TEMA 10:SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS

EN EL S.XIX

INTRODUCCIÓ

La reforma agrària i la industrialització van fer sorgir una nova societat de classes basada en el poder econòmic.

Desaparició dels privilegis front a la igualtat de tots davant la llei.

1. LES NOVES CLASSES DIRIGENTS

Amb la revolució liberal: NOBLESA: Petita noblesa (hidalgos) es va anar diluint entre les

classes mitjanes (propietaris agraris). Gran noblesa: va incrementar el seu poder compra

de terres amortitzades.

A final de segle hi ha una pèrdua de capacitat adquisitiva per un augment dels preus. Endeutament: van haver de vendre terres per pagar despeses. Alguns ocupaven càrrecs polítics però desinterès per aburgesar-se. Els burgesos els van imitar.

BURGESIA VINCULADA ALS NEGOCIS: Va sorgir beneficiada de les reformes liberals gràcies a concessions estatals o de crèdit, especulació en borsa. Aconseguiren terres de les desamortitzacions i es convertiren en rendistes.

BURGESIA INDUSTRIAL (catalana o vasca): Es preocupava per aconseguir una política proteccionista per la seva feble indústria.

CLASSES MITJANES: Nombre reduït (o rics o pobres a l’Espanya del s. XIX), relacionat amb el feble desenvolupament industrial. Eren propietaris però de riquesa molt menor a la de les classes dirigents. Compartien l’estil de vida d’aquests.

La societat burgesa :- Rendista, no emprenedora (excepció de Catalunya)

L’ESGLÉSIA CATÒLICA: El seu pes va continuar essent molt important. Es va lluitar per una laïcització de la vida pública, tot i així es mantenien les tradicions catòliques.

El paper de la dona: concepció catòlica i conservadora

2. LES CLASSES POPULARS

Artesans i classes populars de les ciutats: Les classes baixes urbanes es dedicaven als serveis (dones) Els artesans encara foren importants al s. XIX

La pagesia: Tot i les desamortitzacions, les terres es van tornar a concentrar en poques mans, les de qui no les treballaven. Les reformes agràries liberals van originar un grup de pagesos sense terres, van haver de treballar com a jornalers en unes condicions molt dures i salaris baixos (estaven pitjor).

Proletariat: Apareix amb la industrialització del S. XIX Organització del treball: treball a canvi d’un salari, en condicions deplorables (Doc.18)

Revoltes populars i els primers moviments socials: La pagesia sense terres (desfavorits) va anar creant revoltes i es creà consciència de classe. Protestes obreres de caràcter ludista, però prest van entendre que el problema era el repartiment desigual dels beneficis i salaris. Sorgeixen els primers sindicats obrers (Societat de teixidors, 1840). Oposició dels empresaris. Durant el bienni progressista (1854-1856) es va marcar l’inici del sindicalisme de classe i la vaga.

3. ELS PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS Primeres associacions sindicals a Catalunya. Més feina sense cobrar més (reducció de salaris)= protestes Primer sindicat: Societat de Teixidors (1840). Oposició dels empresaris que negaven el dret dels obrers a reivindicar. Al Bienni Progressista (1854-1856) es va consolida la vaga com instrument reivindicatiu. 1ª vaga general al 1855 per la instal·lació per la instal·lació de maquinària. Es reivindicava llibertat d’associació, horari fix...

La distribució desigual de la propietat i amb la desamortització de Madoz, sorgiren revoltes agràries (ocupació de terres)

4. L’ARRIBADA DE L’INTERNACIONALISME (1868-1874)

EL MARXISME (Marx i Engels)Posen la base d’una pràctica revolucionària: L’anàlisi del passat: concep la història com un procés en constant moviment, transformació i desenvolupament. El que fa evolucionar la història és la lluita de classes.Tres grans modes de producció: esclavisme, feudalisme, capitalisme. En el pas d’un sistema a un altra apareix una nova classe dominant que controla el aparells de producció.El capitalisme és una fase més que s’ha de superar per arribar al socialisme on no han d’existir desigualtats socials ni econòmiques. Crítica del present (del capitalisme): la necessitat de millorar la producció provoca una sobreproducció donant lloc a crisis cícliques de les quals les grans empreses en surten beneficiades. Projecte de futur: la societat comunista. Per acabar amb l’explotació el proletariat mitjançant la revolució havia de conquerir el poder i crear un nou Estat obrer en el que no existiria propietat privada. A la llarga la desaparició de les diferències socials comportaria la dissolució de les classes socials, i com que no hi hauria classes l’Estat seria innecessari (domina a les classes), per donar pas a una societat comunista.

L’ANARQUISME (Bakunin, Kropotkin)

Critiquen la societat capitalista perquè creuen que no garanteix la llibertat i igualtat. Proposen un model amb absència d’una autoritat. Creuen que l’home és social per naturalesa i pot viure en llibertat i concòrdia social. Les lleis dels homes són els enemics de la societat. Defensen la llibertat de cadascun dels homes i la solidaritat entre ells com a únic camí possible pel benestar col·lectiu. L’oposició a l’existència de l’Estat i a l’acció política perquè és una opressió que impossibilita la llibertat humana. Revolució violenta contra l’Estat. Proposen una societat col·lectivista, contracte lliure entre els membres. Crítica a la propietat privada i a la defensa de la propietat col·lectiva. Refusen les organitzacions jerarquitzades i s’organitzen en grups autònoms. Participació directe, revolució fruit de l’espontaneïtat de les masses.

LA PRIMERA INTERNACIONAL

Les organitzacions obreres de distints països van evidenciar que els seus objectius eren comuns i van veure la necessitat d’enfortir la solidaritat obrera creant organitzacions de caràcter internacional: la Primera Internacional, va ser un primer intent d’organitzar el proletariat internacional.Es va crear l’Associació Internacional de Treballadors -AIT- (socialistes, anarquistes i sindicalistes) amb dos principis bàsics: - L’emancipació de la classe obrera havia de ser obra dels mateixos treballadors. - La conquesta del poder polític era el primer objectiu per alliberar-se de la seva opressió econòmica.

LA SEGONA INTERNACIONALDesprés de la ruptura de l’AIT el moviment internacionalista es va recompondre per mitjà dels partits obrers nacionals per constituir un fòrum de debat. Posteriorment la Internacional Comunista i la Internacional Socialista.

4.1 EL SOCIALIME UTÒPIC I EL REPUBLICANISME FEDERAL:

SOCIALISME UTÒPIC:Davant les grans desigualtats consideraven la qüestió social com el problema greu de la industrialització en contra del capitalisme (explotació obrera, crisis cícliques i propietat privada en mans de pocs, generadora de més mals.)Proposaven un nou sistema social:-Propietats col·lectives en vers de privada.-Combatre la tirania amb la defensa de la llibertat i democràcia- Intervenció estatal: protecció nens i dones, assistència sanitària, igualtat entre sexes...- L’existència de la lluita social com a fet inevitable.

REPUBLICANISME FEDERAL:

Idees democràtiques, més ressò que l’utopisme.Es basaven en l’exigència d’un règim republicà , descentralització de l’Estat i reformisme social implicant millores laborals (els anys posteriors a la Revolució del 1868). Però molts estaven insatisfets amb aquest moviment i es van decantar cap a ideologies internacionalistes (anarquisme i socialisme).

4.2 LA INTERNACIONAL A ESPANYA

El sexenni democràtic (1868-1874): període de democratització va permetre actuar a les forces obreres.

Van arribar les idees socialistes (marxisme) i anarquistes.

La necessitat de destruir l’ordre burgès (capitalisme).

Al 1868, primers afiliats a l’AIT. Aquests van pensar que el programa de la AIT era el mateix que el dels bakuninistes (supressió Estat, col·lectivització, apoliticisme...) això va contribuir a què l’anarquisme s’expandís entre el proletariat català i els pagesos andalusos.

Al 1870 es fundà la Federación Regional Española (FRE)de l’AIT que va aprovar el recurs de vaga com a mitjà d’acció i el caràcter apolític del moviment.

4.3 CRISI I ESCISSIÓ A LA FEDERACIÓ REGIONAL DE LA AIT

Paul Lafargue va impulsar el grup d’internacionalistes més favorables a les posicions marxistes que a les bakuninistes (FRE).

Les discrepàncies entre els dos grups va acabar amb l’expulsió dels marxistes de la FRE i amb la fundació de la Nueva Federación Madrileña de caràcter marxista.

Durant la Primera República l’internacionalisme va intentar provocar la revolució i l’enderrocament de l’Estat.

Després la Internacional va començar a perdre força i finalment al 1874 el nou règim de la Restauració la va declarar il·legal.

5. ANARQUISTES I SOCIALISTES A ESPANYA (1874-1898)

Amb la Restauració les organitzacions obreres eren clandestines, però al 1881 els liberals van pujar al poder i va comportar més permissivitat.

5.1 ELS CORRENTS ANARQUISTES Al 1881 la FRE (bakuninista) es va passar a dir Federación de Trabajadores de la Región Española, desvinculant-se del sistema internacional que era il·legal. Més afiliats a Andalusia i a Catalunya. Un grup va optar per l’acció directa i temptar contra els pilars bàsics del capitalisme: Estat, burgesia i Església: atemptats contra Cánovas, Martínez Campos, al Liceu (burgesia), la processó del Corpus.

Repressió contra l’anarquismeDivisió de l’anarquisme, un sector plantejava la revolució social mitjançant organitzacions sindicals (anarcosindicalisme). Van crear Solidaridad Obrera (1907) i la Confederación Nacional del Trabajo (CNT)

5.2 LES ORGANITZACIONS SOCIALISTES

Al 1879 la Nueva Federación Madrileña (marxista) es va transformar en l’Agrupación Socialista Madrileña fundada per Pablo Iglesias, que va ser l’artífex del PSOE.

Al 1888 van impulsar la cració d’un sindicat socialista, la UGT (Madrid, Biscaia i Astúries)

El PSOE es definia com un partit marxista, obrerista i partidari de la revolució social i presentava un programa de reformes socials. Es va afiliar a la Segona Internacional.

La UGT era un sindicat de masses de tots els sector de la producció. Es va declarar no vinculat a la política.

5.3 REFORMISME I QÜESTIÓ SOCIAL

Els governs, davant les dures condicions de vida de la classe obrera, l’excés de feina femenina i infantil i la pressió obrera, van plantejar que l’Estat exercís una acció compensatòria i regulés les relacions econòmiques i laborals.

Així es va desenvolupar un reformisme social, es va promulgar una tímida legislació reguladora de les condicions de treball.