SD Mireia Sala i Aleix Solà

DISSENY D’UNA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA EN FORMA DE PROJECTE

“MICROCONTES: NO EM RATLLIS!”DOCUMENT 3

Màster de Formació de Professorat d’ESO, Batxillerat, FP i Ensenyament d’Idiomes Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster Curs 2014-15 Tutora: Neus Real

Mireia Sala Bertran

Aleix Solà Pascual

Mòdul de Pràcticum i Treball Final de Màster - Document 3 Mireia Sala; Aleix Solà.

1

1. Presentació i justificació de la seqüència

La proposta de treball que es presenta pretén que els alumnes d’un grup-classe de 4t d’ESO1 de

l’institut Jaume Callís de Vic entrin en contacte amb el microconte, en llegeixin uns quants i

n’elaborin un individualment. La intenció és recollir els microcontes dels estudiants en una

antologia que es podrà consultar a la biblioteca del centre, així com participar en un concurs de

microcontes organitzat per l’editorial Cruïlla2. També és possible que algunes de les

composicions es puguin publicar a la revista en paper del centre escolar. A través d’aquestes

tres vies de sortida del producte al qual es vol arribar —a nivell individual: el microconte; a

nivell grupal: l’antologia de microcontes—, en queda assegurada la projecció social. Els

destinataris d’aquests microcontes són tant la comunitat educativa de l’institut com el jurat del

concurs al qual es presenten.

La seqüència didàctica neix a partir de la detecció de la poca creació literària que es duu a

terme a les aules de l’institut Jaume Callís. També s’observa que en la majoria de casos les

activitats d’escriptura proposades no tenen un sentit real i que, per tant, els alumnes no

experimenten la tensió entre allò que volen dir, el llenguatge i una situació comunicativa que

cal resoldre. Per tant, la seqüència didàctica pretén evitar “la ficció de l’escrit” a l’institut. És per

això que és important remarcar la projecció social del producte final de la seqüència.

La participació al concurs de l’editorial Cruïlla és una proposta provinent de les tutores de

pràctiques de l’institut Jaume Callís. Tot i que al principi plantejàvem fer una exposició de

microcontes a diversos locals de Vic, hem acceptat la proposta de les docents. De fet, l’institut

sol encoratjar els seus alumnes perquè participin a diversos certàmens literaris. Per tant,

participar a un concurs de microcontes entronca amb la manera de fer del centre.

1En concret, la seqüència es destina a dos grups-classe. Al treball, però, se’n parla d’un perquè la programació és la

mateixa per als dos grups. A l’hora d’implementar-la, però, es faran els canvis oportuns en funció de les necessitats de cada grup d’alumnes. 2 El concurs es titula “No em ratllis”, motiu pel qual la nostra seqüència també s’anomena així. Es pot consultar

informació sobre el concurs a: http://www.llegircruilla.cat/concursnoemratllis/


2

En relació amb els continguts i el producte, ens sembla que el microconte és una forma literària

a la qual els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Jaume Callís no estan avesats. Pensem que

treballar-lo pot tenir un poder motivador en l’aprenentatge dels estudiants, sobretot per la

seva brevetat. Els adolescents estan acostumats a una vida molt immediata, molt interactiva i

visual, a rebre molts estímuls. Un producte com el microconte ens permet treballar

literàriament i creativament en aquest sentit, atès que és un producte literari intens, impactant

i, sobretot, directe.

El plantejament del projecte intenta aportar canvis en el funcionament a l’aula, que

habitualment es basa en la classe tradicional, amb explicacions teòriques dels docents,

correccions i alguns exercicis individuals. La seqüència pretén fomentar el treball entre iguals i

la creació literària dins l’aula —i no fora de l’horari escolar, moment en què se sol produir

l’escriptura creativa. Alhora, la seqüència planteja canvis pel que fa a l’avaluació, que al centre

acostuma a ser final però no formativa.

2. Quadres-resum

Esquema general

Curs 4t d’ESO (2 grups-classe)

Nombre de sessions 7, d’1 hora de durada, al llarg de 2 setmanes i mitja

Productes Individualment: elaboració d’un microconte A nivell grupal: elaboració d’una antologia de microcontes

Destinataris Comunitat educativa, concurs literari

Metodologia de treball Seqüència didàctica + Treball individual, en petit grup, en gran grup + Ús d’eines TIC-TAC

Avaluació Formativa

Objectius d’aprenentatge generals

● Combinar les diferents habilitats lingüístiques —la

lectura, l’escriptura, l’oralitat— en relació amb la creació


3

literària.

● Familiaritzar-se amb el microconte com a gènere literari i

ser capaç d’identificar les seves marques lingüístico-

literàries; en concret, comprendre la caracterització

formal i temàtica dels microcontes.

● Experimentar els recursos lingüístico-literaris

caracteritzadors del microconte com a gènere discursiu.

Usar, en les creacions de l’alumnat, alguns d’aquests

recursos com a sabers metaliteraris adquirits.

● Desenvolupar la capacitat de síntesi en la composició

escrita.

● Participar en una activitat de relació i projecció social en

un context real per a l’alumne.

● Participar activament en la regulació dels processos de

comprensió i aprenentatge, tant individuals com

col·lectius.

● Conèixer autors clàssics i nous autors que han conreat

aquest gènere, tant en literatura universal com en

literatura catalana.

Procés de treball

● Sessió 1: Presentació + presa de contacte amb el microconte

● Sessió 2: Consulta de les bases del concurs + treball al voltant del microconte "El dinosaurio"

● Sessió 3: Lectura i anàlisi de microcontes + caracterització del microconte

● Sessió 4: Esquema i escriptura —primer esbós— del microconte


4

● Sessió 5: Escriptura del microconte (segon esbós) + exercicis d'ensinistrament

● Sessió 6: Escriptura (final) del microconte

● Sessió 7: Presentació de la feina feta + valoració i tancament de la seqüència

3. Desenvolupament de la seqüència

Sessió 1

a. Presentació

La sessió pretén presentar la seqüència didàctica als alumnes, que entenguin què es farà i

com es farà, i motivar-los per a la feina que hauran de fer. Posteriorment, es vol que els

alumnes entrin en contacte amb el microconte.

b. Objectius d’aprenentatge

- Conèixer i comprendre textos d’un gènere narratiu nou i sorprenent pels alumnes.

- Participar en una situació comunicativa oral per construir un aprenentatge comú.

- Conèixer i utilitzar recursos TIC en pro de la recerca d’informació vàlida i útil.

c. Activitats i metodologia

1. Presentació de la seqüència

En primer lloc, i amb no més de 10 minuts3, es presenta la seqüència didàctica.

Cal especificar-ne els aspectes importants. Per exemple, què es farà (productes),

quins són els destinataris (projecció social), quins són els objectius, quantes

3En tot el document es presenta una temporització aproximada. A cada sessió es compta només amb uns 50

minuts, que és el temps real de classe si es té en compte el canvi de classe i el temps que cal per engegar una sessió.


5

sessions ocuparà el projecte i de quina manera es treballarà (individualment, a

partir de grups de treball…), etc. També cal que quedi clar que al concurs s’hi

presentaran 10 microcontes per classe, i que la tria d’aquests 10 textos la faran

els alumnes. També cal esmentar que el mode de treball serà grupal en un

principi i, més endavant, individual.4 Perquè tot plegat quedi ben clar, es

projecta un Powerpoint5 mentre s’explica i es dóna als alumnes un document

amb la informació.6 També s’explica als alumnes que comptaran amb una

plataforma Moodle creada com a suport d’aquest projecte. Allà s’hi recullen tots

els materials necessaris per dur-lo a terme.

2. Presa de contacte amb el microconte

Es planteja un exercici d’activació dels coneixements dels alumnes.

Primerament, i amb 10 minuts, els estudiants fan una cerca a l’ordinador sobre

què és el microconte. Per fer-ho, se’ls dóna una llista de pàgines per consultar:

http://www.llegircruilla.cat/2013/04/que-es-un-microconte-per-flavia-company/

http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/?p=231

www.literaturasm.com/Microrrelatos.html

http://www.fundacioars.org/quadern/quadern-167/microconte.html

Pàgines habituals de presentacions: Prezi, Slideshare.

Plataformes de blogs: Blogspot, Wordpress.

A partir de la informació trobada caldria poder respondre, oralment i de manera

conjunta, amb 15 minuts de marge, algunes de les preguntes que apareixen en

un qüestionari elaborat per entrar en contacte amb el microconte.

4 El treball individual pel que fa al producte final és una petició de les tutores de pràctiques del centre.

5 Tenim previst usar el Powerpoint com a suport a cada sessió. En les sessions que no el necessitem per fer les

activitats, pretenem usar-lo per projectar el títol que hem associat a cada sessió, perquè els estudiants sàpiguen, en tot moment, en què se centra el treball del dia. 6 Tots els materials que es vagin esmentant en aquest treball es troben inserits a l’apartat d’annexos.


6

Segonament, es destina 20 minuts a la lectura de tres microcontes que es

presenten en un full per a cada alumne. Un cop llegits els textos, es pretén

reflexionar al seu voltant a partir de diverses preguntes que els docents poden

activar.7

Per últim, pretenem presentar als estudiants diverses antologies de microcontes

perquè puguin manejar-les, i veure com són.8

d. Organització de l’aula9

Aquesta primera sessió es fa a l’aula d’informàtica, on es pot usar un ordinador per cada

dos alumnes.

Sessió 2

a. Presentació

Feta la presentació de la seqüència i una breu aproximació al microconte, es pretén que els

alumnes consultin les bases del concurs de l’editorial Cruïlla i, després, es vol plantejar un

treball al voltant del microconte “El dinousaurio” de Monterroso.


Per a l’activitat 1:

- Comprendre un text informatiu i saber extreure’n la informació rellevant en funció

de l’objectiu pel qual es llegeix el text —en aquest cas, saber extreure la informació

necessària per participar al concurs de microcontes.

Per a l’activitat 2:

7 Tant el qüestionari com aquestes preguntes proposen una bateria de qüestions que no seran totes abordades a

l’activitat. La idea és poder tenir un marge suficient de preguntes per activar les que els docents creguin oportunes. En tots dos casos deixem cert marge a la improvisació d’algunes qüestions a l’hora d’implementar la sessió. 8Aquesta activitat, que no té perquè ocupar més de 10 minuts, es duu a terme a la primera sessió o, en el cas que

no hi hagi temps, en alguna de les altres sessions del principi de la seqüència. 9Aquest apartat només s’inclou si es preveuen canvis a la organització habitual de l’aula.


7

- Interpretar un microconte i veure com les possibilitats d’interpretació són diverses.

- Caracteritzar el microconte “El dinosaurio” pel que fa al seu títol, els personatges i el

fragmentarisme.

- Prendre consciència de la importància del microconte “El dinosaurio” i del seu autor

en la història del microconte.


1. Consulta de les bases del concurs de microcontes

Es vol que els alumnes consultin les bases del concurs de microcontes tal com ho farien

si, en la vida extraescolar i pel seu compte, volguessin participar al concurs. Per això, es

dóna als alumnes dos enllaços als quals poden accedir per extreure la informació que es

demana a la graella que se’ls proporciona. Es destinen uns 20 minuts per fer l’activitat i

els professors aniran resolent simultàniament a la recerca els possibles dubtes o

inquietuds que sorgeixin.

Enllaços de consulta:

http://www.cruilla.cat/ver_noticia.aspx?id=11690

http://www.llegircruilla.cat/wp-content/uploads/2014/10/Bases-del-

concurs-No-em-ratllis-2ed1.pdf

2. Treball al voltant del microconte “El dinosaurio”

Durant els 30 minuts restants, es fa la lectura del microconte “El dinosaurio”, que es

presenta projectat. Posteriorment, s’activa una reflexió grupal del contingut del text

perquè cadascú pensi què li insinua el text, com s’ha imaginat la història, quin podria

ser el final… Es comparteixen les diverses interpretacions del text i els docents fan notar

que aquesta és una de les característiques dels microcontes. També s’intenta que els

alumnes reflexionin sobre la importància del títol i sobre els personatges, així com sobre

el fragmentarisme del microconte, en el sentit que el final és obert per prestar-se a

interpretacions diverses.


8

A continuació es dóna als alumnes un full amb diversos microcontes sobre “El

dinosaurio”. S’intenta veure què hi ha de nou a cada versió i com es diferencien entre

elles; i prendre consciència de la importància del microconte que s’està treballant.

Encara que no creguem que hi hagi temps de res més, plantegem una activitat

complementària per si n’hi hagués. En cas que no es dugui a terme a l’aula, sempre es

pot plantejar de fer voluntàriament a casa, ja que s’intentarà penjar a la plataforma

Moodle de què disposa el centre escolar. Es tracta de veure algunes versions del

microconte de Monterroso en format audiovisual, com a feedback de l’exercici

interpretatiu que han estat fent els alumnes.

https://www.youtube.com/watch?v=D704DgenDYA

https://www.youtube.com/watch?v=qtFJZqoRLHg

d. Organització de l’aula

La sessió es duu a terme en una aula d’informàtica. A l’hora d’iniciar la segona activitat,

s’intenta disposar les cadires en forma circular, a mode de tertúlia literària.

Sessió 3

a. Presentació

La tercera sessió pretén modelar el producte final individual. Per això, es planteja que

els alumnes llegeixin i analitzin diversos microcontes de diferents autors per tal que en

puguin extreure les seves característiques principals.


- Analitzar diversos microcontes i descobrir-ne les característiques següents:

estructura, condensació narrativa i llenguatge, temàtica, humor, personatges.10

10

Cal tenir en compte que en la sessió anterior s’haurà comentat la característica de la brevetat, del fragmentarisme i la importància del títol. Per tant, aquestes característiques també es poden reprendre, a la sessió 3.


9

- Diferenciar els diversos microcontes llegits en funció d’aquestes característiques.

- Conèixer alguns dels autors —contemporanis o no; de literatura universal i

catalana— que han conreat el microconte.


Es dedica 30 minuts a la lectura de microcontes i a la descoberta de característiques. El

treball es fa en grups (d’entre 4 o 5 alumnes). A cada grup de treball se li atribueixen uns

textos que contenen una característica determinada dels microcontes. Es tracta que

extreguin aquesta característica a partir de l’anàlisi i amb el guiatge dels docents. En el

cas que un grup ja hagi descobert la característica que li pertocava, se li atribuirà un

altre conjunt de microcontes perquè n’extreguin una altra característica. Cal que els

alumnes anotin en un full la/les característica o característiques que aflorin de la seva

lectura i la justifiquin a partir dels microcontes que han llegit.

Es destina 20 minuts a posar en comú, oralment, les característiques extretes per cada

grup de treball. Per tant, es planteja, aquí, el treball cooperatiu com a manera

d’aconseguir un material amb algunes de les característiques del microconte, que serà la

base perquè els alumnes puguin confeccionar els seus propis microcontes.

Sessió 4

a.Presentació

La quarta sessió suposa el pas de la lectura de microcontes a l’escriptura d’un

microconte. Per tant, implica iniciar la fase de creació literària. Per fer-ho, es proposa

esquematitzar el microconte que els estudiants volen escriure i fer-ne una primera

versió.


- Esquematitzar una estructura narrativa.

- Aplicar, en la creació literària, algunes de les característiques del microconte.


10

- Prendre l’autoavaluació com una eina de millora recursiva i com una oportunitat

d’aprenentatge i d’autoregulació.

c. Activitats

1. Esquematització del microconte

L’activitat es planteja per ajudar els alumnes a iniciar l’escriptura del seu microconte.

Per això, durant 5 minuts els docents donen indicacions i pistes sobre com els estudiants

poden començar a escriure. També es dóna alguna pista en relació amb l’expressió “No

em ratllis”, que els pot inspirar per acotar el que volen escriure. I es modela una

esquematització de l’estructura d’un microconte. Posteriorment, es demana als alumnes

que esquematitzin l’estructura del microconte en uns 10 minuts.

2. Primer esbós del microconte i autoavaluació

Es deixa uns 35 minuts perquè els alumnes comencin a escriure el microconte en base a

l’esquema que han dissenyat. És una activitat individual tot i que els alumnes es poden

ajudar entre ells. Els docents també els ajuden en el que creuen necessari.11 Un cop han

fet el primer esbós d’escriptura, se’ls passa una rúbrica d’autoavaluació.

Per a aquesta sessió, els docents porten alguns diccionaris per si els pot servir d’ajuda

als alumnes.12 També projecten les característiques que els alumnes van descobrir sobre

els microcontes el dia anterior perquè els serveixin de guia.

Som conscients que els ritmes d’escriptura poden ser molt diferents. Per això, en el cas

que algun alumne acabi tota la feina abans d’hora, se’l pot encoratjar a ajudar algun

company seu. També se li pot proposar llegir alguns microcontes d’antologies que els

docents porten. Cal tenir en compte, però, que la tasca dels docents és ajudar-los a

11

Aquesta ajuda és recurrent en totes les sessions i especialment en les d’escriptura (sessió 4, 5 i 6). 12

De fet, els docents van portant material per a cada sessió d’escriptura, i el van modificant i/o ampliant en funció de les necessitats dels alumnes en l’escriptura del microconte.


11

revisar profundament els microcontes, encara que en sigui la primera versió. Si hi ha

algun alumne que no ha tingut temps d’acabar la feina, se li pot demanar que l’acabi en

horari extraescolar.13

e. Avaluació

Com s’ha pogut veure, es planteja una autoavaluació perquè posteriorment cada

alumne pugui millorar la seva primera versió del microconte. A part, els docents revisen

els microcontes per plantejar, per a la propera sessió, algun exercici d’ensinistrament

que neix a partir de la detecció, gràcies a la lectura i la revisió dels microcontes, de

necessitats d’aprenentatge.

Sessió 5

a. Presentació

La sessió contempla l’escriptura del segon esbós del microconte.



- Prendre l’avaluació com una eina de millora recursiva i com una oportunitat

d’aprenentatge.


1. Reescriptura del microconte

Es tracta que, amb 30 minuts, els alumnes revisin la primera versió del seu microconte a

partir de l’autoavaluació que van fer a la sessió anterior. Com abans, els docents ajuden els

estudiants en aquesta revisió i millora del seu text.

13

S’intenta tenir en compte els diferents ritmes de treball dels estudiants a les 3 sessions d’escriptura. En el cas que les activitats alternatives per compensar els diversos ritmes no siguin suficients o adequades, se n’establiran altres.


12

2. Coavaluació de la segona versió del microconte

Es tracta d’una activitat de coavaluació. A l’inici de la sessió els alumnes milloren el seu

primer esbós a partir de la rúbrica que ells mateixos van omplir al finalitzar l’anterior sessió.

Un cop el text ha evolucionat, apareix la necessitat d’inserir una activitat cooperativa: per

parelles, els alumnes llegiran el seu microconte a un company, i cadascú omple una segona

rúbrica per intentar incidir positivament en la millora del text d’un company.

d. Avaluació

Com s’ha vist, en aquesta sessió es planteja una coavaluació perquè els alumnes puguin

veure les creacions dels seus companys i es puguin ajudar entre ells. A part, els docents es

queden una còpia dels microcontes per plantejar, per a la propera sessió, algun exercici

d’ensinistrament extra si fos necessari.

Sessió 6

a. Presentació

La sessió planteja l’escriptura de la versió final del microconte.



- Prendre l’avaluació com una eina de millora recursiva i com una oportunitat

d’aprenentatge.


Es demana als alumnes que revisin el seu microconte i que, a partir de la rúbrica d’avaluació

que van fer els seus companys, millorin el text. Els alumnes envien les versions finals dels


13

microcontes a una adreça de correu electrònic que s’activa per a l’ocasió. D’aquesta

manera, els docents poden, posteriorment, penjar tots els documents al Moodle de

l’activitat perquè puguin ser llegits pels alumnes.

Al final de la sessió es dediquen 10 minuts a explicar la tasca que s’encomana als alumnes

per fer fora de l’aula. Es tracta que cada alumne llegeixi 8 textos que se li hauran adjudicat i

els valorin a partir d’una puntuació estipulada pels docents. Amb aquesta activitat, es

fomenta que els estudiants llegeixin les creacions dels seus companys, ho facin de manera

crítica i, a més, participin en la decisió dels microcontes que es presentaran al concurs de

l’editorial Cruïlla.

d. Avaluació

En aquest punt de la seqüència, els docents, que han anat revisant cada versió dels

microcontes dels alumnes, valoren el procés que han seguit els alumnes en relació amb els

objectius d’aprenentatge que s’han anat especificant en tot el document.

Sessió 7

a. Presentació

Es tracta de fer una sessió de valoració del que s’ha fet fins ara i de tancament de la

seqüència didàctica.


- Prendre consciència i avaluar el procés de feina dut a terme i de l’aprenentatge

realitzat.



14

1.Lectura dels 10 relats que es presentaran al concurs

Es fa una lectura dels 10 microcontes que han sortit guanyadors per presentar al

concurs de l’editorial Cruïlla. Es comenta cada conte, i es fomenta que els alumnes

comentin què els ha semblat el microconte dels companys. L’activitat dura uns 35

minuts.

2. Valoració de la seqüència

Finalment, durant els 15 minuts restants, s’activa una reflexió grupal sobre la seqüència

didàctica en general. Per fer-ho, els docents plantegen un seguit de qüestions

relacionades amb el procés de treball, l’interès dels alumnes pel microconte, etc.

d. Organització de l’aula

Plantegem fer l’activitat a l’aula però amb una distribució circular de les cadires per

poder fomentar la participació en la valoració general de la seqüència didàctica.

e. Avaluació

Els docents extreuen feedback del procés general de la seqüència didàctica gràcies a la

posada en comú grupal sobre el projecte.


15

ANNEXOS

Sessió 1

1.1.Pla de treball (PPT)14

1.2.Qüestionari d’activació de coneixement previs

1. Què és un gènere literari? Quins coneixes?

2. Què és la narrativa? En coneixes algun subgènere?

3. El conte: què és la narrativa breu?

4. Quins tipus de contes coneixes?

5. Et diuen res aquestes característiques: tradicional, oral, lliçó moral...

6. Quin llenguatge utilitzen?

7. Tenen estructura?

8. Com es deuen descriure els personatges? I els espais? I el temps?

9. Quina temàtica deuen tractar?

1.3. Eina per explicar el microconte

Explicació a partir de les exclusions.

Què no és un microconte?

Text verbal (més verbalitat): perquè exclou els no verbals com pel·lícules,

anuncis, pintures, etc...

Microtext (més brevetat): perquè exclou formes textuals extenses com la

novel·la, el reportatge, l’assaig, etc...

Minificció (més ficcionalitat): perquè exclou formes NO literàries com una nota

de premsa, un anunci per paraules o unes instruccions, etc...

14

El Powerpoint es trova adjunt al correu que usem per entregar aquest document.


16

Microconte (més narrativitat): perquè exclou formes literàries breus NO

narratives com els poemes o petits textos destinats a la representació.

1.4.Llistat de webs per cercar informació (PPT)

1.5.Microcontes d’exemple.

1. El drama del desencantado (Gabriel García-Márquez)

...el drama del desencantado que se arrojó a la calledesde el décimo piso, y a medida

que caíaibaviendo a través de las ventanas la intimidad de susvecinos, las

pequeñastragediasdomésticas, los amores furtivos, los breves instantes de felicidad,

cuyasnoticias no habíanllegadonuncahasta la escalera común, de modo que en el

instante de reventarse contra el pavimento de la callehabíacambiado por completo

suconcepción del mundo, y habíallegado a la conclusión de que aquella vida que

abandonaba para siempre por la puerta falsa valía la pena de ser vivida.

2. L’exprés (Pere Calders)

Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que

els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.

3. Lenta persecució (Sílvia Romero)

–Al lladre! Al lladre! –cridà la víctima, nua i tota esparverada.

–Digui’m què li ha robat? –preguntà el policiaamb el bloc a la mà.

–Que no veu què m’ha robat? –s’exclamà el pobrecargol assenyalant el llimac.


17

1.6.Qüestions en relació amb els textos presentats a l’aula

Sobre el microconte de Gabriel García-Márquez (a nivell de contingut):

● Quin és el veritable drama del protagonista?

● Per què ha canviat, la seva concepció del món?

● En quin sentit el protagonista abandona la vida per la porta falsa?

Sobre el microconte de Calders:

● Comentari del que és un “exprés”.

● Per què ningú no tenia el costum d’anunciar l’hora d’arribada del tren al personatge

de la història? De quina condició humana o comportament humà parla el text?

Sobre el microconte de Sílvia Romero:

● Quin sentit pren el títol, en relació amb el text?

● Comenteu la diferència entre un cargol i un llimac, i el fet que la víctima vagi

despullada.

Sessió 2

2.1. Webs on consultar les bases del concurs literari (PPT)

2.2. Graella d’informacions per participar al concurs literari

Demanda d’informació Resposta

Hi ha un títol obligatori. Quin és?

Llargada màxima del text

Sintagma que ha d’aparèixer al text

Requisit d’autentificació


18

Llengua d’escriptura

Categoria a la qual pertanys

Període de presentació dels

microcontes

Mode de tramesa dels microcontes i

requisits de la tramesa

Premi (per a l’alumne i per al centre

escolar)

Jurat

Dia del veredicte

Plataforma de publicació dels

microcontes guanyadors

Permisos

Motius d’exclusió al concurs

2.3. Microconte “El dinosaurio” (PPT)

2.4. Recull de microcontes basats en “El dinosaurio”

Los dinosaurios, el dinosaurio

Cada soñador (¿o habría que decirdurmiente?) tienesudinosaurio, aunque lo común es

que no lo encuentre al despertar. Soñadores impacientes despiertansiempre antes de

que susdinosaurios lleguen, y dinosaurios impacientes se van antes de que

sussoñadoresdespierten. Lo admirable del cuento de Monterroso consiste en presentar

el único caso en el que el tiempo del soñadorcoincidió con la paciencia de sudinosaurio

y la impaciencia de un considerable número de lectores. (Raúl Brasca)


19

Otrodinosaurio

Cuando el dinosauriodespertó, los diosestodavíaestaban allí, inventando a la carrera el

resto del mundo. (Eduardo Berti)

El dinosaurioeducado

Cuandodespertó, el dinosaurioledijo: "Buenos días". (Fabián Vique)

El dinosaurio

Cuandodespertó, suspiróaliviado: el dinosaurioya no estaba allí. (Pablo Urbany)

Cien

Al despertar, Augusto Monterroso se habíaconvertido en un dinosaurio. “Te noto mala

cara”, ledijo Gregorio Samsa, que tambiénestaba en la cocina’. ( José María Merino)

Homenaje a Monterroso

Cuando el tiranosuariorexdespertó, el dinosaurioya no estabaahí.

(Gabriel Giménez Eman)

Versión tràgica del dinosaurio

Nuncadespertó. (C. Cortés Amador)

El dinosaurio

El dinosaurioestabayahasta las narices. (Hipólito G. Navarro)

2.5. Versions de “El dinosaurio” en format audiovisual (PPT)


20

Sessió 3

3.1.Antologia de microcontes

CARACTERÍSTIQUES

Importància del títol La última cena (Ángel García Galiano)

El conde me ha invitado a sucastillo. Naturalmenteyo llevaré

la bebida.

El sabor de una medialuna a las nueve de la mañana en un

viejocafé de barriodonde a los 97 años Rodolfo

Mondolfotodavía se reúne con susamigos los miércoles a la

tarde (Luis Valenzuela)

Québueno!

Luis XIV (Juan Pedro Aparicio)

Yo.

Concessió (Víctor Lorenzo)

L’ancià demana el desig, acluca els ulls, i esperançat bufa les

espelmes del pastís del seu vuitantè aniversari. Quan els

obre, les veu totes apagades. Les vint.

Estructura i

fragmentarisme

Balanç (Pere Calders)

Tot just quan estava a punt d'abastar la galleda, va fallar-li

una cama i caigué al pou.Mentre queia, va passar-li allò tan

conegut de veure d'un cop d'ull tota la seva vida. I la va

trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de

manera que s'empassà l'aigua d'ofegar-se amb una exemplar


21

resignació.

Vacances Paradisíaques (Daniel Boada)

Es va llevar tard. Va agafar un parell de peces de fruita i es va

dirigir directament cap a la platja. Sota la calor del sol,

estirat a la sorra molt a prop del mar, no va poder evitar

pensar en tots els anys que havia desitjat tenir unes

vacances com aquelles. Temps lliure, hores per perdre

prenent el sol, tranquil·litat i pau després d'anys d'una feina

atrafegada i estressant. Dies sencers per dedicar-se a ell

mateix. Va recordar totes les ocasions en què havia somiat

poder escapolir-se de tot i passar una bona temporada en un

lloc paradisíac com aquest. Lentament es va incorporar una

mica a la sorra i va mossegar la fruita. El sol picava de valent

i va decidir retirar-se a l'ombra de la palmera. Llavors se li va

escapar una llàgrima mentre pensava que ja estava bé, que

ja portava tres anys en aquella illa. Que es tornaria boig si no

el rescataven aviat.

L’últim dia (Daniel Boada)

De seguida que va arribar a la feina es va adonar que alguna

cosa no anava bé. Va treure el cap per la porta del despatx

de la secretària i va veure que parlava per telèfon. La noia

intentava calmar la persona que hi havia a l'altra banda i ell

va saber de seguida que es tractava de la seva dona. Alguna

cosa horrible havia passat a casa seva. No va esperar cap

explicació. Es va precipitar al carrer i va començar a córrer

cap a casa. Va intentar agafar un taxi però cap no es va


22

aturar. Suat i quasi sense alè va pujar les escales i va entrar

al pis topant amb les parets. De cop ho va veure clar: la seva

dona s'estava dreta al costat del llit i abraçava els seus dos

fills. Tots tres ploraven en veure el metge que estava firmant

l'acta de defunció. Tot era molt estrany però no es va

sorprendre en veure el seu propi cadàver estès al damunt

del llit.

Brevetat i condensació

narrativa

Pallasso (Sònia Ainós)

L’avi n’ha fet vuitanta-vuit, i per celebrar-ho porta els seus

néts al circ. A l’entrar a la carpa recorda la primera vegada

que, amb cinc anys, ell hi va anar.

Recorda l’olor, els lleons, els trapezistes, i sobretot la por

que li va fer el pallasso. Somriu, com li podia fer por… A

meitat de la funció anuncien el pallasso. Quan

surt, els nens no tenen cap por, ell sí. És el mateix pallasso.

Discreció (Pere Calders)

Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar

molèsties, que ja pensaria a casa.

Mensaje (Thomas BaileyAldrich)

Una mujerestásentada sola en una casa. Sabe que no

haynadiemás en el mundo: todos los otrosseres han muerto.

Golpean a la puerta.

Els personatges No se sap mai (Pere Calders)

De les quatre rodes del cotxe, n’hi havia una que girava al

revés. Però era la bona, perquè provava d’allunyar-se d’una

corba que ens va desmanegar a tots.


23

Realització professional (Ana Maria Villalonga)

La meva feina m’agrada, no em malentengueu. Però és

esgotadora. No tinc ajuda ni festes. Només treballar,

treballar... Viatjo a totes hores, amb aquest estri amunt i

avall. Tant és que plogui o nevi, faci fred o calor.

La tasca més habitual és la “individual”. El tu a tu, diguéssim.

Facilíssima, però avorrida. La ranera, la crispació de mans...

Sempre igual.

Ara, en canvi... Oh!

Ara em toca un setge! Genial!

En general m’agraden els afers col·lectius. Desastres

naturals, accidents. Però acaben resultant monòtons:

tothom ofegat, cremat o estavellat. Per contra, els setges!

Oh, em fan xalar! Troia, Numància, Jericó... Quins records!

Un setge dóna molt de si, exigeix varietat: epidèmies, fam,

batalles, assassinats. Els visito a tothora i intento allargar-los

tant com puc.

També em van bé per relaxar-me, que falta em fa. Estic tipa

de carregar pes. Com que en un setge ja em coneixen, la puc

deixar en un racó.

En un setge, per fi, no em cal anar tot el dia amb la dalla a la

mà.

Vampirs (Daniel Boada)

Esclar que li agradaven les pel·lícules de vampirs, es podia

passar el dia sencer a casa mirant-ne una darrere l'altra. Les

trobava fascinants. Sobretot les de de la Universal en blanc i


24

negre amb en Bela Lugosi sempre tan elegant. Però era

precisament això l'únic que el posava nerviós dels vampirs

del cinema, aquesta elegància, aquells vestits tan ben

posats, les corbates tan al seu lloc. Eren les 11 de la nit quan

va apagar el DVD. Es va arreglar com va poder i va sortir al

carrer a buscar la seva víctima diària. Va veure una noia

solitària uns carrers més enllà. Abans de precipitar-se

damunt seu encara va tornar a pensar en els elegants

vampirs de cinema. Era absurd! Com podien anar tan

arreglats si els vampirs no es veuen reflectits al mirall?

El globo (Miguel Saiz)

Mientrassubía y subía, el globolloraba al ver que se les

escapaba el niño.

Temàtica (l’humor) L’hora en punt (Pere Calders)

La mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que

no li havia donat hora. —És que l’hora la dono jo —va

respondre-li la mort. —No sempre, no sempre... —replicà

ell—. Ara, per exemple, tinc l’agenda plena i a vós no us ve

d’un dia. Però a mi sí. Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts

de cinc, i quedarem per una data. —És irregular, no puc fer-

ho. Va contra els reglaments —digué la gran senyora. —Apa,

bah! —es defensà ell, tot empenyent-la suaument cap a la

porta. Amb la feinada que teniu no em direu pas que

depeneu d’un difunt puntual. En canvi, jo tinc compromisos

inajornables. I la mort se’n va anar amb la calavera entre les

cames, sense saber-se’n avenir. No li havia passat mai.


25

Hablaba y hablaba…(Max Aub)

Hablaba, y hablaba, y hablaba, y hablaba, y hablaba, y

hablaba, y hablaba. Y vengahablar. Yosoy una mujer de mi

casa. Pero aquella criada gorda no hacíamás que hablar, y

hablar, y hablar. Estuvierayodondeestuviera, venía y

empezaba a hablar. Hablaba de todo y de cualquier cosa, lo

mismoledaba. ¿Despedirla por eso? Hubieratenido que

pagarlesus tres meses. Ademáshubiesesidomuycapaz de

echarme mal de ojo. Hasta en el baño: que si esto, que si

aquello, que si lo de másallá. Le metí la toalla en la boca para

que se callara. No murió de eso, sino de no hablar: se

lereventaron las palabras por dentro.

El llenguatge La decisió (Jesús Maria Tibau)

Fa molts anys que comparteixen llit, potser massa, i aquesta

nit li pensa donar l'última oportunitat. Així de rotund, jugar-

s'ho tot a cara o creu, o caixa o faixa. Vist des de la distància,

pot semblar excessivament dràstic, però és que ja ha pres

consciència que el temps passat no torna, que es troba en

una edat on els dubtes es paguen cars i, en el pitjor dels

casos, són letals.

Demà al matí, quan obri els ulls, amb la tènue llum que

travessarà la cortina, sabrà si l’ultimàtum ha tingut efecte. Si

el coixí no es manifesta en un sentit o en un altre, trencaran

per sempre relacions i, en un gest de condescendència, el

desterrarà a l’habitació de convidats. Massa nits fent-li

consultes, massa matins sense resposta. A partir de llavors,


26

assumirà ell mateix les seves decisions.

Nus (Esther Blanco Ribot)

Sento la clau al pany. S’enferritja. No he passat la balda!

Joan estossega. Va cuit. Sempre hi va. Entra. Suo molt. Nua i

paralitzada pel terror escolto com grinyolen les xarneres de

l’habitació dels nens. Dormen, ells rai... Els fa un petó?

Tanca. Camina insegur pel passadís. Empassega amb el

sabater. Tot és tan previsible! Ara és al lavabo. Al de

cortesia. Em fa l’efecte que des del meu patíbul ensumo el

pixum fètid de cervesa. Fa ombra a l’escletxa de sota de la

porta del nostre dormitori. El cor m’explotarà. Per què no

ho he aturat abans? Tenir aquest home aquí és del tot

suïcida. La maleïda rotija l’ennuega. Se seu als peus del llit

per descordar-se les Tod’s. Les rebot contra el

sòcol. Malaguanyades! Tinc tots els músculs engarrotats. Si

em moc per desentumir-me sabrà que estic desperta. No em

convé. Gens. Noto el fregadís de la roba mentre es despulla.

La llença a terra. En picar-hi, la sivella del cinturó fa una

fressa metàl·lica que m’esmussa. S’estira, nu, sobre del llit.

Volta cap aquí, volta cap allà. Que s’aturi, si us plau!

Tres quarts d’hora més tard, quan els ronquets ja són

eixordadors, a les enfosques, acompanyo Pere a l’entrada. Ja

s’havia adormit. També nu, sota del llit.

Sessió 4

4.1. Característiques del microconte (PPT)

4.2. Rúbrica d’autovaluació


27

Avaluació Comentaris

Valora el microconte pel que fa a les

característiques requerides al concurs

(nombre de mots, títol, expressió

obligatòria…).

L’estructura narrativa presenta clarament un

plantejament, un nus i un desenllaç? Què

s’explica a cada part?

El microconte planteja de manera clara una

temàtica? Quina és?

De quina manera la temàtica està

relacionada amb la condició humana?

El microconte presenta diferents

personatges? Quants? Quins són?

Has detectat errors ortogràfics en

l’escriptura del microconte? Si és que sí,

indica els tres que consideris més

importants.

Com són les frases que trobes al microconte?

Són clares i entenedores? Podries indicar les

que creus que es podrien millorar?

Altres qüestions. Hi ha algun altre aspecte

que vulguis comentar? Fes-ho amb la

màxima precisió possible.


28

Sessió 5

5.1. Exercicis d’ensinistrament (en funció d’errors detectats al primer esbós)

5.2. Pauta de coavaluació

Avaluació Comentaris

Valora si detectes dificultats en

l’adequació del microconte a la brevetat

requerida pel concurs.

Valora si detectes dificultats quan s’inclou

la frase requerida pel concurs.

Creus que l’estructura narrativa presenta

clarament un plantejament, un nus i un

desenllaç? On es podria millorar?

Qui és el narrador del conte? I el

protagonista? Hi ha més personatges?

Quin paper tenen?

Queda clar el tema general del

microconte? El podries dir en una sola

frase?

On succeeix el microconte? És explícit o

es dedueix?

Quin és el conflicte o problema que mou

l’argument del microconte?

Al desenllaç, es presenta la solució al

conflicte, o l’autor ha preferit que el final

fos obert?

L’autor ha utilitzat un vocabulari ric,


29

Sessió 7

7.1. Posada en comú/valoració de les sensacions al llarg de tota la SD

1. T’ha interessat conèixer i llegir un nou gènere literari?

2. T’has sentit còmode a l’hora de crear una història?

3. Creus que disposaves de totes les eines necessàries?

4. T’ha sorprès positivament algun dels textos que han creat els teus companys?

5. Com t’has sentit al llarg de tota la seqüència en relació amb:

a. el tipus d’activitats

b. la metodologia de treball

c. la forma d’avaluar

sense repeticions?

Valora altres qüestions que et semblin

importants.

SD Mireia Sala i Aleix Solà

Documents

Transcript of SD Mireia Sala i Aleix Solà