solucionari Historia d'Espanya 2n Bat

7/25/2019 solucionari Historia d'Espanya 2n Bat

1/152


2/152

Avs legal dutilitzaci daquest material:

Aquest producte i els seus continguts sn material complementari de letapa, curs i matria indicats en la coberta del

llibre o en el CD o DVD. Noms poden ser utilitzats dins laula pel professorat, i sempre per impartir als alumnes les

classes de la matria corresponent, amb el benents que els alumnes hagin adquirit els llibres, textos i materials

dEditorial Barcanova, SA relacionats amb el producte.

Qualsevol altre s directe o indirecte del producte fora de lmbit assenyalat, com tamb la reproducci o cpia daquest

producte o dels seus continguts, o b la seva divulgaci o difusi en qualsevol mitj, sigui total o parcial, necessitar

perms exprs i per escrit dEditorial Barcanova, SA.

Coordinaci editorial: Francesc SolRevisi de continguts: Francesc Comas

Aquesta Proposta didctica ha estat elaborada per

Cristfol-A. Trepat i Joaquim Prats

2009, C. A. Trepat SCP i Joaquim Prats

2009 daquesta edici: Editorial Barcanova, SA

Mallorca, 45, 4a planta. 08029 Barcelona

Telfon 932172054. Fax 932373469

[email protected]

www.barcanova.cat

Primera edici: juny de 2009Dipsit legal: B-24.469-2009

ISBN: 978-84-489-2439-3

Printed in Spain

Imprs a Service Point FMI, S.A.

Reservats tots els drets. El contingut daquesta obra est protegit per

la llei, que estableix penes de pres i multes, a ms de les

indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que

reprodussin, plagiessin o comuniquessin pblicament, totalment o parcialment,

una obra literria, artstica o cientfica, o la seva transformaci,

interpretaci o execuci artstica fixada en qualsevol tipus de suport o

comunicada per qualsevol mitj sense lautoritzaci preceptiva.


3/152

ndex

Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Estructura de les unitats didctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Temporalitzaci indicativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Programaci daula i projecte curricular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Desenvolupament de les unitats didctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Solucionari de les activitats didctiquesUnitat 1. La revoluci liberal (1800-1874) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Unitat 2. Les transformacions econmiques del segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57Unitat 3. La Restauraci. De linici al desastre del 98 (1875-1898) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69Unitat 4. Del desastre a la Segona Repblica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79Unitat 5. Economia i societat (1848-1931) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89Unitat 6. La Segona Repblica (1931-1936) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101Unitat 7. La guerra civil (1936-1939) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

Unitat 8. El franquisme (I) (1939-1975) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123Unitat 9. El franquisme (II) (1939-1975) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131Unitat 10. La transici democrtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141Unitat 11. La democrcia consolidada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

3


4/152


5/152


6/152


7/152

Resumint, doncs, de tot el que hem exposat fins aqu es dedueixen els criteris utilitzats pels autorsper desplegar el currculum i oferir-ne una versi concreta:

a) Ordenar cronolgicament la informaci des del segle XIX fins a lactualitat.b) Proposar la informaci de lpoca histrica estudiada combinada amb exercicis sobre fonts.c) Enunciar les unitats didctiques amb ttols globalitzadors dHistria dEspanya i incloure-hi tam-

b de manera explcita (en el nivell dels epgrafs) la histria de Catalunya pertinent.d) Proposar unitats didctiques amb distintes intensificacions (presentar els dos primers teros delsegle XIX en una nica unitat i dedicar, en canvi, una unitat sencera a la guerra civil).

e) Introduir procediments a travs del disseny de les activitats i del quadern de fonts.f) Completar lobtenci dalguns objectius terminals a travs de la Proposta Didctica (per exemple:

ms exercicis sobre fonts, proposta de treballs de recerca, consulta darxius locals, etc.)

Tamb cal explicitar que, dacord amb la historiografia recent, presentem les unitats poltiques ja queduna banda resulten dentrada ms significatives potencialment per als alumnes daquestes edats, i delaltra, permeten ms fcilment lestructuraci de referncies. A continuaci, hem desenvolupat les uni-

tats econmiques o socials quan el temps abastat ha tendit a la durada mitjana (segle XIX: del 1808 al1875; segle XX: del 1898 al 1931; franquisme: 1939-1975). Daltres unitats han estat tractades ms mo-nogrficament b per la tria dun perode particularment significatiu per a Catalunya (formaci del ca-talanisme poltic durant la Restauraci) o b per la intensitat dels canvis o ruptures (Segona Repblicao guerra civil, transici a la democrcia).

Finalment, no sha oblidat que aquesta Histria s comuna per a tots els estudiants del nou Batxi-llerat, la immensa majoria dels quals noms coneix les parcelles histriques que shagin estudiat dinsde lrea de Cincies Socials de lESO. A ms, molts estudiants no cursaran cap altra mena densenya-ment histric en el batxillerat. Ha semblat, doncs, dinters als autors tenir com a criteri a lhora de plan-tejar la didctica la realitzaci dun esfor especial per presentar la informaci de manera planera, tot

distingint fets dinterpretacions i alhora insistint en activitats de reflexi que permetin a aquest alum-nat un assaig de comprensi i una primera atribuci de significat a les lnies principals que expliquenalgunes de les dimensions rellevants de la nostra Histria, aix com larrel dalguns dels nostres princi-pals problemes actuals.

7


8/152


9/152

Estructura de les unitats didctiques

9


10/152

10


11/152

Temporitzaci indicativa

No tot el contingut de cada unitat ni totes les activitats i els exercicis proposats han de ser realitzatspel conjunt de lalumnat. La intenci dels autors i les autores daquest projecte ha estat oferir un ven-tall obert de moltes possibilitats. s per aix que la temporitzaci que presentem s tan sols indicativa

i orientadora. El professorat sap prou b que cada aula t el seu ritme i que la selecci mnima de con-tinguts, forosament, comporta diverses temporitzacions. Seria perfectament lgic que en una tempo-ritzaci concreta es dediqus la major part dhores lectives a dos epgrafs (lessencial i bsic per assolirels objectius terminals de referncia) i la resta dinformaci i activitats es dediqus a grups dalumnesper a refor i aprofundiment. Insistim, doncs, en el fet que la temporitzaci s summament indicativa igeneralitzadora.

11


12/152


13/152

13

Unitat didctica Apartats Hores lectives

1. La revoluci La Constituci del 1812 i la Restauraci absolutistaliberal (1808-1874) El rgim liberal: progressistes i moderats (1833-1868)

El Sexenni RevolucionariCatalunya i la revoluci liberalEls orgens del catalanisme 10

2. Les transformacions La demografiaeconmiques del Els canvis en lagriculturasegle XIX Les transformacions industrials

La creaci del mercat com espanyolLeconomia catalana al segle XIXEl moviment obrer 6

3. La Restauraci. La Restauraci: els fets poltics (1875-1898)De linici fins al El sistema poltic: la teoria i la prcticadesastredel 98 El catalanisme poltic(1875-1898) Una poca de prosperitat econmica

Levoluci del moviment obrerEpleg: el desastre de 1898 6

4. Del desastre Limpacte del desastre (1898-1902)a la Segona Les crisis poltiques de la Restauraci (1902-1923)Repblica Levoluci del catalanisme poltic i la Mancomunitat

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) 8

5. Economia i El canvi demogrficsocietat (1898-1931) El camp i els seus problemes

Levoluci de la indstriaLevoluci del moviment obrerLa condici femenina 8

6. La Segona De la Dictadura a la RepblicaRepblica El context: la demografia, leconomia i la mentalitat(1931-1936) El Bienni Reformador (1931-1933)

El Bienni Conservador (1933-1936)Epleg: les eleccions de 1936 8

7. La guerra civil El prembul de la guerra(1936-1939) La insurrecci militar i la seva resposta

Les fases militars de la guerra

Les rereguardesReflexi final: per qu tot plegat? 8

8. El franquisme (I) La naturalesa i els suports del rgim franquista(1939-1975) El procs dinstitucionalitzaci

La repressiLoposici a la dictaduraEpleg: la mort de Franco 8

9. El franquisme (II) Els canvis de lestructura demogrfica(1939-1975) Levoluci econmica

Les transformacions de la societat 8


14/152


15/152

Programaci daula

Els continguts, els objectius, les competncies i tots els altres elements a partir dels quals cada profes-sor o professora pot elaborar la seva prpia programaci daula es poden consultar i descarregar (en undocument de text modificable) des del CD de la Proposta didctica o b des del nostre web:

www.barcanova.cat

Projecte curricular de centre

LAdministraci educativa dna criteris i orientacions per seqenciar i desenvolupar els continguts pres-

criptius de cada curs, per s funci de cada centre elaborar el seu Projecte Curricular. Per ajudar el pro-fessorat en aquesta tasca, presentem un Projecte Curricular de Centre (en un document de text modifi-cable) fet a partir del nostre llibre. Podeu consultar-lo i descarregar-lo des del CD daquesta Propostadidctica o des del nostre web:

www.barcanova.cat

15


16/152


17/152


18/152


19/152

Unitat didctica 1. La revoluci liberal (1800-1874)

Pel que fa al segle XIX, el currculum prescriu de manera genrica lestudi de les principals continutats icanvis de lAntic Rgim a la implantaci del liberalisme. Tamb demana que els alumnes siguin capaosde situar cronolgicament alguns esdeveniments rellevants del segle relacionats amb aquestes conti-

nutats i canvis en la implantaci del liberalisme. Aquesta ha estat, doncs, la intenci del desplegamentdidctic daquesta unitat: plantejar la difcil evoluci de la revoluci liberal a Espanya, des de les Cortsde Cadis fins a la relativa estabilitzaci poltica assolida amb la Restauraci (1875). Shi han afegit al-guns aspectes que sn larrel del catalanisme poltic.

Aquesta unitat didctica abasta un perode molt llarg de durada histrica. Suggerim que les activi-tats sorganitzin sobre tres perodes cronolgics claus precedits duna breu explicaci del concepte dAn-tic Rgim: 1808-1833, 1834-1868 i 1868-1874. Cadascun daquests perodes hauria destar marcat pelconcepte previ de revoluci liberal, que hauria de ser contrastat pels avenos i retrocessos respecte delsesdeveniments rellevants de cada etapa. Lanlisi de les constitucions i els perodes de la carlinada po-den constituir els suports bsics. Conv tenir present que pot resultar molt til combinar lexplicaci ma-

gistral amb el tractament de les fonts i les sntesis finals dins de cada unitat lectiva com a sistema di-dctic.El dossier daquesta unitat recull el procs demancipaci de la major part del territori que pertanyia

a la Corona espanyola i que es va fragmentar en mltiples estats, al contrari del que va passar en elsterritoris anglesos que van formar un gran estat, Estats Units, o en els territoris portuguesos, que vandonar lloc al Brasil.

Amb lajuda del text, documents, mapes i imatges sanalitza aquest procs demancipaci aix comels personatges ms significatius de letapa que va portar a la independncia i la formaci dels nous es-tats que shan anat transformant i consolidant al llarg daquests dos-cents anys.

19


20/152


21/152


22/152


23/152


24/152


25/152


26/152


27/152


28/152


29/152

Unitat didctica 6. La Segona Repblica (1931-1936)

Tot i que la Segona Repblica, prpiament parlant, dura fins a l1 dabril de 1939 hem considerat ms

adient centrar lestudi del perode republic fins a les eleccions del febrer de 1936. La conspiraci mili-tar que la va derrocar va comenar precisament gaireb simultniament a aquesta data i, com a causaimmediata de la Guerra Civil, la tractarem en la propera unitat.

Considerem el perode de la Primera Repblica com el primer intent seris i conscient de modernit-zar Espanya des del poder, resolent els problemes fonamentals que arrossegava des de principis de se-gle i que han estat analitzats a la unitat 4.

En aquesta unitat proposem laprenentatge dels fets cabdals de la Segona Repblica referenciant-hi especialment la vida poltica, social i econmica catalana, que va viure per primer cop ladministra-ci dels seus afers en un Estatut dAutonomia dirigida pel catalanisme poltic desquerres.

Som del parer de centrar lestudi de la Repblica en la dinmica denfrontaments socials produts

tant a Catalunya com a la resta dEspanya i de la radicalitat de lenfrontament ideolgic pel que fa a lesmentalitats. En aquest darrer registre la tensi, pel que va representar lEstatut dAutonomia de Catalu-nya i els projectes basc i gallec, va ser important i va constituir una de les bases ideolgiques ms im-portants en lesclat de la guerra civil i del franquisme posterior. El nucli central de la unitat, pel que faal currculum, cal articular-lo al voltant de les vicissituds, decisions i problemes de la Generalitat repu-blicana en el context general espanyol. La visita al Museu dHistria de Catalunya aix com al MuseuNacional de la Tcnica i de la Cincia pot ajudar de manera efectiva a laprenentatge del contingut da-questa unitat.

El dossier daquesta unitat analitza els dos textos jurdics ms significatius del canvi que es va pro-duir a Espanya a la dcada dels trenta del segle passat. Ens referim a la Constituci republicana i lEs-

tatut de Nria.Duna banda, es comenta alguns dels aspectes ms significatius de la Constituci, en especial els

drets i deures i lestructura de lEstat i daltra banda levoluci del procs de redacci i aprovaci de lEs-tatut dAutonomia de Catalunya i els canvis que va sofrir el text des de la seva redacci fins que va seraprovat per les Corts espanyoles.

Alguns articles dels dos documents jurdics, imatges i explicacions serveixen per complementaraquest dossier.

29


30/152


31/152


32/152


33/152

Unitat didctica 8. El franquisme (I) (1939-1975)

Seguint el sistema que hem utilitzat des del comenament centrem la primera explicaci del franquis-me sobre els aspectes poltics, tot distingint quatre nuclis clau: la naturalesa del rgim i els seus suports,levoluci poltica amb el seu procs lent dinstitucionalitzaci en funci duna sola persona, la repres-

si com a caracterstica constituent del rgim, i alguns del fets ms rellevants de la histria de loposi-ci. La finalitat daquesta unitat consisteix, fonamentalment, a aconseguir que lalumnat sigui capa de-laborar una sntesi de les diverses etapes del franquisme a Espanya a partir de diverses fonts primriesi secundries definint-ne lessncia del seu rgim.

Considerem de gran inters que lalumnat adquireixi informaci rellevant sobre la naturalesa del r-gim franquista i la seva repressi a fi de valorar, tant com es pugui, el marc de llibertats en el qual ensmovem en el present, inhabitual en la histria dEspanya. Resulten de molta eficcia didctica els petitstreballs dinvestigaci oral sobre les poques del primer franquisme a propsit dentrevistes a personesque nhagin estat testimonis i que responguin a perfils sociolgics i ideolgics diferents. Valdria la penaverificar que lalumnat atribueix una significaci bsica als termes segents: dictadura, totalitari, dret

de presentaci(referit als bisbes), catlics(en el sentit poltic de famliadel rgim), sindicat vertical, mo-viment nacional procurador en Corts, Consell del Regne, tecncrates, FRAP, maquis, Assemblea de Cata-lunyai Consell de Forces Poltiques de Catalunya.

El dossier daquesta unitat sobre la primera etapa del franquisme est dedicat a un personatge, Car-les Rahola Llorens.

La lectura de la seva biografia i el seu procs de detenci i judici han de servir de model i de refle-xi sobre la repressi que va haver de patir molta gent per les seves idees poltiques o pel simple fet deser catalanistes.

Els textos ajuden a contextualitzar els postulats ideolgics de la repressi.

33


34/152


35/152

Unitat didctica 9. El franquisme (II) (1939-1975)

Aquesta unitat tracta de levoluci social i dels profunds canvis econmics que es van produir durantletapa franquista, els ms rpids i importants de la histria dEspanya. Conv, a la nostra manera den-tendre, distingir el fenomen del desenvolupament com a context europeu de la voluntat especfica i

ideolgica del rgim franquista. Tamb ens sembla nuclear percebre la disjuntiva que es va plantejar el1959 amb el Pla dEstabilitzaci i els mecanismes que van permetre finanar el desarrollisme. La finali-tat de la unitat consisteix a aconseguir que lalumnat sigui capa dexplicar succintament, a partir delcomentari de diverses fonts, levoluci econmica i social del franquisme, especialment a partir dels anys60, aix com de descriure les repercussions que va tenir a Catalunya.

Aquesta unitat pot resultar dentrada una mica feixuga per a lalumnat ja que tracta delements eco-nmics i socials sempre una mica ms abstractes. Amb tot, resulta despecial importncia que lalumnat,atribueixi una significaci important al procs que es va engegar al pas a partir del Pla dEstabilitzaci,la clau que va impulsar els grans canvis econmics del miracleespanyol i va contribuir definitivament acanviar la fesomia social del pas. En acabar la unitat, lalumnat hauria datribuir una significaci sufi-

cient als termes segents: autarquia, liberalitzaci econmica, estraperlo, cupos, mercat negre, balanade pagaments, dficit, supervit.

El dossier daquesta unitat dedicada a la segona etapa del franquisme recull el procs de gestaci iconstrucci del Valle de los Cados que es va aixecar a la Sierra de Guadarrama els primers anys del fran-quisme per honorar els morts del bndol vencedor.

Sanalitza lorigen de la m dobra del monument que va ser en els primers anys presoners deguerra del bndol venut, ls actual i quina finalitat cal donar-li avui.

35


36/152


37/152

Unitat didctica 10. La transici democrtica

Som perfectament conscients que a partir de la transici espanyola entrem de ple en lanomenada his-tria recent, que molts historiadors ja no consideren histria sin crnica. Certament falten encara mol-tes fonts i, sobretot, perspectiva i avaluaci de resultats de les decisions preses. Tanmateix, creiem que

lalumnat de comenament del segle XX no ha dignorar ni les dificultats de la transici, ni el context dela Constituci del 1978 i de lEstatut del 1979 ni fets rellevants com el cop destat del 23-F, data en laqual ell o ella encara no havien nascut. I som els professors els qui hem de fornir aquesta aproximacide crnica historiada, reflexiva i crtica. Cal centrar-se, doncs, en aquesta unitat en el procs poltic mi-nucis que va de la mort de Franco a les eleccions del 1977, en lanlisi dalguns elements rellevants dela Constituci i en la recuperaci de les institucions catalanes, sense amagar els grans problemes plan-tejats pels sectors contraris a la democrcia (el cas de Montejurra, lassassinat dels advocats laboralis-tes dAtocha, etc.).

Per a aquesta unitat valen prcticament les mateixes orientacions que hem comentat en la unitatanterior. Insistirem novament en la idonetat de plantejar un treball dindagaci oral sobre els anys de

la transici contrastant les visions de persones de significaci poltica diferent i dedats tamb distintes.El dossier daquesta unitat recull la narraci cronolgica dels fets coneguts com el 23-F. Lassalt alCongrs, levoluci del cop al llarg de la nit, el missatge del rei, la rendici dels colpistes i la fi del cop.

El dossier es complementa amb lajuda dimatges i textos coetanis.

37


38/152


39/152

Unitat didctica 11. La democrcia consolidada

En lltim captol daquest bloc i seguint les prescripcions del currculum hem tractat daproximar-nosals episodis ms recents de la nostra histria, aquells que ja connecten directament amb lactualitat ique, dalguna manera, en formen part. Ens hem centrat en levoluci poltica dels governs de Madrid i

de Catalunya fins a les eleccions de 1996 que va ser quan el PSOE va sortir del poder poltic estatal enel qual estava des del 1982. Hem descrit tamb levoluci econmica, social i poltica de Catalunya da-cord amb la informaci de les fonts estadstiques ms contrastades. Es tracta que lalumnat tingui la in-formaci pertinent per realitzar un balan crtic de levoluci socioeconmica i poltica des dels anys 80primeres eleccions autonmiques de la Generalitat recobrada fins als ltims anys del segle.

Aconsellem en aquesta unitat, reflexionar sempre duna manera molt directa a partir de les fonts iobrir ms preguntes que no pas respostes sobre els fets del passat i les seves valoracions a travs de lahistria oral i del treball sobre premsa.

El dossier daquesta unitat recull en forma de relat periodstic latemptat terrorista que ha causat msmorts a Espanya. L11 de mar lexplosi de bombes a diferents trens de rodalia de Madrid va provocar

la mort de 191 persones i va ferir-ne ms de 1500.Les imatges i els textos de latemptat, dels moviments de solidaritat i del judici han de servir per com-plementar la informaci daquest fet recent de la histria dEspanya.

39


40/152


41/152

Solucionaride les activitats didctiques


42/152


43/152

Quina estratgia va seguir Napole Bonaparte amb Es panya?Napole va voler convertir-la en un regne satllit de lImperi francs. Per aconseguir-ho, for labdica-ci dels Borbons (primerament, Carles; desprs, Ferran) a favor del seu germ, Josep I Bonaparte.

De qu informa la font 4? Relaciona les fonts 4 i 5.Qu visualitza la segona respecte de la primera?La font 4 informa de la cruel repressi que es planej a Madrid desprs dels fets del 2 de maig de 1808(aixecament antifrancs). La font 5 s una visi de lartista Francisco de Goya de la repressi que va te-nir lloc la setmana segent al 2 de maig; el quadre del fams pintor representa les tropes franceses afu-sellant els ciutadans de Madrid als quals fan referncia els articles II i III del ban reprodut a la font 4.

Quins aspectes daquesta font manifesten el carcter democrtic de la Constituci?Els articles segon i tercer ens demostren al carcter democrtic en negar que la naci sigui patrimoniduna persona com succea en lAntic Rgim, que era patrimoni duna dinastia que a ms tenia la sobi-

rania de la naci mentre que en un Estat democrtic la sobirania resideix en el poble.Fixat en la forma de vestir del personatges del quadre i digues quin tipus de gent dedueixes

que va celebrar larribada del rgim liberal.Larribada del rgim liberal fou celebrada per tota mena de gent: els sectors populars, els militars, per-sones ben vestides que podrien pert-nyer a sectors intellectuals o a la noblesa, etc.

Creus que el jurament de la Constituci liberal per parte de Ferran VII era sincer? Argumen-ta-ho.Activitat oberta. En els arguments de cada alumne cal valorar la coherncia i la informaci que aporti.

A partir de la informaci daquest mapa, sistematitza el procs cronolgic de la independn-cia de Llatinoamrica.Es poden observar tres moments importants, segons els anys i les zones segents:1811-1819. El Paraguai, lArgentina, Xile i una part de Colmbia i Veneuela.1820-1830. La resta de Colmbia, el Per, Bolvia, lUruguai, Mxic i els estats de lAmrica Central.1898. Cuba i Puerto Rico.

Emmarca amb dates precises el perode que hem estudiat en aquesta unitat. Indica els fetshistrics que assenyalen cadascuna daquestes dates i el procs general que tingu lloc entre to-tes dues. Qu sentn, a grans trets, per revoluci liberal?1808-1814. Perode delaboraci de la Constituci de Cadis i de les lleis i els decrets que lacompanyaven.

1814-1820. Restauraci absolutista desprs del retorn a Espanya de Ferran VII.1820-1823. Trienni Constitucional (aplicaci de la Constituci de 1812).1823-1834. Nou perode absolutista i de persecuci dels liberals.1834-1837. Transici de labsolutisme al liberalisme desprs de la mort, el 1833, de Ferran VII. Inici deles guerres carlines. Primera desamortitzaci.1837-1843. Perode de radicalisme liberal. Governen els liberals progressistes.1843-1854. Dcada Moderada. Governen els liberals conservadors o moderats.1854-1856. Bienni Progressista. Segona desamortitzaci.1856-1868. Nou perode conservador.1868-1874. Sexenni Revolucionari. Regnat dAmadeu I i Primera Repblica Espanyola.

Per revoluci liberalsentn lestabliment dun rgim poltic basat en les idees de llibertat i digualtat ju-

1.7

1.6

1.5

1.4

1.3

1.2

1.1

43

Unitat didctica 1. La revoluci liberal (1800-1874)


44/152

rdica de tots els ciutadans, recollit en una carta magna o constituci que, a ms de recollir els drets po-ltics, estableix la divisi de poders. Soposa, histricament, a les monarquies absolutistes de lEdat Mo-derna.

Des dun punt de vista poltic, el primer perode histric del segle XIX se sol fer coincidir ambel regnat de Ferran VII. Quin any va comenar a regnar Ferran VII? Quin any va morir, el rei?A la prctica comen a regnar el 1814. Va morir el 1833.

Qu vol dir que en la societat estamental els estaments eren tancats i noms shi pertanyiaper llinatge?Shi pertanyia per naixement o per privilegi atorgat pel monarca o pel papa.

Quina diferncia hi ha entre una monarquia absoluta i una monarquia constitucional?En la monarquia absoluta tots els poders sn en mans del monarca, i el seu poder emana de la tradicii, en alguns casos, es diu que ve directament de Du. En la monarquia constitucional (en el segle XIX) elrei t limitats els poders i, generalment, representa el poder executiu, encara que aquest element variaen cada Constituci i, a la prctica, va quedant com una figura merament representativa de lEstat quegaudeix dun cert poder arbitral, ms formal que no real. En la monarquia constitucional, a ms, el po-

der emana dels electors, que representen la sobirania nacional. Segons la Constituci, samplian o es re-dueixen els qui poden ser considerats electors.

Busca informaci sobre el esdeveniments principals que es van produir a lEstat espanyol en-tre 1789 i 1808, i elaboran un fris cronolgic a escala.Dades principals per elaborar el fris:1789. Proclamaci de Carles V com a rei dEspanya. Es prohibeix lentrada a lEstat espanyol de lecturesprocedents de Frana que incitin a seguir les idees de la Revoluci Francesa.1793. Frana declara la guerra a Espanya i a altres pasos. La guerra sinicia a la frontera catalana, i lestropes republicanes ocupen Figueres.1795. Pau de Basilea entre Frana i Espanya. Final de la Guerra Gran.1796-1802. Espanya, aliada de Frana, fa la guerra contra Anglaterra i Portugal.1807. Conspiraci del prncep dAstries, Ferran, contra el seu pare, Carles IV. El prncep s detingut i, alcap de poc temps, perdonat.1808. Mot dAranjuez i abdicaci de Carles IV. Poc desprs el rei declara nulla la seva renncia al tron.La famlia reial s conduda a Baiona i abdica dels seus drets al tron. Sinicia la guerra popular contrales tropes franceses que havien entrat a Espanya per dirigir-se a Portugal.

En qu va consistir el mot dAranjuez? Quines en van ser les causes? Quin fet sobre la fa-mlia reial espanyola daquell moment posava de manifest?El mot dAranjuez fou una conspiraci del prncep Ferran (que desprs seria rei) contra el seu pare i el

primer ministre, Godoy. En realitat va ser una disputa de palau pel poder. Posava de manifest la mancade solidesa de la monarquia borbnica i lambici desmesurada de labsolutista Ferran VII.

Resumeix amb paraules teves quins van ser els fets poltics ms rellevants a lEstat espanyoldurant lany 1808.Activitat oberta. Cal recollir la informaci obtinguda en realitzar les activitats anteriors i fer una certainterpretaci dels fets, evitant judicis de valor tics o personals.

Digues breument en qu va consistir lanomenada guerra de la Independncia o guerra delFrancs. Per qu creus que se la coneix daquesta manera?La guerra de la Independncia o guerra del Francs constist en un rebuig de la dominaci francesa per

dues menes de raons oposades entre si: per a uns (els partidaris de labsolutisme), perqu representava

1.14

1.13

1.12

1.11

1.10

1.9

1.8

44


45/152

lentrada didees revolucionries. La monarquia de Josep I inici reformes contrries als interessos de la-ristocrcia i lalt clergat en nom duna societat en qu les persones eren considerades ciutadans i no sb-dits. Aix va fer que alguns sectors de lEsglsia, de la noblesa i de les classes populars rebutgessin, devegades amb les armes, la monarquia de Josep Bonaparte, sostinguda per les tropes franceses. Daltrabanda, hi havia sectors liberals que no acceptaven un nou rgim imposat per Napole, i que es van ai-xecar contra la dominaci en nom duna Constituci espanyola que els representants de les ciutats vandonar-se a si mateixos a les Corts de Cadis (1812), i no pas per imposici duna potncia estrangera.

Enumera i explica les diferncies que hi havia entre els afrancesats i els resistents.Els afrancesats eren persones didees liberals i avanades que van confiar que la nova monarquia fora-gitaria la dinastia governant (els Borbons), la qual shavia oposat sistemticament a qualsevol intent demodernitzaci i de canvi social i poltic a lEspanya del canvi de segle.

Per qu safirma que amb la Constituci de Cadis de 1812 es va donar el primer pas cap ala revoluci liberal a Espanya?Perqu s la primera Constituci liberal dEspanya. Va servir de referncia i de model a totes les consti-tucions que es redactaren posteriorment durant el segle XIX.

Elabora un fris cronolgic a escala amb els fets ms rellevants del procs demancipaci deles colnies americanes. Indica-hi simultniament les fases poltiques per les quals passava Espa-nya en aquell moment. Desprs comenta breument el fris.Espanya passava, en el primer perode, per la guerra de la Independncia i la feblesa exterior del regnatde Ferran VII. En el segon perode (dcada de 1820) van tenir lloc el Trienni Constitucional i la tornadade labsolutisme. Els lders americans, didees liberals, no van voler tractar amb una monarquia autocr-tica. La seva lluita tenia un doble sentit: la independncia respecte de la metrpoli i lexaltaci de la lli-bertat enfront del domini absolutista.

Elabora una ressenya biogrfica breu sobre Simn Bolvar que indagui els punts segents:

anys de vida, idees principals i fets poltics ms importants que va protagonitzar.Simon Bolivar va nixer a Caracas el 1783 i va morir a Colmbia el 1830. Militar i poltic sud-americ,va lluitar contra els reialistes i conra la metrpoli i va ser una de les figures ms destacades de leman-cipaci de Sud-amrica contra lImperi espanyol. El 1812 va publicar Manifest de Cartagenaen el qualproclamava la independncia daquest territori. Lany 1814 des de Jamaica va escriure la Carta de Ja-maica, que constitua tot un pla estratgic de lluita. Va contribuir de forma decisiva a la independnciade lactual Bolvia, Colmbia, Equador, Panam, Per i Veneuela. Va participar en la fundaci de la GranColmbia, de carcter confederal, de la qual va ser president.

Quines caracterstiques t el projecte dindependncia americ que exposa Bolvar?Com concebia la divisi territorial i poltica de Llatinoamrica?Qu va passar realment? Quantes nacions es van formar?El projecte de Simn Bolvar es caracteritza per un cert federalisme (constitut per les repbliques quehavien estat colnies espa-nyoles) i per la necessitat dun poder suprem, una mena de presidncia de totAmrica centrada a listme de Panam. En realitat, aquest projecte no es va dur a terme, i de lesclat dela independncia van sorgir deu nacions a lAmrica del Sud i set a lAmrica Central.

Comenta el mapa seguint el passos segents:a) descripci (ubicaci en el temps i en lespai, identificaci del tema);b) anlisi (explicaci del smbols i la seva aplicaci en lespai);c) interpretaci (canvis i continutats als quals fa referncia la informaci cartografiada, causes

que els han provocat i conseqncies).

1.20

1.19

1.18

1.17

1.16

1.15

45


46/152

Resposta basada en lobservaci i la contextualitzaci del mapa. Cal posar de manifest lorigen dinsticde la guerra, les zones i les conseqncies, sobretot les que es refereixen al fet que aquest conflicte ocu-p bona part del segle, i reapareix contnuament fins al perode de la Restauraci.

Quina visi dona Jaume Balmes de les raons que justifiquen canviar la Constituci de 1837?J. Balmes fa una valoraci, aparentment descriptiva, que posa de manifest el seu sentiment crtic ambels liberals i amb les seves idees.

En qu va consistir el conflicte dinstic que es plantej arran de la mort de Ferran VII? Perqu la vdua del rei es va veure obligada a buscar el suport dels sectors liberals?El conflicte dinstic consist en el fet que Ferran VII havia abolit la norma que impedia que regnessin lesdones, amb la finalitat que pogus heretar el tron la seva nica filla, Isabel II, i no el seu germ Carles. Lareina regent va haver de buscar el suport dels liberals, ja que els qui havien donat suport al seu pare, coma bons tradicionalistes, no van acceptar el canvi de la tradici antifemenina de la monarquia espanyola.Un sector dels absolutistes, ms moderat, va fer costat als liberals (molts dels quals retornaren de lexili)per evitar que el prncep Carles, que sautodenominava Carles V, sempars del tron per la fora de les ar-mes. Siniciava, daquesta manera, una guerra dinstica que aviat esdevingu una autntica guerra civil.

Quins van ser els aspectes revolucionaris sobre els quals van legislar els liberals entre 1837i 1840?Van legislar sobre la propietat de la terra en mans mortes (ordes religiosos), amb la consegent expro-piaci; sobre lactivitat econmica, van donar molta ms llibertat a les iniciatives dels empresaris in-dustrials, i en el terreny comercial, van promoures el lliurecanvisme.

Per quins motius va caure el general Espartero?Perqu va quedar-se sense cap suport poltic. Empaitat pels carlins i pels liberals conservadors, va anarconvertint la seva regncia en una autntica dictadura militar. Senfront tamb (sobretot a Barcelona)amb els sectors populars, que demanaven ms radicalitat en les reformes.

Per qu creus que el lliurecanvisme posava en perill la incipient indstria catalana?Per la forta competncia dels teixits anglesos.

Quant va durar la primera guerra carlina i per quin motiu va esclatar? Per qu se lanome-na aix?El motiu inicial de la primera guerra carlina es dna en la resposta de lactivitat 1.22. Altres motius vanser la reacci dels sectors absolutistes, als quals sovint feia costat lEsglsia, que tenien el suport de lesclasses populars, especialment dels camperols, els quals se sentien agredits per les mesures liberalitza-dores dels governs, que trencaven lstatu quodel camp espanyol i els perjudicaven. Les guerres carlinesvan acabar sempre amb la victria dels liberals.

Explica, de manera resumida, quines van ser les conseqncies de les guerres carlines.Les conseqncies de les guerres carlines van ser lenfortiment poltic dels generals liberals, la consoli-daci del model liberal en lorganitzaci de lEstat i la fallida de la hisenda pblica.

Entre quins anys va regnar Isabel II?Isabel II va regnar entre 1834 i 1868.

Quins anys engloba lanomenada Dcada Moderada i quins fets poltics ms significatius vacomprendre?Lanomenada Dcada Modera engloba del 1833 al 1854. Durant aquest perode es fund la Gurdia Ci-vil, saprov una nova Constituci (1845), es fren el procs desamortitzador i se sign un concordat amb

el papat.

1.21

1.29

1.28

1.27

1.26

1.25

1.24

1.23

1.22

46


47/152


48/152

Resumeix les principals idees que Francesc Pi i Margall, com a nou president de la Repbli-ca, manifesta en el seu programa de govern.A quina guerra civil es refereix?Pi i Margall es refereix a la guerra contra els carlins. Les seves idees estan en la lnia progressista del li-beralisme, en aquest cas el republicanisme espanyol, i consisteixen a fer simultanis el seu desig dapro-fundir en les llibertats pbliques i personals i una gran preocupaci social i per leducaci, lliure, gene-

ral i gratuta per a tothom. Vol tamb una reforma de ladministraci i la unitat dels demcrates enfrontdels carlins i dels monrquics conservadors.

Fes un resum, amb les teves paraules, dels fets que van ocrrer a lEstat espanyol el setem-bre de 1868.Activitat oberta. Ha de reflectir la informaci que es dna en el text: reacci davant la corrupci delsgovernants i davant la persecuci dels republicans i dels sectors populars. Tamb conv que es comentiel pacte dOstende.

Elabora un fris cronolgic a escala i situa-hi els principals fets que van tenir lloc durant elSexenni Revolucionari.

Ha de contenir almenys aquestes dates:1868: revoluci democrtica La Gloriosa.1869: nova Constituci.1870: Amadeu de Savoia s proclamat rei.1873: abdicaci dAmadeu I i proclamaci de la Primera Repblica.

Quins van ser els motius pels quals Amadeu de Savoia va abdicar?Els motius pels quals Amadeu de Savoia va abdicar van ser, entre daltres: la seva incapacitat, com a rei,de normalitzar la situaci poltica i lescs suport que va tenir entre els governs de torn i a les corts.

Quins van ser els principals problemes de la Primera Repblica que en van impedir la con-

solidaci?Fonamentalment, van ser dos: la pressi dels monrquics i els carlins, i les fortes dissensions entre elsmateixos republicans, centralistes uns, federalistes els altres. A ms, el poble senzill no va veure resoltsels seus problemes, ni es va sentir representat pel nou rgim.

Com es va produir la fi de la Primera Repblica i el pas a un nou rgim? Va ser un canvi de-mocrtic? Explica-ho.La fi de la Primera Repblica no va ser un cop destat militar. Lexrcit va irrompre al Parlament, co-mandat pel capit general de Madrid, el general Pava, i va dissoldre la cambra. Daquesta manera espos fi al rgim democrtic, i un altre general, Serrano, assum el poder, fins a la restauraci monrqui-

ca, en forma duna dictadura militar. Per tant, no es pot parlar dun canvi democrtic.Com veien els catalans, aquells militars constitucionalistes?

Hi va haver tota mena de reaccions. Algunes persones, sobretot a les zones costaneres i a les ciutats,eren partidries dels generals constitucionalistes; daltres, entre elles alguns eclesistics, eren totalmentcontrries a un rgim constitucional.

Qu era la Inquisici? Qui la va restablir al segle XIX?Quan va ser abolida definitivament?La Inquisici era una instituci creada a les acaballes de lEdat Mitjana, que tenia la missi de mante-nir la puresa del catolicisme enfront dheretges i protestants. Durant tota la seva existncia, es caracte-

ritz per la duresa amb qu reprimia els qui eren considerats enemics de la fe. Van ser nombroses les

1.38

1.39

1.45

1.44

1.43

1.42

1.41

1.40

48


49/152

persones que moriren cremades a les places pbliques. Durant el segle XVIII, a ms, persegu els pensa-dors i els poltics que mostraven simpaties per les idees avanades. Fou suprimida durant el Trienni Li-beral, per reinstaurada desprs del cop dEstat anticonstitucional de Ferran VII. Sabol definitivamentel 15 de juliol de 1834.

Busca informaci sobre Benet Tristany i redacta una breu biografia daquest personatge, es-pecialment pel que fa a la seva intervenci en la segona guerra carlina.

Activitat oberta.Resumeix la imatge dels carlins de Catalunya que dna lautor daquesta font.

Lautor ens descriu els carlins com una colla de desarrelats socials, primaris i violents que no dubten amatar sota la disfressa de la religi i el carlisme i per aix els qualifica de patuleia, sota aquest qua-lificatiu sagrupava tot tipus de gent indesitjable.

Com es va actuar a Catalunya desprs de la invasi de les tropes absolutistes lany 1823?Hi apareixen smbols que fan referncia al progrs, a la cincia, a la cultura i a leducaci.

Durant el perode 1808-1868, la burgesia catalana va formular alguna opci poltica pr-pia? Explica-ho.

En general, no. La majoria va mantenir-se dins dels partits poltics que simplantaren a tot lEstat es-panyol. Noms els sectors ms progressistes, propers inicialment al Partit Demcrata, van derivar cap alrepublicanisme de tendncia federal.

Resumeix els principals fets poltics que van tenir lloc a Catalunya durant la guerra del Fran-cs.Com a la major part lEstat espanyol, es van crear juntes a moltes ciutats que no acceptaven el nou mo-narca, Josep I. Al final es cre una Junta Superior de Catalunya. Es van enviar delegats a les Corts de Ca-dis. Van tenir lloc aixecaments armats que, en alguns llocs, com ara el Valls i lEmpord, donaren lloca moviments que, a ms del rebuig a linvasor francs, incorporaven reivindicacions socials. En alguns

perodes es mantingu una resistncia armada constant que provoc lalerta de lexrcit francs. Tambhi va haver sectors afrancesats que donaren suport a ladministraci francesa i hi collaboraren.

Quins van ser els sectors catalans proabsolutistes durant la guerra del Francs?Els sectors vinculats a lEsglsia i els sectors ms aristocrtics, que veien en les idees de linvasor el ger-men dun possible desmantellament de la societat dAntic Rgim vigent. Alguns grups populars, enco-ratjats pel clergat local, van combatre els que consideraven enviats del diable i contraris a la fe.

Quins van ser els fets ms importants que van tenir lloc a Catalunya durant el regnat deFerran VII?Es van produir alguns pronunciaments proconstitucionalistes (Lacy i Milans del Bosch).

Resumeix les relacions entre el liberalisme i lEsglsia a Catalunya durant el regnat de Fer-ran VII. Quina constant de la vida poltica catalana contempornia sembla tenir el seu origen enaquesta poca?LEsglsia catalana i la Universitat de Cervera (lnica a tot el Principat), juntament amb sectors de lanoblesa, van ser partidaris de labsolutisme, cosa que provoc que durant el Trienni Liberal sintents eli-minar el poder clerical i es prenguessin mesures liberalitzadores. Durant els darrers anys del regnat deFerran VII, la societat catalana va estar en mans de governants que van reprimir amb duresa els liberals.Tot i que la ciutat de Barcelona va ser ms tolerant, ja que la incipient burgesia feia costat als liberals.Lanticlericalisme dels moviments populars arrelava, en part, per lactitud reaccionria de lEsglsia del

primer ter del segleXIX

, aferrada als seus privilegis i interessos.

1.48

1.47

1.46

1.53

1.52

1.51

1.50

1.49

49


50/152

Qu va caracteritzar de manera especfica el carlisme a Catalunya? Per qu els camperolsde linterior del Principat van donar suport a aquest moviment? Quines van ser les zones catala-nes de predomini carl?Els carlins van donar suport a sectors populars de la pagesia que veien com la des amortitzaci perjudi-cava els seus interessos. Passaven de la misria, per amb una certa seguretat, a la desprotecci ms ab-soluta, i sovint perdien les terres que havien conreat des de feia generacions, encara que haguessin da-

portar una part de la collita als convents, que neren els propietaris jurdics.Qu van ser les bullangues i per qu es van produir? Busca informaci sobre la Jamncia i

fes-ne un petit resum.Les bullangues eren avalots i revoltes populars. Incorporaven protestes per qestions concretes, com arala fam, laugment del preu del pa, lexplotaci exagerada per part dels patrons, etc., i inquietuds polti-ques en la lnia dels principals moviments populars de lpoca a Europa. La segona part de lactivitat soberta. Cal valorar la quantitat i la qualitat de la informaci aportada.

Quina va ser la ideologia dominant dels diputats catalans elegits en les eleccions de 1868?Eren republicans federals.

Quins van ser els punts principals dels programes de les Juntes Revolucionries creades aCatalunya durant la Revoluci de 1868?Els punts principals dels programes de les Juntes Re volucionries eren: eleccions lliures, nova Constitu-ci, sufragi universal mascul, abolici de la pena de mort, democratitzaci del reclutament per anar alexrcit, demolici de la Ciutadella de Barcelona i rebaixa dels impostos al consum.

Qu diferenciava el republicanisme catal del republicanisme espanyol?Gaireb res. A la resta de lEstat espanyol tamb hi havia zones amb nuclis importants de republicansfederals. A Catalunya es donava la particularitat que els republicans eren totalment hegemnics, men-tre que a altres llocs els didees federalistes pugnaven amb els didees centralistes. Quan va esclatar la

revoluci cantonal, aquesta situaci qued ben palesa. Noms en alguns sectors minoritaris del republi-canisme catal es poden trobar alguns trets prenacionalistes durant els anys del Sexenni Revolucionari.

Per qu Amadeu de Savoia no va tenir gaire suport a Catalunya?Activitat oberta. Cal que lalumnat busqui aquesta informaci en enciclopdies o per Internet i en co-menti les raons.

Per qu els sectors obrers i populars van passar de votar els republicans a abstenir-se, du-rant els anys 1871 i 1872?Desprs de La Gloriosa, els republicans federals, la fora poltica majoritria, no pensaven que una novadinastia resolgus els problemes i propugnaven una soluci republicana. Quan es proclam la Repbli-

ca, els republicans van perdre, a Catalunya, bona part del suport popular, ja que els sectors obrers noveien que tinguessin la decisi poltica de millorar la seva situaci ni els seus drets.

Quina relaci es va establir entre els governs republicans i les classes obreres i populars aCatalunya?Es va establir una relaci molt tensa. En alguns moments les manifestacions obreres van ser reprimidesamb la mateixa duresa que en poques anteriors. El govern republic no va confiar mai en les classespopulars, potser perqu tenia por duna revoluci social com la que shavia viscut poc abans a Pars (laComuna). Ns una prova el fet que en alguns moments crtics, quan les tropes carlines arribaren a lesportes de Barcelona, no es va voler armar el poble perqu defenss la ciutat per por de la fora revolu-

cionria daquests sectors, que mai no van acceptar totalment el joc poltic institucional.

1.54

1.55

1.61

1.60

1.59

1.58

1.57

1.56

50


51/152

Per qu safirma en el text que la proclamaci de la Repblica lany 1873 va dur a una pa-radoxa? En qu va consistir aquesta paradoxa?La paradoxa consisteix en el fet que els anys anteriors Catalunya era la zona amb ms suport republici que, quan finalment es proclam la Repblica, esdevingu la zona ms abstencionista. La ra s el di-vorci entre el republicanisme i els sectors populars que hi havien donat suport durant la dcada de 1860.

Quines sn les intencions i el diagnstic que comparteixen els textos de les fonts 36 i 37?

Quin era el propsit de Joaquim Rubi i Ors en publicar les seves poesies?Amb quins conceptes identifica Rubi i Ors Catalunya?Per qu es pot argumentar, a partir del segon text, que una de les arrels del nacionalisme catalcontemporani es troba en la Renaixena?La decadncia de la llengua catalana i la necessitat de potenciar-la i cultivar-la. La llengua i la seva cul-tura sn la base de la Renaixena. El nacionalisme catal comparteix amb els homes de la Renaixenael desig de potenciar la llengua i la cultura catalanes, qesti aquesta que fou el primer i principal ob-

jectiu del moviment cultural de mitjan segle XIX.

Busca informaci sobre el pensament de Ma i Flaquer.

A qu soposa, segons aquest text? Quina visi t de la naturalesa dEspanya?Qu creus que propugna?La primera part de lactivitat s oberta. Ma i Flaquer veu Espanya com una federaci de pobles i na-cionalitats, i propugna un estat federal.

Qu vol dir que al segle XIX hi havia fora catalans que eren monolinges?Vol dir que parlaven una sola llengua.

Quines sn les tres arrels del catalanisme poltic esmentades al llarg del text?Les tres arrels del catalanisme poltic esmentades al llarg del text sn el republicanisme federal, el ne-oforalisme carl i la Renaixena.

Qu fou la Renaixena?La Renaixena va ser un moviment literari i cultural que sorg a partir de 1830 i arrib a la plenitud du-rant la dcada de 1870. Es caracteritzava per un intent de recuperaci de la llengua i la cultura catala-nes. Els erudits i els literats identificats amb aquest moviment van idealitzar el passat cultural de Cata-lunya, sobretot el de lpoca medieval, i van plantejar la necessitat histrica dencetar una nova edat dorde les lletres catalanes.

Amb quins fets i en quins anys es pot datar linici de la Renaixena?Lesperit de la Renaixena es manifesta per primera vegada en loda La Ptria(1833), del literat romnticCarles Aribau, considerada la primera obra literria daquest moviment. Joaquim Rubi i Ors va ser qui, el1840, redact el primer programa dacci, recollit en un seguit darticles publicats al Diario de Barcelona,en els quals establia el que serien els principis que centraven les lnies bsiques del moviment cultural.

Qui o qu es va fer ress de les crides de Josep Pau Ballot i de Joaquim Rubi i Ors?Es va fer ress en sectors minoritaris vinculats a la cultura i en lensenyament universitari.

Parallelament a la Renaixena, quin altre element va experimentar un gran impuls pel quefa a la difusi i ls de la llengua catalana?La literatura i el teatre popular.

Quins factors sn els que expliquen la formaci i lxit de la Renaixena?

Els factors que expliquen la formaci i lxit de la Renaixena sn el suport dinstitucions socials, cultu-

1.71

1.63

1.62

1.70

1.69

1.68

1.67

1.66

1.65

1.64

51


52/152

rals i educatives, com ara la Universitat de Barcelona, lAcadmia de les Bones Lletres, lAteneu Barce-lons (fundat el 1872) i, sobretot, els Jocs Florals. Tamb cal tenir en compte moltes altres institucionsde diverses poblacions catalanes, que foren ms un eco que no pas un motor dimpuls de la Renaixen-a, com ara el Centre Excursionista, el Crcol Literari de Vic, la Societat Savigny, etc. La Universitat deBarcelona va contribuir a lestudi i la divulgaci de la histria i la literatura medievals (Rubi i Ors, Mili Fontanals), i tamb del dret tradicional catal (Mart dEixel, Duran i Bas, Permanyer, etc.), que eraconsiderat lnima del poble i la base de la personalitat poltica de Catalunya.

Activitats finals

Llegeix les fonts A i B i resol les activitats que trobars a continuaci:

Qu va passar el 1820?Una unitat de lexrcit que anava cap a Amrica, comandada per Rafael Riego, proclam la reinstaura-ci de la Constituci de 1812. Lacci va ser secundada per altres unitats militars, i el rei, Ferran VII, nova tenir ms remei que acceptar el rgim constitucional. Siniciava aix un perode de tres anys conegutcom a Trienni Liberal o Trienni Constitucional.

Per qu diu Riego que des de lany 1814 sels t oprimits?Perqu a partir daquell any, que va ser el del retorn de Ferran VII del seu exili daurat a la Frana napo-lenica, qued suprimida la Constituci de 1812 i es persegu els qui la defensaven.

Quines idees defensa en la primera arenga? I en la segona?En la primera arenga defensa la idea de recuperar el rgim constitucional i la llibertat, i afirma que lesCorts Generals decidiran el futur del monarca absolutista. En el segon text considera injusta la guerracontra els lders independentistes americans, perqu comporta una despesa econmica i humana moltfeixuga per al poble espanyol. Riego creu que si s restaurada la Constituci, els independentistes dA-mrica ja no tindran cap inters de separar-se de la naci espanyola.

Per qu Riego critica Ferran VII?El critica perqu s un rei absolut que reprimeix i explota el poble.

Qui ha de decidir els destins de la naci, segons la primera arenga?Les Corts Generals.

Qu fa que Riego pensi que si es reinstaura la Constituci de 1812 es posar fi a la insur-recci de les colnies americanes?Els lders independentistes americans eren didees liberals. Una part dels motius que tenien per iniciaruna guerra dindependncia contra la monarquia es basava en el fet que defensaven un rgim fona-mentat en les idees de la Revoluci Francesa i de la independncia dels Estats Units, s a dir, el desig

dabandonar labsolutisme i establir un rgim constitucional. El fet que a Espanya es restabls la Cons-tituci de 1812 feia suposar a Riego que una de les raons que justificaven laixecament a les colniesamericanes deixaria de tenir vigncia. Daltra banda, els constitucionalistes espanyols van pensar sem-pre que era possible arribar a acords amb els lders americans mitjanant el dileg i la negociaci.

Qu va acabar passant amb les colnies americanes en aquella poca?La majoria de colnies americanes proclam la independncia malgrat el fet que a lEstat espanyol ses-tabls un rgim constitucional.

Quins principis recull la Constituci de 1812? Per qu s contrria a labsolutisme?La Constituci de 1812 recull els drets humans, les llibertats poltiques (dassociaci, dexpressi i de

reuni), el dret al vot i la separaci de poders.

1.79

1.72

1.78

1.77

1.76

1.75

1.74

1.73

52


53/152

Elabora un fris cronolgic que vagi de 1808 fins a la mort de Ferran VII. Representa-hi elsfets poltics ms importants, tenint com a eix el Trienni Liberal, que sinici amb el pronunciamentde Riego. A continuaci, comenta el fris cronolgic a partir daquestes pautes:a) Significaci de la data que encapala el fris que has elaborat.b) Significaci de la data amb qu sacaba el fris elaborat i caracteritzaci general del perode re-presentat.

c) Enumeraci, en lnies generals, de les caracterstiques (continutats i canvis) dels fets que shihan representat.En el fris hauran daparixer les dates que sesmenten en el text de la unitat didctica. En el comentarisha de dir que malgrat que es redacts i saprovs una constituci, noms va poder ser aplicada duranttres anys en tot el regnat absolutista de Ferran VII. De fet, lelement de continutat s lexistncia dunamonarquia absolutista. La circumstncia de la guerra, que deix sense govern una gran part dEspanya,i un pronunciament militar lany 1820 van permetre linici (ms teric que no prctic) dun rgim de-mocrtic.

Llegeix la font C i respon les preguntes que hi ha a continuaci:

Qu va passar el 1854? A partir daquesta data, quin perode acab i quin altre comen?Hi va haver un pronunciament que comport la fi del predomini conservador en un govern que haviadurat deu anys (lanomenada Dcada Moderada). Molts exiliats que els governants moderats havian ex-pulsat dEspanya van tornar. Sinici un breu perode de dos anys durant el qual accediren al poder elsliberals progressistes. Per aquesta ra aquest perode sanomena Bienni Progressista.

Qu vol dir Cnovas del Castillo amb la frase Nosaltres volem la conservaci del tron, persense camarilla que el deshonri?Cnovas vol una autntica monarquia constitucional, en la qual les decisions i els nomenaments pro-vinguin de la voluntat nacional representada per les Corts. Refusa el sistema cortes implantat pels mo-

derats que, juntament amb lactuaci de la reina, Isabel II de Borb (poc partidria de la llibertat i delsistema constitucional), funcionava ms per interessos de grups o per les anomenades covachuelaso ca-marilles de la cort (on es prenien les decisions sense comptar amb el Parlament) que no pas dacord ambuna gran part dels poltics ms liberals, que a poc a poc van ser allunyats del centre de decisi poltica.Tot i aix, Cnovas no demana, en el seu manifest, la fi de la monarquia borbnica, com va succeir unsquants anys ms tard (el 1868).

Per qu parla Cnovas de la regeneraci liberal?Perqu la Dcada Moderada es va caracteritzar per lalt nivell de corrupci poltica.

Quines mesures proposa Cnovas per dur endavant la regeneraci liberal?

Millorar la llei electoral, la llibertat de premsa, concedir ms autonomia als ajuntaments i implantar unveritable rgim representatiu.

Qui ha de decidir el futur que inicia laixecament militar del general ODonnell, segonsaquest text?La naci espanyola.

Quan es va produir un altre aixecament en defensa duna nova regeneraci liberal? Qu vapassar, en aquesta ocasi?El 1868, lanomenada revoluci La Gloriosa. Aleshores sexpuls del tron Isabel II i sinici un perodeque actualment anomenem Sexenni Revolucionari.

1.80

1.86

1.85

1.84

1.83

1.82

1.81

53


54/152

Ara respon aquestes altres preguntes referides a totes tres fonts:

En lAntic Rgim, ptria i naci sutilitzaven per designar el lloc de naixement duna perso-na. Quin sentit donen a aquests termes Rafael Riego i Antonio Cnovas?Nacis el conjunt de ciutadans i ciutadanes de lEstat espanyol. La naci s la dipositria de la sobirania,i per tant decideix el seu govern i les seves lleis. El concepte de ptriat, aqu, un sentit similar al de naci.

Quina idea comuna defensen els pronunciaments de 1820 i de 1854?La de defensar el liberalisme ms autntic i de reivindicar els principis de la Constituci de 1812 enfrontduna visi del liberalisme ms al servei de les classes benestants i contrria al sentiment i a les reivin-dicacions populars.

Quines diferncies hi ha entre els moments histrics en qu es va produir cada un dels pro-nunciaments que es reflecteixen en els textos?El primer dels pronunciaments era la reacci davant dun sistema absolutista. El segon, la reacci a unadcada de governs que, tot i que tericament defensaven el liberalisme, no el van interpretar dacordamb els principis ms avanats daquesta doctrina poltica.

Quina interpretaci que pot tenir el fet que a lEspanya del segle XIX les poques en les qualsel predomini del liberalisme va ser ms gran vinguessin de la m de pronunciaments militars?Activitat oberta. Una de les possibles interpretacions s la manca de maduresa poltica de la societat es-panyola. Nhi pot haver daltres de relacionades amb la manca duna estructura social que acredits lanormalitat democrtica. Aquesta interpretaci, per, no es pot fer sense haver estudiat prviament elscontinguts de la segona unitat didctica, i per tant s difcil que lalumnat la formuli.

Activitats davaluaci

Activitat 1

Identifica les idees principals daquest text i situa aquesta font en el seu context histric.L'alumnat ha d'identificar les idees principals segents: costum dels antics perses, la idea antiliberal delssignants, mostra la contradicci entre el que diu la Constituci del 1812 i el fet que hi hagi monarquiahereditria, la identificaci de la monarquia per dret div, distinci entre poder absolut i poder arbitra-ri, opci perqu mani una sola persona (monarquia absoluta) i no pas moltes (democrcia), els resultatsde la constituci sn prou evidents segons els signants: religi i rei en perill, independncia d'Amrica,divisi de la integritat del territori A ms l'alumnat ha de situar aquesta font em el moment del retornde Ferran VII, un cop les tropes de Napolo han marxat d'Espanya, just a l'inici del retorn a l'absolutisme.

El contingut ideolgic daquesta font, pertany al pensament liberal o a labsolutista? Argumen-ta la resposta fent referncia a frases del text.L'alumnat ha d'identificar el pensament absolutista i antiliberal del text esmentant els fragments on esfonamenta aquesta pensament: monarquia de dret div, absoluta, resultats de l'Espanya liberal

Exposa breument levoluci poltica general dEspanya entre linici de la guerra del Francs(1808) i la mort de Ferran VII (1833).En aquesta qesti l'alumnat ha de situar el moment histric d'Espanya l'any 1808 regida per una mo-narquia absoluta i el context internacional: tensi entre Frana i Anglaterra per l'equilibri del podercontinental. A continuaci ha d'organitzar els perodes histrics que van de 1808 a 1833: 1808-1814,guerra del Francs i Constituci de Cadis de 1812; 1814-1820: reacci absolutista; 1820-1823: TrienniLiberal; i 1823-1833: la dcada ominosa o absolutista amb el problema successori. En cada perode l'a-

lumnat pot triar qualsevol fet significatiu.

1.89

1.88

1.87

1.90

54


55/152

Activitat 2

De qu tinforma aquesta font? Situa-la en el seu context histric.Aquesta portada ens informa del fet que la seva lnia ideolgica era clarament federal ja que proposauna sola llista que, a ms, est proposada per un personatge catalanista tal com ho simbolitza l's de labarretina. La font se situa en ple Sexenni Revolucionari durant la Primera Repblica Espanyola.

El contingut ideolgic daquesta font, pertany al pensament liberal o a labsolutista? Argumen-

ta la resposta fent referncia a frases del text.El contingut ideolgic de la font s liberal. Diferents exemples ens mostren aquesta tendncia poltica.En el triangle de lencapalament de la revista podem llegir les paraules: Llibertat, igualtati fraternitat,que sn proclames liberals. Al seu costat els dibuixos i personatges representats no evoquen conceptesabsolutistes com la monarquia o la religi, sin el progrs i la igualtat dels homes i finalment el text ensmostra el nom de diferents personatges de tendncia republicana.

Exposa breument levoluci poltica general dEspanya entre linici de la guerra del Francs(1808) i la mort de Ferran VII.L'alumnat ha de situar el perode (1868-1874) i el fa arrencar de la Revoluci de Setembre encapala-

da per l'almirall Topete i el general Prim. El cop d'estat, aquesta vegada es va transformar en una revo-luci antiborbnica, ja que Isabel II es va haver d'exiliar a Pars. A continuaci ha de situar la monarquiad'Amadeu de Savoia esmentant algunes de les causes del seu fracs; ha de prosseguir amb la procla-maci de la Primera Repblica i la seva incapacitat per gestionar els problemes comuns, la qual cosa esva traduir en inestabilitat (quatre presidents en 10 mesos de durada) i, finalment, ha d'esmentar el copd'estat del general Pava i la dictadura del general Serrano durant l'any 1874 fins a la proclamaci d'Al-fons XII com a rei al final de desembre del 1974. L'alumnat ha de triar fets significatius de cada pero-de que poden ser diversos.

55


56/152


57/152

Quines sn les tres zones amb un augment de poblaci ms gran i quines sn les tres amb unincrement ms lleu?Si el creixement del total espanyol equivalgus a 100, a quant equivaldria el de les sis regions que

han resultat de la pregunta anterior?Les comunitats que van crixer ms en el perode indicat (1787-1860) van ser: Percentualment: Catalunya (172), Mrcia (148) i el Pas Valenci (145), considerant 100 la mitjana es-panyola. En xifres absolutes: Andalusia, Catalunya i Castella i Lle.Les que van crixer menys van ser: Percentualment: Castella la Nova (62), Galcia (67) i el Pas Basc i Navarra (72). En xifres absolutes: les Canries, les Balears i Astries.

Quina causa pots deduir daquest text com a explicaci del fre al creixement demogrfic delsegle XIX?A qu es refereixen els historiadors quan afirmen que les grans onades epidmiques del segle XIX(1834, 1855, 1865 i 1884-1885) van tenir una incidncia selectiva en les classes populars?La causa de lexpansi epidmica era la manca dhigiene deguda, en part, a lamuntegament en qu vi-vien les classes populars. La ra sn les males condicions de vida daquests amplis sectors socials.

Analitza, a partir daquesta taula, una de les constants demogrfiques de lEspanya contem-pornia.Activitat oberta.

Quines van ser les caracterstiques de levoluci de la poblaci espanyola durant el segle XIX?

Quines similituds i quines diferncies presenta aquesta evoluci demogrfica respecte de la de laresta dEuropa?La poblaci espanyola registr un creixement important, que super el 50% en mig segle, i gaireb el100% en poc ms de cent anys. Aquest creixement no es don de la mateixa manera a totes les zonesdel pas. Les regions que sindustrialitzaren o que van practicar una agricultura comercial van crixerms. El creixement de la poblaci espanyola, tot i que fou espectacular, va ser inferior al dels pasos eu-ropeus ms industrialitzats.

Segons un estudi de lhistoriador Armand Sez sobre la poblaci de Barcelona a mitjan segleXIX, la durada mitjana de la vida dels homes era de 25 anys i la de les dones, de 27 anys i mig. Toti aquestes dades, entre el 1787 i el 1857 la poblaci de Barcelona va crixer fins arribar a dupli-car-se. Sabent que amb mitjanes de durada de vida com aquestes no es podia tenir una fecundi-tat molt elevada, quina hiptesi podries formular que expliqus el creixement de la poblaci a laciutat de Barcelona durant la primera meitat del segle XIX?Activitat oberta. Lexplicaci ha de relacionar-se amb la gran mortalitat infantil, que feia baixar lndexdesperana de vida.

Assenyala els perodes en qu es van vendre ms terres desamortitzades.A quines institucions van afectar ms, en cada perode? A quines zones dEspanya es van vendrems terres confiscades? Indica quins efectes va tenir la desamortitzaci de 1836 en la propietatde la terra.

Els dos perodes immediats als decrets de desamortitzaci: el 1836 i els anys segents, i el 1855 i els

2.6

2.5

2.4

2.3

2.2

2.1

57

Unitat didctica 2. Les transformacions econmiques del segle XIX


58/152

anys que seguiren. En el primer perode van afectar ms els ordes religiosos; en el segon, els ajunta-ments.Les zones on es van vendre ms terres confiscades foren Sevilla i lactual Comunitat de Madrid. La desamor-titzaci de 1836 increment les propietats dalguns terratinents i, en alguns llocs, va servir per millorar les ex-plotacions. LEstat va poder finanar el seu dficit, creat en part per les guerres carlines. Molts arrendatarisvan haver dabandonar les seves terres, i va augmentar considerablement el nombre de jornalers.

Quins factors van impedir les reformes de lagricultura que shavien proposat els illustratsdel segle XVIII?La manca dinversions i desperit emprenedor dels propietaris de les terres. La ra era lestructura de lapropietat: la major part estava en mans de nobles rendistes o de convents o bisbats.

Quina diferncia hi havia entre un jornaler i un arrendatari?Un jornaler cobrava un salari per la feina feta. En lagricultura endarrerida, la feina s estacional, i pertant el jornaler noms podia treballar (i cobrar) en les poques de sembra, sega, poda, i poques vegadesms. Larrendatari, en canvi, treballava la terra dun propietari, amb el qual es repartia els beneficis dela collita.

Per qu les terres comunals ajudaven a palliar la situaci de misria dels jornalers?Eren zones on anaven a pastar alguns caps de bestiar que servien per complementar els ingressos dels cam-perols pobres, i tamb els llocs on les classes populars anaven a buscar llenya i a collir fruita silvestre.

Per qu les terres comunals i les de lEsglsia sanomenaven de mans mortes?Perqu no canviaven mai de mans, i per aquesta ra mantenien paralitzat el mercat de la terra, que eraun mercat mort.

Com a conseqncia de quines mesures i en quines dates es produren els canvis ms im-portants en lagricultura espanyola del segle XIX? A quin grup poltic perta-nyien els governantsque les van impulsar?

El principal motor de canvi van ser les desamortitzacions eclesistica i comunal. En algunes zones, per,aquests canvis no es van notar gaire, perqu shi van consolidar i ampliar alguns latifundis. Malgrat tot,a la major part de terres desamortitzades va augmentar la producci de cereals, mentre que en daltres,per iniciativa dels nous propietaris, senfoc la producci cap a lagricultura comercial. Els artfexs pol-tics de les desamortitzacions van ser els liberals progressistes.

Explica, amb paraules teves, qu van ser les desamortitzacions, per qu es van dur a termei quines conseqncies van tenir.Activitat oberta.

Per qu la runa de la vinya francesa a causa de la filloxera explica lexpan si del sector vi-

tivincola espanyol en general i catal en particular?Perqu els mercats internacionals van buscar nous provedors. LEstat espanyol va esdevenir, durant al-guns anys, la principal potncia vitivincola.

Al costat de quins rius i a quins nuclis de poblaci es concentraren les principals zones in-dustrials?Es van concentrar prop de Barcelona, Sabadell, Terrassa, Manresa, Igualada i altres localitats situades ales conques dels rius Llobregat, Cardener, Anoia, Ter i Bess.

Quina posici t aquest industrial en la polmica entre el proteccionisme i el lliurecanvisme?Quins arguments dna per defensar la seva posici?

Com la majoria dels industrials catalans, s clarament proteccionista. Parla dun sistema mixt, per en

2.15

2.14

2.13

2.12

2.11

2.10

2.9

2.8

2.7

58


59/152

realitat proposa de no gravar les importacions dels elements que serveixen per a la producci, i la pro-tecci dels productes del pas. Aquesta era la posici que responia als interessos de la burgesia indus-trial.

Assenyala els perodes dexpansi i de crisi de la indstria cotonera catalana a partir de lainformaci que dna aquest grfic.Activitat oberta. El professorat ajudar a observar el grfic. Cal fer notar que hi ha tres moments de crei-

xement rpid: la dcada de 1840, el perode 1855-1860 i tot el perode de la Restauraci.Per quines raons safirma que la Revoluci Industrial a Espanya durant el segle XIX va fra-

cassar?El que diuen alguns historiadors s que noms va afectar algunes zones del pas, i el nivell de creixementeconmic no va ser el mateix que el dels principals pasos europeus. Altres historiadors sestimen ms par-lar dendarreriment, i no de fracs. Aquesta opini s la que sest imposant en la historiografia.

Qu vol dir que el proteccionisme no estimulava la renovaci tecnolgica? Per qu?La manca de competncia i els mercats captius feien que els industrials no tinguessin la necessitat derenovar les mquines per augmentar la competitivitat i abaixar els preus. Malgrat aix, la renovaci tec-

nolgica es va donar a un ritme ms lent que a altres pasos.Enumera i explica les condicions necessries perqu sorgeixi una indstria. A Catalunya, es

donaven aquestes condicions?Les condicions sn les segents: fonts denergia, matries primeres i mercats. A Catalunya es don nica-ment la darrera condici, i noms quan lEstat propici un mercat nic espanyol, incloent-hi les colnies.

Per qu es va crear una important indstria txtil al Principat?La teoria ms habitual es refereix a lesperit empresarial forjat al segle XVIII.

Quines activitats manufactureres ms importants van precedir la industrialitzaci a Cata-lunya?La producci daiguardents, pells, paper, productes metallrgics i teixits de cot.

Explica qu sn les indianes, les fargues i les adoberies.Les indianes sn teixits de cot, generalment estampats, que van substituir els de llana i de lli. Les far-gues sn petites foneries metallrgiques, molt abundants a la Catalunya del segle XVIII. Les adoberieseren indstries manufactureres en les quals sadobaven pells.

En quina data i amb quin fet representatiu podem situar larrencada de la industrialitzacia Catalunya?s difcil establir una data precisa. Tot el segle XVIII s un llarg procs de canvi econmic en qu sesta-bliren les bases de la industrialitzaci. En alguns tractats dhistria econmica de Catalunya es parla delany 1832, data de construcci de la primera indstria moderna moguda per una gran mquina de va-por: la fbrica Bonaplata.

Busca informaci en les publicacions del Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya,o en altres fonts, i fes un petit treball amb el ttol La vida a les colnies txtils del segle XIX.Activitat oberta.

Quina diferncia hi ha entre el proteccionisme i el lliurecanvisme?Simplificant, es pot dir que totes dues sn poltiques de govern que impliquen la utilitzaci dels aran-zels duaners per facilitar, dificultar o fins i tot impedir les importacions de productes estrangers. Si sa-

baixen o seliminen els aranzels, podem parlar de poltica lliurecanvista.

2.25

2.24

2.23

2.22

2.21

2.20

2.19

2.18

2.17

2.16

59


60/152

Per qu els industrials txtils catalans reclamaven una poltica proteccionista dels governsliberals?Les fbriques txtils catalanes no podien competir amb els preus de les indstries angleses. Van pro-moure poltiques proteccionistes perqu es gravessin els teixits estrangers; aix, amb els seus preus, con-trolaven el mercat espanyol. En general, els governs espanyols van fer poltiques aranzelries favorablesals interessos dels industrials catalans.

Quin era el mercat principal dels productes industrials catalans?La resta de lEstat espanyol i les colnies: Filipines, Cuba i Puerto Rico.

Qu vol dir que la Revoluci Industrial a Espanya va diferenciar com mai abans la societatdel Principat de la de la resta dEspanya?La diferncia era evident, sobretot respecte de les zones del centre i del sud dEspanya, on no hi va ha-ver gaire progrs econmic ni social. Catalunya, igual que Biscaia i altres zones, va canviar la seva es-tructura social i va passar a ser una societat ms urbana i ms moderna que les societats tradicionalsamb un domini de leconomia agrria.

Elabora un petit fris cronolgic a escala i assenyala-hi les fases econmiques industrials dela segona meitat del segle XIX.Activitat oberta. Hi han de figurar les fases que sesmenten en el text de lapartat.

Per qu la burgesia basca va donar suport als governs liberals i veia amb hostilitat elscarlins?Perqu els liberals van eliminar totes les traves procedents de lAntic Rgim que impedien el desenvolu-pament econmic: fronteres interiors, poltiques aranzelries, etc.

Fes un esquema de les principals activitats industrials espanyoles al segle XIX que no siguinni la txtil catalana ni la siderrgica basca.

Activitat oberta.Identifica els factors que van fer que Sant Mart passs a ser una poblaci industrial.

Quins eren els smbols de la nova economia de Sant Mart de Provenals?Els factors daquesta expansi industrial sn els segents: la situaci propera a la ciutat de Barcelona(avui ns un districte); labundncia daigua; els terrenys espaiosos, suficients per a la construcci deles fbriques, i els sanejaments fcils. Els smbols sn el carb amuntegat, els tallers, les xemeneies i lesvies de comunicaci.

Quin tipus de concepci de lEstat reflecteix la construcci de la xarxa de ferrocarrils a Es-panya?

Una concepci radial, que respon al pes de la capital (en aquest cas, situada al centre dEspanya), llocon es van prendre les decisions de planificaci de les noves infraestructures.

Quin creus que era el problema econmic que comportava per al comer aquesta multipli-citat de mesures?Quina va ser lactuaci dels governs liberals sobre aquesta qesti?El fet que sunifiquessin les unitats de mesura facilit les relacions comercials i la fixaci dels preus. Alscomerciants locals, aix segurament els incomodava; sembla, per, que les velles unitats de mesura lo-cals es van continuar utilitzant en el comer al detall durant molt de temps. Als comerciants que este-nien la seva activitat ms enll de la localitat i la comarca, la decisi dunificar pesos i mesures devia

semblar-los un gran aven.

2.34

2.33

2.32

2.31

2.30

2.29

2.28

2.27

2.26

60


61/152

Ats que cada zona del territori espanyol tenia un sistema de mesures diferent, quins efec-tes havia de tenir per al comer la introducci del sistema mtric decimal (quilogram, metre, li-tre) com a unitat de pesos i mesures?Quina devia ser la reacci dels petits comerciants?La impossibilitat de fixar un sistema de preus i de distribuci efica. Els governs liberals van intentar eli-minar la diversitat dunitats de pes i mesura i unificar el sistema.

Com es va establir el sistema de construcci i dexplotaci en la Llei general de ferrocarrils (1855)?Quin tipus dentitat econmica es va constituir per construir la xarxa ferroviria?Es va establir mitjanant un sistema de concessions, un cop establerts els trajectes de les futures lnies.Es van constituir empreses privades, algunes de capital estranger, que es van presentar als concursos pertal dobtenir les concessions de lEstat.

Explica amb paraules teves qu volen dir els conceptes sistema financeri sistema fiscal. Posaalgun exemple actual o tria alguna notcia que es refereixi a algun dels dos sistemes.Activitat oberta. Ha dincorporar els elements de racionalitat dels diferents projectes de govern.

Quines eren les principals vies de comunicaci terrestres a Espa nya abans de lany 1850?Els camins rals, millorats al segle XVIII, que seguien aproximadament el traat de la xarxa actual de car-reteres de lEstat.

Posa exemples de desajustaments econmics que es produen en lintercanvi comercial a Es-panya a causa de la manca dun sistema adequat de comunicacions.Activitat oberta.

Quines conseqncies va tenir la implantaci dels serveis de correus i de telgraf els anys1850 i 1852, respectivament?La millora de les comunicacions entre les ciutats espanyoles i el gran desenvolupament de la informa-ci a travs dels corresponsals de premsa.

Per qu era important per a leconomia espanyola la construcci de la xarxa ferroviria?Perqu revolucionava el transport terrestre, tant de passatgers com de mercaderies.

Qu vol dir que al primer ter del segle XIX no hi havia un mercat espanyol unificat?No hi havia una circulaci massiva de productes. Mentre algunes zones eren deficitries en certs ali-ments, daltres de properes en podien produir fcilment, per la manca de xarxes comercials (infraes-tructures, distribudors, etc.) feia que, per exemple, a Astries sobrs carb, per a la vena Castella noes poguessin encendre les llars de foc.

Per qu la creaci de xarxes comercials era imprescindible per unificar els preus dels pro-

ductes?Per possibilitar la fixaci del preu a lengrs dels productes.

Per qu calia suprimir la diversitat de pesos, mesures i comptes monetaris, i les duanes in-teriors, per establir un mercat unificat?Perqu daquesta manera seria possible lenteniment econmic entre els punts de producci i la xarxade punts de consum.

Enumera les iniciatives legislatives amb les quals els governs liberals van crear un mercatnic espanyol.Unificaci de pesos i mesures, creaci duna moneda nica, unificaci de la legislaci mercantil, refor-

ma fiscal.

2.35

2.45

2.44

2.43

2.42

2.41

2.40

2.39

2.38

2.37

2.36

61


62/152

Quins van ser els perodes poltics ms lliurecanvistes?No hi va haver perodes poltics lliurecanvistes prpiament dits. Es podria dir que en el segon ter delsegle, el proteccionisme no va ser tan radical. En dos moments revolucionaris (entre 1854 i 1856 i en-tre 1868 i 1874) es van obrir ms les fronteres a productes estrangers.

Quines van ser les decisions poltiques que van contribuir a la unificaci del sistema mone-tari espanyol? De quin any data la instauraci de la pesseta?

El 1868 sinstaur la pesseta com a moneda nica, i el 1874 es conced el monopoli de lemissi de pa-per moneda al Banc dEspanya. Els artfexs daquestes mesures van ser Figuerola i Echegaray, que forenels respectius ministres dhisenda els anys esmentats.

Qu vol dir que el sistema dimpostos no era controlat per lEstat?Vol dir que moltes institucions cobraven impostos. Els impostos estatals eren escassos i mal recaptats.

Quines activitats econmiques eren de difcil realitzaci a causa de la pluralitat fiscal a Es-panya?Les activitats comercials.

En qu va consistir la modernitzaci del sistema fiscal establert pels liberals?En la creaci dun sistema dimpostos basat en cinc mbits fiscals: immobles; activitats agrries; activi-tats industrials i comercials; consum, i inquilinats i hipoteques.

En qu va consistir lanomenada reforma de Mon?En un nou sistema fiscal que es va fer el 1845 i simplificava la gran quantitat dimpostos que hi haviafins aleshores. La reforma fiscal redua els impostos a cinc categories: immobles, conreus i ramats, pro-ducci industrial i comer, consum i hipoteques.

Quines poblacions de ms de 15 000 habitants apareixen en el mapa?Qu pots deduir de la resposta a la pregunta anterior?

A ms de Barcelona, tenien ms de 20 000 habitants les poblacions de Reus, Tortosa, Tar ragona i Llei-da. Shi apropaven, amb ms de 15 000, Sabadell, Manresa, Matar i Girona.La resposta de la segona pregunta s oberta.

Quin era el sector industrial ms important a la Catalunya del segle XIX?Quin percentatge aproximat cobria, aquest sector?El sector txtil, tant del cot com daltres fibres (llana, lli, etc.). Aquest sector cobria gaireb el 60 % delactivitat industrial.

Resumeix levoluci de la demografia catalana durant el segle XIX a partir dels aspectes se-gents: evoluci de la poblaci absoluta, migraci i distribuci.

Levoluci s tpica de les societats industrials europees del segle XIX: en cent anys es duplic la po-blaci. Malgrat que les noves activitats van absorbir la major part del creixement demogrfic, hi vahaver excedents que emigraren a les possessions espanyoles dultramar. Laugment de la poblaciafect fonamentalment les zones que es van industrialitzar i, en general, tota la zona costanera. Alinterior, sobretot a les zones pirinenques, continu el lent despoblament que ha arribat fins als nos-tres dies.

Assenyala les similituds i les diferncies entre la demografia catalana i la de la resta dEs-panya durant el segle XIX.La poblaci catalana va crixer ms que la mitjana espanyola, i molt ms que la de les zones interiors:

les dues Castelles i lArag.

2.55

2.54

2.53

2.52

2.51

2.50

2.49

2.48

2.47

2.46

62


63/152


64/152

Quines raons expliquen el desenvolupament de la indstria tapera a les comarques de la Sel-va i del Baix Empord?La indstria tapera es va localitzar a la Selva i el Baix Empord perqu en aquests indrets sn molt abun-dants els boscos dalzines sureres, que eren la matria primera de la indstria del tap.

Quins interessos de la nova burgesia catalana hi havia darrere daquest projecte?En quin aspecte eren prohibicionistes i en quin eren lliurecanvistes?

Quina transcendncia van tenir per a leconomia catalana aquestes idees que, amb menys radica-litat, van presidir la poltica dels governs espanyols de la segona meitat del segle XIX?Els interessos del proteccionisme ms obert que propugnaven els industrials txtils. En canvi, eren lliu-recanvistes en el comer interior dEspanya, que en aquells anys era ple de duanes interiors.Aquestes idees van permetre el naixement i la consolidaci de la indstria txtil catalana. Probablementno van afavorir un progrs tecnolgic i productiu ms important.

A quines condicions de la vida dels obrers i de les obreres fan referncia aquestes dues fonts?Distingeix la descripci dels fets de les causes a les quals satribueixen.Es refereixen a la insalubritat de les seves condicions materials de vida. La gran explotaci de qu eren

objecte i la manca dun sistema de seguretat social feien que la seva salut no pogus ser atesa, i pertant les seves condicions de vida van ser penoses i plenes de privacions i sofriments.

A quina afirmaci del text dna suport, aquesta font?A lexplotaci de les dones, que havien de suportar llargues jornades laborals amb uns salaris ms bai-xos que els dels homes.

Quin s el nucli del pensament socialista dtienne Cabet, segons el text?Per qu creus que Cabet es qualifica dutpic? Argumenta-ho.Busca informaci sobre el mot Icria i la seva significaci a Catalunya.El pensament de Cabet semmarca en una llarga tradici europea de pensament utpic, en el qual es

descriuen societats on la bondat humana i el funcionament totalment democrtic sn la base de lor-ganitzaci poltica, social i econmica. La resta de lactivitat s oberta.

En el Congrs de Barcelona, creus que ja shavia produt lescissi del moviment obrer en-tre bakuni

solucionari Historia d'Espanya 2n Bat

Documents

Transcript of solucionari Historia d'Espanya 2n Bat