A PROP TEU

Catalunya

Donem suport a les famílies i a la infància

2011 P R I M E R S E M E S T R Enº 1 . 0 0 3

FES SOCI UN AMIC explica-li què fem 902 22 22 922

>> CATALUNYA/ Infància

>> Parella beneficiària dels kits de suport social.

Kits i aliments: suport per a les necessitats més bàsiquesQuan una família passa per una dificultats econòmiques, és prioritari cobrir-ne les necessitats immediates.

El projecte de kits de suport social va començar el setembre del 2009, com a resposta a la crisi econòmica, per assistir a persones en situació vulnerable. El projecte inclou un ventall de kits de diferents característiques. Els més demandats són els de bolquers, alimentació familiar, alimentació per a nadons de 6 a 18 mesos i els d’higiene per a nadons. Fins el desembre de 2010, s’havien repar tit 25.400 kits a un total de 41.445 beneficiaris, dels quals 17.463 unitats per a 27.421 persones es van repartir durant el darrer any. D’altra banda, el Programa d’Aliments de la UE és un projecte que té per objectiu com-plementar la manutenció dels col·lectius més desafavorits. La Creu Roja és una de les en-titats que s’encarreguen de gestionar aquest programa europeu arreu de l’Estat, per adjudi-

cació dels Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí. L’any 2010, es van repartir ali-ments per a 130.707 persones, un 27% més que el 2009.

3 de cada 4 kits, per a la infànciaUn dels col·lectius més beneficiats per aques-ta mena de projectes és la infància. De fet, moltes de les diverses tipologies dels kits van destinades específicament a aquest col·lectiu. Això fa que, de cada quatre kits repartits, tres vagin destinats als infants. La Yolanda i la seva parella, veïns de Premià de Mar, són una de les famílies que han rebut kits de suport social per a una de les seves tres fi-lles. “L’Iris, la més petita, encara està en edat de dur bolquers i, gràcies al kit de bolquers que lliura la Creu Roja, podem invertir els diners

que guanyem en altres necessitats familiars. La veritat és que és una gran ajuda, ja que, avui dia, els bolquers tenen uns preus desorbitats i, més que una necessitat, et semblen un privile-gi” – explica la Yolanda.

Un 20% més en la Campanyade Recollida de JoguinesEn l’àmbit de la infància, també cal destacar la campanya de recollida de joguines que Creu Roja Joventut va dur a terme, un cop més, el Nadal passat. La crisi econòmica també es va notar en la seva última edició, en què 14.139 nens i nenes, un 20,46% més que l’any anterior, van rebre joguines. Mal-grat la creixent demanda, la bona resposta de par ticulars, organitzacions i empreses a l’hora d’aportar joguines va permetre arribar a tots els infants.

Kits distribuïts el 2010, per tipus

Alimentació familiar 19,74%

Kit bolquers 55,03%

Suport escolar 0,42’% Bàsic nadó 0,58%

Higiènic nadó 5,92%

Alimentació nadó 6-18 mesos 7,64%

Alimentació nadó 0-6 mesos 5,53%

Kit higiene femenina 1,29%

Kit gen gran 1,72%

Kit higiene llar 1,49%Kit higiene masculina 0,64%

Creu Roja Joventut realitza activi-tats extraescolars gratuïtes per a infants en situació vulnerable als Centres de Mediació Social (CMS), que han atès 514 infants el 2010 a les demarcacions de Lleida, Tarra-gona i Girona.La Carmen porta el seu fill al CMS de la Segarra. Amb dos fills i el ma-rit a l’atur, creu que, gràcies a això, el nen “no nota la crisi”. Voluntària del CMS, la Nathaly diu que alguns nens no tenen ordinador a casa i que, al centre, els ajuden “a fer els deures amb Word”.

Activitats per als més menuts

3

El 2010 va tancar amb 70 menors aco-llits per 60 famílies a través del Servei d’Acolliments Familiars de la Creu Roja. Fins a 20 d’aquestes famílies van iniciar l’acolliment l’any passat i la resta ja l’havia començat abans. Així, dels 885 acolliments que es van fer el 2010 a Catalunya, els de la Creu Roja representen un 10% del total. L’entitat tramita dos tipus d’acolliments: els simples, d’una durada mitjana de 6 anys, i els d’urgència i diagnòstic. Aquest segon tipus pretén cobrir situacions de desem-parament més conjunturals un màxim de 6 mesos, tot i que actualment aquest període s’allarga.La Creu Roja és una entitat pionera en els acolliments familiars. De fet, el 1993 va subscriure per primer cop un acord amb la Generalitat de Catalunya, gràcies al qual, després de 18 anys, es pot fer balanç,

70 infants acollits en famílies el 2010

Per a la Creu Roja, l’acolliment és la millor opció per a les necessitats del menor.

Després que els seus fills biològics s’emancipessin, en Joan Antoni i la Montse van acollir fa 5 anys la Laura, que actualment té 13 anys. “Quan veus que un infant evoluciona i amb petons i abraçades t’ho agraeix, tot són alegries” – diu en Joan Antoni. Per a la Montse, la por explica que més parelles no es decantin per

MoNTsE, mare d’acollida

“Donar amor a una criatura no val diners”

aquesta opció: “Fa molta por pensar què pas-sarà si et prenen la criatura, però ens hauríem de mentalitzar que el nen no és nostre. Hem de veure com una joia que el nen pugui tornar amb la seva família”.Aquesta parella va explicar la seva experiència a la presentació de la XIV campanya d’acolliments

familiars de la Creu Roja, celebrada el 15 de març a Sant Cugat del Vallès, sota el lema “Ajuda’ls a volar”. Aquesta campanya anual vol promoure l’acolliment d’infants en situació de desemparament, en col·laboració amb l’Institut Català de l’Adopció (ICA). Durant l’acte, també es va presentar el cas del Ramon i l’Antònia, que han acollit 5 nadons, un dels quals ja ha tornat amb la seva família biològica. L’Antònia s’emociona en recordar el primer moment: “Quan vam arribar a casa amb la primera nena acabada de néixer, vaig tenir dolors de part”. El Ramon afegeix: “Tenim molt clar que vénen i marxaran”. Com a pare d’acollida, diu que hi ha moments durs quan acaba l’acolliment, però que, tot i això, segueix estant motivat amb la possibilitat de donar a aquests infants una segona oportunitat. Només en alguns casos, l’acolliment pot derivar en una adopció posterior, com ha passat amb un dels cinc infants acollits per la parella. La Creu Roja creu que cal prioritzar l’acolliment familiar davant d’altres mesures de protecció dels menors per cobrir les seves necessitats emocionals i psicològiques. L’entitat vol arribar a nous perfils de famílies que puguin assumir l’acolliment d’infants majors de 6 anys o grups de germans, i més encara en el context actual. Enmig de la crisi econòmica, es preveu una da-vallada dels acolliments, tot i que s’estima que augmentaran les necessitats dels infants. Les famílies que ja tenen experiència en acolli-ments encoratgen altres persones a decantar-se per aquesta opció. La Montse conclou: “Donar amor a una criatura no val diners”.

IntervencIonS d’AcollIment FAmIlIAr de lA creu rojA 2010

nombre de sol·licituds: 20• Acolliment Simple: 16 famílies• Urgència i Diagnòstic: 4 famílies

durada mitjana de les estades:• Acolliment simple: 6 anys.• Urgència i Diagnòstic: 11,5 mesos.

nombre d’infants atesos: 70• Acolliment Simple: 62• Urgència i Diagnòstic: 8

amb prop de 150 menors acollits en més de 130 famílies a través de la intervenció de l’equip tècnic d’Acolliments Familiars i de la seixantena de persones voluntàries

de la Creu Roja dins aquest programa.Us podeu informar del procés d’acolliment al lloc web: www.creuroja.org/acolliments/index.html, o bé trucant al 93 300 65 65.

InFAntS AcollItS A tot cAtAlunyA (2006-2010)

1000

0

800

600

400

200

2006

635

2010

885

2009

801

2008

704

2007

669

Font: Institut d’estadística de catalunya (IdeScAt).

>> joan Antoni i montse, pares d’acollida.

>> CATALUNYA/ Balanç 2010

4

Creixen d’un 20% els usuaris de projectes contra la crisi el 2010En tots els seus àmbits d’actuació, la Creu Roja ha atès mes de 834.000 persones el 2010.

A través de tots els seus àmbits d’intervenció, que van des del socors fins a l’atenció dels col·lectius vulnerables passant per la cooperació internacional o la promo-ció dels drets humans, la Creu Roja ha atès el 2010 un total de 834.553 persones. Bona par t d’aquest creixement s’ha regis-trat als programes de l’entitat més adreçats a pal·liar l’impacte de la crisi, on s’han atès 311.175 persones durant el 2010, un 18,35% més que l’any anterior.

Un 30% d’augmentUn dels àmbits que més creix és Intervenció Social (+29,80%), que ha atès 219.471 per-sones el darrer any. 7 de cada 10 d’aquestes persones han rebut ajut per cobrir necessitats bàsiques a través del Programa d’Aliments i dels kits, majoritàriament adreçats a infants.

Durant el darrer any, el nombre de benefi-ciaris del Programa d’Aliments va créixer un 27,21% fins arribar a les 130.707 persones. La gent gran també ha centrat bona par t de les actuacions de l’entitat, que ha atès un total de 50.596 persones d’aquesta franja d’edat. D’altra banda, els programes d’ocupació i els cursos de formació de l’entitat han arribat a 41.108 persones en aquest mateix període, alguns d’ells aturats que així poden millorar la seva preparació i possibilitats de trobar feina. Pel que fa a la resta d’àmbits d’intervenció, cal destacar que l’entitat ha mantingut el seu volum d’activitat, en termes generals. El Cen-tre de Coordinació també ha realitzat més d’1,4 milions de trucades o intervencions per donar suport a diversos projectes i activitats de la Creu Roja.

PErSONES AtESES PEr àmBItS d’IntervencIó durAnt el 2010

àmbits Persones ateses

Cooperació Internacional 251.319

Creu Roja Joventut 89.115

Ocupació 6.884

Formació 34.224

Intervenció Social 219.471

Gent Gran i Atenció a la Dependèndia 50.596

Programa de Medi Ambient 3.877

Salut, Socors i Emergències 154.095

Gabinet de Drets Humans i Centre de DIH 24.972

total 934.553

USUArIS/àrIES AtESOS PEr PrOgrAMES PEr PAl·lIAr l’ImPActe SocIAl de lA crISI

BeneFIcIArIS/àrIeS del ProgrAmA d’AlImentS 2009-2010

Intervenció social 70,53%

gent gran i atenció a la dependéncia 16,26%

ocupació y formació 13,21%

140.000

0

20.000

2009

102.745

2010

130.707

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

obrir portes amb la recerca de feinaL’elevada taxa d’atur és l’efecte més visible i directe de la crisi econòmica actual.

L’elevat nombre de persones atu-rades és l’efecte més visible i directe de la crisi econòmica. Per pal·liar aquesta situació, la Creu Roja realitza diferents programes d’inserció o d’orientació laboral, en què van participar 6.884 persones durant el 2010. Del total de participants, 2.781 han participat en programes d’inserció laboral, que van assolir un taxa d’inserció mitjana del 37% durant el darrer any. Els 4.103 restants van rebre as-sessorament laboral en espais d’orientació i recerca de feina.La Laura González és una de les usuàries dels programes d’inserció laboral de la Creu Roja:

“He començat el 2011 com a usuària de la Xarxa Interlabor@, però ja fa un parell o tres d’anys que participo en programes d’ocupació de la Creu Roja a Tarragona” - explica la Laura, que, al llarg de tot aquest temps, ha realitzat feines temporals i pràctiques laborals com a ajudant de cuina, comercial o en tasques d’atenció al públic. Al programa que realitza actualment, la Lau-ra es troba en la fase inicial. “Fins ara he fet alguns cursos de formació, com per exemple un sobre igualtat d’oportunitats al mercat de treball” –afirma la Laura, que afegeix: “I a part d’això, dos dies a la setmana vaig a l’oficina de

la Creu Roja per fer seguiment i buscar ofer-tes a l’espai de recerca de feina”. D’altra banda, la Creu Roja ha realitzat 2.431 cursos de formació el 2010, en què han par-ticipat 34.224 alumnes, prop d’un miler més que el 2009. Quan estava en atur, l’Elkin Mau-ricio va començar l’estiu de 2010 un curs per formar-se com a cuidador de persones amb discapacitat a l’assemblea de Tarragona.A través del curs, va començar a fer pràcti-ques en una fundació d’ajuda a les persones amb discapacitat psíquica, on es va quedar un temps més treballant. Posteriorment, va trobar la seva feina actual en el mateix sector.

El suport de la ciutadania a la Creu Roja a Catalunya segueix a l’alça malgrat la crisi. La mala situació econòmica no ha afectat el teixit social de l’entitat, que va augmentar tant en nombre de socis com de voluntariat durant el 2010.Pel que fa als socis i sòcies, la Creu Roja va tancar l’any passat amb 181.239 persones associades, 325 més que el 2009. Més important encara és l’augment de prop del 7% de les seves aportacions econòmiques, ja que, tot i el context econòmic advers, més de 52.000 associats van decidir augmentar la seva quota en 7,50 euros de mitjana durant el 2010. La Mercè Casabella és sòcia de la Creu Roja des de fa 12 anys i aquest últim va decidir ampliar en 100 euros la seva

aportació anual a l’entitat. “Mentre pugui ajudar ho faré amb molt de gust” - comenta la Mercè, que afirma que la mala situació econòmica la va empè-nyer a fer un pas endavant en la seva col·laboració. Amb l’augment de 2010, es manté la tendència a l’alça dels socis i sòcies de la Creu Roja, que han augmentat en més de 20.000 durant els darrers cinc anys.El voluntariat de la Creu Roja tampoc no perd força i va finalitzar el 2010 amb 16.323 persones, 374 més que l’any anterior. De fet, la crisi ha contribuït a incorporar un nou perfil de voluntariat a la institució, el de les persones que comencen a fer voluntariat després d’haver-se quedat a l’atur. És el cas de l’Isidre Solas, voluntari de Terrassa que va començar a col·laborar amb la Creu

Roja a finals del 2010 després de partici-par com a usuari en un curs d’ocupació de l’entitat sobre geriatria. De moment, ja ha participat en projec-tes com la campanya de Reis i està a l’espera de col·laborar en un programa de l’àmbit de gent gran. “Vaig pensar que era important fer alguna cosa pels altres” - comenta l’Isidre, que també creu que l’experiència que guanyi com a voluntari li pot servir de cara al seu futur professional.

El suport social de la Creu Roja es reforça, malgrat tot

2009 2010

Socis 180.914 181.239

Voluntariat 15.949 16.323

evolucIó delS SocIS I del voluntArIAt de lA creu rojA (2009-2010)

5

>> elkin mauricio, alumne del curs per a cuidadors de persones amb discapacitat.

>> laura gonzález, usuària d’un programa d’inserció laboral de la creu roja.

La crisi econòmica ha sacsejat diversos col·lectius socials, tot i que, en al-guns d’ells, aquest impacte sigui invisible, com en el cas de la gent gran. L’Institut Nacional d’Estadística indica que gairebé un 30% de les persones grans estan en situació de pobresa. D’altra banda, un estudi de la Creu Roja de 2010, elaborat a partir d’una mostra de 588 persones grans usuàries de l’entitat, mostra que un 68,5% dels enquestats s’ha vist afectats d’alguna manera per la crisi i que 1 de cada 4 n’han notat molt o bastant els seus efectes. Més d’un 20% també ha hagut d’ajudar a algun familiar, la majoria per motius econòmics. Arran d’aquest estudi i de les visites domi-ciliàries, la Creu Roja també ha detectat un increment de les necessitats bàsiques de la gent gran, sobretot en matèria d’alimentació i higiene, i ha posat en marxa diverses iniciatives per fer-hi front. Així per exemple, l’entitat ha repartit 300 kits específics per a gent gran amb més de 4.000 Kg d’aliments, entre desembre de 2010 i març de 2011. Aquests kits compten amb una sub-venció de 20.000 euros de la Diputació de Barcelona. La Modesta Urbano, de 78 anys i resident a Sentmenat, és una de les usuàries d’aquests kits. Ha patit la crisi de manera directa, ja que té un fill a càrrec que no treballa des de fa

molt de temps i, a més, ha vist reduïda l’ajuda que li oferien les dues seves filles. Ambdues han perdut la seva feina a la fàbrica de peces de recanvis de cotxes on treballaven. Aquesta usuària agraeix “moltíssim” l’ajuda que li ofereix la Creu Roja.“Gasto tot el que em donen, primer faig les coses que es fan malbé i després vaig gastant les altres” - expli-ca la Modesta, mentre organitza el contingut del kit que acaba de rebre de la Creu Roja, que li han portat a casa seva dos voluntaris pels problemes que té de mobilitat.La Modesta és una de les 50.596 persones grans que la Creu Roja va atendre durant el 2010. Durant el darrer any, es va mantenir el nombre de persones ateses en programes de gent gran respecte el 2009, tot i que l’ajuda que han rebut moltes d’elles s’ha intensificat per cobrir necessitats derivades de la crisi.

La gent gran, el rostre invisible de l’exclusió

Vellesa a ple rendimentLa vellesa és una etapa en què es produeixen una sèrie de canvis. La jubilació, l’allunyament dels fills, la mort de la parella o la pèrdua de ca-pacitats són alguns dels reptes que ha d’afrontar la gent gran.La Creu Roja realitza el programa VBellesa Activa amb el suport de la Diputació de Barcelona, en què han participat 1.990 persones el 2010 en aquesta província i que consta de visites de suport a domicili i activitats grupals. La Isabel Fernández, de 82 anys, realitza un taller d’estimulació de la memòria a Terrassa, on la Creu Roja realitza diverses activitats per a l’envelliment actiu, sota el nom “Progra-mes de Tot Cor”. Abans de la mort del seu marit, la Isabel havia rebut ajut de la Creu Roja amb un programa de suport per a cuidadors no professionals i, després, l’entitat la va encoratjar a participar al projecte d’envelliment actiu. Al taller de memòria, fan manualitats, grups de conversa o psicomotricitat. La Isabel, amb set usuaris més, va començar a participar en aquest taller fa quatre anys i ha anat animant d’altres per-sones: “A la majoria els he engrescat jo, em deien que es quedaven a casa i jo els animava a provar” – recorda orgullosa. La responsable dels projectes a l’assemblea de Terrassa, Candy Guerre-ro, va adonar-se des d’un principi que, a les persones grans, “se les ha d’anar buscar, perquè no volen molestar a nin-gú, no saben quins drets tenen”. La Candy creu que és important recu-perar el contacte amb la gent gran perquè “té moltes coses a oferir com la humilitat i l’alegria de viure”.

FeS-te’n voluntArI i col·labora amb nosaltres 902 22 22 92

>> CATALUNYA/ Gent gran

6

>>Activitat grupal del programa d’envelliment actiu de la creu roja a terrassa.

>> modesta urbano, rep els kits de suport social específics per a la gent gran a casa seva.

1 de cada 4 persones grans han notat molt o bastant l’efecte de la crisi, segons la Creu Roja

7

Després d’una primera res-posta de la Creu Roja Haitana, el Moviment Internacional es va mobilitzar per ajudar la població afectada pel terratrèmol del 12 de gener de 2010, que va provocar prop de 250.000 morts i 300.000 ferits. En el primer any posterior al sisme, la Creu Roja ha des-tinat més de 219 milions d’euros a ajuda hu-manitària en aquest país, donant atenció sa-nitària a 766.000 persones i ajuda alimentària a 195.160 més, entre d’altres accions. D’una banda, la Creu Roja Espanyola (CRE) s’ha centrat especialment en accions de potabi-lització d’aigua i sanejament, que han arribat a 77.090 haitians en un any. El novembre de 2010, també va iniciar un pla per frenar els efectes del còlera, atenent 160.000 persones fins el gener de 2011.

35 tones d’ajut humanitariDe l’altra, la Creu Roja ha enviat des de Ca-talunya 35 tones de material d’alberg i aixo-pluc per a 27.000 persones, juntament amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desen-volupament (ACCD). El Magatzem d’Ajuda Humanitària i Emergències de la Creu Roja, ubicat a la comarca de l’Anoia, compta amb

Més d’un any d’ajuda humanitària a Haití

>> muntatge d’un allotjament shelter a Haití.

>> Cooperació internacional

el supor t d’UNNIM-Obra Social i Aber tis. La CRE també ha engegat el pla d’acció 2010-2015 per a la reconstrucció del país. Per a l’ajuda humanitària a Haití, la CRE va rebre 42,4 milions d’euros el 2010 tant de la ciutadania com d’administracions i d’altres entitats.

La Creu Roja a Catalunya ha enviat 900 allotjaments shelter a Haití amb el suport de “la Caixa”, l’Ajuntament de Barcelona i l’ACCD. L’entitat també ha mostrat a l’abril l’exposició Acció humanitària: una resposta coordinada al Service Center, espai cedit pel Port de Barcelona amb el suport de la Fun-dació Logística Justa. A continuació, s’exposa l’opinió de delegats de la Creu Roja i els seus col·laboradors.

manel górriz, referent de seguretat en cooperació Internacio-nal de cre“Conscienciar-se i formar-se prèviament,

juntament amb una bona planificació, ajuda a preveure i prevenir situacions de risc i actuar amb eficàcia i eficiència quan sigui necessari”.

ramon jané, director de cooperació Internacional de la creu roja a catalunya“És prioritari subministrar aigua potable i mante-

nir el sistema de sanejament. Però això serà insuficient si no s’inicien processos de rehabilitació, reconstrucció i desen-volupament”.

Paco túnez, delegat de la creu roja a Haití durant l’operació còlera“Comptem amb Centres de Tractament del Còle-

ra, però ens centrem en la prevenció. Per això, informem i formem la pobla-ció, a més de crear equips de promoció d’higiene i desinfecció”.

Héctor garcía, delegat de la creu roja a Haití: “Cal fer un gran esforç per recuperar i enfortir la comunitat, amb eines de responsabilitat

i col·laboració. Quan tornes, i veus que la llar que es va lliurar dies abans se l’han fet seva, el nostre treball queda gratificat”.

elisabet chalaux, tècnica de l’Accd“Sumar sinèrgies ha per-mès donar una resposta ràpida a Haití. Això és el que des de l’ACCD es

busca amb els convenis d’acció humani-tària, que les entitats amb què tenim con-veni sàpiguen que tenen a disposició uns diners per respondre a una emergència”.

opinions sobre l’Acció Humanitària a Haití

Allotjaments temporalsMés d’un milió de persones van perdre la seva llar a causa del terratrèmol. La Creu Roja està construint a Haití allotjaments progressius de construcció ràpida per cobrir les necessitats d’aquestes persones fins que no puguin acce-dir a un habitatge permanent.

Més informació a www.creuroja.orgPer a qualsevol reclamació respecte a la distribució de la revista, posi’s en contacte amb el seu Comitè Provincial.Creu Roja és una publicació plural, respectuosa de les opinions dels seus col·laboradors i articulistes encara que nos les comparteixi necessàriament.

>> CATALUNYA/ opinió

8

Actuació tranversal per a nous reptes socials

JosEP MARQUès I BARó, President de la Creu Roja a Catalunya

De forma transversal, la crisi econòmica segueix afectant un ampli ventall de sectors socials, ja siguin població activa, infants, joves o gent gran. La destruc-ció d’ocupació a Catalunya, no només afecta aquells que han perdut la feina, sinó també tot el seu entorn social i familiar. L’entorn social, com en el cas dels infants o de la gent gran, pot dependre econòmica-ment d’altres membres de la seva família en edat de treballar, o bé ser l’únic coixí al qual poden recórrer les persones aturades. Així, hem detectat que algunes persones grans, amb pensions mitges o altes, estan ajudant econòmicament els seus familiars o acollint-los a casa seva, si no poden fer front a la hipoteca o al lloguer. Davant de l’impacte transversal de la crisi, la

Creu Roja també està desenvolupant pro-jectes socials adreçats a diversos col·lectius. D’una banda, els programes d’ocupació de la Creu Roja han arribat a prop de 7.000 persones el 2010. De l’altra, la Creu Roja segueix ajudant a co-brir les necessitats bàsiques dels col·lectius vulnerables.

Programa d’Aliments L’any passat vam arribar a més de 130.700 persones a través del Programa d’Aliments de la Unió Europea, a més de repartir kits a 27.500 beneficiaris. Entre ells, figuren famílies senceres, amb bona part dels seus membres en atur, joves, famílies monoparentals, gent gran i, cada ve-gada més, també infants. Durant el darrer any, més de 30.500 nens i nenes van rebre aliments a través d’aquests dos programes i 3 de cada 4 kits es van repartir a menors. Enguany, estem reforçant encara més els nostres projectes dirigits als infants en si-tuació vulnerable, dissenyant un projecte per donar una resposta integral a les seves necessitats. Un primer pas ha estat analitzar a fons les necessitats dels infants atesos per l’entitat, tal com ha fet l’espai d’anàlisi que la Creu Roja acaba de posar en marxa per estudiar les demandes dels seus usuaris, en el seu primer informe. La nostra voluntat és analitzar cada cop mi-llor les necessitats de la població per dissen-yar els projectes més adients per donar-hi resposta. Volem que el treball d’anàlisi cons-titueixi així un primer pas per estar cada cop més a prop de les persones.

Persones ateses 834.553

Voluntariat 16.323

Socis i sòcies 181.239

Punts de presència 159

lA creu rojA A cAtAlunyA el 2010, en xIFreS

CREU RoJA A BARCELoNA: C/ jOAn d’ÀUSTRIA, 120-124. 08018 bARCElOnA. TEl. 933 00 65 65. CREU RoJA A GIRoNA: C/ bOnASTRUC dE PORTA, S/n. 17001 gIROnA. TEl. 972 20 04 15. CREU RoJA A LLEIDA: C/ hEnRy dUnAnT, 1. 25003 llEIdA. TEl. 973 27 99 00. CREU RoJA A TARRAGoNA: AvdA. AndORRA, 61. 43002 TARRAgOnA. TEl. 977 24 47 69. EDICIó, REDACCIó I foToGRAfIEs: ÒSCAR vElASCO, IREnE PEIRó, jORdI FEU, SARA MOnTESInOS, vIdAl SAbATER, nInA AREny, PETER ClIFTOn, PATTy ORTín, FERnAndO dE lA ROSA, CARlES SUREdA, jORdI MARTORI, dIEgO ARánEgA, AnnA SAbATé I l’EqUIP dE vOlUnTA-RIAT I TèCnIC dE lES dIFEREnTS ASSEMblEES lOCAlS, COMARCAlS I PROvInCIAlS dE lA CREU ROjA A CATAlUnyA, FICR. EDITA: CREU ROjA ESPAnyOlA. DIRECToRA DE LA REVIsTA: OlIvIA ACOSTA.

Alimentació nadó 17,54%

Higiènic nadó 7,88%

Kits bolquers73,25%

Suport escolar 0,56%

Basic nadó 0,77%

13.119 infants reben kits de suport social

9