SD Cristina Julià
Click here to load reader
-
Upload
cervantinos -
Category
Documents
-
view
225 -
download
4
description
Transcript of SD Cristina Julià
1
RECITAL POÈTIC SD PER A 3R ESO
PRÀCTICUM Cristina Julià Carpio i Jordina Selva Monfort
Professor: Rafael Lemus Data: 05/02/15
2
ESQUEMA DE DESENVOLUPAMENT DE LA SD: RECITAL DE
POESIA
Sessió Objectius Activitats Materials Organitza
ció de
l’aula
1
Introductiva.
Identificar els
coneixements
previs i
experiències
personals dels
alumnes sobre
el gènere
poètic.
Compartir
amb els
alumnes els
objectius
d’aprenentatge
del projecte i
quin serà el
producte final.
Presentar els
materials de
treball i
d’avaluació.
Iniciar/obrir
les eines TIC
Conversa pautada.
Mostrar el vídeo model del
producte final. (Amb
l'objectiu que vegin com pot
ser el producte ...un
exemple de la tasca final).
Entregar el dossier de
l'alumne.
Ordinador
amb
connexió a
internet.
Projector.
Dossier de
l'alumne.
Gran
grup.
3
necessàries pel
projecte.
Fomentar el
treball
cooperatiu
com a manera
de construir
coneixements
conjuntament.
Presentar l'espai Wikispaces.
Firma del full de compromís
(annexos 1).
Explicitar que hi haurà una
tasca de caràcter individual
(padlet i diari d'aula) i una
altra en equip: tria i posada
en escena del poema.
Explicitar què vol dir
treballar cooperativament -
interdependència positiva,
responsabilitat individual,
consens).
2
Interpretativa
Escollir la
poesia que
representarà
cada grup a la
tasca final.
Formular
hipòtesis a
partir del títol
Tècnica del Trencaclosques.
Sobres de
colors amb
les poesies.
Dossier de
l’alumne.
Grup
partit: un
d’origen i
un de
treball.
4
de les poesies.
Aprendre a
utilitzar
diferents
recursos per
descobrir el
significat de les
paraules i dels
fragments que
no s'entenen.
Vincular les
poesies amb
emocions,
imatges, sons,
experiències
personals.
Argumentar/
justificar per
què hem
escollit una
fotografia.
Identificació i posada en
comú de les
paraules/fragments
desconegudes. Trobar el
significat mitjançant
diferents estratègies
(inferències, diccionari,
converses).
Padlet1 (Individual)
Tria d'una imatge que ens
remeti a la poesia.
Justificar/argumentar en 50
paraules la tria.
Diccionaris
en paper.
3
Explorativa/
Creació.
Explorar els
diferents
recursos
expressius.
Fomentar la
complicitat, el
sentiment de
pertinença.
Exercicis de cohesió i
dinàmica de grup.
Exercicis teatrals
d'expressió (Especificats al
dossier del professor).
Recull al diari d'aula dels
aprenentatges més rellevants
(50 paraules).
Sala d’actes.
Reproductor
de CD.
Dossier de
l'alumne.
Gran
grup.
Grup
partit.
5
Fomentar
actituds de
respecte cap
els altres i cap
a les
expressions
artístiques i
culturals.
Millorar
l'autoestima i
desenvolupar
la creativitat.
Motivar els
alumnes a
expressar-se i a
comunicar-se
mitjançant
expressions
artístiques.
Ser capaç
d'identificar els
aprenentatges
més rellevants
4
Explorativa/
Creació.
Descobrir la
musicalitat i les
imatges de les
paraules.
Lligam entre
les paraules.
Exercicis d'expressió.
Recull al diari d'aula dels
aprenentatges més rellevants
(50 paraules).
Sala d’actes.
Reproductor
de CD.
Gran
grup.
Grup
partit.
6
Crear imatges
a partir de sons
i paraules.
Representar
moviment-
conceptes.
Ser capaç
d'identificar els
aprenentatges
més rellevants.
5
Creació.
Aplicar els
diferents
recursos ( veu,
gest, expressió
facial...)
expressius per
tal de crear un
producte
artístic que
impliqui les
diferents
disciplines
(música,gest,
veu) a partir
d’un text
poètic.
Crear un
espectacle
poètic.
Ser capaç
d'identificar els
aprenentatges
Exercicis per practicar els
elements paralingüístics,
proxèmics i cinèsics:
• D’escalfament del
cos.
• D'escalfament veu i
respiració.
• De veu i respiració.
• De vocalització.
Projecció de la veu.
Recull al diari d'aula dels
aprenentatges més rellevants
(50 paraules).
Reproductor
de CD
5 faristols.
Sala
d’actes.
Petit grup.
7
més rellevants.
6
Producte
final. Recital
Poètic.
Representar les
poesies en
format recital
poètic.
Padlet2: (Individual)
Tria d'una fotografia del
procés de creació.
Autoavaluació final on
identificar els aprenentatges.
Reproductor
de CD
1 faristol.
Sala
d’actes.
LES EINES TIC
En aquesta seqüència didàctica, s'han fet servir diferents eines TIC. S'ha obert un espai
virtual de treball mitjançant una wiki. En aquest espai els alumnes hi trobaran diferents
materials, com ara el dossier de l'alumne, un recull de poemes i un menú amb espais on
penjar les diferents tasques individuals. Per tal d'introduir la seqüència s'obrirà una conversa
a partir d'un wordle.
Per explicar el funcionament de la wiki s'ha incrustat un tutorial mitjançant Vimeo Les
tasques individuals es pengen a l'eina Padlet.
wikispaces Recital de poesia
8
CRITERIS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
Què avaluarem?
- La cooperació.
- El respecte mutu entre ells.
- La implicació a les sessions.
- El progrés al llarg dels dies.
- Les aportacions individuals a les tasques.
- l'Ús de les TIC (Wikispaces i Padlet)
- La tasca final.
Criteris d’avaluació de les TIC.
Pel que fa als criteris d’avaluació de les TIC, es tindrà en compte el següent:
L’ús del Wikispaces com a eina de treball tant a classe (si cal) com a casa.
Percentatges d’avaluació
Autoavaluació Tasca final
Sessió 6
10%
Diaris d'aula (sistematització dels
aprenentatges)
7,5%
Padlet Sessions 2 i 6
(Ús de les TIC)
7,5%
9
Co-avaluació de la tasca final (Recitació del poema)
10%
Avaluació docent de la tasca final
(Recitació del poema)
50%
Avaluació final identificació dels
aprenentatges
10%
Full d'avaluació d'identificació dels aprenentatges
Explica críticament en un mínim de 100 paraules els aspectes que hem treballat a classe.
Llegeix el següent llistat: indica quines coses creus hem fet (aplicat, explicat, etc.) i valora la
seva utilitat o interès.
1. Hem explorat els propis recursos expressius (modulació de la veu, gest, expressió
facial) per tal de posar en escena un poema. [SÍ / NO]
2. Hem argumentat per què ens ha agradat un poema [SÍ / NO]
3. Hem après a treballar de manera cooperativa. [SÍ / NO]
4. Hem elaborat un diari de classe per recollir els aprenentatges més rellevants. [SÍ /
NO]
5. Hem fet redaccions per millorar l’ortografia. [SÍ / NO]
6. Hem après a treballar amb diferents eines TIC com la Wikispaces i el Padlet. [SÍ /
NO]
7. Hem après mètrica. [SÍ / NO]
8. Hem consultat diccionaris o posat en comú els dubtes sobre vocabulari o sobre el
significat d'algun fragment de la poesia. [SÍ / NO]
10
9. Hem après a escriure poesia. [SÍ / NO]
10. Hem après com fer un text més entonador (entonació, pauses i dicció). [SÍ / NO]
SESSIÓ 2. ANÀLISI POÈTIC
SENSE DORMIR La nit té un pes feixuc malgrat el vol de les estrelles i la transparència de l'aire net. És un gran sac ple de tubercles de records que malda per aixecar-se i no ho aconsegueix. No t'alcis del llit, no fos que t'abismessis en la negror. Corren fantasmes per tot el pis. No apaguis el llum. Espera el dia nou, sense dormir si pots escoltant la tempesta.
Joan Vinyoli
DESOLACIÓ Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí. Brots de migrades fulles coronen el bocí obert i sense entranyes, que de la soca resta; cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se'n la millor part de mi. I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
11
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, i m'aida a esperar l'hora de caure un sol conhort. Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca; sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort.
Joan Alcover
QUIN REBOLCAR-SE AVUI LES ONES Quin rebolcar-se avui totes les ones Escumejant sorroses, desiguals! Com s’estiren i s’alcen tant com poden Per a fugir el gran turment del mar! Tot el mar s’ensombreix i se sorolla, Ones vénen arreu, onades van, Corrent cap a la platja clamoroses, L’escabellada escuma al vent donant.
Joan Maragall
EN BONA COMPANYIA Molts jardins amb peònies, lilàs i pèsols d'olor, són lloc de bon estar, quan ja la llum abaixa la veu i, sense fer remor, pels engorjats del vespre s'allunya la tartana del desesper. El dia torça el coll com una espiga plena. La nit es tota per nosaltres. Encén el vi.
Joan Vinyoli EL GUANY Mai no et rendeixis.
12
Gira't del costat on abans veies el penell que et feia creure en l'últim crit del gall dels boscos. Entra mar negre endins i baixa al fons. Quan pugis, coraller, i t'hagis tret el feixuc escafandre, t'hauràs guanyat una mar llisa i el vol del gavià.
Joan Vinyoli
ELIONOR L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>. La gent se l’estimava, l’Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l’escombra. Els anys, però, a dins la fàbrica es dilueixen en l’opaca grisor de les finestres, i al cap de poc l’Elionor no hauria pas sabut dir d’on li venien les ganes de plorar ni aquella irreprimible sensació de solitud. Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures. L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia predicció de les dones, va créixer, es va casar i va tenir fills. El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar. Encara duia trenes i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>. Miquel Martí Pol
13
CAP AL NO-RES No sé per on camino, sé només que vaig cap al no-res. Fa molt de temps que em destrueixo. No sabré mai on sóc. No podré veure mai la veritable mar al fons. Se'm dóna sols mirar temporalment les coses.
Joan Vinyoli
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
• Cairney (1992) T.H. La creación de contextos de enseñanza que los estimule a la comprensión de los textos literarios.
• Colomer, T (1997) La enseñanza de la comprensión lectora.
• Gallart, M. (2012) Criteris per avaluar una exposició oral. XTEC. Recuperat de
http://www.xtec.cat/~mgallar3/8activitats/0_pautes_generals/criteris%20per%20
avaluar%20una%20exposicio%20oral.pdf el 2 de gener de 2014.
• Martínez, G. (2010) Taller pràctic de lectura en veu alta. VI certamen nacional infantil i
juvenil de lectura en veu alta.
• Palou, J. Bosch, (2005) La llengua oral a l’escola, 10 experiències didàctiques. Barcelona:
Editorial Graó. 43-53.
• Palou, J. Bosch, C. (2005) La llengua oral a l’escola. Barcelona : Editorial Graó. 13-40.
• Pujolàs, P. (2002) Aprendre junts alumnes diferents. Vic: Eumo Editorial. 112.
• Zafeiriadou N. (2009). Drama in language teaching: A challange for creative development. TELT State school advisor. Prefecture of Drama, 23, 4-9.
• Varis autors. (2012) Metodologies inclusives i treball cooperatiu (ICE , UAB). Recuperat de
http://www.ice.udl.es/interi/treball_cooperatiu.pdf el 4 de gener de 2014.