pàg. 3 La MAT és un projecte d’interconnexió de xarxes que serveix als interessos de les grans empreses generadores d’energia.

pàg. 3 Algunes notícies donen una idea molt fragmentària sobre els sous dels nostres polítics, però realment no acabem d’aclarir qui ocupa quins càrrecs, ni quantes hores setmanals i di-ners cobra a fi nals de mes.

pàg. 4 Aquesta tardor, la CUP engega la se-gona part de la campanya sobre uns pressupos-tos participatius, que cerca la col·laboració dels moviments socials de la ciutat. pàg. 5 L’engany del BCN WORLD

pàg. 6 Entrevista a la Coordinadora 11 de se-tembre Tarragona, organitzadora dels actes del matí de la Diada.

pàg. 7 Beatifi cacions: la CUP, juntament amb altres organitzacions de l ’esquerra indepen-dentista i anticapitalista, fa una crida a la res-posta popular per a rebutjar la invasió espa-nyolista, feixista i masclista de la nostra ciutat.

SUMARI

BREUS

La plataforma unitària «300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència» aplega mig miler de persones als carrers de la ciutat sota el lema «Independència Països Catalans».

L’Hospital Joan XXIII és escenari d’una jornada de lluita en defensa de la sanitat pública. Centenars de persones van participar als diversos actes organitzats durant el 30 i 31 de juliol.

TarragonaSetembre del 2013 núm. 2l’Info

foto

: A

lbert

Ventu

ra

foto

: O

riol Ventu

ra

setembre 2013núm. 2

L’INFOCUP

2

El passat disset de juny, el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública a Tarragona es reunia amb l’actual Delegat Territorial de Sani-tat, Sr. Josep Mercadé, intentant bus-car respostes a les múltiples retallades sanitàries a les nostres terres. Aquestes decisions impliquen acomiadaments de personal sanitari, el tancament de llits als hospitals públics i la supressió de serveis sanitaris. Posteriorment, la prò-pia Administració s’ha vist obligada a rectifi car aquesta política de retallades. Un exemple d’això el trobem en el Ser-vei d’Hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII. Inicialment, aquest servei es va veure reduït de forma considerable i posteriorment va ser ampliat. Totes aquestes decisions depenen del depar-tament del Sr. Mercadé.

En aquesta reunió, una de les de-mandes del Grup de Treball en Defen-sa de la Sanitat Pública va ser unifi car les gerències de l’ICS i del GiPPS a la nostra regió sanitària. Casualment, el dia 21 de juny el Consell d’Admi-nistració del GiPPS, acorda un gerent únic per a l’empresa pública. En con-seqüència, el GiPPS i l’ICS del Camp

de Tarragona i de les Terres de l’Ebre tindran una gestió conjunta, però sen-se unifi car-se. L’objectiu és millorar la coordinació dels diferents recursos as-sistencials del territori i s’ha nomenat responsable el Sr. Julio Garcia Prieto.

Una altra de les demandes que va formular el grup de treball va ser que se’ns proporcionés informació relati-va a l’activitat sanitària a les nostres comarques.

El Sr. Mercadé va limitar-se a lliu-rar-nos dos fulls que presentaven l’ac-tivitat assistencial valorant només tres paràmetres: l’increment del número d’altes, l’augment del nombre d’ur-gències i la disminució de primeres visites. Aquestes estadístiques són per-verses, ja que el nombre d’altes amaga el nombre de reingressos de pacients que han estat donats d’alta prematurament, de la mateixa manera que el nombre d’urgències pot ocultar els pacients que no han estat atesos a la sanitat primària. Per últim, la disminució de les primeres visites en cap cas pot presentar-se com un senyal de millora en l’assistència sa-nitària; és evident que la població no

emmalalteix menys. Aquest fet s’explica probablement per la desídia dels usua-ris i usuàries per adreçar-se als centres sanitaris totalment col·lapsats.

En conseqüència va ser necessa-ri demanar més informació, com les «Llistes d’espera dels serveis sanitaris del Camp de Tarragona», les quals no van ser lliurades fi ns uns dies després.

Part de la informació de les llistes d’espera sorgeix de l’informe «Segui-ment de llista d’espera quirúrgica – Re-gió Sanitària Camp de Tarragona, a 31-12-2012».

Les dades que ens proporciona aquesta llista d’espera fan referència a tan sols 14 processos quirúrgics i un to-tal d’11.338 pacients dels cinc hospitals de la Regió Sanitària Camp de Tarra-gona, dels quals a l’hospital Joan XXIII li’n. pertoquen 3.131.

El grup de treball va indicar que això no corresponia a la realitat, i da-vant l’evidència el delegat territorial va confessar que hi havia una llista dife-rent que comprenia 65 processos.

Es va obtenir aquesta nova llista amb —teòricament— tots els proces-sos, però dels 65 només n’apareixien 57. En base a aquesta nova llista el grup de treball detecta que només a l’hospital Joan XXIII hi ha un total de 6.428 pa-cients pendents d’intervenció quirúrgi-ca a data de 31 de desembre de 2012.

Vist el desgavell de la informa-ció, es demana rigor davant dels fets i transparència en la informació. La resposta va ser que la forma i disposició de les llistes d’espera estaven validades d’acord a les indicacions administrati-ves fetes per l’antic director del Servei Català de la Salut en el període 1998-2003, el Sr. Josep Prat i Domènec. Per tant, amb poc criteri professional, ja que estaven concebudes sota els criteris de gerència hospitalària, més propis de jocs de trilers que de qualitat assisten-cial. (Recordem que, actualment, Prat es troba imputat per una molt dubtosa gestió dels diner públics i algunes coses més). Aquests fets desacrediten absolu-tament l’Administració actual del De-partament de Salut.

Per tot plegat, podem afi rmar, sense cap mena de dubte, que el Departa-ment és poc seriós pel que fa al trac-tament estadístic i a les dades publi-cades als mitjans. En aquest sentit, s’acaba jugant amb la vida de les perso-nes en base a la desinformació. Aquest és el cas del Sr. Carlos José R.C., que està pendent d’intervenció quirúrgica des del 25 de febrer del 2011. En aquest moment els responsables de gestió de les llistes d’espera ja tenen coneixement i el grup de treball espera contestació.

Les llistes d’espera no només fan referència als processos quirúrgics, sinó que les llistes d’espera recullen tots els

LA PERVERSIÓ DELIBERADADE LES LLISTES D’ESPERAALS NOSTRES HOSPITALS

3

L’INFOCUP setembre 2013núm. 2

usuaris i usuàries del sistema sanitari pendents de rebre qualsevol assistència sanitària. La llista que el Sr. Mercadé proporcionà no incloïa les llistes d’es-pera d’Atenció Primària (als CAP), ni tampoc la primera i segona visites, pro-ves exploratòries, assistència ambulatò-ria, RHB, logopèdia i CSMA.

Així doncs, el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública ha exigit, exigeix i seguirà exigint que es facin públiques llistes d’espera hospitalà-ries on hi constin les dades totals per hospital, i de manera desglossada (no per processos), dels serveis quirúrgics i mèdics, així com el número de consul-tes externes, proves exploratòries, pro-ves de control, radiologia, RMN, TAC (i totes les proves que depenen del Ser-vei de Diagnosi de la Imatge), proves de laboratori, etc.

Per aquest motiu, es va presentar el 5 de setembre la campanya “No mar-xis sense hora, hi tens tot el dret!”. Es tracta d’una campanya impulsada per la CUP a nivell autonòmic que es desen-voluparà a diferents localitats i, a Tar-ragona, serà el Grup de Treball qui la durà a terme.

L’objectiu de la campanya és denun-ciar la manipulació de les llistes d’es-pera emplaçant als usuaris i usuàries de la sanitat pública que hagin de rebre una intervenció, que no abandonin els centres de salut sense tenir una data concertada. En la majoria de centres sanitaris, s’informa a les persones que no se’ls pot concertar visita perquè les llistes estan plenes i els diuen que ja les trucaran. D’aquesta manera, aquestes persones no consten al registre de les llistes d’espera i, per tant, les dades ofi -cials poden ser manipulades.

I ARA, TAMBÉ LA MAT

QUANT COBREN ELS NOSTRES POLÍTICS? QUINS CÀRRECS OCUPEN?

L’amenaça de l’alta tensió plana sobre les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona després que Red Eléctrica de España hagi projectat una línia d’alta tensió que ha de fragmentar de baix a dalt bona part de les comarques ebrenques i del Camp.

La línia afectaria sis comar-ques en els seus 101,10 km de recorregut (Matarranya, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès). En total es comptabilitzen fi ns a 17 poblacions que estarien afecta-

des: el Masroig, Falset, Pradell de la Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, l’Aleixar, Almoster, la Selva del Camp, Alcover, el Rourell, Vallmoll, la Secuita, els Garidells, Perafort i Vilallonga del Camp. Molts d’aquests municipis enca-ra no han rebut cap tipus d’informació ofi cial del projecte.

L’objectiu del projecte, segons in-forma mínimament Red Eléctrica, és poder donar sortida a la generació eò-lica existent i prevista a la zona, ja que l’actual línia no té prou capacitat i pa-teix sobrecàrregues. Però el que no se li escapa a ningú és que la connexió amb la zona del Matarranya pretén també donar sortida ràpida a l’energia gene-rada per les centrals tèrmiques de cicle combinat de la zona i crear una auto-pista energètica que fi nalment acabi interconnectant-se amb l’alta tensió del nord del Principat, França, l’Estat Es-

panyol i el nord d’Àfrica.

La MAT és part d’un projecte europeu d’interconnexió de xarxes que serveix només als interessos de les grans empreses generadores i distribuïdores d’energia però no a la població

Del que es tracta és de moure l’ener-gia amunt i avall i de comprar i vendre en funció dels interessos de cada mo-ment de les grans empreses. Aquestes

empreses més guanyen com més cons-trueixen, a través del fi nançament pú-blic. En el transport d’energia es perd un 15%, l’interès general es troba en un sistema basat en la producció al cos-tat dels punts de consum i en la petita producció autogestionada, model que estan impedint i s’estan carregant amb reformes legals. Un projecte d’aquestes característiques no té sentit quan por-tem cinc anys de caiguda del consum energètic (un 0,8 % anual des del 2008 i un 1,7 % al 2012, en canvi, la potèn-cia generadora va augmentar un 2,3 % el 2012 a nivell estatal. Per novè any consecutiu, l’Estat espanyol ha expor-tat electricitat, l’any 2012, va exportar 18,857 Gwh i va importar 7,427 Gwh, que fa un balanç exportador d’11,430 Gwh, un 87,7 % més que l’any passat), només s’explica pel negoci de REE i el de grans empreses alemanyes.

La MAT Escatron-la Secuita serà la vuitena que passarà per la província de Tarragona i transportarà 400.000 volts.

Ja van trinxar el paisatge amb la concentració de parcs eòlics, prometent una repercussió econòmica important sobre els municipis.

Després, com ha demostrat un recent estudi de la URV, l’impacte econòmic és irrisori i els impactes sobre el paisatge, el turisme i la qualitat de vida són molt elevats.

Observem amb molta desil·lusió la manca de transparència informativa sobre la dedicació pública de les persones membres dels grups municipals en el moment què la ciutadania més reclama aquesta transparència.

Més enllà d’algunes declaracions de bones voluntats, hem retrocedim a le-gislatures anteriors quan l’Ajuntament

feia públiques aquestes dedicacions; així, per exemple, el butlletí municipal número 1 de l’any 1979 presentava de manera clara els horaris setmanals dels regidors i la seva remuneració mensu-al. En el moment actual, però, aquesta informació es fa difícil de conèixer a causa de la multiplicitat de càrrecs que aquestes polítiques tenen a les diferents administracions, per la mobilitat cons-tant i, molt especialment, per l’opacitat informativa.

Algunes notícies als diaris do-nen una idea molt fragmentària sobre aquests sous però realment no acabem

d’aclarir qui ocupa quins càrrecs, quan-tes hores setmanals i quants diners co-bra a fi nals de més. Això és el que volem i ja està. Per què és tan difícil saber-ho? Què hem de fer per tenir accés a aques-ta informació? Per què tanta opacitat?

Tenim la voluntat de treballar en aquesta línia política i de difondre’n els resultats. Creiem que la ciutadania es mereix una reposta sincera.

€

4

setembre 2013núm. 2

L’INFOCUP

La CUP de Tarragona ha presentat una denúncia davant la Fiscalia de l’Audiència Provincial per tal que s’investiguin les irregularitats al voltant del conegut Cas Inipro.

Les irregularitats destacades per la CUP són:

• L’absència de motius per a l’ex-ternalització del servei. És a dir, els motius de la contractació d’aquest ser-vei malgrat l’existència d’una plantilla de treballadors adscrits directament a l’IMSS, així com, concretament, l’exis-tència d’una unitat específi ca dedicada als temes d’immigració (l’UTIC: Uni-tat Tècnica d’Immigració i Ciutadania).

• En cas que aquests motius existis-sin, s’haurien d’haver determinat amb precisió en la documentació prepara-tòria abans de començar el procedi-ment d’adjudicació del servei, tal com indica l’article 22 de la Llei 30/2007 LCSP.

• La inexistència d’informació re-lativa a les activitats desenvolupades per Inipro a Tarragona, les quals, se-

Al llarg de sis mesos, la CUP de Tarragona ha desenvolupat una campa-nya informativa sobre els pressupostos aprovats per al 2013, mitjançant xerra-des participatives als barris de la Part Baixa, Torreforta, la Part Alta, Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, Bona-vista i la Floresta.

En aquestes xerrades vam denunciar l’opacitat amb que foren aprovats els pressupostos, la connivència entre tots els grups municipals que hi ha al consistori, així com el contingut dels pressupostos en si.

L’objectiu d’aquestes xerrades, però, anava més enllà de la mera informació sobre el que havia aprovat el Consistori i les nostres al·legacions. Per a la CUP el més important ha estat poder expli-car el concepte de pressupostos munici-pals participatius, amb l’exemple del cas de Córdoba, així com poder desenvo-

gons la resolució d’adjudicació, estaven orientades al servei per a la intervenció i potenciació de l’associacionisme de la població nouvinguda.

• L’absència d’informació relativa al personal contractat per a desenvo-lupar les tasques del servei externalit-zat, quan el plec de clàusules estableix «el deure de l’empresa adjudicatària d’aportar el model d’organització pre-ventiva –treballadors designats, as-sumpció personal per l’empresari, ser-vei de prevenció aliè, etc-» així com el deure d’»aportar el llistat de treballa-dors que haguessin de donar servei a les instal·lacions municipals, amb compro-mís de comunicació en cas de variació dels mateixos».

• Segons l’Annex 1 del Plec de Clàusules per a la contractació del ser-vei (pàg. 15) estableix clarament que el termini d’execució del projecte ha de ser d’un any sense possibles pròrrogues. En el cas Inipro s’han produït dues pròrrogues del contracte per als anys 2011 i 2012, aprovades en els respectius Consells Rectors.

• Tenint en compte que el pressu-post màxim de licitació per totes les anualitats sense pròrrogues es preveuen en 59.900€ més IVA, ja que per a ésser

lupar petits assajos assemblearis al fi nal de cada xerrada.

Aquesta tardor, la CUP engega la segona part d’aquesta campanya, que cerca la col·laboració dels moviments socials per tal d’impulsar unes «Jornades per uns Pressupostos Participatius i Populars a Tarragona»

Es vol que aquestes jornades perme-tin aprofundir en les possibilitats que ofereix aquesta eina de gestió de la ciu-

contractat pel procediment de negociat sense publicitat la quantia del contrac-te no pot superar els 60.000€; la des-pesa efectuada per a les pròrrogues dels anys 2011 i 2012 ascendeixen a 93.000€ i 121.000€, respectivament.

• La justifi cació de l’augment de les partides per als anys 2011 i 2012.

• Els imports d’aquestes pròrrogues dels anys 2011 i 2012 no permeten ad-judicar aquest contracte via procedi-ment de negociat sense publicitat.

A banda d’aquestes irregularitats, la CUP remarca com a sospitós que:

• De les tres empreses convidades a participar en la licitació, la primera, «Gallet Consultors Associats SL», de-clinés la invitació, mentre que la segona, «Itinere Serveis Educatius», és una fi lial de la tercera «Iniciatives i Programes (INIPRO)».

• El Sr. Ricard Campàs Romà, di-rector de l’empresa INIPRO, sigui mi-litant del PSC.

• L’empresa INIPRO ja hagi estat investigada per la fi scalia del TSJC l’any 1999, per entendre que servia per a fi nançar il·legalment el PSC, després que l’Ajuntament de Sant Boi li adju-diqués quatre encàrrecs encadenats per fer un estudi sociològic el 1997.

tat. Aquestes jornades seran un espai de difusió, d’informació i de debat, per tal de concretar una proposta consensuada que permeti diferenciar què serien uns pressupostos municipals participatius útils i què seria mer màrqueting muni-cipalista.

Amb aquesta jornades, la CUP de Tarragona vol mostrar els pressupostos participatius no com una fi nalitat en si, sinó com una eina d’empoderament popular que permeti potenciar la im-plicació i el sentiment de responsabi-litat de la població envers la gestió de la seva ciutat, per tal que no puguin ser emprats com una simple estratègia de cosmètica administrativa.

INIPRO

PER UNS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS

I POPULARS A TARRAGONA

La Candidatura d’Unitat Popular critica durament la prevaricació, el tràfi c d’infl uències i la malversació de fons públics, com a pràctica rutinària als Països Catalans i a l’Estat Espa-nyol, i considera encara més greu que es produeixi en l’àmbit dels serveis so-cials. A Tarragona, es tracta d’un dels sectors més castigat per la crisi, ja que sempre ha estat un sector marginat i ara, davant l’augment de la demanada d’atenció i l’increment del risc d’exclu-sió social no rep, en cap cas, els recur-sos adients per a fer-hi front. La CUP remarca que la quantitat destinada a INIPRO podria haver cobert necessi-tats humanes extremes com són l’ali-mentació i l’habitatge. A la nostra ciu-tat el volum de persones que dormen al carrer està en constant creixement, així com la població que pateix pobre-sa energètica i a l’hivern s’adreçava als espais públics amb calefacció, o com el nombre d’infants que no reben una correcta alimentació.

El cas INIPRO és, per a la candi-datura independentista, una evidència més de la connivència quotidiana en-tre tots els partits amb representació a l’Ajuntament de Tarragona, la qual impedeix que hi hagi transparència amb la gestió dels recursos de la ciutat. Així, la CUP es pregunta si la pujada d’impostos que està previst aprovar al ple extraordinari del proper 29 de juliol servirà, un cop més, per a tapar forats.

foto: Yearofthedragon

5

L’INFOCUP setembre 2013núm. 2

Des del naixement de l’Assemblea Aturem BCN World, l’octubre del 2012, hem dut a ter-me diferents xerrades, debats i actes d’informa-ció al territori. I hem treballat internament en el recull d’informacions i premsa publicada per tal d’aclarir els principals interrogants que ens gene-ra el projecte i per informar la ciutadania.

El dia 30 de maig, després de nou mesos de degoteig d’informacions entorn al projecte BCN World, es van presentar a la Cambra de Comerç de Tarragona els nous inversors que acompanya-ran l’empresa Veremonte en la construcció d’una part del macro-complex turístic ubicat entre Sa-lou i Vila-seca. Es tracta del grup Melià Hotels, la companyia xinesa Melco (Las Vegas en versió asiàtica) i Value Retail (una operadora en Out-lets).

Encara coneixem pocs detalls de totes tres empreses, però el que sí que coneixem és que Melco és un gegant asiàtic que va tenir el mono-poli dels casinos a Macau fi ns al 2002, moment en què amb la desregulació s’inicià la cursa amb empreses competidores com Sands Macao, del conegut Sheldon Adelson. El boom de casinos a Macau ha fet trontollar no només l’economia i la política locals, sinó també ha tingut un im-pacte negatiu en qüestions com la delinqüèn-cia, el canvi de valors en adolescents, els hàbits fumadors o el turisme local, entre d’altres. A més d’aquests confl ictes, hi ha un augment de tensió entre les necessitats públiques i les deman-des dels casinos.

En defi nitiva, entenem que de tot el que van vendre al setembre, ara només tenen inversors i calendari per un dels sis complexos turístics i que la seva procedència i historial empresarial refor-cen la imatge poc transparent i allunyada d’un model turístic de qualitat.

També volem subratllar i denunciar la com-plicitat acrítica que estan tenint el govern català i d’altres gestors públics envers aquest projecte. Un exemple recent és la darrera modifi cació del reglament de la Llei de Jocs a Catalunya. Sembla preparar el terreny a l’objectiu del projecte, en-tre d’altres, relaxant la normativa i liberalitzant

L’ENGANY DELBCN WORLD

PERSONATGESIL·LUSTRES

Dr. Jaume Pujol i Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i pri-mat de les Espanyes des de l’any 2004. Va ser ordenat prevere l’any 1973 a la Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei. Des d’alesho-res, fi ns al seu nomenament, va estar vincu-lat amb la Universitat de Navarra. Enguany veurà una gran beatifi cació de caire espanyo-lista a la ciutat.

Josep Andreu i Figueras President del Port de Tarragona, militant de CDC i Enginyer Industrial Superior, espe-cialitat en Organització d’Empreses (UPC). També és màster en Economia de la Salut i Gestió Sanitària (UPF). Prové de l’àmbit de la sanitat privada (Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla), on va coincidir amb Joan Ma-ria Adserà.

Joan Maria Adserà i Gebellí Director General i Gerent de la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla. Metge i mili-tant de CDC.Darrerament s’ha destacat per voler priva-titzar serveis de la sanitat pública i incor-porar-los a la Xarxa Tecla. L’any 2007, amb l’actual conseller Boi Ruiz, va intentar aplicar sense èxit aquest model privat a l’Argentina.

els horaris. Faran el mateix per modifi car la llei que regula el CRT i els casinos? Ens preguntem també si la normativa urbanística es pretén canviar segons les necessitats (i interessos) del projecte i no pas respec-tant un planejament previ elaborat en base a l’interès general.

Durant la presentació, ja no es van proclamar les xifres infl ades dels 20.000 o 10.000 llocs de tre-ball que s ’ h a v i e n p r o m è s a q u e s t setembre, sinó que, s e g o n s els seus c à l c u l s , la nova p r o m e - sa és de 5 . 0 0 0 llocs de t r e b a l l per a la construc- ció. En a q u e s t sentit, ens seguim preguntant no només la quantitat defi nitiva sinó també la qualitat i condicions laborals que supo-saria el projecte.

A més, durant la presentació del projecte es va anunciar que BCN World disposaria d’una gran zona de 220 hectàrees de zona verda. Cal denunciar públi-cament l’engany que això suposa, ja que 90 d’aquestes hectàrees corresponen a camps de golf existents i 15 hectàrees de la Sèquia Major, un espai natural protegit que BCN World pretén incloure dins del seu àmbit. Aquest fet suposa una privatització en tota regla del medi natural protegit per l’interès general i limitant l’accés a les «zones verdes» als clients i usuaris del complex turístic.

El dia 30 de maig vam convocar —juntament amb col·lectius de la ciutat de Tarragona— una concen-tració davant de la Cambra de Comerç de Tarragona, en que vam demostrar a través de pancartes i consig-nes l’oposició al projecte. També cal remarcar que un cop fi nalitzat l’acte reivindicatiu, desenvolupat pací-fi cament i sense incidents, els mossos d’esquadra van identifi car sis persones, d’entre les quals membres de la nostra assemblea. Una altra de les formes de control que des de l’assemblea no entenem i rebutgem amb contundència.

foto: Oriol Ventura

foto: Notícies TGN

foto: Tarragona21

6

setembre 2013núm. 2

L’INFOCUP

D’on sorgeix la idea?

Des del Casal Popular Sageta de Foc ho crèiem necessari. Fins aleshores, no-més hi havia actes protocol·laris, sense participació ni reivindicació. En aquest sentit, podem dir que l’Onze tarragoní és una molt bona experiència del que s’anomena «Unitat Popular».

En quines activitats/iniciatives/diades s’emmiralla?

Vam agafar idees de la celebració del Fossar de les Moreres de Barcelona. Però hi ha també moltes diferències. A

la Coordinadora 11 de setembre Tar-ragona hi ha molts col·lectius de l’Es-querra Independentista, i són dels que més treballen, però el gruix d’entitats no són col·lectius polítics.

És complicat implicar les entitats en la Diada?

A diferència del que pensàvem, el projecte ha sabut recollir molt bé les necessitats i aspiracions d’un món asso-ciatiu que té moltes ganes de construir un futur millor.

La Diada està consolidada, també,

amb la diada castellera?

Per desgràcia, ens consta que dins el món casteller tarragoní no hi ha un

ENTREVISTA

Són moltes les mentides que s’han dit al voltant del «tarragonisme», pa-raula que el número 1 del PP a Tar-ragona sembla emprar com a comodí estrella. Una d’aquestes mentides és el fet d’enfrontar l’estima per Tarragona vers el dret d’exercir el dret a l’autode-terminació. Abans de començar a des-mentir-les, però, cal desmuntar el propi concepte que empra el PP, a mode de desacreditació de qualsevol altra forma-ció política.

Per al PP, «tarragonisme» és mera façana, superfi cialitat, política de màrqueting; és circ (sense pa) per al poble i, per descomptat, anticatala-nisme. Ignoro si el Sr. Alejandro Fer-nández, com a gran difusor del «tarra-gonisme», creu que ha inventat la sopa d’all o si ha fet els deures i aplica el que ja feren els franquistes en plena post-guerra a Lleida: el leridanismo.

La tècnica és senzilla: difusió d’una visió romàntica i idealitzada de la ciutat, promoció d’una identitat provincial que relativitza la identitat catalana, potenciació del recel envers el centra-lisme barceloní, però ignorant el cen-tralisme estatal… El leridanismo era la

LA FAL·LÀCIA DEL «TARRAGONISME»

fórmula per tal d’expressar l’espanyoli-tat a la Lleida de la postguerra, i el «tar-ragonisme» és la manera d’expressar-la a Tarragona en l’actualitat. Tant per tant, millor dir-ne tarragonismo, però potser estan esperant per a donar el cop de gràcia afi rmant que a Tarragona es parla una altra llengua. En qüestions de fi lologia i venint del PP, a una ja no li sorprendria res.

El Sr. Alejandro Fernández podria no haver-se inspirat en la postguerra, sinó en el tardofranquisme valencià, ja que sembla haver importat el populis-me, el regionalisme i l’anticatalanisme característics del blaverisme, moviment que també sorgí com a reacció en contra del nacionalisme fusterià. Així doncs, ja veiem que l’estratègia és més vella que

l’anar a peu. El «tarragonisme», per tant, és de-

magògia barata que centra els debats en les qüestions identitàries des d’una perspectiva reaccionària, ja que no té altra vocació que la de frenar el canvi polític sobiranista cap al qual avancem. Així doncs, de la mateixa manera que la burgesia catalana s’escuda en el dret a l’autodeterminació dels pobles com a cortina de fum per tal que no parem atenció a la seva «acumulació per des-possessió» —que tant remarca l’altre Fernàndez (diputat de la CUP)—, el PP tarragoní repeteix una i altra vegada la importància del «tarragonisme» per tal que no parem atenció en la políti-ca nefasta del PP a l’Estat espanyol, i l’absència de política del PP a la nostra ciutat.

Ningú no vol negar la identitat de Tarragona, ni la de cap altre municipi, perquè aquí rau part de la riquesa del nostre país. Ningú no vol restar la ca-pacitat de Tarragona com a centralitat administrativa, industrial o el que sigui. Fer referència a la històrica Comuna del Camp com a forma organitzativa territorial no signifi ca no estimar la nostra ciutat, igual que aspirar a la in-dependència de Catalunya i de tots els Països Catalans és perfectament com-

patible amb la crítica contra qualsevol tipus de centralisme (també el de Tar-ragona, capital de Provincia, envers les altres comarques).

El Sr. Alejandro Fernández afi rma que la «ideologia mayoritaria en Tarra-gona hoy es el “tarragonisme”», i parla molt de la importància de vetllar pels interessos «de Tarragona». Vetllar pels interessos de la nostra ciutat és vetllar pels interessos de la nostra població, de la gent que viu a la ciutat. És a dir, vetllar perquè tots els tarragonins i tar-ragonines tinguem accés a l’habitatge, a una bona alimentació, a una educació de qualitat i a una bona assistència sani-tària; és vetllar perquè es respectin els nostres drets socials, perquè visquem en uns carrers salubres i, en defi nitiva, perquè tinguem una vida digna.

Per últim, el Sr. Alejandro Fernán-dez no hauria d’oblidar que l’estima per la pròpia localitat sempre ha d’anar acompanyada per la perspectiva global. Així doncs, per a actuar en clau local sense caure en el localisme o regio-nalisme, cal pensar en clau global i de país. El país l’essència del qual, ell i els seus, volen «acorralar al reducte folklò-ric», com ja digué un català de Sueca.

«Al món associatiu tarragoní hi ha moltes ganes de construir un futur millor»

a la Coordinadora 11 de setembre Tarragona, organitzadora dels actes del matí de la Diada.

consens absolut al respecte, i podria ser que en el futur els castells tornessin a fer-se a la tarda.

Cada any hi ha un lema que vol donar protagonisme a una lluita que afecta al país i a la seva identitat. Per què el d’enguany és «Som Països Ca-talans»?

La Campanya «Som Països Cata-lans» vol posar l’èmfasi en que el Poble Català integra també tota la població del País Valencià, les Illes, la Franja i la Catalunya Nord. La gent ha de ser conscient que les dinàmiques de l’actu-al procés deixen de banda els catalans (i independentistes) del País Valencià i les Illes.

més info a: 11setembretarragona.catentrevista sencera a pobleviu.cat

Opinió: Laia Estrada

T

L’INFOCUP setembre 2013núm. 2

7

El proper 13 d’octubre, Tarragona acollirà la be-atifi cació de 522 «màrtirs del segle xx», un acte pro-mogut per la Conferència Episcopal Espanyola, que havia de tenir lloc el 27 d’octubre i que s’ha avançat per a desenvolupar-lo el mateix cap de setmana de la celebració de la hispanitat.

Des de la CUP de Tarragona es considera que no és casualitat que aquest acte tingui lloc el 13 d’octubre a la nostra ciutat, justament en un moment en què a la CAC el poble reclama amb força el seu dret a l’autodeterminació. En aquest sentit, des de diverses organitzacions nacionalistes espanyoles ja s’estan fent crides per a defensar «l’espanyolitat de Catalunya» i, amb el pretext de la macrobeatifi cació, s’està organit-zant un servei d’autobusos per a desplaçar-se cap a la nostra ciutat aquell cap de setmana, tal com informa-va NacióDigital.cat el passat 13 d’agost.

A banda d’aquesta demostració de nacionalisme espanyol, aquest acte és un insult a les persones i familiars que van patir les conseqüències del cop d’Estat i de la dictadura franquista

i que encara esperen un reconeixement i una res-tauració del lloc on les van patir (en el cas de Tar-ragona: les Oblates, l’Antiga Audiència, les fosses comunes del cementiri…); però també a la memòria històrica i col·lectiva de tot l’estat espanyol.

Per últim, la CUP de Tarragona entén que aquest

acte és un intent de de-mostració de força del catolicisme més reac-cionari, ara que s’estan debatent qüestions tan importants com són el dret al propi cos, a la lliu-re sexualitat i a la lliure maternitat.

Tenint en compte que la majoria de partits del consistori està totalment conforme amb aquest acte insultant,

la CUP, juntament amb altres organitzacions de l’esquerra independentista i anticapitalista, fa una crida a la resposta popular per a rebutjar la invasió espanyolista, feixista i masclista. de la nostra ciutat.

TARRAGONA: FUTURA SEU DE LA

CASPA ESPANYOLISTA,FEIXISTA I MASCLISTA

«Tarragona 300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència»

Jornades de divulgació històrica

Els dies 4 i 11 de juliol van tindre lloc dues conferències a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona centrades en la guerra antiborbònica. Les xerrades, a càrrec d’Ezequiel Gort, «La Guerra de Successió: els Països Catalans a la cru-ïlla», i de Jaume Borràs, «La resistèn-cia antiborbònica a les comarques del Camp», van aconseguir omplir la totali-tat de l’espai i van poder constatar que el paper del Camp de Tarragona en aquell confl icte va ser destacat.

Jornada reivindicativa al carrer

Per tancar la commemoració de l’ocupació borbònica de la ciutat, el diu-menge 14 de juliol es va celebrar un di-nar popular al parc de Saavedra amb la participació d’un centenar de persones. La jornada va seguir amb la participació

del Vall de Dames i Vells, música en di-recte i un discjòquei.

Per acabar, mig miler de persones van recórrer els carrers de la Part Alta fi ns arribar a la plaça de la Font, on Magí Sunyer va llegir un manifest de cloenda.

Hi ha comportaments

(referint-se a gais i

lesbianes) que no són

adequats ni per a la

persona ni per a la

societat

Jaume PujolArquebisbe de Tarragona

Matar a un niño

indefenso, y que lo

haga su propia madre,

da a los varones la

licencia absoluta, sin

límites, de abusar del

cuerpo de la mujer,

porque la tragedia se

la traga ella

Javier Martínez Arquebisbe de Granada

Puede haber menores

que sí lo consienten y,

de hecho, los hay. Hay

adolescentes de 13

años que son menores

y están perfectamente

de acuerdo y, además,

deseándolo. Incluso

si te descuidas te

provocan.

Bernardo ÁlvarezBisbe de Tenerife

LA FRASE

foto: Albert Ventura

setembre 2013núm. 2

L’INFOCUP

8

DIJOUS 12/09

18:30h Taula Rodona - Museu d’Art Modern de Tarragona

DIVENDRES 13/09

19h Obertura de l ’espai Barraques22:30h Tret de sortida de les Barraques de Tarragona amb el Pregó de les Barraques Tar-ragona a càrrec de Tornavís Teatre.

23:30h EBRI KNIGHT00:45h PIRAT’S SOUND SISTEMA02:30h JORTER&JORTER

Mobilitzacions preparades pel 13 d’octubre en resposta a l ’ofensiva espanyolista i masclista de les beatifi cacions.

El periodista i activista David Fer-nàndez (Barcelona, 1974) és conegut per al gran públic des de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, on per primera vegada la CUP va ob-tindre representació amb tres escons. Però abans de tot això, l’activitat del barceloní ja era molt productiva als mitjans escrits com Vilaweb, Gara o la Directa. La primavera d’aquest 2013 va veure com es recollia en un volum l’articulisme que Fernàndez havia anat conreat i publicant des del 2009.

28 de juny i l’ambient caldejat La diada per l’Alliberament Sexual

recorre els carrers de la Parta Alta amb una alegre manifestació d’eslògans con-tra el patriarcat i l’homofòbia. Moltes estelades, també. Les males llengües diuen que per no ser vistos amb una bandera rosa. No importa, estaven allí, per primera vegada; estàvem allí, totes juntes.

140 són els llits tancats a l ’Hospital de referència Joan XXIII aquests dar-rers anys.

112.380,23€ són els que pagarà l ’Ajuntament de Tarragona al Corte Inglés pel mobiliari de la nova caserna de la Guàrdia Urbana.

752€ cadascú van cobrar 9 regi-dors pel ple extraordinari que va durar 20 minuts el passat 29 de juliol.

300 anys d’ocupació de Tarragona per part de les tropes borbòniques.

300 anys de resistència de Tarra-gona sota ocupació borbònica.

274.000€ va rebre la fun-dació INIPRO per part de l ’ Ajunta-ment de Tarragona per uns treballs avui encara desconeguts.

5 són les llars d’infants de la ciutat que gestionarà durant quatre anys l ’empresa Clece de Florentino Pérez. Per aquesta privatització rebrà 6.431.650,80€ (sense IVA).

34 anys (des del 1979) són els que fa que Rosa Díez «líder de la regeneració democràtica» ocupa càrrecs públics.

522 persones «Firmes y valien-tes testigos de la Fe» seran beatifi cades l ’endemà del dia de la Hispanidad a l ’antiga Universidad Francisco Franco per Rouco Varela, Cardenal Arquebi-sbe de Madrid.

195 €/hora «només» cobrava Mat-ies Vives com a representant d’ ICV al consell d’administració de Catalunya Caixa. Va votar afi rmativament a un salari de 600.000€ anuals per al direc-tor Adolf Todó.

DISSABTE 14/09

17:30h Doctor Festa - L’experiment del Doc-tor Festa arriba a Tarragona! Nens i nenes, veniu a veure’l, a passar-vos-ho bé, però sobre-tot… a ajudar-lo!18h XOCOLATADA18:30h FIRA KERMESSE - Esquís coop-eratius- Piscina de pescar peixos- Aros i suport per fer punteria- Laberint per bufar una bola- Laberint per anar movent i fer arribar la bola a lloc- Twister 3D i futbolí amb disc

23:30h ARRAP24:45h THE CABRIANS02:30h OPCIÓ K-95

14 de juliol i més calor300 anys de Borbons a Tarragona,

300 anys d’ocupació... i de resistèn-cia. Unes 100 persones assiteixen a les xerrades de l’Ezequiel Gort i el Jaume Borràs i 400 als actes festius i de la ma-nifestació. Més estelades pels carrers de la Part Alta: Tarragona, deixarà de ser espanyola aviat?

En aquest llibre, on Fernàndez de-mostra el seu domini lingüístic i pen-sament, s’hi tracten una immensitat de temes que ens recorden, i fan refl exio-nar, que encara tenim molta feina per davant i que el Poder, malgrat tot, es pot combatre efectivament.

David FernándezFoc a la barracaTarragona: Lo Diable Gros, 2013

Visites guiades pels indrets representatius de la repressió franquista a Tarragona

Segona temporada caminant pels indrets de la repressio franquista. Els horrors de la dictadura feixista a par-tir dels llocs de la violència: detenció + empresonament + judici + afusellament + enterrament. Lògica eterna de la ti-rania. Ens hi rebel·lem. Contra l’oblit, memòria històrica.

Agenda

C/ Trinquet Vell, 15 - Tarragona

Recomanem «Foc a la barraca», de David Fernàndez

Actes passats

LA XIFRA

DIUMENGE 15/09

15h Dinar popular - Apunta’t al dinar de fi -nal de les Barraques! Quan s’acabin els castells a la Plaça de la Font, vine a gaudir de: Fideuà + vi + pa. Preu: 6€19h CRAZY DANCERS

22h - A-TOK23h - SEGONAMÀ24h - THE MADICK’S01h - KASO ZERRADO

BARRAQUES TARRAGONA 2013

BEATIFICACIONS 13/10

Fes-te’n sòci/a