moments
de la vida quotidiana, situacions de joc simbòlic, etc.
ARCAS, MARGARITA; SEGURA, MANUEL (2004) Relacionarnos bien. Programa de
Competencia Social para niñas y niños de 4 a 12 años, Editorial Narcea.
Programa dirigit a la solució de problemes interpersonals, mitjançant el desenvolupament de
les destreses socials i cognitives. Llibre pràctic centrat en una sòlida teoria, amb nombrosos
exercicis i activitats per portar a terme a l'aula. Dirigit a mestres d'educació infantil i primària i
també a pares i mares. Pretén entrenar l'alumnat per a saber buscar solucions adequades als
seus problemes, sobretot als problemes de relació o convivència amb altres nens i nenes, amb
els seus pares i mares, i amb els adults.
CARPENA, ANNA (2001) Educació socioemocional a primària. Materials pràctics i de reflexió
Editorial Eumo.
Les aportacions científiques, d'una banda, i la reflexió sobre els canvis socials accelerats, de
l'altra, posen de manifest la necessitat d'una educació que abasti el món complex de les
emocions. Cal, doncs, que els centres educatius facin un replantejament de la tasca educativa i
que sumin a la formació acadèmica (àmbit cognitiu de desenvolupament) una formació
socioemocional, imprescindible per a la vida individual i en societat. L'autora proporciona eines
per incorporar aquesta dimensió en l'educació dels infants a l'àmbit familiar i escolar. El llibre
s'estructura en 4 grans blocs temàtics: autoestima, gestió d'emocions i de sentiments, empatia
i resolució positiva de conflictes. Cada bloc consta d'un apartat teòric, que pretén contribuir a
la reflexió sobre la pràctica educativa, i un altre de pràctic que inclou un bon nombre de
propostes, activitats i recursos concrets d'intervenció psicoeducativa.
DÍEZ DE ULZURRUN, ASCEN; MARTÍ, JOSEP (1998) La educación emocional: estrategias y
actividades para la educación primaria, Barcelona: Graó.
Proposta didàctica per a educació primària sobre l'educació d'aspectes lligats al coneixement i
control de les pròpies emocions, al desenvolupament de la capacitat d'esforçar‐se per allò que
importa i a l'habilitat per entendre i relacionar‐se amb els altres adequadament. S'ofereix un
conjunt de models d'activitats per a treballar, al llarg dels tres cicles de primària, els diferents
blocs que conformen la intel∙ligència emocional: autoconeixement; autocontrol; motivació i
esforç; empatia i habilitats socials.
AAVV (juny 2001), Perspectiva escolar, núm. 256, Barcelona: Rosa Sensat.
El monogràfic tracta sobre les emocions en l'educació i ha estat planificat pel grup
Desenvolupament Personal i Educació (DPE) de la UAB. Els 3 primers articles tracten la
problemàtica més general i aspectes rellevants per a l'actuació a l'aula: el raonament, els
coneixements, les tensions, els reptes socials, la formació de la persona, la intel∙ligència
emocional, les actituds a l'escola, la recerca psicològica i la comprensió dels sentiments. La
taula rodona aporta consideracions per impulsar la introducció de la temàtica al centre com a
unitat educativa bàsica. L'apartat referit a activitats i recursos presenta 5 programes
d'educació de les emocions que s'estan aplicant a primària i secundària: educació
socioemocional, prevenció de la salut mental, competència social, habilitats socials i
alfabetització emocional. A la secció Escola s'ofereix una reflexió del grup de mestres Xucurruc,
del país valencià, sobre el sentit pedagògic de l'ensenyament de les matemàtiques a les
primeres edats (introducció de la numeració en infants de 3 anys i treball d'estadística a
l'educació infantil). A la secció Escola i societat s'explica una experiència d'educació
intergeneracional: l'alumnat de P5 del CEIP Andreu Castells, de Sabadell, prepara una
entrevista amb els seus avis i àvies. El Racó dels navegants presenta adreces comentades
perquè els infants gaudeixin dels contes.
JAUME, PERE; VILAGINÉS, CARME; TORT, ANTONI; BOIXADERAS, ROSA; MAJÓ, MARIA;
BISQUERRA, RAFAEL; FITA, EVA (2000) Les emocions, Barcelona: Òmnium Cultura.
El monogràfic conté els següents articles: Aprendre amb les emocions; Família: afecte,
protecció, sobreprotecció; Identitat i afectivitat en l'aprenentatge dels sabers escolars;
L'afectivitat en l'aprenentatge d'una nova llengua; L'educació emocional, tot un repte de futur!
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
AAVV (1997) “Nois/Noies. Gènere i discriminació.” A: Senderi. Quaderns d’educació ètica,
núm. 4. Vic: Eumo Editorial.
http://www.senderi.org/images/senderi4.pdf Quadern de treball
http://www.senderi.org/images/Guia21.pdf Guia de l’educador/a
Propostes de treball a l’aula al voltant de la discriminació sexual en tots els àmbits i esferes de
la vida humana: sexe, gènere i llenguatge; treball domèstic i treball fora de casq; drets humans
i discriminació de les dones; llenguatge i publicitat.
http://www.gencat.net/icdona/
L’Institut Català de la Dona ofereix diferents recursos a la seva pàgina web.
http://www.aulamedia.org/06/ccaro.html
Pàgina web d’Aula Media. Ofereix l’article “En la societat mediàtica. Coeducació i cinema” de
Coral Caro Blanco amb propostes per treballar la coeducació des del cinema.
http://www.educacionenvalores.org/birujitos/acti.htm
La pàgina web d’Educación en valores ofereix recursos per treballar la coeducació a l’aula.
http://senderi.org
AAVV (2002) “Parlem de gènere” A: Senderi, núm. 12
http://www.xtec.cat/ceipsantcliment/coeducacio/projecte.htm
El CEIP Sant Climent ens presenta el seu projecte de coeducació.
���������������
����� �� ������ � �������� � �
���� ��� ����� ��� ��
�������������������
��� � ���� � ��
����� ������ ��
���������������
���� �������� �����
������� ������� �� �
��������������
���������������
�������������������� ����������������� �������
�������������� ������������������������������������� ������������� ����������� ��������� �������������������� �� ����������������������� ���������������������������������������������������������������������� ���� ������������������� �������� ����������������������������������������
��������������
� ������ � �����������������������������
��� ������ ���������� �� ����������������������������
����������������������������������������������������� ���������
�������� � ������� � �������������������������������������������
���!������ ��"##$
�������������� � ������ � ���������������������������
��� ������ �������������������������������������������
������������������������������������������������������������������ ��������� ��������������������������
�������� � ������� � �����%��� ���&����������� ��������������������������������� ��'������
���!������ ��"##$
(
��������������
� ������ � ������������������������� ��
��� ������ ��������
���������������������������������������������������������&������������������ �����'� ��������������������)���(
�������� � ������� � �����%����� ��������������������������*������
���!������ ��"##$
�������������� � ������ � ������������������+�����������
��� ������ �����+����� &� ������������������������
������������������������������������������������������������������������������ �����������
�������� � ������� � �����%���������������� ��'� ���,����������-����
���!������ ��"##$
��������������
� ������ � ������������������������,��
��� ������ ��������������������������.������������������������������
������������������������������������������������������������������ &������
�������� � ������� � �������������� �������� ��������
���!������ ��"##$
�������������� � ������ � ������������������,���+���
��� ������ �����+������ �������� �������������������
������������������������������������������������ ��������������������� ����������
�������� � ������� � �����+&���� ���������������������%���������� &�������������������
���!������ ��"##$