Serranova 2.0. Revista digital de l’Institut La Serra de

Mollerussa, número 5, abril de 2015.

Equip de redacció:

David Álvarez, Pol Andrés, Armengol Andrés, Adrià Artacho,

Raimon Bellart, David Brach, Herminia Buñales, Àlex Calvis,

Lluís Capdevila, Ramon Capell, Miquel Capell, Helena

Cerqueda, Carla Claramunt, Aroa Cugat, Jose Domene, Amine

Ellabane, David Escolà, Carla Falip, Aran Galitó, Eva Gimeno,

Ferran Giné, Catalina Gualtero, Gerard Jovells, Víctor López,

Xavier Mata, Adrian Miranda, Edgard Miró, Roger Moyano,

Ionela Nita, Eduard Niubó, Jonàs Nogales, Christian Orgaz,

Haron Ouchen, Alexandre Paduret, Noemí Palma, Mar Piró,

Victòria Porta, Joel Porté, Sergi Puig, Gemma Puigpinós, Rafel

Salgueiro, Marçal Saltó, Marina Sanahuja, Oriol Sánchez, Judith

Santaulària, Júlia Serret, Jan Simón, Manel Solsona, Júlia

Tamames, Ramon Tàpies, Roger Torres, Daniel Vico, Xavier

Vique, Ares Visa.

Portada: Maria Giner; Revisió lingüística: Josep Camps

Coordinació: Anton Not

Agraïm la col·laboració de tothom qui ha fet possible aquest

cinquè número.

El material que hem extret de la xarxa estava etiquetat com

“que es pot fer servir o compartir”. Publiquem aquesta revista

amb una llicència Creative Commons: Reconeixement-

NoComercial-CompartirIgual. No es permet l’ús comercial

d’aquesta publicació ni de les possibles obres derivades, la

distribució de les quals s’hauria de fer amb una llicència igual

que la que regula l’obra original.

Introducció

Publiquem el cinquè número de la nova etapa de la revista de

l’institut La Serra el 23 d’abril, Sant Jordi, perquè així contribuïm a la

celebració del dia del llibre i la lectura. Esperem que trobeu

interessants i entretingudes les pàgines que trobareu a continuació,

un reflex de la vida a l’Institut La Serra des del mes de gener fins

ara. Agraïm la feina feta a tots els redactors i col·laboradors.

Us animem que ens feu arribar la vostra opinió per poder fer una

publicació que cada cop més sentiu com a la revista de tots els

membres de la nostra comunitat educativa. Ja hem començat a

preparar el número sis, que preveiem publicar al mes de juny,

tancant el curs escolar 2014-2015. Feu-nos saber tot allò que feu i

que podríem recollir a la revista.

Volem fer una menció especial a tot l’equip d’alumnes i professors

que, coordinats per Olga Puig, aquest any ens han ofert una

setmana de la lectura molt especial dedicada al món del còmic.

La redacció

Índex

Sortides

2n de batxillerat visita Mequinensa

Els alumnes de 1r ESO visiten Tàrrega

1r d’ESO visita Balaguer

Excursió de 2n d’ESO a Canelles

3r d’ESO visita el Tibidabo i el MNAC

Visita als espais de la batalla de l’Ebre

Intercanvis

Sira Cusiné (4t d’ESO) al Quebec

Alumnes de 3r d’ESO i alumnes de Beaumont (Bèlgica) visiten Tarraco

Reportatges, cròniques, creació

Activitats d’educació física a batxillerat

El circo de las palabras

Un taller amb Rosa Vila

Nevada al Pla d’Urgell

Xerrada amb l’escriptor Josep Francesc Delgado

Lax’n’Rock

Les noves energies i els automòbils

3r d’ESO celebra el carnestoltes

Taller “Per estimar-te, m’estimo” a 3r d’ESO

Jornada de portes obertes

Canvi de marxa: una activitat sobre la sinistralitat viària per a l’alumnat de 4t

d’ESO

Burlington Culture Class!

Una experiencia con el diseño industrial

Esports a Mollerussa

Treball de síntesi a 2n d’ESO: fem un canal de TV

Representació de Mi hermana Elba y Los altillos de Brumal

Simiofagia: un homenatge al dia de menjar-se la mona

Xerrada amb l’escriptora Maria Carme Roca

Setmana de la lectura: el món del còmic

Multimèdia

Tecnologia

BQ, tecnologia dissenyada a Espanya

Samsung Galaxy S

Mobile World Congress 2015

La mediació escolar

La secció de l’AMPA

Entreteniments

Còmics digitals dels alumnes de 4t d’ESO

2n de batxillerat visita

Mequinensa

3 de març de 2015. Vuit del matí. 35 alumnes en un autobús, que ens portaria fins a

Mequinensa, poble de confluència de dos importants rius, el Segre i l’Ebre; on visqué

Jesús Moncada, un important escriptor de la franja influït altament per Pere Calders.

Un cop a Mequinensa, vam esmorzar ràpidament i vam començar la ruta literària als

peus de l’ajuntament del poble nou, amb l’Antonio, fill de Mequinensa i amic de Jesús

Moncada, com a guia. Ara bé, per entendre perfectament Jesús Moncada no podíem

moure’ns pel poble nou, sinó que havíem de traslladar-nos a la seva època, i

d’aquesta manera, al poble antic de Mequinensa, el qual va ser modificat a causa de la

construcció de l’embassament que du el mateix nom que el poble.

D’aquesta manera, un cop feta la introducció, vam agafar l’autocar per dirigir-nos al

poble vell, un lloc ple de

runes, de vegetació i de

records; records que

quedaren ofegats per les

aigües del riu Ebre. La ruta

va començar amb un passeig

fins la presa, on l’Antonio,

molt amablement, ens va

explicar com va succeir el

projecte de construcció de

l’embassament de

Mequinensa. El que més

emocionava d’aquell lloc era

la tranquil·litat que s’hi

respirava, el soroll de l’aigua

en un fluir constant, la llum

del sol que es reflectia a les

aigües del riu; trets que feien

d’aquell indret un lloc

completament especial. A

partir d’aquell instant vaig començar a entendre la inspiració de Jesús Moncada.

Un cop al poble vell, ens vam endinsar en un embarcador, que se situava justament

damunt del mur del poble, on es trobaven totes les embarcacions arramblades al riu.

Les vistes eren

magnífiques i les

històries que ens

explicava l’Antonio

encara ho eren més.

Els diferents

fragments de les

obres de Moncada; El

cafè de la Granota,

Camí de Sirga i

Històries de la mà

esquerra i altres

narracions.

acompanyats d’una

suau brisa i d’un lluent

sol, ens feren gaudir

de cada frase, de

cada paraula, de cada

sentiment que

transmet Jesús

Moncada amb les

seves obres.

Seguidament vam

pujar al poble vell per

veure els carrers on succeeix El cafè de la Granota, els ambients en què s’inspirà

l’autor i, fins i tot, l’antiga casa de Jesús Moncada.

Dins del poble, veiérem diferents espais com ara la plaça d’armes, la casa de Jesús

Moncada i l’església, que apareixen en diferents contes com: “Els delfins”, “Informe

provisional sobre la correguda d’Elies” o “Futbol de Ribera”. La veritat és que el poble,

tot i trobar-se en runes, desbordava màgia, una màgia que feia endinsar-te en aquella

època i ficar-te en la pell dels protagonistes dels contes. Contes on se sentia la passió

d’un poble sencer pel futbol, on el camp curiosament es trobava en la confluència dels

dos rius, i on l’antic equip de Mequinensa havia jugat més d’una vegada amb l’aigua

fins als genolls. Un poble on la gent es reunia i s’explicava les experiències de la dura

jornada de treball en cada cafè, on cap dels esmentats en el llibre va arribar a existir

de veritat.

Realment el poble antic de Mequinensa era un poble per estimar fins al fons de

l’ànima.

Per acabar la nostra ruta, vam anar al museu de Mequinensa, on vam veure

l’exposició de Jesús Moncada i la maqueta del poble antic reconstruït.

Crec que parlo en nom de tot segon de Batxillerat, dient que aquesta va ser una

excursió que d’una manera o una altra tothom va gaudir.

Text i imatges: Laia Felip

1r d’ESO VISITA TÀRREGA

El passat 13 de març un grup d’alumnes de 1r d’ ESO vam anar de visita a la

capital de l‘Urgell per tal de poder obtenir informació pel treball de síntesi. El

nostre objectiu era elaborar una revista sobre la comarca de l‘Urgell.

Vam sortir de l‘Institut a les 8:15 h per anar cap a Tàrrega. Primer vam anar a la

fàbrica de Cal Trepat, que ara és un museu de l’agricultura de l‘Urgell. Aquí

vam passejar per les naus fent un viatge en el temps pel progrés de la

maquinària agrícola, ens van ensenyar com feien les eines i també vam visitar

les oficines dels treballadors. Teníem un guia que ens va fer bones explicacions

sobre Cal Trepat.

Després vam anar caminant fins al carrer Major de Tàrrega on vam anar a

visitar el Museu Comarcal de l‘Urgell. Ens van explicar el desafortunat que era

ser un jueu a l’època medieval. Tot seguit ens van deixar temps lliure per

esmorzar i fer l’entrevista que havíem de fer a un padrí per al treball. Quan es

va acabar aquest temps ens vam reunir a la Plaça Major de Tàrrega i vam

entrar a l‘Església Santa Maria de l’Alba.

Després d’un llarg trajecte caminant vam arribar al Parc Sant Eloi, un espai

amb diferents especies vegetals, arbustos, pins, alzines… que formen una

magnífica zona verda en la qual també forma part un pou i una església

romànica. El parc tenia unes vistes molt boniques des del mirador i hi havia un

punt alt des d’on podies veure la ciutat de Tàrrega. Finalment vam tornar cap a

Mollerussa.

Text i imatges: Gemma Balcells i Gabriel·la Guiu

EXCURSIÓ DE 2n D’ESO A CANELLES

El passat dilluns 16 de març els alumnes de 2n d’ESO vam anar

d’excursió a Canelles, Balaguer, a veure una central hidroelèctrica.

Al matí ens vam dividir en dos grups. Un anava a visitar les

comportes de la presa acompanyat d’un guia que els ho explicava

mentre que l’altre grup anava a visitar una cova, acompanyat de dos

guies, on hi havia pintures rupestres, estalactites, estalagmites i

ratpenats. Després, vam anar a dinar a les portes de la central

hidroelèctrica i quan vam acabar vam entrar a una sala on un dels

guies ens va fer una xerrada sobre les centrals. A continuació vam

entrar dins d’un túnel situat davall de l’aigua que conté la presa.

Llavors vam anar a veure les tres turbines, de les quals només dues

estaven en marxa i, finalment, vam passar per la sala de control de

les màquines de la central. Vam arribar al centre a les 7 de la tarda.

Va ser una sortida molt divertida i interessant.

Text i imatge: Sandra Labella

El pasado martes día 17 de marzo, los grupos que trabajaban sobre la comarca de La

Noguera nos fuimos de visita a su capital, Balaguer. Estuvimos toda la mañana. Nos

enseñaron fantásticos monumentos, recorrimos sus estrechas calles y visitamos el

Centre d’Interpretació de l’Or.

Subimos al autocar que

nos llevó hasta la

estación de Balaguer.

Desde allí ya se veían

unas vistas increíbles.

Nos esperamos un rato y

después vino la guía con

la que visitaríamos

Balaguer. Primero nos

ofreció una introducción

sobre la comarca y su

capital a nivel histórico,

geográfico, turístico...

Cuando terminó, nos

dirigimos hacia la plaza del Mercadal, la plaza porticada más grande de Cataluña.

Después, la guía nos llevó hacia la muralla, a la que nos dejó subir. Desde allí se

veían unas fantásticas vistas de Balaguer. Cuando bajamos, comimos un poco en los

alrededores de la iglesia de Santa María. Después la visitamos y la guía nos explicó

sus orígenes. A continuación, subimos al campanario de la iglesia (tenía 100

escalones) y,

posteriormente, nos llevó por unas calles muy estrechas hasta el Safareig de la

Reguereta, donde nos habló de su historia. Después nos fuimos hasta el Centre

d’Interpretació de l’Or. Allí nos enseñaron las técnicas que se usaban y se usan para

buscar oro. Más tarde demostramos que habíamos escuchado y pudimos buscar oro.

Nos dieron arena con pajitas de oro, piedras y otros materiales del río. Ya hacia el

mediodía fuimos a un parque a esperar el autobús que nos llevaría de vuelta al

instituto.

Nos lo pasamos genial, porque descubrimos la historia de Balaguer de una forma más

divertida.

Texto e imágenes: Jaume Boneu, 1r A

Excursió al Tibidabo

Els alumnes de 3r d’ESO el dia 4 de març de 2015 vam

anar d’excursió al Tibidabo. Era una excursió que va

organitzar el departament de tecnologia ja que durant el

segon trimestre vàrem treballar la qüestió dels

engranatges. El viatge va durar unes dues hores ja que

els autocars no són tant ràpids com els cotxes. Cap a les

10 érem davant

el parc

esmorzant i va

fer quatre gotes.

Poc després vam entrar dins i va començar

l’explicació. Primer ens explicaven com

funcionava cada atracció, contestàvem unes

preguntes d’un dossier que ens van donar, i al

final pujàvem a l’atracció. Algunes de les

atraccions a les quals vam pujar foren la típica muntanya russa, una atracció

anomenada “Pirata”, que era el mateix vaixell de molts parcs temàtics i els cotxes de

xoc. També vàrem visitar el museu

dels autòmats del Tibidabo i vam

pujar a una atracció anomenada

“Diàbolo”. Gairebé havíem acabat les

explicacions, quan es va posar a

ploure i varem haver d’aixoplugar-nos

dins del porxo de la zona del

menjador. Tot i què el dia no va

acompanyar amb bon temps, va ser

un dia que va agradar a la majoria

d’alumnes que hi van anar. Després, a la tarda, vam anar al MNAC, Museu Nacional

d’Art de Catalunya.

Text i imatges: Ferran Giné i Rafel Salgueiro

Visita al Museu Nacional d’ Art de

Catalunya

El passat dimecres 4 de març, els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut la Serra de

Mollerussa ens vam desplaçar fins al Museu Nacional d’ Art de Catalunya

(MNAC), per realitzar una visita guiada pel romànic de Catalunya.

El museu es troba a Montjuic, una muntanya situada a Barcelona. A la tarda,

vam anar a fer la visita ja que al matí havíem anat a fer una visita al Tibidabo.

Quan vam arribar allí, tots els

alumnes de 3r d’ESO, ens vam

distribuir per grups. Un cop fets

els grups, vam anar entrant

consecutivament; cada mitja

hora entraria un grup diferent.

Va ser una visita de una hora

aproximadament. Vam poder

gaudir d’escultures, pintures,

murals..., provinents de

diferents ermites i esglésies romàniques de Catalunya.

La guia de cada grup anava explicant les característiques del romànic: els

colors, la forma en què posaven els peus i les mans, els símbols, i els diferents

detalls de cada obra.

També vam poder descobrir com s’organitzaven els pintors a l’ hora de pintar

els frescos a els parets. A la part superior, hi havia el cel, a la part mitjana hi

havia la terra i a la part inferior hi havia l’infern.

Va ser una visita divertida i diferent.

Text i imatges: Ares Visa, 3r ESO A

The past 17th March, a group of first of ESO students went to visit some

villages in ‘’Les Garrigues’, a Lleida’s local area studied in the Synthesis project.

Early in the morning, we arrived at the high school and we went to the classes

because the teachers had to give us some instructions. After it, we got into the

buses and our excursion to Arbeca and Les Borges Blanques started.

When we arrived to Arbeca, first we had breakfast because we were very

hungry. Later, we went to visit the church and the castle with a guide. The guide

explained us that the church was very old and that had a grove. Then we visited

Arbeca’s castle and the guide explained us that it had got 5 towers and their

names. Also she told us its walls were very high so that the enemies couldn’t

climb them. Later, we went up the tower bell to see some good views. It was

very exciting since we could see almost all the area. It was incredible!

Before leaving Arbeca, we visited the new oil mill where we saw all the oil

production process.

The second and the last town we visited was Les Borges Blanques. We went to

the market and we did an interview to some old people. The answers were very

whimsical, as for example: ‘’I’m worse now than when I was young’’.

Went we finished it, we went to visit the Marcia’s house where we watched a

video about Marcia’s life. After it, we went to visit the observatory of Les

Garrigues. In this place we watched three videos and we were asked if we

wanted to participate in a photograph competition.

At the end we returned to the high school and we went to our houses. In my

opinion the excursion was great; we learned more than we knew.

Text and image: Irene Gamez, 1st ESO D

Visita als espais de la batalla de l’Ebre

Aquest passat dijous 9 d’abril els alumnes de 4t d’ESO vam anar a diversos

pobles en què es troben espais on es van situar diferents etapes de la Guerra

Civil Espanyola.

Bé, per començar vam anar a Corbera d’Ebre, un poblet prop de Gandesa, on

vam esmorzar i ens vam dividir en dos grups. El primer grup va anar a un

museu on vam poder veure un vídeo basat en diversa gent que va viure la

guerra i van ser testimonis de les bombes, i dels fets passats durant el conflicte.

Després vam donar un tomb fent una ullada a totes les pantalles i totes les

imatges exposades en el museu, acompanyats d’una guia que ens ajudava a

entendre tot el que veiem. L’altre grup, acompanyat d’una altra guia, va pujar

en l’autocar que ens va portar fins a Móra d’Ebre on vam poder veure les

trinxeres situades allà des de fa més de 70 anys. La guia ens va explicar el

tipus de vida dels soldats, la vida a les trinxeres i com ho passaven dia a dia

amb la falta de menjar, de beure... Un cop acabada la visita a Móra d’Ebre ens

van portar un altre cop a Corbera d’Ebre. Allà també vam fer una visita pel

poble; la guia ens va explicar coses molt curioses, ens va ensenyar algunes

cases afectades per la guerra i ens va parlar una mica de la història del poble.

Quan els dos grups ja havien fet les dues rutes, vam anar a dinar a Gandesa. A

les 16:00 hores aproximadament vam entrar a unes caves de vi que,

acompanyats d’una guia, les vam visitar. La visita va durar mes o menys una

hora i mitja; un cop acabada vam pujar a l’autocar de tornada cap a casa.

Text: Anna Moreno, 4t ESO

Imatges: Fina Miquel

Mi experiencia en Quebec

Justo antes de subir al avión, incluso los días anteriores, sólo pensaba en lo

poco que me gustaba la idea de irme a Quebec. Tenía miedo de todo, teniendo

en cuenta que lo máximo que había estado sola lejos de casa habían sido dos

semanas, y la idea de pasarme tres meses en la otra punta del mundo no me

entusiasmaba.

Como por arte de magia, cuando vi desde el avión aquel paisaje nevado lleno

de casitas blancas que me recordaba a las películas americanas. Mi actitud

cambió radicalmente. Pasé de no querer que se terminase nunca el trayecto en

avión para no llegar, a desear el aterrizaje con un entusiasmo increíble.

Una familia me esperaba en el aeropuerto con una pancarta dándome la

bienvenida en un francés del que entendía una quinta parte a duras penas y

me acogieron en su casa como una más de ellos.

Me puedo considerar, sin duda, una afortunada por haber coincidido con una

familia genial, que me ha presentado Quebec en todo su esplendor. Desde las

ciudades principales como Ottawa, Montreal o la misma ciudad de Quebec,

hasta el pequeño pueblo donde he residido esos tres meses, pasando por ver

los animales salvajes más típicos de Canadá, esquiar en las pistas

quebequenses, deslizarme por la nieve, patinar en el hielo, probar el arce en

todas sus formas, pasar un frío que me ha helado hasta los sentidos y visitar

los sitios más especiales de la provincia.

También he conocido a personas geniales que han hecho de mi estancia algo

genial, tanto en la escuela como en casa, y que, además, me han ayudado en

el aprendizaje del francés, uno y el principal de los muchos conocimientos que

me llevo de esta experiencia. De ellos también me llevo su cultura y cada una

de sus personalidades, junto con los recuerdos que tendré de los fantásticos

momentos que he pasado a su lado.

Mi experiencia en Quebec no ha sido sólo un viaje del que me acordaré toda mi

vida. Esa experiencia me ha tocado en lo más hondo y me ha presentado a mí

misma, añadiendo en mi forma de pensar una cantidad de cosas que nunca

podría agradecer lo bastante. Aunque haya comprado regalos para todo el

mundo, he vuelto mucho más rica de lo que nunca he sido porque me he

apropiado de cosas maravillosas y me he sorprendido a mí misma. He tenido

mucho tiempo para pensar, para plantearme todo lo que nunca me había

planteado, para apreciar cada una de las cosas que se me han aparecido. He

interiorizado muchas cosas, me he olvidado de muchas cosas, he aprendido

cosas que sólo uno mismo puede aprender y he comprobado cosas que había

dudado alguna vez. He tenido tiempo para mí y para compartir con otros y he

organizado cada uno de los rincones de mi mente. Es algo que siento que es

sólo mío y me lo quedo para siempre.

Sin duda, ha sido una aventura estupenda de la que me enorgullezco haber

sido valiente de empezar y de la que estoy más que satisfecha de haber vivido.

Nunca desaproveches algo porque te dé miedo. Arriésgate y gana. Lo que yo

he ganado no tiene precio.

Texto e imágenes: Sira Cusiné González

Intercambio Beaumont – Mollerussa

Lunes día 20, los alumnos de 3º de ESO participamos en un intercambio con

alumnos belgas de Beaumont (Bélgica).

El día siguiente, martes 21, salimos a las 8 y poco de nuestro instituto para ir

en autobús hacía Tarragona. Al llegar a la ciudad de Tarraco, nos dividimos en

dos grupos, ya que los alumnos belgas hicieron la visita a la ciudad antigua de

Tarraco en francés y nosotros en catalán.

Por la mañana visitamos las murallas, el circo y sus túneles subterráneos y el

anfiteatro. Al terminar nos agrupamos para ir a comer todos juntos a las

ramblas, y después tuvimos una hora y media libre y muchos decidimos ir a la

playa. Por la tarde visitamos el Museo Nacional Arqueológico de Tarragona,

estuvimos una media hora y al terminar nos vino a buscar el autobús para ir a

Mollerussa.

Fue un día estupendo y nos reímos mucho.

Texto: Joana Simón, 3r ESO

playa , sol, bien, formidable,

maravilloso, Jesús, música,

calor, monumentos, visitas,

museo, grande, autocar,

compras, romano, pesado,

instructivo, bailar, el mar

Activitats d’educació física a batxillerat

A començaments del 2n trimestre, trenta alumnes de batxillerat van treballar

l’àrea d’educació física a la piscina municipal de Mollerussa els divendres a la

tarda. L’objectiu fou posar en pràctica una aproximació a diversos estils de

natació, alguna tècnica de viratge d'estils i una mica d’aquaeròbic.

Per altra banda, l’alumnat de 1r de batxillerat també ha tingut l’oportunitat de

practicar el pàdel, fent unes sessions d’iniciació a aquest esport a les pistes del

gimnàs Espai Esport. El propòsit fou que l'alumnat que volgués tingués l’opció

de descobrir un nou esport a practicar una vegada acabat el seu periple

d'educació física obligatòria.

Textos i imatges: Joan Berenguer i Carme del Olmo

EL CIRCO DE LAS PALABRAS

El miércoles 12 de enero los alumnos de 1º y 2º de bachillerato fuimos al

Teatre de l’Escorxador, de Lleida, para asistir a la representación de la obra

titulada El circo de las palabras. La obra trata del reencuentro del amor entre

dos paradójicos personajes: un payaso deprimido y una trapecista que teme las

alturas. Ambos utilizan poemas para expresar sus sentimientos: los que se

refieren al amor y los que explican cuál ha sido su estado de ánimo durante el

tiempo que no se han visto.

Los poemas, que son el motivo principal que promovió la representación de la

obra, pertenecen a la antología de la poesía española del siglo XX que forma

parte del programa de lecturas obligatorias de la asignatura de Llengua

castellana i literatura del bachillerato.

Durante la función se recitaron un total de 16 poemas, escritos por famosos

autores como Antonio Machado, Pedro Salinas o Rubén Darío.

Personalmente, el poema incluido en la obra que más me gustó, de acuerdo

con la situación que explicaban los personajes, fue el de Antonio Machado de

su libro Proverbios y cantares, ya que el payaso le explicaba a la trapecista que

no debían tener miedo de lo que vendría si volvían a estar juntos y este poema

lo describía perfectamente.

Texto: Judit Solé, 1º de Bachillerato

Imágenes: Joel Martínez, 2º de Bachillerato

Un taller amb Rosa Vila

El passat dimecres, 27 de gener, va venir a l’INS La Serra, de Mollerussa,

l’actriu Rosa Vila, que és llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de

Barcelona. Ha obtingut el premi extraordinari de final de carrera de la seva

promoció (1982-1985). Estudià també, música i cant. Ha treballat en més de

vint obres de teatre. En el seu repertori ha interpretat textos de Shakespeare,

Txèkhov, Lorca, Eric Emmanuel Schmit, John Patrick Shanley, Josep Maria de

Sagarra, Àngel Guimerà, Jordi Casanovas i Neil Simon. En televisió ha

participat en diverses sèries com Laberint d'ombres, Rosa, El joc de viure, Des

del Balcó, El Comissari o Ventdelplà. Ha rebut el premi de la crítica 1999 per La

casa de Bernarda Alba i el premi Butaca 2011, per Sagarra dit per Rosa Maria

Sardà.

Els seus dos últims treballs en teatre han estat Els Feréstecs de Carlo Goldoni,

dirigit per Lluís Pasqual; i Pàtria de Jordi Casanovas. Tots dos al Teatre Lliure

de Barcelona.

Quan vam acabar el pati els alumnes de 1r d’ESO ens vam dirigir a la

biblioteca, l’actriu es va presentar, i vam fer la primera activitat. Primer vam

parlar de la vergonya que passa la gent en un escenari o davant de molta gent,

perquè en teníem molta, i com la podíem fer passar. L’activitat consistia a fer

un soroll acompanyat d’un moviment i, llavors, l’havíem d’imitar.

A l’activitat següent ens havíem de posar al centre de la rotllana, fer una volta,

mirant a tothom que hi havia, i dir: “Em dic ( i dir el teu nom) i sóc aquí”.

Quan vam acabar de fer les dues activitats, la Rosa ens va llegir un parell de

poemes de l’antologia treballada a classe i va fer sortir unes quantes persones

a llegir el poema que havien elegit dies anteriors. A una nena, li va fer llegir un

poema de Miquel Desclot rapejant o cantant. Va ser molt divertit.

A mi, personalment, em va agradar molt el taller que hem fet amb la Rosa Vila.

No solament perquè la coneixia de Ventdelplà sinó perquè va demostrar ser

una persona molt agradable i molt simpàtica.

Text: Ares Marí Durany, 1r ESO

Nevada al Pla d’Urgell

El passat dia 4 de febrer de 2015, va nevar a tot el Pla d’Urgell.

La nevada va fer que tots els alumnes de les escoles i instituts es quedessin a les

cases, a causa de la indisposició del dia.

Tot i que no es va poder anar a l’escola, tots o gairebé tots van aprofitar el dia anant

amb els amics a jugar a la neu, als camps o al camp de futbol. Es podia fer guerres de

neu, fer ninots i

figures i altres.

El més extraordinari

del dia va ser que no

estàvem esperant la

nevada, i tots ens vam

sorprendre moltíssim.

Al matí, els alumnes

de La Serra, el nostre

institut, estaven

“preocupats” per si era necessari anar o no a l’institut, però un correu a tots els pares

ho va confirmar: un dia sense escola, tot per nosaltres, jugant amb la neu. Aquest dia

va ser com un dia de descans, el qual va anar molt bé a moltes persones de l’institut, a

causa de l’estrès.

La nevada va ser gran, els cotxes gelats, el terra tot nevat amb poques trepitjades i els

arbres blanquinosos. Quan els nens i nenes van sortir al carrer la cosa va canviar

ràpid, ja que tota la neu la recollien per fer ninots, les poques trepitjades eren moltes, i

la neu dels arbres era tirada amb la intenció que a algú altre li caigués damunt del seu

cap.

Va ser un gran dia per tothom i molt bonic. En desitjaríem un altre d’igual.

Text i imatges: Adrià Artacho i Àlex Calvís, 3r ESO C

Josep Francesc

Delgado

El dia 9 de febrer els alumnes de 1r d’ESO

vam rebre la visita d’un dels autors

d’Ulldevellut (un dels nostres llibres de lectura

obligatòria): Josep-Francesc Delgado. No va voler fer cap presentació del llibre

i ens va fer anar al gra de seguida. A la classe ens van fer preparar les

preguntes i els que volien les hi preguntaven. No sé com va venir al cas, però

ens va explicar una anècdota que em va cridar l’atenció: diu que fa dos anys

somniava que era un elefant i llavors hi va haver tot allò del rei, que havia anat

a caçar elefants, i aquella nit va somniar que venia el rei i el matava. Tota l’altra

estona ens va estar explicant com havia escrit el llibre: els orígens, quan de

temps havia estat a redactar-lo, quan va començar a pensar-lo, si estava basat

en fets reals i altres qüestions. Es veu que l’altra escriptora del llibre (l’Hermínia

Mas) és la seva dona i la novel·la va sortir d’una biografia que estava fent sobre

el seu avi i ell la va agafar. I la va barrejar amb un article de la revista National

Geographic que parlava d’un home que sempre havia volgut estudiar els óssos

i se’n va anar al bosc però no aconseguia acostar-s’hi i va decidir donar-los-hi

menjar; els óssos venien, agafaven el menjar i se l’emportaven però com que

era una pèrdua de temps i de diners ho va deixar estar durant un temps i un

bon dia, a la nit, va sentir que algú intentava esbotzar la porta de la seva

cabana i era una óssa a punt de parir i, com que acabaven de sortir de la

hivernació i no tenien menjar, li’n va donar i com agraïment l’óssa el va

convidar a la seva cova i va veure com paria els petits. Com deia, va agafar

aquesta història i la biografia, i va escriure el llibre. El col·loqui va ser força

interessant i divertit.

Text i imatge: Maria Mir Martorell, 1r ESO C

LAX’N’ROCK

El dia 12 de febrer de 2015 els alumnes de terceri quart de l’institut INS la Serra

vam anar a l’Amistat, a Mollerussa. Allí vam anar a veure el grup de música

Lax'n'Busto. En aquella xerrada només hi van assistir en Jimmy Piñol (bateria i

cors) i el Pemi Rovirosa (guitarra i cors). Vam anar-hi a les 11:35h i vam

acabar a les 14:00h. Els membres de Lax’n’Busto ens van explicar com

compondre una cançó i també van tocar alguna de les seves millors cançons.

Pemi Rovirosa Jimmy Piñol

L’escenari de l’Amistat

Text i imatges: Christian

Orgaz Escolà, 3r ESO A

Les noves energies i els automòbils

El dijous 13 de febrer els alumnes de 4 d’ESO D i els alumnes de Tecnologia

Industrial de segon de batxillerat vam assistir a una xerrada del professor de la

Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Joan Cabestany. La xerrada tingué

lloc a l’institut Terres de Ponent, i va tractar temes relacionats amb les noves

energies i la seva aplicació als automòbils i a la mobilitat en general.

Pel que fa a les noves energies, vam parlar sobre tècniques sostenibles

d’aconseguir energia, com podria ser la combustió de biomassa, tot i que ens

vam centrar més en tècniques poc conegudes, com utilitzar l’alcohol que

s’extreu de la canya de sucre com a combustible, o utilitzar olis de cuina

residuals,… També s’esmenta l’ús de gasos, per exemple l’hidrogen, com a

font d’energia.

Vam relacionar aquestes noves energies amb els vehicles, i vam veure que

gran part de les tècniques esmentades anteriorment serveixen per fabricar

combustible per a cotxes. S’està investigant molt en aquest sector i cada

vegada hi ha més cotxes elèctrics, cotxes que funcionen amb hidrogen… A

Barcelona, entre altres ciutats, fins i tot hi ha una línia d’autobusos que utilitzen

únicament hidrogen com a combustible.

El camp en el qual s’està investigant més, i on segurament hi ha el futur dels

automòbils, és en el dels cotxes elèctrics, i vam parlar dels diferents tipus de

cotxes elèctrics que hi ha, els quals es diferencien en la bateria, ja que el seu

funcionament és molt semblant. S’estan buscant materials que serveixin per

construir bateries que donin al cotxe una autonomia semblant a la que tenen

els cotxes de gasolina.

Finalment, vam poder veure dues miniatures de cotxes: un funcionava amb

energia solar, extreta d’unes plaques solars que el cotxe portava incorporades,

i l’altre funcionava amb hidrogen.

Text: Mar Paüls

3r d’ESO celebra el carnestoltes

Imatges: Carla Claramunt, 3r ESO A

Carnestoltes a Batxillerat

Imatges: Jordi Segarra

Educació financera

Aquest darrer mes de febrer va acabar la darrera sessió dels 5 tallers

d’economia financera que EFEC (Centre d’Estudis Financers de

Catalunya) porta a terme al nostre institut. Aquestes sessions les

dirigeixen personal voluntari que està en actiu en el món de la banca i

orienten els alumnes de 4t d’ESO a tenir unes primeres aproximacions al

món dels coneixements financers.

Tallers com Finances per la vida, Dubtes financers quotidians o

Endeutar-se amb seny… són exemples d’una cada vegada major

necessitat de coneixements en finances, que possibiliten ajudar a

desenvolupar tasques d’administració i control en la nostra vida

domèstica o professional.

Gràcies a tots ells per la iniciativa.

Text i imatge: Marc Sió

XERRADA SOBRE SEXUALITAT.

TALLER “PER ESTIMAR-TE,

M’ESTIMO”

La xerrada sobre la sexualitat que va fer als alumnes de tercer d’ESO la

representant de l’Associació Anti Sida de Lleida que va venir a l’institut, la

Sònia, es va separar en dues hores. En la primera hora, el que vam fer va ser

parlar una mica dels prejudicis que tenim la gent d’altres persones sense saber

realment com són o què els agrada. I per demostrar això vam fer com un tipus

de joc, que consistia en què una persona sortia a fora de classe i representava

que era un home homosexual i els altres que estàvem dintre la classe vam anar

dient característiques que nosaltres pensàvem que podien definir a un home

gai. Llavors quan l’alumne va entrar a classe, havia d’endevinar quin

personatge representava a partir del que nosaltres havíem dit. Quan ho va

endevinar, la Sònia ens va explicar que tots nosaltres havíem fet el que feia

deu minuts havíem dit que no s’havia de fer que era prejutjar, perquè no a tots

els nois homosexuals els ha d’agradar el rosa o han de tenir només amigues,

sinó que cada persona és com és li agradin els homes o les dones.

A la segona hora ens va parlar de com podien ser influïdes les persones quan

estaven pressionades per l’altra gent. Això ens ho va explicar d’una manera

molt real. Va col·locar dos alumnes sense que es poguessin mirar l’un a l’altre.

La Sònia els va donar un tros de plastilina a cada un i van haver de fer alguna

forma; la resta dels alumnes anàvem passant per davant un a un i a un dels

alumnes, tots li dèiem que estava molt bé i en canvi a l’altre li dèiem que ho

estava fent malament. Llavors aquesta persona anava canviant la forma de la

plastilina. El resultat final va ser que l’alumne a qui li dèiem que ho feia molt bé

s’ho estava passant genial i fent una forma cada vegada més perfeccionada.

Tot el contrari li va passar a l’altre alumne, aquesta persona va acabar

estressada i nerviosa sense saber què fer i havent d’aguantar com l’altra gent li

criticava les formes que feia amb les mans. D’aquesta pràctica en vam

aprendre moltes coses que nosaltres desconeixíem o en teníem una idea

equivocada i també va ser molt divertida i dinàmica.

Volem agrair a la Sònia les dues hores que va passar amb nosaltres i totes les

coses que vam aprendre.

Text i imatges: Pol Andrés, Víctor López, Joel Porté

Jornada de portes obertes a la Serra

El passat dissabte dia 28 de febrer, a l’Institut la Serra, es va realitzar la

Jornada de portes obertes.

Famílies de tot el Pla d’ Urgell, des de les 16 hores fins a les 20 hores, van

visitar l’institut. Els professors van organitzar les famílies per grups segons

anaven arribant. Diferents professors, van fer-los de guies per l’institut

ensenyant- los els diferents espais.

Durant la visita, els

van anar ensenyant

les diferents aules:

la de música, els

laboratoris, els

tallers de

tecnologia... Hi

havia alumnes

voluntaris del

mateix institut de

diferents cursos,

que anaven fent

pràctiques o anaven explicant el que

havien fet durant el primer trimestre.

Al final de la visita, les famílies van

poder anar al menjador de l’institut,

on els alumnes de 4rt d’ESO van

repartir xocolata desfeta i begudes.

També hi havia tres alumnes de 2n

d’ESO que es van oferir com a voluntàries per vendre productes de xocolata,

mocadors fets a mà de llana... per recaptar diners per a la gossera de Tàrrega.

Va ser una jornada on va assistir bastant gent.

Text: Ares Visa, 3r ESO A

Imatges: Rafel Salgueiro i

Ares Visa, 3r ESO A

Canvi de marxa El dilluns dia 9 de març, els alumnes de 4rt. d’ESO de La Serra, juntament amb

els dels altres dos instituts de Mollerussa, vam anar al teatre l’Amistat. Vam fer

el trajecte en autocar. Un cop allí, vam entrar a l’edifici per escoltar i compartir

les experiències de persones que per diversos motius havien estat en contacte

amb accidents de trànsit: un mosso d’esquadra, un membre del cos de

bombers i un del d’ambulàncies, un noi víctima d’un accident i una senyora que

havia perdut el seu marit en un altre accident. El motiu de la sortida, per tant,

era conscienciar-nos sobre el que pot comportar un accident de trànsit.

Al llarg de l’activitat, a més a més de les explicacions de les persones

esmentades, també hi va haver una mena de representació teatral sobre un noi

i una noia que s’assabentaven d’un accident de trànsit que s’acabava de

produir. De tant en tant, també projectaven imatges i vídeos relacionats amb el

mateix tema.

Crec que a la majoria de nosaltres ens va agradar molt aquesta activitat. D’una

banda, va ser una visió molt personal i subjectiva d’una situació difícil. De

l’altra, ens va fer veure que s’ha de ser prudent quan es condueix un vehicle, ja

que en pocs segons pot canviar la nostra vida i la de les persones que ens

estimen.

Text: Marina Asens, 4t ESO A

Jornada d’Orientació Universitària en el Institut

Manuel de Pedrolo de Tàrrega

Después de que el día 4 de febrero fueran aplazadas por causa de la nieve, el

11 de marzo asistimos a las JOUP (jornadas de orientación universitaria y

profesional) en el Instituto Manuel de Pedrolo de Tàrrega.

Su funcionamiento era el siguiente: se impartían muchas ponencias a la vez en

las diferentes aulas, cada una dedicada a un ámbito, por ejemplo, el de

ciencias jurídicas y políticas o el de comunicación audiovisual. A su vez, en

cada ponencia había varios conferenciantes de diferentes universidades

exponiendo los recursos de los que dispone su centro educativo y repasando la

forma de impartir

la materia.

En general se ha

comentado que

estas jornadas no

han ayudado

mucho a decidir

qué estudiar en el

futuro (que no

está tan lejos)

pero sí ha sido

útil la información

de cada

universidad para

empezar a fijarse

en el ambiente

que se respira en cada una.

Texto: Jordi Segarra, 1º bachillerato B

Imágenes cortesía del Institut Manuel de Pedrolo

Burlington Culture Class!

El dimecres 18 de març l’editorial Burlington va oferir a l’alumnat de 3r i 4t

d’ESO una divertida sessió dedicada a recórrer algunes curiositats sobre

països de parla anglesa de tot el món.

Una experiencia con el diseño

industrial

El día 25 de marzo, los alumnos de 4º de ESO y de 1º de bachillerato pudieron

asistir a una conferencia, que los profesores de tecnología les habían

preparado. En la conferencia habló un chico, llamado Joan Carles, que trabaja

como diseñador en la empresa Stimulo.

Esta empresa tiene dos sedes, una está en Llinars del Vallés y la otra en

Hangzhou. En Llinars del Vallés planifican y estructuran todo el proyecto, y en

Hangzhou es donde fabrican el producto. Antes de que el producto llegue al

consumidor ha tenido que pasar muchas etapas, pruebas y controles.

Lo primero es tener un consumidor final del producto. Una vez vista la

viabilidad del proyecto, los diseñadores plantean sus ideas para mejorar y

hacer destacar el producto en el mercado. Entonces, se fabrica una

reproducción del producto final y se enseña la maqueta al consumidor. Cuando

consumidor y fabricante se ponen de acuerdo, se envía el proyecto a la fábrica,

en este caso a China, para su fabricación en serie. Una vez finalizada su

fabricación se pone a la venta.

Joan Carles también explicó que hoy en día el mundo se mueve a través de

internet. La empresa necesita estar siempre conectada, porque cualquier

novedad se debe incorporar para estar a la moda. Una de sus últimas frases

fue: “Cuantas más lenguas aprendas, mejor”. Este objetivo, según Joan Carles,

es el más importante.

Texto: Miquel Oró, 1º Bachillerato A

Esport a Mollerussa

El dijous dia 26 de març del 2015, els nens i nenes de primer d’ESO de l’institut

INS La Serra de Mollerussa, vam anar a una jornada esportiva al poliesportiu

de Mollerussa, tot el matí, des de les 8:00 fins a les 13:30 del migdia.

Allí, ens van distribuir en grups de 15 o 16 persones i vam anar a jugar a

diferents jocs acompanyats dels professors. Al meu grup, hi havia la Maria, la

professora d’educació visual i plàstica.

El primer joc que vaig jugar amb el meu grup va ser l’atletisme. L’atletisme és

un esport poc practicat de forma tradicional i nosaltres el vam jugar amb un pal

que ens havíem d’anar passant per l’equip fins arribar a la meta. Practicant

atletisme, jo m’ho vaig passar molt bé perquè abans jugava amb el Club

Atletisme Bellvís i m’agrada bastant córrer.

Després, vam anar a descansar una mica, jugant als escacs, ja que havíem

corregut bastant i també veníem caminant des de l’institut. Els escacs és un joc

de taula que només poden jugar dues persones i diuen que serveix per activar

la memòria i aprendre a pensar millor. A mi els escacs m’agraden molt, ja que a

l’escola ho fèiem com activitat extraescolar al migdia. Allí hi havia un professor

que ens va ensenyar, o en el meu cas refrescar, com es jugava als escacs. El

professor que hi havia allí, en Josep Oms, em feia escacs quan jo era petita i

encara m’ho vaig passar millor jugant-hi.

Ja acabada l’activitat dels escacs, ens vam tornar a posar les piles i vam anar a

buscar la parada de saltar a corda. Jo no vaig poder saltar a corda perquè

encara no estic recuperada del tot de la meva lesió al peu però m’ho vaig

passar molt bé donant la corda i veient com saltaven els altres. Llavors, vam

tornar a sentir el timbre de canvi de parada. I, just a la vora, hi havia un espècie

de mantell amb un forat al mig. Aquell joc tractava que no caigués la petita

pilota per l’enorme forat. I ens ho vam passar súper bé perquè no aconseguíem

que la pilota no entrés al forat.

Altre cop tocava el timbre i volia tornar a dir que havíem de canviar de parada.

Ens va tocar jugar una estona a hoquei. L’hoquei és un esport que es pot

practicar amb patins o sense, a l’herba o en una pista, i que es juga en grup i

amb un estic. Abans de jugar, ens van explicar què s’havia de fer amb l’estic

perquè l’any passat hi va haver un problema. I per això no ens atrevíem a alçar

l’estic del terra. Al hoquei m’ho vaig passar bastant bé sinó fos perquè cada cop

que em passaven la pilota no l’aconseguia tirar.

Després, ja una mica cansats i amb bastant gana, ens vam retrobar amb els

altres grups i ens van deixar esmorzar tranquil·lament. Mentre esmorzàvem, jo,

vaig anar a veure els nens i nenes de 6è de l’escola del meu poble que també

van venir. Estaven bastant animats perquè no havien anat mai a una jornada

esportiva. I, llavors, vam tornar a sentir el molest timbre que volia dir que

havíem de tornar a jugar.

A nosaltres ens va tocar practicar tirs amb el frisbee perquè després havíem

de jugar a handbol. A mi, em va agradar bastant fer tirs amb el frisbee perquè

amb l’aire volava bastant i jugant a handbol també m’ho vaig passar bé perquè

el meu equip era molt divertit. Després de jugar a handbol ens tocava fer

aeròbic i ningú en volia fer perquè no els agradava gens ballar. Com que érem

allí ens vam posar al final perquè així no ens vèiem tant, però una nena de la

meva classe em va fer posar al davant de tot. Vaig passar molta vergonya però

també m’ho vaig passar bé perquè no ens aclaríem. I, per fi!, vam tornar a

sentir el molest timbre que en aquell moment no va ser tant molest perquè

teníem ganes de canviar d’activitat. I vam anar a descansar un altre cop. Però

va ser diferent perquè ens van passar una fitxa plena de preguntes sobre

l’esport que em va semblar que no acabaríem mai. Però, si!, la vam acabar.

Ja acabada l’activitat de la fitxa, vam anar a jugar al joc de les deu passes. El

joc de les deu passes és un joc bastant simple que només cal que us passeu

una pilota per l’equip deu vegades i tireu a porteria. En aquest joc no m’ho vaig

passar gaire bé perquè ens vam acabar enfadant una mica.... però ho vam

acabar resolent. Sense voler ens vam saltar un joc de tirar a porteria amb les

mans i com que molta gent el volia fer hi vam anar igualment. En aquest joc

vaig riure molt perquè al principi no ni feia ni una però després en vaig

aconseguir marcar una i em vaig tenir que posar de portera...., allò no em va

agradar massa però almenys les nenes tiraven fluixet.

Dodgeball, quan vaig sentir a la Maria, la nostra professora, dir la paraula

“dodgeball” em vaig alegrar molt ja que aquest joc l’havíem estat practicant

durant setmanes a l’institut. El dodgeball és un joc molt semblant al cementiri,

hi ha dos equips i s’han d’anar matant entre ells fins que no quedi ningú d’un

dels grups. En aquest joc m’ho vaig passar súper bé perquè només em van

matar una vegada quan a l’institut em mataven deu mil vegades.

I va sonar l’últim timbre del matí. Aquell timbre volia dir que ja podíem tornar

cap a l’institut, però aquest cop no caminant sinó amb autocar. L’autocar va

tardar una mica a arribar i quan vam ser a dins asseguts als nostres llocs

tothom deia que havia sigut un matí espectacular, molt divertit i que el volien

tornar a repetir algun altre dia. Els professors ens miraven amb cares de que no

hi tornaríem però en aquell moment a tothom li donava igual.

Text i imatge: Aran Porta

Peiró 1r ESO B

Treball de síntesi 2n d’ESO

Què fem al centre? Canal de TV

És cert que l’equip de professors de La Serra ens van deixar escollir entre tres

o quatre projectes. I també és veritat que tots ells ens resultaven estranys, poc

convencionals, massa innovadors i poc pautats. A primera vista tot plegat ens

va suposar un bon mal de cap. Com acarar aquella feina era tot un repte, i si

tenim en compte que el treball era en equip, això volia dir esforçar-nos tots

junts pel mateix objectiu i posar-nos d’acord en moltes qüestions, llavors la

cosa encara es complicava més.

La primera decisió, però, la vam prendre ràpid, quasi de manera inconscient. La

Paula, l’Oriol, l’Arnau i jo, en Marc, per pur impuls, vam decidir que volíem fer el

canal de TV.

Sí, fins aquí tot bonic i perfecte. Ja ens vèiem com a mínim de redactors de

l’Info K. Muntaríem un magnífic informatiu sobre el nostre institut.

A partir d’aleshores l’equip va haver d’organitzar-se per exposar un treball amb

el màxim de qualitat possible. No es tractava de deixar-ho tot per a l’últim dia;

calia posar-s’hi ja i començar a construir el projecte.

Ens vam buscar un nom que identifiqués i donés vida al nostre informatiu. Ens

vam anomenar “Produccions Poma”. Aquest acròstic estava creat amb les

inicials del nostre nom i es va convertir en el nostre logotip. Aquest detall ens

va fer sentir més professionals. A partir d’aquí vam crear un primer guió, que a

mesura que passava el temps es va anar retocant i perfilant.

Una vegada fet l’esquema ens vam convertir en periodistes, guionistes i

muntadors d’un audiovisual que acabaria durant uns 40 minuts. Evidentment

els nostres aparells tecnològics es reduïen als nostres mòbils. Aquest procés

anava creixent i nosaltres ens anàvem implicant. Ens reuníem durant les hores

marcades en l’horari de l’institut i ens emportàvem feina a casa, molta feina a

casa. De fet podríem dir que els continguts del treball estaven tots pensats i

elaborats fora de l’horari escolar. Vam buscar informació sobre la història del

nostre institut, vam voler trobar testimonis que ens expliquessin com van viure

la construcció de la nostra escola. Vam redactar entrevistes amb la idea de

trobar preguntes personalitzades, originals i divertides per cada un dels nostres

convidats. Vam crear una estadística del nombre d’alumnes i en vam extreure

idees interessants. Vam investigar sobre els projectes i les festes de La Serra.

Ho volíem fer tot de manera atractiva, buscant el detall. Preteníem ser els

periodistes ficticis més reals possible. Amb tota aquesta informació gravada,

tornàvem a casa i editàvem el so i les imatges a l’ordinador. Tallant aquí i allà,

buscant músiques adequades, títol i subtítols que facilitessin el contingut de la

informació. Per tot això vam fer servir iMovie. Hem de dir que no ens va resultar

fàcil i que la creació del vídeo va ser una feina lenta, entretinguda; n’anàvem

aprenent sobre la marxa. Moltes vegades vèiem que aquell temps valuós que

invertíem en el treball repercutia sobre altres assumptes que ens quedaven

pendents i això ens provocava estrès.

Però també era il·lusionant veure com aquella idea esbojarrada d’un programa

de TV, anava prenent forma, gràcies al nostre esforç i la col·laboració del

personal de La Serra. Vam aconseguir finalitzar el nostre projecte amb temps

suficient. Ara us podem dir que es necessiten moltes hores de feina per fer 40

minuts de programa. És clar que l’equip de periodistes “Produccions Poma” no

érem experts amb la matèria.

Cal dir, però que, simultàniament a l’audiovisual, estàvem confeccionant el

treball escrit. La nostra idea era crear un material que no fos gens avorrit,

volíem aconseguir un text àgil, fresc, que fos entenedor i que interessés i

motivés al lector. Vam pensar que era imprescindible afegir uns quants anuncis

en llengua anglesa, que donessin un aire modern i plurilingüe a la nostra feina.

I quan tot va estar acabat, vam estar orgullosos de nosaltres mateixos.

Almenys sabíem que havíem procurat fer-ho el màxim de bé, des del minut

primer.

Text i imatge: Marc Soteras

Representació de Mi hermana Elba y

Los altillos de Brumal

El dijous 26 de març alumnes de segon de batxillerat, no solament del nostre

institut, vam assistir a la representació de l'obra Mi hermana Elba y Los altillos

del Brumal, de l'autora catalana Cristina Fernández Cubas. Aquesta obra és

una recopilació de narracions breus caracteritzades per la seva temàtica,

fantàstica i de terror, i aquelles sensacions que et poden arribar a produir: por,

esgarrifances, inclús en algunes situacions t'obliga a alçar la vista del llibre i a

vigilar que ningú t'estigui observant.

Dalt de l'escenari, en el qual solament van aparèixer dues actrius, s’hi trobaven

diversos mobles que en conjunt ens situaven en una habitació, tot i que de

vegades, depenent del conte, la seva interpretació canviava.

Malgrat que l'obra prometia ser aterridora, els adolescents que ens trobàvem

presents en aquella sala en lloc de por en més d'una situació la representació

ens va provocar somriures, i és que no es pot pretendre que l'esgarrifor que

ens puguin transmetre dues actrius, sigui equiparable al terror que el joc de la

imaginació i la lectura ens pot provocar.

Text: Diana Borrell, 2n Batxillerat

Simiofagia: un homenaje al día de

la mona

Presentación, por Anton Not

Los alumnos de la asignatura de Llengua castellana i literatura de 1º de

bachillerato se fueron de vacaciones de Semana Santa con el encargo de

plasmar de algún modo una sana costumbre anual que se practica con

asiduidad en nuestro entorno: menjar-se la mona. El proyecto llevó por título

Simiofagia, un neologismo que se encarga de explicar Arnau Barril (1º

bachillerato A) en su trabajo, imitando los modos de hacer característicos del

diccionario de la Real Academia Española:

El resultado ha sido una buena colección de textos, imágenes y vídeos de los

cuales os presentamos una brevísima selección. Esperamos que os parezcan

divertidos y originales y os lo paséis bien echándoles un vistazo. Nosotros lo

hemos pasado muy bien viéndolos-leyéndolos en clase.

Otro punto de vista, por Pau Arreaza

Y mientras continúo jugando como siempre, veo aparecer un objeto

que me llama la atención, el cual ponen frente a mí. Dos grandes

plumas me dan la sensación de que será suave, los diferentes

colores vivos me transmiten dulzura; tengo que comprobarlo. Poco

a poco acerco la mano y, al ver que nadie me impide continuar, de

un golpe, aplasto una parte de ese elemento desconocido. Unas

virutas se me quedan pegadas en las manos. Lo primero que tengo

que saber es si se pueden comer, así que me las llevo a la boca. Su

dulce sabor sólo/solo me indica que debo continuar investigando lo

que se encuentra dentro del, ahora ya descubierto, alimento. Así

que no lo dudo. Ahora con la ayuda de la otra mano acabo de

destrozar la pared de virutas para ver con claridad el interior, del

cual empiezan a salir líquidos de diferentes colores (nata,

mermelada…) de los que, evidentemente, tengo que comprobar su

sabor. Oigo risas alrededor, los miro y veo que no paran de

observarme, sus carcajadas son contagiosas y deduzco que lo que

estoy haciendo es divertido, así que lo haré aún mejor. Pongo la

mano hasta el fondo de, según lo que he escuchado, la mona,

agarro con fuerza un trozo, lo saco. Estoy dispuesta a comérmelo,

pero mi entusiasmo es tan alto que no controlo del todo las manos,

dando como resultado unas cuantas manchas y nata por parte de

mi cara. Las risas aumentan y, junto con ellas, la aparición de

pañuelos. Se acabó la fiesta.

El carnaval en la pastelería, por Paula Sarlé

La fotografía no es muy original

porque es muy común en esta

época del año, pero me inspire

más cuando fui a una pastelería y

pensé que la mona de Pascua es

como el carnaval de los pasteles:

su colorido de las frutas, del

chocolate, sus plumas y sus

pollitos como si fuesen los

pendientes o las joyas que llevan.

Es como si los pasteles

escogieran sus galas y se pusieran

sus prendas más coloridas para

deslumbrar a las personas que los

ven y los quieren comprar. Cuanto

más bonita sea la mona más se fijan los ojos en ella. Muchos niños

ya se la comen con los ojos y más ganas tienen de comer dulce.

La figura de chocolate es la pieza que más deseamos comer, pero

por una parte nos da pena romperla por lo bonita que es. Es como

el disfraz que llevamos y se rompe al final de la fiesta después de

haberlo disfrutado en los carnavales y ya no te lo puedes poner

nunca más. La figurita o pieza de chocolate ya no la veremos

nunca más después de comérnosla, pero queda la foto de recuerdo.

Aquí os dejo mi mona de Pascua, que como cada año, me la hace

la misma persona que me la da y lo hace con mucho cariño y amor.

La mona casera es la más bonita y buena para mí y no la del

escaparate de la pastelería. Valoro mucho el trabajo artesanal y la

dedicación porque han pensado en mí y el gusto es mejor ya que

no hay conservantes.

Xerrada amb l’escriptora Maria Carme Roca

El dimecres 15 d’abril de

2015, vam donar la

benvinguda per la porta

gran, a Maria Carme

Roca, escriptora del llibre

Dedica’m un poema

encara que sigui teu.

Durant la xerrada, ens va

explicar fets importants

del llibre mentre que els

alumnes li podíem anar

fent preguntes sobre el

que explicava. També ens

va aclarir dubtes sobre la

seva vida com a

escriptora.

Alguns dels fets més

rellevants sobre la seva

vida van ser que va néixer

al Barri Gòtic de

Barcelona; quan té la

intenció d’escriure un

llibre, es passa més

estona pensant que

escrivint, ja que és

partidària que quelcom

pensat prèviament dóna

més bons resultats que quelcom que no ho estigui. El seu primer llibre va ser

publicat quan ella tenia 40 anys. Aquest febrer, va escriure el seu 50è llibre.

Després de les seves explicacions, vam optar per fer-li unes quantes preguntes

a les quals va respondre que segurament, com a totes les cases, sempre

s’oculten secrets entre els components de la família, però no tan greus com els

que ocultava l’Emília a la Laura. Ens va donar una idea sobre la seva

adolescència i ens va dir que no va ser gens semblant a la de la protagonista

degut al canvi d’edat. També ens va comentar que no s’havia inspirat en fets

reals per al llibre i queels noms no tenien res a veure amb la seva vida personal

ja que quan crea, prefereix crear començant des de zero.

Roca també es va sumar a la protesta contra la pirateria i va reivindicar els

seus drets com a escriptora i com a persona que també s’ha d’alimentar a ella i

a la seva família.

Aquesta activitat ens va agradar bastant a tots i a més, vam aprofundir molt

més els coneixements que teníem del llibre i sobre la vida d’una escriptora.

Text: Ivette González Gómez

Setmana de la lectura: el món del còmic

Com cada any, hem dedicat la setmana al voltant de Sant Jordi a la lectura.

Aquest cop, el protagonista ha estat el 9è art, el còmic. Tots els membres de la

comunitat educativa hem tingut a la nostra disposició un ampli repertori de

còmics a la biblioteca del centre per poder-los llegir. A més, un autor lleidatà,

Marçal Abella, ha vingut a explicar-nos la seva experiència com a professional

del còmic i a l’alumnat de 1r d’ESO els ha desvetllat algunes claus per escriure

i dibuixar còmics. Amés, aprofitant que teníem un grup d’alumnes belgues al

centre participant a l’intercanvi amb 3r d’ESO, hem pogut aproximar-nos a la

rica tradició del còmic belga. Val a dir que l’alumnat de batxillerat també ha

contribuït a aquesta setmana temàtica del còmic explicant la seva experiència a

Angoulême, la capital del còmic a Occident.

BQ tecnologia dissenyada a Espanya

Actualment no és gens estrany veure un mòbil de la marca BQ. Una

marca dedicada a la fabricació de mòbils, xips, impressores 3d, kits

de robòtica per als més joves... L’empresa va sorgir al 2005 quan un

grup d’amics universitaris es van ajuntar per formar l’empresa

MemoriasUSB, dedicada a vendre memòries USB. De les memòries

USB van passar als llibres digitals; després, el 2013, van dissenyar

el seu primer mòbil intel·ligent, el BQ Aquaris 4.5; aquest any també

es va dedicar a la comercialització d’impressores 3d i infinitat de

productes més. L’empresa va començar amb 7 treballadors (els

anomenats “los Siete” que eren els fundadors) i ara s’apropa als

1.000. Actualment no només se centra a Espanya sinó que també

comercialitza a Europa.

Cal destacar que el mòbil Aquaris E5HD és un dels seus mòbils

més venuts.

Característiques d’aquest mòbil:

Text i imatge: David Álvarez, 3r ESO C

Bateria 2500 mAh

Càmera Davantera 5Mpx

Posterior 13Mpx

Processador A7, Quad Core a 1.3Ghz

Pantalla HD i multi tàctil

Capacitat Dues versions disponibles

de 8 i de 16GB

RAM 1/2GB de memòria

SAMSUNG GALAXY S6

El nou Samsung encara no es troba a la venda, però ens han pogut ensenyar

les noves característiques que complementen aquest nou mòbil.

Presenta una carcassa feta d’una fusió entre metall i vidre, que li dóna un

disseny únic amb unes corbes elegants i superfícies de vidre.

El nou mòbil, a part de tenir una càmera d’alta qualitat, la càmera posterior i

anterior tenen una major resolució, cosa que li permet fer fotografies molt

nítides amb qualsevol tipus de llum. A més, hi ha un accés directe a la càmera

si es pressiona dos cops el botó d’inici.

Una gran millora ha estat la manera de carregar l’aparell, ja que ara va 1,5

vegades més ràpid que els models anteriors i es connecta sense fils.

A més a més, no cal dir que el mòbil incorporarà noves aplicacions per a l’ús

del comprador. Estarà disponible en blanc, blau, negre i color crema.

Text i imatge: Miquel Capell, 3r ESO C

Mobile World Congress Barcelona 2015

Des del dia 2 de març i fins al 5 de març de 2015 s'ha celebrat el congrés més

gran, especialitzat en el camp de la telefonia, el Mobile World Congress, a

Barcelona. L’esdeveniment va rebre més de 90.000 persones de més de 200

països diferents.

Novetats:

En relació a la telefonia, Samsung va presentar el

seu nou llançament al mercat, el Samsung Galaxy

S6 i S6 Edge. Amb un acabat de vidre i alumini i un

disseny molt innovador. També han millorat la

càmera amb l’opció de poder gravar a 4k, a més de

la seva nova forma de cárrega sense fils.

HTC no s'ha quedat enrere i també ha aprofitat per

presentar el nou HTC One M9 amb un nou processador

Qualcom (Snapdragon 810). El disseny ha estat canviat per

un acabat més bo. I, per finalitzar, la incorporació d'uns

altaveus BoomSound que determinen una qualitat de so

excepcional.

També Sony va presentar la seva nova tableta

Xperia Z4 amb 10,1 polzades i amb un lleuger

pes de 389 grams. Amb una implementació

d’una bateria de 6000 mAh. A més de destacar

per ser resistent a l'aigua, ara es pot utilitzar

mentre la pantalla estigui humida.

Segueixen els nous "gadgets" rellotge que cada

vegada tenen diferent ús com, per exemple, el

de poder agafar una trucada des del rellotge o el

de contestar un missatge directament amb el

rellotge.

Text i imatges: Gerard Jovells

Taller de bullying per als mediadors/es de

2n ESO

El dimecres dia 18 de març, durant tres sessions, els mediadors/es de 2n

d’ESO van realitzar un taller contra l’assetjament escolar dins del programa de

mediació i convivència . El taller va consistir en la visualització de la pel·lícula

Cobardes (2008) i posteriorment la realització d’un fòrum per comentar i fer les

reflexions corresponents.

Tot seguit els alumnes van realitzar

una sèrie d’activitats on

s’exposaven diferents situacions

que van analitzar en grups. També

van llegir i comentar textos sobre el

dret que tenim totes les persones a

ser ben tractades, fent un especial

incís en el fet que la violència no

resol els conflictes. Per acabar, van

llegir i comentar els cinc primers

articles de la Declaració Universal

dels Drets Humans i els van

relacionar amb la pel·lícula.

A continuació, us mostrem uns quants cartells que van realitzar els

mediadors/es en l’última activitat del taller, que consistia a fer uns cartells

divulgatius per a rebutjar l’assetjament escolar.

Text i imatges: Programa de mediació i convivència.

LA SECCIÓ DE L’AMPA

Des de l’AMPA un any més, hem organitzat un seguit d’activitats formatives i

informatives per acompanyar-nos i guiar-nos en l’educació dels nostres fills, i també

algunes activitats més lúdiques per poder gaudir pares i fills junts.

Seguint la línia que vam iniciar l’any passat, aquest mes de febrer vam oferir dues

xerrades adreçades principalment als pares dels alumnes de 4t d’ESO i de Batxillerat.

El dia 28 de gener va tenir lloc una xerrada informativa sobre els graus universitaris, a

càrrec de l’Alejandro Cruz i la Margarida Serveto del Servei d’Informació i Atenció

Universitària de la Universitat de Lleida (UdL), i el dia 5 de febrer la xerrada informativa

sobre Cicles Formatius de grau mitjà i superior a càrrec d’Esther Nabau i Ernest Villaró

de l’Institut de Mollerussa. Les xerrades van tenir lloc a

la biblioteca de l’INS LA SERRA.

El 19 de febrer, i aquest cop a Golmés , la Gemma

Filella, doctora en Ciències de l’Educació i professora

titular del Departament de Psicologia de la UdL va venir

a parlar-nos sobre el "L’educació dels nostres fills

durant l’adolescència". Igual que l’any passat ens va

captivar la seva conferència i la seva manera molt

natural i planera d’explicar-nos com afrontar i “sobreviure” durant aquesta etapa amb

els nostres fills.

Aquest mes de març també tenim preparada una xerrada sobre el tema “Comprendre

el bulling per a poder eradicar-lo” a Fondarella.

A l’abril, mes literari per excel·lència, tenim programada una conferència amb

l’escriptor Josep Vallverdú a la Casa Canal de Mollerussa, i al maig un altra conferència

sobre “Valors Positius” a càrrec del campió de motocròs de la nostra comarca Dani

Hernández.

Després de l’èxit de l’any passat i responent a la demanda de molts pares, tornem a

organitzar un taller de cuina el dia 18 d’abril per tornar a gaudir amb els nostres fills de

noves receptes.

Per finalitzar el curs i les activitats, farem una sortida per a pares i fills a l’Estany d’Ivars

i Vila-sana per gaudir de la natura i descobrir el nostre entorn tots junts.

Des de la comissió de fi de curs, estem preparant la gran festa.

I és, amb la col·laboració de tots, que fem amb il·lusió totes les activitats i esperem que

totes siguin del vostre interès.

Imatge de la Casa Canal

Còmics digitals

Amb la supervisió del professor de tecnologia Xavier Segura, durant

el segon trimestre, alguns alumnes de 4t d’ESO han creat còmics

que ara comparteixen amb nosaltres. Per ordre de publicació, els

autors són Marina Asens, Sara Bosch, Jaume Camarasa, Paula

Castells, Jaume Fernández, Giulia Filimon, Marc Gené, Damià

Guiu, Miriam Moyà, Guillem Porta, Marc Queralt, Adrià Reig, Dèlia

Salvia i Eloi Tella.

Serán reforestados los desiertos del mundo y los desiertos del alma.

Los desesperados serán esperados y los perdidos serán encontrados porque ellos se desesperaron de tanto esperar y ellos se perdieron por tanto buscar.

Seremos compatriotas y contemporáneos de todos los que tengan voluntad de belleza y voluntad de justicia, hayan nacido cuando hayan nacido y hayan vivido donde hayan vivido, sin que importe ni un poquito las fronteras del mapa ni del

tiempo.

Seremos imperfectos porque la perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de los dioses.

Pero en este mundo, en este mundo chambón y jodido seremos capaces de vivir cada día como si fuera el primero y cada noche como si fuera la última.

EDUARDO GALEANO (1940-2015) – extracto de EL DERECHO AL DELIRIO

Institut Joan Fuster, Barcelona

20 d’abril de 2015