Organitza: Col·labora:

Campanya educativa per la inclusió i l’equitat.

No és igual.Volem un món més

just per a tots i totes!

Organitza: Col·labora:

mou-teen xarxa Jó

vens

RESPOSTA COMERCIAL

Apartat núm 1.462 FD

28080 Madrid

NO

NECESSITASEGELL

Franqueig en destí

SeuM

adridC/ Pablo Aranda 328006 M

adridTel. 902 444 844Fax 91 590 26 73w

ww.entreculturas.org

Delegacions

A Corunya, Alacant, Almeria,

Badajoz, Burgos, Còrdova, Elx, G

ranada, Huelva, La Palm

a, Las Palm

as de Gran Canària,

Lleó, Logronyo, Madrid,

Màlaga, M

úrcia, Oviedo,

Salamanca, Santander,

Sevilla, Tenerife, Toledo, València, Valladolid, Vigo, Saragossa

Coordinadora de Sensibilització: Raquel Martín. Responsable d'Educació: Irene Ortega. Coordinació autoria: Jennifer Williams Ramos.Redacció: Raúl Rodríguez Mateos, Jennifer Williams Ramos, Rosana Hernández Asensio. Direcció d'art i disseny gràfic: Maribel Vázquez.Foto de portada: Cristina Fernández. Fotos interior: Arxiu Entreculturas. Setembre 2005. Imprés en paper ecològic.

Imaginem un món en què tots els xiquets i xiquetes mengen. Que totes lespersones voten. Que totes les llars tenen aigua potable. Que cap persona jove

desocupada tria una arma en compte del seu futur.

Eixe és el món dels ODM. Aconseguir-ho està al nostre abast.

Eradicar la pobresa extrema i la fam

Aconseguir l'ensenyança primària universal

Promoure la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de la dona

Reduir la mortalitat infantil

Millorar la salut materna

Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties

Garantir la sostenibilitat del medi ambient

Fomentar una associació mundial per al desenvolupament

2

4

6

7

8

9

10

11

12

12

Dades per a la DESorientació?La fam amenaça la vida

Campanya Mundial per a l'Educació

Saps qui és Somaly Man?

Mortalitat de xiquets i xiquetes menorsde cinc anys

Salut materna

L'amenaça del VIH/SIDAXiquets i xiquetes afectats pel VIH/SIDA

Què ha de veure la meua salut amb ladesforesta-ció?

Rolihlahla

Ciberdirectorio

Què és la XARXA de Jóvens Solidaris?

2015: Deu anys per a canviar el món

ODM*

* Objectius de Desenvolupament del Mil·leni

sumari

Si estàs interessat/da en més informació sobre laXarxa, posa't en contacte amb: Entreculturasred.valencia@entreculturas.org

Nom

Cognoms

Direcció

Núm. Pis Porta C. P

Població Província

Tel Mòbil

e-mail

C.P. IES C. CONCERTAT Altres

Nom del Centre

Direcció

Nº Piso Porta C. P

Població Província

Tel

Centre de treball

Desig rebre material d'Educació gratuït** per a:

Infantil Primària Secundària Batxillerat Altres

* Enviar per correu a Entreculturas-Fe y Alegría. C/Pablo Aranda 3, Madrid 28006.

** Només es cobraran els gastos d'enviament.

Recorda que tens dret a accedir a les teues dades als efectes de rectificació, cancel·lació

o oposició, només posant-ho en coneixement d'Entreculturas per escrit.

DOBLEGAR I APEGAR. DEPOSITAR EN QUALSEVULLA BÚSTIA. NO NECESSITA SEGELL.

Material educatiu EntreculturasButlletí de subscripció*

Desig rebre informació general d'Entreculturas.

Firma del titular Data

Campanya educativa per la inclusió i l’equitat

Si desitges més informació sobre la Campanya Igual–És?, escriu-nos! Entreculturas-Fe y Alegría. Departamentd'Educació per al Desenvolupament. Pablo Aranda 3, Madrid 28006. E-mail: entreculturas@educared.net

Entreculturas és una organització no governamental, promoguda per la Companyia de Jesús,que defén l'accés a l'educació dels més desfavorits, com a mitjà de canvi social,

justícia i diàleg entre cultures.

Des de fa anys apostem per la promoció social dels exclosos del món.En Entreculturas estem convençuts de la necessitat d'educar també ací en els

nostres països del Nord per a la comprensió d'un món interdependent.

El periòdic Mou-te en Xarxa–Jóvens forma part d'Igual–és? Campanya educativa per a lainclusió i l'equitat, orientada a comprendre l'origen dels desavantatges que impedixen la

igualtat d'oportunitats, especialment en l'àmbit de l'educació, així com la necessitat decompensar-les per a transformar les realitats d'exclusió.

Mou-te en Xarxa–Jóvens està dirigit a l'alumnat de Batxillerat i proposa activitats detransformació des de la quotidianitat.

Perquè no acceptem “Igual-És”. Perqué som iguals, volem un món més just per a tots i totes!

Presentació

Objectius:1 Sensibilitzar sobre els fenòmens d'exclusió associats a la desigualtat d'oportunitats, especialmenten l'exercici del dret a l'educació.

2 Afavorir la reflexió i comprensió de l'equitat i lainclusió com a part de les actituds, estratègies ipolítiques encaminades a la igualtat d'oportunitats,fent insistència en l'àmbit educatiu.

3 Promoure actituds i valors que faciliten laparticipació activa a nivell local i global en latransformació de processos d'exclusió; i connectar ambaltres iniciatives socials amb este mateix fi.

...2

Vivim en la societat de la informació, però no tots els missat-ges que rebem els processem de la mateixa manera. Algunss'introduïxen en la nostra ment i ens ajuden a pensar, reflexio-nar, configurar els gustos, etc.Altres missatges estan emboli-cats amb imatges i música que els fan irresistibles a la nostraatenció, estan orientats cap al nostre desig de consumir. Noens desperten la reflexió crítica, ni ens inviten a preguntar-nos el perquè de les coses.

No obstant, hi ha informacions difícils d'embolicar de maneraatractiva, encara que no podem obviar-les si volem saber enquin món vivim...• Les 200 primeres empreses multinacionals en rendiment icapital controlen almenys el 25% de l'activitat econòmica delmón, i d'elles el 70% són nord-americanes. Només les vendesde la Ford i General Motors superen el PIB1 de tot Àfrica.• Amb els diners equivalent a una hora de despesa militar,100 milions de dòlars, podrien finançar-se els programes depau que les ONG gestionen en els 25 conflictes armats que hiha en el món2.

• 800 milions de persones patixen fam crònica. 826 milions,malnutrició.• 163 milions de xiquets menors de cinc anys patixen des-nutrició.• 1/3 de la humanitat, 2.000 milions de persones, no tenenelectricitat en casa.• 968 milions de persones no tenen accés a l'aigua potable.• 2.400 milions de persones no tenen accés a servicis bàsicsde sanitat.• Mig milió de dones moren a l'any durant l'embaràs o el part.• 11 milions moren cada any per malalties que s'haguerenpogut previndre.

Assabentar-te del món en què vius... no té preu

1 Producte interior Brut.2 Alerta 2005. Informe sobre conflictes, drets humans i construccióde pau”. Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma deBarcelona (UAB) i Metges Sense Fronteres (MSF).

Dades per a laDESorientació?

Activitats:– Busca altres notícies relacionades amb el tema de la pobresa; pots trobarinformació d'actualitat i un dossier especial en: www.canalsolidario.org – Rellig la frase de Nelson Mandela. Creus que té raó en tal afirmació?,per què?, dialoga amb els teus companys i companyes respecte d'això. – Analitza la informació que reps en un dia, podries calcular el percentatgede la “realitat del món” que contenen?

Superar la pobresa no és un acte de caritat. És un acte de justícia.Nelson Mandela

objectiu

Eradicar la pobresa extrema i la fam

Activitats: – Situa en un mapa els països que anomena l'article i esbrina quins recursos en matèries primeres tenen i sihi ha conflictes armats. Trobes alguna relació? Busca informació en http://www.elmundo.es/documents/2003/04/guerras_olvidadas/

La fam amenaça la vida amés de 800 milions de personesen 36 països. El País 03/03/05

...3

La FAO demana ajudaurgent per a una crisicausada per les guerres iels desastres naturals

Més de 800 milions de persones de 36 països viuenamenaçades per la inanició, segons l'últim informe Collitesi escassetats de l'Organització per a l'Agricultura il'Alimentació de l'ONU (FAO).

La majoria dels països que necessiten ajuda urgent estan aÀfrica (23). En la llista hi ha set països asiàtics i cincamericans.

Dels 36 països que necessiten ajuda urgent, en set (Angola,Kenya, Lesotho, Malawi, Maldives, Suazilandia i Zimbabwe)les perspectives són descoratjadores: la FAO calcula que lescollites actuals tampoc seran suficients per a alimentar lapoblació.

Informe Collites i escassetats. Organitzacióper a l'Agricultura i l'Alimentació de l'ONU(FAO)http://www.unicef.org/spanish/infobycountry/eritrea.html

...4

“Milions de persones al voltant del món estan fent una crida als seus governs perquè proveïsquend’educació bàsica gratuïta i de bona qualitat a tots els xiquets i xiquetes del món. Ells són part de laCampanya Mundial per l'Educació; nosaltres sumem les nostres veus a la seua crida.”Nelson Mandela i Graca Machel, abril 2002.

L'educació és un dret humà fonamental

La Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides(1948) reconeix l'educació com un dret humà fonamental.Un dret humà és quelcom absolutament necessari per a viureuna vida digna i segura.

La Campanya Mundial per l'Educació promou l'educaciócom un dret humà bàsic i mobilitza la ciutadania sobregoverns i la comunitat internacional perquè complisquen lesseues promeses de proveir d’educació bàsica lliure, obligatòriai pública a tot el món; en particular a sectors desfavorits i endesavantatge de la societat.

Més de 100 milions de xiquets i xiquetes senseeducació

–– Més de 100 milions de xiquets/es –la major part xiquetes–no assistixen mai al col·legi. 44 milions d'estos xiquets/essense escolaritzar viuen a Àfrica, 32 milions viuen en el Sudi Oest Asiàtics, 14 milions viuen en l'Est Asiàtic i més de 10milions a Amèrica Llatina.

–– Un terç de tots els xiquets/es, i un de cada dos a Àfrica, maicompleta cinc anys d'educació primària –la duració mínimad'educació necessària per a aconseguir l'alfabetitzacióbàsica–.

Campanya Mundialper l'Educació

objectiu

–– Més de 140 milions de jóvens, d'edats de 15 a 24, arribena la majoria d'edat analfabets. 83 milions d'estos jóvensanalfabets viuen en el Sud i Oest Asiàtics, 30 milions viuen aÀfrica, i 13 milions viuen en els Estats Àrabs.

Pensant en solucions

Segons la UNESCO, el cost de complir l'objectiu de facilitareducació a tots els xiquets i xiquetes del món seria de 8.000milions d'euros per any. Els governs mundials gasten estaquantitat en defensa cada quatre dies.

Quelcom menys que la mitat d'esta quantitat, és a dir 3.800milions d'euros per any, hauria de ser aportada pels païsosrics, en la forma d'un increment en l'Ajuda Oficial al Desenvo-lupament (0,7% del seu PNB) i destinar almenys el 10%d'eixa xifra a l'educació.

L'altra mitat hauria de ser aportada pels propis països empo-brits, que necessitarien incrementar els seus pressupostosd'educació i establir metes concretes per a millorar la qualitati els èxits d'aprenentatge.

La Campanya Mundial per l'Educació promou a nivell mundialla Iniciativa per Via Ràpida per a l'accés a l'Educació queintenta implicar els governs de països del Sud en l'elaboraciódels plans de millora del seu sistema educatiu.

Els Membres de la Campanya Mundial per l'Educació (ONG'Si sindicats de mestres en més de 150 països al voltant delmón) creiem fermament que eradicar la falta d'escolaritzacióde tots els xiquets i xiquetes del món és possible. Per a aixòés necessària la col·laboració i el compromís dels governs delNord i del Sud.

La teua participació és important!

Per a rebre informació complementària contacta ambCampanya Mundial per l'Educació a Espanya:info@cme-espana.org

...5

Aconseguirl'ensenyamentprimariuniversal

— Campanya Mundial per l'Educació:http://www.cme-espana.org/index.html — La Iniciativa per Via Ràpida en Educació:http://www.cme-espana.org/action_FTI.html

...6

Somaly Man és una lluitadora infatigable pels drets de lesxiquetes i dones més pobres. És fundadora i presidenta del'Acció per les Dones en Situació Precària (AFESIP),organització que lluita contra el tràfic de dones des de1997. Va obtindre el premi príncep d'Astúries en 1998 juntamb altres sis dones per defendre els drets humans, enespecial els de les dones.

Va nàixer a Cambotja, país afectat per les guerres irevolucions que van succeir en aquella part del món desprésde la segona guerra mundial. Les dos grans potències delmoment (Estats Units i Rússia) es disputaven àreesd'influència i en eixes disputes la població civil va ser la mésperjudicada.

Somaly Man va viure l'experiència de l'explotació quan apenes tenia 14 anys. Després de huit anys va aconseguir esca-par d'eixe món. Ara bolca les seues experiències personals, el

seu patiment i les seues esperances per a ajudar a milers dexiquetes a través de l'associació que ha creat, “Jo em veigcom elles. Són com he sigut jo. I totes se senten exactamentigual que les seues companyes d'infortuni, entregades per lesseues famílies a proxenetes a canvi d'uns pocs dòlars. Elsprostíbuls que abunden en els barris més humils de PhnomPenh estan plens de xiques, elles provenen de famíliessumides en l'extrema pobresa que cedixen a les proposicionscriminals dels traficants de persones”.

Al març del 2005 Somaly Man va estar a Espanya per adifondre el seu treball i denunciar la situació de milers dedones en tot el món.

Al juliol del 2003 l'ONU xifrava en 8.500 milions d'euros elsguanys obtinguts per mitjà del tràfic de menors destinats ala mendicitat, distintes formes de delinqüència, l'explotaciólaboral i, de manera molt significativa, el comerç sexual.

Saps quiés Somaly Man?

Activitats: – Investiga: qui van ser les altres dones que van rebre el príncep d'Astúriesjunt amb Somly Man? Quina labor exercien?– Debat: hi ha relació entre la pobresa, la guerra i la situació de les donesreflectides en l'article?– Informa't i participa en la Campanya “91 dones” d'AFESIP.http://www.somalymam.org/91mujeres/index.htm http://www.somalymam.org

Promoure la igualtat entre

els gèneres i l'autonomia

de la dona

objectiu

...7

Reduir lamortalitatinfantil

Mortalitatde xiquets i xiquetes menors de cinc anysLes principals causes de mortalitat infantil són la des-nutrició, les malalties infeccioses i parasitàries i la falta devacunació.

— Desnutrició. El baix pes al nàixer sol ser el precursor dela desnutrició infantil i està directament relacionat amb lasalut de la mare abans i durant l'embaràs.

— Malalties infeccioses i parasitàries. Les previsionsindiquen que la mortalitat de xiquets menors de cinc anys

per VIH/SIDA se duplicarà (o més) per a l'any 2010. Elpaludisme mata a més de 400.000 xiquets cada any.

Encara que en la dècada dels 90 va descendir el nombre demorts de menors de cinc anys per diarrea, la malaltiacontinua colpejant amb cruesa a la infància.

Les infeccions respiratòries agudes representen quasi el 20%de la mortalitat infantil en els països en desenvolupament.Segons les dades demanades en 42 països, només la mitat dexiquets amb este tipus de malalties reben assistència mèdica.A Àfrica Occidental esta proporció descendix a una quintapart.

Suazilandia

Prevenció del Paludisme: Percentatge de xiquets ixiquetes que dormen davall una mosquitera 1999-2001.

0%

Burundi, Zimbabue3%

Guatemala, Rwanda,Tadjikistan, Zàmbia6%

Uganda7%

Malawi8%

Angola, Costa de Marfil10%

Camerun11%

Azerbaitjan, R.D.Congo12%

Kenya, Somàlia16%

Níger17%

Tanzània21%

Sudan23%

Colòmbia24%

Txad27%

Madagascar30%

República Centreafricana31%

Benín, Indonèsia32%

Comores36%Mali37%

Gàmbia42%

São Tomé i Príncipe43%

Guinea Bissau, Guyana67%

77%

96%

Guinea Ecuatorial, Senegal, Sierra Leona,Togo15%

Surinam

Activitats: – Busca informació sobre el paludisme i les altresmalalties que menciona l'informe del PNUD.– Observa el següent gràfic Quines característiquescomunes tenen estos països?

Vietnam

— Les vacunacions a Àsia Meridional s'han estancat en elnivell de 1990, i han descendit a Àfrica Subsahariana.

Entre 1999 i 2000 es va reduir el nombre de nous casos depoliomielitis en un 99% a través de campanyes massivesd'educació pública, millors vacunacions rutinàries i vigilànciamèdica.

PNUD. Informe sobre Desenvolupament Humà 2003.

objectiu

...8

Cada any prop de 500.000 dones en tot el món moren acausa de complicacions durant el part i l'embaràs.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS 1994),de cada 100 dones embarassades, almenys 15 tenenprobabilitats de tindre complicacions, independentmentque visquen a Nova York o en Dhaka. Però a Nova York, lesdones poden tindre accés al tractament mèdic necessariper a salvar les seues vides (com a antibiòtics, transfusionsde sang i intervencions cesàries). Tals procediments sónuna pràctica comuna des de fa dècades. No obstant, laprobabilitat que una dona mora durant l'embaràs o el parta Àfrica és d'1 sobre 16; a Àsia és d'1 sobre 65 i aAmèrica del Nord, la probabilitat és d'1 sobre 3.700.

Font: PNUD. Informe sobre Desenvolupament Humà2003.

SalutMaterna

Millorarla salut materna

objectiu

...9

Es calcula que la SIDA ha deixat òrfens11 milions de xiquets i xiquetes enl'Àfrica Subsahariana, i són precisa-ment eixos xiquets als que els seusfamiliars més llunyans solen retirar elseu suport perquè vagen a escola.

Els òrfens que han perdut als seus dosprogenitors acudixen menys a l'escola.Les xiquetes ixen perdent encara més

pel fet que la càrrega de cuidar delsparents malalts recau d'una maneradesproporcionat sobre els seus muscles.Les malalties relacionades amb el VIH,i la consegüent pèrdua d'ingressos, fanque moltes famílies no es puguen per-metre enviar els xiquets a l'escola.

El VIH/SIDA també perjudica seriosa-ment les escoles, que veuen com molts

dels seus mestres emmalaltixen o mo-ren. A Zàmbia, aproximadament tresquartes parts dels mestres llicenciatscada any es destinen a reemplaçar alsque han mort a causa de la SIDA. AMalawi, les malalties relacionades ambel VIH contretes pels mestres vanaugmentar la relació professor/alumneen algunes escoles i aconseguix els 96alumnes per professor.

L'amenaça del VIH/SIDA: Cada any, més de5 milions de persones contrauen el VIH/SIDA. En els països més afectats, els èxits en el camp del desenvolupament humàs'han esfumat en uns pocs anys. Per exemple, a Botswana, a causa de l'alt nivell d'infecció per VIH, l'esperança de vida hacaigut en picat des dels 60 anys d'edat en 1990 fins als 39 anys d'edat en 2001. A menys que augmente considerablementla contribució mundial a les mesures de prevenció, entre 2002 i 2010 s'infectaran 45 milions de persones en 126 païsosde renda baixa i mitja. UNICEF: Informe Estat Mundial de la Infància 2004.

Xiquets i xiquetes afectats pel VIH/SIDA

Combatre elVIH/SIDA, elpaludisme i altres malalties

Activitats: – Observa el següent gràfic en silenci, analitza les dades... Què és el quecrida més la teua atenció? Comenta-ho amb els teus companys icompanyes.

Nig

èria

:995

.000

Eti

òpia

:989

.000

R.D

.Con

go:9

27.0

00

Ken

ya:8

92.0

00

Uga

nda:

884.

000

Tanz

ània

:815

.000

Zim

babu

e:78

2.00

0

Sud

-àfr

ica:

662.

000

Zàm

bia:

572.

000

Mal

awi:

468.

000

Cos

ta d

e M

arfil

Moç

ambi

c

Tailà

ndia

Bur

kina

Fa

so

268.

000

289.

00041

8.00

0

420.

000

Rw

anda

26

4.00

0

Òrfens a causa del VIH/SIDA:Països on més de 250.000

xiquets i xiquetes amb edats de 0a 14 anys van quedar òrfens a

causa del VIH/SIDA. 2001.Font: ONUSIDA, UNICEF, USAID,

Children on the Brink, 2002.

L'oli de palma s'obté del fruit de la palmera Elaeis guineensis. El 90% de la producció mundial es destina a la indústriade l'alimentació (brioxeria, aperitius, gelats, menjar precuinat...). L'altre 10% s'usa per a fer pinsos i en les indústriesquímica, farmacèutica, del metall i del cuiro.

Les palmeres tenen un gran rendiment per hectàrea. A més, les plantacions es troben en països tropicals on els productorspaguen poc per l'ús de la terra i per la mà d'obra, per la qual cosa la seua producció resulta molt barata. Malàisia i Indonèsiacultiven el 84% de la producció mundial. Altres grans productors són Nigèria,Tailàndia o Colòmbia.

Que té de roín este oli?

1 Ha originat la pèrdua d'una gran extensió de bosc tropical,el desplaçament de les poblacions i greus conflictes socialsrelacionats amb els drets sobre la terra.

2 Els beneficis econòmics són per a les empreses que hocomercialitzen, sense tindre en compte les necessitats salarialsdels treballadors, el valor de la terra o els costos derivats delsperjudicis mediambientals.

3 Efectes nocius en la salut: L'oli de palma conté greixossaturats, consumir grans quantitats de productes que hocontinguen pot derivar en un excés de colesterol, obesitat omalalties cardiovasculars.

Però no tot és negatiu: amb l'oli de palma es pot produirbiodiésel. També s'obtenen substàncies que es poden usarcom a substituts per a derivats del petroli per a fer sabó,detergents, cosmètics, pintures, etc.

“El creixement en el consum d'oli de palma, està originant les mateixes situacions de desigualtat i degradació ambientalque es donen des de fa anys en el cas d'altres recursos naturals com el café o el cacau, i que han donat peu a l'apariciód'altres formes de comercialització com el Comerç Just”.

Garantir lasostenibilitat del

medi ambient

Què ha de veure la meua

salut amb la desforestació?

Activitats: – Investiga sobre els països productors d'oli de palma i busca algunes característiques comunes: polítiques, socials,climàtiques i de vegetació.– Analitza les etiquetes de diversos productes d'alimentació que hages consumit. Estàs consumint molts greixossaturats?– Pren un desdejuni o berenar amb productes naturals.

— Revista Opcions. NÚM.13 setembre-novembre 2004. Barcelona.http://www.opcions.org/cast/como.html — Vida sana: www.vidasana.org— Friends of the Earth: www.foe.org.uk/pubsinfo/pubscat/reports.html — OMS: Diet, nutrition and the prevention of chronic diseases, 2003— The Ethical Consumer núm. 89, juliol-agost 2004

objectiu

...11

Rolihlahla va nàixer en Umtata, Transkei en 1918, és filld'un cap de la tribu Xosa. Quan era jove va renunciar al drethereditari dins de la seua comunitat per a estudiar lacarrera de Dret en Johannesburg. El seu nom africàsignifica literalment “el causant de desordes” i, en efecte,al llarg de la seua vida ha promogut el desorde contra elracisme, contra la desigualtat, contra la injustícia, contral'opressió, contra la pobresa i contra l'explotació.

En 1944 va ingressar en el Congrés Nacional Africà (ACN),un moviment que lluitava contra l'opressió dels negres sud-africans. Quatre anys després va organitzar una Campanyade Desafiament a les lleis injustes, promovent la desobe-diència civil contra l'apartheid1, va ser condemnat a set mesosde treballs forçats. Va reaparéixer en públic promoventl'aprovació d'una Carta de la Llibertat, en la que es plasmaval'aspiració a un Estat multiracial, igualitari i democràtic, unareforma agrària i una política de justícia social en el repar-timent de la riquesa.

En 1962 va ser detingut novament i condemnat a cinc anysde presó. Una revisió del judici el va condemnar a cadenaperpètua. En 1990 va ser escarcerat i es van iniciar lesnegociacions que van posar fi a l'apartheid i a la seua eleccióen 1994 com el primer president negre de Sud-àfrica.

“La pobresa immensa i la desigualtat obscena són un assottan terrible en la nostra època que han de col·locar-se juntamb l'esclavitud i l'apartheid com els dimonis social. En estenou segle, milions de persones en els països més pobres delmón continuen a la presó, esclavitzats i amb cadenes. Estanatrapats en la presó de la pobresa. És hora d'alliberar-los”.

Convertix la pobresa en històriaEl nostre personatge va llançar en un míting multitudinari lacampanya “Convertix la Pobresa en Història”2, comparantla lluita per eradicar la pobresa amb el combat per l'abolicióde l'esclavitud o de l'apartheid. Es tracta d'una iniciativa queexigix la cancel·lació del deute extern, l'increment de l'ajudainternacional i el canvi de les normes del comerç internacio-nal per a afavorir els països empobrits del Sud.

PER QUÈ?

— 50 milions de persones estan infectades amb l'HIV i la

gran majoria no rep cap tractament ni atenció.

— 800 milions de persones no tenen accés al menjar

suficient per a alimentar-se.

— 1.100 milions de persones sobreviuen amb menys d'1

dòlar diari.

— 1.200 milions de persones no tenen accés a l'aigua potable.

— 10 milions de xiquets i xiquetes moren abans de complir

els cinc anys per causes evitables.

— El 70% de les persones pobres del Planeta són dones.

— El 10% de la població mundial disfruta del 70% de les

riqueses del Planeta.

— El 75% de les persones pobres són llauradors i

llauradores.

http://www.pobrezacero.org/intro.php

1 Locució Afrikaans emprada a Sud-àfrica que significa segregacióracial.2 “Convertix la Pobresa en Història” és una coalició integrada permés de 200 organitzacions no governamentals i altres grups socials.

Fomentar una associaciómundial per al desenvolupament

Activitats: – Investiga i localitza a quin personatge es referixl'article. Utilitza llibres i buscadors d'internet.– Busca més informació sobre la Campanya:“Convertix la pobresa en història”; pots adherir-te ala campanya i informar-te de les seues activitats.

Qui és ROLIHLAHLA?

— http://www.makepovertyhistory.org — http://www.pobrezacero.org/intro.php

objectiu

´

...12

ciberdirectorio: Internet pot ser unagran ferramenta a l'hora de buscar informació sobre productes i servicis alternatius alsexistents en el mercat. Et proposem visitar les següents webs on trobaràs informacióinteressant.

Àrees

Botigues de Comerç Just(Tèxtil i altres productes)

Higiene personal

Fruites i hortalisses

Mobles

Revistes i publicacions d'interés

Associacions, ONG'S i Institucions

Campanyes

Direccions

www.intermonoxfam.orgwww.setem.org

www.thebodyshop.es

www.biodistribucion.com

www.biomueble.es

www.opcions.org

www.entreculturas.orgwww.alboan.org www.congde.org

www.pobrezacero.org www.cme-espana.org www.menoressoldado.org

Beneficis i informació

Roba Comerç Just

Productes biològics naturals

Aliments ecològics

Fustes amb certificat FSC

Informació sobre consum responsable

ONGD's de Desenvolupament

Campanya Pobresa ZeroCampanya Mundial per l'EducacióCoalició Internacional per a acabar amb la utilització de xiquets soldats

Les Xarxes de Jóvens Solidaris:Una aposta per la participació i la ciutadaniaLa Xarxa és una proposta per a jóvens entre 14 i 18 anys,de segon cicle de l'ESO, Batxillerat i nivells equivalentsdels cicles de formació.

La Xarxa és un procés que pretén que els i les jóvensprenguen consciència de la seua realitat com a ciutadans/esi com a subjectes col·lectius i des d'ací, assumisquen laseua coresponsabilitat en la construcció d'una realitat locali globalment justa. La xarxa vol ser també un espai en quèaprendre i desenvolupar la participació, la democràcia i latransformació social.

En l'actualitat hi ha sis xarxes en marxa: Andalusia, Madrid,Múrcia, Galícia, Alacant-Elx i València.

Cada Xarxa té peculiaritats de funcionament, però bàsi-cament presenta una estructura formada per:

– Assemblea: una jornada en què un grup entre 80 i 200jóvens de diferents centres educatius es reunixen per areflexionar, formar-se i compartir inquietuds i iniciativesentorn de la construcció d'un món més inclusiu.

– Grups en els centres educatius: els jóvens que conformenla Xarxa es reunixen i desenvolupen una agenda solidàriaamb diferents activitats al llarg del curs. Es pretén que nosiga només un grup d'acció sinó també de reflexió.

Perquè els jóvens puguen viure esta experiència comptenamb el suport i acompanyament d'un professor-tutor i del'equip de Xarxes d'Entreculturas.

La Xarxa vol expressar en la seua pròpia estructura la di-versitat per això el nostre desig és treballar amb centresconcertats, públics i privats i amb un perfil plural del'alumnat.

Què volem construir?La Xarxa de Jóvens Solidaris té el desafiament de ser unaexperiència de participació activa com a exercici de constru-cció col·lectiva de ciutadania. On els i les jóvens siguen elsprotagonistes. On tinguen veu i paraula. I on tots els actors(professors, responsables de la Xarxa, Entreculturas…)també tinguen l'oportunitat de ser, junt amb ells i elles,subjectes socials i polítics.

Gent que llig la realitat per a canviar la història.

Activitats: – Quines dificultades creus que existixen a l'hora d'aconseguir estos productes?– Analitzeu els pro i contra de consumir productes alternatius als què existixen en el mercat.– Trieu un apartat. Busqueu informació addicional. Elabora el teu propi ciberdirectorio, amb els temes quet'hagen interessat, busca noves direccions i passa-les a altres persones.