No20BULLETÍ INFORMATIU DE L`ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL CASC ANTIC hivern/2014

Associació de Veïns del Casc Antic Edita: C/Rec, 27 - 08003 BARCELONA Tel. 93 319 75 65

www.sosicascantic.cat - sosicascantic@yahoo.es

Tot això està amenaçat per les pràctiques depredadores dels qui viuen de Ciutat Vella i s'aprofiten de la seva capacitat financera i de pressió política, com ha quedat demostrat —un cop més— amb l'aprovació de la nova ordenança de terrasses.

La ciutat ha deixat de ser el lloc on vivim per a esdevenir espai de negoci i oportunitat, convertint-se en una marca; en això hi rau una contradicció, ja que la seva irresistible fascinació atreu una mercantilització cada cop més homogeneïtzadora, que acabarà matant-la.

Ens trobem enfront d'una estratègia urbana de segregació social, de desplaçament i despossessió, i davant aquesta lògica de no reconeixement que ens imposa l'Ajuntament, proposem apoderar-nos, participar potenciant la capacitat que tenim els ciutadans i ciutadanes per a generar propostes alternatives, FER VISIBLES ELS CONFLICTES A L'ESPAI PÚBLIC, però entenent aquest des de la seva dimensió física com a espai urbà i polític, cosa que implica poder decidir nosaltres mateixos la dimensió essencial de la ciutat, que no és altra cosa que la ciutat democràtica. Aquesta dinàmica de denúncia l'hem de plantejar als carrers, amb desobediència civil si cal, per tal d'aconseguir allò socialment és legítim.

FER EL CARRER

L'espai públic de Ciutat Vella a Barcelona ha estat confiscat per les empreses, lobbies i polítics devots d'una economia zombi que ha impulsat el tsunami de turistes pels nostres barris, on els veïns i veïnes deixen de reconèixer els seus carrers i places com a llocs de reunió habitual, perquè aquest espai és envaït per terrasses sorolloses (o pel seguit de recorreguts turístics en bicicletes o go-cars) on el comerç de proximitat es converteix en restaurants, bars, botigues de disseny o de menjar però a preus desorbitats.

Sabem molt bé que aquesta dinàmica privatitzadora obliga els veïns i veïnes a marxar, però també sabem que és degut al fet que no interessa que siguem testimonis incòmodes que constaten i denuncien els resultats de l'aplicació de polítiques urbanes especulatives, excloents i competitives que buiden els carrers de ciutadans, de veïns, i que es fa servir amb l'única finalitat econòmica dins la qual només hi caben consumidors i turistes.

CiU i PP accentuen aquesta estratègia mitjançant el Pla d'(ab)Usos, que va ser aprovat sense consulta ciutadana i sense un pla integral que analitzés l'impacte de les activitats econòmiques a l'espai públic, ja que aquestes provocaran una transformació urbana sense marxa enrere; és irreversible, sobretot perquè s'està actuant sobre un patrimoni vulnerable: els barris, és a dir on el veïnat crea el seu entorn vital i fa xarxes de confiança estimulants, on la vida es desenvolupa envoltada d'espais de qualitat patrimonial i cultural.

Editorial

Dif

usió

bim

ensu

al i

gra

tuït

aD

L:

B-1

1711

188

htt

p:/

/w

ww

.juananto

nio

lopez.

com

.ar

2

Més d'un centenar de veïns i veïnes de Ciutat Vella ens vàrem aplegar a la nova i flamant Sala Moragues d'El Born Centre Cultural per debatre sobre les conseqüències de l'aprovació del nou Pla d'Usos de Ciutat Vella (Pla d'Abusos) i de la proposta de nova normativa de terrasses en un acte que es va titular “Espai públic i ciutadania” i va ser convocat per la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella.

En l'acte, moderat per l'historiador Jordi Rabassa, hi varen intervenir l'enginyer i urbanista Francesc Magrinyà, l'advocat Daniel Jiménez, l'activista de l'AVV de l'Òstia, Pepa Picas, i la també arquitecta i exregidora del Districte, Itziar González.

Era la primera vegada que les associacions de veïns i veïnes del Districte accedien al nou centre cultural per desenvolupar-hi un acte i ho feien recordant abans que res la intensa lluita de dècades protagonitzada per molts homes i dones del barri per evitar que els ajuntaments de torn demolissin l'antic mercat i es pogués rehabilitar la seva memòria. Tot i que l'equipament resultant no és —ni de bon tros— el que desitjàvem les entitats veïnals es considerava imprescindible utilitzar-lo en aquest acte reivindicatiu, que justament va qüestionar la política municipal en qüestions d'urbanisme i espai públic.

De les intervencions dels quatre ponents, unes més emotives i d'altres més tècniques, es va constatar que el consistori prioritza els interessos econòmics i comercials d'una minoria de no-residents i de l'exèrcit de turistes front a la voluntat popular de gaudir del carrer i les places, del comerç de proximitat i dels paisatges que són tradicionals dels nostres barris.

Magrinyà va repassar la geografia de les grans cadenes de roba, una geografia que segueix el trànsit del turisme i que modifica les prioritats urbanístiques de l'Ajuntament. La Pepa Picas va sentenciar que "El Pla d'Usos de Ciutat Vella a la Barceloneta expulsa els veïns del barri" mentre que l'advocat Daniel

La progressiva privatització de l'espai públic a debat

Jiménez ens alertà de "l'acumulació sobtada de les mesures privatitzadores" i de la "trivialització de l'espai públic".

La Itziar Gonzalez, a partir de les seves diverses experiències en l'administració, recordava que "la criminalització de l'espai públic és el primer pas per a la privatització" i que "qui fa perillós l'espai públic és l'espai privat", a més de fer una crida fins i tot a accions reivindicatives imaginatives.

Tan interessant com les intervencions dels ponents varen ser les que expressaren els veïns i les veïnes assistents, que varen expressar les seves preocupacions per la pèrdua d'identitat dels barris, la privatització dels espais públics i les molèsties del turisme.

"Espai públic i ciutadania" va ser un acte més de la sèrie de presentacions, rutes, al·legacions, manifestacions, etc. que les entitats del Districte organitzem per conscienciar la ciutadania de les agressions contra l'espai públic de Ciutat Vella per part de l'Ajuntament de Barcelona.

Jordi Rabassa

La M

oda a

l Born

CC:

MSP

RF

Auto

r fo

to

3

La qualitat, la diversitat i caràcter inclusiu de l'espai públic és el símptoma més clar del bon funcionament d'una ciutat. Tal com va escriure Jane Jacobs a Muerte y vida de las grandes ciudades, és a les places i a les voreres on es realitza la vida comunitària i on es transmeten coneixements i informació, afectes i proteccions. I la major qualitat de l'espai públic està directament relacionada amb el major control del tràfic privat i amb l'opció més forta per a les persones i els carrers per als vianants.

Avui, però, aquesta qualitat i llibertat en l'ús de l'espai públic està amenaçada per l'abús dels fluxos del turisme. A tot el món, la suma d'indústria turística — dedicada al turisme massiu— i especulació immobiliària —que aprofita el boom turístic per obtenir grans guanys financers— s'ha convertit en un factor nefast per a les ciutats; i, en el cas de Barcelona, està provocant una autèntica mutació tipològica, tant de l'espai públic, com de les plantes baixes i dels edificis.

A Barcelona, pel que respecta a l'espai públic, la seva dràstica mutació s'està produint al privatitzar-lo i fragmentar-lo amb les terrasses de bars i restaurants, procés que es tem que es generalitzarà a partir de la nova Ordenança de Terrasses, aprovada per l'Ajuntament, que promou la seva proliferació. Això està comportant que un espai que era de domini públic passi a ser només per al negoci i no quedi lloc ni mobiliari urbà per estar a la ciutat sense consumir. Tal com ha declarat la Maria Mas, “a Ciutat Vella ja no és possible quedar amb ningú si no és en un lloc per consumir”. A la ciutat hi domina totalment el valor de canvi, el negoci, i queda totalment relegada la vida quotidiana, el valor públic i d'ús dels espais.

En els usos de las plantes baixes de Ciutat Vella també es manifesta la mutació: estan ocupades per hotels, bars i restaurants i hi predominen les botigues dedicades al turisme, de souvenirs i moda, desapareixent les botigues de proximitat tradicionals, que són substituïdes per la proliferació de franquícies de supermercats, colmados o badulakes.

Aquest procés comporta que es redueixin els espais lliures de les voreres i de les places per a passejar i per a l'esbarjo. L'espai públic es va convertint en un laberint, en un itinerari d'obstacles que perjudica el pas de tothom, especialment de persones amb minusvalidesa o amb cotxets de nens. A les voreres i als carrers de vianants, plens de go-cars, bicicletes, monopatins i d'altres vehicles no motoritzats, es fa difícil passejar tranquil·lament.

A més a més, les terrasses potencien molt el soroll: muntant i desmuntant taules i para-sols, i amb la gent cridanera que prolifera en una societat com la nostra, que relaciona tot l'oci amb el consum d'alcohol.

Tot aquest procés de creació d'eixos turístics està sent potenciat pels itineraris dels passatgers dels creuers, per la creació de la marina de luxe al Port Vell, per la tematització del Born i per la citada revisió del pla d'usos del 2013, tolerant la construcció de més hotels, especialment en els edificis catalogats, que ja comencen a projectar-se i a demanar llicencies. Això és molt notable a Ciutat Vella, on els itineraris turístics van dominant en els usos dels locals i en la proliferació de terrasses, i es va empobrint l'espai de la vida quotidiana del barri.

La perversió que comporta avui el total domini a Barcelona dels lobbies turístics porta a que, fins i tot, es responsabilitzin d'urbanitzar ells mateixos una zona pública davant de l'hotel; com és el cas de l'hotel ohla a la Via Laietana. I és que la moratòria per fer nous hotels que havia establert l'anterior Pla d'Usos tenia molt sentit: calia deixar de vendre tan barata la ciutat, amb els busos turístics a la plaça de la Catedral, la plaça Sant Jaume o la Sagrada Família i amb Ciutat Vella plena a vessar d'hotels que expulsen a la ciutadania. El que calia era fer que els hotels nous s'instal·lessin fora de Ciutat Vella, i que els busos turístics aparquessin allà on no interferissin en la vida quotidiana dels barris, de manera que els turistes, tal i com fan a Londres, París, Amsterdam o Bolonya, fessin l'esforç de caminar i agafar el transport públic.

Josep Maria Montaner

La mutació de l'espai públic a Barcelona

Auto

r fo

to:

MSP

RF

4

Volem manifestar que entenem les necessitats de connectar els barris, però, tal i com exposem a continuació, pensem que no és una prioritat i que es podrien buscar altres maneres de fer-ho amb un impacte menor:

Aquest vial tindrà un horari d’obertura i de tancament, amb la qual cosa, ni els veïns de Ciutat Vella, ni la resta de ciutadans, ni la gran quantitat de turisme que ens visita anualment (aquests últims els exclusius benefactors de les inversions per part de l’Ajuntament) no es beneficiaran d’aquesta obra faraònica que parteix d’un pressupost de 6 milions d’euros.

Per revestir el projecte i les seves conseqüències sobre el Zoo, l’Ajuntament ens presenta l’idea de construir una megapasarel.la (dissenyada per un reconegut arquitecte de prestigi) que servirà per a que els visitants i treballadors puguin anar d’una banda a l’altra del Zoo, uns per continuar la visita i altres per fer les seves tasques diàries. La construcció d’aquesta pasarel.la implica un gran impacte visual a dintre de tot l’arbrat centenari del Parc de la Ciutadella (un dels principals pulmons verds de la ciutat), redueix l’espai pels animals, fa que s’hagin eliminar instal·lacions i espècies animals emblemàtiques i compromet el benestar dels mateixos, les futures inversions i l’afluència de públic.

Sabent que hi ha altres prioritats pel Zoo de Barcelona (com ara un nou delfinari) i per la ciutat de Barcelona, sense

6 MILIONS D'EUROS PER TRENCAR EL ZOO DE BARCELONA

El passat dia 9 de novembre de 2013 ens vam assabentar per la premsa dels plans que té l’Ajuntament de Barcelona de construir un vial que unirà el carrer Wellington amb el Passeig Picasso i l’Avinguda del Marquès d’Argentera, que travessarà el Parc de la Ciutadella pel costat del Parlament de Catalunya i dividirà el Zoo en dos.

Ens consta que no hi ha hagut consens, diàleg ni consulta amb la resta de grups municipals ni parlamentaris amb representació a l’ Ajuntament ni al Parlament, ja que la mesura es va presentar en un ple extraordinari a finals d’agost, com un tema de màxima urgència a aprovar, cosa que, segons el nostre parer, destil·la certa “nocturnitat i traïdoria”.

Comitè d'Empresa de Zoo de Barcelona

5

SOSI 18

deixar d’ignorar les necessitats del Districte de Ciutat Vella, i sobretot del Barri del Born, ens oposem totalment al projecte que tindrà conseqüències negatives per les butxaques dels contribuents, i farem totes les accions que estiguin al nostre abast per denunciar-ho.

Entre els diferents problemes amb què es troben els veïns del barri hi ha un creixement de la inseguretat ciutadana, soroll procedent de la manca de control de certs usos comercials, mancança de places d’aparcament, mancança de places d’escola bressol, abandonament d’equipaments municipals (com per exemple l’Umbracle i el trasllat i tancament dels Museus de Geologia i Zoologia).

Això ha quedat reflectit en les reunions conjuntes amb les entitats culturals, associacions veïnals i institucions afectades, coincidint totes al seu sentiment de frustració davant de la total ignorància per part del consistori respecte les seves necessitats.

Ens agradaria un Ajuntament que gestioni per a la ciutadania, de manera democràtica i consensuada amb els seus representants, de manera integradora, valorant la situació de profunda crisi econòmica actual, i no una entitat que només tingui en compte les opinions i interessos del lobby dels constructors i arquitectes.

Per tot el que s’ha exposat aquí, els treballadors del Zoo hem redactat un manifest per recollir signatures i en breu estarem a les entrades de l’equipament per parar aquest projecte.

De la mateixa manera, deixarem aquest manifest a l’abast de les associacions veïnals, penjat a la nostra pàgina web, i a la vostra disposició, si ens ho sol.liciteu.

Per a més informació, contacteu amb:Comitè d'Empresa de Zoo de BarcelonaTelefono: 607202628info@salvemoselzoo.eswww.salvemoselzoo.es

6

El Ministre de Justícia, Alberto Ruiz -Gallardon, porta dos anys anunciant -amenaçant- una reforma de la llei de l'avortament. El PP defensava la llei de 1985 com a llei de consens de la democràcia, afirmant que la del 2010 era innecessària. No diuen, però, que ja en aquells temps, Alianza Popular l'havia recorregut davant del Tribunal Constitucional.

El 20 de desembre del 2013 es va informar (que no aprovar) al Consell de Ministres la nova proposta de llei. Proposta que, pel seu fons ideològic, anomenem contrareforma, i que ha aixecat polseguera dintre del mateix PP.

Què ha passat entre 1985 i 2014?

Per començar, hem de recordar quelcom fonamental: l'avortament és, i era, un delicte recollit al Codi Penal amb penes de presó, multa o inhabilitació per a dones i professionals. Les lleis el despenalitzen en uns supòsits determinats (85, 2010 i contrareforma) o bé dins d'uns terminis (2010). Ara es vol incrementar les penes per a professionals i eliminar les penes a les dones, en tant que se'ns considera víctimes i no agents de la decisió d'interrompre un embaràs.

Una altra qüestió rellevant és que la inseguretat jurídica de la llei del 1985 que va dur a la persecució de clíniques i dones durant el 2007, arrel de denúncies de col·lectius fonamentalistes com E-Cristians, s'acabava amb la llei del 2010. La contrareforma pretén reduir la possible ambigüitat dels supòsits del 1985 a través de la multiplicació dels camins burocràtics i els informes mèdics sobre els riscos per a la vida i la salut de les dones. El que suposa un camí d'obstacles per arribar a interrompre la gestació.

Hi ha almenys quatre qüestions, però, que són clau en el plantejament de la contrareforma en relació a la llei del 2010.

En primer lloc, l'eliminació de la nostra capacitat per a decidir, que el 2010 s'havia reconegut, encara que es limités a les 14 primeres setmanes de gestació. Amb la contrareforma, les dones som víctimes, subjectes passius d'un embaràs que només es pot interrompre en supòsits molt restringits i mai com a un exercici d'autonomia i capacitat per a assumir o no una maternitat.

En segon lloc, el no reconeixement de les dones de 16 i 17 anys com a madures per a decidir. Aquest era un avenç de la llei del 2010 que equiparava el consentiment a l'IVE a la resta de prestacions sanitàries.

En tercer lloc, el no reconeixement de les malformacions fetals com a motiu per a interrompre un embaràs. Des dels col·lectius feministes, però, insistim en què el veritable motiu no ha de ser aquest supòsit, sinó la decisió de la dona entorn si podrà o no sostenir l'embaràs i la posterior criança: les circumstàncies de l'embaràs, la nostra salut i la del fetus, quin suport tindrem en la criança, les nostres condicions socioeconòmiques, si l'Estat ofereix o no recursos, etc.

I, finalment, un tema clau: la llei del 2010 no era una llei d'avortament sinó de Drets Sexuals i Reproductius i de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs. Certament aquest darrer capítol es duia la major quantitat de planes i és el que ha tingut major desenvolupament reglamentari, però la llei oferia el marc en què cal tractar aquest tema: dins els DsiR reconeguts internacionalment en el marc de l'educació sexual i afectiva i de les relacions igualitàries de parella.

Perquè és això el que ens permetrà reduir el nombre d'avortaments. Sabem (i només cal comparar la situació dels diferents països al món) que això només és possible des de la prevenció, des de l'educació sexual i afectiva igualitària i l'accés als anticonceptius.

Ara bé, si el que volem és estrènyer les llibertats, recuperar el control patriarcal sobre els cossos i vides de les dones, desfer el camí d'autonomia i capacitació que portem anys cultivant... aleshores si, cal una Contrareforma.

Betlem Cañizar. Ca la Dona

LLEI DE L'AVORTAMENT

7

SOSI 18

Cada any, des de la Plataforma unitària contra les violències de gènere, oferim un espai de debats, el Fòrum contra les violències de gènere, per poder fer prevenció amb un canvi de normes i valors que les facin impossibles.

Enguany hem celebrat la novena edició a l’Espai Francesca Bonnemaison, fent un recorregut per les estratègies de què ens dotem des dels moviments de dones per continuar avançant i lluitant per aconseguir la llibertat i els drets reals que ens pertoquen. Prevenim la violència atenent els 670 nois i noies participants i oferim més de 27 activitats per a dotar-los d’eines i veu que els permetin —mitjançant el seu llenguatge i els seus mètodes— posicionar-se i proposar models d’atractiu sense violència.

Més de 1.500 persones han participat i han pogut dir la seva en aquest espai de reflexió el lema del qual ha estat: "Ni un pas enrere! Aturem el masclisme!".

Les dones que van participar a la exposició “Els seus ulls” es deien a si mateixes “supervivents” perquè des del moment que comencen la lluita per aconseguir la seva alliberació de l'agressor, deixen de ser víctimes, no els cal ser tutelades, necessiten que la societat els repari el mal causat aportant-los els recursos i eines adients per un nou projecte de vida.

Sovint la manera de tractar-ho en els mitjans és en forma de succés, com si no es pogués evitar, com si es tractés d’accidents. Es veu, malgrat les mesures públiques dels últims anys, com quelcom personal i no com un greu problema social que demana canvis en la socialització de les persones.

El masclisme instal·lat a la societat justifica aquestes conductes de domini i abús. No s’accepta que matin a una dona, però sí moltes situacions que es banalitzen i van marcant una naturalització d’aquests abusos i rols.

El canvi és imprescindible. Dones i homes hem de trencar amb els paràmetres d’una societat patriarcal en la qual perviuen tots els ingredients ancestrals contra les dones, aconseguint una societat lliure de violència masclista.

Els homes que ens han donat suport en aquest Fòrum han explicat què guanyen els homes amb la igualtat. Estan per uns models de masculinitat que facin atractiva la igualtat i per donar visibilitat als perjudicis i la nocivitat de no respectar la llibertat de les dones, sobretot entre la nostra joventut, que, amb els nous models, guanyarà en benestar, en felicitat, en la reducció del nombre de divorcis, d’assassinats i situacions violentes.

Estem en un món on la comunicació ha entrat en les nostres vides amb contundència, sobretot entre la joventut; utilitzem aquestes eines a favor del respecte i la solidaritat, en contra el sexisme i la discriminació.

Contemplem “la coeducació” com a element fonamental per lluitar contra la violència envers les dones, educar tenint en compte les diferències, deixant desenvolupar les capacitats de cadascun, sense encasellar-nos en el sexe.

Amb el programa “Trenquem el silenci” en els centre educatius i de lleure fem una aproximació a aquests canvis. De manera proactiva argumentem noves maneres de relacionar-nos i d’explicar que l’amor no és violència, sinó respecte i confiança, és compartir sense envair l’espai de l’altre, sense impedir el seu desenvolupament en llibertat.

Web:

Correu:

http://www.violenciadegenere.org/pcvg/index.php

prouviolencia@pangea.org

Montserrat Vil Planas àCoordinadora de la Plataforma unitària contra les violències de gènere

APRENENT A SER LLIURES. La violència que s’ensenya i s’aprèn

8

Aquest va ser el lema que la Sosi va escollir per celebrar el dia mundial contra la violència masclista (25 de novembre). Dones i homes, nenes i nens junts ens reuníem amb motiu del dia internacional contra la violència de gènere, que és un problema de tothom.

Hi van col·laborar vàries entitats com ara: Ca la dona, Drac Màgic, l'Hortet del Forat i l'Associació Cultural los Ríos a Catalunya.

Al matí Drac Màgic va començar la seva activitat de cinema amb nenes i nens petits. Era el segon dissabte que es feia i va ser molt bonic que aquesta vegada coincidís amb la festa i la paella al Forat. Paral·lelament, anaven arribant a la plaça les olles —una de gran i una altra de petita—amb tots els estris que feien falta per fer la paella. Poc a poc les taules es van omplir amb els colors de les verdures i l'equip de dones i homes van començar a tallar les verdures, la sípia, el pollastre, etc. en bocinets. Vam agafar l'aigua de la font i vam condicionar l'espai per a la paella.

Tot funcionava i com un rellotge. Ja som experts en fer paelles!!! El Pep i la Maria se n'ocupaven mentre alguns feien fotografies. Poc a poc, anava arribant gent, gent amiga, gent del barri, qui volia s'hi apuntava. Ja era hora de muntar les taules, treure les cadires i començar a repartir paella. En vàrem cuinar dues: una de vegetariana i una de tradicional, boníssimes!!!

La gent arribava i el sol marxava...feia un fred que pelava, sort del vinet que acompanyava la paella, de la conversa amable i de la tisana calenta que va fer la Isabel de l'Hortet per passar el fred. Tot i així desprès vàrem entrar als equipaments i la Muna ens va cantar una estona.

EL CASC ANTIC PER LA IGUALTAT ENTRE DONES I HOMES: UN ESPAI

FAMILIAR AL FORAT DE LA VERGONYA

Auto

r fo

to:

MSP

RF

9

SOSI 18

Aquest desembre farà quatre anys que se'ns va creuar una notícia a través de la columna d'un diari: la de la mort de l'Emília Llorca, la carismàtica activista veïnal de la Barceloneta. L'Emiliona, com se la coneixia familiarment al barri, va forjar un dels moviment de resistència més carismàtics de la Barcelona postolímpica des del 2005, davant dels intens d'elititizar el barri i convertir-lo en un monocultiu turístic, l'aposta institucional de tots els equips de govern de l'Ajuntament barceloní. I a partir d'aquesta “entranyable i lluitadora veïna” vàrem començar a indagar en el moviment veïnal de la Barceloneta més rebel i contestatari, articulat entorn de l'AV de l'Òstia. Un treball d'immersió de tres anys que ha donat com a fruit el documental “El Barri s'ha de defensar”, presentat el passat 15 de novembre al Casal del Pou de la Figuera amb l'apadrinament de l'AV del Casc Antic.Però un documental sempre és un viatge, una aventura que comences i no saps mai cap on et portarà. Les dues realitzadores intuirem el gran carisma de l'Emiliona amb les entrevistes preparatòries que vàrem fer: ens enlluernà descobrir com la “veïna que amb el davantal i el megàfon”, va ser capaç d'aglutinar les noves generacions, com la dels i les okupes de Miles de Viviendas, per a reivindicar un barri al servei del veïnat i no del turisme d'elit que busca la marca BCN cool.Tanmateix, mica a mica, també descobrirem altres personatges que, com l'Emiliona, s'identifiquen amb el barri i tenen aquest saber fer polític arrelat a la quotidianitat, al pragmatisme i a l'empatia. D'aquesta manera el documental —que havia de ser un retrat de la líder i veïna de tota la vida del barri— es va convertir en una crònica polifònica de la lluita veïnal de la Barceloneta viscuda a través de la pell de set personatges: la Pepa Picas, la Gala Pin, la María Pino, la Lourdes Pérez, la Joana Llorca, l'Antonio García i el

Paco Moya. Perquè està clar que les lluites són col·lectives i que cada persona amaga una màgia especial.Les aportacions de la gent de l'Òstia al batec del barri i a la lluita per a mantenir el rostre humà des de la proximitat supera fins i tota la gran humanitat dels personatges del marsellès Robert Guédiguian. Però aquestes veïnes (ja que són majoritàriament dones) tant les més joves com les que passen la seixantena, són reals. Alcen la seva veu amb el megàfon, sense por, per a denunciar que amb el Port Vell convertit en un pàrquing de megaiots i amb l'increment dels pisos turístics no hi haurà cap lloguer assequible per al veïnat de tota la vida, com també s'arremanguen per engalanar el carrer Pescadors per a la festa major. És la gran màgia del documental: quan la tendresa i ràbia de la realitat superen la ficció.

Requadre: Si esteu interessats/des en aconseguir un DVD, escriviu a T r o b a r e u m é s i n f o r m a c i ó a :

elbarrishadedefensar@gmail.com

www.elbarrishadedefensar.info

Esperanza

El barri s'ha de defensar: grans resistències que sumenCristina Mora i Neus Ràfols

10

Foto

La D

irect

a

SOSI 18

La sentència del TSJC del 29-7-2013 estima parcialment el recurs contenciós presentat per l'AAVV Casc Antic i Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i reconeix la protecció patrimonial dels interiors dels edificis catalogats 13bis a 17 del c. St. Pere més Alt. També protegeix la finca del nº 17 al nivell “C”. La sentència impossibilita en la pràctica el desenvolupament del projecte del Sr. Millet. PERÒ L'AJUNTAMENT amb els vots de CiU, PSC i PP, HA RECORREGUT EN CASSACIÓ AQUESTA SENTÈNCIA i vol que es faci l'hotel.

Davant tot això volem lluitar-hi en contra de nou i fer la compareixença i oposició a l'esmentat recurs abans que s'esgoti el termini el 15-11-2013.

Alhora volem interposar recurs contenciós-administratiu contra el nou Pla d'Usos abans del 16-11-2013, un Pla que amplia les zones per fer hotels i negocis dedicats al turisme a tot Ciutat Vella i amenaça de fer fora als veïns i veïnes.

Per aquestes accions cal pagar unes taxes que ara, amb el govern del PP, encara són més cares. Necessitem uns 2.000 euros, que només les donacions voluntàries de vosaltres farà possible d'aplegar i així fer les accions jurídiques pertinents.

Envieu el donatiu quan abans millor al: C Titular Associació de Veïns Revitalització Casc Antic, tot indicant el concepte: Hotel Palau de la Música i Pla d'Usos.

Si hi ha un sobrant, es farà servir per convocar a futurs actes que segur caldrà dur a terme.

A la demanda d'ajuda per poguer atendre a les taxes judicials , s'han rebut 1770 euros i s'han pagat 440 euros en concepte de gastos de procurador.

Agraïm a tots els que han col·laborat la seva aportació.

.C 20130478310200739812

11

És un del carrers amb arc que es troben a la vora de la plaça del Born, La Volta de Dusai està entre el carrer d'Esparteria i la plaça del Born. Segons el nomenclàtor, aquest nom s'utilitza des d'abans del 1865. Abans s'havia anomenat “Arco de Dusay” i “Carrer de la senyora Duralla”, que era la vídua d'Arnau Durall, que hi posseïa unes finques. Els cognoms Durall / Dusay s'han anat utilitzant per parlar de les mateixes persones.

Més tard els Dusay / Dusai, mercaders barcelonins, hi bastiren casa i hort, i el carrer va

passar a dir-se de “Ramon Dusay”, primer, i després “Arc d'en Dusay”.

Van ser molts els Dusai que van ser importants per la història de la ciutat: com un tal Simón Dusai, que el 1235 va ser ambaixador extraordinari de Barcelona prop de la República a Gènova; o un tal Galceràn Dusai que el 1513 va ser cònsol de Catalunya a Nàpols. A més, han estat nombrosos els Dusai que entre els segles XIII i XIV formaren part del Consell de Cent. Els Dusai havien tingut un magnífic Palau (ja desaparegut) a la plaça de Regomir.

Francesc Dusai figura entre els patricis que el 13 de gener de 1764 iniciaren a Barcelona la primera Acadèmia de Ciències naturals i Arts establerta a Espanya

Fonts documentals:

Miquel Ponseti Vives. Fitxes de nomenclatura

Armand de Flucià i Escorsa. Geneologies de la GEC

Alnerich Sellarés. Història dels carrers de Barcelona Vella

Mercè Queralt

Mercè QueraltLa Volta d'en Dusai

Mercè Queralt

12

SI VOLS QUE EL BARRI MILLORI, FES-TE`N SOCIQuota anual: 15 euros

Srs.,Els prego que m`inscriguim com a soci a l`Associació de Veïns del Casc Antic. Els autoritzo a presentar els rebuts corresponents a les quotes de soci al compte bancari que especifico més avall.

Barcelona, a de de

Signatura:

Dades personalsNom i cognomsAdreçaCodi Postal i poblacióNascut a Professió

Dades BancàriesBanc o CaixaCodi compte clientAgènciaNúm. de compteTitular del Compte

Dades per a l`entitat bancària

Banc o CaixaAgènciaCodi de compte client

Distingits Srs.,Els pregem que, fins a nou avis, se serveixen deure al compte que consta al peu els rebuts a nom de que els seran presentats per l´Associació de Veïns del Casc Antic.Atentament.

Data i signatura:

Telèfonamb data deDNI

Núm. d´oficina

L'Associació de Veïns del Casc Antic condemna amb veu ferma l'agressió en que una persona ha perdut la vida en un dels carrers del barri de la Ribera, i donem tot el consol possible als familiars en aquests durs moments, al mateix temps que ens alegrem que el veí ferit s'estigui recuperant.

Barcelona és una ciutat que entre tots hem fet oberta i acollidora, i volem que ho continuï essent. Els veïns i les veïnes de Ciutat Vella, des de la nostra experiència quotidiana i atents a les diferents realitats del barri, som i hem estat partícips d'aquesta construcció de la qual en formen part la solidaritat i l'alegria.

Sabem que en aquest moment de dolor i neguit sorgeix un sentiment d'inseguretat i de desprotecció, i que en la delinqüència hi actuen relacions socials i econòmiques complexes; per això volem apostar per millorar els mecanismes de vigilància i protecció, cosa que passa abans que res per treballar tots junts: administració, societat civil, associacions i demés agents socials.

Els carrers no s'han de buidar de veïns i veïnes. Les complicitats que teixim són les que fan més eficient la defensa de la convivència a la nostra ciutat.

Comunicat de l´AVV del Casc Antic davant els fets al barri de la Ribera