1

Seguiment de caixes-refugi per a quiròpters en parcs urbans

Hospitalet del Llobregat - 2010

Parc de Can Buxeres

2

Equip de treball

Coordinació i planificació

ADRIÀ LÓPEZ-BAUCELLS (Biòleg)

Treball de camp:

ADRIÀ LÓPEZ-BAUCELLS (Biòleg)

Anàlisi de dades

ADRIÀ LÓPEZ BAUCELLS (Biòleg)

XAVIER PUIG (Ambientòleg)

CARLES FLAQUER (Biòleg)

Cartografia

XAVIER PUIG (Ambientòleg)

ADRIÀ LÓPEZ BAUCELLS (Biòleg)

Elaboració de l’informe

ADRIÀ LÓPEZ-BAUCELLS (Biòleg)

Assessorament tècnic i supervisió:

XAVIER PUIG (Ambientòleg)

CARLES FLAQUER (Biòleg)

Fotografies dels autors de l’estudi

Agraïments:

Mercè Alcázar, Sergi Garcia, Carles Flaquer, Xavier Puig, Ruth G. Ràfols, Lídia Freixas

López-Baucells, A.; Flaquer C.; Puig, X.; Ràfols, R.G.; Arrizabalaga, A. 2010. Seguiment de Caixes refugi per a quiròpters en parcs urbans a l’Hospitalet del Llobregat. Informe encarregat pel Departament de Medi Ambient de l’Hospitalet del Llobregat Inèdit. Pp 23.

Seguiment de Caixes-Refugi per a Quiròpters en parcs urbans a l’Hospitalet del

Llobregat.

Octubre de 2010

3

ÍNDEX

1. RESUM ............................................................................................................................. 4

2. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................ 4

2.1 Objectius .................................................................................................................................. 4

2.2 Contextualització...................................................................................................................... 4

3. DESCRIPCIÓ DE LA ZONA D’ESTUDI I PROTOCOL DE MONITORATGE .................... 7

3.1 Zona d’estudi ........................................................................................................................... 7

3.2 Protocol de monitoratge ........................................................................................................... 7

4. METODOLOGIA ............................................................................................................... 8

5. RESULTATS .................................................................................................................... 9

6. DISCUSSIÓ .....................................................................................................................10

7. CONCLUSIONS ..............................................................................................................12

7.1 Propostes de gestió i recerca ................................................................................................ 12

8. AGRAÏMENTS .................................................................................................................13

9. BIBLIOGRAFIA DE CONSULTA ......................................................................................14

10. ANNEX I. ORTOFOTOGRAFIES DE LES LOCALITZACIONS DE LES CAIXES ...........16

11. ANNEX II - FITXES DE LES ESPÈCIES ........................................................................18

4

1. RESUM

Aquesta iniciativa tenia per finalitat instal·lar 4 estacions de caixes-refugi per a quiròpters en

el municipi de l’Hospitalet del Llobregat (en parcs urbans) intentant proporcionar a les

poblacions de quiròpters d’aquesta ciutat refugis que substituïssin els antics refugis que

trobaven a les esquerdes de les cases, sota les teules, etc. Actualment, la nova edificació

impedeix que els ratpenats localitzin nous refugis per a reproduir-se, els quals poden ser

reemplaçats per les caixes-refugi o cavitats artificials.

El dia 15 de juny de 2010 es varen instal·lar les 4 estacions als parcs de Buxeres, Planes,

Alhambra i Bellvitge, dues de les quals tenen 5 unitats de caixes i les restants 4. A finals

d’estiu, tres mesos posteriors a la instal·lació, s’ha realitzat una revisió de les caixes per

determinar si hi ha hagut ocupació i per valorar l’èxit de la iniciativa a curt termini. S’han

trobat rastres de quiròpters en dues d’elles (Parc de Bellvitge i Parc de les Planes) amb un

resultat final d’11,1% d’ocupació global en tan sols 3 mesos. Els excrements s’han localitzat

en dues estacions diferents, per tant trobem que un 50% dels parcs han presentat ocupació

temporal. L’ocupació sembla que ha estat a nivell exploratori, i no es tenen evidències d’ús

diürn, tot i que per la quantitat d’excrements localitzada podria tractar-se d’algun individu

que ha utilitzat la caixa durant varis dies.

2. INTRODUCCIÓ

2.1 Objectius

1) Instal·lar en època pre-reproductora 4 estacions de caixes - refugi per a ratpenats en 4 parcs urbans de l’Hospitalet del Llobregat.

2) Iniciar un seguiment de les estacions de caixes en època migratòria (tardor) de manera que quedin incloses dins d’un protocol de monitoratge.

3) Preparar amb aquest mostreig preliminar un seguiment de les caixes a llarg termini juntament amb un protocol de monitoratge.

2.2 Contextualització

Els quiròpters són un dels grups de vertebrats que han presentat una vinculació més

important amb les zones urbanitzades al llarg de tota la història del desenvolupament del ser

humà. Degut a la seva ecologia podrien presentar un paper molt important en la regulació i

control de les poblacions d’insectes nocturns a les ciutats, tot i que no hi ha dades

publicades respecte aquest punt. De fet, un ratpenat pot consumir més d’un miler de

mosquits cada nit, raó per la qual les colònies de quiròpters urbans podrien realitzar un fort

impacte sobre les emergències de poblacions d’insectes nocturns com per exemple les de

mosquits i arnes.

5

A més, es tracta d’un dels grups de mamífers més desconeguts per la nostra societat,

essent la seva pròpia existència un gran enigma per molta gent. Això està lligat, en part, a

les llegendes i mites que generalment en desvirtuen llur imatge creant-ne mala reputació.

Cada vegada més les poblacions urbanes de ratpenats es veuen reduïdes a causa de la

disminució de refugis adequats i un empobriment general de zones naturalitzades d’on

obtenen aigua i aliment. La nova edificació no proporciona el mateix nombre d’oportunitats

en relació als refugis que els edificis antics, així que es creu que seria un factor que està

limitant cada vegada més aquest tipus de recurs per als quiròpters.

Per aquests motius, s’ha decidit implantar aquesta nova mesura correctora i d’investigació

que consta de la instal·lació de 18 caixes-refugi per a ratpenats en els parcs més

representatius de l’Hospitalet oferint-los així cavitats artificials que reemplaçarien els inicials

refugis d’esquerdes i escletxes en murs o a les escorces dels arbres vells (en poc temps es

complementaran les dues estacions de 4 caixes a estacions de 5 caixes).

La mesura inclou dues revisions anuals de les caixes amb els objectius de poder determinar

l’ús d’aquestes com a refugis de cria o, alternativament, l’ús d’aquestes cavitats artificials

com a refugis de pas durant la migració a la tardor.

Se sap que els quiròpters són presenten una alta fidelitat als seus refugis estivals, i que hi

tornen any rere any durant l’època reproductora, motiu pel qual l’ocupació de les caixes és

un procés més aviat lent i progressiu, molt sovint acompanyat d’una marcada etapa

d’aprenentatge. A mesura que els ratpenats hi arriben, si s’hi reprodueixen, les cries

probablement tornaran a les caixes-refugi per a reproduir-s’hi l’any següent. Si els quiròpters

ja disposen d’un refugi segur on reproduir-se, en principi no tenen cap motiu obvi per buscar

una altra localització desconeguda. Aquesta és la raó per la qual la rapidesa amb què una

colònia de ratpenats ocupa un refugi artificial pot ser un factor útil a tenir en compte i valorar

de cara a determinar la necessitat de refugis de les poblacions urbanes (a nivell

comparatiu).

Generalment, durant el procés de colonització de les caixes artificials, primer es dóna una

etapa exploratòria i d’investigació per part dels quiròpters. Es refugien en les caixes durant

la nit mentre reposen, l’observen, etc. Hi entren i la proven. La següent etapa és la

instal·lació definitiva d’algunes femelles no reproductores que les utilitzen fins i tot durant el

dia. Si la cavitat segueix segura i ferma l’última etapa seria la reproducció d’algunes

femelles amb un evident increment de la colònia de la caixa a mesura que passen els anys.

El procés segueix repetint-se fins a conformar una petita colònia de quiròpters que presenti

fidelitat a la caixa.

6

Espècies potencials en ambients urbans Protecció

UICN

Pipistrellus pipistrellus (pipistrella comuna) LC

Pipistrellus pygmaeus (pipistrella nana) LC

Pipistrellus kulhii (pipistrella de vores clares) LC

Pipistrellus nathusii (pipistrella de Nathusii) LC

Eptesicus serotinus (ratpenat dels graners) LC

Tadarida teniotis (ratpenat cuallarg) LC

De les espècies comunes, les que realment poden utilitzar les caixes-refugi com a refugis

artificials de cria o migració només ho són les del gènere Pipistrellus. El ratpenat cuallarg i el

ratpenat dels graners són quiròpters de gran dimensions que es refugien es esquerdes més

altes i que poden volar distàncies més grans per localitzar refugis més inaccessibles. En

concret la Tadarida teniotis acostuma a refugiar-se en penya-segats, canons de muntanya,

etc.

De cara a la identificació de cada espècie, les diferents pipistrelles que podem trobar a les

zones urbanitzades es poden diferenciar perfectament gràcies als ultrasons que emeten i

que podem gravar amb detectors manuals o automàtics a la sortida dels refugis, o per

manipulació dels individus mitjançant certes característiques que les diferencien com la

dentadura, coloració, nerviació de l’ala, etc.

1 Pipistrellus kulhii 2 Pipistrellus pygameus & Pipistrellus pipistrellus

7

3. DESCRIPCIÓ DE LA ZONA D’ESTUDI I PROTOCOL DE MONITORATGE

3.1 Zona d’estudi

L’estudi s’ha centrat en les zones dels Parcs Urbans de l’Hospitalet. Les caixes s’han situat en

aquestes zones per intentar afavorir l’ocupació d’aquestes per part de quiròpters ja que representen

els espais amb menys contaminació acústica i amb més disponibilitat d’aliment i aigua del centre urbà.

Aquest punt del protocol (elecció de les localitzacions) s’ha basat sobretot en les conclusions del

projecte realitzat uns anys enrere a la ciutat de Barcelona per al desenvolupament d’un inventari de

fauna urbana. Durant les proves pilot i al llarg de tot el desenvolupament del projecte de recerca es va

determinar com l’activitat quiropterològica es concentrava significativament en les zones “verdes” de la

ciutat, en contra de les zones asfaltades i sense vegetació. Dels factors que s’han tingut en compte a

l’hora de l’elecció dels parcs ha estat, per ordre d’importància: la presència de petites basses

artificials, la seva mida i el grau de vegetació arbòrea i herbàcia que hi trobem. També aquests punts

van estar corroborats en el projecte realitzat a Barcelona, on els parcs amb més presència de

ratpenats eren els que presentaven basses d’aigua i vegetació alta.

Així doncs les localitzacions escollides per a dur a terme la instal·lació de caixes han estat:

Parc urbà Perímetre (m) Àrea (m2) Àrea/Perímetre Punt d’aigua

Parc de Can Buxeres 1700 65.197,50 38,35 Sí (int.)

Parc de Bellvitge 1100 43.546,50 39,59 Sí

Parc Alhambra 486,8 13.678,90 28,10 Sí (int.)

Parc de les Planes 1500 84.225 56,15 Sí

3.2 Protocol de monitoratge

1. Estacions de 5 caixes cadascuna amb menys de 50 metres de separació entre elles.

Totes situades per sobre dels 3 metres d’altura, i més o menys en totes les

orientacions, afavorint la màxima insolació de la caixa.

2. Revisions anuals

(obertura de totes les caixes amb escala)

juny (cria)

setembre/octubre (migració)

8

4. METODOLOGIA

Com a prova pilot i en vista a un manteniment de les caixes durant una etapa llarga s’han utilitzat els següents models de caixes:

Schwegler, model “2F Universal” cilíndriques amb obertura petita (9x) Schwegler, model “2FN Especial” cilíndriques amb obertura gran (9x)

La subjecció de les caixes-refugi en l’arbrat dels parcs s’ha realitzat mitjançant claus d’alumini especials per al fixament en arbres (10cm longitud) donant preferència a grans insolacions i altures d’uns 3-4 metres, variables que sembla que influeixen en gran manera en l’ocupació de les caixes. A diferència d’altres grups s’han fixat en gran varietat d’arbres, característica que no sembla influir massa en l’èxit d’ocupació d’aquestes.

Zona Núm. Col·locació Tipus Altura Orient. Insol. Suport

Parc de Can Buxeres

1 15-jun-10 Schwegler rodona 4 SE 4 Pinus halepensis

2 15-jun-10 Schwegler rodona 4 SE 4 Platanus hispanica

3 15-jun-10 Schwegler rodona 4 SE 4 Platanus hispanica

4 15-jun-10 Schwegler rodona 4 E 4 Eucalyptus

5 15-jun-10 Schwegler rodona 4 NE 2 Pinus halepensis

Parc de l'Alhambra

6 15-jun-10 Schwegler rodona 4 SE 2 Platanus hispanica

7 15-jun-10 Schwegler rodona 4 E 4 Platanus hispanica

8 15-jun-10 Schwegler rodona 4 E 4 Platanus hispanica

9 15-jun-10 Schwegler rodona 4 N 4 Populus sp.

Parc de Bellvitge

11 15-jun-10 Schwegler rodona 4 SO 2 Tipuana tipu

12 15-jun-10 Schwegler rodona 4 SE 3 Pinus halepensis

13 15-jun-10 Schwegler rodona 4 SE 2 Pinus halepensis

14 15-jun-10 Schwegler rodona 4 SO 3 Pinus halepensis

15 15-jun-10 Schwegler rodona 4 O 3 Tipuana tipu

Parc de Les Planes

16 15-jun-10 Schwegler rodona 4 E 3 Populus sp.

17 15-jun-10 Schwegler rodona 4 SO 2 Eucalyptus sp.

18 15-jun-10 Schwegler rodona 4 SE 4 Eucalyptus sp.

19 15-jun-10 Schwegler rodona 4 SE 3 Populus sp.

3 Caixes-refugi en diferents arbres, insolacions i orientacions

9

5. RESULTATS

Durant la revisió del 15 de setembre de 2010 s’han trobat els següents resultats:

Data instal·lació: 15 de juny de 2010

Data revisió: 13 de setembre de 2010

Robatoris o vandalisme: 0% (100% caixes localitzades intactes)

Parcs amb ocupació: 50% dels parcs ocupats (Parc de Planes i de Bellvitge)

Ocupació per ratpenats: 11,1% del total de les caixes

Ocupació per Tarentola mauritanica: 27,8% de les caixes amb Tarentola mauritanica (dragons)

Altres ocupacions: Pupes de diversos insectes i aranyes

4 Excrements localitzats en el Parc de les Planes 5 Excrements localitzats en el Parc de Bellvitge

10

Tabla 1 Percentatge acumulat d'ocupacions de caixes-refugi per quiròpters. Per anar completant amb les properes revisions de 2011 i 2012.

6. DISCUSSIÓ

En aquest estudi tenia s’ha realitzat la instal·lació de 4 estacions de caixes-refugi per a

quiròpters al Municipi de l’Hospitalet del Llobregat. A més s’ha dut a terme una primera

revisió en època de migració per a detectar l’ús d’aquestes per part dels ratpenats.

El primer objectiu es pot considerar com a assolit amb molt d’èxit, donada la correcta

instal·lació, i els bons resultats en relació a robatoris i/o vandalisme. A data d’octubre,

passats gairebé quatre mesos després de la col·locació de les caixes, no s’ha donat cap

robatori ni desperfecte en les caixes, i per tant es compta amb un 100% del material en ús i

perfecte estat de manteniment.

Probablement aquests resultats siguin deguts, en part, a la mateixa por o respecte que es té

dels quiròpters per part de la població degut a la seva desconeixença, als antics mites o a

les llegendes. Si comparem els resultats en quan a robatoris amb els obtinguts en el

projecte de caixes niu destinades als ocells urbans veiem unes diferències força

significatives (en el projecte de caixes nius per a aus es va obtenir gairebé el 50% de caixes

desaparegudes). Les aus solen gaudir d’una millor “reputació” entre els ciutadans, i generen

menys temor que no pas els quiròpters, raó per la qual possiblement els vàndals es van fer

enrere amb les caixes de ratpenats. Un altre motiu que explicaria la diferència de robatoris

podria ser el mètode de fixació de les caixes als arbres emprat en aquest estudi, que

impedeix una extracció fàcil d’aquesta (clau d’alumini de 10 centímetres amb corba per

assegurar la fixació de la caixa a l’escorça).

11

El segon objectiu també ha obtingut un resultat molt exitós, comptant amb un 11,1%

d’ocupació de caixes. En la majoria dels casos, i segons els protocols de “Bat Conservation

International”, l’ocupació de les caixes sol donar-se a partir del segon i tercer any després

de la seva col·locació. Generalment perquè els quiròpters ja compten amb refugis coneguts

de manera que els nous els han d’anar descobrint i explorant, assegurant-se de la seva

idoneïtat i la protecció que ofereixen. En principi cap motiu els empeny a canviar de refugi

tan ràpidament. Per aquest motiu, l’ocupació de 2 de les 18 caixes instal·lades, en només 3

mesos des de la seva col·locació, sense ser cap dada determinant, podria fer-nos pensar en

una possible necessitat de refugis per part de les poblacions de quiròpters de l’Hospitalet.

El fet de trobar força quantitat d’excrements semblaria indicar que els individus has romàs a

la caixa durant més d’un dia o que s’hi ha parat a descansar vàries vegades durant la nit en

dies diferents. Qualsevol dels dos casos indicaria que el ratpenat associa el nou refugi a un

lloc segur i segurament amb altes possibilitats d’ocupacions futures.

De totes maneres, no descartem, per suposat, la possibilitat que l’ocupació de les caixes es

donés per un ratpenat migrador, que descobrís els refugis i decidís utilitzar-los durant el seu

pas. En aquest cas potser seria un refugi que no tindria perquè ser utilitzat pel mateix

individu l’any vinent. El que ens fa pensar en l’ús de les caixes per part de les poblacions de

quiròpters de l’Hospitalet és que aquesta ocupació s’ha donat simultàniament en 2 dels 4

parcs on s’han instal·lat caixes, i que s’ha donat exclusivament en aquelles zones

enjardinades amb presència de punts d’aigua i on segurament (a falta de comprovació

pràctica a l’Hospitalet), hi trobem més activitat quiropterològica.

A primera vista, i sense tenir encara dades suficients per afirmar cap conclusió determinant,

sembla que la mida dels parcs no ha afectat a l’ocupació de les caixes, mentre que la

presència de punt d’aigua ha estat un element coincident en els dos casos. Les dues caixes

que han estat ocupades presenten una forta insolació, de manera que compleix amb un dels

requisits de col·locació de caixes (elecció de llocs amb màxima insolació).

Per altra banda, l’ocupació de les caixes per part d’altra fauna variada com Tarentola

mauritanica, pupes i aranyes és un símptoma habitual i sense cap tipus de preocupació per

la viabilitat de les caixes-refugi. Ans al contrari, es tracta d’una senyal inequívoca de la

presència d’altres grups faunístics oportunistes en el sentit d’ocupació de refugis (potser

també amb necessitat de refugis) i que també habiten en les zones enjardinades de

l’Hospitalet.

Per tant, i en conclusió, es podria deduir que l’absència de robatoris i vandalisme pot ser

deguda a la naturalesa de les caixes refugi i el respecte que infonen els ratpenats; i que l’alt

grau d’ocupació de les caixes i la rapidesa amb que aquestes han estat utilitzades pot ser

degut a un grau de necessitat dels quiròpters urbans de l’Hospitalet del Llobregat o un pas

aleatori d’un parell d’animals migradors. En tot cas, aquests elements requereixen d’un

seguiment posterior l’any vinent aportant un evident increment de les dades.

12

7. CONCLUSIONS

7.1 Propostes de gestió i recerca

o Complementació de les zones de caixes actives.

Seria recomanable poder completar les estacions de caixes actuals fins que arribin totes a un

total de 5 caixes/estació per tal de ser equiparables a la resta d’estacions repartides per

Catalunya (Museu de Granollers i Associació Galanthus). Falten un total de 2 caixes per als

parcs Alhambra i Les Planes que només en tenen 4. La millor data per la instal·lació seria

durant la tardor o l’hivern per tal d’acostumar els ratpenats a la seva presència i per afavorir que

les condicions climàtiques neutralitzin les olors artificials.

Justificació de la proposta: poder establir comparatives en anys posteriors amb la resta de

caixes instal·lades per Catalunya.

o Ampliació de zones de caixes per la zona de l’Hospitalet.

Donats els bons resultats de la campanya, seria interessant una ampliació de la mesura a altres

parcs urbans de l’Hospitalet creant noves estacions de caixes. Es proposen els parcs següents:

- Parc Can Creixell

- Parc de la Serp

- Parc Cabana

- Parc Can Cluset

- Parc Ocellets

Justificació de la proposta: oferir als ratpenats més disponibilitat de refugis com a contramesura

de la nova edificació, que no els ofereix cap tipus d’oportunitat.

o Confecció d’un inventari de les espècies de quiròpters urbans presents a l’Hospitalet.

Realització d’un inventari complet de quiròpters al municipi de l’Hospitalet, incloent els

quiròpters residents durant època reproductora (potencials: Pipistrellus pipistrellus, Pipistrellus

pygameus, Pipistrellus kulhii, Tadarida teniotis, Eptesicus serotinus) i els quiròpters migrants

durant primavera i durant tardor (potencials: Myotis sp., Pipistrellus nathusii, Nyctalus sp.).

Justificació del projecte: permet tenir una informació vital sobre la presencia de quiròpters,

essencials per a la realització de bones propostes de gestió (pot combinar-se amb el projecte

següent). Ens informa de la distribució dels quiròpters i la diversitat d’aquests.

13

o Seguiment de l’activitat quiropterològica a l’Hospitalet (QuiroHàbitats)

Gràcies a les noves tecnologies que s’estan desenvolupant arreu d’Europa, tenim disponibles

diferents mètodes per a iniciar seguiments intensius d’activitat quiropterològica. Es tracta de

detectors automàtics programables que detecten i graven els ultrasons de ratpenats en radis de

50-100m. Posteriorment, amb software específic d’identificació de quiròpters es poden

classificar tots els registres obtinguts per espècies, per hora, per dia, etc... D’aquesta manera,

amb un esforç molt petit de personal s’obtenen grandíssims volums de dades que permeten

una interpretació molt fiable de llur activitat. Aquest seguiment, realitzat any rere any permet

inferir tendències en les poblacions de ratpenats urbanes.

Justificació del projecte: permet controlar les poblacions de ratpenats urbanes i valorar l’èxit de

les campanyes de conservació, entre altres punts.

o Realització d’activitats divulgatives i pedagògiques.

Un dels motius pel qual els ratpenats no són animals massa estimats per la població és la

desconeixença que n’hi ha, les llegendes i els mites, i les falses històries. És per això que

creiem necessari un major esforç de divulgació representat per activitats com xerrades,

exposicions, caminades nocturnes, la participació en la Bat Night, etc. Sobretot orientat de cara

al jovent i a les escoles, però també als adolescents, joves i adults. A més, el ratpenat és un

organisme habitualment omnipresent a les nostres ciutats, i un punt cabdal dels ecosistemes

que cal conservar.

Justificació de la proposta: Per tal que les mesures de conservació siguin realment efectives, un

dels objectius més importants a tenir en compte és aconseguir que una part de la població s’hi

senti molt implicada i relacionada de manera que associïn les iniciatives com a seves.

o Estudi sobre comportament de les espècies urbanes a partir d’ultrasons.

Iniciar un estudi sobre el comportament de les espècies urbanes mitjançant la gravació

d’ultrasons. Els ratpenats emeten uns ultrasons diferents en funció de la situació en què es

troben i s’ha vist com es pot estudiar el seu comportament a partir d’aquest tipus de dada.

Estaria bé intentar determinar com, quan i on s’aparellen les pipistrelles, quan, com i on cacen,

etc. Per fer això caldria realitzar un bon esforç de gravació i anàlisi de sons.

8. AGRAÏMENTS

Mercè Alcázar. per la gran col·laboració en la preparació i col·locació de les caixes i per l’ajuda en les

revisions de les caixes.

Sergi Garcia, pel contacte amb el Departament de Medi Ambient de l’Hospitalet del Llobregat i les

facilitats logístiques.

Carles Flaquer-Sánchez, Xavier Puig-Montserrat, Ruth G. Ràfols, Lídia Freixas, Toni Arrizabalaga per

l’ajuda de camp i el continu aprenentatge que m’han donat en la col·locació i revisió de caixes-refugi.

14

9. BIBLIOGRAFIA DE CONSULTA

Avila-Flores, R. Habitat use by foraging insectivorous bats in a large urban mosaic. Journal of

Mammalogy 86, 1193-1204 (2005). Avila-Flores, R. & Fenton, M. B. Use of spatial features by foraging insectivorous bats in a large urban

landscape. Journal of Mammalogy 86, 1193-1204 (2005). Ballesteros, J., Racero, J. & Nunez, M. Bats diversity in four towns of coastal area in cordoba

department-Colombia. Revista Mvz Cordoba 12, 1013-1019 (2007). Bartonicka, T. & Rehak, Z. Influence of the microclimate of bat boxes on their occupation by the

soprano pipistrelle Pipistrellus pygmaeus: possible cause of roost switching. Acta Chiropt. 9, 517-526 (2007).

Bartonicka, T. & Zukal, J. Flight activity and habitat use of four bat species in a small town revealed by

bat detectors. Folia Zool. 52, 155-166 (2003). BCT. in Bat Conservation Trust 10 (2007). Benzal, J. El uso de cajas anidaderas para aves por murciélagos forestales. Ecología 4, 207-212

(1990). Boldogh, S., Dobrosi, D. & Samu, P. The effects of the illumination of buildings on house-dwelling bats

and its conservation consequences. Acta Chiropt. 9, 527-534 (2007). Camprodon, J., Guixé, D. & Flaquer, C. Efecto de la gestión forestal sobre los quirópteros en hayedos

de Cataluña. Galemys 21, 195-215 (2009). Ciechanowski, M. Utilization of artificial shelters by bats (Chiroptera) in three different types of forest.

Folia Zool. 54, 31-37 (2005). Duchamp, J. E., Sparks, D. W. & Whitaker, J. O. Foraging-habitat selection by bats at an urban-rural

interface: comparison between a successful and a less successful species. Can. J. Zool.-Rev. Can. Zool. 82, 1157-1164, doi:10.1139/z04-095 (2004).

Ferrara, F. J. & Leberg, P. L. Influence of investigator disturbance and temporal variation on surveys

of bats roosting under bridges. Wildl. Soc. Bull. 33, 1113-1122 (2005). Flaquer, C., Ruiz-Jarillo, R., Torre, I. & Arrizabalaga, A. First resident population of Pipistrellus nathusii

(Keyserling and Blasius, 1839) in the Iberian Peninsula. Acta Chiropt. 7, 183-188 (2005). Flaquer, C., Torre, I. & Arrizabalaga, A. Selección de refugios, gestión forestal y conservación de los

quirópteros forestales. Conservación de la biodiversidad, fauna vertebrada y gestión forestal. J.Camprodon y E. Plana (eds) Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona., 469 - 488 (2007).

Flaquer, C., Torre, I. & Ruiz-Jarillo, R. The value of bat-boxes in the conservation of Pipistrellus

pygmaeus in wetland rice paddies. Biol. Conserv. 128, 223-230 (2006). Kerth, G., Weissmann, K. & Konig, B. Day roost selection in female Bechstein's bats (Myotis

bechsteinii): a field experiment to determine the influence of roost temperature. Oecologia 126, 1-9 (2001).

15

Lourenco, S. I. & Palmeirim, J. M. Influence of temperature in roost selection by Pipistrellus pygmaeus (Chiroptera): relevance for the design of bat boxes. Biol. Conserv. 119, 237-243 (2004).

Neubaum, D. J., Wilson, K. R. & O'Shea, T. J. Urban maternity-roost selection by big brown bats in

Colorado. J. Wildl. Manage. 71, 728-736, doi:10.2193/2005-684 (2007). Oakeley, S. F. & Jones, G. Habitat around maternity roosts of the 55 kHz phonic type of pipistrelle bats

(Pipistrellus pipistrellus). J. Zool. 245, 222-228 (1998). Oprea, M., Mendes, P., Vieira, T. B. & Ditchfield, A. D. Do wooded streets provide connectivity for bats

in an urban landscape? Biodivers Conserv 18, 2361-2371, doi:10.1007/s10531-009-9593-7 (2009).

Rhodes, M. & Catterall, C. Spatial foraging behaviour and use of an urban landscape by a fast flying

bat, the molossid Tadarida australis. Journal of Mammalogy 89, 34 - 42 (2008). Russo, D. & Jones, G. Use of foraging habitats by bats in a Mediterranean area determined by acoustic

surveys: conservation implications. Ecography 26, 197-209 (2003). Sampedro-Marin, A. C. et al. Occurrence of the house bat (Molossus molossus Pallas, 1776) in the city

of Sincelejo, Department of Sucre, Colombia. Caldasia 30, 495-503 (2008). Sedgeley, J. A. & O'Donnell, C. F. J. Roost use by long-tailed bats in South Canterbury: examining

predictions of roost-site selection in a highly fragmented landscape. N. Z. J. Ecol. 28, 1-18 (2004).

Soper, K. D. & Fenton, M. B. Availability of building roosts for bats in four towns in southwestern

Ontario, Canada. Acta Chiropt. 9, 542-546 (2007). Sparks, D. W., Ritzi, C. M., Duchamp, J. E. & Whitaker, J. O. Foraging habitat of the Indiana bat

(Myotis sodalis) at an urban-rural interface. Journal of Mammalogy 86, 713-718 (2005). Tuttle, N. M., Benson, D. P. & Sparks, D. W. Diet of the Myotis sodalis (Indiana Bat) at an Urban/Rural

Interface. Northeastern Naturalist; 13, 435-442 (2006). Walters, B. L., Ritzi, C. M., Sparks, D. W. & Whitaker, J. O. Foraging behavior of eastern red bats

(Lasiurus borealis) at an urban-rural interface. Am Midl Nat 157, 365-373 (2007). Williams, L. M. & Brittingham, M. C. Vol. 1 (ed Penn State’s College of Agricultural Sciences) (The

Pennsylvania State University, 2006).

16

10. ANNEX I. ORTOFOTOGRAFIES DE LES LOCALITZACIONS DE LES CAIXES

o Parc de Can Buxeres

o Parc Alhambra

17

o Parc de Bellvitge

o Parc de les Planes

18

11. ANNEX II - FITXES DE LES ESPÈCIES

Pipistrellus pipistrellus (Schreber, 1774)

Noms comuns:

Pipistrella comuna / Murciélago común / Common pipistrelle / Pipistrelle comune

/ Zwergflermaus

Descripció:

És el ratpenat més petit d’Europa. Es caracteritza per tenir unes orelles amb forma típica de vespertiliònid, però

curtes i triangulars, amb un tragus allargat i lleugerament corbat cap a l’interior. La base del pèl es de color marró

negrós, fet que el fa diferenciable del Pipistrellus pygmaeus, que té la base del pèl molt més clara. Per la resta de

caràcters són dues espècies molt semblants. La cara també mostra una alta pigmentació fosca, altre caràcter que

permet diferenciar-los. La diferència de coloració entre la part dorsal i la ventral és que en la primera els tons

acostumen a ser més rogencs i a la part ventral són més grisosos. El límit de l’ala a vegades pot presentar un

limbe més clar, (característica que dóna el nom a una altra espècie, el ratpenat de vores clares). Les ales i

l’uropatagi està exempt de pèl. Les ales es caracteritzen per ser força estretes. A la part interna de la boca trobem

unes protuberàncies glandulars visibles. Quan un individu d’aquesta espècie és capturat a vegades adquireix

rigidesa con si s’hagués mort, procés anomenat acinèsia.

Reproducció:

Les femelles i alguns mascles són reproductivament actius a partir del primer any d’edat, tot i que els mascles

poden allargar-ho al segon. Les femelles generalment viuen en petites colònies o agrupacions d’individus, mentre

que els mascles es caracteritzen per la seva territorialitat en època reproductora. Cada mascle pot tenir un grup de

10 femelles en el seu territori per a ell. Els refugis de part s’ocupen durant l’abril/maig. Poden compartir aquests

refugis amb altres espècies com la kulhii/nathusii. Les cries neixen cap al juny /juliol i poden sortir a volar en 3 o

4 setmanes.

Distribució:

En general es caracteritza per ser un ratpenat antropòfil, i viu bé tant en pobles com en ciutats. Habita amb

facilitat en parcs, jardins, escletxes d’edificis, etc. És molt polivalent, tot i que rarament sobrepassa els 2000

metres d’altitud. Els refugis d’estiu on es donen els parts i la reproducció solen ser en escletxes amb fàcil accés

des de l’exterior, sempre estretes; fissures de roques, fissures en edificis de nova construcció, darrere de

revestiments, capes d’uralita, làmines metàl·liques, etc. Les caixes-refugi estretes també són un bon refugi per

aquests organismes. Els grups solen ser reduïts, de 20 a 200 individus, o fins i tot podem trobar-ne de solitaris.

En canvi els refugis hivernals són esglésies grans, amb colònies importants de fins a 2000 individus (però migren

al centre i nord d’Europa). En general són refugis de més difícil accés, profunds i rarament visitats, on les

condicions romanen estables el major temps possible. Poden ser també velles mines, escletxes profundes de

roques, coves, soterranis…A la Península s’ha vist que el típic període d’hibernació (novembre-abril) es veu

reduït per les temperatures més regulades a finals novembre – febrer/març.

Activitat :

Surt del refugi a caçar fins i tot abans de que es pongui el Sol (a l’agost fins i tot durant el dia), i pot desplaçar-se

fins a 2 quilòmetres del refugi. De vol àgil i lleuger, caça als llindars dels boscos, en jardins i al voltant dels

fanals. Té un vol alt, a 5 - 10 metres d’alçada.

19

Pipistrellus pygmaeus (Leach, 1825)

Noms comuns:

Ratapinyada pipistrella•la soprano o nana, pipistrelo mediterraneo, morcego común,

mückenfledermaus, pipistrelle pygmée, soprano pipistrelle, pygmy pipistrelle, morcego-

pigmeu

Descripció:

Espècie germana de Pipistrellus pipistrellus que es va separar en taxons diferents durant la última dècada del

segle XX. També és el ratpenat més petit d’Europa, amb orelles petites i triangulars, que acompanyen un tragus

arrodonit. Tot i que la zona ventral és extremadament clara pel que fa a pigmentació, la part dorsal també té unes

tonalitats arenoses; i la cara un xic despullada de pèl també pren tons molt pàl·lids. El pelatge dorsal de

l’uropatagi és dens. De fet és gràcies a aquestes tres característiques externes per les quals podem arribar a

diferenciar els individus d’aquesta espècie amb els ratpenats comuns. I d’altres més secundàries serien la

presència d’un tubercle al nas només d’aquesta espècie, el penis ataronjat, etc.

Reproducció:

Molt semblant al mètode de reproducció del ratpenat comú. El mascle té un harem de femelles i defensa un

territori propi. Tot i això les colònies de femelles poden arribar a formar agrupacions molt més grans que les que

trobem en l’espècie germana. I quan els joves poden començar a sortir a volar és freqüent veure un canvi de

refugis altern durant aquesta època.

Distribució:

Pel que fa a refugis és bastant flexible, tot i que és bastant exigent en l’elecció de les zones de caça. El

Pipistrellus pipistrellus és més flexible que ell a l’hora de zones de caça però més exigent pel refugi.

El que ens ateny viu en ponts, cases, golfes (tot i que en les zones més caloroses. Pot arribar a suportar

temperatures de fins a 40ºC). També viu en coves, penya-segats, etc. generalment fissurícola. Aprofita fins i tot

escletxes en els arbres o en qualsevol lloc que trobi. Fins i tot aprofita les caixes-refugi com a refugi de part i

cria.

Activitat :

S’alimenta de dípters i altres petits artròpodes, tot i que per tenir la mandíbula menys desenvolupada es veu

obligat a alimentar-se de preses més petites. A l’hora de caçar surten ben aviat, molt sovint abans de la posta de

Sol. Tenen una àrea de caça d’uns 7.3 km2 més o menys. Se sap que com a màxim poden allunyar-se uns 2.3 km

del refugi aproximadament. No es té constància de cap migració llarga. I es coneix que és una espècie que

rarament es relaciona amb d’altres. Poden utilitzar refugis entremitjos entre caça i caça, transportant a sobre les

cries d’un lloc a l’altre.

20

Pipistrellus kulhii/nathusii (Kuhl, 1819)

Noms comuns:

Ratpenat de vores clares / murciélago de borde claro / kuhl’s

pipistrelle / pipistrelle de kuhl / Weibrandfledermaus

Descripció:

Igual que la pipistrella comuna, el ratpenat de vores clares té una pigmentació marronosa general, amb lleus

diferenciacions entre part ventral i dorsal. La primera, més grisosa, mentre que la segona té unes tonalitats més

aviat groguenques o ataronjades. Les orelles són molt semblants, triangulars, amb el tragus corbat cap a l’interior,

arrodonit, etc. Les ales, estretes, i per la part inferior, el limbe es caracteritza, tal i com indica el nom, per ser de

color blanc (franja d’1 o 2 mm). S’assembla molt com hem dit a la pipistrella comuna, però és clarament

diferenciable a partir de les mesures de pes. Aquests són sens dubte molt més grans, 20-30 grams

aproximadament.

Reproducció:

Refugis de part amb poca quantitat de femelles, unes 20, les quals han adquirit la capacitat reproductora al primer

any d’edat. No se’n coneixen gaire detalls.

Distribució:

És preferent de zones més càlides o temperades. Viu tant en muntanyes com en planes, i també accepta amb

habitualitat el seu establiment en poblacions humanes. Molt polivalent.

Els refugis d’estiu són també de fàcil accés com escletxes, fissures a les parets, a les roques, forats que quedin al

descobert, etc. podem trobar individus solitaris o petites colònies. Fins i tot podem trobar-ne establiments a sota

dels sostres.

Els refugis hivernals són més desconeguts tot i que se sap que freqüenten els soterranis i les grutes fredes. Molt

sovint se’l veu cohabitar amb Pipistrellus pipistrellus. Es creu que és una espècie més aviat sedentària i que no

realitza grans migracions.

Activitat :

A diferència del comú té un vol relativament baix, al voltant dels fanals, sobre l’aigua i als jardins. El seu vol és

ràpid i àgil.

21

Eptesicus serotinus (Rafinesque, 1820)

Noms comuns:

Ratpenat dels graners, murciélago hortelano, serotine, sérotine commune,

breitflügelfledermaus.

Descripció:

És un dels ratpenats més grans que trobem a casa nostra. Presenta unes

orelles triangulars tirant a arrodonides, curtes i amb 5 plecs. La orella acaba

en direcció a la boca, sense arribar a tocar-la. Tragus arrodonit a la part

superior que també es troba un pèl inclinat cap a l’interior. Pel que fa a la

coloració segueix les tonalitats marronoses, a la zona dorsal hi predomina el

color fosc mentre que a la ventral hi predomina el grogós. Els límits entre la

cara dorsal i la ventral no estan massa definits. Musell i orelles completament

negres, igual que les ales, que es caracteritzen pel seu to negrós fosc. Les ales són amples, no és migrador, i no

inclouen les 2 últimes vèrtebres de la cua en l’uropatagi.

Reproducció:

Les femelles arriben a la reproductivitat al primer any, i l’etapa d’aparellament comença a finals d’agost. No se

sap si a la primavera també es donen aparellaments entre individus d’aquesta espècie. Les femelles acostumen a

formar petites colònies d’entre 10 – 50 individus, i si se les molesta es refugien a l’instant en esquerdes de la

paret. Tenen un creixement molt pronunciat just després del naixement, de manera que a les 3 setmanes ja són

capaços de volar.

Distribució:

És un ratpenat antropòfil que opta pels espais oberts, els camps, les planes, però sobretot per les extensions sense

obstacles, majoritàriament a les afores de les ciutats. Per les seves dimensions i característiques aprofita més

aquest tipus de nínxol. Els màxims valors d’altitud serien uns 1100 metres a l’hivern. Generalment els refugis

d’estiu, o refugis de cria, són les escletxes de les teulades, o les golfes de les cases. No acostumen a romandre

penjats gaire estona, sinó més aviat a refugiar-se darrere les teules o les plaques despreses, en grups o solitaris.

Alguna vegada s’han trobat en nius d’ocells o caixes-refugi per a ratpenats. Alguna vegada també s’han trobat en

coves calcàries. La hibernació la fan en llocs més freds, tot i que no requereixen de gaire humitat, per exemple en

grutes, escletxes de coves, esglésies abandonades o en orificis, etc. Generalment els mascles viuen en solitari. En

aquest cas la hibernació es prolonga una mica més ja que dista d’octubre a febrer/març.

Activitat :

Tot i que són capaços de migrar i se’n té constància, no representen el gruix d’aquesta estratègia. Com es veu en

les ales amples, prefereixen una vida més sedentària. També emprenen el vol cada capvespre, relativament

d’hora i abans fins i tot de la posta de Sol. El vol es caracteritza per ser circular, al llindar dels boscos i els

jardins, a uns 6 – 10 metres d’alçada. Prefereix zones planes, de camp, llacunes litorals, horts, etc En el vol no

acostuma a cridar gaire, ni desplegar les ales. Com que arqueja l’uropatagi, en observar-lo sembla més curt del

que realment és. L’estona de caça pot dividir-la en dues etapes. Mai s’allunya gaire més d’1 km del seu refugi.

Pot caçar escarabats i papallones nocturnes, segurament directament des del terra gràcies al so de les potes que

fan en caminar. Fins i tot és possible veure’l caçar plovent una mica.

22

Tadarida teniotis (Rafinesque, 1814)

Noms comuns:

Ratpenat cuallarg, murciélago rabudo, european free-tailed bat, molosse de cestoni, europäische

bulldogggledermaus.

Descripció:

Potser dels ratpenats mes desconeguts de casa nostra. El més gran en dimensions dels que hem trobat. Les

orelles, que es troben en contacte a la part de la base i que sobresurten per davant dels ulls, són molt llargues i

amples. Si ens hi fixem podem trobar una estructura en forma oposada al tragus que s’anomena antitragus. Els

ulls són grans i ressalten sobre un musell llarg i fi amb 5 replecs sobre el nas. El pelatge és fi i suau, de

pigmentació grisa a la zona dorsal, amb reflexes marrons, i gris clar a la zona ventral. En general, tant cries com

estructures alars i facials totes tendeixen a la pigmentació grisa. Un terç o un mig de la cua sobresurt de

l’uropatagi, de fet això és el que li dóna el nom. Les ales es caracteritzen per ser llargues i estretes, per tant,

queda clar que el vol és alt i ràpid amb grans desplaçaments. Degut a les seves potes curtes i fortes són capaços

de caminar perfectament i de grimpar fins a les esquerdes.

Reproducció:

No es coneix amb detall. Segurament la femella és receptiva a partir del primer any, i únicament tenen una cria

per part.

Distribució:

Es pot trobar sempre en zones temperades, mediterrànies. Ratpenats clarament fissurícoles, que viuen tant en

muntanyes escarpades com en ciutats, per exemple València. Els refugis d’estiu i de cria es troben sobretot a les

illes mediterrànies com les Balears, a les zones costaneres amb penya-segats, etc. A vegades fins i tot en les

poblacions, tot i que no és el més habitual. Es desconeix la presència i la llargada de la seva hibernació.

Activitat :

Segurament, és una espècie que realitza grans migracions. Les ales llargues així ho indiquen. Tot i que té

tendència a ser més aviat de caràcter més nocturn estricte, molt sovint se’l pot veure emprendre el vol a hores

baixes, encara amb claror de dia. El vol és alt, rectilini i ràpid gràcies al tipus d’ales. S’alimenta a base d’insectes

voladors, generalment volant per sobre de grans masses d’aigua.