2

Teresa Garcia i BalaschCarme Vilà i Comajoan

SOLUCIONARI

SUFICIÈNCIA

Coordinació editorial: Francesc SolàCoordinació tècnica: Marcel PlanasDisseny de la coberta: Mariona RibóDisseny d’interiors: Montse Lombarte

© 2007, Teresa Garcia i Balasch i Carme Vilà i Comajoan© 2007 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SAMallorca, 45, 4a planta. 08029 BarcelonaTelèfon 932 172 054. Fax 932 373 469e-mail: barcanova@barcanova.catwww.barcanova.catPrimera edició: setembre de 2007Dipòsit legal: B-43.861-2007ISBN: 978-84-489-2063-0Printed in SpainImprès a Gradisa. Gráficas y Diseño, S.A.Av. Apel·les Mestres, 40-42 - 08820 El Prat de Llobregat

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està pro-tegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a mésde les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, pera aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públi-cament, totalment o parcialment, una obra literària, artísticao científica, o la seva transformació, interpretació o execucióartística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada perqualsevol mitjà sense l’autorització preceptiva.

ÍNDEXUNITAT 1 ................................................................................... 5

UNITAT 2................................................................................ 10

UNITAT 3................................................................................ 15

UNITAT 4................................................................................ 21

UNITAT 5................................................................................ 27

UNITAT 6................................................................................ 32

UNITAT 7................................................................................ 37

UNITAT 8................................................................................ 42

UNITAT 9................................................................................ 47

UNITAT 10............................................................................. 52

UNITAT 11............................................................................. 57

UNITAT 12............................................................................. 63

MARC SOCIOLINGÜÍSTIC........................................ 68

ASSAIG DE PROVA .......................................................... 70

5

UNITAT 1Instruccions i recomanacions I

Activitats al marge (pàgina 12)

– addiccions, innòcues

– salut

– mòbil

– actitud

– circumstància

– fenomen

origen

patologies

incidència

telèfon

– malaltia, trastorn

– aparell, telèfon mòbil

– despesa

augmenta

1 La dificultat més gran és el rebuig o la negació del problema. Per tant:

1. Cal acceptar que hi ha un problema i que s’ha de cercar ajuda especialitzada.

2. És important trobar un equilibri entre l’ús racional de l’aparell i l’ús addictiu: no es trac-

ta de deixar d’emprar el mòbil. En aquest sentit, el model de tractament és similar al

que s’usa en els programes de persones que mengen compulsivament: cal identificar

els factors que en disparen l’ús incontrolat i aprendre a fer-lo servir moderadament.

3. S’ha de tenir present que les causes del comportament no s’han de cercar en l’ob-

jecte, sinó en allò que ens porta a iniciar i a mantenir aquesta conducta.

4. Cal seguir tractament un cert temps, pot ser que s’hagi de fer al voltant de 6 mesos o més.

5. Si se sospita que es pot patir una addicció, s’ha d’acudir al metge de capçalera o al

pediatre, que ens derivarà cap a l’especialista.

2 1. Cal que accepteu que hi ha un problema i que heu de cercar ajuda especialitzada.

2. És important que trobeu un equilibri entre l’ús racional de l’aparell i l’ús addictiu: no

es tracta de deixar d’emprar el mòbil. En aquest sentit, el model de tractament és

similar al que s’usa en els programes de persones que mengen compulsivament: cal

que identifiqueu els factors que en disparen l’ús incontrolat i que aprengueu a fer-

lo servir moderadament.

7

3. Heu de tenir present que les causes del comportament no les heu de cercar en l’ob-

jecte, sinó en allò que us porta a iniciar i a mantenir aquesta conducta.

4. Cal que seguiu tractament un cert temps, pot ser que l’hàgiu de fer al voltant de 6

mesos o més.

5. Si sospiteu que podeu patir una addicció, heu d’acudir al metge de capçalera o al

pediatre, que us derivarà cap a l’especialista.

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic• es connectaven; ha dut; s’engloben; es converteixen; no repercuteixen; van causant

• (Hi pot haver altres solucions correctes.)

1 entris 2 la cara 3 menja 4 gossos / cans 5 l’enganyaria 6 avorrida 7 fessin 8 transpira-

ció 9 matàvem 10 els nostres productes

Morfosintaxi

1 seure

present d’indicatiu: jo sec

present de subjuntiu: vol que tu seguis, que vosaltres segueu

imperfet de subjuntiu: volia que tu seguessis, que vosaltres seguéssiu

moure

present d’indicatiu: jo moc

present de subjuntiu: vol que tu moguis, que vosaltres mogueu

imperfet de subjuntiu: volia que tu moguessis, que vosaltres moguéssiu

creure

present d’indicatiu: jo crec

present de subjuntiu: vol que tu creguis, que vosaltres cregueu

imperfet de subjuntiu: volia que tu creguessis, que vosaltres creguéssiu

2 aprendre

present de subjuntiu: vol que jo aprengui, que nosaltres aprenguem

imperfet de subjuntiu: volia que jo aprengués, que nosaltres aprenguéssim

encendre

present de subjuntiu: vol que jo encengui, que nosaltres encenguem

imperfet de subjuntiu: volia que jo encengués, que nosaltres encenguéssim

6

resoldre

present de subjuntiu: vol que jo resolgui, que nosaltres resolguem

imperfet de subjuntiu: volia que jo resolgués, que nosaltres resolguéssim

vendre

present de subjuntiu: vol que jo vengui, que nosaltres venguem

imperfet de subjuntiu: volia que jo vengués, que nosaltres venguéssim

3 conèixer, desconèixer, reconèixer

1 Pau, vull que coneguis el meu germà, és molt simpàtic.

2 Si el coneguessis / coneguéssiu més bé, segur que seríeu amics.

3 M’estranya que l’Alba desconegui aquest autor tan famós!

4 Em va estranyar que l’Alba desconegués aquell autor.

5 Vol que vosaltres reconegueu el vostre error.

6 Volien que vosaltres reconeguéssiu el vostre error.

aparèixer, desaparèixer, comparèixer

1 Tu, gatot, no vull que apareguis més per casa meva!

2 No volia pas que aquell gat aparegués per casa meva.

3 Només vol que desapareguin tots i la deixin sola.

4 Va demanar que desapareguessin tots i que la deixessin sola.

5 Esperem que ton pare no comparegui a les dotze, com sempre…

6 Esperàvem que ton pare no comparegués a les dotze, com sempre…

4 1 Tota aquesta pila de roba no crec que hi càpiga, a la maleta.

2 També vol que hi capiguem, nosaltres, a la seva taula.

3 Es veia molt que volia que tu hi cabessis, al seu cotxe.

4 Aniria bé que hi cabés tot això, al congelador.

5 Necessitem que sàpigues què ha passat.

6 Com vols que ho sàpiga jo, que t’han despatxat!

7 Calia que els treballadors sabessin com s’apagava l’alarma.

8 Si sabessis com han viscut tot aquest temps ho comprendries.

5 1 Cal que tu ho sàpigues. → Calia que tu ho sabessis.

2 Volem que ell hi càpiga. → Volíem que ell hi cabés.

3 Desitgem que ells ho sàpiguen. → Desitjàvem que ho sabessin.

4 Espero que nosaltres hi capiguem. → Esperava que hi cabéssim.

5 Vol que jo ho sàpiga. → Volia que jo ho sabés.

6 Necessita que vosaltres ho sapigueu. → Necessitava que ho sabés.

6 1 Ja cal que aprengueu xinès, si aneu a viure a la Xina.

2 Els van dir que calia que aprenguessin xinès, si anaven a viure a la Xina.

3 Us he demanat dos cops que no us mogueu.

3 El van empènyer i gairebé va a parar a l’altre cantó.

4 No sap si al seu amic l’han operat de l’estómac, d’un pulmó o d’un ronyó.

5 El comitè d’empresa ja ha imprès la convocatòria de la reunió de després.

6 Va aconseguir un autògraf del guitarrista, però no hi va parlar perquè no entén gaire

el francès.

7 Vam tenir accés a una excavació arqueològica al voltant d’un dolmen prehistòric.

8 Aniré a la conferencia de l’autor del pròleg d’aquella comèdia tan cèlebre.

5 1 Aquells exàmens em van semblar molt difícils. Crec que el primer i el segon examen

només els aprovaran una o dues persones.

2 La seva àvia abans era mot ingènua. No s’adonava de cap de les entremaliadures de

la Clàudia i la Sílvia.

3 Vostè ha canviat moltíssim. Per això a primer cop d’ull ahir no la vaig reconèixer.

4 Vam visitar l’església, gòtica, i el guia ens en va explicar tota la història.

5 Amb aquelles altres sabatilles sempre quèiem. Ara no caiem tant, perquè hem canviat

de marca.

6 Els nostres clients diuen que no els agrada l’eslògan, que és indecorós. Busqueu altres

eslògans i ja en triaran algun.

7 Deia que estudiarien el fenomen, però al final se n’han desentès.

8 Creus que ens entén? Potser no comprèn ni mitja paraula, perquè fa molt poc que viu

aquí.

98

4 Us vaig demanar que no us moguéssiu.

5 El govern ha impedit que la premsa difongui / difongués la notícia.

6 El govern volia impedir que els mitjans difonguessin la notícia.

7 Si us diu que li han pres els diners no us el cregueu.

8 Ja us vaig dir que no us el creguéssiu.

9 M’agradaria que els meus companys et coneguessin.

10 Tinc ganes que el Manel i l’Ester et coneguin.

11 Vull que reconeguis que és mentida.

12 Et va exigir que reconeguessis que era mentida.

13 M’han recomanat que segui a terra tres hores al dia.

14 Em van recomanar que segués a terra tres hores al dia.

15 No puc sofrir que els meus fills creixin tan de pressa.

16 No suportava que els meus fills creixessin / cresquessin tan de pressa.

17 És molt important que us vengueu de seguida la casa.

18 Era primordial que us venguéssiu de seguida la casa.

19 Vull que estengueu la roba ara!

20 Volia que estenguéssiu la roba.

21 No us ofengueu, però sou uns pesats!

22 No volia que us ofenguéssiu, però va dir que éreu uns pesats!

23 Vigila, que no et desapareguin tots els diners!

24 Era important que no desapareguessin tots els diners.

Ortografia

1 1 a / de / qua 2 ci / èn / ci / a 3 dè / iem 4 e / va / cu / a 4 ia / ia 5 pos / se / í / em

6 Pau 7 Ma / ri / a 8 cre / uen 9 Ra / ül 10 con / ti / gua 11 con / tí / nu / a

2 1 Encara no sap ben bé com funciona la màquina nova.

2 En aquesta carretera hi ha una línia contínua de tres quilòmetres.

3 Noi, si sabessis la fórmula que et vaig explicar hauries resolt bé el problema.

4 El professor el va obligar a fer una còpia.

5 El seu capteniment actual evidencia que en aquest despatx no es treballa bé.

6 Aquell director es perpetuà en el càrrec durant anys, fins que es morí.

3 1 fenomen 5 alguns 9 misogin 13 mossèn

2 segon 6 tobogans 10 tobogan 14 entén

3 mossens 7 eslògan 11 algun 15 segons

4 eslògans 8 fenòmens 12 entens 16 misògins

4 1 Vostè ha demanat un cafè, oi? Ara mateix l’hi portaré.

2 Era tan orgullós que no va voler reconèixer que s’havia equivocat en una fórmula.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic• 1 aparell giny instrument bordell

2 tempesta turmenta barrundanya torbonada

3 tova blana flonja clova

4 flairar ensumar florir olorar

5 nyonya mandra nyora peresa

6 frisar delir-se clapir glatir

7 rebequeria jaqueta rabiola enrabiada

8 miquel rebuig rebuf retuf

9 encerclar envoltar circumdar circumcidar

• (Hi pot haver altres solucions correctes.)

Finalment, la noia va entrar, tímida, callada. Aquella (mossa, xicota, al·lota, xiqueta)

semblava un ésser diferent de nosaltres. Portava una roba austera, sense adorns de cap

mena. Però fins i tot aquella (vestimenta, abillament) (sòbria, severa, seriosa) sem-

blava convertir-la en una (persona) (distinta, diferenciada), inabastable. Durant molts

dies vam seguir la pobra (mossa, xicota, al·lota, xiqueta) allà on anava. (Ella) ens mira-

va, (silenciosa, silent, muda), mentre nosaltres la (perseguíem, l’empaitàvem, l’en-

calçàvem) i la (contemplàvem, l’esguardàvem).

Morfosintaxi

1 1 a Vull que vosaltres mogueu el peu.

b No mogueu el peu!

c Vosaltres, moveu el peu!

2 a Cal que vosaltres escrigueu una nota.

b No escrigueu a la paret!

c Miquel i Nona, escriviu una nota.

3 a Espera que us vengueu la moto.

b No us vengueu la moto!

c Veneu aquesta moto!

4 a Vol que reconegueu que éreu vosaltres.

b No reconegueu que éreu vosaltres!

c Reconeixeu que éreu vosaltres.

2 1 No encengueu el foc, que encara és d’hora.

2 No dissolgueu el sucre fins més tard.

3 No escrigueu cap instrucció.

11

UNITAT 2Instruccions i recomanacions II

Activitats al marge (pàgina 24)

– gaudir: passar-s’ho bé, tenir plaer…

– sacríleg → sacrílega

psicòleg → psicòloga

pneumòleg → pneumòloga

– bandejar

excloure

preveure

promoure

acolorir

– virtut

intel·ligència

rigidesa

enginy

enuig

anticossos

Activitats al marge (pàgina 25)

– ofesos és el participi d’ofendre

– dolguts és el participi de doldre

1 1 No et donis massa importància, riu de tot una mica i també de tu.

2 Si et sents sol o sola, no consentis que t’amarin les idees tristes: surt a fer un volt, lle-

geix un còmic, fes ganyotes i mira’t al mirall.

3 Val més que t’abstinguis de fer una broma si penses que ofendràs una altra persona.

4 No permetis que riguin sempre de tu. Respecta’t i fes que et respectin.

2 Feu una llista de la gent que estimeu i poseu el vostre nom a dalt de tot. Feu una llis-

ta de les vostres virtuts, aparcant la modèstia. Feliciteu-vos per totes les coses bones

que heu fet a la vida. Mandregeu al llit abans de llevar-vos. Seguiu la vostra intuïció.

Encarregueu una pizza i oblideu-vos de preparar el sopar. Excloeu de la vostra dieta

els aliments poc saludables. Apreneu a viure cada moment. Recordeu que sempre que

se’ns tanca una porta se’ns obre una finestra. Llegiu. Apreneu a dir que no. Aneu-vos-

en a la perruqueria i canvieu d’imatge. Agafeu un nadó a coll. Deixeu de fumar…

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

10

5 No segueu a l’última fila…

6 Beveu-ne una mica, d’aquest vi.

7 Compte, no us distragueu!

8 No us confongueu, és un altre noi!

9 No rigueu d’aquesta desgràcia…

10 Estigueu-vos quiets, nois!

11 Val més que no estengueu la roba.

12 No encengueu el foc fins que jo arribi.

Ortografia

1 1 Si véns amb cotxe, avisa’m, que no Si et vens el cotxe, avisa’m, que agafaré

agafaré el bus. me’n vull comprar un.

2 L’Arnau estima la seva dona. Sempre li dóna pocs diners.

3 Ves qui ho havia de dir! Afanya’t! Vés cap a l’escola!

4 Es va encomanar a Déu. El seu fillol farà deu anys aviat.

A l’hivern deu fer-hi molt fred

5 Ella en té més que tu, de llibres. Deixa’m fer-te un regal.

Vols un te o un cafè?

6 Fa temps es va aprimar una mica. La Natàlia és altíssima.

7 Vosaltres sempre ho feu a última hora. Picasso hi féu una exposició l’any 1923.

8 La tracto de vós i no pas de vostè. No me’l reclameu més, que ja vaig

tornar-vos-el.

9 Ja m’ho va dir ma mare… S’ha trencat la mà dreta.

10 No sé quan tornarà. De fet, no ho Van fer-se un petó.

sap ningú.

11 Té un gat de pèl blanc. Pel maig cada dia un raig.

12 Vens begudes i entrepans, Si véns tard no t’esperarem.

o només xiclets?

13 Si vols venir, afanya’t. Quina sort! M’ha dit que sí!

Sorgí en el si de la comissió.

No és un re, és un si.

14 Tenia la moto neta i ara és plena El seu fill ja l’ha fet avi: té una néta.

de pols.

15 No sóc el primer i m’hauré d’esperar. No sap caminar ni amb socs ni sabates

de taló.

16 No puc caminar més. L’agost és el millor mes de l’any.

17 Teniu cafè mòlt? N’hi ha molt.

18 Sempre viu al seu món. Sempre volta per aquests mons de Déu.

Mon oncle és paleta.

19 Faré melmelada de móres. Té unes amigues mores, de Nador.

13

4 No digueu la veritat!

5 No mogueu ni un peu, us podeu fer mal!

6 No fongueu la mantega fins que no us ho digui.

7 No aparegueu mai més!

3 1 Nois, espero que atengueu aquest client amb delicadesa.

2 Estudieu força i no suspengueu cap assignatura!

3 Llegiu els enunciats i responeu les preguntes.

4 No vull pas que us ofengueu, però aquest quadre és molt lleig!

5 Vol que sapigueu que encara teniu una solució possible.

6 No sigueu tan pesats!

7 Em sembla que us han demanat que no us assegueu aquí…

8 Si us plau, incloeu aquests noms a la llista.

9 Hi ha poc temps, per tant no us estengueu gaire en la xerrada.

10 Vinga, no sigueu tímids: preneu més pastes.

4 1 Els anoracs i els jerseis, esteneu-los vosaltres.

2 Aquestes accions no valen res. Veneu-vos-les.

3 Us suggereixo que no vengueu ara, sinó d’aquí a uns mesos.

4 Cal que reconegueu / reconeguis que jo acostumo a tenir raó.

5 Reconeixeu-ho: aquí es menja més bé…

6 Aquests nois són uns penques. No us cregueu tot el que us diuen.

7 Creieu-me, jo no us enganyaria pas!

8 No encengueu la calefacció, encara.

9 Quin fred que fa! Enceneu el foc ara mateix!

10 Nois, vull que us begueu tot el suc i que no en deixeu gens.

11 Nois, beveu-vos el suc, que se m’acaben els torrons!

12 Ei, sobretot, nois, no begueu si heu de conduir!

13 Si us plau, entreu a poc a poc i no segueu a les primeres files.

14 Vull que tragueu el cotxe de damunt de la vorera.

15 Molt bé, ara traieu els fulls de la carpeta i comenceu a escriure.

16 No us tragueu la jaqueta, que ens n’anem!

17 No cal que us aprengueu totes aquestes bestieses…

18 Apreneu-vos de memòria tot el que pugueu…

19 Noies, preneu tant pastís com vulgueu, demà ja menjarem bledes.

20 Apa, no prengueu / prenguis tants talls de pastís, que en faltarà!

5 1 Incloeu aquests nois a la llista.

2 Cal que cogueu molt bé la carn.

3 No escrigueu a les taules!

4 Digueu-los que de seguida arribarem.

12

UNITAT 3Instruccions i recomanacions III. Receptes

Activitats al marge (pàgina 36)

– sol → assolellats

bac → obagues

simbiosi → simbiòticament

– colonitzat → envaït

proporciona → forneix

desitjats → cobejats

alimentar-se → nodrir-se

recol·lecció → collita

– saborosagustosablanquinosaparàsit

Qüestions de comprensió (pàgina 37)

– Els rovellons i els pinetells NO són exactament el mateix bolet.

– Els Lactarius deliciosus NO es fan en zones obagues.

– NO es troben rovellons fora de Catalunya.

– Els rovellons NO necessiten els pins, només necessiten la rovellonera.

– La mare de rovelló NO és un rovelló vell.

Activitats al marge (pàgina 37)

sarments: branques de vinya

graella: estri de cuina, format per diverses barretes de ferro, que es fa servir per coure

aliments sobre el foc o les brases.

1 Prepareu la brasa d’un foc de sarments. Unteu bé la graella o, millor, la planxa amb oli

i llard. Mentre s’escalfa la planxa, humitegeu els rovellons i les patates amb la vinagre-

ta. Aparteu la planxa del foc i poseu-hi un rengle de bolets, amb el barret cap avall, un

rengle de patata i un rengle de botifarra. Torneu a col·locar la planxa sobre la brasa. Al

cap d’uns quants minuts, enretireu-la del foc per poder girar tots els ingredients amb

facilitat. Torneu a remullar les patates i els rovellons. Empolseu-ho tot plegat amb la

picada d’all i julivert. Serviu-ho tot ben calent de seguida.

Activitats al marge (pàgina 38)

– Una col que hagi quedat una mica glaçada, gebrada.

– El llard és greix de porc. Sinònims: sagí, saïm.

– arròs, ordi, civada, blat de moro / panís…

15

20 El sòl urbà és molt car. Posa’t les ulleres de sol.Diu que sap tocar el piano i no sap ni on

és el sol.Sempre em deixeu sol…

21 S’ha trencat un os del peu. Al Canadà vaig veure un ós.22 No sé què vols. Que no ho saps, que viu a Suïssa?

És el tema de què parlàvem ahir. És el mateix noi que veig sempre.

23 Fa molts anys que us admiro molt. N’heu de fer un bon ús, d’aquesta eina.

24 Té règim de separació de béns. Els bens pasturaven pel prat.

Ho has fet molt bé. He esborrat la be.

25 Omple vi de la bóta. Se m’ha trencat el taló d’una bota.

2 1 No sé si comprar-me unes botes o unes sabates més de primavera. Tu què faries?

2 Em fan mal tots els ossos! Que podríem parar una estoneta i no córrer tant?

3 Ha suspès gairebé tots els exàmens. Només ha aprovat el de ciències i el d’anglès.

4 Em sembla que després em depilaré, perquè ja tinc uns pèls…

5 Aquest llibre me l’ha regalat el meu nét petit, que és un sol.

6 Saps si venen res per menjar, en aquell pavelló? Si més no, s’hi deu poder prendre un

cafè o un te…

7 Té un projecte molt enginyós. Aviat serà un fenomen mediàtic.

8 Sempre ens dóna alguna cosa, perquè és molt desprès.

3 La meva germana feia ben bé dos anys que no m’escrivia. Ahir en vaig rebre una carta

que no és una simple carta de família amb petits detalls domèstics i, àdhuc, sobreente-

sos que aquestes cartes comporten, sinó que, estimats cavallers, aquesta carta és el crit

angoixat d’una pobra dona en demanda de socors, humilment i terroríficament formu-

lada, contra un perill misteriós i, fins i tot, gosaria dir, sobrenatural, si les meves convic-

cions científiques no em llevessin (sigui dit amb el perdó de mossèn Matons) la possibi-

litat d’usar aquest adjectiu abans d’una experimentació in situ del fenomen investigable.

No cal que us digui que, com a científics, aquesta carta ens interessa de manera extraor-

dinària, i no dubto ni un sol moment a manifestar la meva convicció que, si els fets afir-

mats en la susdita carta són exactes i certs, llavors, estimats amics, és que la Providència

ens ha posat entre les mans l’afer del segle, per a lluïment perpetu de la ciència catala-

na.

14

de-: debatre, demetre, decebre, decórrer

in-: infondre, incórrer, incloure

re-: remetre, rebatre, refondre, recórrer, recloure

o-: ometre, ocórrer

per-: permetre, percebre

trans-: transmetre, transcórrer, transfondre

des-: descórrer, descloure

2 1 No sé si a la reunió de la setmana que ve esmentarem aquesta qüestió, però segur

que debatrem aquell altre aspecte polèmic.

2 Potser han permès aquest disbarat perquè hi tenien alguna cosa a guanyar.

3 Si perceps alguna sensació diferent ja m’ho diràs.

4 Diu que les escultures del concurs d’enguany l’han decebut una mica, perquè es pen-

sava que serien com les de l’any passat.

5 Si vols que t’hi càpiguen aquestes cadires, al cotxe, caldria que abatessis els seients de

darrere.

6 Ara bé, no sé què us esperàveu que us diguessin després d’haver irromput de cop a

la celebració sense avisar.

7 Em sembla que ja li han tramès el missatge.

8 Ara que la fàbrica ja els torna a rutllar més bé potser el readmetran.

3 1 Si podeu, m’agradaria que difonguéssiu l’obra d’aquest autor.

2 Corre, Santi! Afanya’t, que ja hauríem de ser fora.

3 No voldríem que vosaltres recorreguéssiu als vostres cosins. Si us falta res, nosaltres

us podem ajudar.

4 Tant pot ser que ara els dies transcorrin sense pena ni glòria com que passin esdeve-

niments transcendents.

5 Em sembla que encara confonc l’Olga amb la seva germana bessona, i no sé mai

quina de les dues he vist.

6 Si l’Antònia i tu correguéssiu a la marató de diumenge, aleshores faríem la calçotada

un altre dia.

7 Val més que prengueu les postres sense esperar-nos, si no voleu que se us fonguin els

gelats.

8 Si hagués volgut que difonguéssiu la notícia, no us sembla que us ho hauria dit?

9 Si correguessis una mica més l’atraparies…

10 No us confongueu: la maleta que heu d’agafar és la de pell.

11 Ja és oficial que dimiteix, però diu que no cal que ho difonguem.

4 1 El regal incloïa fins i tot unes entrades per al teatre.

2 Ens van renyar perquè deien que nosaltres excloíem els seus partidaris.

3 En aquella cel·la els guàrdies hi recloïen els presos de consciència durant el franquisme.

17

2 Bulliu la col 20 minuts en aigua salada. Escorreu-la i trinxeu-la una mica. Salpebreu-la

lleugerament. Dins una paella prou ampla, fregiu una mica la cansalada amb el llard i

poseu-hi també la llonganissa tallada a rodanxes. Afegiu-hi la col. Barregeu-ho tot deli-

cadament i aplaneu-ho amb una forquilla. La col ha de quedar com un puré molt fi. Feu-

ho enrossir tot plegat d’una banda durant 7 o 8 minuts. Després gireu-ho amb un plat

o una tapadora i feu enrossir l’altra banda. Hi ha qui hi afegeix unes quantes patates

bullides aixafades. Podeu servir el trinxat en una cassoleta de fang, acompanyat, si pot

ser, de pa de sègol.

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic• 1 carn cuita → carn crua

2 pa tou → pa dur

3 tall gras → tall magre

4 col tallada → col sencera

5 plata estreta → plata ampla

6 delicadament → barroerament / grollerament

7 foc viu → foc fluix

8 puré fi → puré gruixut / bast

9 crema clara → crema espessa

10 rodanxes primes → rodanxes gruixudes

• 1 Han construït un pont altíssim sobre el riu Tarn.

2 Com que demà és el teu aniversari, prepararé un pa de pessic ben bo.

3 En aquests moments el govern elabora un pla de xoc per frenar la inflació.

4 Totes les organitzacions han portat a terme tasques humanitàries.

5 L’empresa Bosc a partir d’ara deixarà de fabricar batedores elèctriques.

6 En aquell taller tan antic hi confeccionaven els barrets més elegants de Barcelona.

7 Aquest poema que has escrit és molt emotiu.

8 Aquest pobre noi treballa més hores que jo, a l’oficina, que ja és dir!

9 La magnòlia estava plantada en mal lloc, no creixia gens.

10 Mira, la gallina més jove ja ha post un ou!

Morfosintaxi

1 a-: abatre, acórrer

co-: concebre, confondre, concórrer, concloure, corrompre

16

4 Capa gasosa que envolta la Terra: atmosfera

5 Glòbul blanc: leucòcit

6 Dispositiu regulador de la temperatura: termòstat

7 Monument que consisteix en una sola pedra alta plantada a terra: monòlit

8 Os pla i ample que hi ha a l’espatlla: omòplat

9 Part del sistema nerviós dins la columna vertebral: medul·la

10 Arma explosiva que es pot llançar contra un objectiu: míssil

3 L’exposició del Museu Egipci permet aproximar-nos a la civilització faraònica i a la seva

religiositat des d’una òptica diferent, tot introduint-nos en diverses facetes de la vida de

les dones de l’antic Egipte, com Cleòpatra VII. Són peces que permeten aproximar-se a

les dames que van viure i van governar a Egipte. Un dels aspectes més extraordinaris de

la civilització del Nil és el paper tan actiu i determinant que van tenir les dones en la seva

història. Les egípcies, des de les èpoques més remotes, van gaudir d’un grau de lliber-

tat que les col·locava en una posició privilegiada davant les seves contemporànies. En el

món faraònic, la dona tenia dret sobre la seva vida i sobre els seus béns. També la mito-

logia es feia ressò d’aquesta posició, ja que les deïtats femenines protagonitzen alguns

dels mites més rellevants.

El foc olímpic dels Jocs de Barcelona s’encengué el 5 de juny de 1992. Al Temple d’Hera

d’Olímpia, a Grècia, els raigs de sol van encendre la flama que va presidir la inauguració

i desenvolupament dels Jocs de la XXV Olimpíada.

En la cerimònia d’obertura es va voler reflectir el caràcter europeu i la vitalitat mediter-

rània de la ciutat: la lluminositat dels carrers, la simpatia de la gent, la constància en la

postulació olímpica, el rigor i la tenacitat en el treball…

Els espais en què es van celebrar les diverses competicions dels 25 esports olímpics (les

quatre àrees Olímpiques: Montjuïc, la Diagonal, la Vall d’Hebron i el Parc de Mar al barri

del Poblenou, juntament amb les subseus), han estat, posteriorment a la seva construc-

ció o renovació, instal·lacions per a la pràctica i difusió d’aquests esports.

Dels 25 esports olímpics, tretze es van celebrar íntegrament a Barcelona: atletisme, bàd-

minton, esgrima, gimnàstica, halterofília, judo, lluita, natació, tennis, tennis de taula, tir

amb arc, vela i voleibol. La resta dels esports olímpics (ciclisme, handbol, futbol, pira-

güisme, rem, hípica, pentatló modern, tir olímpic, basquetbol, boxa, beisbol i hoquei) i

els tres esports de demostració (pilota basca, taekwondo i hoquei sobre patins) es van

disputar a les subseus pròximes a Barcelona.

Gao Xingjian, prohibit al seu país i desconegut al món, passarà a la història perquè és el

primer Nobel de literatura xinesa, això sí, davant el mutisme de les autoritats del seu

país, que no han volgut pronunciar-se sobre l’atorgament del guardó més prestigiós de

les lletres universals. Traduït sobretot a França, Xingjian té una obra multidisciplinària.

Xingjian va marxar de la Xina el 1987, després que la seva obra de teatre L’altra riba fos

19

4 Quan tu concloïes la teva novel·la, en Roger tot just començava la seva, per la qual

cosa és impossible que la teva plagiï la seva.

5 Es va espatllar el televisor precisament quan la protagonista descloïa els llavis després

de mesos en coma.

6 Va arribar la notícia en el moment en què el president cloïa la sessió.

7 Aquells esdeveniments encloïen molts ensenyaments.

5 1 Potser quan l’hagin readmès al club tornarà a disputar partits d’exhibició.

2 Va dir que podríem fer una exposició de les fotografies del viatge només en el cas que

recorreguéssim tot el país de dalt a baix.

3 Saps segur que ells t’interrompran. Amb tot, has d’intentar d’explicar la nostra pos-

tura fins que puguis ja que, si més no, quedarà constància de l’intent.

4 La llista dels candidats abans sempre incloïa algun membre del grup més crític.

5 L’actitud dels seus alumnes m’ha decebut molt.

6 No sé com encara conceps esperances que la teva relació amb la Lluïsa es pot redre-

çar.

7 Si tu correguessis més arribaríem abans.

8 Quan cloíem bé l’ampolla podíem beure xampany al vespre i no estava gens esbravat.

9 Ens ha permès d’assistir-hi acompanyats d’un advocat.

10 Demà debatrem aquest tema a la reunió de la tarda i encara no l’hem estudiat.

11 L’obra d’aquest pintor s’ha difós molt més als Estats Units que no pas aquí.

12 Jo sempre confonc aquesta paraula amb aquella altra.

13 Diu que aquesta tarda han batut molts ametllers i que per això ara estan tan cansats.

14 Aquell candidat sempre començava els mítings dient que el poder, a ell, no el

corrompria mai.

Ortografia

1 1 De mica en mica el poble iber es van anar romanitzant.

2 A Terrassa hi havia hagut moltes empreses del sector tèxtil.

3 Porto ulleres tot i que no tinc ni una diòptria a cada ull.

4 És poliglot: parla vuit llengües.

5 Ha portat el cotxe al mecànic, no per un problema de motor sinó de xassís.

6 Vaig guanyar quan li vaig fer escac i mat amb un alfil.

7 He anat al metge: diu que tinc acne, torticoli i un èczema! I fa dos mesos vaig tenir

una pneumònia.

8 La revista s’interessa pels temes que afecten l’elit social.

2 1 Membrana de l’orella que vibra amb els sons que vénen de fora: timpà

2 Instrument musical de vent fet de fusta que té forma de tub estret: oboè

3 Animal vertebrat que es mou arrossegant el cos per terra: rèptil

18

21

prohibida, i l’any següent va establir-se a França. És per això que l’autor, sempre militant

contra la Revolució Cultural xinesa, s’ha difós sobretot a França. Resident en un petit

poble prop de París, Bagnolet, l’autor no amagava ahir la seva sorpresa per la concessiódel premi: «És un miracle», repetia.

Les obres de teatre de Xingjian, molt influenciades pel teatre d’avantguarda del segle xx

i pel teatre de l’absurd, són les que li han portat més problemes amb el règim del seu

país. «He tingut la mania d’escriure des de sempre. Això m’ha causat desgràcies i pati-

ments a la Xina, però res no m’ha fet aturar. Fins i tot en el període més dur del règim

xinès he continuat escrivint per a mi, sense pensar que ho publicaria un dia.»

20

UNITAT 4Text explicatiu I

Activitats al marge (pàgina 48)

– Bodega: espai interior d’una nau, concebut per posar-hi càrrega.

Celler: lloc on s’elabora i guarda el vi.

– Tots són recipients que serveixen per guardar i transportar vi.

– vinya, viticultura, vinyers, vinícola

– cep

– món, però mundial

remunta

rigorosos

Activitats al marge (pàgina 49)

– Barrusca: raïm despullat dels grans.

Tanins: taní, substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts tei-

xits vegetals. La presència de tanins en la fruita i derivats, com el vi, determina que tin-

guin cos; en el te, el cafè i el cacau ocasionen el tast astringent.

– pellofa: pell

suren: suro, surar

1 Elaboració de vins negresUna vegada recollits els raïms, separeu els grans de la barrusca i, tot seguit, espremeu-

los aixafant-los.

La fermentacióÉs el procés natural el sucre del most es transforma en alcohol etílic i anhí-

drid carbònic. La fermentació del vi negre dura de 8 a 12 dies, a una temperatura de 26º C

a 29º C. La temperatura de fermentació és molt important per elaborar vins aromàtics,

naturals i nets.

Per controlar l’adequada fermentació dels llevats cal que empreu un procediment higiè-

nic i controlat, adequat al volum de la producció i a les exigències de qualitat.

Els pigments colorants que contenen les pellofes dels raïms, que suren sobre el most

durant el procés de fermentació, aporten color, aroma i tanins als vins negres. Moveucada dia les pellofes perquè es barregin amb el most, cal que les

alceu a la superfície.

Comprovareu que els vins negres fan una segona fermentació, l’àcid màlic,

un àcid verd i dur, es transforma en àcid làctic, procés que els fa esdevenir més suaus al

paladar.

en la qual

per a la qual cosa

en el qual

Morfosintaxi

1 1cabut, cabuda… 2 interromput, interrompuda… 3 compromès, compromesa…

4 difós, difosa… 5 concorregut, concorreguda… 6 exclòs, exclosa… 7 post, posta…

2 1 Quan s’hagi post el sol ja podrem sortir, perquè no farà tanta calor.

2 Qui ha inclòs el marit de la Raquel a la llista de convidats?

3 Aquells empresaris han promogut la construcció d’un nou hotel.

4 Diu que els havien promès que canviarien les condicions de treball.

5 Com que aquells components s’han corromput no hem pogut fer l’experiment.

6 Fins que no m’hagi venut / vengut el pis no me n’aniré a viure a Londres.

7 Les teves al·legacions no han estat admeses.

8 Quan la infermera m’ha netejat la ferida encara m’ha cogut molt.

9 En pocs segons la sala d’exposicions s’ha omplert de gent.

10 Ja hem resolt l’enigma: el lladre ha confessat…

3 1 vingut, vinguda 2 aparegut, apareguda 3 cabut, cabuda 4 imprès, impresa 5 establert,

establerta 6 complert, complerta 7 nascut, nascuda 8 inclòs, inclosa 9 cabut, cabuda

10 interromput, interrompuda 11 confós, confosa 12 estat, estada o sigut, siguda

13 dut, duta 14 sabut, sabuda

4 1 Diria que aquesta obra de teatre l’ha commogut més que no es pensava.

2 Les regles d’aquesta competició s’haurien d’haver establert abans de començar el pri-

mer partit.

3 No sé on ha après a fer funcionar aquest programa informàtic, perquè fa un mes no

sabia ni engegar l’ordinador.

4 Potser quan hàgiu refós les dues entitats en una ja no tindreu tants problemes finan-

cers.

5 Quan la teva part estigui impresa, avisa’m, que en farem fotocòpies.

6 Enguany la fira ha estat més concorreguda que mai perquè s’hi han fet activitats molt

innovadores.

7 Tothom es pensava que vivia reclosa en un convent de clausura, però en realitat tre-

ballava al Brasil d’infermera.

8 Li agradaria que us haguéssiu compromès a col·laborar en aquest projecte ja fa temps.

5 1 Va entrar a la casa baixant per dins de la xemeneia. (correcte)

2 Aquell dia va provar d’arribar al cim, però va fracassar llastimosament.

3 Em vaig fer un tall amb el ganivet, i se’m va seccionar un tendó.

4 Em vaig fer un tall amb el ganivet tallant pernil. (correcte)

5 L’any 1300 posaren la primera pedra de l’església, i la van acabar dos segles després.

6 Es va estripar els pantalons baixant pel tobogan. (correcte)

23

Acabada la fermentació, obtindreu el vi de gemma. I amb les pellofes, la polpa i les lla-

vors sobrants aconseguireu, mitjançant un premsatge suau, un vi de premsa.

Envelliment

Tots els vins negres se sotmeten a envelliment en bótes de roure i posteriorment madu-

ren en ampolla. Cal que concediu una gran importància a la selecció de les fustes d’en-

velliment i que escolliu bótes de roure francès o de roure americà, segons l’harmonia

aromàtica que cerqueu. Al nostre celler utilitzem una bóta amb una capacitat de 300

litres, permet un contacte més gran i més íntim del vi amb la fusta.

Tingueu / teniu cura i mesureu especialment els temps d’envelliment dels vostres vins.

Us aconsellem que els envelliu en bótes de roure nou, per tal de complementar les pro-

fundes aromes del vi i aconseguir així un equilibri entre el vi i allò que aporta la fusta, de

manera que el resultat tingui la qualitat òptima.

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic• guaitar, fitar, entrellucar, esguardar

1 esguardar

2 fitar

3 guaitar

4 entrellucar

engolir, menjotejar, devorar, cruspir-se

1 devorar

2 engolir

3 cruspir-se

4 menjotejar

enraonar, garlar, dialogar, remugar

1 garlar

2 enraonar

3 remugar

4 dialogar

• 1 dormir → pesar figues, fer nones, fer una becaina

2 morir → fer el darrer badall, estirar la pota, anar-se’n a l’altre barri

3 manar → remenar les cireres, tallar el bacallà, portar la batuta

4 enfurir-se → enfilar-se per les parets, treure foc pels queixals, sortir de fogó

que

22

9 Es veu que s’ha confós de persona i li ha clavat un clatellot.

10 Incloent-hi aquest paràgraf, el text és molt més clar.

11 Es passaven el dia fent soroll i interrompent la feina.

12 Torna-li a repetir l’adreça: no t’ha entès.

13 En Takamuro ha compost l’himne de l’equip.

14 Que bé! M’hi ha cabut tot!

Ortografia

1 1 En la nostra empresa conduïm, construïm, produïm… sense parar!

2 Li vaig dir que li agraïa molt l’atenció, però que jo no traduïa documents, sinó que els

produïa.

3 Volia que l’obeís, no tolerava que obstruís la seva acció de govern.

4 Va adduir que en poc temps es constituiria la comissió.

5 Si substituíssim el puntal per una biga no destruiríem l’harmonia de l’obra.

6 Els nois intuïen que el pare era un egoista, però l’obeïen igualment.

7 Si netegessis la bóta més sovint no s’obstruiria amb la mare del vi.

8 Els pobles envaïen els seus veïns, els destruïen els poblats, els aïllaven, els prostituïen.

9 La cantant seduïa el seu públic amb un somrís maliciós.

2 1 T’aconsello que denunciïs aquesta irregularitat.

2 Vull que actuïs immediatament.

3 Volen que l’Anna anunciï el seu producte.

4 El monitor els diu que vol que suïn la cansalada.

5 Cal que es creïn les condicions necessàries.

6 Ja cal que estalviïn, si volen marxar de viatge.

7 No és que no pronunciïs bé, és que no et sento.

8 Espero que apreciï l’esforç que has fet!

9 Quan avaluïs la seva feina, sigues considerat.

10 Si t’agrada, no hi renunciïs!

3 1 Persona que transita o va per la via pública: transeünt

2 De geni fort: geniüt

3 Que fa orinar: diürètic

4 Que és originari de tal lloc: oriünd

5 Conjunt de veïns d’un poble, d’un barri, d’un carrer: veïnat

6 Taca moradenca, produïda per acumulació de sang: sangtraït

7 Violació de la fidelitat que devem a algú o alguna cosa: traïció

8 Resina: reïna

9 De cua d’ull: de reüll

10 Qualitat d’espontani: espontaneïtat

11 Fer homogeni: homogeneïtzar

25

7 Va telefonar a la Mireia, pensant que voldria parlar amb ell (correcte)

8 L’aigua va baixar de cop per la riera, i va causar grans destrosses.

9 Era feliç, vivint aquella vida de pobre de solemnitat. (correcte)

10 Va caure de la moto, i es va trencar el braç.

11 El ferit fou traslladat a l’hospital, però va morir en el trasllat.

6 1 Tinc mal de cap perquè els paletes han estat picant la paret tota la tarda. (correcte,

acció reiterada)

2 Ja ho sabem, des de sempre les modes canvien contínuament.

3 No sabem per què ara dieu això.

4 Seria interessant conèixer què opinen els que no s’han manifestat.

5 Des de fa uns dies no sabem què ens passa…

6 Últimament l’equip té / ha tingut una mala temporada.

7 On eres, ahir? Et vaig estar trucant tota la tarda… (correcte, acció reiterada)

7 1 sortint / surtin / surti’n

a Mentre anàvem sortint encara hi havia gent que entrava.

b De pressa, vostè, afanyi’s, i surti’n ràpid, del local, que es pot encendre!

c Tot sortint del teatre em vaig començar a trobar malament,

d Quan els sembli bé, surtin de la sala.

2 comprenent / comprenen / comprèn-ne

a Diu que els seus companys no el comprenen.

b Si els parléssiu en català, molts l’acabarien comprenent sense ni adonar-se’n.

c Si no pots comprendre’ls tots, comprèn-ne uns quants, com a mínim!

d Quan ho anava comprenent una mica m’animava, però segons qui parlava no ente-

nia ni mitja paraula.

3 bullint / bullin / bulli’n

a Si necessita més ous durs, bulli’n uns quants més després.

b Aquesta sopa hauries de mantenir-la bullint aproximadament durant cinc minuts.

c Hi havia la llet bullint, el pa cremant-se, el cafè vessant-se... i ell encara era a la dutxa.

d Quan la llet i el brou bullin, avisa’m.

8 1 Sabent com sap que arribarà tard, per què no truca?

2 És un tossut, el Pol, podent-hi anar amb tren, hi ha anat amb cotxe!

3 Assegurava que els companys l’havien empès a fer-ho.

4 Després de tants anys, continuava vivint al mateix poble on va néixer.

5 Que teniu cafè mòlt?

6 Els han ofert de dirigir l’obra La teulada esquerdada.

7 No ens van dir pas que estiguéssim inclosos a la llista…

8 Continuen debatent l’article tercer de la llei.

24

UNITAT 5Text explicatiu II

Activitats al marge (pàgina 62)

– Part explicativa: els dos primers paràgrafs.

Part instructiva: els dos últims paràgrafs.

– excrements → dejeccions, femta

alimentat → nodrit

matxucar → masegar

precipitacions → pluges

– pólvora → polvoritzadors

través → travessar

pèl → peluix

perceptible → imperceptible

– èczema

pròpia

al·lèrgia

andròmines

Qüestions de comprensió (pàgina 63)

– En el text hi ha una definició d’àcar, fins i tot del significat del nom llatí.

«Després de tot el que hem explicat més amunt…»

«Per exemple, el lector (o la lectora) en aquest moment, sigui allà on sigui de casa

seva, també respira àcars…»

– Hi ha voluntat de proximitat, que es pot apreciar en diferents aspectes del text:

Els autors empren la primera persona del plural, que crea empatia.

També s’adrecen al lector en algun moment del text, amb la intenció de connectar-hi.

Recomanen i donen consells.

– Sense dir-ho clarament, insinuen que també en el camp dels productes per als al·lèr-

gics hi ha molt interès a fer negoci.

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic• 1 S’han posat d’acord i ho han dit alhora.

2 Estàvem d’acord que no havíem de desvelar el secret.

27

4 1 Aquest arbre es diu saüc.

2 Reproduïa una escena que era esfereïdora.

3 Ja s’ha obert el període de preinscripció.

4 És una mica rabiüt.

5 Té problemes d’oïda.

6 Es va produir un curtcircuit.

7 L’accident va succeir en una cruïlla.

8 L’habitació es veia buida, mal aïllada, plena de taques d’humitat…

9 Tot i que era un traïdor, el veneraven com un heroi.

10 No podia ser una coincidència: sempre el guaitava de reüll.

11 Què hi feia aquesta eina del Raül sota el coixí.12 Conduïa amb gran espontaneïtat, com si fos el xofer de debò.

5 Una nena de 13 anys guanya el concurs de les vambes més pudents als EUANova York.– Una nena de 13 anys de l’estat de Utah ha obtingut el dubtós honor de pos-

seir les vambes més pudents dels EUA, com ha quedat comprovat en un concurs con-

vocat per conèixer fins on pot arribar la pestilència del calçat juvenil. Katharine Tuck va

mostrar ahir, orgullosa, les seves gastades i ennegrides vambes, que feien una intensa i

increïble pudor que gairebé va fer desmaiar un dels jutges.

En la competició, que patrocina una marca de productes per a la higiene dels peus, es

van disputar el títol sis joves més, cada un armat amb un parell de vambes capaces de

convertir les seves habitacions en terrenys infranquejables.

Un expert de la NASAEntre els encarregats d’avaluar l’estat de descomposició i brutícia del calçat, i especial-

ment de la degeneració de la sola, la llengüeta, els cordons, i sobretot l’olor, destaca un

membre de la NASA, George Aldrich, especialista químic per a les missions espacials. S’hi

va unir, segons un comunicat difós pels organitzadors del concurs, el doctor Joel

Goodman, fundador i director de The HUMOR Project, una organització compromesa

amb la promoció del bon humor. La jove Katharine li ha pres el títol a McKenna Dinkel,

un nen d’Alaska que, tot i que només té set anys, l’any passat va aconseguir desbancar

tots els seus contrincants.

Cap trucEn les seves declaracions després de guanyar el concurs, la nena va anunciar que no

havia fet res especial per aconseguir erigir-se amb aquest títol nacional. «Les meves vam-

bes han arribat a estar així de brutes i pudents només de portar-les cada dia per estar al

pati, fer esport i jugar», va apuntar.

26

6 Marxaré de viatge amb el meu pare, que ara viu amb mi. (explicativa)

7 Marxaré de viatge amb la noia que et vaig presentar.

8 Parlaven amb en Pep Collell, que tenia una mica de pressa. (explicativa)

9 Parlaven amb un noi que tenia pressa.

4 (La resposta és oberta, però oferim un exemple possible.)

1 El cotxe que ens ha avançat és molt nou.

2 Aquell viatge tan llarg que vam fer l’any passat va ser el millor.

3 Una senyora que sempre parla amb nosaltres ens ho va dir.

4 La casa on vaig passar la infantesa era una masia molt gran.

5 Les rajoles que vam triar ahir m’agradaven més.

6 La dependenta a qui vas donar propina ens va atendre molt bé.

7 Em va aturar aquell guàrdia que ja m’havia posat una multa fa temps.

8 Les arracades que m’he comprat al matí ara em fan mal.

5 1 El vestit que em vas regalar no em va bé.

2 El llibre que llegeixo és molt interessant.

3 He perdut el disc que vosaltres em vau regalar.

4 M’agrada molt la professora que era al mercat.

5 Voldríem tenir aquesta feina que és tan ben pagada.

6 He vist la pel·lícula que em vas recomanar.

7 S’ha embrutat amb la cadira que tu has pintat.

8 Hem telefonat a l’electricista que va venir ahir.

9 Comprarem aquell cotxe que anuncien des de fa dies.

10 S’ha mort la tortuga que va salvar el Pepus.

6 2 A mi no m’agrada la pel·lícula. Em vas recomanar la pel·lícula.

3 M’ha deixat la casa. Ha llogat la casa a Tortosa.

4 La professora ja no hi és. Vas tenir la professora l’any passat.

Ortografia

1 1 basc, gavardina, pavelló

2 acabar, bigues, bolcar

3 advocada, desimbolta, vedella

4 bava, rebentar, cavall

5 avi, esvelt, covard

La resta de l’activitat és oberta.

2 1 El camió circulava massa de pressa i va envair el carril contrari.

2 No respira prou bé perquè té l’envà nasal desviat.

29

3 És necessari que envieu aquests e-mails ara mateix.

4 Si no ho vols per a tu, no ho has de voler per als altres.

5 Era tan clar que la mateixa afectada ho va reconèixer.

6 On vas amb tants enciams? Faràs una bona enciamada.

7 És molt fosc, ja. Vols dir que no hauries d’encendre els llums del cotxe?

8 Els nens han de menjar a les hores adequades.

9 Tota la nit que volto perquè no podia agafar el son.

10 Si doblegues el sobre, el caixer automàtic no te l’acceptarà.

Morfosintaxi

1 3 El gat que ens va estripar la tapisseria s’ha escapat.

que = gat (el gat ens va estripar la tapisseria)

4 Ell, que encara no ha estat mai premiat, ja no hi participa.

que = ell (ell encara no ha estat mai premiat)

5 La capsa de les claus és dins el trinxant que hi ha a la saleta.

que = trinxant (hi ha el trinxant a la saleta)

6 L’equip que va golejar el del teu germà no era ni de tercera divisió.

que = equip (l’equip va golejar el del teu germà)

7 Ja no es recorda de la promesa que li va fer ahir.

que = promesa (li va fer la promesa ahir)

2 Vicent és un noi seriós, que s’entossudeix en tot, que xerra molt, però que treballa

sempre.

Vicent és un noi seriós, tossut, xerraire, però treballador.

La seva dona, Empar, és molt simpàtica. És una persona molt activa, que camina molt i

que pateix per tothom.

És una persona molt activa, caminadora i patidora.

Tenen un gos molt eixerit, que té el pelatge rossenc, i que es belluga sense parar.

Tenen un gos molt eixerit, pèl-ros, i bellugadís.

Tenen una neboda que plora molt i que tot ho trinxa i estan una mica espantats.

Tenen una neboda ploranera i entremaliada i estan una mica espantats.

3 1 El locutor que havia estat acomiadat ja treballa en una altra emissora. (En principi,

especificativa, però si li volem donar matís explicatiu, l’oració de relatiu ha d’anar

entre comes.)

2 M’ho ha dit l’Aurora Vidal, que sempre està ben informada. (explicativa)

3 L’arquitecte que m’agrada més no té cap maqueta a l’exposició.

4 La Maria Pla i Pou, que ara treballa a l’ICS, també vindrà a sopar. (explicativa)

5 L’Andreu, que volia fer la visita guiada, ho havia d’haver demanat abans. (explicativa)

28

11 El terra era cobert de rajola basta.

12 Van admirar la vasta amplitud de la finca.

13 La vaga de taxistes ha tingut un seguiment escàs.

14 No patiu: portem una baga per tibar el cotxe.

6 Abans de l’alba estic llevat guaitant cap al nord. Quan els roses i malves de l’aurora

es comencen a fer daurats, les taquetes es tornen a materialitzar sobre la faç vasta i

buida de la planúria; no n’hi ha pas tres, sinó vuit, nou, deu, potser dotze.

Amb un pal i una camisa de lli faig una bandera i surto a cavall cap als estrangers. El

vent ha minvat, l’aire és transparent, vaig comptant mentre cavalco: dotze figures

minúscules en un pendís i darrere seu, lluny, la insinuació remota i espectral de les mun-

tanyes. Llavors, quan les miro, les figures es posen en moviment. Formen una filera,

semblen formigues pujant pel coster. Quan arriben a la cresta s’aturen. Un remolí de

pols els enfosqueix, després desapareixen: dotze homes a cavall sobre la línia de l’ho-

ritzó. Continuo avançant amb treballs, la bandera oneja sobre la meva espatlla. No

moc els ulls de la cresta, però no sé veure el moment en què desapareixen.

31

3 Han enviat més tropes a l’Iraq.

4 Aquesta fusta és envernissada o encerada?

5 Sempre he envejat la seva discreció.

6 Van envoltar la ciutat i hi van penetrar pel sud.

7 Com que era festa major feien ball a l’envelat.

8 La nostra empresa només utilitza envasos reciclables.

9 L’argument de la novel·la era misteriós i envitricollat.

10 Aquest toro ens mira malament. Vols dir que no ens envestirà?

3 Va dir que em convidava a sopar, però jo crec que sabia que era força improbable

que jo hi accedís. Era un calb d’aquells atractius, la seva calvície resultava

provocativa. Potser el que era més torbador era com es movia, com et mirava.

Em vaig mossegar el llavi. Avaluava mentalment si aquell noi era una troballa o si em

ficaria en un embolic. Feia tants mesos que no sortia amb ningú que ja m’hi havia ave-

sat. Potser sí, que m’hi havia de llançar. Potser era el moment de fer una bona rebol-

cada i superar la meva covardia habitual…

4 1 Líquid nutritiu que circula a través del teixit vascular de les plantes: saba

2 Afecció per virus: virasi

3 Provocar tedi, avorriment: avorrir

4 Excrescència de la pell: berruga

5 Massa esferoïdal groga que hi ha a l’interior dels ous: rovell

6 Ventall: vano

7 Dilatació permanent d’una vena: variu / variça

8 Campament de nit al ras: bivac

9 Mandra: galvana

10 La roba, embarassar els moviments de qui la porta: engavanyar

11 Part carnosa mòbil que limita l’obertura de la boca: llavi

12 Calçat rústic de cuir que es lliga amb corretges al turmell: avarca

13 Conjunt de vehicles de transport que tenen la mateixa destinació: autobús

14 Encreuar una cama davant d’algú que camina per fer-lo caure: fer la traveta

5 1 Embolica-li la cama amb una bena.

2 Quan s’enfada se li marca una vena al front.

3 Aquests estampats no estan gens en voga, aquest any.

4 Voldria arreglar el seient d’aquesta cadira de boga.

5 Encara no m’has cosit la veta a la bata!

6 A aquest volum li assignarem la lletra beta de l’alfabet grec.

7 Finalment, quants vots han resultat nuls?

8 Mira quins bots fa aquest cabridet!

9 Només vull que tornis sa i estalvi.

10 A aquesta noia li falta un bull!

30

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic• 1 a poll

b poll

2 a mussol

b mussol

3 a grill

b grill

4 a deu

b deu

• 1 coll / coll / coll

2 paper / papers / papers

3 mare / mare / mare

Morfosintaxi

1 1 L’escriptora a qui / a la qual van donar el premi és molt coneguda.

2 El creuer de què / del qual et vaig parlar s’ha suspès.

3 El tren en què / en el qual / amb què / amb el qual viatgen és un vehicle moderníssim.

4 La noia de qui / de la qual parlaves, vindrà més tard, oi?

5 Les conclusions a què / a les quals hem arribat són les següents: …

6 L’entitat on / en què / en la qual se celebraran els actes organitza el certamen.

7 El xicot amb qui / amb el qual passejaves, és parent teu?

8 L’enemic contra el qual lluitaven semblava invencible.

9 No sé quin és el paper amb què / amb el qual han confeccionat l’àlbum.

10 La porta per on / per la qual / per què s’accedeix a l’edifici té un arc gòtic.

11 No li va agradar gaire el crit amb què / amb el qual el van rebre.

12 Vaig localitzar la clienta a qui / a la qual havíem telefonat.

13 Ha abandonat la idea per la qual / per què lluitava des de fa tant temps.

14 Aquell era l’home de qui / del qual m’havia d’enamorar.

15 Travessaran ràpidament el pont per on / pel qual / per què ha passat el comboi.

2 1 funció sense preposició 2 funció amb preposició tònica 3 funció amb preposició àtona

4 funció sense preposició 5 funció sense preposició 6 funció sense preposició 7 funció

amb preposició àtona 8 funció amb preposició tònica 9 funció sense preposició 10 fun-

ció amb preposició àtona

33

UNITAT 6Text explicatiu III

Activitats al marge (pàgina 76)

– No és en central, sinó que està escrit en varietat valenciana:

«Siga el que siga el meu estil…»

«... vaig aprendre a llevar-me la màscara…»

«que el llibre influesca»

«si tornara a nàixer, seria professor una altra volta, encara que haguera de…»

«de la seua una gran història.»

– M’he adonat.

– Tant de bo…

Activitats al marge (pàgina 77)

– títol, però titulació

avaluació

– un avantatge

un costum

un dubte

una anàlisi

1 «Abans un universitari podia obtenir unes qualificacions excel·lents només anant a clas-

se, empassant-se el rotllo del professor i estudiant l’últim dia, si treia un bon resultat a

l’examen. Ara això s’ha acabat: s’han reduït les lliçons magistrals, es potencia el treball

en petits grups i l’alumne ha de tenir un treball constant per preparar-se les pràctiques.

Si no se supera l’avaluació continuada, no es pot aprovar el curs.»

Així resumeix Hèctor López Bofill, professor de dret constitucional de la UPF, el canvi que

ha constituït l’adaptació dels estudis de dret a l’espai europeu d’ensenyament superior.

Una nova metodologia que consisteix a passar «d’ensenyar a aprendre» i que haurà d’es-

tar implantada en tots els títols universitaris el 2010.

A dret, les exposicions magistrals han disminuït a menys de la meitat (de 50 a 20 hores

per trimestre). En canvi, s’han estès les anomenades classes de subgrup, uns seminaris

d’uns 20 estudiants en què es potencia «la capacitat discursiva dels alumnes, el plante-

jament de casos, la resolució de litigis, l’argumentació i la defensa de textos que han

hagut de llegir prèviament…», explica López Bofill. Per a aquest professor, que qualifica

els resultats obtinguts en la primera avaluació d’«èxit espectacular», el gran avantatge

del nou mètode és que els estudiants «se senten implicats en l’aprenentatge des del pri-

mer dia, treballen els materials amb més profunditat, desenvolupen noves habilitats i

assimilen molt més bé els continguts de la matèria». «Per primer cop veiem els estu-

diants a la biblioteca no només estudiant apunts, sinó llegint llibres de les prestatgeries»,

afirma Maurici Pérez, vicedegà d’aquests estudis.

32

5 a pam

b pam

6 a moll

b moll

c moll

d moll

10 Aquests acords, a què han arribat a l’últim moment, es mantindran durant un any.

11 Els pagesos amb qui discuties són d’Osona.

12 La feina a què es dedica és molt estressant.

13 L’home de qui està enamorada viu a la Xina.

14 Les places a què aspiren els opositors són molt limitades.

15 El foc contra el qual lluitaven els bombers des de feia dies sembla ara controlat.

16 El pont per on / pel qual / per què hem passat és va haver de reconstruir fa poc.

17 La persona per qui / per la qual t’interessaves ja no viu aquí.

18 No podia viure només amb els ingressos amb què / amb els quals comptava.

19 Aquesta és una de les parts de què / de les quals consta l’estudi.

20 Desconec l’estudi a què / al qual ha dedicat tants esforços.

6 1 El científic amb qui s’ha entrevistat ha obtingut una beca de l’empresa.

2 És la dificultat contra la qual topa tothom.

3 Ara veuràs la cap amb qui es barallen més els meus companys.

4 A la piscina, per la qual passaré més tard, encara hi ha massa gent.

5 Aquella periodista a qui no van donar cap credencial havia entrevistat el dissident.

6 No han pogut fer la reunió perquè el tren amb què havien de viatjar no ha sortit a

causa de la vaga de maquinistes.

7 Els companys als quals havien telefonat es van presentar de sobte.

Ortografia

1 1 països 9 oasi 17 esmorzar

2 tesi 10 crisi 18 dosi

3 zebra 11 onze 19 Àsia

4 anestèsia 12 camisa 20 casos

5 gasos 13 asil 21 entusiasme

6 zeta 14 gasa 22 anàlisi

7 nasal 15 frase 23 centèsim

8 decisió 16 obesitat 24 lesió

2 Les 10 paraules que contenen una essa sonora: zenitanàlisizelalzinaimprovisaratzarrosegarmisericòrdiapinzellisotró

35

3 1 Era una època de la seva vida de què es penedia.

2 Va enviar flors a la noia de qui s’havia enamorat.

3 S’han trobat amb un obstacle amb què no comptaven.

4 Vam sopar amb aquell noi amb qui treballaves.

5 Ets la persona en qui confio més d’aquest món.

6 Aquest és el projecte en què han col·laborat les entitats.

7 La Sandra és l’amiga amb qui s’avé més.

8 L’indret en què van succeir els fets és molt tenebrós.

9 La qüestió de què voldria parlar és la següent…

10 El material amb què confeccionem els mitjons és revolucionari.

11 No veig clar el principi en què es basa aquesta teoria.

12 El pare era un home sense escrúpols, de qui ella s’avergonyia.

13 Han creat un nou material amb què fabricaran electrodomèstics.

4 1 El tema de què parlaven era interessantíssim.

El tema del qual parlaven era interessantíssim

2 La ploma amb què escrivia ara és al museu.

La ploma amb la qual escrivia ara és al museu.

3 Aquest avantatge, de què no s’havia adonat abans, pot ser molt útil.

Aquest avantatge, del qual no s’havia adonat abans, pot ser molt útil.

4 Caldrà repassar el conte amb què et vas presentar al concurs.

Caldrà repassar el conte amb el qual et vas presentar al concurs.

5 En Víctor, a qui telefonàvem sovint, es recorda bé de nosaltres.

En Víctor, al qual telefonàvem sovint, es recorda bé de nosaltres.

6 El control per què acaba de passar és el penúltim.

El control pel qual acaba de passar és el penúltim.

El control per on acaba de passar és el penúltim.

7 Proposarà el paper a l’actriu en qui ha confiat sempre.

Proposarà el paper a l’actriu en la qual ha confiat sempre.

8 Va repassar mentalment els arguments de què constava l’al·legació.

Va repassar mentalment els arguments dels quals constava l’al·legació.

5 1 El meu avi matern, que es deia Pere, era forner.

2 Tinc un amic que es diu Toni.

3 El calendari que dóna l’entitat aquest any és preciós.

4 Avui aniré a recollir els quadres que vam triar.

5 L’estudi que han encarregat no està acabat.

6 Aquestes flors les he comprades a la botiga que hi ha aquí davant.

7 El conflicte que més ens preocupa és el de Palestina i Israel.

8 Hem fet un cafè que fa una olor boníssima.

9 El lloc en què t’esperarem és el mateix de sempre.

34

UNITAT 7Entrevistes

Activitats al marge (pàgina 90)

– habilitat → destresa, perícia, traça…

entestada → entossudida, obstinada, enderiada…

impulsava → empenyia, impel·lia, estimulava…

sanes → saludables, sanitoses…

debiliten → afebleixen, esgoten, abaten…

– perpetu → perpetuar

aliment → alimentàries

condició → condicionades

tranquil → tranquil·litzem

– Per què ens agrada tant parlar?

(Justificació: Per què és interrogatiu, per això s’escriu per separat. Tant modifica el verb,

per això acaba en t. )

– basada

expressen

agressivitat

prodigiosa

depressions

Activitats al marge (pàgina 91)

– bressolant

presumptes

conscient

– naixem

neixen

nascut

– Això perjudica molt a les dones. (És un complement directe, va sense preposició.)

Això perjudica molt les dones.

– Per més que uns pares eduquin a una nena… (És un complement directe, va sense pre-

posició.)

Per més que uns pares eduquin una nena…

1 Una entrevista és una reunió concertada entre dues o més persones per parlar d’algun

tema que ha estat prèviament acordat. Habitualment, se sol emetre pels mitjans de

comunicació audiovisual, i també es publica en mitjans escrits.

37

3 L’any 610, el rei sassànida Cosroes II –com un nou príncep asiàtic de les tenebres– des-

fermà amb ràbia destructora una invasió de grans dimensions contra l’imperi bizantí. […]

Les hosts de Xarbaraz s’afollaren especialment sobre les zones rurals tot incendiant les

esglésies que trobaven, i els jueus, a so de tabals, ho celebraven. Només l’església de la

Nativitat de Betlem fou respectada perquè en el mosaic de la porta d’entrada es repre-

sentaven els tres Reis Mags abillats amb robes perses. El 15 d’abril Xarbaraz assetjà

Jerusalem. El patriarca ortodox Zacaries es prengué a dents les negociacions de rendició

a fi d’estalviar que els perses passessin a mata-degolla la ciutat, però la població cristiana

refusà de capitular tan dòcilment i decidí de plantar cara. […] L’Àsia zoroastriana tor-

nava a somriure satisfeta. L’Europa cristiana batia de dents davant tanta feresa.

36

2 (Hem «tancat» les oracions de relatiu amb comes, però també es podia fer amb parèn-

tesis o amb guions.)

1 Aquest autor afirma que ha traduït tot el llibre, la qual cosa / cosa que / afirmació

que… sembla que només és veritat en part.

2 Es pot tancar l’emissora, contra la qual cosa hi ha prevista una concentració el 10 de març.

3 Els rendiments generats en un període superior a dos anys tenen una reducció del 40%,

per la qual cosa només s’ha de declarar el 60% del rendiment que se n’hagi obtingut.

4 Va fracassar una determinada hipòtesi, de la qual cosa és responsable el planificador

de la campanya.

5 Aquella secta considerava que els seus infants no es podien relacionar amb els altres,

per la qual cosa van fundar moltes escoles.

6 Es pretén que aquest sigui un espai on els joves aprenguin per descobriment, per a la

qual cosa / per la qual cosa compten amb el suport d’un dinamitzador.

7 La lesió podia complicar-se posteriorment, de la qual cosa ningú no l’havia previngut.

8 Han confirmat que s’apugen els preus de les hipoteques, cosa que / la qual cosa ha

omplert de preocupació molta gent.

9 Els meteoròlegs es van equivocar en el pronòstic del temps, cosa que / la qual cosa

els va obligar a demanar disculpes.

10 Havia perdut tots els diners, cosa que / la qual cosa significava que ara era pobre.

11 Els temps canviaven i res no era igual, de la qual cosa ningú no s’adonava.

3 1 Va comprar l’ordinador en una subhasta, per la qual cosa no l’havia pogut provar abans.

Va comprar l’ordinador en una subhasta per la qual cosa no l’havia pogut provar abans.

2 Des de feia una setmana es mostrava molt nerviós cosa que no havia passat pas inad-

vertida.

Des de feia una setmana es mostrava molt nerviós, fet que no havia passat pas inadvertit.

3 La direcció volia que presentés el programa un altre interlocutor, de la qual cosa ningú

no s’havia assabentat.

La direcció volia que presentés el programa un altre interlocutor, de la qual cosa ningú

no se n’havia assabentat.

4 (A les oracions 1, 2, 3, 4, 7, 8 i 16 hi ha altres solucions, com ara cosa que, fet que…)

1 La Mercè ens farà les fotocòpies, la qual cosa ens estalviarà força feina.

2 Avui han finalitzat la vaga, la qual cosa ha garantit l’arribada puntual dels viatgers als

seus destins.

3 Aquestes oracions de relatiu són molt fàcils, la qual cosa significa que tothom les farà bé.

4 M’ha caigut pintura als pantalons, la qual cosa vol dir que hauré de fer servir un dis-

solvent.

5 Hem instal·lat un parquet nou que és molt resistent.

6 L’any passat van obrir el museu, que / el qual acull una exposició permanent molt

interessant.

3938

2 1 Les dones són millors comunicadores que els homes.

2 La biologia té més pes que l’educació pel que fa al comportament de cada sexe.

3 Les dones tenen diferents nivells hormonals segons els dies del mes.

4 Les dones són més propenses a patir depressions en l’edat fèrtil.

5 Hi ha més homes que dones que es dediquen a la ciència.

3 Resposta oberta.

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic• guarda-roba, guardacostes, guardamobles

llevataps, llevaneu

espanta-sogres

para-sol, para-xocs, parabrisa

tallagespa, tallafoc

passamà, passaport

mataparent, mata-rates,matamosques

lligacama

• celobert, panxacontent, adéu-siau, sud-americà, pèl-llarg, busca-raons, guardaagulles,

fisicoquímic, gira-sol, arrencaqueixals, abans-d’ahir, estiracabells, xino-xano, corre-cuita,

exsecretària

Morfosintaxi

1 1 L’última pel·lícula va ser molt més cara del que s’havia previst, la qual cosa va pro-

vocar que la productora fes fallida.

2 L’última pel·lícula va ser molt més cara del que s’havia previst, per la qual cosa la pro-

ductora va fer fallida.

3 L’última pel·lícula va ser molt més cara del que s’havia previst, de la qual cosa la prem-

sa no s’havia assabentat encara.

4 Que ell tingués tants privilegis, per la qual cosa tots ens discutíem, va ser l’últim punt

tractat a la reunió.

5 Que ell tingués tants privilegis, de la qual cosa parlàvem sovint, va ser l’últim punt

tractat a la reunió.

6 Que ell tingués tants privilegis, la qual cosa ningú no veia bé, va ser l’últim punt trac-

tat a la reunió.

2 1 Acció de regalar una cosa: cessió2 Eina consistent en una fulla de ferro acerat, corba, amb un dels extrems acabat en

punxa: falç3 Ocell palmípede de l’ordre dels anseriformes: cigne4 Massa compacta i rodona que formen les fulles apinyades de certes hortalisses: capça5 Arma antiga consistent en un bastó de cap molt gruixut: maça6 Cara: faç

3 (La segona part de l’exercici és oberta, però oferim tres propostes.)

1 feliç: felices, feliços, felicitar…2 progrés: progressos, progressar, progressista…3 traç: traços, traçar, traci…4 llaç: llaços, llacet, enllaçar…5 pallús: pallussos, pallusses, pallussíssim…6 arròs: arrossos, arrossada, arrossaire…7 balanç: balances, abalançar, abalancis…8 estruç: estruços, estruciònids, estrucioniformes…

4 L’escriptor Ponç Pons neix a Alaior l’any 1956. Actualment exerceix de professor en un

IES.

Ponç Pons va ser un lector precoç, llegia els llibres que hi havia estotjats dins un armari

que havien estat d’un conco seu que va ésser confessor dels papes Pius IX i Lleó XIII.

La seva formació va ésser en un principi castellana. Després va descobrir el francès. Als

disset anys aprengué tot sol a escriure en català.

En un vers Ponç Pons es defineix a ell mateix: «No puc ésser ni sóc més que literatura!»

És una definició passional. El nostre poeta viu la literatura com una passió obsessiva, lúci-

da i devoradora.

Defineix la seua poesia com a clàssica en el ritme, moderna en l’expressió i contundent

en el contingut. No concep la poesia com un simple joc retòric o formal sinó que el

poema sempre ha de dir quelcom i que açò que es vol comunicar ha de fer-se amb força.

41

7 L’obertura del museu s’ha retardat, la qual cosa ha representat una davallada de visi-

tants a la ciutat.

8 La pel·lícula ha guanyat tres premis, la qual cosa ha omplert de satisfacció les actrius.

9 La pel·lícula que ha guanyat tres premis es basa en fets reals.

10 La venda de cotxes ha caigut en picat, per la qual cosa els fabricants estan enorme-

ment preocupats.

11 Havia tingut conflictes amb tots els companys, per la qual cosa el van traslladar a un

altre centre.

12 La van proposar com a cap de premsa, a la qual cosa va accedir.

13 Diu en Salvador que és ben feliç en el poble on / en què / en el qual ara viu.

14 Actualment ja és impossible aparcar al nostre poble, per la qual cosa l’Ajuntament

construirà un pàrquing subterrani a la plaça.

15 Tothom diu que serà tan modern, el pàrquing que construiran.

16 El festival de música electrònica ha tingut menys èxit que altres cops, la qual cosa

preocupa els organitzadors.

5 1 És la dona amb el cotxe de la qual va xocar el camió dels bombers.

2 Les assignatures els exàmens de les quals són orals s’imparteixen abans.

3 Reposen la pel·lícula en l’argument de la qual vas basar la teva obra.

4 Els estudiants les notes dels quals sumin 150 estaran exempts de la prova.

6 1 El vestit del preu del qual vas riure no em va bé.

2 El llibre de l’autor del qual et vaig parlar és molt interessant.

3 He perdut el disc el primer tema del qual tocarem.

4 La professora del fill de la qual t’havies enamorat era al mercat.

5 La feina l’horari de la qual desconeixem és ben pagada.

Ortografia

1 1 Cecília 9 comencem 17 sanefa

2 frontissa 10 barcassa 18 sucre

3 esperança 11 compromissari 19 metgessa

4 poncella 12 messies 20 prometença

5 alcaldessa 13 trencadissa 21 admissió

6 dissoldre 14 dissident 22 vicissitud

7 repressió 15 assot 23 escurçó

8 alçar 16 velocitat 24 començo

40

una part de l’Aragó, del qual tenim nombroses restes arqueològiques i informació docu-

mentada.

Al final del segle III abans de Crist els ilergets formaven un estat governat per reis i es van

haver d’implicar en la Segona Guerra Púnica, en què lluitaven romans contra cartagine-

sos a la península Ibèrica.

Durant uns anys van prendre part en els dos bàndols successivament, fins que en un

últim enfrontament amb els romans els ilergets van patir una gran derrota.

Indíbil i Mandoni, els dos cabdills ilergets, que van morir després de dirigir el seu poble

en les batalles, tenen actualment un monument a la ciutat de Lleida.

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic• 1 tauleta de nit 2 ull de poll 3 cotó fluix / esperit de vi 4 agulles de cap 5 paper de vidre

6 cotxe escombra 7 cap de núvol 8 goma escuma 9 jocs de llit / jocs de taula 10 caixa

de cabals

• historicoartístic, camió cisterna, somiatruites, rodamón, nyigui-nyogui, sofà llit, enterra-

morts, audiovisual, nord-africà, cara-xuclat

Morfosintaxi

1 1 Aquest és l’examen al que / al qual / a què / a que / a qui em presentaré. (2 possi-

bilitats)

Aquest és l’examen al qual em presentaré.

Aquest és l’examen a què em presentaré.

2 Aquesta és la persona contra la qual / contra qui / contra la qui / contra que / con-

tra la que tothom va. (1 possibilitat)

Aquesta és la persona contra la qual tothom va.

3 És la dona a la qual / a la qui / a la que / a què / a qui tothom envia missatges.

(2 possibilitats)

És la dona a la qual tothom envia missatges.

És la dona a qui tothom envia missatges.

4 M’han presentat la noia quins pares coneixes / els pares de la qual coneixes / que

coneixes els seus pares. (1 possibilitat)

M’han presentat la noia els pares de la qual coneixes.

5 No m’havies dit res, cosa que / el que / la qual cosa / lo qual em va fer enfadar molt.

43

UNITAT 8Text explicatiu IV. Biografies I

Activitats al marge (pàgina 102)

– vermell fosc → porpra

navegaven per → solcaven

plata → argent

conserves en sal → salaons

naus → vaixells

regió → contrada

– No obstant això.

– espavilada – arribar – sabien – riquesa – ocasió

Activitats al marge (pàgina 103)

– en → dels ilergets

– que → un poble iber

que → reis

els quals → els cartaginesos

per la qual cosa → perquè la derrota ilergeta fou enorme...

que → dos capitosts

– cap → cabdill, capitost

– bàndol – iber – època – estàtua

– En varietat nord-occidental. Ho podem apreciar en alguns trets característics: l’article

masculí: lo cas, lo seu germà…; els possessius: la seua gent.

Qüestions de comprensió (pàgina 103)

– Falsa.

– Falsa.

– Falsa.

– Certa.

– Falsa.

1 – Presentació: primer paràgraf

– Desenvolupament: segon i tercer paràgrafs

– Conclusió: últim paràgraf. També es pot pensar d’incloure en la conclusió el pas-

satge que comença amb «Finalment…», que explica la derrota dels ilergets.

2 Els ilergets eren un poble iber que ocupava un territori situat a la Catalunya occidental i

42

6 Els problemes amb què / amb els quals topes són ben corrents.

7 M’he deixat els apunts que t’havia de tornar.

8 El viatge va ser un fracàs, per la qual cosa van decidir presentar una reclamació.

9 Aquesta és la noia de qui / de la qual parlàvem ahir.

5 1 La faldilla negra i la que m’han deixat em van petites.

2 El cotxe amb què / amb el qual ens van venir a buscar era comodíssim.

3 Han tornat massa tard, la qual cosa / cosa que els ha fet anar del revés a tots.

4 Revisa’m l’informe de Texsan i el que ens van enviar ahir.

5 La persona de qui / de la qual t’has de refiar és una altra.

6 Despenja els quadres i agafa els que tu vulguis.

6 2 Els que / Els qui arribin tard no podran entrar. / Qui arribi tard no podrà entrar.

3 M’agradaria saber el que t’ha explicat en Carles.

4 Ho donaré als que / als qui hagin omplert la butlleta. / Ho donaré a qui hagi omplert

la butlleta.

5 S’ha oblidat del que li havíem encarregat.

7 1 Aquesta és la dona a qui vaig vendre el portàtil.

Aquesta és la dona a la qual vaig vendre el portàtil.

2 No sé per què no passes per la carretera de què et vaig parlar ahir.

No sé per què no passes per la carretera de la qual et vaig parlar ahir.

3 He parlat amb aquell noi que et vindrà a buscar a les sis.

He parlat amb aquell noi, el qual et vindrà a buscar a les sis.

4 S’ha descobert un jaciment la datació del qual es farà pública demà.

Ortografia

1 1 improvisar 2 transició 3 matisar 4 esbós 5 recolzar 6 barnús 7 excessiu 8 destrossar

9 lesió 10 vicissitud 11 decisiu 12 adolescent 13 llaç 14 entusiasme 15 frontissa 16 don-

zella 17 emissora 18 trossejar 19 preservatiu 20 ris 21 etzibar 22 necesser 23 poncella

24 disset

2 1 bassa 2 traça 3 esperança 4 fluïdesa 5 cuirassa 6 confiança 7 feblesa 8 carcassa 9 poe-

tessa 10 prometença 11 bellesa 12 pinassa 13 paperassa 14 maregassa 15 jutgessa

16 terrassa 17 sordesa 18 plaça 19 carabassa 20 timidesa 21 placidesa 22 malaltissa

23 metgessa 24 festassa

3 1 pressionar 2 presagi 3 presumpte 4 pressupost 5 presumptuós 6 ressaca 7 ressenya

8 ressort 9 residència 10 ressaltar 11 pressuposar 12 presència 13 preservatiu

45

(2 possibilitats)

No m’havies dit res, cosa que em va fer enfadar molt.

No m’havies dit res, la qual cosa em va fer enfadar molt.

6 He estat al poble per què / pel que / per on / pel qual tu passaves sovint. (3 possi-

bilitats)

He estat al poble per què tu passaves sovint.

He estat al poble per on tu passaves sovint.

He estat al poble pel qual tu passaves sovint.

7 M’ho va dir l’Arnau, el que / el qual / que / qui és molt bocamoll. (2 possibilitats)

M’ho va dir l’Arnau, el qual és molt bocamoll.

M’ho va dir l’Arnau, que és molt bocamoll.

8 M’ho va dir un noi el que / el qual / que / qui és molt bocamoll. (1 possibilitat)

M’ho va dir un noi que és molt bocamoll.

2 1 El diputat va dimitir, cosa que ningú no havia previst.

2 Els seus avis li van regalar un terreny, en el qual pensa construir una granja d’estruços.

3 Aquest és l’intèrpret a qui hem encarregat la traducció.

4 Els homes que han de venir a sopar són companys de feina de la meva dona.

5 No et refiïs gaire de les persones amb les quals van muntar el negoci els teus oncles.

6 No trobo el barret que et volia deixar.

7 Encara tinc l’ordinador amb què vaig redactar la tesi.

8 Han publicat la llei a favor de la qual et vas pronunciar el mes passat.

9 En aquesta escola, l’alumnat de la qual procedeix de la classe mitjana, gairebé no es

fan sortides escolars.

3 1 He parlat amb la noia amb qui va sortir el teu germà l’any passat i que tu encara no

coneixes.

2 És la llei el segon article de la qual era inconstitucional, la qual cosa ara ningú no

recorda.

3 Hi compra productes que costen de trobar, els quals sovint són exclusius.

4 Han assistit a la reunió la directora i l’encarregat, els quals han confirmat que aques-

ta era l’acta que va redactar el secretari.

5 És un jurat format per escriptors la identitat dels quals es donarà a conèixer el dia que

es cregui oportú.

4 1 He vist el noi de qui / del qual em vas parlar.

2 L’avió en què / en el qual / amb què / amb el qual han arribat ha aterrat amb difi-

cultat.

3 La noia que tu coneixes vindrà després.

4 Quin és el punt en què / en el qual t’has encallat?

5 No ha trobat el suport de la gent en qui / en la qual confiava.

44

UNITAT 9Text explicatiu V. Biografies II

Activitats al marge (pàgina 116)

– matís → matisar

sabor → assaborint

ris → arrissa

lluent → lluentors

– les postres; el compte

– reflex → reflexos

complex → complexos

annex → annexos

– Ella se n’ha anat.

– Ella se n’anirà.

– guarda-roba

guardabarreres

guarda-rodes

portamonedes

Qüestions de comprensió (pàgina 116)

– El text és un relat. Hi ha un narrador que relata amb força detall els fets que protago-

nitza algú, en aquest cas la Giulia: on va, què fa, què pensa, què diu… També es repro-

dueixen les intervencions que fan els personatges mitjançant diàleg directe i indirecte.

– Diàleg directe: els fragments s’indiquen amb guions.

– Diàleg indirecte:

«La responsable li diu que no s’amoïni, que ja es veu que és una senyora, que ja pas-

sarà. La Giulia surt de l’establiment després d’assegurar que no s’han de preocupar.»

«Encara hi ha pocs clients, és una bona hora. Diu que no, que no ha reservat taula,

que és ella sola. Li donen una taula al fons de la sala, li pengen la jaqueta, demana dos

plats i un vi excel·lent, després de consultar la carta. Dina amb parsimònia, assaborint

cada mos. Sí, també vol unes postres.»

– Pensaments: s’indiquen amb cometes:

«Ja fa vora un any que la Giulia fa servir aquest sistema. «Encara em queden molts llocs

cars on no he anat mai. Roma és molt gran» pensa.»

Activitats al marge (pàgina 117)

– assumpte – presumptes – comptables – premsa – circumstància

47

14 pressentir 15 presumit 16 ressopó 17 resumir 18 resolució 19 resol / ressol 20 res-

sonància

4 1 excedir 2 ressuscitar 3 escenari 4 accedir 5 excel·lent 6 excepció 7 susceptible 8 exci-

tar 9 consciència 10 accepció 11 discernir 12 excèntric

5 El capità, a les dotze, va avisar per l’emissora que el transatlàntic s’enfonsava.

Aquesta resolució de l’Audiència sembla un contrasentit, però té només un caràcter dis-suasiu.

Primer va sentir un zumzeig, però de seguida la va sobresaltar l’explosió que va provo-

car la massacre.

La fiança equival a dos mesos de renda i es retorna quan finalitza el contracte, excepte

si s’incompleix alguna clàusula.

Un avanç en l’evolució va ser aconseguir fer la pinça amb l’índex i el polze.

Per què no t’assessores en una associació de consumidors i usuaris?

El subsidi assistencial dependrà de si asseguren la cotització altres possibles jubilats.

S’ha resolt la premissa abusiva: el comerciant o empresari l’ha d’indemnitzar.

Les reduccions en els aliments frescos són neutralitzades per les alces en els elaborats i

l’alça notable de les hortalisses fresques.

No m’agrada improvisar ni deixar res a l’atzar: vull organitzar l’assemblea fins als últims

matisos.

6 Emma Maleras va néixer a Ripollet i té vuitanta-tres anys de sensibilitat artística dedicats

a la dansa, a la coreografia, a la composició musical, a fer concerts de castanyoles, a l’es-

tudi de temes diversos, a la docència… En paraules d’Emma mateixa, «les castanyoles no

són més que dos trossets de fusta que, tallats amb traça i units per un cordó, sonen

d’una manera desproporcionada a la seva mida». Es tracta d’una dona en què l’art i la

saviesa donen la mà a una constància tossuda i a una visió de llarg abast que l’ha dut a

interessar-se tant per la música com per la dansa en les seves més diverses manifesta-

cions. Ara, ha fet balanç de tota la seva feina artística, d’estudiosa i de pedagoga.

46

3 La pujada continua fins a arribar al castell.

4 La inscripció es pot fer des del dia 10 fins al dia 22 d’octubre.

5 Em sembla que és millor que anem fins / fins a aquella carretera.

6 Ho haurien de netejar fins a sota de tot.

7 En aquella manifestació hi havia fins a cinquanta mil persones.

8 Potser no el tornaràs a veure fins dijous.

9 Diuen que d’aquest tema n’estan fins als nassos.

10 Vostès no ho sabran fins que ja s’hagi resolt el conflicte.

11 No vindrà fins demà.

12 Tindrem obert des de les tres fins a les sis de la tarda.

13 Apa, adéu. Fins a la tarda!

2 1 L’artèria pulmonar porta la sang cap als pulmons.

2 Va parlar, dirigint-se especialment cap a les noies de la primera fila.

3 Vindré cap al vespre i no pas al matí.

4 Potser serem cap a cinquanta persones.

5 Primer de tot, aneu cap allà.

6 Amb tot el respecte cap / cap a aquelles alumnes, crec que vosaltres ho fareu millor.

7 Potser ho portaré cap als dos llocs.

8 Es van dirigir cap / cap a aquella zona selvàtica.

9 Mireu cap avall, també.

10 No sé si trencar cap a l’esquerra.

11 L’acte començarà cap a tres quarts de set.

12 El va conduir cap al fons de la sala per presentar-li el diputat.

13 Ha dit que passaria cap al migdia a recollir els extractes.

3 1 Va presidir el congrés com un dels principals economistes del país.

2 Farà la paella com la fa el seu pare.

3 La convidarem com a mestra, no com a diputada.

4 Sempre es considera com qui ho sap tot.

5 Veiem aquests dos temes com unes bones oportunitats de millora.

6 Potser com a amic et donaria un altre consell del que et dono com a metge.

4 1 De begudes, en tenim, però no pas de fredes.

2 Abans, de noies que estudiessin a la universitat n’hi havia poquíssimes. D’universitàries

com aquesta no se’n coneixien cada dia.

3 Hi ha hagut vint ferits molt lleus i deu de lleus. Però, més tard, tres ferits han estat tras-

lladats a la Vall d’Hebron, un de greu.

4 Hem visitat tres escoles públiques i tres de concertades. D’informació, n’hem extreta

molta de tots els llocs.

5 Tinc un fill molt esportista. Sí, de fills, en tinc un d’esportista, però un altre que, d’es-

portista, no en té res.

49

– saber → assabentar-se

enganyifa → ensarronada, estafa

fet malbé → tronat

magre → escardalenc

excepcional → insòlita

– caixa de cabals → Recipient per guardar diners o objectes de valor.

sense parar esment → Sense posar-hi atenció, sense fixar-s’hi.

1 Ordre dels fragments:

Primer: C

Segon: B

Tercer: E

Quart: A

Cinquè: D

Activitat al marge (pàgina 117)

– Els soldats i els oficials obeeixen Voigt perquè porta un uniforme militar, encara que

tingui un aspecte ben poc marcial, perquè l’ambient de l’època en el país és de fana-

tisme militar.

– Perquè els acusa de quedar-se els diners del municipi o de malversar fons.

– La policia el tracta amb consideració perquè l’anècdota que ha protagonitzat Voigt

s’ha fet famosa, i l’opinió pública i el kàiser han mostrat certa simpatia i admiració per

l’enginy del delinqüent.

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic• 1 importància cabdal 2 cabal del riu 3 no en farien cabal 4 músculs abdominals 5 al

muscle 6 no alliberaran els ostatges 7 hostes vingueren 8 és molt complet

• 1 escura-xemeneies 2 picaplets 3 llepafils 4 llevataques 5 portaveu 6 pintallavis 7 pica-

porta 8 setciències 9 filferro 10 busca-raons

Morfosintaxi

1 1 Els va dir «fins que la mort us separi».

2 Seguint el sender arribareu fins a la platja.

48

3 Amb aquest sòcol a tot l’edifici i amb aquella protecció a les façanes el preu serà exces-siu.

4 Els cooperants portuguesos presents a Moçambic actuaran com un grup de pressió.

5 Aquesta foto és de les estances de Chopin a Valldemossa i aquesta altra és del Museu

de Pollença.

6 Si fas arròs a la cassola, no t’oblidis de tirar-hi una grapat de pèsols, uns quants cigrons

i una mica de safrà.

7 Quina confusió més greu: va confondre Sardenya, l’illa, amb la Cerdanya, la comarca!

8 Vam passejar-nos per Sant Joan de les Abadesses, però no recordo si vam esmorzar

aquí o a Ceret.

5 La nostra pòlissa d’assegurança

• Utilització de tots els serveis concertats.

• Garantia d’inclusió dels descendents.

• Prestació dental inclosa, sense cost per a l’assegurat.

• Cirurgia refractària per làser.

• Línia mèdica exclusiva de 24 hores atesa per un equip mèdic qualificat i personalitzada.

• Possibilitat d’accedir a metges i metgesses prestigiosos per a una segona diagnosi,resolució de dubtes, tramitació de consultes… (sense burocràcia ni cost addicional).

• Cobertura per accidents de trànsit i per la pràctica d’esports, a excepció dels perillosos.

• Planificació familiar: vasectomia i implantació de DIU.

• Cobertura de despeses com a conseqüència de malalties associades a la sida.

• Prestacions de cobertura mundial: assistència en viatge a l’estranger per a tots els des-

plaçaments que es facin, si el temps de permanència fora de la residència no excedeix

de setze dies, i diàlisi en casos aguts (com a màxim de 10 sessions a l’any).

• Revaloració anual del capital i límits de reembossament.

51

5 Si anem cap a l’Àfrica oriental, trobarem el swahili com la primera llengua que dues per-

sones estrangeres intenten parlar per entendre’s. Els africans orientals corrents troben el

swahili en una varietat de contextos, des del mercat fins a les pel·lícules. Ara anem cap

a l’Àfrica occidental. Uns 25 milions de persones parlen el haussa com a llengua mater-

na, i potser el doble el fan servir com a segona o tercera llengua, a causa, en gran part,

del comerç regional creixent que es dóna als mercats locals de la regió. Els parlants de

haussa estan convençuts que aquesta llengua té moltes possibilitats com a llengua uni-

ficadora fins més enllà del seu abast actual dins l’Àfrica occidental. És probable que per

trobar el seu competidor principal s’hagi de mirar no cap a l’anglès sinó més aviat cap

/ cap a aquelles llengües regionals, com ara el wòlof, que també es difonen fins al

Senegal, i l’anglès pidgin, una versió simplificada i bàsica de l’anglès emprada com a

llengua franca.

6 Veritablement, de persones n’arriben moltes més als «nous» aeroports escollits per les

línies aèries de baix cost que no pas als aeroports de tota la vida. Hi trobem un públic

divers: hi ha persones que sempre han viatjat i s’hi apunten, però, sobretot, n’hi ha de

noves, persones que abans volaven poc o gens, i que ara tenen ocasió de fer una cosa

que mai no havien somiat.

Ja els tenim aquí, aquests viatgers. Ho desconeixen gairebé tot del territori on arriben:

som nosaltres qui ens hi hem d’adreçar. De productes i serveis, en tenim de bons, però

l’actitud del qui espera que li portin els clients a la porta de la botiga pertany al passat.

De recursos econòmics les autoritats n’aporten uns quants. I fan bé, perquè inverteixen

a atreure’n més, de clients. El sector econòmic català té l’oportunitat de gaudir del fet

que vénen molts viatgers durant tot l’any. Cal que les portes d’accés, els aeroports de

Reus i Girona, estiguin a l’altura i que la nostra oferta, la identifiquem per fer-la més

atractiva als nouvinguts, perquè de nouvinguts en vénen molts.

Ortografia

1 1 arrebossar 2 arrissar 3 carnisseria 4 safrà 5 disfressar 6 drassana 7 sentinella 8 massa-

pà 9 sòcol 10 mostassa 11 pissarra 12 pòlissa 13 regalèssia 14 safata 15 carrossa

16 Saragossa 17 sedàs 18 hissar 19 sèquia 20 mosso 21 sofre 22 tassa

2 1 expressiu 2 compassió 3 depressiu 4 possessiu 5 admissió 6 discussió 7 obsessiu

8 agressió

3 1 estendre / extensió 2 excepció / accepció 3 accedir / excedir 4 abans / avanç

4 1 La Lluïsa ha estudiat psicologia i ha fet la tesi sobre les concomitàncies entre l’esqui-

zofrènia i la psicosi.

2 Va visitar, horroritzada, la zona arrasada pel tsunami amb l’objectiu de traspassar la

informació a Brussel·les.

50

ca, gràcies a la qual es poden visualitzar des de qualsevol punt del planeta (amb una

autorització prèvia).

En els primers dies de prova, el sistema ha permès que els clients que ho desitjaven

comptessin amb un equip d’estilistes que expressaven la seva opinió de la roba que

s’emprovaven. «Així serà anar a comprar en un futur no gaire llunyà», ha afirmat el direc-

tor executiu d’Icon Nicholson, la companyia que l’ha dissenyat. També considera que el

mirall significa un incentiu sobretot «per als joves consumidors, que volen estar connec-

tats als seus amics les 24 hores del dia». El cert és que aquest invent, pel qual ja han

mostrat interès diverses firmes de gran prestigi, modificarà els hàbits que practiquen els

consumidors a l’hora d’adquirir els últims dissenys en moda.

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic• 1 bodes 2 noces 3 casament

• 1 àpat 2 dinar 3 tiberi

Morfosintaxi

1 1 Em sembla que plourà a Girona, però jo seré a Tortosa.

2 Va dirigir-se a tres ciutats molt concorregudes, però en cap s’hi va estar més de cinc

dies.

3 S’ha comprat un cotxe fabricat a la Xina.

4 Acamparan en càmpings municipals.

5 En aquella ciutat no hi havia cap més europeu.

6 Emigraran als Estats Units.

7 A l’internat s’hi estaven nois de famílies benestants.

8 Jo ho he vist publicat en moltes revistes científiques.

9 Trobareu la definició que busqueu en el diccionari.

10 La Júlia ha trobat feina en un estudi d’arquitectura.

11 Aquest matí he vist aquell actor tan guapo a l’autobús!

2 1 Hem vist —— altres parents teus, però només hem saludat —— la teva tia Dolors.

2 La majoria coincideixen a afirmar que els molesta que ningú no es recordi —— que

ells també hi han col·laborat.

3 Al matí no podré venir, però potser ho podré arreglar a la tarda.

53

UNITAT 10Text predictiu I

Activitats al marge (pàgina 128)

– Acció de despendre → despesa

Posar-se una peça de vestit per veure si cau bé → emprovar-se

Viatge a un santuari → pelegrinatge

– disseny

estrangeres

passarel·la

sol·licitades

col·leccions

cèlebre

exquisida

– Ciutat comercial…

Les número u, les més famoses…

– «Finalment, les firmes declaren que…»

«Una altra clau cal cercar-la en el fet que…»

«D’altra banda, que les famoses…»

Qüestions de comprensió (pàgina 128)

1. Gràcies a la sòlida tradició tèxtil de Catalunya, una causa és l’extremada qualitat del

producte, en el disseny i en els acabats, el caràcter artesanal únic al món.

2. L’altra causa és que les dues firmes més importants tenen seu a Barcelona i que comp-

ten amb la col·laboració de grans modistes molt coneguts.

3. Una altra causa és que les famoses de tot el món es posen els vestits fets a Catalunya.

1 Els miralls que parlen

Aquests dies, la clientela d’un dels grans magatzems dels carrers de Manhattan ha pogut

experimentar què sentia la madrastra de la Blancaneu quan parlava amb el seu mirall.

Aquesta vegada no es tractava de preguntar quina era la dama més bella del regne, sinó

de saber si la roba que s’emprovaven els clients responia a les directrius de la moda

actual i, sobretot, si la seva forma i color els quedava bé.

Una boutique de luxe dels magatzems ha estat el lloc elegit per al llançament d’aquest

invent interactiu, que canviarà la manera d’anar a comprar de molta gent en un futur.

El mirall no és màgic, sinó que aconsegueix la interacció amb el client gràcies a un sis-

tema de vídeo i Internet. Una càmera instal·lada al rerefons de l’espill enregistra imatges

de l’usuari emprovant-se la roba, les quals / que es transmeten a una pàgina electròni-

52

11 No vinguis a la nit. Vine a la tarda.

12 Sempre pensem en tu!

6 1 Demana coses a la seva mare. → CI

Recorre a la seva mare. → CP

Escolta la seva mare. → CD

2 Petoneja els seus amics. → CD

Fa petons als seus amics. → CI

S’adreça als seus amics. → CP

3 Entrevista el guanyador. → CD

Fes una entrevista al guanyador. → CI

Dirigeix-te al guanyador. → CP

7 1 Ja heu vist el professor nou?

2 Em sembla que a aquest nou director no ens hi acostumarem mai.

3 Si vols, explica la veritat a la Conxita i prou.

4 Quan té problemes sempre recorre als seus germans.

5 Nosaltres sempre la saludem, la Pepa.

6 Si tenim un dubte, ens adrecem a la Maria.

7 Per què no ho pregunteu a l’escriptor que ha guanyat el premi?

8 Va abraçar els qui el van alliberar.

9 Quan et dirigeixis a la directora, tracta-la de vostè.

10 No miris tant les persones que passen pel carrer.

11 Fes un parell de petons als avis.

12 Quan puguis, entrevista els jugadors del Barça.

8 1 La noia a qui et referies no l’hem vista mai més.

La noia a la qual et referies no l’hem vista mai més.

2 Hem trobat l’expedient de què parlàvem a la reunió.

Hem trobat l’expedient del qual parlàvem a la reunió.

3 Aquella deu ser la carretera per la qual anàvem a esquiar quan éreu petits.

Aquella deu ser la carretera per què anàvem a esquiar quan éreu petits.

4 Encara fem servir el portàtil amb què escrivies tu.

Encara fem servir el portàtil amb el qual escrivies tu.

5 Les proves per a les quals es prepara són molt dures.

Les proves per a què es prepara són molt dures.

6 Hi assisteix l’actriu en la qual sempre pensa!

Hi assisteix l’actriu en qui sempre pensa!

9 Més enllà de símbols religiosos o místics, les parets han estat sempre un bon mitjà de

comunicació. A / En les antigues cases de Pompeia ja s’hi pintaven murals que repre-

55

4 Des —— que el veiem l’imformem —— que la situació és greu.

5 La nostra proposta consisteix a incorporar les decisions adoptades en una altra reunió,

però també tenim interès a fer complir els darrers acords.

6 En cas —— que triguin molt a acabar-lo pensarem altres opcions.

3 1 M’agrada aquesta oloreta de cafè que se sent al matí quan em desperto…

2 Espero veure els meus néts per Nadal o, si no, per Cap d’Any.

3 No puc venir al matí perquè treballo de 9 a 2. Si et sembla, vindré al vespre.

4 Com que va sentir pudor de gas va decidir telefonar a un tècnic.

5 Aquest plat té un lleuger gust de cireres i és un pèl agredolç.

6 A partir de dimecres a la tarda ja pots venir a recollir les ulleres, perquè tindré els vidres

dimarts al matí i els col·locaré a la tarda o, si no, dimecres al matí.

7 No ens queden iogurts amb gust de maduixa; només en tenim amb gust de llimona

o de pinya.

8 Ahir a la nit estava molt desvetllada i vaig mirar-me una pel·lícula que havia enregis-

trat dijous al vespre.

9 Per la festa major serem al País Basc. Ara bé, podem quedar demà al migdia per dinar.

4 La botifarra és un embotit de gran tradició a Catalunya i que pot trobar-se també a les

Balears, al País Valencià i a Múrcia. Hi ha molts llocs on se celebren festes que tenen una

cloenda espectacular: la botifarrada, és a dir, botifarra per a tothom.

Es compon, bàsicament, de carn picada de porc i està condimentada amb pebre i altres

espècies. N’hi ha de dues classes diferents: la botifarra negra, que es fa a força de carns

magres i grasses i sang de porc; i la botifarra blanca, feta únicament amb carn magra.

A més, cada comarca en produeix de diversos tipus: de fetge, de llengua, trufades, de

perol, de ceba i pinyons, etc.

Amb certa freqüència, els dissabtes, acostumo a anar al mercat de Vic amb la meva

dona, a la meravellosa plaça Major. Ens agrada comprar als pagesos que exposen les

seves verdures i altres productes del camp a les parades que tenen a la part superior de

la plaça, al costat de l’ajuntament.

5 1 Em sembla que ho acabarem en un moment.

2 Ens posarem en relació amb un expert en el tema.

3 Aneu amb compte amb aquestes eines, no fos cas que prenguéssiu mal.

4 Hauríem de col·laborar amb la competència.

5 No ens veiem amb cor d’acabar-ho per demà.

6 Dóna el llibre a aquella noia.

7 Cada dia arriben en / amb taxi.

8 No sabria escriure amb una ploma com aquesta.

9 Es dirigirà a qui faci falta.

10 Confiem molt en la seva paraula.

54

UNITAT 11Text predictiu II

Activitats al marge (pàgina 140)

– col·lapse

milers

milions

celebrar

pol·linització

– Clos artificial destinat a allotjar un eixam d’abelles → rusc

– Grup d’abelles que viuen plegades amb la seva reina → eixam

– Nom donat a diversos insectes que viuen en societat i s’alimenten de fusta → tèrmits

– trencaclosques

coliflor

horticultura

– introducció → preludi

conseqüències → repercussions

indicis → símptomes

s’hagi debilitat → s’hagi afeblit

assolaran → arrasaran

és obligat → és imperatiu

– han inclòs → continuen incloent

– han sofert → continuen sofrint

– deixar-ne rastre → de les abelles

n’havien marxat → dels ruscos

incloent-hi → en les 90 collites

fer-ne més estudis → del problema, del fenomen

1 «…la desaparició de les abelles comportarà un dèficit substancial en l’agricultura. El

CCD no és només un trencaclosques per a biòlegs, sinó una crisi econòmica. Sense els

insectes es dificultarà la pol·linització, un procés imprescindible per al cultiu de més de

90 collites, incloent-hi l’ametlla, el raïm, la poma, el cogombre i la coliflor. Als EUA, la

pol·linització crea un terç dels aliments de la dieta normal d’un ciutadà (i, en concret, la

part més sana d’aquesta dieta). I aquesta crisi posarà en perill una indústria de gairebé

11.500 milions d’euros a l’any.»

«Alguns experts anuncien que en un futur immediat es produiran més sovint fenòmens

d’aquest tipus, o els contraris: afirmen que veurem com les plagues de determinats

insectes arrasaran les collites de grans extensions de terreny.»

57

sentaven la vida de determinats grups socials. De fet, l’imperi romà va ser un gran expor-

tador de símbols (ja utilitzaven el senyal del que avui anomenem stop per a la circulació

de carros).

És a partir de la Revolució Francesa quan es consolida el carrer com a espai d’expressió

popular. Els exemples continuen fins al segle XX, amb els grans muralistes de les revolu-

cions mexicana (Ribera, Orozco…) i soviètica, amb la seva visió del món i el gust per l’art

popular i massiu. També el franquisme es va dedicar a pintar el rostre del dictador a /

en les parets en les poblacions que anaven ocupant. El moviment obrer dels segles XIX i

XX tampoc no es va oblidar que existien les parets per reivindicar els seus ideals.

Ortografia

1 1 antiraquític 2 antiradar 3 contrarevolució 4 antireumàtic 5 antirobatori 6 antiregla-

mentari 7 contrarestar 8 contrarèplica

2 1 arraconar 2 arrendar 3 arrissar 4 arrecerar 5 arrodonir 6 arrasar 7 arruïnar 8 arriscar

3 1 irracional 2 irreal 3 irreductible 4 irresoluble 5 irrellevant 6 irrespectuós 7 irresponsa-

ble 8 irreprensible

4 1 semirecta 2 monorail 3 extraradi 4 multiracial 5 vicerector 6 suprarenal 7 preromànic

8 antiràbic

5 Els pous de glaç solien ser construccions cilíndriques, soterrades, fetes de pedra seca i

coronades amb una volta semiesfèrica. Al fons, arran de terra, se solia obrir un conduc-

te de desguàs.

Normalment estaven situats a les obagues del fons de les valls, prop de basses on es for-

mava glaç. Aquestes basses podien ser naturals o fetes expressament, i desviaven l’aigua

d’alguna riera. Quan les basses eren gelades, es tallava el gel. Aquesta operació es feia

amb serra de fuster que, amb l’ajut d’uns motlles fets de llistons, permetien als talladors

obtenir uns pans de gel de forma regular. Ja tallats, els blocs es traslladaven al pou a peu,

o bé amb carro si el camí d’accés ho permetia.

Per norma general, les obertures –de forma rectangular– del pou solien estar ubicades a

la part superior de la paret, just sota l’arrencada de la volta, però també se’n troben més

avall, a mitja alçada i fins i tot hi ha pous on s’accedia pel mateix canal de desguàs.

S’acostuma a arribar a aquestes obertures a través de passadissos, de llargada variable,

situats sota terra. Dins el pou, es feia l’empouament. Els homes, amb l’ajut de corrio-les, anaven baixant els blocs al fons del pou, on els dipositaven en capes successives.

56

10 Mentre esperem la vostra resposta…

11 Us fem arribar la nostra enhorabona per…

12 Vull que compteu amb el nostre agraïment.

2 (De vegades oferim dues solucions, però només calia oferir-ne una.)

1 Quan hem trobat la meva / meua mare encara no sabíem que havíem d’anar a bus-

car la vostra germana a la ludoteca.

2 La nostra plantilla és molt jove, perquè bàsicament està formada per juvenils i benja-

mins; en canvi, la vostra és plena de veterans.

3 Si no hi trobeu la informació que necessiteu sobre el nostre club, feu-nos arribar la

vostra pregunta.

4 Ens en vam anar a casa seva / seua i ens hi vam estar una bona estona, fins que la vos-

tra trucada ens va recordar quina hora era.

5 Aquest professor considera que la seua / seva aula és molt més adequada i conforta-

ble que la meua.

3 • Aquesta Llei estableix els seus objectius per al període… / Aquesta Llei estableix llurs

objectius per al període…

• Ésser respectades en la seva intimitat personal i en les seves pertinences individuals…

/ Ésser respectades en llur intimitat personal i en llurs pertinences individuals…

• …les persones candidates han de comptar amb un informe de la seva activitat

docent… / …les persones candidates han de comptar amb un informe de llur activi-

tat docent…

• Per a l’exercici de les seves funcions, el President està investit de les més àmplies facul-

tats de representació… / Per a l’exercici de llurs funcions, el President està investit de

les més àmplies facultats de representació…

• …el desenvolupament sostenible és el desenvolupament que assegura les necessitats

del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a assumir

les seves pròpies necessitats… / …el desenvolupament sostenible és el desenvolupa-

ment que assegura les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les

generacions futures per a assumir llurs pròpies necessitats…

4 1 2n. S’ha demostrat com de més eficàcia pedagògica l’ensenyament primari en la llen-

gua materna. Per tal d’aconseguir-lo, l’Estat mantindrà en tot el seu territori les esco-

les primàries en la llengua del país. […]

3r. Els minyons que hagin de complir el servei militar no sortiran del territori de llur

nació. […]

7è. Les finques expropiades seran lliurades en usdefruit a preus mòdics, l’ingrés dels

quals haurà de servir per a llur conservació i millorament i per a crear uns fons per a

fomentar noves construccions. […]

59

2 PUNT D’INFLEXIÓ

La gravetat de la situació va fer que el tema acabés arribant al Congrés. Un dels admi-

nistradors del Departament d’Agricultura va declarar que el moment podria ser «un

punt d’inflexió», i també va assegurar que la desaparició de les abelles comportaria un

dèficit substancial en l’agricultura, ja que El CCD no era només un puzle per a biòlegs,

sinó una crisi econòmica. Va preconitzar que sense els insectes es dificultaria la pol·linit-

zació, un procés imprescindible per al cultiu de nombroses collites. També va afegir que

als EUA, la pol·linització habitualment creava un terç dels aliments de la dieta normal

d’un ciutadà, i va concloure que aquella crisi posaria en perill una indústria de gairebé

11.500 milions d’euros a l’any.

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic• (Hi pot haver més solucions correctes.)

migpartir

malferir, malastruc, malparit

ultraràpid, ultraconservador

benpartir, benparlat

no-intervenció, no bel·ligerants

prehistòria, preromànic

contraindicació, contrasentit

exsecretària, exdirector, exconsellera, exbel·ligerants

sempreviva

sotssecretària, sotsdirector

Morfosintaxi

1 1 Acabem de rebre el vostre escrit…

2 Quant a aquella altra proposta…

3 Ben a pesar nostre…

4 Com que no hem rebut un altre missatge…

5 Desitgem que en el futur la nostra col·laboració sigui possible.

6 Ens sap greu que, malgrat la nostra bona voluntat…

7 Esperem que la nostra participació, en una altra ocasió…

8 Estudiarem el vostre oferiment…

9 Hem rebut la vostra targeta…

58

Ortografia

1 1 afaitar 2 assemblea 3 assassí 4 resplendir 5 rancor 6 enyorar 7 racó 8 emparar

9 treball 10 avantatge

2 1 estranger 2 estendre 3 extingir 4 extradició 5 extreure 6 explicació 7 espeleologia

8 esplanada 9 estereotip 10 esprémer

3 1 Viu a l’extrarradi. / Viu a l’extraradi.

2 Vull salsa maonesa. / Vull salsa maionesa.

3 Omple aquest cossi. / Omple aquest cosi.

4 He vist un escarbat. / He vist un escarabat.

5 Té una neumonía. / Té una pneumònia.

6 És una picada de medussa. / És una picada de medusa.

7 El gavinet d’un advocat. / El gabinet d’un advocat.

8 Relacions homossexuals. / Relacions homosexuals.

9 Un tall de llangonissa. / Un tall de llonganissa.

10 Ha caigut una biga. / Ha caigut una viga.

4 1 linx 2 bisó / visó 3 iac 4 catxalot 5 voltor 6 escarabat 7 llangardaix 8 libèl·lula 9 tàvec

10 eruga

5 1 titular, titulació, titularitat, titulat… 2 cristalleria, cristal·lí, cristal·litzar, cristal·lografia…

3 bavadís, bavalles, bavejar… 4 acidesa, acídul… 5 tigressa, tigrat… 6 extàtic, extasiar…

7 decrèpita, decrepitud… 8 lluït, lluïssor, lluïment… 9 pagesia, pagesívol, pagesalla,

pagesam… 10 mobilitat, mobilització…

6 1 exhalar, exhaust, exhortar… 2 xaval, xavo, xavalla… 3 roser, rosbif, rossinyol…

4 esbiaixar, esbategar, esbós… 5 base, bassal, bastonejar… 6 pinça, pintoresc, pinze-

llada… 7 sagnar, sagrat, sageta… 8 aixafar, aixada, aixecar…

7 1 cavall: mamífer solípede, que es distingeix dels animals afins (ase, zebra) per tenir el

bescoll i la cua poblats de pèls llargs i abundants, el coll més arquejat i el cap i les ore-

lles més petites.

2 espardenya: calçat de sola de cànem trenat i empenya feta amb vetes de roba grui-

xuda, generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.

3 espelma: candela d’esperma de balena, d’ús domèstic.

4 llombrígol: depressió arrodonida i arrugada que deixa al mig del ventre la secció del

cordó umbilical, melic.

5 mosca: insecte dípter que es troba en totes les parts habitades del món, d’uns 6

mil·límetres de llarg, de color bru fosc, amb ales transparents i una trompa amb què

xucla les substàncies sucoses.

61

24è. Supressió de Drets polítics a tota aquesta gent, així com als religiosos, encara que

deixin llurs ordes.

2 En l’exercici de les seves funcions, el personal inspector ha d’observar el respecte i la

consideració deguts als interessats i al públic en general, informant-los, quan així

siguin requerits, de llurs drets i deures.

3 També aquestes han d’acceptar que llurs institucions públiques, escoles, hospitals,

etc., s’avinguin a fer un espai a les pràctiques ètniques o identitàries diferents dels

immigrants que hi ha en llur territori. Els quebequesos han d’acceptar que llurs insti-

tucions esdevinguin multiculturals. I els catalans? I els escocesos? I els flamencs?

5 1 Noies, hauríem de tenir més temps lliure per a nosaltres mateixes.

2 Li han concedit una llicència per a assumptes propis.

3 Li va posar la multa el mateix guàrdia que te n’havia posada una a tu.

4 Si el programa d’aquella assignatura era el mateix, te la convalidaran.

5 Hauríeu de conèixer més bé la història de la vostra pròpia família.

6 Això sembla de collita pròpia i no pas extret d’una enciclopèdia.

7 Aquesta feina em sembla que la podrien fer la Maria i la Paula mateix i així no caldria

que lloguéssim ningú.

8 La mateixa directora va reconèixer que havia signat aquella carta.

6 1 En aquesta obra hi surten els mateixos actors que en aquella altra (en Biel i en Tomàs).

/ En aquesta obra hi surten els mateixos actors que en aquella altra (dos i prou).

2 Hi havia la responsable de l’afer, però no vam poder parlar amb la mateixa. / Hi havia

la responsable de l’afer, però no vam poder-hi parlar.

3 En aquest equip hi ha el nombre de jugadors que vas dir tu: vint. / En aquest equip hi

ha els mateixos jugadors que vas dir tu: vint.

4 El cònsol i els fills del mateix presidien la comitiva. / El cònsol i els seus fills presidien

la comitiva.

5 Ha denunciat la seva pròpia veïna. / Ha denunciat la veïna mateixa.

7 Senyors,

Us escrivim aquesta nota per fer-vos arribar la nostra satisfacció per la signatura del con-

tracte amb REIMSIC immobiliàries.

Us estem molt agraïts: sense la vostra inestimable ajuda mai no hauríem arribat on som.

Sabem que el nostre propi esforç ha estat un element decisiu per aconseguir l’èxit. Però

aquest mateix esforç no hauria bastat per atènyer els nostres objectius, sense la vostra

col·laboració.

D’altra banda, pensem que el nostre soci principal, amb la seua empenta, ha permès,

també, a la nostra empresa assolir aquesta fita tan important.

Us hem de dir també que avui el mateix director de la corporació, el senyor Riudellot,

ens ha felicitat calorosament.

Aprofitem per fer-vos extensiva, doncs, la seua felicitació. Ben atentament,

60

UNITAT 12Text predictiu II

Activitats al marge (pàgina 152)

– L’apocalipsi és la revelació dels esdeveniments de la fi del món. L’obra que descriu

aquests esdeveniments més coneguda és la de Joan Evangelista, l’Apocalipsi.

– És en singular perquè el verb haver-hi és impersonal i no ha de concordar amb el com-

plement.

– final → la fi

– objectiu → el fi

– massiva – desertització – discussió – desembre – esmorzar

– ens portaria, ens duria cap a…

una de les més aconseguides, de les millors…

mals auguris, mals pronòstics…

– objecte comú → cosa comuna

– Contraposició del text: «…ja que tot serà quaresma i desert, que el que ens queda sigui

Carnestoltes i disbauxa».

1 1 Veritat 2 Mentida 3 Veritat 4 Mentida 5 Veritat 6 Veritat

2 L’alarmisme excessiu o gratuït, la utilització de la por com a argument.

3 Activitat oberta.

Expressió escritaExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Expressió oralExercicis amb solucions a càrrec del professor o de la professora.

Lèxic• 1 horabaixa capvespre vigília vesprada

2 calamarsada pedregada mariscada calabruixada

3 xàfec xatonada xarbotada xarbot

4 pèl de gat plugim pèl de gos xim-xim

5 ventijol ventim ventall ventolina

6 calitja broma boirina bromera

7 collada rosada nevada gebrada

63

6 pany: dispositiu per tancar portes, calaixos, baguls, etc., en què els moviments del

pestell estan governats per un mecanisme que s’acciona amb una clau.

7 serrell: part de fils, de passades, o d’ambdues coses alhora, a les vores d’una manta,

d’una tovallola, que fan d’ornament.

8 (1) disposem (2) una (3) estranya (4) suposadament (5) adequats (6) somiava (7) bullia

(8) meravella (9) conclave (10) immediatament

62

2 Encara no hem trobat gaires regals, però em sembla que a hores d’ara tu en tens

força… o potser massa i tot.

3 Ens han encarregat massa tasques, fins i tot tenint en compte que a l’oficina som bas-

tants persones. Però nosaltres no tenim prou mans…

4 De pomes, en queden bastants. Però em falten taronges, perquè no en tinc prou.

Compra, també, força peres.

5 M’has enviat bastants missatges, i ara dius que no me n’has enviat gaires. Però no he

dit pas que me n’hagis enviat massa.

6 No en tenia gaires bones referències. A més, no em van atendre pas els propietaris

sinó uns cambrers qualssevol. De cambrers, n’hi havia força…

5 1 Voldria pagar jo, però no tinc res. / Voldria pagar jo, però no tinc cap moneda. /

Voldria pagar jo, però no tinc gens de diners.

2 Em sembla que no comprarem gens de pa. / Em sembla que no comprarem cap

entrepà més. / Em sembla que no comprarem res més.

3 No hi havia cap retenció de trànsit. / No hi havia res que interrompés el trànsit. / No

hi havia gens de trànsit.

4 No puc prendre gens d’alcohol. / No puc prendre res. / No puc prendre cap copa.

5 Ara ja no s’hi veu res. / Ara ja no s’hi veu gens de brutícia. / Ara ja no s’hi veu cap

taca.

6 1 Enguany s’han retirat els davanters més antics del primer equip. A tots dos els faran

un partit d’homenatge.

2 Formem una expedició massa nombrosa i no ens posarem d’acord. Em sembla que val

més que cada u vagi a dinar al restaurant que vulgui.

3 Li agradaria formar la seva pròpia empresa i no haver de treballar més a compte d’al-

tri.

4 Totes dues hem fet el que creiem més apropiat per a nosaltres.

5 Saps res de la notícia del dia?

6 Quan un hom ha de prendre una decisió com aquesta val més que s’assessori bé.

7 No crec que sigui gaire difícil si cadascuna de les noies agafa dues caixes.

7 1 Va, noia, digues alguna cosa / quelcom, que fa moltíssima estona que no dius res.

2 Si haguéssim trobat cap caseta per a les vacances ja l’hauríem llogat, però no en vam

trobar cap que ens agradés.

3 Aquí tothom crida / tots cridem molt. No hi ha cap mena de disciplina ni res que s’hi

assembli.

4 Cada un entrevistarà una persona: la presidenta o la secretària, perquè totes dues

poden fer declaracions interessants.

5 No ens podem immiscir en cap afer similar, perquè pertany a la vida privada d’aquest

polític, i cadascú / cada u pot fer el que vulgui en aquest àmbit.

65

Morfosintaxi

1 • Amb posterioritat, la llicència restarà automàticament resolta i el client no tindrà més

drets d’utilitzar, carregar, copiar i executar els programes, qualssevol / qualssevulla

que aquests siguin.

• Impulsarà qualssevol / qualssevulla altres iniciatives tendents a l’acompliment dels

objectius per als quals ha estat creada.

• Qualsevol / Qualsevulla altre projecte o activitat que mitjançant Decret del Consell,

es considere amb posterioritat a l’aprovació d’aquesta Llei que directament o indirec-

ta puga tenir efectes sobre la salut, el benestar humà o l’entorn.

• Són lliures qualssevol / qualssevulla actes, negocis, transaccions i operacions entre

residents i no residents que suposin del compliment dels quals puguin derivar-se

cobraments i pagaments exteriors.

• També podeu interposar qualsevol / qualsevulla altre recurs que considereu proce-

dent.

• Els estatuts podran contenir, a més, qualssevol / qualssevulla altres estipulacions que

els fundadors vulguin, mentre no contradiguin aquesta Llei.

2 1 Com que ara faig vacances, tinc massa hores lliures.

2 Com que encara treballo, no tinc gaires hores lliures.

3 Va beure’s bastants cerveses…

4 Si tingués prou diners, jo també faria aquest viatge.

5 Això t’ho podria haver dit qualsevol persona.

6 Hi havia força estudiants que podien aspirar a aquella feina.

7 Avui no fa gens de fred.

8 Encara no hem fet cap proposta.

9 No tinc gaire gana. Menjaré només un primer plat.

10 Aquest mòbil és perfecte: no pesa gens.

11 Quan va tornar va dir que no havia vist res.

12 Amb aquella claror tan minsa no m’hi veia gens.

3 massa esforç massa feina massa dies massa setmanes

força menjar força beguda força aliments força begudes

prou soroll prou fressa prou sorolls prou fresses

bastant oli bastant mantega bastants gelats bastants coques

gaire sarau gaire nosa gaires actes gaires festes

qualsevol dia qualsevol cosa qualssevol dies qualssevol coses

qualsevulla dia qualsevulla cosa qualssevulla dies qualssevulla coses

4 1 Si no tens gaires llibres, jo te’n puc deixar bastants. En vaig comprar força el curs

passat.

64

8 Aquest any se celebra el 50è aniversari del descobriment de l’estructura de l’ADN, un

fet que ens ha fet entendre una part molt important dels éssers vius, com la transmis-sió genètica de pares a fills i que ha permès el desenvolupament d’un gran nombre de

tècniques (…).

En els anys 40, Oswald Avery va demostrar que l’ADN tenia un paper fonamental per

transmetre la informació genètica. Anteriorment, s’havia demostrat que l’ADN era una

molècula molt llarga, present en el nucli de les cèl·lules i que estava formada per qua-

tre unitats que es repetien milions de vegades.

9 A part de França i Anglaterra, hi havia dues altres potències que rivalitzaven per domi-

nar el centre d’Europa: Prússia i Àustria. Àustria s’estenia cap a Hongria i els Balcans, tot

formant un gran imperi constituït per ètnies i cultures molt diverses. L’esplendor dels

palaus dels monarques europeus amagava un subtil canvi en les formes de govern. Si bé

el poder dels reis continuava sent absolut, les seves accions s’inspiraven sovint en els

principis de la Il·lustració. Aquesta manera de governar va rebre el nom de despotisme

il·lustrat.

67

6 Si no et prens cada una de les píndoles que t’he receptat, notaràs la resta de símpto-

mes.

7 Vam veure la primera piràmide, i la impressió encara ens durava quan vam entrar-hi.

8 Ho va dir el professor mateix. Qui volia millorar la nota podia repetir la prova, però el

curs s’havia acabat per a la resta / als altres.

9 El mateix amo de l’establiment va trobar a faltar objectes propis o que pertanyien a la

resta de treballadors.

10 Abans era el seu propi empresari, però des de fa bastants setmanes és un treballador

per compte d’altri.

Ortografia

1 1 quec – cel 2 gasa – duguis 3 xàrter – pila 4 rínxol – bola 5 burgès – jove 6 mossec –

plaça 7 roí – bus 8 hule – xerrac 9 mil·lèsim – enfonsar 10 ena – obaga

2 1 esllavissada 2 confraria 3 efusió 4 gargotejar 5 sobreeixidor 6 trossejar 7 trapezista

8 harmoniós 9 escabetx 10 dansa 11 recol·lecció 12 enutjós

3 1 ixent 2 cabàs 3 plebeu 4 terç 5 bivac 6 aiguarràs 7 quòniam 8 rústec 9 vellut 10 axil·la

11 quall 12 isard 13 gormand 14 fal·lus 15 efígie 16 capmàs 17 salfumant 18 vivaç

4 Amb essa sorda: carbassó, impulsiu, incisiu, bussos, filagarsa, impressionar, tisores, toca-

son, ferocitat, simpòsium.

Amb essa sonora: masia, transitar, incisiu, pesantor, tisores, zenit, damisel·la, asil, sim-

pòsium.

5 1 hàbitat 2 esprémer 3 juramentar-se 4 delicadesa 5 cafeïna 6 convex 7 fúcsia 8 papis-

sot 9 síndrome 10 similitud

6 1 energumen 2 baròmetre 3 escarràs 4 lísing 5 peülla 6 sobreàtic 7 úlcera 8 branquilló

9 continuisme 10 fetitxe 11 diàspora 12 atuït 13 òbit 14 rubèola 15 vesícula 16 carpó

17 arítmia 18 cautxú 19 dislèxia 20 llançamíssils

7 1 No em diguis res més.

2 A les hores punta tota l’avinguda queda col·lapsada.

3 Una obra d’aquestes característiques no la trobaràs enlloc.

4 Si no en tens ganes, no ho facis.

5 Últimament hem rebut moltes sol·licituds.

6 Ell mateix ho havia demanat; aleshores, de què es queixa?

7 No era un regal sinó un préstec.

8 No sé amb què em surts, ara…

66

Ho he sabut per aquestes dues característiques: distinció de vocals àtones (lo, dixen,

beni…), article (personal) lo, dixen en comptes de deixin…

6 io ia no tstimu i no pudre bani…Aquest fragment pertany al català central.

Ho he sabut per aquestes dues característiques: pronúncia de jo com a “io” i de ja

com a “ia”, confusió de vocals àtones (tstimu, pudre, bani…), la 1a persona del pre-

sent d’indicatiu acabada en -u i no pronúncia de -r final dels infinitius.

4 rossellonès: les mas / miris pas

central: mirai / miru

balear: sa fia / al·lot

alguerès: an / balca

nord-occidental: muricec / lo pare

valencià: li’l faré / eixe xic

69

MARC SOCIOLINGÜÍSTIC1 1 El català és una llengua en què hi ha poques diferències dialectals.

2 El parlar de Girona pertany al català oriental.

3 Es diu jo cant en comptes de jo cante en el català balear i en el català alguerès.

4 La iodització es produeix en tot el català oriental.

5 L’article personal no s’empra en el català valencià i en el català alguerès.

2 1 Català balear

2 Català alguerès

3 Català valencià

4 Català rossellonès

5 Català nord-occidental

6 Català central

3 (De vegades oferim més de dues característiques, però n’hi havia prou dient-ne dues.

S’ha de tenir en compte que hi ha característiques que són presents només en part del

dialecte corresponent –per exemple, la pronúncia de i abans de x del valencià, la

pronúncia de jo com a «io»…– o que no són exclusives de només un, com ara la distin-

ció de vocals àtones.)

1 joan!!! tstimi pas

Aquest fragment pertany al català rossellonès.

Ho he sabut per aquestes dues característiques: la 1a persona del present d’indica-

tiu acabada en -i i la negació amb pas i sense no.

2 si pansesi kl tou jalmà asai…

Aquest fragment pertany al català alguerès.

Ho he sabut per aquestes dues característiques: la 1a persona de l’imperfet de sub-

juntiu acabada en -essi i no en -és, el possessiu tou en comptes de teu, la a o e àtona

es pronuncia com a a (pansesi, jalmà…), aparició de l en comptes de r a final de síl·laba

(jalmà és germà) i assai.

3 es nin i sa nina i sa fia…

Aquest fragment pertany al català balear.

Ho he sabut per aquestes dues característiques: els articles salats, nin/a i iodització

(fins i tot en el context -ill-, filla, en què en els parlars ioditzants del Principat no es

ioditza).

4 lil fa aixina este…

Aquest fragment pertany al català valencià.

Ho he sabut per aquestes dues característiques: distinció de vocals àtones, combi-

nació li’l (i no l’hi), pronúncia de la i abans de x, aixina i este.

5 lo Pol diu k te dixen beni…

Aquest fragment pertany al català nord-occidental.

68

4 Creu-me, fes-ho abans que t’ho hagin de dir.

5 Com que no en feia cas, dubtava que l’hagués sentit.

6 Això m’ho dius com a metgessa o com a amiga?

7 De tulipes, en vull una de groga i dues de vermelles.

8 Demà a la tarda portaré el nen al dentista.

7 La calor intensíssima de la tarda havia començat a minvar, cosa que / la qual cosa rep-

resentava un respir per a tots els integrants de la caravana. Durant tot aquell dia, el ter-

ritori al qual / a què / on es dirigien semblava inabastable. Però ara, la silueta del turó

del qual / de què els havien parlat era visible ben a prop.

En Quim, que / el qual anava assegut al costat del conductor, se sentia molt cansat.

Quan faltava poc per arribar, el capità va prendre precaucions. Va escollir dos homes, en

els quals / en qui confiava plenament, i els envià com a exploradors. La nit era fosca,

impenetrable. Els homes caminaven ràpids. El silenci amb el qual / amb què es movien

era vital per enfrontar-se a uns perills segurs. De sobte, un crit terrible, que / el qual

esborronà tot el grup, va sorgir de la fosca.

8 1 Si no deguessin tants diners, tindrien unes altres perspectives.

2 Voldrien que coneguéssiu els seus fills…

3 Amics meus, no us cregueu tot el que diuen de mi.

4 Aquest vi és excel·lent! Nil, Pol, beveu-ne una mica…

5 Per què continuen emetent aquesta sèrie tan galdosa?

6 Els van demanar que interrompessin la sessió.

7 Es deu haver confós d’adreça.

8 Sentia que ningú no el volia, que l’havien exclòs.

9 Tasta aquest gelat de torró. És boníssim!

10 Ja t’ho he dit. Ara no puc parlar. Sóc a la feina, en una reunió.

9 Sabíeu que només hi ha dues muntanyes de sal a Europa? Doncs sí: l’una és a Romania

i l’altra a Catalunya. Si aneu a Cardona podreu visitar el seu castell i també el Parc

Cultural de la Muntanya de Sal.

La sal de Cardona va ser explotada des de mitjan neolític, ara fa 3.500 anys. Sabem que en

aquesta època la sal gemma era molt valuosa, perquè els humans es van adonar que els

servia per conservar el menjar, per fer formatge, per adobar les pells i per donar-la d’ali-

ment al bestiar. Les vaques, ovelles i cabres necessiten menjar sal per tal de produir més llet.

El valor de la sal era enorme a la prehistòria, ja que obtenir-la era molt difícil. Calia posar

aigua salada dins de rescloses i piscines, fer foc, filtrar… Després es feien blocs de sal de

mida petita, fàcils de transportar i d’emmagatzemar. Qui posseïa molts blocs de sal era

ric, i els podia canviar per tota mena de coses. Tot això ho sabem perquè s’han trobat

motlles per fer els blocs, restes de sal dins de recipients, rescloses i eines mineres en

diversos llocs d’Europa.

71

ASSAIG DE PROVAExpressió oral i expressió escrita

– Els exercicis d’aquesta àrea són de resposta oberta, te’ls ha d’avaluar el professor o la

professora.

– Alguns aspectes que es valoren, sempre tenint en compte el nivell:

Coherència en l’organització del text: si el text està ben estructurat i conté la informa-

ció necessària.

Cohesió dels elements del text: si el text està lligat; no hi ha problemes de concor-

dança, de pronoms, en les partícules d’enllaç…

Puntuació: si els signes de puntuació s’usen de forma adequada.

Lèxic: si el lèxic és variat i adequat.

Registre: si és l’adequat a la situació i al tipus de comunicació.

Correcció: si el text té un nombre acceptable d’errors d’ortografia o de morfosintaxi.

Usos textuals

4 Ordre dels fragments:

1r → F

2n → C

3r → B

4t → D

5è → E

6è → A

Gramàtica i lèxic

5 1 Anem-hi i mirem si tenen prou cadires per a tots.

2 Van distribuir ràpidament la càrrega del camió entre la gent. Hi havia un saquet de fari-

na per a cadascú.

3 Estic molt empipat. Això ja ens ho ha fet massa vegades!

4 La Carla està molt contenta del viatge, però diu que li han passat força coses rares.

5 Em sap greu, però aquest perfum no és pas del meu gust. No m’agrada gens.

6 Va assegurar que n’hi havia prou amb tres factures qualssevol, per presentar la sol·lici-

tud.

7 Mira, ja sé que no sóc gens valenta, però no en tinc gaires ganes de caminar de nit

per aquí.

6 1 El senyor Fonts, com a / el / un director del departament, donarà l’ordre.

2 Què fem, arribem fins al museu, o tornem cap a l’hotel?

3 Tenen obert fins a les deu de la nit.

70

10 1 guarda-roba 2 estiracabells 3 busca-raons 4 pèl-llarg 5 abans-d’ahir 6 socioeconòmic

7 nord-africà

Marc sociolingüístic

11 A Nord-occidental:

Ma germana deie que lo xaval pitit de la casa, aplanat damunt lo cossi, havie dixatcaure les monedes dintre d’aquella aigua llardosa. Los altres sagals, que volien agar-rar les monedes, van escatxigar tota la paret.

B Rossellonès

Jo trobi qu’és ben bé una roba xarmant i de bon duire, mes me senti confusa. Pensiqu’és pas una roba adient per conduir una votura.

C Central

Au va, no siguis tonto. Goita, si et portes bé i ets ben maco, te’n compraré dugues,de bosses de blat de moro. I si prens la pala i la galleda, després et portaré al parc, a

jugar amb la sorra, i a engronxar-te.

D Valencià

Jo li assegure que este poble, el més xicotet, és ben bonic de vore, pareix eixit d’un

conte de fades. A tots els carrers hi ha fonts, pertot hi corre l’àiua.

E Balear

Supòs que ma mare s’adonà que s’al·lota se tornava tota vermeia, perquè li va dir:

–Au, tornam endins, que es temps és rúfol i més ara a s’horabaixa. No tenc ganes

que per sa meua culpa te refredis!

72