Serveis comunicació i innovació

44
ELS SERVEIS, LA COMUNICACIÓ I LA INNOVACIÓ + 3r ESO

Transcript of Serveis comunicació i innovació

Page 1: Serveis comunicació i innovació

ELS SERVEIS, LA COMUNICACIÓ I LA INNOVACIÓ

+ 3r ESO

Page 2: Serveis comunicació i innovació

LES ACTIVITATS TERCIÀRIES NOMÉS TENEN UNA FUNCIÓ ECONÒMICA?Les activitats que s’inclouen en el sector terciari també reben el nom de sector de serveis.Aquest sector inclou activitats tan diverses com ara l’educació, la cultura, la sanitat, el comerç, el transport, la banca i l’administració pública, que serveixen per millorar la qualitat de vida de les persones.El sector terciari ha estat l’últim a desenvolupar-se, però actualment és el més important, sobretot als països rics, fins al punt que el seu valor és un indicador fonamental per conèixer el nivell de vida d’un país.

Page 3: Serveis comunicació i innovació

EL SECTOR TERCIARIEl sector terciari o de serveis és el sector econòmic que comprèn les activitats que, a diferència del que passa en els sectors primari i secundari, no produeixen béns materials, sinó que ofereixen serveis a la població o als altres sectors d'activitat.El creixement del sector de serveis

En aquest sector s'inclouen un gran nombre d'activitats, entre les quals destaquen les vinculades a la sanitat, l'educació, el turisme, el comerç, el transport i la logística, les comunicacions, la cultura, l'oci, els esports, etc.Als països desenvolupats, el sector terciari o de serveis ha anat creixent en importància, tant pel nombre de treballadors que ocupa, com per la riquesa que genera, fins al punt que, actualment, és el sector econòmic que predomina en la societat.

Page 4: Serveis comunicació i innovació

Els països amb menys nivell de desenvolupament també tendeixen a incrementar el nombre de persones ocupades en aquest sector.L'expansió més gran del sector terciari s'ha produït amb l'aparició i la generalització de la societat de la informació, que comporta canvis tan importants com el desenvolupament tècnic i científic, la mundialització de l'economia i el creixement dels intercanvis; fins i tot ja es parla de revolució del terciari.

Page 5: Serveis comunicació i innovació

El sector terciari superior o quaternariAcostumem a dir que el conjunt de les activitats vinculades a la tècnica i la ciència formen part del sector terciari superior o quaternari. Es tracta de serveis relacionats amb els avenços en camps com ara la microelectrònica, la informàtica, la bioindústria, la biogenètica, la indústria espacial…També s'inclouen en aquest sector, en constant expansió, la prestació de serveis a empreses, amb llocs de treball relacionats amb la gestió de grans companyies, el control de qualitat, la selecció de personal, l'estudi de mercats, els programes de publicitat, les estratègies de venda, etc.Les persones que treballen en el sector quaternari cal que tinguin una preparació científica especialitzada i acostumen a guanyar sous elevats.

Page 6: Serveis comunicació i innovació

El sector terciari banalCom a contraposició al sector terciari superior trobem el terciari banal, que s'identifica amb feines que exigeixen poca preparació i que acostumen a ser mal remunerades, com ara els serveis domèstics, les tasques de neteja o la venda ambulant

Page 7: Serveis comunicació i innovació

EL SECTOR QUATERNARIAquest sector genera condicions de coneixement que fan possible un desenvolupament més gran dels diferents sectors de l'economia. S'associa a un elevat contingut intel·lectual; per exemple, la recerca.Avui dia assistim a una gran transformació de l'economia mundial, que sens dubte té molt a veure amb l'expansió d'aquest sector.

Page 8: Serveis comunicació i innovació

Els serveis avui diaEls serveis no han substituït la indústria, sinó que hi ha una gran interrelació i dependència entre tots dos sectors d'activitat, perquè, per poder ser modernes i competitives, les indústries necessiten, cada vegada més, un gran nombre de serveis molt variats: transport, emmagatzematge, disseny, comercialització, logística, etc.Per tot plegat, quan parlem d'una societat terciaritzada o amb preponderància dels serveis, no vol dir que la indústria hagi desaparegut en benefici dels serveis, sinó que els serveis han adquirit una funció prioritària i decisiva per al desenvolupament de l'economia i la societat.Els serveis també es multipliquen per donar resposta als canvis socials recents. Com a mostra, tot seguit en presentem tres exemples significatius:

Page 9: Serveis comunicació i innovació

• L'augment de l'esperança de vida fa que siguin imprescindibles una sèrie de serveis relacionats amb l'atenció a les persones grans o dependents: residències, centres de dia, personal sanitari, fisioterapeutes, etc.

• La incorporació de la dona al mercat laboral converteix en urgent la creació d'escoles infantils i de serveis que facilitin la feina domèstica: aliments precuinats, tintoreria ràpida, etc.

• La reducció de la jornada laboral i la generalització de les vacances pagades expliquen l'oferta d'activitats de lleure i la gran importància del sector turístic.

Page 10: Serveis comunicació i innovació

LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARIUna de les característiques principals del sector terciari és la gran varietat d'activitats que comprèn.

La diversitat del sector de serveisLes activitats del sector terciari presenten els trets següents:• Són molt heterogènies, no tan sols per la

quantitat de serveis que hi ha o per la qualificació del personal, sinó també per les dimensions de les empreses que els ofereixen (grans, com és una companyia aèria, petites, com ara un centre d'estètica, o fins i tot individuals, com un treballador autònom que fa d'electricista).

• Es tracta d'activitats intangibles i immaterials, en les quals el que s'ofereix i es valora és l'esforç personal en la prestació del servei.

Page 11: Serveis comunicació i innovació

• Són activitats que no es poden emmagatzemar. Els serveis es fan quan es necessiten. L'oferta i la demanda es coordinen gràcies a les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

• Estan situades a prop del consumidor, perquè normalment és imprescindible el contacte directe entre l'oferta i la demanda.

• Tenen un nivell de mecanització relativament baix, tot i que la informàtica acostuma a ser un mitjà i una finalitat essencials. Molts serveis no es poden fer amb màquines ni es poden estandarditzar.

• Estan repartides d'una manera desigual; mentre que en alguns països ocupen més del 70% de la població activa, en d'altres, no arriba al 30%. A més, hi ha una gran desigualtat segons que es tracti de serveis del terciari superior o del banal.

Page 12: Serveis comunicació i innovació

Classificació de les activitats terciàriesTrobem diverses maneres de classificar les activitats terciàries. Una d'aquestes maneres distingeix quatre grups:• Serveis socials. Agrupen les activitats vinculades

a l'Administració, l'educació, la sanitat,etc. Molts serveis socials són de caràcter públic; és a dir, alguna administració pública els crea, els organitza i els finança per a la població a partir dels impostos.Aquestes prestacions socials públiques acostumen a distribuir-se de manera descentralitzada per garantir que tots els usuaris hi puguin accedir. No obstant això, també hi ha serveis socials privats, que creen l'oportunitat de fer negoci.

• Serveis de distribució. Comprenen les activitats relacionades amb la circulació de persones, de béns i d'informació, com ara els transports, les telecomunicacions i el comerç a l'engròs.

Page 13: Serveis comunicació i innovació

• Serveis a les empreses. La majoria de les empreses encarreguen serveis a altres empreses terciàries especialitzades. Es tracta d'activitats com ara la publicitat, la recerca, la banca i les finances, les assegurances, l'assessorament jurídic i fiscal, etc.

• Serveis al consumidor. Estan relacionats amb el comerç al detall, l'hostaleria (bars i restaurants), l'oci (viatges i turisme), les reparacions i les instal·lacions, i els serveis individuals (servei domèstic, perruqueria, aprenentatge de llengües, etc.).

Page 14: Serveis comunicació i innovació

La sanitatEl nivell econòmic d'un país determina, en gran manera, el nombre i la qualitat dels serveis sanitaris.• La sanitat als països pobres. Els països pobres sovint

no disposen dels serveis sanitaris bàsics i pateixen les conseqüències de malalties greus i infeccioses com ara la sida, la tuberculosi o la malària.Moltes d'aquestes malalties es poden prevenir i fins i tot curar amb vacunes i medicaments, però la majoria d'habitants d'aquests països no poden pagar els productes farmacèutics, de manera que de vegades malalties poc importants tenen conseqüències greus.

• La sanitat als països rics. Els països rics disposen de mitjans científics i tecnològics avançats per combatre moltes malalties.Amb tot, en aquests països augmenten les malalties d'estil de vida, derivades de maneres de viure poc saludables (sedentarisme, dieta desequilibrada, tabaquisme…), que generen malalties cardiovasculars, diabetis o càncer, entre d'altres.

Page 15: Serveis comunicació i innovació

La sanitat i l'educació a EspanyaA Espanya, el desenvolupament de la societat del benestar ha comportat el creixement i la consolidació de serveis socials com ara la sanitat, l'assistència social, l'educació i la cultura.La sanitat a EspanyaLa sanitat a Espanya gaudeix d'un nivell de qualitat elevat, dins del conjunt de països de la Unió Europea, tant pels mitjans humans com pels materials de què disposa.El Sistema Nacional de Salut atén els ciutadans a través dels serveis d'Atenció Primària (serveis bàsics als centres de salut) i d'Atenció Especialitzada (als centres d'especialitats i hospitals).A Espanya, igual que a altres països de la Unió Europea, la incidència de la crisi econòmica ha repercutit en una retallada de les despeses en sanitat, en la reducció del personal sanitari i en una despesa menor en fàrmacs. La manca de personal incrementa les llistes d'espera.

Page 16: Serveis comunicació i innovació

L'educació a EspanyaDes dels anys setanta del segle passat, l'educació obligatòria s'ha anat ampliant, i ara mateix va des de sis fins a setze anys (Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria). A més, per a les edats compreses entre el naixement i els sis anys hi ha l'educació infantil, que és voluntària, i que s'ha generalitzat entre els tres i els sis anys.L'ampliació de l'educació obligatòria garanteix una igualtat més gran d'oportunitats per als ciutadans i ha atès les exigències creixents del món laboral.La taxa d'escolarització és del 100% per bé que hi ha un fracàs escolar elevat, perquè molts alumnes deixen d'estudiar quan acaben l'ensenyament obligatori o fins i tot abans.

Page 17: Serveis comunicació i innovació

LA TECNOLOGIA I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓEls progressos en el camp de l'electrònica han permès que, en pocs anys, la informàtica hagi esdevingut un dels factors més importants per al desenvolupament. Actualment, gràcies a la informàtica, qualsevol feina es pot fer amb més eficàcia i rapidesa.Comunicació, informació i desenvolupament

El desenvolupament de la informàtica i de les telecomunicacions ha fet possible l'existència de grans xarxes per on circulen dades, textos, sons i imatges.La xarxa més utilitzada és Internet. Cada dia, milions de persones hi accedeixen i la fan servir en la seva vida laboral i personal per obtenir i intercanviar informació i també per relacionar-se. Tanmateix, cal recordar que als països menys desenvolupats l'accés a Internet continua restringit.

Page 18: Serveis comunicació i innovació

El poder de la comunicació i de la informacióLa informació i l'entreteniment generen riquesa i influeixen en l'opinió pública. La importància de les comunicacions en el món actual ha convertit aquest sector en un àmbit de lluita pel poder entre diferents empreses i, ateses la importància estratègica i les dimensions d'aquestes companyies, també entre aquestes empreses i els Estats.En aquest sentit, és habitual que un mateix grup d'empreses, a més de tenir canals de televisió, emissores de ràdio, diaris i revistes, i de produir els seus propis programes, també controli companyies telefòniques i informàtiques. D'aquesta manera, creixen i es reforcen els instruments de pressió sobre el poder polític i l'opinió pública per afavorir els interessos econòmics i polítics de les empreses en qüestió. La conseqüència de tot plegat és la degradació de la informació.

Page 19: Serveis comunicació i innovació

Cap a un món homogeni?Els mitjans de comunicació tenen un paper clau en l'homogeneïtzació cultural del món sencer, com també en el replantejament de valors ètics i estètics, en la unificació de pautes de consum i de comportament i en la difusió d'unes mateixes preocupacions de tipus universal (el medi ambient, els drets humans, etc.).Malgrat tot, també hi ha grups alternatius (moviments socials, ecologistes, pobles i grups marginals) que utilitzen les possibilitats d'aquests mitjans de comunicació i d'aquestes tecnologies per difondre les seves reivindicacions i les seves visions particulars del món.Internet també fa possible que individus que no es coneixen personalment entrin en contacte, s'organitzin i formin comunitats virtuals amb interessos comuns o afins.

Page 20: Serveis comunicació i innovació

Tot plegat contribueix a confirmar un canvi d'escala inèdit: el que abans passava i era conegut a escala local, regional o estatal, ara té una transcendència mundial immediata. Més que mai, el món s'ha fet petit i la seva lògica local s'ha convertit en global, en una mena de veïnatge universal.

Page 21: Serveis comunicació i innovació

Un món interconnectatLa circulació mundial de persones, mercaderies, informació i diners constitueix una de les característiques centrals del funcionament de l'economia globalitzada d'avui dia.El paper de les comunicacions s'estén a diversos aspectes de la vida quotidiana. La difusió de les produccions culturals arreu del món, la creació d'una consciència ambiental global, la identificació de problemes, l'aparició d'empreses globals, la circulació de diners i el coneixement dels fets en el moment que passen són aspectes en els quals les comunicacions tenen un paper essencial.La creació de xarxes mundials, com ara Internet, facilita l'accés a la informació organitzada i actualitzada de milions d'usuaris. Seria difícil imaginar l'existència de moviments mundials preocupats pels problemes ambientals o de campanyes pels drets humans sense una acció coordinada de molts llocs diferents alhora.

Page 22: Serveis comunicació i innovació

Actualment, els mitjans de comunicació tenen un abast global i difonen l'estil de vida occidental (com hem de vestir, què hem de menjar, quina música hem d'escoltar, quines pel·lícules hem de veure, quins llocs hem de visitar...).Tanmateix, no tothom té accés a aquestes pautes de consum. Molts en queden al marge (perquè no volen o perquè no poden) i molts altres no passen del missatge publicitari i l'accepten de manera acrítica, cosa que incrementa les desigualtats socials.LA COMUNICACIÓ IMMEDIATA

Els diaris recullen simultàniament les notícies d'arreu del món i la televisió hi és, en el moment precís, al lloc exacte on es produeixen els fets, i ho transmet a tots els països del món.Precisament, aquesta és una característica central en els sistemes de comunicació actuals: relacionen en temps real (instantàniament, simultàniament) territoris situats a milers de quilòmetres de distància.

Page 23: Serveis comunicació i innovació

LA RECERCA, EL DESENVOLUPAMENT I LA INNOVACIÓAnomenem espais innovadors aquelles àrees en els quals es localitzen activitats productives que incorporen alta tecnologia i que difonen el seu dinamisme a l'entorn econòmic i social, amb la qual cosa generen un impacte sobre el desenvolupament local i de tota la regió.Recerca + desenvolupament + innovacióLa possibilitat d'incorporar la innovació tecnològica a la producció de béns i serveis encara es troba restringida a unes determinades branques d'activitat, a uns certs tipus d'empresa i a algunes regions. En els espais innovadors es produeix una concentració d'empreses i de centres especialitzats (universitats, instituts, laboratoris) dedicats a la recerca i el desenvolupament de nova tecnologia.

Page 24: Serveis comunicació i innovació

De vegades, es produeix la concentració espontània d'empreses innovadores a partir de la demanda del mercat, però en alguns casos aquests espais són el resultat de polítiques d'intervenció institucional: són les tecnòpolis o parcs cientificotecnològics.Aquest tipus de complexos s'acostumen a situar a prop de les grans àrees metropolitanes, on, a més de la presència d'universitats i centres que proporcionen assistència tècnica, s'ofereixen tota mena de serveis i equipaments: infraestructures de transport i comunicacions, mà d'obra qualificada i proximitat a altres empreses que poden ser clients o proveïdors potencials.

Page 25: Serveis comunicació i innovació

Desenvolupament tecnològic i economiaEl creixement econòmic general de les darreres dècades ha estat possible gràcies al desenvolupament de la recerca científica i de les seves aplicacions pràctiques.Els governs i les grans empreses dediquen grans quantitats de diners a finançar equipaments de recerca. Quan una empresa fa una innovació, la patenta, i tothom qui vulgui utilitzar la nova tècnica o el nou procés ha de pagar. Les patents són una font d'ingressos força important.Els països més desenvolupats destinen entre el 2 i el 3% del PIB a la recerca tecnològica. Això explica que concentrin el nombre més alt de "cervells", que, a vegades, provenen de països poc desenvolupats, on no hi ha els mitjans suficients per investigar o per continuar la seva carrera científica.

Page 26: Serveis comunicació i innovació

La gran quantitat de recursos econòmics necessaris per a la recerca ha accentuat, encara més, les diferències entre països, un fet que ha generat noves formes de dependència i colonització.A més a més, alguns dels avenços obtinguts per mitjà de la recerca (vacunes, medicaments, tecnologies informàtiques) podrien resoldre problemes bàsics per a milions de persones malaltes o per a zones amb dèficits greus (accés a l'aigua, als aliments, a l'educació i la cultura), però el cost de les patents o l'objectiu d'obtenir un benefici empresarial ho impedeixen.

LES PATENTSUna patent és un títol que reconeix el dret d'explotar en exclusiva la invenció patentada, cosa que impedeix que d'altres la puguin fabricar, vendre o utilitzar sense el consentiment del titular. El dret atorgat per una patent és, sobretot, el de l'exclusió de tercers de la fabricació, la utilització o la introducció en el mercat del producte o procediment patentat.La patent es pot referir bàsicament a un procediment, a un aparell, a un producte nou o al seu perfeccionament o millora. La durada de la patent és de vint anys a partir de la data de presentació de la sol·licitud.

Page 27: Serveis comunicació i innovació

Els parcs tecnològicsUn parc cientificotecnològic o de recerca és un organisme gestionat per especialistes que busca promoure la innovació i afavorir la competitivitat i el desenvolupament econòmic.Per assolir-ho, els parcs tecnològics estimulen la creació d'empreses d'innovació i gestionen la transferència del coneixement i dels avenços tecnològics entre universitats, empreses i mercats, juntament amb altres institucions d'R+D.Molts parcs tecnològics són d'iniciativa universitària, com ara l'espai innovador de Cambridge, que es va formar a partir del creixement d'una zona d'empreses d'alta tecnologia als voltants d'aquesta universitat anglesa.Paral·lelament, el Trinity College de la universitat va crear el seu propi parc tecnològic. S'hi van instal·lar empreses amb centres d'R+D, i d'altres que volien aprofitar la tecnologia desenvolupada per la universitat i la mà d'obra qualificada.

Page 28: Serveis comunicació i innovació

Hi ha parcs d'iniciativa estatal. L'Estat francès va crear el parc de Sophia Antipolis amb la col·laboració d'empreses públiques, universitats i instituts d'investigació, cosa que va provocar una concentració elevada d'empreses d'alta tecnologia al sud-est del país, una zona poc desenvolupada.ELS PARCS TECNOLÒGICS A ESPANYA

A Espanya hi ha una gran quantitat de parcs tecnològics, aplegats a l'APTE (Associació de Parcs Científics i Tecnològics d'Espanya). La majoria col·laboren amb les universitats i d'altres en depenen directament.Els parcs tecnològics donen feina a 150 000 persones i allotgen cap a 6 500 entitats.Al món ja han sorgit els parcs tecnològics de tercera generació, destinats a afavorir l'atracció de talents, la creativitat i les innovacions per mitjà dels espais de col·laboració. Per arribar a aquests objectius, els parcs tecnològics d'Espanya han marcat unes directrius essencials per al període 2014-2020:• Ser el centre d'una economia del coneixement i de xarxes de

generar i de transferir tecnologia.• Fer de base del sistema d'innovació espanyol i els sistemes

d'innovació locals i autonòmics.

Page 29: Serveis comunicació i innovació

R+D+I A L'ESTAT ESPANYOLEl concepte R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació) s'utilitza actualment en els estudis de ciència, tecnologia i societat.Tots els països procuren potenciar, segons les seves possibilitats, les activitats vinculades a R+D+I mitjançant polítiques de suport (subvencions, deduccions, préstecs bonificats, convocatòries…), atès que un alt nivell d'R+D+I implica més fortalesa i competitivitat dels productes o processos.Es considera que la recerca i la innovació s'han de retroalimentar per anar generant i facilitant el desenvolupament integral de les societats.

Page 30: Serveis comunicació i innovació

Les infraestructures cientificotècniques singulars (ICTS)Les anomenades Infraestructures Cientificotècniques Singulars (ICTS) són grans instal·lacions, recursos, equipaments i serveis, únics en el seu gènere, dedicats a la recerca i el desenvolupament tecnològic d'avantguarda i de màxima qualitat, com també a fomentar la transmissió, l'intercanvi i la preservació del coneixement, la transferència de tecnologia i la innovació.El seu objectiu principal és posar a la disposició de la comunitat científica, tecnològica i industrial nacional i internacional infraestructures cientificotècniques indispensables per al desenvolupament d'una recerca científica i tecnològica única o excepcional.L'Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia i Innovació 2013-2020 té com a objectiu ampliar el Mapa Nacional d'ICTS. Aquest mapa servirà com a eina de planificació i desenvolupament de la recerca i la innovació a Espanya.

Page 31: Serveis comunicació i innovació

El sincrotró ALBA

El sincrotró de llum ALBA és una infraestructura científica de tercera generació, situat a Cerdanyola del Vallès (Barcelona), i és el més important de la zona del Mediterrani. Es tracta d'un complex d'acceleradors d'electrons per produir llum de sincrotró, que permet observar l'estructura atòmica dels materials i estudiar-ne les propietats. […]Aquesta gran infraestructura científica genera 5000 hores de llum anual i ofereix servei a més de 1000 investigadors de la comunitat acadèmica i del sector industrial cada any. Des del 2012 acull usuaris oficials d'institucions espanyoles (75%) i també d'altres països (25%).L'ALBA el gestiona el Consorci per a la Construcció, l'Equipament i l'Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS) i està cofinançat a parts iguals per les administracions espanyola i catalana.

Page 32: Serveis comunicació i innovació

El consell superior d'investigacions científiques (CSIC)L'agència estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la principal institució pública dedicada a la recerca a Espanya, i la tercera d'Europa. […] El seu objectiu fonamental és dur a terme i promoure recerques en benefici del progrés científic i tecnològic, per la qual cosa està oberta a la col·laboració amb entitats espanyoles i estrangeres. […]Té com a missió el foment, la coordinació, el desenvolupament i la difusió de la recerca científica i tecnològica […], amb la finalitat de contribuir a l'avenç del coneixement i al desenvolupament econòmic, social i cultural, com també a la formació de personal […].Pel seu caràcter multidisciplinari i multisectorial, el CSIC abasta tots els camps del coneixement. […] S'organitza al voltant de vuit àrees cientificotècniques: Humanitats i Ciències Socials, Biologia i Biomedicina, Recursos Naturals, Ciències Agràries, Ciència i Tecnologies Físiques, Ciència i Tecnologia de Materials, Ciència i Tecnologia d'Aliments i Ciència i Tecnologies Químiques.

Page 33: Serveis comunicació i innovació

La despesa interna en recerca i desenvolupament (R+D) a EspanyaLa despesa interna en recerca i desenvolupament (R+D) a Espanya l'any 2013 fou de 13012 milions d'euros, cosa que va comportar un descens del 2,8% respecte a l'any anterior. Aquesta despesa va representar l'1,24% del producte interior brut (PIB), davant l'1,27% de l'any 2012.

Page 34: Serveis comunicació i innovació

ELS SERVEIS, LA COMUNICACIÓ I LA INNOVACIÓ A CATALUNYAAl llarg de la segona meitat del segle XX el sector dels serveis va experimentar un creixement molt fort fins a convertir-se, actualment, en el més rellevant de l'economia catalana, tant pel que fa a la població ocupada (74,1% del total) com pel valor econòmic que generen les seves activitats (73,8% del PIB). Cal dir, però, que per raons diverses aquest creixement l'han experimentat tots els àmbits d'aquest sector.Tanmateix, a partir del 2008 la crisi econòmica també ha afectat l'activitat terciària, tot i que en menor grau que l'impacte que ha tingut en les activitats industrials o de la construcció.La davallada del consum de les famílies ha arrossegat a la baixa l'activitat dels serveis personals i col·lectius que es regeixen per l'oferta i la demanda. D'altra banda, les retallades que s'han produït en els pressupostos dels serveis de tipus institucional i públic han agreujat aquesta situació.

Page 35: Serveis comunicació i innovació

Els serveis socials, personals I col·lectiusL'evolució dels serveis socials en els darrers vint anys ha estat molt destacable, sobretot pel que fa a:• L'educació. Actualment, la població d'entre 3 i 16

anys té garantit un lloc escolar i està escolaritzada en la seva totalitat, ja sigui en escoles públiques, privades o concertades. També s'ha incrementat la demanda en els ensenyaments secundari i universitari, fet que mostra una societat més culta i lliure. A Catalunya hi ha dotze universitats.

• La sanitat. A Espanya no fou fins el 1986 que es generalitzà per a tots els ciutadans el dret a rebre assistència sanitària gratuïta. A Catalunya és el Servei Català de la Salut (CatSalut) l'organisme que garanteix una cobertura sanitària pública per a tots els catalans.

Page 36: Serveis comunicació i innovació

Els serveis personals (neteja, restauració, lleure, cultura, etc.) o assistencial (per cobrir les necessitats específiques de la gent gran, dels nens i les nenes, de les persones amb discapacitats) també han crescut de manera espectacular, tant pel tipus de serveis com pel nombre de treballadors. Aquest fet és un exponent d'una societat pròspera i desenvolupada.Els serveis col·lectius principals es basen en:• L'administració pública. És un servei

imprescindible per al correcte funcionament i gestió de la societat. La integren la Generalitat, els ajuntaments i altres institucions i organismes, i es compon de funcionaris i edificis públics, entre altres.

• El sistema financer. Catalunya és la seu d'alguns bancs que tenen un gran pes i capacitat d'influència i inversió. La Borsa de Barcelona està plenament integrada en el sistema borsari mundial.

Page 37: Serveis comunicació i innovació

La innovació i la comunicacióLa inversió en R+D creix un 0,2% a Catalunya, la comunitat amb més empreses innovadores de l'EstatLa inversió privada en innovació va créixer un 0,2% el 2013. Les empreses catalanes van invertir 1676 milions d'euros en R+D i van capgirar així la tendència a la baixa dels últims anys (…).D'altra banda, Catalunya concentra el 20,9% de les empreses d'innovació tecnològica de tot l'Estat. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2013 n'hi havia 8206.També va créixer el nombre de professionals ocupats en R+D. El 2013 es va arribar a més de 44500 persones treballant en el sector, un 0,1% més que l'any anterior. Aquesta xifra representa el 21,9% del personal dedicat a la innovació del conjunt de l'Estat espanyol. En un rànquing europeu, Catalunya ocuparia la 8a posició, per sobre de països com Alemanya, els Països Baixos o el Regne Unit.

ARA, 10 de febrer del 2015.

Page 38: Serveis comunicació i innovació

EL DOMINI .CATEl .cat és el domini que més va créixer al conjunt de l’Estat espanyol durant el 2014, amb un increment del 17% en el número de dominis actius.Cal destacar que, seguint la tendència d’un mercat cada cop més segmentat, el 2014van aparèixer un gran nombre de noves extensions de domini dirigides a comunitats lingüístiques o ciutats, com són el .eus (Euskadi), el .gal (Galícia) el .berlin o el .scot (Escòcia).Pel que fa al domini .cat, el 2014 va ser l’any més reeixit de la seva història. Concretament, es van donar d’alta 23534 nous dominis.cat (...). Aquest increment va permetre que, el 31 de desembre del 2014, s’arribés a la xifra de 83300 .cat actius. (...)Pel que fa a la tipologia d’usuaris, el .cat és un domini utilitzat majoritàriament per empreses, comerços i autònoms, ja que més del 60% dels llocs web amb una extensió.cat corresponen a aquests col·lectius.

Page 39: Serveis comunicació i innovació

LES XARXES SOCIALS VIRTUALS I LES RELACIONS HUMANESLa tecnologia permet dissenyar i crear béns i serveis que satisfan les nostres necessitats personals i socials.La manera de produir, de viure i, fins i tot, les formes de govern s'han globalitzat i, amb aquest fenomen, també s'han transformat les bases de la nostra societat.Els progressos en el camp de l'electrònica han fet possible que en molt pocs anys la informàtica s'hagi convertit en un dels factors més importants de desenvolupament.

Page 40: Serveis comunicació i innovació

Què són les xarxes socials virtuals?Les xarxes socials virtuals s'han convertit en una eina per contactar amb persones d'arreu del món.Amb Internet com a canal de comunicació, un conjunt d'individus concrets, grups, organitzacions, empreses, comunitats, etc., es vinculen els uns amb els altres i estableixen una relació o un conjunt de relacions socials.El tipus de relació entre aquestes persones o col·lectius és divers. Mentre que en alguns casos el criteri és de parentiu, en d'altres pot ser d'amistat o de tipus professional.Les xarxes socials són els centres de reunió habituals d'individus que volen estar en contacte.

Page 41: Serveis comunicació i innovació

Una comunitat molt nombrosaMilions de persones utilitzen un dispositiu electrònic en el seu temps de lleure o durant la seva jornada laboral. Disposem d'ordinador, Blackberry, iPhone, iPad, tauleta o qualsevol altre dispositiu per connectar-nos i relacionar-nos amb altres individus, propers o llunyans en l'espai físic.Les xarxes poden reunir en molt poc temps milers o milions d'usuaris amb l'objectiu de comunicar algun tipus de missatge o d'esperar algun tipus d'informació.Desenes d'aplicacions com ara YouTube, Google, Twitter, Myspace, Blogger, Movie Maker, Viquipèdia, Facebook, Hotmail, Tuenti, WhatsApp o Fotolog formen part de l'univers quotidià de milions d'homes i dones, molts dels quals ja han nascut en aquesta nova era tecnològica.Aquests ambients digitals estan en permanent evolució i els seus seguidors no deixen d'augmentar.

Un únic lloc web com és Facebook supera els 1350 milions d'usuaris; és a dir, seria el segon Estat més poblat del planeta, rere la Xina.El Brasil, Mèxic, l'Índia i els Estats Units són els Estats que tenen més usuaris amb compte obert en aquest lloc web.

Page 42: Serveis comunicació i innovació

Una eina de comunicació molt útilComunicar-nos no havia estat mai tan fàcil. Vivim l'era del gran desenvolupament de les relacions. Les persones que abans eren molt lluny, ara són ben a la vora gràcies al desenvolupament de les tecnologies de la comunicació.Les xarxes socials ens permeten de manera fàcil i econòmica compartir opinions, notícies i tota mena de continguts. Podem interactuar i crear comunitats sobre interessos similars.Aquestes xarxes milloren la nostra comunicació, la col·laboració i fins i tot ens resulten una eina excel·lent d'aprenentatge i de construcció del coneixement.

Page 43: Serveis comunicació i innovació

L'ús de les xarxes comporta riscosCom tantes altres tecnologies, la informàtica i Internet comporten una sèrie de riscos i problemes potencials. Es fa imprescindible controlar determinats usos i continguts en aquestes xarxes socials.Utilitzar les xarxes socials com a espai per a la comunicació multimèdia i la socialització requereix una preparació adequada.Ser competent a aquest nivell obliga a reflexionar i a ser conscient de la importància de la privacitat a les xarxes. Les principals crítiques a la xarxes socials acostumen a centrar-se en la manca de privacitat que pateixen milions d'usuaris.Desgraciadament, són habituals les formes de maltractament, violència i discriminació a les xarxes. Tots hem sentit casos de l'anomenat ciberbullying. Exposar les nostres opinions, els nostres sentiments o la nostra imatge pot comportar-nos problemes.

Page 44: Serveis comunicació i innovació

L'addicció a l'ús d'aquestes xarxes genera alteracions cerebrals equiparables a les que provoquen les drogues o l'alcohol. La nomofòbia és la por incontrolable de sortir de casa sense el telèfon mòbil. Un nombre considerable d'adolescents afirmen que no podrien viure sense navegar.Moltes persones mantenen que és millor conèixer gent per mitjà de les xarxes virtuals que no pas personalment. En canvi, paradoxalment, reconeixen que elles mateixes no mostren a la xarxa la seva personalitat tal com realment és. Amb tot, els estudis reflecteixen un grau elevat de credibilitat de les informacions socials entre els usuaris de la comunicació virtual.