A R X I U B I B L I O G R À F I C D E S A N T E S C R E U S

S A N T E S C R E U S R E V I S T A D E L ' A R X I U BIBLIOGRÀFIC

V O L U M XXI (2004)

SANTES CREUS 2004

A R X I U BIBLIOGRÀFIC D E SANTES CREUS

SANTES CREUS Revista de l 'Arx iu Bibliogràfic

V o l u m X X I (2004)

Santes Creus

2004

S A N T E S C R E U S Revista de VArxiu Bibliogràfic

V o l u m X X I (2004)

Director: el President de la Societat

Plaça cle Sant Bernal Call ió Palau de l'Abat

43815 SANTES CREUS (Tarragona)

A m b la col·laboració de

Ajuntament d'Aiguamúrcia Consell Comarcal de l'Alt Camp

D I P U T A C I Ó D í

T A R R A G O N A

M u s e u d ' H i s t ò r i a de C a t a l u n y a

Caixa Tarragona

Fundació

Edita : A r x i u Bibliogràfic cle Santes Creus Dipòsit legal : T-6-1958

ISSN: 0487-2681

© de les fotos: Servei cle Restauració de B é n s M o b l e s , de l Departament de Cultura cle la Generalitat cle Cata lunya

A u t o r : Carles A y m e r i c h i Barba

Imprès a Arts Gràfiques Bobalà , SL Carrer cle Sant Salvador, S

25005 Lleida

ta redacció de Santes Creus no es responsabilitza de les opinions dels autors.

Sumari

ESTUDIS

La formació i gestió del patrimoni del monestir de Santes Creus a les terres de l'Ebre (segles xn-xm), per A n t o n i Virgi l i 7

Abats obstinats, disputes estèrils. Trencament entre Santes Creus i Vall-digna, per Ferran Garc ia-Ol iver 33

Conflictes entorn de Vils de l'aigua a la Catalunya Nova. per Carol ina Batet C o m p a n y 75

D O C U M E N T A

Enterrament del darrer Montcada a Santes Creus, per Elisabeth B a l d o r . 85

Ressenyes 99

ESTUDIS

S A N T F . S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 -32

La formació í gestió del pat r imoni del monestir de Santes Creus a les terres de l'Ebre

(segles xn-xm)* A N T O N I VIRGILI

Els monestirs cistercencs, implantats en terres catalanes a partir del se-gle XII, afermaren la seva posició a través d 'un continuat procés d'acumulació cle patr imoni . Comtes i representants dels diversos nivells cle l'aristocràcia s'encarregaren d'alimentar aquesta dinàmica mitjançant donacions, sovint molt generoses.

U n dels factors que més poderosament va contribuir a l 'expansió dels dominis monacals fou la incorporació per conquesta d'amplis espais d 'al -Andalus per part de l'aristocràcia feudal . És clara, doncs, la vinculació entre Ja implantació del Cister a l 'Europa feudal i la conquesta, c o m a reflex cle la dinàmica impulsada per la reforma pontif ical (coneguda c o m gregoriana): la construcció de la noció de Christianitas identificada " a m b el poder feudal implantat a l 'Europa Occidenta l i que impl icava l 'acceptació de l 'hegemonia del p o d e r espiritual sobre el temporal ; el poder del papat per sobre dels prínceps i senyors feudals.

E n aquest mateix context acaba de perfilar-se la noció de croada, entesa c o m u n moviment inspirat i fomentat pe l papat i executat per l'aristocràcia feudal (els membres de la qual esdevenien milites Christí) amb l'objectiu de dilatar l 'espai cle la cristiandat a costa dels seus veïns, musulmans o pagans?

A l - A n d a l u s no s'escapà d'aquesta dinàmica, i en especial, a partir del se-gle xi . La conseqüència més visible de l col·lapse del califat cle Còrdova fou la seva fragmentació política i territorial en taifes (muluk al tawaif), enfrontades sovint entre elles. Des d'aleshores, la superioritat militar feudal fou ja incontestable i es manifestà en diverses formes d'agressió: hosts i cavalcades, i també pàries —pagades amb m o n e d a d ' o r — amb la finalitat d 'acumular botí. Només els estats almoràvit,

* Conferència pronunciada a la sala del refetó del monestir de Santes Creus el 20 cle juny cle 2004 . Una versió més reduïda d'aquest article l'he publicat amb el títol "El Monestir cle Santes Creus i Tortosa (segles xii-xiiO". La Resclosa. 6. Centre d'Estudis del Gaià, Vila-rodona, 2 0 0 2 , 3 5 - 4 5 .

1. Sobre aquestes qüestions, R. I. Mooui-:, La primera revolución Europea c. 970-1215. Barcelona, Crítica, 2000; R. BARTUITI, La formación de Europa. Conquista, civilización y cambio cultural, 950-1350. València, PUV, 2003 ; també L. GAIÍCÍA-GUIIAHRO RAMOS, Papado. cruzados V Ordenes Militares, siglos xi-sm. Madrid, Càtedra, 1995 .

ANTONI VIRGILI

primer (últimes dècades del segle xi), i a lmohade, després (mitjan segle XII), reclamats per les assemblees d'alfaquins andalusins amb la finalitat de restablir la legitimitat política, v a n p o d e r neutralitzar de forma efímera els atacs feudals.

A la darreria del segle xi, les estratègies feudals d'agressió donaren pas a unes operacions planificades amb l'objectiu de conquerir l 'espai i anorrear la societat que l 'habitava. Darrere d'aquesta nova orientació h i havia uns poders b e n identificats: els papes i els prínceps (reis, comtes) feudals.

E n aquella època, els papes l l iuraven missives als comtes de Barcelona i altres membres de la noblesa tot exhortant-los a conquerir a l -Andalus . 2 La conquesta es planif icava a partir de la formació de noves seus episcopals, al capdavant de les quals eren designats bisbes compromesos amb les directrius de la reforma pontif ical romana. E n efecte, l 'any 1091, el Papa atorgà la butlla de restauració de Tarragona {Inter prima Hispaniarum) a favor de l bisbe de V i c Berenguer Seniofred de Lluçà, u n convençut reformador; c o m h o foren els futurs destinataris del càrrec, Oleguer de Bonestruga i Bernat Tort, alhora, bisbes de Barcelona i arquebisbes de Tarragona, procedents de la canònica agustiniana de Sant Ruf d'Avinyó. 3

L'organització de la seu de Tortosa a partir de les directrius papals també s'anticipà a la definitiva conquesta de la regió. L'any 1097, el comte R a m o n Berenguer III facultava Berenguer, abat de Sant Cugat i bisbe de Barcelona, per intervenir en l 'elecció de l bisbe de Tortosa; més tard, l 'any 1144, el papa L l u -ci II atorgava una butlla a l 'arquebisbe Gregor i de Tarragona per la qual l i sotmetia l'església i la diòcesi de Tortosa, amb la condició que en consolidar-se l'arxidiòcesi de Tarragona, Tortosa ja t indria bisbe p r o p i ; ' i així es va fer.

E l període co inc ide ix amb la predicació de la pr imera croada per Urbà II a C l e r m o n d l'any 1095. Aleshores, Berenguer R a m o n II portava les seves hosts contra Tarragona i Tortosa, i p o c després, R a m o n Berenguer III feia el mateix. Els comtes d 'Urgel l , mentrestant, atacaven Balaguer. Aquesta primera ofensiva a gran escala va fracassar, en part per la intervenció dels almoràvits encaminada a unificar novament al -Andalus. Després d 'un breu període d'equilibrí de forces, la segona dècada de la dotzena centúria va viure la crisi de l poder almoràvit, agreujada per la conquesta de Saragossa per part d 'Alfons el Bataller, l 'any 1119. E l magnat castellà Pedró Ansúrez, sogre d 'Ermengol V i avi d 'Ermengol VI d 'Urgel l ,

2. L'I de juliol de 1089 , Urbà II s'adreçà a comtes, vescomtes, bisbes i barons amb la finalitat d'impulsar la restauració de Tarragona, per la qual cosa rebien els mateixos beneficis espirituals que els que anaven a Terra Santa (Vegeu P. KIIER, "El Papat i el Principat de Catalunya fins la unió amb Aragó", Estudis Universitaris'Catalans, Barcelona, 1931) . Després, els papes Gelasi II, Calrxt II, Lluci II i Eugeni III donaren nous estímuls.

3 . La canònica de Sant Ruf d'Avinyó tingué un paper molt destacat en la difusió de la reforma canongial i eclesiàstica a través de l'orde de Sani Agustí. La sòlida aliança d'aquests membres de la comunitat de Sant Ruf amb Ramon Berenguer III va permetre la consecució dels objectius papals de difondre la reforma. Després de Tarragona, les seus de Tortosa i Lleida també foren dirigides per bisbes reformadors procedents de la comunitat d'Avinyó.

4. Els documents s'han publicat, respectivament, per FLOKEZ-RISCO, Espana Sagrada, vol. XLII, doc. 2, i P. KEHR, Papsturkunden in Spanien. Vorarbeiten zur Hispània Pontifícia, vol. I, Katalonien, Berlín, 1926, doc. 53 .

8 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...

havia pres la ciutadella de Balaguer l 'any 1105, després de diversos intents frustrats. Els feudals estaven pendents de Tortosa i Lleida.

A mitjan segle H I va tenir l loc u n dels exercicis militars més reeixits de l comtat de Barcelona, R a m o n Berenguer IV, al capdavant d 'un heterogeni conjunt de tropes, va expugnar una rera l'altra les ciutats andalusines de Tortosa i Lleida i les fortaleses de Miravet i Prades-Siurana (1148-1153). Tortosa i Lleida acabaren capitulant després d'haver patit sengles setges de m i g any.

Poblet i Santes Creus (aleshores encara Val ldaura 5 ) , c o m els poderosos ordes militars del Temple i de l 'Hospita l de Sant Joan de Jerusalem, v a n obtenir extensos conjunts patrimonials en aquestes terres acabades de conquerir, especialment, a les rodalies de Tortosa i L l e i d a . 6

Aquestes constatacions n o són cap novetat. D'antic, els historiadors h o h a n reflectit en els seus estudis. Tanmateix, u n rere l'altre, han anat transmetent una idea que, a hores d'ara, ha esdevingut u n tòpic: el caràcter coloni tzador de l 'orde del Cister i la seva empenta dínamítzadora en la transmissió de coneixements de noves pràctiques agràries. Es tracta d 'una atribució creada i difosa pels mateixos monjos a partir de l que ha passat a ser el lema identif icador de la seva regla: ora et labora. Tant l'esperit coloni tzador c o m la difusió de tècniques agràries innovadores en el Cister són propietats que han de ser, c o m a mínim, qüestionades; n o es pot posar en dubte, però, que els monjos blancs foren uns excel·lents administradors. La seva gestió va permetre que l 'orde acumulés u n extens patr imoni i u n considerable v o l u m de renda. I més enllà d 'un s imple interès recaptador s'ha de destacar la tasca de l'administració monacal en la introducció de factors que v a n transformar i subvertir profundament l 'espai rural autòcton: el paisatge agrari, les pautes d'explotació i gestió de la terra i les relacions socials en el si de la pagesia. 7 Aquesta fou la seva contribució, decisiva, en l 'afermament de l 'orde feudal a les regions ocupades; en definitiva, en la consolidació de les conquestes.

D e la presència dels monestirs en els espais conquerits se'n p o d e n distingir, essencialment, tres dimensions : la formació de l patr imoni , la seva administració (l 'acció derivada de l 'explotació) i les relacions de la institució amb les mitres corresponents als respectius bisbats. Aquestes relacions n o sempre foren afectuoses. Sovint sorgiren fortes controvèrsies, a causa de la recaptació de taxes de tanta rellevància" c o m el de lme i la primícia, i altres drets episcopals. E n efecte, si b é

5. És ben sabut que la comunitat cistercenca cle Santes Creus es va establir a les ribes del Gaià a partir de l'any 1169, procedent d'un primer assentament localitzat a Valldaura del Vallès (Cerdanyola), fundat l'any 1150 arran d'una donació de Guillem Ramon de Montcada.

6. Totes aquestes institucions religioses van sortir molt ben dotades del procés de repartiment de l'espai conquerit. Respecte a la conquesta de Tortosa i la vall de l'Ebre, vegeu A. VIRGILI, "Ad detrimentum Yspante". La conquesta de Turtusa i la formació de la societat feudal, València, 2001, 73-102. Quant a Lleida, X. ERITJA, "Estructuració feudal d'un nou territori al 'segle xn; l'exemple de Lleida", a M . BARCELÓ, i altres (eds.j, El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, València, 2003, 293-313.

7. Sobre aquesta qüestió vegeu el treball de C. BATET, "El Cister conqueridor. EI sentit de l'agricultura silenciada", a M . BARCELÓ, i altres (eds.), El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, València, 2003, 237-252.'

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 9

ANTONI VIRGILI

els bisbes tenien la facultat de recaptar-les en el territori del bisbat, també és cert

que els ordes regulars estaven exempts de satisfer-les totalment o parcial . Per aquest

mot iu , calia afinar molt amb relació als drets i deures de cada institució.

Aquest article té c o m a objectiu destacar alguns aspectes derivats de la

presència del monestir cle Santes Creus a les terres cle l 'Ebre durant els segles

XII i XIII. El més b e n conegut és el procés de formació patr imonial en tots els seus

vessants: la cronologia , la geografia i els mecanismes emprats en el procés i en

la identificació dels personatges que van intervenir-hi. ' ' Per tant, unes breus línies

seran suficients per recordar els punts més bàsics d ' u n procés la reconstrucció

del qual genera poques discrepàncies.

L A F O R M A C I Ó D E L D O M I N I

La recepció de béns immobles es va produir entre els anys 1156 i 1189,

durant els abadiats de G u e r a u (1156-1158), Pere de Puigverd (1158-1184) i H u g

II (1185-1198). La major part dels béns foren transferits al monestir mitjançant

donac ions : 9 disset actes, per tan sols dues compravendes . Es formalitzà també una

p e r m u t a . 1 0 Les compres suposaren al cenobi una despesa cle 110 morabatins d'or

pesats. 1 1

8. Aquest procés es coneix des que fra Bernat Malloi. fra Salvador i fra Isidre Domingo (segles xv i xvii-xvni) van reordenar els arxius del monestir i feren una relació cle tots els dominis monacals. E, Fort i Cogul va fer una edició crítica dels manuscrits redactats pels monjos esmentats (El senyoriu cle Santes''Creus. Barcelona, 1972; l'epígraf dedicat a Tortosa, entre les pàgines. 435¬441). Els treballs més recents són els d'A. CARRERAS" CASANOVAS, El Monestir de Santes Creus. 1150¬1200. 2 vols.. Institut d'Estudis Vallencs, Valls, 1992 (sobre Tortosa i el seu terme, vol. I. 28-63). i J . PAPEU. i TARDUI, "El domini del Monestir de Santes Creus. Un exemple d'organització del territori en època medieval (1150-1233)", J. BOLÒS-J. J . BCSOL'ETA (ed.), Territori i Societat a lEdat Mil/a-na, III, 1999-2000. 191-253. Personalment, en vaig fer una breu referència, com a senyoriu constituït a les terres cle l'Ebre, sobre la base cle l'estudi d'A. Carreras (A. VIRGILI, "Ad detrimentum Yspanie". 146-148). En el moment de corregir les proves d'impremta encara no s'havia publicat el treball de 1. Papell.

9. No he fet cap distinció quant a les característiques d'aquestes donacions, les quals podien ser immediates, amb reserva d'usdefruit o sense, posi mortem. testaments, etc.

10. Els instruments d'aquestes operacions es recullen a R UDIMA MARTORELL, El "Llibre Blanch" de Santos Creus. Carlulario del siglo xn, CSIC, Barcelona, 1947. Les donacions, docs. mim.: 65. 68, 69, 71, 78, 79, SO. 84, 93, 104, 129, 157. 172, 173, 202, 235. 267, 268, 328, 333 i 3.34; es podria afegir el document 341, el reconeixement d'un deute que la família Montcada fa a favor del cenobi. Les'compres, docs.: 110 i 332. La permuta, doc. 350. A hores clara, J. Papell prepara l'edició dels pergamins de Santes Creus servats a l'Archivo Flistórico Nacional cle Madrid, que es publicarà sota el títol Diplomatari de Santes Creus (segles x-xm). Fundació Noguera, col·lecció Diplomalaris. Així, els documents publicats per F. Uclina a partir del Llibre Blanc es podran consultar a través de la transcripció dels documents originals.

11. El morabatí era una moneda d'origen almoràvit que circulava per les regions feudals procedent cle les pàries (tributs que els sobirans imposaven als governants cle les taifes andalusines. Ramon Berenguer IV i Alfons el Cast les exigien a Ibn Marclanis, governant cle València, anomenat el rei Llop, i d'aquí el terme "lupins" que identificava la peca cle moneda. El fet que fos moneda pesada evidencia que l'import s'havia de satisfer amb aquestes peces, i es verificava per evitar fraus eventuals.

1 0 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

L A F O R M A C I Ó I G E S T I Ó D E L P A T R I M O N I D E L M O N E S T I R D E S A N T E S C R E U S . . .

És probable que la distància respecte del centre de gestió expliqués aquesta circumstància: el monestir acceptava, naturalment, totes les donacions patrimonials, però el seu interès disminuïa quan requeria invertir numerari . Aquest extrem es produir ia només posat cas que les circumstàncies fossin molt favorables, bé perquè es tractava d'una bona oferta — l a imperiosa necessitat de vendre, u n preu rebaixat per ser qui era el comprador, p o d e n ser unes bones raons—, b é per arrodonir una explotació inic iada en donacions anteriors. Les permutes també tenien aquesta mateixa finalitat.

Una cle les vendes sembla obeir al pr imer patró, quan Adalecla, vídua de G u i l l e m de Trul l , va vendre l 'honor que el seu difunt marit tenia per donació comtal en el Hoc d 'Andust (terme de Tivenys) , per 100 morabatins d'or al pes. E n aquest sentit, les vídues constituïen u n dels col·lectius més desemparats i marginals, i sort en tenien, encara, si p o d i e n disposar dels béns patrimonials del marit, com és el cas. La segona compra , en canvi , pretenia ampliar l 'explotació que l 'abadia tenia a Aldover , atès que l'hort objecte cle transacció l imitava al nord amb l 'honor de Santes Creus. Així mateix, la permuta efectuada amb Berenguer Gar ide l l tenia el mateix objectiu, ja que el camp que obtenia el monestir a Labar (ara torre de Llaver) l imitava a cerç i a llevant amb una altra h o n o r de Santes Creus.

La localització d'aquest patr imoni se centra entorn de l'almúnia de Xerta, or igen cle la granja del mateix n o m , que es completà amb l 'annexió d'altres parcel·les adjacents. El m a i g de 1158, R a m o n Berenguer IV ll iurava l'almúnia a Valldaura, amb el rec i el cap-rec, en heretat pròpia i franca. E l document es va redactar a Tortosa mateix, en una de les estades del comte a la ciutat. Signaren el d i p l o m a el bisbe cle Tortosa, els membres de la cort comtal : G u i l l e m R a m o n de Montcada , Pere de Sentmenat, G u i l l e m de Copons , Bernat de Bel l - l loc , Albert i G u i l l e m de Castellvell , i destacats membres cle l 'ol igarquia tortosina de mitjan segle xn, c o m G u e r a u de Salvanyac i Bernat de Santponç. Les formes verbals utilitzades, concedo, laudo atque confirmo i novament concedo, contenen u n a considerable dosi d'ambigüitat. Si hagués estat una confirmació, la donació hauria estat anterior. Aquest extrem" sembla ratificar-se, ja que segons u n document de 28 de m a i g de 1156, l'abat G u e r a u i el convent donaven a cens a Bertran de Tolosa i la seva muller l'almúnia de Xerta. L'interval, de dos anys, és prou considerable.

La cronologia dels documents planteja, doncs, u n prob lema de difícil solució. N o es pot menystenir la possibilitat d 'un error en la data per part d 'un dels escrivents: en els dos documents, redactats el mes cle maig, s ignen els mateixos testimonis. Els instruments — é s només una poss ib i l i ta t— p o d r i e n ser contemporanis . L'altra probabilitat resulta de la concessió comtal d 'un hort en el l loc de Xerta a favor cle Santa Maria cle Valldaura i el seu abat Guerau , i que l'hort i l'almúnia fossin, en realitat, el mateix immoble ; l 'escriptura s'havia formalitzat a Narbona el mes de març de 1156 (o 1155) i la signaven G u i l l e m R a m o n de Montcada, el comte A r n a u M i r del Pallars, Ramon de Pujalt, Bernat de Bel l - l loc , G u i l l e m de Copons , Berenguer de Torroja, A r n a u de Lercio i Ramon de Vi lademuls . També s'empraren

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 11

ANTONI VIRGILI

els verbs concedo et laudo atque confirmo, c o m abans, circumstància que pot fer pensar, encara, en u n a donació inic ial anterior, 1 2 qui sap si verbal .

Fos c o m fos, l'almúnia de Xerta era incorporada al d o m i n i de Santes Creus, amb tota certesa, entre el març de 1156 i el maig de 1158. E l terme "almúnia" (de l'àrab al-muniyd) designava, p e l que cone ixem, una gran explotació, en part conreada intensivament, v inculada a l'Estat o als seus representants, i treballada per parcers (en àrab, sarik) a canvi d'una r e n d a . 1 3 Per altres documents sabem que l'almúnia havia estat de l rais (governant) de Tortosa (almoniam que fuit regis sarraceni) i que estava del imitada per una tanca d'obra (iuxta almoniam adparietes antiquas).11

La granja de Xerta es devia convertir en el centre de comandament de l patr imoni tortosí de l 'abadia. Les granges cistercenques eren els centres d 'una gran explotació agropecuària sota la gestió directa de les abadies i amb una: administració centralitzada; incloïa habitatges, cellers, graners, estables, corrals i pletes, cups, premses, mol ins , obradors, i altres dependències annexes . 1 5 A Xerta mateix, el comte ja havia fet donació d ' u n hort si , c o m apuntàvem, n o era la mateixa almúnia; Pere de Sentmenat havia lliurat una heretat; G u i l l e m i G u e r a u de Salvanyac van fer donació d ' u n hort d'oliveres; els germans G u i l l e m R a m o n i Ot de Montcada , d 'un oliverar; i Ponç Augurar i , d 'una feixa de terra amb u n molí i unes cases. És molt probable que el molí fos u n trull d 'o l i , atesa una de les condic ions de l donant: que p u g u i fer sempre l 'o l i en el molí sense pagar. 1 6

A l s u d de Xerta mateix, a la dreta de l 'Ebre s'hi troba Aldover . E l monestir també h i v a acumular diverses parcel·les. Pere de Saragossa va donar una vinya ; Gilabert Anglès u n hort i u n a vinya ; Constanci (de Salvanyac) una altra feixa de v inya ; i J o a n Anglès va vendre u n hort a l 'abadia, a canvi de 10 morabatins lupins d'or al pes.

A p r o p d'allí, a Labar (ara Llaver), Santes Creus va adquirir diverses peces de terra amb oliveres, horts i arbres de diversa m e n a per donació de Jofre Anglès, i a través d'una permuta formalitzada amb Berenguer Gar idel l .

Santes Creus també va incorporar béns situats al marge esquerre de l r iu . Gilabert Anglès féu donació d'unes cases a Tortosa amb u n celler equipat amb

12. Els documents a UDINA, El -Llibre Blanch''..., números 6 5 , 6 7 i 80 . 13. F. M A Í U O , Vocabulario basico de Historia del Islam, Akal, Madrid, 1987, 58 . El terme

al-sarik deriva vers la paraula exarico, o similars, de la documentació llatina que genera la conquesta feudal i que s'emprava per designar andalusins que havien acceptat romandre en els espais conquerits (els anomenats mudèjars) subordinats als feudals sota determinades condicions. Tanmateix, cal rebutjar la idea d'una continuïtat de les condicions jurídiques i laborals del sarik andalusí i l'eíxaric feudal. Sobre els eixàrics feudals, vegeu J . TORRÓ, El naixement d'una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276), PUV, València, 1999, 187 i ss., i A . VIRGILI, "Ad detrimentum Yspanie"..., 116-123.

14. UDINA, El Llibre Blanch, docs. 3 9 4 i 334 , respectivament. 15. Sobre les granges del Cister, A. ALTISENT, Les granges de Poblet al segle xv, Institut d'Estudis

Catalans, Barcelona, 1972. Respecte a les granges de Santes Creus, CARRERAS CASANOVAS, El monestir de Santes Creus.... vol. II, 2 5 i ss., i PAPELL, "El domini.. .", 248 -253 .

16. Retineo ut in eodem molendino liceat tnihi semper oleum meum sine pretiu facere, F. UDINA, doc. 3 3 3 .

1 2 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...

bótes per al v i i atuells d 'o l i (cum vexella el alcaceria olei). A l barri dertosenc de la V i l a n o v a v a percebre u n hort i u n oliverar per donació de G u e r a u de Salvanyac. U n x ic al nord de Tortosa, a Bítem, el cenobi h i tenia u n hort i u n oliverar. E l primer, lliurat per G u i l l e m de Trul l , i el segon, per Bernat de Santponç. A l terme de Tivenys disposà de diversos camps arran de la donació de Jofre Anglès, i una honor a la partida d'Andust , comprada a la vídua de G u i l l e m de Trul l . Finalment, en el terme de Benifallet, repartit en les dues riberes fluvials, el cenobi va rebre dels germans A r n a u i Berenguer de Rubió una h o n o r amb l 'eixaric Alí Afoto .

Entre els diversos aprofitaments de l 'espai agrari s 'esmenten conreus c o m camps, horts, vinyes, oliverars i altres espècies d'arbres i , fins i tot, mol ins i recs. C a l fer notar el caràcter intensiu dels conreus esmentats, de forma majoritària, i el fet que estiguessin localitzats al n o r d de la ciutat de Tortosa en els dos marges fluvials, l'àrea més fèrtil, que contrastava amb tot el sector mer idional , designada genèricament "el prat de Tortosa" en la documentació, caracteritzada per l'existència d'extensos espais palustres amb àrees destinades a pastura i aprofitaments extensius de cereals en el sector septentrional . 1 7

Els donants eren membres significats de l'aristocràcia, c o m el mateix comte R a m o n Berenguer IV, i després el rei Al fons , G u i l l e m Ramon, Ot, R a m o n i G u i l l e m de Montcada , i Pere de Sentmenat. D'altres eren potser menys coneguts, però constituïen el vèrtex de l 'ol igarquia tortosina formada arran de la conquesta, c o m R a m o n de Centelles, G u i l l e m de Trul l , G u i l l e m i G u e r a u de Salvanyac, Gilabert i Jofre Anglès, Bernat de Santponç, Pere de Saragossa, Ponç Augurar i , etc. La majoria havien estat partícips de l repartiment en fer constar que tenien els immobles que transferien per donació comtal (pro dono comitis), i sovint s'esmenta l'antic posseïdor andalusí.

A més de patr imoni immoble , el monestir de Santes Creus va obtenir rendes, béns mobles i també importants exempcions relacionades amb les terres de l 'Ebre. E l rei Al fons concedia la franquesa per les cases i l 'honor que el monestir tenia a Tortosa i el seu terme, alliberant-lo de tota prestació en questes, guaites, hosts, cavalcades i qualsevulla contribució en obres a la ciutat i reparació de muralles. Pocs dies després, R a m o n de Montcada va imitar el seu senyor eximint el cenobi del pagament de lleudes, rendes (exitis) i altres drets (usaticos) que corresponien a la senyoria per les possessions dertosenques. G u i l l e m R a m o n de Montcada es v a comprometre a ll iurar a Santes Creus u n cens anual de deu càntirs d 'o l i procedents de les seves rendes a Tortosa. Gilabert Anglès, per la seva banda, v a atorgar en llegat el seu bestiar major: bous, vaques, vedells i ases, i també dos andaiusins captius (captivos sarracenos). Ponç A u g u r a r i va ll iurar u n altre captiu, i el rei Alfons , dos més, Asmet Avinforra i el seu germà Abdal·là, disposant que tots els censos, usatges i serveis que acostumaven a prestar al monarca els fessin al monestir d'aleshores en endavant; la concessió la confirmà R a m o n de M o n t c a d a . 1 3 Cal destacar

17. VIRGILI, "Ad detrimentum Yspanie"..., 208-223. 18. La presència de captius és profusament documentada, malgrat que les capitulacions

disposaven justament el contrari. Sobre la qüestió, VIRGILI. "Ad detrimentum Yspanie"..., 123-126.

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 13

A N T O N ] V I R G I L I

també la donació de numerari . Gilabert Anglès va donar 120 morabatins d'or (80 els h i devia R a m o n de Montcada i 40 G u i l l e m Ramon); Guerau de Salvanyac lliurà els 25 morabatins que l i devia Pere cle Sentmenat. A m b aquests 145 morabatins el monestir v a poder finançar amb escreix les despeses que suposaren les dues compres ressenyades. D e manera indirecta es disposa de notícies d'una cabana ramadera de Santes Creus a la regió de Tortosa. E n efecte, davant les denúncies formulades per l 'abadia pels obstacles que determinades persones i institucions posaven a la l l iure pastura dels ramats en el prat i el terme de Tortosa, el rei Al fons el Cast ordenava cle forma explícita el respecte absolut vers aquestes activitats ( juliol de 1194). 1 9

Els papes v a n confirmar aquests béns abacials, els van posar sota la seva protecció i van atorgar privilegis per les terres que explotaven directament (propriis manibus)- es pot advertir en sengles lletres d 'Alexandre III, dels anys 1162 i 1186. 2 0

L ' E X P L O T A C I Ó I L A G E S T I Ó

L'estratègia en la gestió de l patrimoni de Santes Creus a Tortosa requereix, penso, una interpretació diferent a la proposada fins ara. D'entrada, el cenobi devia optar per una regència directa sota el control d 'un frare, probablement u n convers, que residia a Xerta mateix. Aviat, però, aquest sistema va donar pas a una administració a través cle donacions a cens, la qual cosa n o va suposar la retirada del granger de Xerta, almenys, de manera immediata.

Fra Isidre D o m i n g o ja va advertir el canvi practicat: "antigament — e s c r i g u é — residia a Xerta u n religiós del monestir que percebia no sols les rendes de la granja, sinó també els altres censos i fruits; però després, aquests fruits i rendes foren arrendats a diverses persones a canvi d 'un l loguer" . 2 1 Segons aquest nou procediment , el senyor eminent — e n aquest cas, Santes C r e u s — rebia del censatari l 'equivalent a una part de la collita (bé proporc ional , bé fixa, en m o n e d a o en espècie) . E l vèrtex de la relació era el cenobi . Cal preguntar-se, però, q u i eren els pagesos. Eren els censataris els q u i treballaven directament l ' immoble rebut? Així h o sembla interpretar la historiografia. Bertran de Tolosa, el primer censatari de l'almúnia de Xerta, és qualificat, ambiguament, de pagès-guerrer, 2 2 una síntesi gens habitual en l 'ordre feudal, que n o donava l loc a la confusió entre les espases i les aixades.

D e l 'examen dels textos se n 'adverteixen dues constatacions. E n primer l loc, s 'observa u n interval entre la data de recepció de l ' immoble pel cenobi i la de la seva concessió a cens. Cal preguntar-se si durant tot aquest temps s 'explotava

19. CARRERAS i CASANOVAS, El monestir de Santes Creus.... vol . I, 196; document publicat al vol . II, 236 .

20. CARRERAS i CASANOVAS, El monestir de Santes Creus..., vol . I. 203-204 . 2 1 . "In ea —es refereix a l'almúnia de Xer ta— antiquitus residcbat religiosus unus buius

monasterii qui nedum recldítus dicta grangia venim eciam reliquos census et fructus exigebat; et postea dicti fructus et redditus diversis personis sub certa mercede locabantur", E . FORT, El senyoriu.... 4 3 5 .

22. CARRERAS i CASANOVAS, El monestir de Santes Creus..., 32 -33 .

1 4 S A N T E S C R E U S Í200 -O 7 - 3 2

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL P A T R I M O N I DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...

0 no . Si la resposta és negativa, el monestir n o n'obtenia, en pr inc ip i , cap profit; l'interès radicava en la titularitat dels drets sobre el bé rebut. E n cas afirmatiu, n o es pot tenir la certesa sobre q u i eren els pagesos, però podr ia tractar-se d'eixarics, c o m h e m assenyalat, anclalusins que havien optat per romandre a la regió sota els feudals, acollint-se a una cle les disposicions de la capitulació. 2 3 Atesa la distància respecte de l 'abadia sembla poc probable la presència cle frares conversos.

Es confirmaria, així, l ' inicial règim d'explotació directa, que el monestir, c o m dèiem, va desestimar aviat, ja que va efectuar 13 donacions a cens entre el maig de 1156 i el març de 1190, entre immobles rústics i urbans. 2 ' ' Per tant, l 'abadia es decantà per u n sistema indirecte d'establiment, la qual cosa l i permetia d'obtenir unes rendes fixes anuals i es desentenia cle la gestió directa de l 'explotació.

Ara bé, aquesta constatació, inequívoca, obliga a plantejar tres qüestions, claus al m e u parer, amb relació als documents cle donació a cens, la majoria sobre immobles rústics. E n pr imer l loc , conèixer les característiques de l 'explotació sobre la qual es formalitzava el contracte. La segona, avaluar els termes del contracte establert, i la tercera, identificar els censataris.

A propòsit cle la primera, els immobles rústics objecte de concessió són qualificats d 'honor i d'almúnia (dos casos referits a Xerta). Els termes almúnia, honor, heretat (hereditas) i mas (mansus) designaven sempre una explotació cle dimensions considerables ( impossible de precisar), territorialment homogènies (almúnies i masos), o compostes cle diverses parcel·les disseminades (honores, hereditates). Tant l'extensió c o m la dispersió dels immobles resultaven inabastables per a u n sol pagès, atès el nivel l de la tecnologia agrària de l 'època.

A m b relació als termes essencials dels contractes, la renda s'estipula en quantitats fixes en espècie — s e m p r e cànters d ' o l i — (set casos); proporcionals a la collita, entre la quarta part i la meitat dels fruits (dos casos); i en m o n e d a (dos casos més) , que destaquen per unes xifres considerables: 10 i 13 morabatins anuals, capaços d'amortitzar en cinc anys l ' import invertit en les compres. Els dos establiments urbans també eren gravats en moneda : 48 sous i u n morabatí.

Així doncs, del seu patr imoni ebrenc, Santes Creus en treia, sobretot, o l i . Es tractava d 'un producte essencial de c o n s u m a les institucions eclesiàstiques, imprescindible en la il·luminació dels seus temples i edificis. Atès que el càntir d 'o l i de Tortosa equival ia a 11,5 litres, l 'abadia recoll ia, p e l cap baix, entre 60 1 105 litres a l'almúnia de Xerta, i entre 70 i 160 litres a les altres honors. Les dades són molt prudents, ja que tot indica que alguns dels contractes es formalitzaren sobre unes explotacions que ja havien estat objecte d'establiment abans; és a dir, es tractava d'una nova operació sobre el mateix immoble . Per exemple , l'almúnia de Xerta fou l l iurada a Bertran de Tolosa i a Bertran de Saragossa en només dos anys de diferència. R a m o n de Queralt fou establert sobre unes honors situades

23. CARRERAS i CASANOVAS, El monestir de Santes Creus.,., 3 2 - 3 5 , és d'aquest parer. El comparteixo plenament.

24. UDINA, El -Llibre Blanc".... documents núms. 67 , 8 1 . 85 , 113, 142, 176, 177, 178, 179, 189, 195. 289 1 3 3 8 . Els documents 393 , 394 , 3 9 5 i 3 9 6 són llistes de censataris, uns rudimentaris capbreus.

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 15

ANTONI VIRGILI

a Xerta només cinc anys després d'haver estat cedides a G u i l l e m de Trul l , arran de la seva mort . 2 5 I deu anys més tard, Joan Anglès va rebre en cens una part de les terres establertes a R a m o n de Quera l t . 2 6

Els censataris de Santes Creus a Tortosa són Bertran de Tolosa, Bertran de Saragossa, G u i l l e m de Trul l , R a m o n de Queralt , G u i l l e m de Salvanyac, Joan Anglès i D o m è n e c d 'Aldover , segons l 'ordre de concessió dels censos. Bertran de Tolosa i G u i l l e m de Trul l participaren en el repartiment de l botí en rebre honors del comte R a m o n Berenguer IV, de b e n segur en agraïment a la seva contribució en l'assalt a la ciutat l 'any 1148. 2 7 Les possessions de G u i l l e m de Trul l eren molt significatives, ateses les seves donacions al cenobi . G u i l l e m de Salvanyac i Joan Anglès posseïen u n considerable patr imoni a la regió de Tortosa, etc. Joan Anglès, precisament, es beneficià de cinc contractes d'establiment sobre immobles situats a Xerta, V i l a n o v a , A l d o v e r i Tortosa. N o es pot dir, doncs, que els censataris fossin "diverses persones de la v ida tortosina n o pas gaire enlairades socialment" , 2 8 sinó que formaven part de diferents nivells de l'aristocràcia o, si més no, de l 'ol igarquia tortosina formada arran de la conquesta. N o es tractava de pagesos. És cert que la documentació permet detectar altres fórmules d'explotació de la terra, c o m el treball d'eixarics andalusins, però en aquests casos, n o s'ha conseivat n i u n sol contracte d'establiment per escrit, c o m en els altres.

N o té gaire sentit avaluar una per una les tres constatacions exposades. Només la relació entre elles i , per tant, una lectura global , pot explicar l'estratègia emprada p e l monestir de Santes Creus en la gestió de l seu patr imoni tortosí. L'anàlisi de grans conjunts documentals permet obseivar que les grans explotacions designades amb els termes honor, heretat, almúnia o mas —formades per espais homogenis o per parcel·les d i s s e m i n a d e s — acostumaven a ser gravades amb censos fixos, b é en producte , bé en m o n e d a . Els establiments sobre una única parcel·la, en canvi , anomenada terra, camp, v inya , sort, etc, als documents , es gravaven amb censos proporc ionals a la collita. N o es tracta de correlacions al cent per cent dels casos, però si en percentatges elevats. I encara, les grans explotacions gravades amb censos fixos acostumaven a ser atorgades a personatges difícilment identificables amb pagesos . 2 9

Sembla, doncs, que l'estratègia de Santes Creus consistia a posar en pràctica uns sistemes d'explotació habituals en altres senyories: la senyoria eminent l l iurava la gestió de l 'explotació a u n i n d i v i d u (un cavaller, u n rendista, etc.) a canvi d 'un cens fix, i aquest s'encarregava de fer treballar la terra. Repartia lots i parcel·les

25. L'any 1163, la vídua de Guillem de Trull va vendre els seus béns al monestir, com ja s'ha indicat.

26. Aquestes duplicitats i d'altres que se'n dedueixen obliguen a matisar la xifra de no menys de 23 establiments a cens formalitzats per Santes Creus a Tortosa, com consigna CARRERAS CASANOVAS, El monestir de Santes Creus..., 59-60. El nombre de censataris havia de ser molt menor.

27. A. ALTISENT, Diplomatari de Santa Maria de Poblet (anys 960-1177). vol. I, Barcelona, 1994, doc. 122. i UDINA. El "Llibre Blanc"..., doc. 52, respectivament.

28. CARRERAS i CASANOVAS. El monestir de Santes Creus..., vol . II, 59. 29. A. VIRGILI, "Senyors i renda feudal. A la recerca de pagesos a Tortosa (1148-1213)",

C. M I R - E . VICEDO (ed.): Control social i quotidianitat. Sistemes agratis, organització social i poder local als Països Catalans, vol . 3, 105-139; VIRGILI, "Ad detrimentum Yspanie".... 177-180.

16 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...

i formalitzava sotsestabliments, arrendaments o altres sistemes d'explotació. L'any 1174, l'abat Pere donava en cens a J o a n Anglès unes cases a Tortosa, i u n a de les condic ions pactades era que havia de fer treballar p e l monestir l 'honor que havia estat de Gilabert Anglès . 3 0

Fos quina fos la situació real, la renda acumulada per aquests intermediaris era superior a la que estaven obligats a ll iurar al senyor eminent segons els termes dels contractes, i en aquest marge favorable residia el benefici : e l preu per la gestió; el preu de l 'absentisme de l monestir. U n absentisme que n o s'ha de confondre amb l 'abandonament de l'administració, el control i la inspecció de la qual devia ser força estricte, d 'acord amb les visites que membres de la comunitat monacal — c o m el p r o p i abat, el pr ior i el cellerer, entre altres—, v a n fer a Tortosa: 11 desplaçaments fins el 1200; una b o n a part de les quals, a principis de gener, període en què, realitzada la collita d'olives, es recol l ien els censos avaluats en o l i , 3 1 els majoritaris, c o m h e m vist.

L E S R E L A C I O N S E N T R E L ' E S G L É S I A D E T O R T O S A I S A N T E S C R E U S

C o m s 'anunciava al pr inc ip i , la constitució de senyorius de caràcter religiós —monestirs , ordes militars c o m el Temple i l 'Hospita l , e t c — i el seu creixement incessant a les zones vers o n es projectava l 'expansió feudal, v a generar notables controvèrsies amb les mitres (bisbats). Els ordes regulars depenien directament de l'autoritat de R o m a i gaudien de privilegis especials atorgats pels papes. Els bisbats, des de la reforma pontifical o gregoriana, havien recuperat una sèrie de drets que feien valdré dins els seus límits territorials. E l prob lema era que els drets i privilegis dels uns i dels altres co inc id ien , o estaven en relació: mentre les seus episcopals tenien dret a percebre el de lme i la primícia, els ordes regulars p o d i e n estar-ne en part o de l tot exempts. Era necessari, doncs, delimitar amb cura i precisió les àrees, els espais i els termes n o subjectes a l 'exigència de les taxes episcopals,

0 bé procedir a la seva correcta distribució en el cas de compartir-ne la recaptació. 1 això n o sempre era senzi l l .

Inicialment, la dispensa dels ordes monàstics i militars de satisfer els delmes es recoll ia en uns privilegis p r o u ambigus c o m perquè n o fossin interpretats de manera unànime entre les parts, circumstància que generava tensions constants. 3 2

La seva resolució passava per articular fórmules d'entesa; dues, essencialment: o b é els interessats les resol ien particularment amb acords puntuals , o els papes

30. F. UDINA, El ''Llibre Blanch"..., doc. 177: debetis nobis facere laboraré totum illum honorem que fuit Gilaberti Anglici. Gilabert Anglès era un normand que havia intervingut directament en l'assalt a la ciutat i havia rebut honors de Ramon Berenguer IV en el repartiment. El seu testament, atorgat l'any 1172, molt generós amb el monestir segons les deixes, mostra la fortuna d'aquest magnat (UDINA, El "Llibre Blanc"..., doc. 157).

31. CARRERAS i CASANOVAS, El monestir de Santes Creus..., vol. II, 150-15.3. 32. GARCÍA-GUIJARRO RAMOS. Papada, cruzados..., 82-100, adverteix de les similituds entre

l'orde del Temple i el Cister en les concessions papals relatives a la dispensa del delme. Segueixo aquest autor en l'exposició del context general.

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 17

ANTONI VIRGILI

en precisaven els termes i condic ions a través de l'emissió cle butlles. A m b d u e s n o s'excloïen, però tampoc n o eren cap garantia per resoldre els conflictes definit ivament.

Eugeni III (1145-1153) havia disposat que la dispensa del delme es referia a les labores (o laborationes), és a dir, les terres explotades directament pels propis ordes, però sense especificar si era d'aplicació retroactiva o no; és a dir, si la butlla marcava u n límit temporal en els criteris de computar el delme. Per aquesta raó, cada disposició papal p o d i a exigir una revisió dels acords precedents o reobrir vells litigis. Anastasi LV (1153-1154) encara afegí l 'aliment del bestiar a la dispensa, per la qual cosa els ordes monàstics no havien de satisfer cap taxa pel c o n s u m de pastures en l'àmbit del bisbat en concepte de delme.

Tota vegada que aquests privilegis a favor dels ordes disminuïen els recursos episcopals, disposicions així foren discutides pels prelats, tot originant greus c o n -trovèrsies. Així, amb l'objectiu cl'evitar-les i d'estalviar llargs i enutjosos plets, sovint s'arribava a acords bilaterals en forma de concòrdies i composic ions .

Malgrat tot, els papes seguien introduint prescripcions amb la finalitat de regular-ne"els conceptes i els procediments de còmput. Des de mitjan segle xii , per al clergat regular es distingí entre les labor es/laborat iones, en referència a les terres ja conreades directament, i les novales, o noves rompudes . Adrià IV (1154¬1159) limità l 'exempció de l delme a les novales, però el seu successor en el càrrec, Alexandre III (1159-1181), va restablir la dispensa del delme a totes les terres treballades directament pe l Cister i els ordes del Temple i de l 'Hospital . Però n i així es va resoldre definitivament la qüestió.

N o fou fins a la celebració del conci l i IV del Laterà (novembre de 1215) que es va fer u n pas enclavant decisiu, bé que encara n o definit iu. Els cànons 53-56 establien l'obligació de lliurar el delme per a tothom, inclosos els ordes religiosos, i fer-ho amb anterioritat a les altres taxes i censos (cànon 54); per tant, la deducció clel delme es faria sobre el total de les rendes o les collites, per la qual cosa la quantitat recaptada era més gran. La finalitat cle la mesura, s'al·legava, era n o perjudicar les esglésies parroquia ls . 3 3 Però el cànon 55 del conci l i , titulat "Els delmes han de ser pagats per les terres adquirides malgrat els privilegis", mereix una atenció especial. Informava que els abats de l Cister, reunits en capítol general, havien decidit n o adquirir possessions subjectes a delme, si no és que era per a la fundació de nous monestirs, i en el cas cle donacions pietoses o comprades per ajudar les noves fundacions, les donar ien a cultivar per ta] que els propis pagesos se'n fessin càrrec. Disposava que tots els ordes monàstics i militars només serien dispensats del delme en les terres novales, és a dir les que es r o m p i e n i es posaven en conreu, i també en les labores/laborationes (les explotades directament pels ordes) incorporades als dominis monacals abans de 1215, fins a la celebració del conc i l i . Així, els immobles dels ordes cedits en establiment i els que s'afegissin

33 . FICHE-MAKTIN (dirs.), Historia de la Iglesta, vol. X : La Cristiandad Romana, València, 1975 . 2 1 3 . Amb relació als sistemes de còmput del delme i la primícia al bisbat de Tortosa, i probablement extrapolable a altres indrets, vid. A. VIRGIU, "El delme i la primícia al bisbat de Tortosa". / Congrés d'Història de l'Església Catalana: des dels orígens fins ara. Solsona. 1993, 4 2 3 - 4 3 1 .

18 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...

als patrimonis monacals des d'aleshores, fos q u i n fos el règim d'explotació, sempre que n o fossin novales, havien de satisfer el delme o qualsevol altra taxa o contrapartida alternativa prèviament acordada. Aquesta disposició continuava deixant u n marge de maniobra a les parts en conflicte per a arribar a pactes eventuals.

Cap regió cle l 'Europa feudal es va deslliurar cle les controvèrsies que amb més o menys" intensitat v a n enfrontar els ordes regulars i les mitres. El terme de Tortosa n o fou cap excepció; ans al contrari, va ser l 'escenari de dures confrontacions entre l'Església i els ordes militars, en e s p e c i a l *

És probable que els privilegis cle Santes Creus n o fossin de l tot ben acceptats a Tortosa. El juliol de 1194, des cle Tarragona, Alfons el Cast s'adreça al comanador clel Temple , als prohoms i al poble de Tortosa perquè els monjos havien denunciat els obstacles que tenien els seus ramats per pasturar en el prat i el terme cle la ciutat. E l rei ordenava que n o els molestessin en aquesta activitat i recordava els privilegis atorgats a J o a n Anglès, censatari del monest ir . 3 5 Però durant més de vuitanta anys, la presència de Santes Creus al terme de Tortosa n o va donar p e u a cap disputa amb els bisbes i el Capítol de Tortosa, i sí n 'h i hagué, n o en tenim constància documental . Però vet aquí que les relacions es van deteriorar, i durant trenta anys (1236-1266) se succeïren situacions tenses. Els litigis que es plantejaren entre Santes Creus i el bisbat de Tortosa són una rèplica, reduïda si es v o l , però mimètica, del gran prob lema de fons que enfrontava de forma recurrent els ordes regulars i les"mitres per l 'acaparament cle drets i rendes, entre les quals f iguraven el delme i la primícia.

L 'Arx iu Capitular cle Tortosa conserva quatre documents relatius a les controvèrsies plantejades entre ambdues inst i tucions. 3 6 E l 12 de desembre de 1236 (apèndix 1), el bisbe cle Tortosa, Ponç de Torrelles, juntament amb el Capítol, i l'abat A r n a u i el monestir cle Santes Creus arribaren a una composició pels delmes i les primícies d'unes terres ermes que els monjos tenien a Xerta, que l'Església reclamava i el cenobi negava al·legant el caràcter cle novalia, per tant, lliures cle càrregues. Els àrbitres van sentenciar a favor de Santes Creus i es v a n atermenar els espais que quedaven immunes , però hagueren de lliurar cada any per Nadal u n càntir i m i g d'ol i al bisbe i al pr ior en concepte de delme, i m i g càntir d 'ol i al sagristà en concepte cle primícia. A m b d u e s parts es compromet ien a respectar la sentència i tancar la qüestió. Era, en definitiva, u n a resolució salomònica atès que el monestir es veié forçat a ll iurar unes prestacions, malgrat haver vist reconeguts els seus drets. La solució pactada n o fa sinó reflectir l'estratègia d'acords puntuals per dir imir qüestions entre institucions enfrontades, tal c o m establia el conci l i IV del Laterà. U n a altra cosa era el seu grau d'observació i el nivel l d 'acompliment .

34 . Sobre aquestes controvèrsies. M . BONET. "Tensions en les fronteres feudals al Montsià medieval i la incidència de Tortosa", Recerca, 3, 127-144 ; VIKGIU, "Ad detrimentum Yspanie...". 188¬190, i VIKGIU, Diplomatari de Tortosa, 1193-1212 (episcopal de Gombau de Santa Oliva). Fundació Noguera, Barcelona, 2001 (la introducció).

35. CARREUAS I CASANOVAS, El monestir de Santes Creus.... vol . I, 195. 36. Els documents es publiquen a l'apèndix.

S A N T E S C R E U S (2004.) 7 - 3 2 19

ANTONI VIRGILI

Ignorem per qu ina raó es va reobrir el litigi, però l 'any 1248 les dues parts es preparaven per a una vista judicial amb la finalitat de resoldre la causa que G u i l l e m , prior de Tortosa, i A r n a u , sagristà de la mateixa Església, van plantejar contra fra Bernat de Calsarenys, procurador del monestir de Santes Creus, per raó dels delmes i primícies que l'església reclamava c o m a pròpies (apèndix 2). A tal efecte, foren designats tres àrbitres: A r n a u de Vallfort, tresorer de Tarragona, Ferrer de Gatel l i G u e r a u de Selma, que van establir les fiances; a continuació, ambdues parts nomenaren sengles fiadors i es comprometeren a respectar la sentència. E l procés es va ajornar, probablement, perquè Santes Creus va romandre sense abat durant el període 1247-1249.

Finalment, l l i de m a i g de 1151, es redactà el document de la sentència que havia de resoldre les causes obertes (apèndix 3). La primera, pels delmes i primícies del bestiar dels pastors que el monestir tenia en el terme i la diòcesi de Tortosa —tant el p r o p i c o m el que tenia en règim de c o m a n d a — ; la segona, per la primícia de l 'o l i i dels altres fruits que el sagristà denunciava n o percebre correctament. Aquesta darrera reclamació està relacionada amb el pr imer acord, segons el qual el cenobi l l iurava m i g cànter d 'o l i al sagristà. Per la primera causa, els àrbitres sentenciaren que Santes Creus havia de restituir al prior i al Capítol de Tortosa tot el que havien retingut pe l c o n s u m de les pastures des de feia 25 anys. Per la segona, disposaven que havia de lliurar la primícia de l 'o l i de les possessions ubicades a les parròquies de Santa Mar ia i Sant Jaume de Tortosa, retinguda també durant 25 anys, però se n 'exceptuava l 'honor de Xerta i els altres béns adquirits abans de l conc i l i IV del Laterà, reunit sota la presidència de l papa Innocenci III. Les sentències donades, en definitiva, n o fan sinó confirmar els preceptes de l cànon 55 de l'esmentat conci l i , explícitament citat en el p r o p i text de la resolució.

Encara es va p r o d u i r una darrera demanda de l'Església de Tortosa sobre el cenobi (apèndix 4). Pere d ' O m , sagristà de Tortosa, reclamava a Pere de Linya, granger de la granja de Xerta de Santes Creus, la primícia de diverses honors adquirides p e l monestir després de l conc i l i IV del Laterà. E l conflicte no reves-tia les dimensions dels anteriors, ja que es va resoldre a través d 'un compromís entre les màximes dignitats d 'ambdues parts: el bisbe Bernat d 'Ol ive l la i l'abat Gener acordaren q u e " la primícia de l 'o l i de les honors adquirides pe l monestir en aquel l espai de temps quedava fixada en dos càntirs i m i g d 'o l i que el granger de Xerta hauria de lliurar anualment a la sagristia de Santa Maria de Tortosa, la qual reconeixia haver rebut. Novament , el contenciós es va resoldre per la v ia de la composició amistosa, tal c o m es contemplava en el cànon 55 del conci l i IV del Laterà.

Així doncs, les controvèrsies suscitades entre el bisbe i el Capítol de la seu de Tortosa i el monestir de Santes Creus tenen l 'origen en les disposicions que el conci l i IV del Laterà, celebrat el novembre de 1215 sota la presidència d'Innocen-ci III , va introduir amb relació al de lme i la primícia, les quals modif icaven, rectificaven i precisaven els anteriors privilegis dels ordes monàstics en els termes descrits més amunt. Els instruments resultants fan referències constants al conc i l i i la terminologia emprada és idèntica a la dels cànons conciliars. Sobre el paper,

20 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...

els acords i composic ions recoll ides en els documents reunits est ipulaven les obligacions dels uns i dels altres en aquestes matèries.

D'aquests documents del segle xm es dedueix , doncs, que el monestir de Santes Creus va esdevenir receptor de noves honors (i per tant, fonts de renda) al terme de Tortosa. Sabem que algunes d'aquestes havien estat lliurades per D o m è n e c de Xerta, A . Ore l la i C. de Montalbà per raó de donació, compra o permuta, però i g n o r e m en quins moments es van produir les transferències.

També es posa en rel leu la importància de la cabana ramadera que Santes Creus tenia a les terres de l 'Ebre, de la qual només tenim notícies esparses. N o c o n e i x e m els detalls de l'explotació, però el document que s'hi refereix constata una cabana pròpia que es mantenia de les pastures disseminades pels termes de la ciutat i la diòcesi de Tortosa, i de la pràctica de la comanda (la cura d'animals d'altri per part dels pastors dependents del monestir) en la cria i posterior engreix de bestiar. La producció de llana, carn, i altres derivats es destinava a la co-mercialització, atesa la demanda que representava la pròpia ciutat de Tortosa i el sector dels Ports i el Maestrat, u n important focus de producció tèxtil després de la conquesta de l Ba ix Aragó, Ares i M o r e l l a . 3 7

S'evidencia, també, que després d 'una explotació directa inic ial a través d 'un frare, potser u n convers, que residia a Xerta, e l cenobi optà per u n a gestió indirecta mitjançant establiments a censos fixos, fórmula que es devia emprar invariablement al l larg del segle xii i potser també durant part del segle xin. Des de l conci l i IV del Laterà, aquest procediment permetia al cenobi deslliurar-se dels delmes, transferint aquesta obligació als pagesos. Tanmateix, el darrer document revela l'existència del càrrec de frare granger de Xerta, probablement a causa de l ' increment patr imonial que s'havia produït, i p e l qual fou designat fra Pere de Linya. N o sabem si aquest residia de forma permanent o intermitent en aquella localitat de l Ba ix Ebre o si, senzillament, exercia les funcions des del cenobi estant.

L'ALIENACIÓ DEL PATRIMONI EBRENC

Santes Creus decidí desfer-se del seu patr imoni tortosí. H o va fer formalment el 2 de setembre de l 'any 1399 a través d'una venda a Pere de Prats, ciutadà de Tortosa, per 60.500 sous de Barcelona. Fra Isidre D o m i n g o ho justifica de manera categòrica: la distància respecte de l monestir i les dificultats d'administrar-lo (attenta distancia dicti temtorii a monasterio et dificultategubernandi dictumpatrimoniwri).™

37. Sobre l'explotació pecuària cle Santes Creus, la pràctica de la transhumància, la localització de les pastures d'estiu i d'hivern, etc, vegeu F. DURAN CANYAMERAS, "Els pasturatges d'estiu del monestir de Santes Creus", Memorias del Archivo Bibliogràfico de Santos Creus, 1, vol. III, 1949, 87-95; M . Riu. "La formación de la zona cle pastos veraniegos del monasterio de Santes Creus en el Pirineo durante el siglo xn", Santes Creus. Butlletí de VArxiu Bibliogràfic de Santes Creus. 14, vol. II, 1961, 37-153. Sobre la pràctica de la comanda en l'activitat ramadera, J . PAPELL, "L'economia ramadera del monestir de Santes Creus a finals del segle xn", Historia et Documenta, 1, 1994, 41¬55.

38. E. FORT I COGUL, El senyoriu..., 435-436.

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 21

A N T O N I V I R G I L I

Probablement, ambdues raons van pesar molt en la decisió, però semblen pretextos insuficients, ja que les causes de fons van ser, en realitat, unes altres. Fra Isidre D o m i n g o no ho pot descriure d'una manera més clara: l ' import ingressat, d i u "es va invertir en la redempció de molts censals morts venuts per ell (Pere de Prats), a causa de la compra (per Santes Creus) de llocs, vassalls i jurisdiccions, c o m eren els castells i llocs de Conesa, la Guàrdia dels Prats, Saladern, Savella, Forès, F o n o l l , Turlancla, i les jurisdiccions dels castells cle Montornès i cle Ferran; i d'aquesta manera, el monestir va vendre la granja o almúnia cle Xerta juntament amb els mol ins fariners i drapers, amb els seus drets, les oliveres i altres arbres, les terres, els termes i pertinences cle l'almúnia, els censos, les rendes, la casa de Tortosa i la resta de béns de Xerta, de la ciutat i del terme, amb la finalitat d'alliberar els drets alienats i fer front a les necessitats del monest ir" . 3 9

Però fos q u i n fos el patr imoni monacal es considerava propietat cle l 'orde, circumstància que impedia que cap abadia pogués desprendre's cle la totalitat o de part d'aquest patr imoni si n o era per causes molt justificades i , encara, prèvia autorització pontifícia. Per aquest mot iu , "plantejada la necessitat en què es trobava Santes Creus, el bisbe de Barcelona, en virtut del càrrec de delegat o comissari apostòlic, i per la força legal de la butlla de Benet XIII donada a Avinyó el 6 de març de l segon any del seu pontificat (1396), prèvia informació de l 'esmentada necessitat i utilitat, i per acord mutu, fou autoritzada la venda en poder del notari Joan Vi le l la el 2 cle setembre de 1399". 3 9

Q u e d e n clares, doncs, les veritables raons que van impulsar el monestir de Santes Creus a desfer-se del seu patr imoni a les terres de l 'Ebre: les dificultats financeres que i m p e d i e n que el cenobi pogués sortir del cercle traçat per la venda de censals morts que no s'amortitzaven i el consegüent procés d'endeutament creixent que suposava l 'acumulació d'interessos. És "clar, a l 'hora cle vendre, les autoritats monàstiques es van decantar, segurament amb b o n criteri, per les possessions més l lunyanes i les que, per aquesta raó, resultaven més costoses d'administrar. Aquest c o m p l e x procés d'endeutament amb la formalització cle vendes cle censals mereix, però, u n estudi molt més detallat que d e i x e m per a una propera col·laboració.

39. "... vendidit (...) precio sexaginta millium et quingentorum soliclorum Barchinonensium, refundendo et resmerciando in redempcionum quamplurimorum censualium mortuorum a se venditorum. ex causa empcionum locorum, vassallorum et iurisdicdonum, ut erant castrorum et locorura de Conesa, Guardia Pratorum, de Saladern, de Çavella, de Fores, de Fonoll, de Turlancla, et iurisdicdonis castrorum de Montornès el cle Ferran; sicque modo preciictum monasterium vendidit dictant grangiam sive almuniam que Xerta vocabatur, unacum molendinis farineriis et clraperiis, cum iuribus suis^olivariis et aliis arboribus et terris, cum terminis et pertinenciis clicte almunie. censualibus, reclditibus, h tgpido civitatis Dertuse. et aliis que in loco cle Xerta et in ipsa civitate et termino eiusdem habébat quoquomodo. in exoneracionem iurís alieni et in evidentem utilitatem dicti monasterii". E. FORT I C O G U I , El senyoriu..., 435-436.

40 . "... ex causis necessitatis et utilitaris clominus episcopus Barchinone, delegatus seu Commisarius Apostolicus vigore bulle domini Benedictí pape decimi tercii date Aviníone 6 marcii pontificatus sui anno secundo, prèvia informacione cle dictis necessitate et utilitate et constituo cle eis, dicte vendicioni suam interposuit authoritatem pariter et decretum, in posse Joannis Vilella notari die 2 septembris 1399". E. FORT I COGUL, El senyoriu.... 436 .

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 -32

LA F O R M A C I Ó I GESTIÓ D E L P A T R I M O N I D E L M O N E S T I R D E S A N T E S CREUS. . .

A P È N D I X D O C U M E N T A L

1

1236, desembre, 12

Controvèrsia entre Ponç [de Torrelles], bisbe de Tortosa, Bernat, prior, i el Capítol de Tortosa, duna banda, i Arnau, abat de Santes Creus, i el monestir, de l'altra, pels delmes i primícies de les terres ermes i de les que explota directament el monestir en el terme de Tortosa, al lloc de Xerta. L'abat i els monjos diuen que es tracta de noves rompudes, raó per la qual no han de satisfer delmes ni primícies, segons el dret comú i segons els privilegis del cenobi. Contràriament, el bisbe i l'Església de Tortosa afirmen que tenen dret a recaptar els delmes i les primícies, segons el dret comú i els privilegis de l'Església. Per dirimir la causa es designen dos àrbitres: Bernat, ardiaca de l'Església de Tarragona, i fra Albert, cellerer major de Santes Creus, els quals sentencien que el bisbe i l'Església de Tortosa no poden reclamar delmes i primícies en. aquestes possessions, sinó que l'abat i el convent les tenen lliurement i sense cap obstacle. Els límits s'estableix en la paret antiga que hi ha entre les seves possessions i la vall que en altre temps van permutar amb Bernat, prior de Tortosa, i també afronten amb la paret antiga que és sota la casa de l'abat i els monjos i va a la sèquia que passa per sota el puig de Cabrera, arriba a la paret de sota el puig de Cabrera i va fins a Çaçanet, tal com parteix entre el monestir i Bertran Bové, i després puja cap a les roques sobre el camí de Paüls, segons baixen les aigües de pluja, i va fins a la sèquia dels molins de Santes Creus i del molí que fou del prior. També sentencien que l'abat i el monestir hauran de donar anualment, per aquesta composició, el dia de Nadal, un càntir i mig d'oli al bisbe i al priorpels delmes, i mig càntir al sagristà per la primícia. Les dues parts accepten la resolució, prometen no moure cap més qüestió i renuncien a tot dret civil i canònic, privilegi i benefici.

A. Original no localitzat. B. Arxiu Capitular de Tortosa. Tresorer, 15 (338x220 mm). Trasllat (15 cl octubre de 1237).

H o c est translatum bene et fideliter translatatum ydus octuber anno D o m i n i M°.CC°.XXX° septimo, a q u o d a m instrumento q u o d sic habetur. In Christi nomine , no tum sit universis, quod. c u m controvèrsia d iu fuisset agitata inter d o m i n u m P., D e i gratia dertusensem episcopum, et Bernarclum, pr iorem, et capi tu lum dertusensis, ex una parte, et fratrem A., abbatem Sanctamm C r u c u m , et monaster ium eiusdem, ex altera, súper decimis et primici is de quibus terris heremis et ab eisdem monachis laboratis que sunt infra terminos Dertuse i n loco dicto Xerta quas dictarum abbas et m o n a c h i dicebant esse noval ia , propter q u o d n o n tenebantur prestare(?) decimas ve l primicias tum ex iure c o m u n i tum ex privilegiïs ipsorum m o n a c h o r u m . Et contrario dictus dominus episcopus et prior et capi tulum dicebant ad eos decimas et primicias pertinere tum ex iure c o m u n i tum ex privilegiïs dicte ecclesie. Tàndem pro b o n o pacis ad f inem et ad amicabi lem c o m p o s i c i o n e m devenererunt eligantes ex utraque parte arbitros, scilicet, Bernar-

S A N T E S C R E U S - ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 23

ANTONI VIRGILI

d u m , arch id iachonum ecclesie Dertusensis et fratrem Alber tum, cel lararium maiorem Sanctarum C r u c u m , promittentes sub pena centum aureorum ut starent arbitrio et voluntati i p s o r u m arbitrant et q u a m p e n a m pars que n o n obediret voluntati et arbitrio i p s o r u m arbitram parti optemperanti dare promisit unde nos supradictí arbitri, scilicet, B., a rch id iachonum et frater Albertus, cellararius, cu-pientes b o n u m pacis di leccionis inter dictas partes immittere sentenciando dic imus q u o d dictus dominus episcopus et pr ior et conventus ecclesie Dertusensis a m o d o n o n possint decimas v e l primicias in dictis possessionibus et fractibus eandem petere set dicta possessiones abbas et monaster ium Sanctarum C r u c u m libere et quiete absque o m n i vexacione i n perpe tuum possideant, sicut affrontat i n parete anti-qua q u i est inter e o r u m possessiones et c u m b a m que o l i m permutaverint eis B., pr ior Dertusensis, et etiam affrontant in pariete antiqui q u i est subtus d o m u m dicti abbatis et m o n a c h o r u m et vadit in cechiam que trànsit subtus pòdium de Caprara et vadit dicta chechia usque ad paretem q u i est subtus pòdium de Caprara et vadit usque ad Çaçanetum sicut dividet inter i p s u m abbatem et monachos et Ber trandum B o v e m et postea ascendit versus rupes súper c a m i n u m de Paüls, sicut aque vergunt tempore p l u v i a r a m , et vadit usque ad chechiam m o l e n d i n o r u m Sanctarum C r u c u m et illius m o l e n d i n i q u i fuit prioris , sicut aque vergunt tempore p l u v i a a i m , ib i ex utra parte. ítem sentenciando dic imus q u o d abbas et monaster ium Sanctarum C r u c u m donent post predicta composic ione u n u m cantarum et m e d i u m ole i b o n i et pulcr i d o m i n o episcopo et pr ior i pro decimis et m e d i u m cantarum

A . sacriste et eius successoribus pro primici is , videlicet, singulis annis in festum Natalis D o m i n i . N o s vero P., D e i gratia Dertusensis episcopus, et B. , pr ior et capi tu lum Dertusensis, et Y , sacrista, et frater A., abbas Sanctarum C r u c u m , et conventus eiusdem, per « o s et omnes successores nostros d ic tum arbitrum sive c o m p o s i c i o n e m ratam et f i r m u m i n perpetuum habere promit imus et n u n q u a m in al iqua contravenire. Renunciantes o m n i iuri c iv i l i et canonico et o m n i privi legio et benef ic io propter q u o d contra superius dicta venire possemus.

Q u o d est actum pridie ydus december, anno D o m i n i M 0 .CC°.XXX°. sexto.

Ego Poncius , Dertusensis episcopus, subscribo (signe). Sig(signe)num Ponc i i , precentoris. Ego Bernardum, Dertusensis archidiachonus (signe). Ego D o m i n i c u s , prior claustralis, subscribo sig(signe)num. S(sígne)num Laurenci i , presbiter et canonicus. Sig(signe)num Arnaïdi, Dertusensis sacriste. Sig(signe)num G . de Sancto Laurencio, hospitalarii . Sig(signe)num B. de Ol ive la , canonic i . Sig(signe)num Petri, canonic i .

Sig(signe)num A., Sanctarum C r u c u m abbas. S ignum (signe) fratris Arbert i , cellararius maioris. Sig(signe)num fratris A . de Bagneris. Sig+num fratris G u i l l e l m i de Balzarens, tenentis l o c u m Sanctarum C r u c u m i n Dertusa in loco dicto Xerta .

S ignum (signe) Bernardi de Lineola , capel lani altaris Sancti Bartholomei , q u i hoc scripsit c u m litteris rasis et rescriptis i n XIII l inea que notantur, videlicet, die et anno q u o supra.

24 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CRELJS...

2

1248, novembre , 5

Guillem i Arnau, prior i sagristà de l'Església de Tortosa, d'una banda, i fra Bernat de Calsarenys, procurador del convent i monestir de Santes Creus, de l'altra, es comprometen, davant dels àrbitres Arnau de Vallfort, tresorer de Tarragona, Ferrer de Gatell i Guerau de Selma, succentorde Tarragona, sobre els delmes, primícies i altres qüestions que els dits prior i sagristà han portat contra el monestir. Després d'establir unesfermances de 100 morabatins cada part, acorden respectar i no contradir les sentències dels jutges. Actuen de fiadors, per part del prior i del sagristà de Tortosa, Arnau Català, ciutadà de Tortosa, i per part del procurador de Santes Creus, Nicolau Maleserbes i Ramon de Berga.

A. Arxiu Capitular de Tortosa. Tresorer, 18. Partit per A B C (240x200 mm). B. Arxiu Capitular de Tortosa. Tresorer, 13.1. Trasllat (26 de maig de 1262). C. Arxiu Capiailar de Tortosa. Cartulari, volum 8, doc. 93, f. 150.

Noverint universi , q u o d nos, Gui l l e lmus , prior, et Arnaldus , sacrista Der-tusensem, ex una parte, et frater Bernardus de Calsareyns, procurator conventus et monasterii Sanctarum C r u c u m , ex altera, compromit imus in A r n a l d u m de Valle-forti, tesaurarium Terrachonensem, et Ferrarium de Gatel lo et G e r a l d u m de Selma, succentorem Terrachonensem, súper decimis, primici is et aliis questionibus quas dictus prior et sacrista contra monaster ium Sanctarum C r u c u m duxerint coram predictis arbitris proponendas promitentes ad invicem q u o d q u i c q u i d prefati arbitri súper peticionibus proposit is v e l proponendis de iure dixerint ve l statuerint inter partes sub pena centum morabet inorum ratum et f i r m u m a partibus perpetuo habeatur et pars que i p s o r u m o m n i u m arbitrio v e l maioris partis in a l iquo contradiceret parti adquiescenti sine o m n i excepcione dictam p e n a m dare ac solvere teneretur qua prestita et soluta n ich i lominus arbitr ium suam obtineat firmitatem. Pro predicta autem pena fuit f ideiussor ex parte prioris et sacrista Arnaldus Català, civis Dertusensem, pro parte vero procuratoris predict i extiterunt fideiussores Nicholaus Maleserbes et Raimundus de Berga. Ita q u o d unus pro altero se n o n possit excusaré. Q u i renunciantes benef ic io d iv idende accionis et beneficio constitucionis que p r i m o dicit c o n v e n i e n d u m esse pr inc ipa lem q u a m fideiussorem et o m n i auxi l io iuris et ita se f ideiussorio n o m i n e sol lempniter obligarunt.

Q u o d est actum nonas novembris , anno D o m i n i M 0 .CC 0 .XL°.VIIF.

Sig(signe)num G., prioris*. S\g(signe)nnm A r n a l d i , Dertusensem sacriste*. Ego Poncius , Dertusensem episcopus, subscribo (signe)*. S+num fratris Bernardi de Calsareyns, procuratoris conventus et monasterii Sanctarum C r u c u m . S+num A r n a l d i Catalani. S+num N i c h o l a i Maleserbes. S+num R a i m u n d i de Berga. Nos q u i hoc laudamus testesque firmaré rogamus.

S+num fratris Bernardi de Figera. S+num fratris Bernardi d 'Ol ive la . S+num Bernardi Vaqueri i . S+num D o m i n i c i de Mianis , testium. .

Sig(signe)nuxn G u i l l e l m i Vitalis, notarii Dertuse.

SANTES CREUS (2004) 7-32 25

A N T O N I V I R G I L I

Sig(signe)num D o m i n i c i Ferrarii, qui hoc scripsit mandato G u i l l e l m i Vitalis, notarius Dertuse, c u m literis rasis et emendatis in prima l inea et secunda linea, die et anno prenotatis.

3

1251, maig, 11

En altre temps es produïren unes controvèrsies entre el prior i el Capítol de l'Església de Tortosa, com a demandants, d'una banda, i l'abat i els monjos de Santes Creus, com a demandats, de Valira, sobre els delmes del bestiar dels pastors que hi ha a les cabanes del monestir i els delmes dels altres animals que hi tenen en comanda i pasturen en el terme de la ciutat i diòcesi de Tortosa; i tanmateix, el sagristà de Tortosa acusa els dits abat i monjos del monestir sobre la primícia de Voli i altres fruits de les terres i possessions que tenen al terme de la ciutat de Tortosa. Les dues parts acorden sotmetre's a l'arbitri d'Arnau de Vallfort, tresorer, Guerau de Selma, succentor, i Ferrer de Gatell, canonge de Tarragona, sobre els delmes i primícies i altres demandes. Absent Guerau de Selma, els altres dos àrbitres, després d'examinar els instruments i les proves, sentencien que l'abat i els monjos de Santes Creus han de restituir al prior i Capítol de Tortosa tot el que han percebut des de fa 25 anys, per raó del delme del bestiar dels pastors de les cabanes del cenobi i pels altres animals que tenen en comanda, almenys pel temps que havien pasturat en el terme i la diòcesi de Tortosa. I com sigui que els delmes pertanyen al bisbe i al Capítol, els frares no n'estan exempts i no poden impedir-ne la recepció dels seus titulars. Sobre la petició de la primícia perpart de la sagristia disposen que l'abat i els frares han de restituir al sagristà i a la sagristia de l 'església de Tortosa les primícies de l'oli i dels altres fruits de les terres que tenen a les parròquies de les esglésies de Santa Maria i de Sant Jaume de la ciutat de Tortosa, i que lliurin el que havien retingut en el decurs de 25 anys, tal com correspon percebre la primícia a la sagrist ia, per concessió del bisbe i el Capítol de Tortosa. Però per aquesta prestació de la primícia s'exceptuen les honors de Xerta i les terres i possessions que en les composicions entre l'Església de Tortosa i el monestir puguin acordar i aquelles honors i possessions que els frares van posar en conreu, o van adquirir abans del concili general presidit pel papa Innocenci III.

A. Arxiu Capitular de Tortosa. Subtresoreria, calaix 2, perg. 95 (205x208 mm). B. Arxiu Capitular de Tortosa. Tresorer, 13.2. Trasllat (26 de maig cle 1262). C. Arxiu Capitular de Tortosa. Cartulari, volum 8, doc. 94, f. 150v-152.

C u m o l i m inter pr iorem et capi tulum ecclesie Dertusensem agentes, ex parte una, et abbatem ac monachos monasterii Sanctarum C r u c u m defendentes, ex altera, contentio fuissent suborta súper decimis a n i m a l i u m pastorum com[m]orantium i n cabanis e iusdem monasteri i . N e c n o n et súper decimis a l iorum a n i m a l i u m que commendata existunt in predictis cabanis que q u i d e m animalia sumunt paschua

26 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...

in termino civitatis et diòcesis Dertusensem. Et similiter fuisset contenció inter sacristam ecclesie Dertusensis agentem, ex parte una, et predictos abbatem ac monachos antedicti monasterii clefendentes, ex altera, súper primitia o ley et a l iorum fructuum de terris et possessionibus quas dicti m o n a c h i habent et possident i n terrítorio el termino civitatis Dertuse. Tàndem utraque pars de c o m u n i et spontanea voluntate promissit se stare arbitrio A. de Valleforti, thesaurarii, G. cle Celma, succentoris, et F. de Gatel lo, canonicus Terrachone, cle iure prolato súper decimis et prímitiis antedictis et súper aliis demandis si quas dicti pr ior et sacrista aclversus predictos fratres ducerent proponendas pena - C aureorum i n v i c e m stipulata et promissa quam pars renitens et contradicens arbitrio o m n i u m vel maioris partis e o r u m persolverent parti adquiescenti et optemperanti et q u o d n ichi lominus ratum maneret arbitrium atque f i r m u m prout in compromisso inde confecto plenius noscitur contineri . Nos igitur memorati d u o arbitri, videlicet, A. cle Valleforti et F.° de Gatel lo . Tercio arbitro, scilicet, G. de Celma absente de consensu pret ium auditis hinc inde questionibus et omnibus aliis que partes coram presentia nostra proponere voluerunt. Inspectis confessionibus pret ium et instrumentis exibitis ac testibus productis in iudic io diligenter examinatis post l o n g u a m et freqüentem altercationem et facta ab utraque parte conclusione et renuntiatione arbitrando dic imus q u o d abbas et m o n a c h i Sanctarum C r u c u m restituant pr ior i et capitulo Dertusensem pro parte eos contingente q u i c q u i d perceperunt a -XXV- annis citra ratione clecime a n i m a l i u m pastorum co[m]morantium in cabanis eorum et ratione a l iorum a n i m a l i u m que comendata extiterunt in cabanis eorum. Ita dumtaxat pro rata temporis q u o predicta animalia pascua sumpserunt in termino et diòcesis Dertusensem. C u m h i u s m o d i clecime precliales ratione baptismale ecclesie ad. e p i s c o p u m et capi tulum de iure c o m u n i pertineant supradictos et in premissis fratres predict i n o n docuerint se fore excemptos. U n d e prohibemus ne prefati m o n a c h i presumant ulterius impediré quominus prior et capi tulum Dertusensem decimas percipiant memoratas et pacif ice possideant i n futurum prout superius est distinctum et in hiis supradictos abbatem et monachos et fratrem B e r n a r d u m de Causarenys, s i n d i c u m eoa ïm, et fratrem G. de Bausareyns, procuratorem e o m m , duximus conclempnandos. Súper questione vero et peticíone p r i m i c i a r u m sacriste sentencialiter decernimus in h u n c m o d u m , videlicet , q u o d predict i abbas et fratres teneantur de cetero persolvere sacriste et sacristie ecclesie Dertusensis primicias oley et a l iorum fructuum de terris suis quas habent et possident infra parrochias ecclesiarum Sancte Marie de sede et Sancti Jacobi civitatis Dertusensem que parrochiales existunt et q u o d restituant predicto sacriste et sacristie ext imationem eorum que igitur retinuerunt predict i m o n a c h i de primitia p r e d i c t o m m locorum et possess ionum a ' !XXV' annis citra c u m nobis constet primicias utrarumque predictarum p a r r o c h i a m m ad ianidictam sacristiam pertinere ex donatione et concessione ep iscopi et capituli Dertusensis. V e r u m ab hac prestatione primitie intel l ioi imis exceptatos et iudicamus immunes honores de Xerta et terras ac possessiones que in composi t ionibus ecclesie Dertusensem et monasterii sepedicti reperiri potemnt exceptare et illos similiter honores et possessiones suas intelli^iiïius fore exemptas quas propri is manibus aut propri is sumptibus dicti fratres duxerint

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 27

ANTONI VIRGILI

laborandas d u m tamen dictas terras et possessiones memorati fratres adquisiverint ante cons i l ium generale pie recordationis D o m i n i Innocenci i pape tercii et sic in illis dictos fratres et monaster ium et fratrem B e r n a r d u m de Causareyns, s i n d i c u m eorum, et fratrem G. de Bausareyns, procuratorem eorum, reddimus absolutos, partim propter privi legia R o m a n o r u m Pontíficum, partim propter composit iones, et parti propter concessiones in iudit io factas prefato sacriste et eius successoribus et R. Rabatie, procuratori ipsius, súper illis perpetuum silentium inponentes.

Latum arbitrium V idus madi i , anno D o m i n i M°.CC°.L. pr imo.

Ego A . de Valleforti , thesaurarius Terrachonensis, arbiter predictus subscribo (signe)*. Ego F. de Gatello, canonicus Terrachonensis, arbiter subscribo. Sigí^gneMum G . prioris*. Síg(signe)num A r n a l d i sacriste*.

Ego D o m i n i c u s Laurencii , hanc sententiam arbitralem scripsi mandato predic torum arbitrorum et sig(signe)num m e u m i m p o n o die et anno prefixis.

4

1266, octubre, 7

Resolució entre la seu de Tortosa i el monestir de Santes Creus arran de les demandes formulades per Pere d'Om, sagristà de l'Església de Tortosa, contra fra Pere de Linya, granger de la granja de Xerta de Santes Creus, per la primícia de les honors que van ser de Domènec de Xerta, A. Orella i C. de Montalbà, i d'altres honors i possessions que els frares de Xerta havien adquirit al terme de la ciutat i diòcesi de l'Església de Tortosa, des del temps del concili general celebrat sota la presidència del papa Innocenci LLI fins al dia present. Amb el consentiment del bisbe de Tortosa, Bernat [d'Olivella], i el Capítol, i de fra Gener, abat de Santes Creus, i el convent, acorden que, per la primícia de l'oli de les esmentades honors i possessions que el monestir ha adquirit fins ara al terme de la ciutat i la diòcesi de l'Església de Tortosa que treballen directament, hauran de lliurar al sagristà i a la sagristia de Tortosa, dos cànters i mig d'oli anuals el dia de Nadal. L això ha estat acordat i ordenat entre les dues parts. Sobre les composicions iniciades entorn de qualsevulla d'aquestes possessions entre les dues parts i sobre el dret que el monestir té en qualsevol de les honors abans del concili esmentat, acorden mantenir-se ferms. El sagristà reconeix haver rebut de fra Pere de Linya tota la primícia de l'oli que la granja i el monestir de Santes Creus havien de donar a la sagristia de Tortosa fins el moment actual per raó d'aquestes honors i possessions. Per aquest motiu els demandats són absolts i es comprometen a no moure cap més demanda.

A. Original no localitzat. B. Arxiu Capitular de Tortosa. Cartulari, volum 4, doc. 26, fs. 23-24r.

28 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

L A F O R M A C I Ó I G E S T I Ó D E L P A T R I M O N I D E L M O N E S T I R D E S A N T E S C R E U S . . .

Noverint universi q u o d post multas petitiones seu demandas quas P. de U l m o , sacrista ecclesie Dertusensem, fatiebat contra fratrem P. de Liniano, grangiarum grangia de Xerta monasterium Sanctarum C r u c u m , ratione primitie h o n o r u m qui fuerunt D o m i n i c i de Xerta et A . Orel la et C. de M o n t e A l b a sive a l iorum h o n o r u m et possess ionum quos veí qtias fratres de Xerta a qu ibuscumque personis titulo emptionis , donationis, permutationis sive alia quacumque racione adquisierunt in terminis civitatis et diòcesis ecclesie Dertuse a tempore generalis concilií usque in presentem d i e m sub d o m i n o papa Innocencio 111° felicis memorie celebrat ! Tàndem de consi l io et assensu venerabílis patris et d o m i n i B., D e i gratia Dertusensis episcopi , et capituli et fratris Ianuarii, abbatis Sanctarum C r u c u m , et conventus e iusdem amicabiliter convenerunt q u o d pro primitia olei d ic torum h o n o r u m et possess ionum quos vel quas monaster ium Sanctarum C r u c u m aJLiquo titulo vel racione usque in presentem d i e m acquisivit et possidet et tenet in terminis civitatis et diòcesis Dertusensem ecclesie quas tamen excolunt propri is laboribus et expensis tribuant fratres dicte grangie de Xerta et solvant annuatim in festo Nativitatis D o m i n i duos cantaros et m e d i u m olei nit idi , pulcr i et recipientis supradicto sacriste et sacristie ecclesie Dertusensem in perpetuum. Et hoc fuit condic tum et hordinatum inter predictos P. de U l m o , sacristam, et fratrem P. de Liniano, grangiarius, bona fide et sine o m n i malo ingenio et presentibus et consentientibus d o m i n o Dertusensem episcopo et fratrem Ianuario, abbatem Sanctarum C r u c u m predictis. C o m p o s i c i o n i b u s súper q u i b u s d a m possessionibus inter Dertusensem ecclesiam et monasterium Sanctarum C r u c u m irritis et iure q u o d prefatum monasterium habebat in quibusdam honoribus sitis in dictis terminis et antedictum c o n c i l i u m habitis in suo robaré duraturis. Et quolibet prec ium renunciavit o m n i iuri c ivi l i et canonico et beneficio restitutionis in integrum facientes sibi pactum ad invicem de n o n veniendo contra predictam c o m p o s i c i o n e m et etiam renunciaverunt o m n i auxi l io et beneficio quo vel quibus possent contra predictam venire ve l in a l iquo relevari. Verum memoratus sacrista per se et omnes successores suos confessus fuit se habuisse et recepisse a fratre P. de Liniano predicto totam primit iam ole i q u a m dicta grangia et monaster ium Sanctarum C r u c u m racione dic torum h o n o r u m et possess ionum dabat et solvebat et tenebatur dare et solvere e idem et sacristie Dertusensem ecclesie annuatim usque ad hunc d iem. Et c u m de predicta primícia igitur esse plenarie satisfactam absolvit exinde fratrem P. et monasterium memoratos. Ita q u o d in ratione primicie presente temporís contra predictos qüestionem vel d e m a n d a m movere n o n posset. Et quantum ad hoc scienter et consulte de assensu d o m i n i episcopi supradicti igitur et successoribus suis perpetuum duxit s i lenc ium i n p o n e n d u m renuncians insuper o m n i excepc ioni dicte pr imicie n o n recepta et d o l i et beneficio restitutionis in integrum et etiam al iquo auxi l io quibus possem venire alíqua ratione contra dictam pr imic iam n o n receptant.

Q u o d est autem nonas octoberis, anno D o m i n i M 0 .CC 0 .LX°.VI 0 .

Ego B., Dertusensis episcopus, subscribo. Ego P. de Podio , Dertusensis prior, subscribo. Ego Petrus de U l m o , Dertuse sacrista, subscribo. Sig(sígne)num G . de Tamarito, sedis Dertusensis hospitalarii . Sigísignejnum B. archidiachoni . Ego D o m m i c u s precentor subscribo. Ego B. Nomisnisde i , canonici

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 29

A N T O N I V I R G I L I

Dertuse subscribo. Sig(signe)num Berengari i cle Beclorcho canonici Dertuse, subscribo. Ego Berengarius (...), Dertuse canonici , subscribo.

SigfsigneMum fratris lanuari i , abbatis Sanctarum C r u c u m , qui hoc firmatur. Sigísigne)num fratris D o m i n i c i , sacriste. Sig+num fratris H u g o n i s . Ego frater P. prior, subscnCsigneJbo. Ego frater B. de Poclio,' cellerarius medio , subscribo. Ego frater B. de Calsareyns hoc sig+num i m p o n o . Ego frater B. Moragues, hospitalarius, subscribo. Sig(signe)num frater B. de Ripa precentoris. Sig+num fratris P. de Monteo l ivo vestiarii. Sig+num fratris B. de G e r u n d a . Sig+num fratris Gaucerandi de Tous. Sig+num fratris A . Renaldi operari i . Sig+num fratris P. de Valtano. Sig+num fratris B. de Fabariis. Ego frater lachobus de Poclio, subscribo. Sig+num fratris Petri de Liniano grangiarii cle Xerta.

Síg(sígne)rmm R a i m u n d i (?) de Castil ione, notarii p u b l i c i Dertuse, q u i hoc scripsit die et anno quo supra.

Regesl: carta compositione Sanctarum Crucum cle primícia oley.

3 0 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

L A FORMACIÓ I G E S T I Ó D E L PATRIMONI D E L M O N E S T I R D E S A N T E S CREUS...

L E S P O S S E S S I O N S DE S A N T E S C R E U S A XERTA

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7-32 31

ANTONI VIRGILI

LES POSSESSIONS DE SANTES CREUS AL BAIX EBRE

32 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

S A N T E S C R E U S (.2004) 3 3 - 7 4

Abats obstinats, disputes estèrils. Trencament entre Santes Creus í Valldigna*

F E R R A N G A R C I A - O L I V E R *

E n tot recorden les singladures de les famílies, les dels monestirs cistercencs. E l Cister és, de fet, una gran família, una vasta nissaga d'atapeïdes ramificacions que, malgrat la distància dispersa per una n o menys vasta geografia europea, manté u n a unitat interna i una sola projecció externa gràcies al Capítol general, des d 'on es dicten les pautes bàsiques del funcionament de l 'orde. I n o és una mera ficció, aquesta unitat. Però fins i tot les famílies més unides subministren sovint el mi l lor b r o u de cult iu per a les desavinences i les passions encontrades, que p o d e n derivar en trencaments violents. Mirant de p r o p la gènesi i el desenvolupament dels monestirs dels monjos blancs, fa la impressió que els nounats desitgen fèrvidament posar terra p e l m i g i trencar amb el progenitor, o més aviat amb la progenitora, perquè són femenines, les fi l iacions cistercenques. Les abadies filles despleguen arreu n o poques energies per marcar distàncies respecte de les que, aplicant-hi u n d i spendi enorme de rendes i u n nombre n o mai inferior als dotze monjos, les v a n engendrar. La independència, lògica al capdaval l per a la b o n a salut econòmica "i política d 'un ens autònom qtie rivalitza durament amb altres senyories i altres jurisdiccions, n o serà mai total, perquè l 'abadia fundadora es reserva o sol reservar-se des del pr ivi legi de fundació la potestat de visita i refo