SONORIDAD INTERNA

112
SONORIDAD INTERNA Mundos paralelos en las pinturas de María Aranguren

Transcript of SONORIDAD INTERNA

Page 1: SONORIDAD INTERNA

SON

ORID

AD IN

TERN

A

Mun

dos

para

lelo

s

en la

s pi

ntur

as

de M

aría

Ara

ngur

en

Page 2: SONORIDAD INTERNA

AJUNTAMENT DERIBA-ROJA DE TÚRIA

Page 3: SONORIDAD INTERNA

SONORIDAD INTERNAMundos paralelos en las pinturas de María Aranguren

Del 12 de julio hasta octubre

Page 4: SONORIDAD INTERNA

© Textos Roberto Raga Gadea Aurora Herrera

Traducciones Víctor Xercavins Kelly Shimmin

© Fotografías Paco Caparrós Santiago Relanzón Remigi Miguel Rocío Sierra Ricardo Cañizares

Diseño y maquetación Gimeno Gràfic

Impresión La Imprenta CG

ISBN 978-84-17468-05-7

D.L. V-2458-2019

CONSEJO ASESOR DEL E CA

Presidente Roberto Raga Gadea

Miembros del Consejo Carlos Pascual de Miguel Enric Gómez Alba José Luis Cueto Lominchar José Sanleon Perez Román de la Calle Rafael Alcón Traver Alicia Ventura Bordes Maite Ibáñez Giménez

Secretario Juan José Campos Sanchis

Coordinador Francisco Caparrós Durán

Concejal de Patrimonio y Turismo Esther Gómez

Coordinación Administrativa Patricia Planells Diana Ramos

Organización Cristina Silvestre Bernaveu

Comisaria Aurora Herrera www.mariaaranguren.com

Page 5: SONORIDAD INTERNA

Presentación 4 Excm. Sr. Robert Raga Alcalde de Riba-roja de Túria

Sonoridad interna 6 Mundos paralelos en las pinturas de María Aranguren

Aurora Herrera

Catálogo de obras 28

Datos biográficos 104

ÍNDICE

Page 6: SONORIDAD INTERNA

Decía Azorín, brillante literario donde los haya, que «la sensibilidad levanta una barrera que no puede salvar la inteligencia». Curiosamente dos conceptos contrapuestos que sin embargo nos definen como ser humano. La inte-ligencia se labra y se nutre del conocimiento; la sensibili-dad se potencia y se alimenta de experiencias. Estas son, las propias vivencias pero también las del ajeno.

El arte no deja pues de ser una de esas ventanas que permite a uno percibir, interpretar y sentir. Vivencias aje-nas que percibimos a través de nuestra mirada, el tacto y los demás sentidos que el arte –entre otras formas de expresión– nos ofrece. La creatividad depende en gran medida de la sensibilidad de su autor; pero a la vez, la sensibilidad es la que inspira la creatividad de quien la percibe. Así se nutre un cíclico juego de emociones, ex-presiones e intercambio de sensaciones que como hemos dicho, forman el rasgo más primario del Hombre.

Esta exposición de nuestra vecina, querida y reconocida artista María Aranguren, es una de esas ventanas abiertas a nuestra percepción, interpretación y sensibilidad. Un conjunto de obras generosas que con sobriedad y rigor compositivo, cultiva lo sensible y nos invita a una re-flexión sobre el mismo. ¿Qué siente, qué dice? Sin darnos cuenta entramos en su juego y nos vemos frente a un escaparate de emociones que tal vez también reflejen un poco de nosotros. ¿Qué sentimos, qué percibimos?

En esa danza armónica que crea la artista entre material y contenido, muestra sin develarlo, un conjunto de viven-cias y emociones que poéticamente conforman cada una de sus piezas. Incluso como un trampantojo, percibimos lo que podría haber sido y lo que no fue. Poesía visual sin mayor adorno que lo esencial para lo sensitivo.

Abrimos pues una nueva ventana, en este maravilloso es-pacio que es el ECA y en el que una vez más, a través de artistas como María Aranguren, pero sobre todo, a través de obras como las suyas, cultivamos para disfrute de todos, aquello que con inteligencia definimos como emoción. Ya saben… aquello que nos hace ser personas.

Presentación

Robert Raga Gadea

Alcalde de Riba-roja de TúriaMayor of Riba-roja de Túria

4 5

Page 7: SONORIDAD INTERNA

Deia Azorín, brillant literat com no n’hi ha hagut d’al-tre: «la sensibilitat alça una barrera que no pot salvar la intel·ligència». Curiosament dos conceptes contraposats que, no obstant això, ens definixen com a éssers humans. La intel·ligència es llaura i es nodrix del coneixement; la sensibilitat es potencia i s'alimenta d'experiències. Estes són les vivències pròpies però també les de l'altre.

L'art no deixa, doncs, de ser una d'aquelles finestres que permet que un perceba, interprete i senta. Vivències alie-nes que percebem a través de la nostra mirada, el tacte i els altres sentits que l'art –entre altres formes d'expres-sió– ens oferix. La creativitat depén, en gran mesura, de la sensibilitat de l’autor; però, alhora, la sensibilitat és la que inspira la creativitat de qui la percep. Així es nodrix un joc cíclic d'emocions, expressions i intercanvi de sen-sacions que, com hem dit, conformen la característica més primària de l'home.

Esta exposició de la nostra veïna María Aranguren, esti-mada i reconeguda artista, és una d'aquelles finestres obertes a la nostra percepció, interpretació i sensibilitat. Un conjunt d'obres generoses que amb sobrietat i rigor compositiu conrea la sensibilitat i ens convida a reflexio-nar-hi. Què sent, què diu? Sense adonar-nos-en, entrem en el seu joc i ens veiem enfront d'un aparador d'emoci-ons que tal vegada també reflectixen un poc de nosaltres. Què sentim, què percebem?

En esta dansa harmònica que crea l'artista entre material i contingut mostra, sense desvelar-lo, un conjunt de vivèn-cies i emocions que poèticament conformen cadascuna de les seues peces. Fins i tot com un artifici, percebem el que podria haver sigut i el que no va ser. Poesia visual sense més adorn que l'essencial per al sensitiu.

Obrim, per tant, una nova finestra en este meravellós es-pai que és l’ECA i en el qual, una vegada més, a través d'artistes com María Aranguren, però sobretot a través d'obres com les seues, conreem per a gaudi de tots allò que amb intel·ligència definim com a emoció. Ja saben… allò que ens fa ser persones.

Azorín, the brilliant essayist and literary critic, used to say that "sensitivity raises a barrier that intelligence cannot overcome". Two curiously contrasting concepts which, nev-ertheless, define us as human beings. Intelligence is forged and nourished by knowledge; sensitivity is powered and fed by experiences. Not only our own experiences, but also those of others.

Art thus remains one of those windows that allows us to perceive, interpret and feel. The experiences of others, which we discern through sight, touch and other senses – among other forms of expression – are what art offers us. Creativity depends to a large extent on the sensitivity of its creator; yet at the same time, sensibility is what inspires the creativity of the person who perceives it. This feeds a cyclical play of emotions, expressions and shared sensa-tions which, as mentioned earlier, form the most primitive of human traits.

This exhibition by our much-loved and fêted local artist María Aranguren is one of those windows open to our per-ception, interpretation and sensitivity. A collection of gen-erous works which, with restraint and compositional rigor, cultivate sensitivity and invite us to reflect on the subject. What does she feel, what is she saying? Without realizing it, we are drawn into her game and find ourselves before a showcase of emotions that perhaps also reflect something of ourselves. What do we feel, what do we perceive?

This harmonious dance between material and content created by the artist shows, without revealing, a series of experiences and emotions that poetically constitute each of her pieces. Even as a trompe l’oeil we can discern what might have been and did not materialize. Visual poetry with no greater adornment than what is essential for sensitivity.

We thus open a new window in this wonderful space that is the ECA in which, once again, through artists such as María Aranguren, but above all, through works such as hers, we cultivate for the enjoyment of all something which, with intelligence, we define as emotion. As you already know… that something which makes us human.

Presentació Introduction

4 5

Page 8: SONORIDAD INTERNA

María Aranguren (Madrid, 1961) afirma con rotundidad: «Soy una pintora», frase que resume su larga trayectoria profesional y vital, que comenzó en la década de los ochenta, tras su paso por la Facultad de Bellas Artes de Madrid. Desde aquella época hasta nuestros días, María no ha dejado de trabajar desde una absoluta y apasio-nada identificación con un espacio donde se entrecruzan la línea, la geometría, la luz y el color.

Numerosas exposiciones individuales y colectivas, reali-zadas con anterioridad, dan fe de su investigación como creadora a nivel nacional e internacional. Su obra ha sido premiada en diversas ocasiones y sus pinturas for-man parte de colecciones públicas y privadas.1

María Aranguren no es ajena al profundo carácter expe-rimental e interdisciplinar, que entraña todo su proceso de creación artística. Desde finales del siglo xx realiza escenografías para producciones musicales de Arte-4 en el Teatro Jovellanos de Gijón, el Museo del Traje de Madrid o el Corral de Comedias de Almagro. Desde 2017, y en paralelo, trabaja con aplicaciones informáticas de

Aurora HerreraComisaria

1 María Aranguren ha realizado numerosas exposiciones individuales y colectivas: Galería Astarté, Madrid, desde 1995; La Nave, Valencia, 2004; Global Art Source, Zurich, 2003; Berliner Kunst Gallery, Berlín, 2004; Galería

Vermeta, Buenos Aires, 2004.

Ha participado en importantes Ferias de ámbito nacional e internacional: Artisima, Turín,2001; Arteba, Buenos Aires, 2004; Arte Lisboa, Lisboa 2010; Scope Basel, Basilea, 2012; Bienal de Casablanca, Casablanca, 2014.

Mundos paralelos en las pinturas de María Aranguren

Sonoridad interna

6 7

Page 9: SONORIDAD INTERNA

6 7

Page 10: SONORIDAD INTERNA

8 9

Page 11: SONORIDAD INTERNA

María Aranguren (Madrid, 1961) afirma amb rotunditat: «Soc una pintora», frase que resumeix la seua llarga trajectòria professional i vital, que va començar en la dècada dels huitanta, després del seu pas per la Fa-cultat de Belles arts de Madrid. Des d’aquella època fins als nostres dies, María no ha deixat de treballar des d’una absoluta i apassionada identificació amb un espai en què s’entrecreuen la línia, la geometria, la llum i el color.

Nombroses exposicions individuals i col·lectives, rea-litzades amb anterioritat, donen fe de la seua investi-gació com a creadora a escala nacional i internacional. La seua obra ha sigut premiada en diverses ocasions i les seues pintures formen part de col·leccions públi-ques i privades.1

María Aranguren no és aliena al profund caràcter ex-perimental i interdisciplinari que comporta tot el seu procés de creació artística. Des de finals del segle xx fa escenografies per a produccions musicals d’Art-4 al Teatro Jovellanos de Gijón, el Museu del Vestit de Ma-

María Aranguren (Madrid, 1961) states categorically: «I am a painter», a brief sentence that sums up her lengthy professional and personal trajectory which started in the 1980s following her studies at the Madrid Faculty of Fine Arts. Since that time until the present day, María has continued to work from a standpoint of ab-solutely passionate identification with the space where lines, geometry, light and colour intermingle.

Numerous solo and group exhibitions over the years bear witness to her investigations as a creator at both a national and international level. Her work has garnered several awards and her paintings are held in both public and private collections.1

María Aranguren is no stranger to the profound exper-imental and interdisciplinary nature that imbues the entire process of artistic creation. Since the late twen-tieth century she has produced stage sets for the mu-sical productions of Arte-4 at the Jovellanos Theatre in Gijón, the Costume Museum of Madrid, and the Corral de Comedias in Almagro. Since 2017, in parallel, she has

1 María Aranguren ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lec-tives: Galeria Astarté, Madrid, des de 1995; La Nau, València, 2004; Global Art Source, Zuric, 2003; Berliner Kunst Gallery, Berlín, 2004; Galeria Vermeta,

Buenos Aires, 2004.

Ha participat en importants fires d’àmbit nacional i internacional: Artisima, Torí, 2001; Arteba, Buenos Aires, 2004; Art Lisboa, Lisboa 2010; Scope Basel, Basilea, 2012; Biennal de Casablanca, Casablanca, 2014.

1 María Aranguren has taken part in many solo and group exhibitions: Galería Astarté, Madrid, since 1995; La Nave, Valencia, 2004; Global Art Source, Zurich, 2003; Berliner Kunst Gallery, Berlin, 2004; Galería Vermeta,

Buenos Aires, 2004.

She has also taken part in major national and international art fairs: Artisi-ma, Turin,2001; Arteba, Buenos Aires, 2004; Arte Lisboa, Lisbon 2010; Scope Basel, Basel, 2012; Casablanca Biennale, Casablanca, 2014.

Parallel worlds in the paintings of María Aranguren

Aurora HerreraComissària

Aurora HerreraCurator

Mons paral·lels en les pintures de María Aranguren

Inner intonationSonoritat interna

8 9

Page 12: SONORIDAD INTERNA

10 11

Page 13: SONORIDAD INTERNA

dibujo y pintura, que le permiten elaborar las obras en directo, colaborando en conciertos de música contem-poránea con Brouwer Trio en el recinto del Palau de la Música de Valencia.

El Espacio de Arte Contemporáneo El Castell (ECA) de Riba-roja de Túria acoge, en el mes de julio de 2019, la exposición «Sonoridad Interna. Mundos paralelos en las pinturas de María Aranguren», que reúne obras, de diferentes formatos, realizadas por la artista entre 2009 y 2019.

Esta exposición permite a la artista cerrar un periodo creativo sobre el que ha experimentado, entre otros temas, sobre el soporte, entendido dualmente como recipiente y trama. La base elegida, en general, es el policarbonato celular, muy utilizado en la construcción arquitectónica, compuesto por una serie ilimitada de celdillas lineales, paralelas, que permiten aumentar su rigidez. Este material, que intrínsecamente, abandona la bidimensionalidad hacia las tres dimensiones, permite el paso de la luz y dado su capacidad de contenedor, el relleno de pigmentos y otros materiales.

La no separación entre contenedor y contenido introdu-ce un factor muy interesante y audaz desde el punto de vista conceptual al igual que el orden reticular implícito en el policarbonato, donde las líneas correspondientes a la trama lineal y paralela tejen una estructura base que permite dar rienda suelta a nuestra ilusión bajo el poder de la lógica seriada.

10 11

Page 14: SONORIDAD INTERNA

12 13

Page 15: SONORIDAD INTERNA

12 13

Page 16: SONORIDAD INTERNA

drid o el Corral de Comedias d’Almagro. Des de 2017, i en paral·lel, treballa amb aplicacions informàtiques de dibuix i pintura que li permeten elaborar les obres en directe, col·laborant en concerts de música contem-porània amb Brouwer Trio en el recinte del Palau de la Música de València.

L’Espai d’Art Contemporani El Castell (ECA) de Riba-roja de Túria acull, en el mes de juliol de 2019, l’exposició «Sonoritat interna. Mons paral·lels en les pintures de María Aranguren», que reuneix obres de diferents for-mats realitzades per l’artista entre 2009 i 2019.

Aquesta exposició permet a l’artista tancar un perí-ode creatiu sobre el qual ha experimentat, entre al-tres temes, sobre el suport, entés dualment com a recipient i trama. La base triada, en general, és el policarbonat cel·lular, molt utilitzat en la construcció arquitectònica, compost per una sèrie il·limitada de cel·les lineals, paral·leles, que permeten augmen-tar-ne la rigidesa. Aquest material, que intrínseca-ment, abandona la bidimensionalitat cap a les tres dimensions, permet el pas de la llum i, tenint en compte la seua capacitat de contenidor, el farciment amb pigments i altres materials.

La no separació entre contenidor i contingut introdu-eix un factor molt interessant i audaç des del punt de vista conceptual, igual que l’ordre reticular implícit en el policarbonat, on les línies corresponents a la trama lineal i paral·lela teixeixen una estructura base que permet donar curs a la nostra il·lusió sota el poder de la lògica seriada.

worked with drawing and painting software that allows her to produce ‘live’ works, collaborating in contempo-rary music concerts with the Brouwer Trio at the Palau de la Música in Valencia.

In July 2019, the El Castell Contemporary Art Centre (ECA) in Riba-roja de Túria is hosting the exhibition entitled «Inner Intonation: parallel worlds in the paintings of María Aranguren», which brings together a selection of works in different formats created by the artist between 2009 and 2019.

This exhibition allows the artist to conclude a creative period during which she has experimented, amongst other themes, with different supports, seen from the double perspective of both vessel and storyline. The chosen base is usually cellular polycarbonate, which is very often used in architectural constructions, compris-ing an unlimited series of parallel linear cells that allow for increased rigidity. This material, whose intrinsic na-ture relinquishes two-dimensionality to embrace three dimensions, allows light to pass through and, given its capacity as a container, can be filled with pigments and other materials.

The absence of a division between the container and its contents introduces a very interesting and auda-cious factor from the conceptual point of view, in the same way that the grid-like order implicit in polycar-bonate, where the lines corresponding to the linear and parallel framework weave a basic structure that gives free rein to our imaginations within the force field of sequential logic.

14 15

Page 17: SONORIDAD INTERNA

14 15

Page 18: SONORIDAD INTERNA

La presencia del soporte como receptor y la retícula, como entidades espaciales, posibilitan la existencia de una suerte de contradicción muy seductora entre los valores de la ciencia –la métrica y la matemáti-ca– y los valores espirituales –la abstracción– man-teniéndolos, consciente o inconscientemente, como elementos reprimidos.2

Si nos movemos en el campo metafórico, el poder mí-tico de la retícula y en este caso la retícula implícita en el material, sirve de apoyo compositivo a la vez que ofrece la oportunidad de introducir la ilusión y la imaginación introduciendo en la obra pictórica de María Aranguren una gran riqueza formal.

La imagen del trapecista capaz de hacer lo imposible en el espacio, protegido por una malla que le posibilita te-ner más grados de experimentación aérea o la del pen-tagrama, que sirve como soporte de la escritura musical, libre y heterogénea, nos plantea la fascinación que ese material –el policarbonato reticular–, translúcido, rígido y estructurado, ha ejercido en la obra de esta artista, al concederle múltiples grados de libertad, ofreciéndole una escalera hacia lo Universal.

En la obra de María Aranguren aparecen varios factores sustanciales que podríamos resumir en: la presencia de la luz, el color, la geometrización, el espacio y el azar.

Sus pinturas están llenas de armonías, de sonidos in-ternos, que son percibidos casi vibrando entre las líneas que pinta o rellena, pigmentos y materiales que utiliza a marera de collage tridimensional. Trabaja con los reflejos y refracciones que le permite el soporte. La transparencia del material nos dirige a los vitrales policromados que permiten materializar la luz, sus cambios y el tiempo.

2 KRAUSS, Rosalind E.: La originalidad de la Vanguardia y otros mitos moder-nos, colección «Alianza Forma». Alianza Editorial, Madrid, 1996, página 29.

16 17

Page 19: SONORIDAD INTERNA

16 17

Page 20: SONORIDAD INTERNA

18 19

Page 21: SONORIDAD INTERNA

La presència del suport com a receptor i la retícula, com a entitats espacials, possibiliten l’existència d’una espè-cie de contradicció molt seductora entre els valors de la ciència –la mètrica i la matemàtica– i els valors espiri-tuals –l’abstracció– que es mantenen, conscientment o inconscientment, com a elements reprimits.2

Si ens movem en el camp metafòric, el poder mític de la retícula i en aquest cas la retícula implícita en el ma-terial, serveix de suport compositiu alhora que ofereix l’oportunitat d’introduir la il·lusió i la imaginació en l’obra pictòrica de María Aranguren, fet que li confereix una gran riquesa formal.

La imatge del trapezista capaç de fer l’impossible en l’espai, protegit per una malla que li possibilita tindre més graus d’experimentació aèria, o la del pentagrama, que serveix com a suport de l’escriptura musical, lliu-re i heterogènia, ens planteja la fascinació que aquest material –el policarbonat reticular–, translúcid, rígid i estructurat, ha exercit en l’obra d’aquesta artista, en concedir-li múltiples graus de llibertat i oferir-li una escala cap a l’universal.

En l’obra de María Aranguren apareixen diversos factors substancials que podríem resumir en: la presència de la llum, el color, la geometrització, l’espai i l’atzar.

Les seues pintures estan plenes d’harmonies, de sons interns, que són percebuts quasi vibrant entre les lí-nies que pinta o reompli, pigments i materials que utilitza a manera de collage tridimensional. Treballa amb els reflexos i refraccions que li permet el suport. La transparència del material ens dirigeix als vitralls policromats que permeten materialitzar la llum, els seus canvis i el temps.

The presence of the support as a recipient and a grid, like spatial entities, facilitates the existence of a type of very seductive contradiction between the values of science (metrics and mathematics) and spiritual values (abstraction), maintaining them, whether consciously or unconsciously, as repressed elements.2

Moving into the metaphorical sphere, the mythical power of the grid and, in this case, the grid implicit in the mate-rial, serves as a compositional support while at the same time offering the opportunity to introduce make-believe and imagination, informing María Aranguren’s pictorial work with immense formal richness.

The image of a trapeze artist capable of achieving the impossible in space, protected only by a net that allows him even greater liberty of aerial experimentation; or that of the pentagram that serves as a support for a musical store, free and heterogeneous, reveals the fas-cination that this translucent, rigid and structured ma-terial – cellular polycarbonate – has exerted on the work of this artist, by giving her countless degrees of freedom and offering a stairway towards the Universal.

María Aranguren’s work features a variety of significant factors that we might sum up as: the presence of light, colour, geometrization, space, and randomness.

Her paintings are full of harmonies, of internal sounds, that are perceived almost as a vibration between the lines that she paints or fills in; the pigments and ma-terials she uses in the form of a three-dimensional collage. She works with the reflections and refrac-tions generated by the support. The transparency of the material points us towards the polychrome-hued windows that allow the light and its changes and time to be materialized.

2 KRAUSS, Rosalind E.: La originalidad de la Vanguardia y otros mitos moder-nos, col·lecció «Alianza Forma», Alianza Editorial, Madrid, 1996, pàgina 29.

2 KRAUSS, Rosalind E.: The Originality of the Avant-Garde and Other Modernist Myths, «Alianza Forma» Collection, Alianza Editorial, Madrid, 1996, page 29.

18 19

Page 22: SONORIDAD INTERNA

Todo en conjunto conduce a la percepción de un sonido interno que brota entre las acanaladuras. Una sonoridad interna que hace que sus pinturas sean audibles en su más profunda esencia. A esta sonoridad interna contri-buye el orden que impone el color, la luz y a la vez las vibraciones que en contraposición introduce el carácter matérico de su obra.

Para María Aranguren otro de los factores fundamentales es la presencia del azar, como parte sustancial en su proceso creativo. Su trabajo requiere de laboriosidad, de técnica artesanal, de dedicación y tiempo. Sus estruc-turas collages, sus variaciones, preminentes en su obra, permiten ser sorprendidas por el azar y su toma de con-ciencia. Afronta el hecho creativo asumiendo cambios y riesgos desde la casualidad y su reconocimiento, desde la aventura y el riesgo, incorporando nuevas interpre-taciones y combinaciones del color y materiales. El azar la sorprende en su proceso creativo con experiencias formales novedosas y versátiles. Ese posicionamiento frente a la obra pictórica es sustancial en su obra, in-crementado su valentía y su capacidad de compromiso con lo que pinta.

Las obras que se exponen en el Espacio de Arte Contem-poráneo El Castell (ECA) de Riba-roja de Túria han sido seleccionadas de varias series realizadas en la última década, por la artista, –Entropías, Espejos, Celular, Cru-ces, Transparente, Homenaje a Sempere, Inside/out, Via Crucis– Tienen en común el soporte semitransparente del policarbonato celular, la experimentación abstracto geométrica que aborda la manipulación sobre la figura, el fondo, el contorno y el interés por lo óptico y lo ciné-tico. Las obras que se muestran en la exposición, brotan de una necesidad interior de esta artista por expresarse, diría que conservan una suerte de huella personal, de adaptación en lo dimensional que permite a la artista fabricar, manipular y desplazar sus pinturas como lo ha-ría una artesana que necesita de su cuerpo para realizar una obra de arte bien hecha.

En sus pinturas María Aranguren nunca ha olvidado el poder que ejerce el color, la idea, y la luz ,en definitiva aquello que constituye la percepción musical de la pin-tura para el oído espiritual del espectador que quiere participar de su obra.

Nunca he creído en una verdad única. Pero he descu-bierto que aquellos artistas que hacen útiles y ciertas sus teorías, se comprometen con su trabajo con una co-herencia y contundente certeza. El paso del tiempo les plantea cambios, modificando sus puntos de vista, sin abandonar la afirmación que imponen con lo que ha-cen. Este es el caso de María Aranguren que ella misma ha manifestado lo siguiente:

«En el verano de 2017, después de ocho años trabajando con policarbonatos necesitaba cambiar, asumir riesgos y afrontar nuevos compromisos con la pintura…..He mantenido la premisa de no ponerme barreras ni en la elección de las ideas , ni en la forma de resolverlas gráficamente, incluso a costa de perder coherencia por el uso de diferentes lenguajes pictóricos o de manejar conceptos diferentes de un mismo texto» 3. Este posicio-namiento creo que incrementa su calidad como artista y creadora. Asume los riesgos del cambio.

Concluyo con una reflexión del gran director escénico Peter Brook, que en su prefacio del libro Más allá del es-pacio vacío expone: «Para que cualquier punto de vista sea útil, uno debe comprometerse con él totalmente, debe de defenderlo hasta la muerte. No obstante, al mismo tiempo, hay una voz interior que nos murmura: “Afírmalo con fuerza. Abandónalo con ligereza”».4

María Aranguren, pintora y poeta.

3 https://www.astarteiniciativasartisticas.com/artistas-del-mes/maria-aranguren/

4 BROOK, Peter: Más allá del espacio vacío. Escritos sobre teatro, cine y ópera 1947-1987, Alba Editorial, Barcelona 2001, pág. 13

20 21

Page 23: SONORIDAD INTERNA

20 21

Page 24: SONORIDAD INTERNA

22 23

Page 25: SONORIDAD INTERNA

En les seues pintures, María Aranguren no ha oblidat mai el poder que exerceix el color, la idea i la llum, en definitiva: allò que constitueix la percepció musical de la pintura per a l’oïda espiritual de l’espectador que vol participar en la seua obra.

No he cregut mai en una veritat única. Però he descobert que aquells artistes que fan útils i certes les seues teories es comprometen amb el seu treball amb coherència i contundent certesa. El pas del temps els planteja canvis, els fa modificar els seus punts de vista, sense abandonar l’afirmació que imposen amb el que fan. Aquest és el cas de María Aranguren, de qui citem aquestes paraules:

«A l’estiu de 2017, després de huit anys treballant amb policarbonats, necessitava canviar, assumir riscos i afrontar nous compromisos amb la pintura… He man-tingut la premissa de no posar-me barreres ni en l’elec-ció de les idees , ni en la forma de resoldre-les gràfica-ment, fins i tot a costa de perdre coherència per l’ús de diferents llenguatges pictòrics o de manejar conceptes diferents d’un mateix text» 3. Aquest posicionament crec que incrementa la seua qualitat com a artista i creadora. Assumeix els riscos del canvi.

Acabe amb una reflexió del gran director escènic Pe-ter Brook, qui en el seu prefaci del llibre Más allá del espacio vacío exposa: «Perquè qualsevol punt de vista siga útil, un ha de comprometre-s’hi totalment, ha de defendre’l fins a la mort. No obstant això, alhora, hi ha una veu interior que ens murmura: “Afirma-ho amb força. Abandona-ho amb lleugeresa”».4

María Aranguren, pintora i poeta.

Tot en conjunt condueix a la percepció d’un so intern que brolla entre les estries. Una sonoritat interna que fa que les seues pintures siguen audibles en la seua més profunda essència. A aquesta sonoritat interna contri-bueix l’ordre que imposa el color, la llum i, alhora, les vibracions que en contraposició introdueix el caràcter matèric de la seua obra.

Per a María Aranguren, un altre dels factors fonamentals és la presència de l’atzar, com a part substancial en el seu procés creatiu. El seu treball requereix de laboriosi-tat, de tècnica artesanal, de dedicació i temps. Les seues estructures collages, les seues variacions, preeminents en la seua obra, permeten ser sorpreses per l’atzar i la seua presa de consciència. Afronta el fet creatiu assumint canvis i riscos des de la casualitat i el seu reconeixe-ment, des de l’aventura i el risc, incorporant-hi noves interpretacions i combinacions del color i materials. L’atzar la sorprén en el seu procés creatiu amb experi-ències formals noves i versàtils. Aquest posicionament enfront de l’obra pictòrica és substancial en la seua obra i n’incrementa la valentia i la capacitat de compromís amb el que pinta.

Les obres que s’exposen en l’Espai d’Art Contemporani El Castell (ECA) de Riba-roja de Túria s’han seleccionat de diverses sèries realitzades per l’artista en l’última dècada –Entropies, Espills, Cel·lular, Creus, Transparent, Homenatge a Sempere, Inside/out, Via Crucis– Tenen en comú el suport semitransparent del policarbonat cel·lu-lar, l’experimentació abstracta i geomètrica que aborda la manipulació sobre la figura, el fons, el contorn i l’in-terés per l’òptic i el cinètic. Les obres que es mostren en l’exposició brollen d’una necessitat interior d’aquesta artista per expressar-se, diria que conserven una espècie d’empremta personal, d’adaptació en el dimensional que permet a l’artista fabricar, manipular i desplaçar les seues pintures com ho faria una artesana que necessita el seu cos per a realitzar una obra d’art ben feta.

3 https://www.astarteiniciativasartisticas.com/artistas-del-mes/maria-aranguren/

4 BROOK, Peter: Más allá del espacio vacío. Escritos sobre teatro, cine y ópera 1947-1987, Alba Editorial, Barcelona 2001, pàg. 13.

22 23

Page 26: SONORIDAD INTERNA

Taken as a whole, it leads you to the perception of an inner intonation that emerges among the grooves. An inner intonation that makes her pictures almost audible in their most profound essence. This inner intonation is enhanced by the sense of order imposed by the colour, the light and the vibrations that, in contrast, the mate-rial nature of her work brings to bear.

Another fundamental factor for María Aranguren is the presence of chance as a significant part of her creative process. Her works calls for industriousness, for artisan technique, for dedication and time. Her collage struc-tures, her variations, which are so preeminent in her work, are given the opportunity to surprise thanks to chance, as well as raising awareness. She tackles the creative act by assuming risks and changes from a per-spective of happenstance and recognition, based on adventure and risk, incorporating new interpretations and new combinations of colours and materials. Ser-endipity surprises her in her creative process with novel and versatile formal experiences. This stance, in contrast to the pictorial approach, is an important element of her work, increasing her courage and capacity to com-mit to what she paints.

The pieces on display in the El Castell Contemporary Art Centre (ECA) in Riba-roja de Túria have been selected from various series completed in the last decade by the artist – Entropías, Espejos, Celular, Cruces, Trans-parente, Homenaje a Sempere, Inside/out, and Via Crucis – All of them have in common the semi-trans-parent support of cellular polycarbonate, the abstract geometric experimentation that embraces manipula-tion of the figure, the background, the outline and the interest in optics and kinetics. The works shown in the exhibition spring from the artist’s inner need to ex-press herself; I would say they hold a type of personal imprint, of adaptation in a dimensional sense, which allows the artist to manufacture, manipulate and shift her paintings in the same way as an artisan who needs their body to realize an artwork adequately.

In her paintings, María Aranguren has never forgotten the power exerted by colour, ideas and light; in short, what constitutes the musical perception of painting for the spiritual hearing of the viewer who wants to par-ticipate in her work.

I have never believed in a universal truth. But I have discovered that those artists who make their theories useful and true are committed to their work with a compelling conviction and congruence. The passing years may pose changes, modifying their points of view, yet they do not abandon the affirmation that predicates everything they do. This is the case of María Aranguren, who has stated the following:

«In the summer of 2017, after eight years of working with polycarbonates, I needed to change, to take risks and tackle new commitments with painting… I kept to the premise of not putting up any barriers either to the choice of ideas or the way of resolving them graphically, even at the cost of losing consistency due to the use of different pictorial languages or handling different concepts in the same text» 3. I believe that this stance increases her quality as an artist and as a creator. She is willing to take on board the risks involved in change.

I conclude with a reflection from the great theatre di-rector Peter Brook who, in the preface of the book The Shifting Point, states: «For a point of view to be any use at all, one must commit oneself totally to it, one must defend it to the very death. Yet at the same time there is an inner voice that murmurs: “Don’t take it too seriously. Hold on tightly, let go lightly”».4

María Aranguren, painter and poet.

3 https://www.astarteiniciativasartisticas.com/artistas-del-mes/maria-aranguren/

4 BROOK, Peter: “The Shifting Point”. Theatre, Film, Opera 1947-1987, Alba Editorial, Barcelona 2001, page 13.

24 25

Page 27: SONORIDAD INTERNA

24 25

Page 28: SONORIDAD INTERNA
Page 29: SONORIDAD INTERNA
Page 30: SONORIDAD INTERNA

28 29

Page 31: SONORIDAD INTERNA

28 2929

Page 32: SONORIDAD INTERNA

Cruz morada 2013 Técnica mixta, Policarbonato celular 29,5 x 29,5 cm

Cruz naranja 2013 Técnica mixta, Policarbonato celular 29,5 x 29,5 cm

30 31

Page 33: SONORIDAD INTERNA

30 3131

Page 34: SONORIDAD INTERNA

32 33

Page 35: SONORIDAD INTERNA

Espejo I 2012 Técnica mixta, Policarbonato celular 200 x 98 cm

Espejo III 2012 Técnica mixta, Policarbonato celular 200 x 98 cm

Espejo II 2012 Técnica mixta, Policarbonato celular 200 x 98 cm

32 3333

Page 36: SONORIDAD INTERNA

34 35

Page 37: SONORIDAD INTERNA

Cartas de amor 2010 Técnica mixta, Policarbonato celular 51 x 100 cm

Cartas de amor 2010 Técnica mixta, Policarbonato celular 51 x 100 cm

34 3535

Page 38: SONORIDAD INTERNA

Óleo 2007 Óleo, Policarbonato celular 36 x 50 cm

36 37

Page 39: SONORIDAD INTERNA

First 2007 Técnica mixta, Policarbonato celular 42 x 42 cm

Otaola 2008 Técnica mixta, Policarbonato celular 42 x 47 cm

36 3737

Page 40: SONORIDAD INTERNA

38 39

Page 41: SONORIDAD INTERNA

Translúcido 2007 Técnica mixta, Policarbonato celular 50 x 52 cm

Translúcido 2007 Técnica mixta, Policarbonato celular 50 x 52 cm

38 3939

Page 42: SONORIDAD INTERNA

40 41

Page 43: SONORIDAD INTERNA

40 4141

Page 44: SONORIDAD INTERNA

42 43

Page 45: SONORIDAD INTERNA

Código 2010 Técnica mixta, Policarbonato celular 100 x 150 cm

42 4343

Page 46: SONORIDAD INTERNA

44 45

Page 47: SONORIDAD INTERNA

Maclas 2010 Técnica mixta, Policarbonato celular 100 x 10 cm

44 4545

Page 48: SONORIDAD INTERNA

Naranja 2012 Técnica mixta, Policarbonato celular 210 x 200 cm

46 47

Page 49: SONORIDAD INTERNA

46 4747

Page 50: SONORIDAD INTERNA
Page 51: SONORIDAD INTERNA
Page 52: SONORIDAD INTERNA

50 51

Page 53: SONORIDAD INTERNA

50 5151

Page 54: SONORIDAD INTERNA

Azul 2008 Técnica mixta, Policarbonato celular 94 x 100 cm

52 53

Page 55: SONORIDAD INTERNA

52 5353

Page 56: SONORIDAD INTERNA

54 55

Page 57: SONORIDAD INTERNA

Polis composición 2010 Técnica mixta, Policarbonato celular Dimensiones variables

54 55

Page 58: SONORIDAD INTERNA

56 57

Page 59: SONORIDAD INTERNA

Ácido II 2014 Técnica mixta, Policarbonato celular 53 x 125 cm

Ácido I 2014 Técnica mixta, Policarbonato celular 53 x 125 cm

56 5757

Page 60: SONORIDAD INTERNA

Díptico morado I 2012 Técnica mixta, Policarbonato celular 120 x 39 cm

Díptico morado II 2012 Técnica mixta, Policarbonato celular 120 x 39 cm

Vanitas II 2012 Técnica mixta, Metacrilato 120 x 160 cm

58 59

Page 61: SONORIDAD INTERNA

58 5959

Page 62: SONORIDAD INTERNA

60 61

Page 63: SONORIDAD INTERNA

Hats II 2013 Técnica mixta, Metacrilato 50 x 120 cm

Hats I 2013 Técnica mixta, Metacrilato 50 x 120 cm

60 6161

Page 64: SONORIDAD INTERNA

Díptico Su II 2014 Técnica mixta, Policarbonato celular 120 x 50 cm

62 63

Page 65: SONORIDAD INTERNA

Díptico Su I 2014 Técnica mixta, Policarbonato celular 120 x 50 cm

62 6363

Page 66: SONORIDAD INTERNA

64 65

Page 67: SONORIDAD INTERNA

Periódico 2015 Técnica mixta, Policarbonato celular 65 x 10 cm

Vanitas I 2012 Técnica mixta, Metacrilato 100 x 120 cm64 6565

Page 68: SONORIDAD INTERNA

66 67

Page 69: SONORIDAD INTERNA

66 6767

Page 70: SONORIDAD INTERNA

68 69

Page 71: SONORIDAD INTERNA

Ceniza 2015 Técnica mixta, Policarbonato celular 65 x 300 cm

68 6969

Page 72: SONORIDAD INTERNA

Tránsito 2014 Técnica mixta, Policarbonato celular 130 x 160 cm

70 71

Page 73: SONORIDAD INTERNA

70 7171

Page 74: SONORIDAD INTERNA

72 73

Page 75: SONORIDAD INTERNA

Acid 2011 Técnica mixta, Metacrilato 120 x 150 cm

72 7373

Page 76: SONORIDAD INTERNA

Cama 2012 Técnica mixta, Policarbonato celular 125 x 125 cm

74 75

Page 77: SONORIDAD INTERNA

74 7575

Page 78: SONORIDAD INTERNA

76 77

Page 79: SONORIDAD INTERNA

Femmes 2011 Técnica mixta, Metacrilato 120 x 160 cm

76 77

Page 80: SONORIDAD INTERNA

Blanco y plata 2009 Técnica mixta, Policarbonato celular 120 x 80 cm

78 79

Page 81: SONORIDAD INTERNA

78 7979

Page 82: SONORIDAD INTERNA

80 81

Page 83: SONORIDAD INTERNA

Maclas Arp 2015 Técnica mixta, Policarbonato celular Dimensión variable

Macla in 2015 Técnica mixta, Policarbonato celular 45 x 20 x 2 cm80 81

Page 84: SONORIDAD INTERNA

Penumbra 2011 Técnica mixta, Policarbonato celular 280 x 65 cm 280 x 56 cm 280 x 20 cm

82 83

Page 85: SONORIDAD INTERNA

82 8383

Page 86: SONORIDAD INTERNA
Page 87: SONORIDAD INTERNA
Page 88: SONORIDAD INTERNA

86 87

Page 89: SONORIDAD INTERNA

86 8787

Page 90: SONORIDAD INTERNA

XCIV 2012 Técnica mixta, Policarbonato celular 240 x 150 cm

88 89

Page 91: SONORIDAD INTERNA

88 8989

Page 92: SONORIDAD INTERNA

Macla redonda 2015 Técnica mixta, Policarbonato celular ø 55 cm

Cruces puertas palacio 2015 Técnica mixta, Policarbonato celular 35 x 35 x 2 cm

Cruces puertas palacio 2015 Técnica mixta, Policarbonato celular 35 x 35 x 2 cm

Blanca 2015 Técnica mixta, Policarbonato celular 40 x 40 x 3,5 cm

90 91

Page 93: SONORIDAD INTERNA

90 9191

Page 94: SONORIDAD INTERNA

92 93

Page 95: SONORIDAD INTERNA

Trama homenaje a Sempere 2019 Técnica mixta, Policarbonato celular 112 x 110 cm

92 9393

Page 96: SONORIDAD INTERNA

Maca out 2015 Técnica mixta, Policarbonato celular 73 x 26,5 x 2 cm

Trasera rosa CXXIV 2013 Técnica mixta, Policarbonato celular 150 x 150 cm

94 95

Page 97: SONORIDAD INTERNA

94 9595

Page 98: SONORIDAD INTERNA

96 97

Page 99: SONORIDAD INTERNA

Macla B/N 2015 Técnica mixta, Policarbonato celular 40 x 26 x 3,5 cm

Naranja 2015 Técnica mixta, Policarbonato celular 40 x 40 x 3,5 cm

96 9797

Page 100: SONORIDAD INTERNA

98 99

Page 101: SONORIDAD INTERNA

Macla de conexión 2011 Técnica mixta, Policarbonato celular 10 x 200 cm

Cruz Mondrian 2013 Técnica mixta, Metacrilato 62,5 x 62,5 cm

Cruz transparente II 2012 Técnica mixta, Policarbonato celular 30 x 30 cm

Cruz transparente I 2012 Técnica mixta, Policarbonato celular 30 x 30 cm

98 9999

Page 102: SONORIDAD INTERNA

Verde agua 2015 Técnica mixta, Policarbonato celular 110 x 10 x 5 cm

Macla azul 2013 Técnica mixta, Policarbonato celular 40 x 32 cm

Cruz transparente III 2013 Técnica mixta, Policarbonato celular 30 x 30 cm

Cruz Matisse 2013 Técnica mixta, Policarbonato celular 40 x 40 cm

Cruz primera cemento 2015 Técnica mixta, Cemento y policarbonato celular 28 x 33 x 15 cm

100 101

Page 103: SONORIDAD INTERNA

100 101101

Page 104: SONORIDAD INTERNA
Page 105: SONORIDAD INTERNA
Page 106: SONORIDAD INTERNA

María Aranguren Exposiciones individuales

2018 Génesis I. La creación, Galería Astarté, Madrid.

2016 Parada Estación, Instalación Urbana, Patio Gótico, Convento del Carmen Valencia, Consorcio de Museos.

2015 Parada Estación, Instalación urbana, MACA (Museo de Arte Contemporáneo de Alicante).

2015 Diálogos, AP Gallery, Martín Muñoz de Ayllón, Segovia.

2013 Transparente, Galería Astarté, Madrid.

2010 Celular, Galería Astarté, Madrid.

2008 Entropías, Galería Astarté, Madrid.

2007 Galería Colorelrefante, Valencia.

Bienal Sao-Paolo.

2006 Galería Astarté, Madrid.

2005 Fragile, Galería Colorelefante, Valencia.

2004 Galería Astarté, Madrid.

2003 Inflexiones, Palau de la Música, Valencia.

2002 Ruzafa, Galería Colorelefante, Valencia.

Galería Astarté, Madrid.

2000 Fragmento y mestizaje, Universidad de Málaga.

Galería Astarté, Madrid.

1998 Galería Carmen de la Guerra, Madrid.

1997 Galería Carmen de la Guerra, Madrid.

Centro cultural de Puzol, Valencia.

1996 Galería ARCA, Torrelodones.

Galería Astarté, Madrid.

104 105

Page 107: SONORIDAD INTERNA

2007 Valencia ART 08, Valencia.

Fotografías de pintor, Galería Colorelefante, Valencia.

2004 Espacio 2005, Galería La Nave, Valencia.

Espejo de nosotras, Museo de la ciudad, Valencia.

ArteBA 2004, Buenos Aires.

Galería Global Art Source, Zurich.

Berliner Kunst, Berlin.

Galería Vía Vermetta, Buenos Aires.

Nuevas propuestas, Galería La Nave, Valencia.

2003 New directions of Spain, Global Art Source, Zurich.

Arte Lisboa, Galería Astarté.

2001 Art al Hotel, Galería Astarté, Valencia.

Grabados del Botánico, Sala de exposiciones del Jardín Botánico, Universidad de Valencia.

Artísima, Feria de Arte de Turín, Galería Astarté.

2000 Otras miradas, otras propuestas, Sala Parpalló, Valencia.

Art al Hotel, Galería Astarté, Valencia.

44 grabadores, Circulo de Bellas Artes, Valencia.

Hotel y Arte, Galería Astarté, Sevilla.

1999 Galería Antonio Camba, Palma de Mallorca.

1988 Hotel y Arte, Galería Carmen de la Guerra, Sevilla.

Art al Hotel, Galería Carmen de la Guerra, Valencia.

1997 Hotel y Arte, Galería Carmen de la Guerra, Sevilla.

1996 De personal a íntimo, Galería Carmen de la Guerra, Madrid.

2018 JustLX, Lisboa Contemporary Art Fair, Lisboa.

2017 Ciutat vella oberta, Centro del Carmen, Valencia.

2016 Ibiza Lab, AP gallery

Pop up Art#, Galeria Astarté, Santander.

Pop up artístico 2016, Calim.art, Deva Sand.

2015 Pop up Art#, Galeria Astarté, Santander.

Art Marbella 2015, Ap Gallery, Málaga.

Ruzafart 2015, Galeria Colorelefante, Valencia

2014 2 ème Biennale internatinale, Casablanca, Marruecos.

Colección Olor Visual, Museo D'Art de Cerdanyola.

SUMMA Art Fair, Matadero, Galeria Asatarté, Madrid.

Gabinete de Hygiene, Mercado de Tapineria, Valencia.

Ruzafart 2014, Galeria Colorelefante, Valencia

Mujeres que inspiran, Festival Miradas de mujer, Fundación Xam, Valencia.

2013 Beca Residencia de artistas IFITRY, Eissauira, Marruecos.

Se Alquila Mercado, Mercado de la Cebada, Madrid.

Kunst in mi, DiLab, Urueña, Valladolid.

2012 Scope Basel, Galería Astarté, Basilea, Suiza.

Colorelefante, Altea, Alicante.

2011 Femenino plural, Reales Atarazanas, Valencia.

INSIDE OUT 6 colecciones, Galería Astarté, Madrid.

2010 Papel.es, Galería Astarté, Madrid.

Arte Lisboa, Lisboa.

2009 Arte Navas 09, Las Navas del Marqués, Ávila.

Foro Sur, Cáceres, Galería Astarté.

Premio Bancaja, IVAM, Valencia.

Exposiciones colectivas

104 105

Page 108: SONORIDAD INTERNA

Obra en colecciones e instituciones

MACA, Museo de Arte Contemporáneo de Alicante.

Colección Ernesto Ventós, Olor visual.

Centre d'Art Contemporain Essaouira, Marruecos.

Ayuntamiento de Puzol, Valencia.

Ayuntamiento de Paterna, Valencia.

Ayuntamiento de Valencia.

Ayuntamiento de Galapagar, Madrid.

Caja Extremadura.

Palau de la Música de Valencia.

Universidad de Málaga.

Caja Castilla la Mancha.

Royal Premier Hoteles.

NH Hoteles.

Cyes, Construcciones y estudios, Valencia.

Asociación de Aseguradoras Españolas, Madrid.

106 107

Page 109: SONORIDAD INTERNA

1988 X Premio Blanco y Negro, Madrid, Finalista.

1986 Premio de Pintura de la asociación de compañías de Seguros Españolas, Primer Premio.

1985 Premio de Pintura Francisco de Goya, Seleccionada.

Concurso de Pintura del Congreso de los Diputados, Seleccionada.

Premios Melonera, Ayuntamiento de Madrid, Finalista.

II Certamen de Artes Plásticas de La Comunidad de Madrid, Finalista.

1984 VIII Premio Blanco y Negro, Madrid, Seleccionada.

II Certamen Caja Postal De Madrid, Seleccionada.

III Premio de Pintura Galerías Preciados, Finalista.

2015 Residencia Artística Ap Gallery, Martín Muñoz de Ayllón, Segovia.

2013 Residencia Artística, Beca Fundación Inspirarte, Valencia.

Ifiytry, Essaouira, Marruecos.

2009 XXXVI Premio Bancaja, Seleccionada.

XXXI Premio de Pintura Caja Extremadura, Seleccionada.

2005 Premio BMW de Pintura, Finalista.

2003 Premio BMW de Pintura, Finalista.

2002 Premio de Pintura Caja Castilla la Mancha, 5ª Edición, Obra adquirida.

2001 II certamen de pintura Royal Premier, Accesit, Obra adquirida.

1999 IV Certamen de Artes Plásticas villa de Brunete, Seleccionada.

1996 XVI Bienal de Pintura de Paterna, Obra adquirida.

1994 XV Bienal de Pintura de Paterna, Obra adquirida.

1992 XII Premio Blanco y Negro, Madrid, Finalista.

Bienal del Tajo, Seleccionada.

1990 XI Premio Blanco y Negro, Madrid, Finalista.

Premios y concursos

106 107

Page 110: SONORIDAD INTERNA

Artista y Licenciada en Bellas artes por la Universidad Complutense de Madrid en la especialidad de Pintura (1985).

Desde el año 1995, trabaja con la Galería Astarté en Madrid a la que le une una estrecha relación profesional. También ha realizado exposiciones en las Galerías: Carmen de la Guerra, Madrid (1998-1999). Galería La Nave, Valencia (2004). Global Art Source, Zurich (2003). Berliner Kunst Gallery, Alemania (2004). Galería Vermeta, Buenos Aires (2004) y Ap Gallery, Segovia (2015).

Ha expuesto en salas institucionales como La Sala Parpalló de Valencia (2000), el Museo de la Ciudad, Valencia (2005), el MACA, Proyecto Urbano (Parada Estación, Homenaje a Eusebio Sempere) en el Museo de Arte Contemporáneo de Alicante (2015) y en el Claustro gótico del Centro del Carmen, Valencia (2016).

Obtuvo la Beca de paisaje de la Facultad de BBAA de Madrid (Departamento de paisaje, Ayllón, 1985), así como la Beca de Residencia Artística otorgada por la Fundación InspiArte (Ifitri, Marruecos, 2013) y la Residencia Artística de AP Gallery, (Martín Muñoz de Ayllon, Segovia, 2015). Profesora de Dibujo y Análisis de forma en la Escuela Superior de diseño Universidad politécnica de Madrid desde 1986 hasta 1990.

Desde 2006 hasta 2014 gestiona lametro, sala de exposiciones de Ferrocarriles de la Comunidad Valenciana en la estación de metro de Colón en Valencia colaborando con artistas de gran nivel y comisariando proyectos de muy diversa índole dentro del marco del arte contemporáneo.

Ha participado en las siguientes ferias: Artisima, Turín (2001). ArteBA, Buenos Aires. (2004), Foro Sur, Cáceres (2009). Arte Lisboa (2010). Scope Basel (2012). Summa Art Fair, Madrid (2014). Bienal de Casablanca (2014) y JUST LX Lisboa (2018).

Su obra forma parte de las colecciones del Centro d´Art Contemporain Essaouira (Marruecos); del Museo de Arte Contemporáneo de Alicante, MACA; de la Caja de Extremadura; la Caja de Castilla La Mancha; de la Universidad de Málaga y de la colección “Olor Visual” de Ernesto Ventós, entre otras.

Desde finales de los 90 diseña y realiza escenografías para producciones musicales de Arte4. (Teatro Jovellanos de Gijón, Museo del traje de Madrid, Corral de Comedias de Almagro,…).

Desde 2017, trabaja con aplicaciones informáticas de dibujo y pintura como sketchBookX y Tagtool, pintando en directo, colaborando en conciertos de música contemporánea con “Brouwer Trio“ (Palau de La Música de Valencia en 2017 y 2019).

María Aranguren (Madrid, 1961)

108

Page 111: SONORIDAD INTERNA
Page 112: SONORIDAD INTERNA

AJUNTAMENT DERIBA-ROJA DE TÚRIA