SANTES CREUS - TINETusuaris.tinet.cat/absc/catala/arxiu/publi/revista/rev 21... · 2011-04-27 ·...

A R X I U B I B L I O G R À F I C D E S A N T E S C R E U S

S A N T E S C R E U S R E V I S T A D E L ' A R X I U BIBLIOGRÀFIC

V O L U M XXI (2004)

SANTES CREUS 2004

A R X I U BIBLIOGRÀFIC D E SANTES CREUS

SANTES CREUS Revista de l 'Arx iu Bibliogràfic

V o l u m X X I (2004)

Santes Creus

2004

S A N T E S C R E U S Revista de VArxiu Bibliogràfic

V o l u m X X I (2004)

Director: el President de la Societat

Plaça cle Sant Bernal Call ió Palau de l'Abat

43815 SANTES CREUS (Tarragona)

A m b la col·laboració de

Ajuntament d'Aiguamúrcia Consell Comarcal de l'Alt Camp

D I P U T A C I Ó D í

T A R R A G O N A

M u s e u d ' H i s t ò r i a de C a t a l u n y a

Caixa Tarragona

Fundació

Edita : A r x i u Bibliogràfic cle Santes Creus Dipòsit legal : T-6-1958

ISSN: 0487-2681

© de les fotos: Servei cle Restauració de B é n s M o b l e s , de l Departament de Cultura cle la Generalitat cle Cata lunya

A u t o r : Carles A y m e r i c h i Barba

Imprès a Arts Gràfiques Bobalà , SL Carrer cle Sant Salvador, S

25005 Lleida

ta redacció de Santes Creus no es responsabilitza de les opinions dels autors.

Sumari

ESTUDIS

La formació i gestió del patrimoni del monestir de Santes Creus a les terres de l'Ebre (segles xn-xm), per A n t o n i Virgi l i 7

Abats obstinats, disputes estèrils. Trencament entre Santes Creus i Valldigna, per Ferran Garc ia-Ol iver 33

Conflictes entorn de Vils de l'aigua a la Catalunya Nova. per Carol ina Batet C o m p a n y 75

D O C U M E N T A

Enterrament del darrer Montcada a Santes Creus, per Elisabeth B a l d o r . 85

Ressenyes 99

ESTUDIS

S A N T F . S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 -32

La formació í gestió del pat r imoni del monestir de Santes Creus a les terres de l'Ebre

(segles xn-xm)* A N T O N I VIRGILI

Els monestirs cistercencs, implantats en terres catalanes a partir del segle XII, afermaren la seva posició a través d 'un continuat procés d'acumulació cle patr imoni . Comtes i representants dels diversos nivells cle l'aristocràcia s'encarregaren d'alimentar aquesta dinàmica mitjançant donacions, sovint molt generoses.

U n dels factors que més poderosament va contribuir a l 'expansió dels dominis monacals fou la incorporació per conquesta d'amplis espais d 'al -Andalus per part de l'aristocràcia feudal . És clara, doncs, la vinculació entre Ja implantació del Cister a l 'Europa feudal i la conquesta, c o m a reflex cle la dinàmica impulsada per la reforma pontif ical (coneguda c o m gregoriana): la construcció de la noció de Christianitas identificada " a m b el poder feudal implantat a l 'Europa Occidenta l i que impl icava l 'acceptació de l 'hegemonia del p o d e r espiritual sobre el temporal ; el poder del papat per sobre dels prínceps i senyors feudals.

E n aquest mateix context acaba de perfilar-se la noció de croada, entesa c o m u n moviment inspirat i fomentat pe l papat i executat per l'aristocràcia feudal (els membres de la qual esdevenien milites Christí) amb l'objectiu de dilatar l 'espai cle la cristiandat a costa dels seus veïns, musulmans o pagans?

A l - A n d a l u s no s'escapà d'aquesta dinàmica, i en especial, a partir del segle xi . La conseqüència més visible de l col·lapse del califat cle Còrdova fou la seva fragmentació política i territorial en taifes (muluk al tawaif), enfrontades sovint entre elles. Des d'aleshores, la superioritat militar feudal fou ja incontestable i es manifestà en diverses formes d'agressió: hosts i cavalcades, i també pàries —pagades amb m o n e d a d ' o r — amb la finalitat d 'acumular botí. Només els estats almoràvit,

* Conferència pronunciada a la sala del refetó del monestir de Santes Creus el 20 cle juny cle 2004 . Una versió més reduïda d'aquest article l'he publicat amb el títol "El Monestir cle Santes Creus i Tortosa (segles xii-xiiO". La Resclosa. 6. Centre d'Estudis del Gaià, Vila-rodona, 2 0 0 2 , 3 5 - 4 5 .

1. Sobre aquestes qüestions, R. I. Mooui-:, La primera revolución Europea c. 970-1215. Barcelona, Crítica, 2000; R. BARTUITI, La formación de Europa. Conquista, civilización y cambio cultural, 950-1350. València, PUV, 2003 ; també L. GAIÍCÍA-GUIIAHRO RAMOS, Papado. cruzados V Ordenes Militares, siglos xi-sm. Madrid, Càtedra, 1995 .

ANTONI VIRGILI

primer (últimes dècades del segle xi), i a lmohade, després (mitjan segle XII), reclamats per les assemblees d'alfaquins andalusins amb la finalitat de restablir la legitimitat política, v a n p o d e r neutralitzar de forma efímera els atacs feudals.

A la darreria del segle xi, les estratègies feudals d'agressió donaren pas a unes operacions planificades amb l'objectiu de conquerir l 'espai i anorrear la societat que l 'habitava. Darrere d'aquesta nova orientació h i havia uns poders b e n identificats: els papes i els prínceps (reis, comtes) feudals.

E n aquella època, els papes l l iuraven missives als comtes de Barcelona i altres membres de la noblesa tot exhortant-los a conquerir a l -Andalus . 2 La conquesta es planif icava a partir de la formació de noves seus episcopals, al capdavant de les quals eren designats bisbes compromesos amb les directrius de la reforma pontif ical romana. E n efecte, l 'any 1091, el Papa atorgà la butlla de restauració de Tarragona {Inter prima Hispaniarum) a favor de l bisbe de V i c Berenguer Seniofred de Lluçà, u n convençut reformador; c o m h o foren els futurs destinataris del càrrec, Oleguer de Bonestruga i Bernat Tort, alhora, bisbes de Barcelona i arquebisbes de Tarragona, procedents de la canònica agustiniana de Sant Ruf d'Avinyó. 3

L'organització de la seu de Tortosa a partir de les directrius papals també s'anticipà a la definitiva conquesta de la regió. L'any 1097, el comte R a m o n Berenguer III facultava Berenguer, abat de Sant Cugat i bisbe de Barcelona, per intervenir en l 'elecció de l bisbe de Tortosa; més tard, l 'any 1144, el papa L l u -ci II atorgava una butlla a l 'arquebisbe Gregor i de Tarragona per la qual l i sotmetia l'església i la diòcesi de Tortosa, amb la condició que en consolidar-se l'arxidiòcesi de Tarragona, Tortosa ja t indria bisbe p r o p i ; ' i així es va fer.

E l període co inc ide ix amb la predicació de la pr imera croada per Urbà II a C l e r m o n d l'any 1095. Aleshores, Berenguer R a m o n II portava les seves hosts contra Tarragona i Tortosa, i p o c després, R a m o n Berenguer III feia el mateix. Els comtes d 'Urgel l , mentrestant, atacaven Balaguer. Aquesta primera ofensiva a gran escala va fracassar, en part per la intervenció dels almoràvits encaminada a unificar novament al -Andalus. Després d 'un breu període d'equilibrí de forces, la segona dècada de la dotzena centúria va viure la crisi de l poder almoràvit, agreujada per la conquesta de Saragossa per part d 'Alfons el Bataller, l 'any 1119. E l magnat castellà Pedró Ansúrez, sogre d 'Ermengol V i avi d 'Ermengol VI d 'Urgel l ,

2. L'I de juliol de 1089 , Urbà II s'adreçà a comtes, vescomtes, bisbes i barons amb la finalitat d'impulsar la restauració de Tarragona, per la qual cosa rebien els mateixos beneficis espirituals que els que anaven a Terra Santa (Vegeu P. KIIER, "El Papat i el Principat de Catalunya fins la unió amb Aragó", Estudis Universitaris'Catalans, Barcelona, 1931) . Després, els papes Gelasi II, Calrxt II, Lluci II i Eugeni III donaren nous estímuls.

3 . La canònica de Sant Ruf d'Avinyó tingué un paper molt destacat en la difusió de la reforma canongial i eclesiàstica a través de l'orde de Sani Agustí. La sòlida aliança d'aquests membres de la comunitat de Sant Ruf amb Ramon Berenguer III va permetre la consecució dels objectius papals de difondre la reforma. Després de Tarragona, les seus de Tortosa i Lleida també foren dirigides per bisbes reformadors procedents de la comunitat d'Avinyó.

4. Els documents s'han publicat, respectivament, per FLOKEZ-RISCO, Espana Sagrada, vol. XLII, doc. 2, i P. KEHR, Papsturkunden in Spanien. Vorarbeiten zur Hispània Pontifícia, vol. I, Katalonien, Berlín, 1926, doc. 53 .

8 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...

havia pres la ciutadella de Balaguer l 'any 1105, després de diversos intents frustrats. Els feudals estaven pendents de Tortosa i Lleida.

A mitjan segle H I va tenir l loc u n dels exercicis militars més reeixits de l comtat de Barcelona, R a m o n Berenguer IV, al capdavant d 'un heterogeni conjunt de tropes, va expugnar una rera l'altra les ciutats andalusines de Tortosa i Lleida i les fortaleses de Miravet i Prades-Siurana (1148-1153). Tortosa i Lleida acabaren capitulant després d'haver patit sengles setges de m i g any.

Poblet i Santes Creus (aleshores encara Val ldaura 5 ) , c o m els poderosos ordes militars del Temple i de l 'Hospita l de Sant Joan de Jerusalem, v a n obtenir extensos conjunts patrimonials en aquestes terres acabades de conquerir, especialment, a les rodalies de Tortosa i L l e i d a . 6

Aquestes constatacions n o són cap novetat. D'antic, els historiadors h o h a n reflectit en els seus estudis. Tanmateix, u n rere l'altre, han anat transmetent una idea que, a hores d'ara, ha esdevingut u n tòpic: el caràcter coloni tzador de l 'orde del Cister i la seva empenta dínamítzadora en la transmissió de coneixements de noves pràctiques agràries. Es tracta d 'una atribució creada i difosa pels mateixos monjos a partir de l que ha passat a ser el lema identif icador de la seva regla: ora et labora. Tant l'esperit coloni tzador c o m la difusió de tècniques agràries innovadores en el Cister són propietats que han de ser, c o m a mínim, qüestionades; n o es pot posar en dubte, però, que els monjos blancs foren uns excel·lents administradors. La seva gestió va permetre que l 'orde acumulés u n extens patr imoni i u n considerable v o l u m de renda. I més enllà d 'un s imple interès recaptador s'ha de destacar la tasca de l'administració monacal en la introducció de factors que v a n transformar i subvertir profundament l 'espai rural autòcton: el paisatge agrari, les pautes d'explotació i gestió de la terra i les relacions socials en el si de la pagesia. 7 Aquesta fou la seva contribució, decisiva, en l 'afermament de l 'orde feudal a les regions ocupades; en definitiva, en la consolidació de les conquestes.

D e la presència dels monestirs en els espais conquerits se'n p o d e n distingir, essencialment, tres dimensions : la formació de l patr imoni , la seva administració (l 'acció derivada de l 'explotació) i les relacions de la institució amb les mitres corresponents als respectius bisbats. Aquestes relacions n o sempre foren afectuoses. Sovint sorgiren fortes controvèrsies, a causa de la recaptació de taxes de tanta rellevància" c o m el de lme i la primícia, i altres drets episcopals. E n efecte, si b é

5. És ben sabut que la comunitat cistercenca cle Santes Creus es va establir a les ribes del Gaià a partir de l'any 1169, procedent d'un primer assentament localitzat a Valldaura del Vallès (Cerdanyola), fundat l'any 1150 arran d'una donació de Guillem Ramon de Montcada.

6. Totes aquestes institucions religioses van sortir molt ben dotades del procés de repartiment de l'espai conquerit. Respecte a la conquesta de Tortosa i la vall de l'Ebre, vegeu A. VIRGILI, "Ad detrimentum Yspante". La conquesta de Turtusa i la formació de la societat feudal, València, 2001, 73-102. Quant a Lleida, X. ERITJA, "Estructuració feudal d'un nou territori al 'segle xn; l'exemple de Lleida", a M . BARCELÓ, i altres (eds.j, El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, València, 2003, 293-313.

7. Sobre aquesta qüestió vegeu el treball de C. BATET, "El Cister conqueridor. EI sentit de l'agricultura silenciada", a M . BARCELÓ, i altres (eds.), El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, València, 2003, 237-252.'

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 9

ANTONI VIRGILI

els bisbes tenien la facultat de recaptar-les en el territori del bisbat, també és cert

que els ordes regulars estaven exempts de satisfer-les totalment o parcial . Per aquest

mot iu , calia afinar molt amb relació als drets i deures de cada institució.

Aquest article té c o m a objectiu destacar alguns aspectes derivats de la

presència del monestir cle Santes Creus a les terres cle l 'Ebre durant els segles

XII i XIII. El més b e n conegut és el procés de formació patr imonial en tots els seus

vessants: la cronologia , la geografia i els mecanismes emprats en el procés i en

la identificació dels personatges que van intervenir-hi. ' ' Per tant, unes breus línies

seran suficients per recordar els punts més bàsics d ' u n procés la reconstrucció

del qual genera poques discrepàncies.

L A F O R M A C I Ó D E L D O M I N I

La recepció de béns immobles es va produir entre els anys 1156 i 1189,

durant els abadiats de G u e r a u (1156-1158), Pere de Puigverd (1158-1184) i H u g

II (1185-1198). La major part dels béns foren transferits al monestir mitjançant

donac ions : 9 disset actes, per tan sols dues compravendes . Es formalitzà també una

p e r m u t a . 1 0 Les compres suposaren al cenobi una despesa cle 110 morabatins d'or

pesats. 1 1

8. Aquest procés es coneix des que fra Bernat Malloi. fra Salvador i fra Isidre Domingo (segles xv i xvii-xvni) van reordenar els arxius del monestir i feren una relació cle tots els dominis monacals. E, Fort i Cogul va fer una edició crítica dels manuscrits redactats pels monjos esmentats (El senyoriu cle Santes''Creus. Barcelona, 1972; l'epígraf dedicat a Tortosa, entre les pàgines. 435¬441). Els treballs més recents són els d'A. CARRERAS" CASANOVAS, El Monestir de Santes Creus. 1150¬1200. 2 vols.. Institut d'Estudis Vallencs, Valls, 1992 (sobre Tortosa i el seu terme, vol. I. 28-63). i J . PAPEU. i TARDUI, "El domini del Monestir de Santes Creus. Un exemple d'organització del territori en època medieval (1150-1233)", J. BOLÒS-J. J . BCSOL'ETA (ed.), Territori i Societat a lEdat Mil/a-na, III, 1999-2000. 191-253. Personalment, en vaig fer una breu referència, com a senyoriu constituït a les terres cle l'Ebre, sobre la base cle l'estudi d'A. Carreras (A. VIRGILI, "Ad detrimentum Yspanie". 146-148). En el moment de corregir les proves d'impremta encara no s'havia publicat el treball de 1. Papell.

9. No he fet cap distinció quant a les característiques d'aquestes donacions, les quals podien ser immediates, amb reserva d'usdefruit o sense, posi mortem. testaments, etc.

10. Els instruments d'aquestes operacions es recullen a R UDIMA MARTORELL, El "Llibre Blanch" de Santos Creus. Carlulario del siglo xn, CSIC, Barcelona, 1947. Les donacions, docs. mim.: 65. 68, 69, 71, 78, 79, SO. 84, 93, 104, 129, 157. 172, 173, 202, 235. 267, 268, 328, 333 i 3.34; es podria afegir el document 341, el reconeixement d'un deute que la família Montcada fa a favor del cenobi. Les'compres, docs.: 110 i 332. La permuta, doc. 350. A hores clara, J. Papell prepara l'edició dels pergamins de Santes Creus servats a l'Archivo Flistórico Nacional cle Madrid, que es publicarà sota el títol Diplomatari de Santes Creus (segles x-xm). Fundació Noguera, col·lecció Diplomalaris. Així, els documents publicats per F. Uclina a partir del Llibre Blanc es podran consultar a través de la transcripció dels documents originals.

11. El morabatí era una moneda d'origen almoràvit que circulava per les regions feudals procedent cle les pàries (tributs que els sobirans imposaven als governants cle les taifes andalusines. Ramon Berenguer IV i Alfons el Cast les exigien a Ibn Marclanis, governant cle València, anomenat el rei Llop, i d'aquí el terme "lupins" que identificava la peca cle moneda. El fet que fos moneda pesada evidencia que l'import s'havia de satisfer amb aquestes peces, i es verificava per evitar fraus eventuals.

1 0 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

L A F O R M A C I Ó I G E S T I Ó D E L P A T R I M O N I D E L M O N E S T I R D E S A N T E S C R E U S . . .

És probable que la distància respecte del centre de gestió expliqués aquesta circumstància: el monestir acceptava, naturalment, totes les donacions patrimonials, però el seu interès disminuïa quan requeria invertir numerari . Aquest extrem es produir ia només posat cas que les circumstàncies fossin molt favorables, bé perquè es tractava d'una bona oferta — l a imperiosa necessitat de vendre, u n preu rebaixat per ser qui era el comprador, p o d e n ser unes bones raons—, b é per arrodonir una explotació inic iada en donacions anteriors. Les permutes també tenien aquesta mateixa finalitat.

Una cle les vendes sembla obeir al pr imer patró, quan Adalecla, vídua de G u i l l e m de Trul l , va vendre l 'honor que el seu difunt marit tenia per donació comtal en el Hoc d 'Andust (terme de Tivenys) , per 100 morabatins d'or al pes. E n aquest sentit, les vídues constituïen u n dels col·lectius més desemparats i marginals, i sort en tenien, encara, si p o d i e n disposar dels béns patrimonials del marit, com és el cas. La segona compra , en canvi , pretenia ampliar l 'explotació que l 'abadia tenia a Aldover , atès que l'hort objecte cle transacció l imitava al nord amb l 'honor de Santes Creus. Així mateix, la permuta efectuada amb Berenguer Gar ide l l tenia el mateix objectiu, ja que el camp que obtenia el monestir a Labar (ara torre de Llaver) l imitava a cerç i a llevant amb una altra h o n o r de Santes Creus.

La localització d'aquest patr imoni se centra entorn de l'almúnia de Xerta, or igen cle la granja del mateix n o m , que es completà amb l 'annexió d'altres parcel·les adjacents. El m a i g de 1158, R a m o n Berenguer IV ll iurava l'almúnia a Valldaura, amb el rec i el cap-rec, en heretat pròpia i franca. E l document es va redactar a Tortosa mateix, en una de les estades del comte a la ciutat. Signaren el d i p l o m a el bisbe cle Tortosa, els membres de la cort comtal : G u i l l e m R a m o n de Montcada , Pere de Sentmenat, G u i l l e m de Copons , Bernat de Bel l - l loc , Albert i G u i l l e m de Castellvell , i destacats membres cle l 'ol igarquia tortosina de mitjan segle xn, c o m G u e r a u de Salvanyac i Bernat de Santponç. Les formes verbals utilitzades, concedo, laudo atque confirmo i novament concedo, contenen u n a considerable dosi d'ambigüitat. Si hagués estat una confirmació, la donació hauria estat anterior. Aquest extrem" sembla ratificar-se, ja que segons u n document de 28 de m a i g de 1156,

l'abat G u e r a u i el convent donaven a cens a Bertran de Tolosa i la seva muller l'almúnia de Xerta. L'interval, de dos anys, és prou considerable.

La cronologia dels documents planteja, doncs, u n prob lema de difícil solució. N o es pot menystenir la possibilitat d 'un error en la data per part d 'un dels escrivents: en els dos documents, redactats el mes cle maig, s ignen els mateixos testimonis. Els instruments — é s només una poss ib i l i ta t— p o d r i e n ser contemporanis . L'altra probabilitat resulta de la concessió comtal d 'un hort en el l loc de Xerta a favor cle Santa Maria cle Valldaura i el seu abat Guerau , i que l'hort i l'almúnia fossin, en realitat, el mateix immoble ; l 'escriptura s'havia formalitzat a Narbona el mes de març de 1156 (o 1155) i la signaven G u i l l e m R a m o n de Montcada, el comte A r n a u M i r del Pallars, Ramon de Pujalt, Bernat de Bel l - l loc , G u i l l e m de Copons , Berenguer de Torroja, A r n a u de Lercio i Ramon de Vi lademuls . També s'empraren

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 11

ANTONI VIRGILI

els verbs concedo et laudo atque confirmo, c o m abans, circumstància que pot fer pensar, encara, en u n a donació inic ial anterior, 1 2 qui sap si verbal .

Fos c o m fos, l'almúnia de Xerta era incorporada al d o m i n i de Santes Creus, amb tota certesa, entre el març de 1156 i el maig de 1158. E l terme "almúnia" (de l'àrab al-muniyd) designava, p e l que cone ixem, una gran explotació, en part conreada intensivament, v inculada a l'Estat o als seus representants, i treballada per parcers (en àrab, sarik) a canvi d'una r e n d a . 1 3 Per altres documents sabem que l'almúnia havia estat de l rais (governant) de Tortosa (almoniam que fuit regis sarraceni) i que estava del imitada per una tanca d'obra (iuxta almoniam adparietes antiquas).11

La granja de Xerta es devia convertir en el centre de comandament de l patr imoni tortosí de l 'abadia. Les granges cistercenques eren els centres d 'una gran explotació agropecuària sota la gestió directa de les abadies i amb una: administració centralitzada; incloïa habitatges, cellers, graners, estables, corrals i pletes, cups, premses, mol ins , obradors, i altres dependències annexes . 1 5 A Xerta mateix, el comte ja havia fet donació d ' u n hort si , c o m apuntàvem, n o era la mateixa almúnia; Pere de Sentmenat havia lliurat una heretat; G u i l l e m i G u e r a u de Salvanyac van fer donació d ' u n hort d'oliveres; els germans G u i l l e m R a m o n i Ot de Montcada , d 'un oliverar; i Ponç Augurar i , d 'una feixa de terra amb u n molí i unes cases. És molt probable que el molí fos u n trull d 'o l i , atesa una de les condic ions de l donant: que p u g u i fer sempre l 'o l i en el molí sense pagar. 1 6

A l s u d de Xerta mateix, a la dreta de l 'Ebre s'hi troba Aldover . E l monestir també h i v a acumular diverses parcel·les. Pere de Saragossa va donar una vinya ; Gilabert Anglès u n hort i u n a vinya ; Constanci (de Salvanyac) una altra feixa de v inya ; i J o a n Anglès va vendre u n hort a l 'abadia, a canvi de 10 morabatins lupins d'or al pes.

A p r o p d'allí, a Labar (ara Llaver), Santes Creus va adquirir diverses peces de terra amb oliveres, horts i arbres de diversa m e n a per donació de Jofre Anglès, i a través d'una permuta formalitzada amb Berenguer Gar idel l .

Santes Creus també va incorporar béns situats al marge esquerre de l r iu . Gilabert Anglès féu donació d'unes cases a Tortosa amb u n celler equipat amb

12. Els documents a UDINA, El -Llibre Blanch''..., números 6 5 , 6 7 i 80 . 13. F. M A Í U O , Vocabulario basico de Historia del Islam, Akal, Madrid, 1987, 58 . El terme

al-sarik deriva vers la paraula exarico, o similars, de la documentació llatina que genera la conquesta feudal i que s'emprava per designar andalusins que havien acceptat romandre en els espais conquerits (els anomenats mudèjars) subordinats als feudals sota determinades condicions. Tanmateix, cal rebutjar la idea d'una continuïtat de les condicions jurídiques i laborals del sarik andalusí i l'eíxaric feudal. Sobre els eixàrics feudals, vegeu J . TORRÓ, El naixement d'una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276), PUV, València, 1999, 187 i ss., i A . VIRGILI, "Ad detrimentum Yspanie"..., 116-123.

14. UDINA, El Llibre Blanch, docs. 3 9 4 i 334 , respectivament. 15. Sobre les granges del Cister, A. ALTISENT, Les granges de Poblet al segle xv, Institut d'Estudis

Catalans, Barcelona, 1972. Respecte a les granges de Santes Creus, CARRERAS CASANOVAS, El monestir de Santes Creus.... vol. II, 2 5 i ss., i PAPELL, "El domini.. .", 248 -253 .

16. Retineo ut in eodem molendino liceat tnihi semper oleum meum sine pretiu facere, F. UDINA, doc. 3 3 3 .

1 2 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2


bótes per al v i i atuells d 'o l i (cum vexella el alcaceria olei). A l barri dertosenc de la V i l a n o v a v a percebre u n hort i u n oliverar per donació de G u e r a u de Salvanyac. U n x ic al nord de Tortosa, a Bítem, el cenobi h i tenia u n hort i u n oliverar. E l primer, lliurat per G u i l l e m de Trul l , i el segon, per Bernat de Santponç. A l terme de Tivenys disposà de diversos camps arran de la donació de Jofre Anglès, i una honor a la partida d'Andust , comprada a la vídua de G u i l l e m de Trul l . Finalment, en el terme de Benifallet, repartit en les dues riberes fluvials, el cenobi va rebre dels germans A r n a u i Berenguer de Rubió una h o n o r amb l 'eixaric Alí Afoto .

Entre els diversos aprofitaments de l 'espai agrari s 'esmenten conreus c o m camps, horts, vinyes, oliverars i altres espècies d'arbres i , fins i tot, mol ins i recs. C a l fer notar el caràcter intensiu dels conreus esmentats, de forma majoritària, i el fet que estiguessin localitzats al n o r d de la ciutat de Tortosa en els dos marges fluvials, l'àrea més fèrtil, que contrastava amb tot el sector mer idional , designada genèricament "el prat de Tortosa" en la documentació, caracteritzada per l'existència d'extensos espais palustres amb àrees destinades a pastura i aprofitaments extensius de cereals en el sector septentrional . 1 7

Els donants eren membres significats de l'aristocràcia, c o m el mateix comte R a m o n Berenguer IV, i després el rei Al fons , G u i l l e m Ramon, Ot, R a m o n i G u i l l e m de Montcada , i Pere de Sentmenat. D'altres eren potser menys coneguts, però constituïen el vèrtex de l 'ol igarquia tortosina formada arran de la conquesta, c o m R a m o n de Centelles, G u i l l e m de Trul l , G u i l l e m i G u e r a u de Salvanyac, Gilabert i Jofre Anglès, Bernat de Santponç, Pere de Saragossa, Ponç Augurar i , etc. La majoria havien estat partícips de l repartiment en fer constar que tenien els immobles que transferien per donació comtal (pro dono comitis), i sovint s'esmenta l'antic posseïdor andalusí.

A més de patr imoni immoble , el monestir de Santes Creus va obtenir rendes, béns mobles i també importants exempcions relacionades amb les terres de l 'Ebre. E l rei Al fons concedia la franquesa per les cases i l 'honor que el monestir tenia a Tortosa i el seu terme, alliberant-lo de tota prestació en questes, guaites, hosts, cavalcades i qualsevulla contribució en obres a la ciutat i reparació de muralles. Pocs dies després, R a m o n de Montcada va imitar el seu senyor eximint el cenobi del pagament de lleudes, rendes (exitis) i altres drets (usaticos) que corresponien a la senyoria per les possessions dertosenques. G u i l l e m R a m o n de Montcada es v a comprometre a ll iurar a Santes Creus u n cens anual de deu càntirs d 'o l i procedents de les seves rendes a Tortosa. Gilabert Anglès, per la seva banda, v a atorgar en llegat el seu bestiar major: bous, vaques, vedells i ases, i també dos andaiusins captius (captivos sarracenos). Ponç A u g u r a r i va ll iurar u n altre captiu, i el rei Alfons , dos més, Asmet Avinforra i el seu germà Abdal·là, disposant que tots els censos, usatges i serveis que acostumaven a prestar al monarca els fessin al monestir d'aleshores en endavant; la concessió la confirmà R a m o n de M o n t c a d a . 1 3 Cal destacar

17. VIRGILI, "Ad detrimentum Yspanie"..., 208-223. 18. La presència de captius és profusament documentada, malgrat que les capitulacions

disposaven justament el contrari. Sobre la qüestió, VIRGILI. "Ad detrimentum Yspanie"..., 123-126.

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 13

A N T O N ] V I R G I L I

també la donació de numerari . Gilabert Anglès va donar 120 morabatins d'or (80 els h i devia R a m o n de Montcada i 40 G u i l l e m Ramon); Guerau de Salvanyac lliurà els 25 morabatins que l i devia Pere cle Sentmenat. A m b aquests 145 morabatins el monestir v a poder finançar amb escreix les despeses que suposaren les dues compres ressenyades. D e manera indirecta es disposa de notícies d'una cabana ramadera de Santes Creus a la regió de Tortosa. E n efecte, davant les denúncies formulades per l 'abadia pels obstacles que determinades persones i institucions posaven a la l l iure pastura dels ramats en el prat i el terme de Tortosa, el rei Al fons el Cast ordenava cle forma explícita el respecte absolut vers aquestes activitats ( juliol de 1194). 1 9

Els papes v a n confirmar aquests béns abacials, els van posar sota la seva protecció i van atorgar privilegis per les terres que explotaven directament (propriis manibus)- es pot advertir en sengles lletres d 'Alexandre III, dels anys 1162 i 1186. 2 0

L ' E X P L O T A C I Ó I L A G E S T I Ó

L'estratègia en la gestió de l patrimoni de Santes Creus a Tortosa requereix, penso, una interpretació diferent a la proposada fins ara. D'entrada, el cenobi devia optar per una regència directa sota el control d 'un frare, probablement u n convers, que residia a Xerta mateix. Aviat, però, aquest sistema va donar pas a una administració a través cle donacions a cens, la qual cosa n o va suposar la retirada del granger de Xerta, almenys, de manera immediata.

Fra Isidre D o m i n g o ja va advertir el canvi practicat: "antigament — e s c r i g u é — residia a Xerta u n religiós del monestir que percebia no sols les rendes de la granja, sinó també els altres censos i fruits; però després, aquests fruits i rendes foren arrendats a diverses persones a canvi d 'un l loguer" . 2 1 Segons aquest nou procediment , el senyor eminent — e n aquest cas, Santes C r e u s — rebia del censatari l 'equivalent a una part de la collita (bé proporc ional , bé fixa, en m o n e d a o en espècie) . E l vèrtex de la relació era el cenobi . Cal preguntar-se, però, q u i eren els pagesos. Eren els censataris els q u i treballaven directament l ' immoble rebut? Així h o sembla interpretar la historiografia. Bertran de Tolosa, el primer censatari de l'almúnia de Xerta, és qualificat, ambiguament, de pagès-guerrer, 2 2 una síntesi gens habitual en l 'ordre feudal, que n o donava l loc a la confusió entre les espases i les aixades.

D e l 'examen dels textos se n 'adverteixen dues constatacions. E n primer l loc, s 'observa u n interval entre la data de recepció de l ' immoble pel cenobi i la de la seva concessió a cens. Cal preguntar-se si durant tot aquest temps s 'explotava

19. CARRERAS i CASANOVAS, El monestir de Santes Creus.... vol . I, 196; document publicat al vol . II, 236 .

20. CARRERAS i CASANOVAS, El monestir de Santes Creus..., vol . I. 203-204 . 2 1 . "In ea —es refereix a l'almúnia de Xer ta— antiquitus residcbat religiosus unus buius

monasterii qui nedum recldítus dicta grangia venim eciam reliquos census et fructus exigebat; et postea dicti fructus et redditus diversis personis sub certa mercede locabantur", E . FORT, El senyoriu.... 4 3 5 .

22. CARRERAS i CASANOVAS, El monestir de Santes Creus..., 32 -33 .

1 4 S A N T E S C R E U S Í200 -O 7 - 3 2

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL P A T R I M O N I DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...

0 no . Si la resposta és negativa, el monestir n o n'obtenia, en pr inc ip i , cap profit; l'interès radicava en la titularitat dels drets sobre el bé rebut. E n cas afirmatiu, n o es pot tenir la certesa sobre q u i eren els pagesos, però podr ia tractar-se d'eixarics, c o m h e m assenyalat, anclalusins que havien optat per romandre a la regió sota els feudals, acollint-se a una cle les disposicions de la capitulació. 2 3 Atesa la distància respecte de l 'abadia sembla poc probable la presència cle frares conversos.

Es confirmaria, així, l ' inicial règim d'explotació directa, que el monestir, c o m dèiem, va desestimar aviat, ja que va efectuar 13 donacions a cens entre el maig de 1156 i el març de 1190, entre immobles rústics i urbans. 2 ' ' Per tant, l 'abadia es decantà per u n sistema indirecte d'establiment, la qual cosa l i permetia d'obtenir unes rendes fixes anuals i es desentenia cle la gestió directa de l 'explotació.

Ara bé, aquesta constatació, inequívoca, obliga a plantejar tres qüestions, claus al m e u parer, amb relació als documents cle donació a cens, la majoria sobre immobles rústics. E n pr imer l loc , conèixer les característiques de l 'explotació sobre la qual es formalitzava el contracte. La segona, avaluar els termes del contracte establert, i la tercera, identificar els censataris.

A propòsit cle la primera, els immobles rústics objecte de concessió són qualificats d 'honor i d'almúnia (dos casos referits a Xerta). Els termes almúnia, honor, heretat (hereditas) i mas (mansus) designaven sempre una explotació cle dimensions considerables ( impossible de precisar), territorialment homogènies (almúnies i masos), o compostes cle diverses parcel·les disseminades (honores, hereditates). Tant l'extensió c o m la dispersió dels immobles resultaven inabastables per a u n sol pagès, atès el nivel l de la tecnologia agrària de l 'època.

A m b relació als termes essencials dels contractes, la renda s'estipula en quantitats fixes en espècie — s e m p r e cànters d ' o l i — (set casos); proporcionals a la collita, entre la quarta part i la meitat dels fruits (dos casos); i en m o n e d a (dos casos més) , que destaquen per unes xifres considerables: 10 i 13 morabatins anuals, capaços d'amortitzar en cinc anys l ' import invertit en les compres. Els dos establiments urbans també eren gravats en moneda : 48 sous i u n morabatí.

Així doncs, del seu patr imoni ebrenc, Santes Creus en treia, sobretot, o l i . Es tractava d 'un producte essencial de c o n s u m a les institucions eclesiàstiques, imprescindible en la il·luminació dels seus temples i edificis. Atès que el càntir d 'o l i de Tortosa equival ia a 11,5 litres, l 'abadia recoll ia, p e l cap baix, entre 60 1 105 litres a l'almúnia de Xerta, i entre 70 i 160 litres a les altres honors. Les dades són molt prudents, ja que tot indica que alguns dels contractes es formalitzaren sobre unes explotacions que ja havien estat objecte d'establiment abans; és a dir, es tractava d'una nova operació sobre el mateix immoble . Per exemple , l'almúnia de Xerta fou l l iurada a Bertran de Tolosa i a Bertran de Saragossa en només dos anys de diferència. R a m o n de Queralt fou establert sobre unes honors situades

23. CARRERAS i CASANOVAS, El monestir de Santes Creus.,., 3 2 - 3 5 , és d'aquest parer. El comparteixo plenament.

24. UDINA, El -Llibre Blanc".... documents núms. 67 , 8 1 . 85 , 113, 142, 176, 177, 178, 179, 189, 195. 289 1 3 3 8 . Els documents 393 , 394 , 3 9 5 i 3 9 6 són llistes de censataris, uns rudimentaris capbreus.

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 15

ANTONI VIRGILI

a Xerta només cinc anys després d'haver estat cedides a G u i l l e m de Trul l , arran de la seva mort . 2 5 I deu anys més tard, Joan Anglès va rebre en cens una part de les terres establertes a R a m o n de Quera l t . 2 6

Els censataris de Santes Creus a Tortosa són Bertran de Tolosa, Bertran de Saragossa, G u i l l e m de Trul l , R a m o n de Queralt , G u i l l e m de Salvanyac, Joan Anglès i D o m è n e c d 'Aldover , segons l 'ordre de concessió dels censos. Bertran de Tolosa i G u i l l e m de Trul l participaren en el repartiment de l botí en rebre honors del comte R a m o n Berenguer IV, de b e n segur en agraïment a la seva contribució en l'assalt a la ciutat l 'any 1148. 2 7 Les possessions de G u i l l e m de Trul l eren molt significatives, ateses les seves donacions al cenobi . G u i l l e m de Salvanyac i Joan Anglès posseïen u n considerable patr imoni a la regió de Tortosa, etc. Joan Anglès, precisament, es beneficià de cinc contractes d'establiment sobre immobles situats a Xerta, V i l a n o v a , A l d o v e r i Tortosa. N o es pot dir, doncs, que els censataris fossin "diverses persones de la v ida tortosina n o pas gaire enlairades socialment" , 2 8 sinó que formaven part de diferents nivells de l'aristocràcia o, si més no, de l 'ol igarquia tortosina formada arran de la conquesta. N o es tractava de pagesos. És cert que la documentació permet detectar altres fórmules d'explotació de la terra, c o m el treball d'eixarics andalusins, però en aquests casos, n o s'ha conseivat n i u n sol contracte d'establiment per escrit, c o m en els altres.

N o té gaire sentit avaluar una per una les tres constatacions exposades. Només la relació entre elles i , per tant, una lectura global , pot explicar l'estratègia emprada p e l monestir de Santes Creus en la gestió de l seu patr imoni tortosí. L'anàlisi de grans conjunts documentals permet obseivar que les grans explotacions designades amb els termes honor, heretat, almúnia o mas —formades per espais homogenis o per parcel·les d i s s e m i n a d e s — acostumaven a ser gravades amb censos fixos, b é en producte , bé en m o n e d a . Els establiments sobre una única parcel·la, en canvi , anomenada terra, camp, v inya , sort, etc, als documents , es gravaven amb censos proporc ionals a la collita. N o es tracta de correlacions al cent per cent dels casos, però si en percentatges elevats. I encara, les grans explotacions gravades amb censos fixos acostumaven a ser atorgades a personatges difícilment identificables amb pagesos . 2 9

Sembla, doncs, que l'estratègia de Santes Creus consistia a posar en pràctica uns sistemes d'explotació habituals en altres senyories: la senyoria eminent l l iurava la gestió de l 'explotació a u n i n d i v i d u (un cavaller, u n rendista, etc.) a canvi d 'un cens fix, i aquest s'encarregava de fer treballar la terra. Repartia lots i parcel·les

25. L'any 1163, la vídua de Guillem de Trull va vendre els seus béns al monestir, com ja s'ha indicat.

26. Aquestes duplicitats i d'altres que se'n dedueixen obliguen a matisar la xifra de no menys de 23 establiments a cens formalitzats per Santes Creus a Tortosa, com consigna CARRERAS CASANOVAS, El monestir de Santes Creus..., 59-60. El nombre de censataris havia de ser molt menor.

27. A. ALTISENT, Diplomatari de Santa Maria de Poblet (anys 960-1177). vol. I, Barcelona, 1994, doc. 122. i UDINA. El "Llibre Blanc"..., doc. 52, respectivament.

28. CARRERAS i CASANOVAS. El monestir de Santes Creus..., vol . II, 59. 29. A. VIRGILI, "Senyors i renda feudal. A la recerca de pagesos a Tortosa (1148-1213)",

C. M I R - E . VICEDO (ed.): Control social i quotidianitat. Sistemes agratis, organització social i poder local als Països Catalans, vol . 3, 105-139; VIRGILI, "Ad detrimentum Yspanie".... 177-180.

16 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2


i formalitzava sotsestabliments, arrendaments o altres sistemes d'explotació. L'any 1174, l'abat Pere donava en cens a J o a n Anglès unes cases a Tortosa, i u n a de les condic ions pactades era que havia de fer treballar p e l monestir l 'honor que havia estat de Gilabert Anglès . 3 0

Fos quina fos la situació real, la renda acumulada per aquests intermediaris era superior a la que estaven obligats a ll iurar al senyor eminent segons els termes dels contractes, i en aquest marge favorable residia el benefici : e l preu per la gestió; el preu de l 'absentisme de l monestir. U n absentisme que n o s'ha de confondre amb l 'abandonament de l'administració, el control i la inspecció de la qual devia ser força estricte, d 'acord amb les visites que membres de la comunitat monacal — c o m el p r o p i abat, el pr ior i el cellerer, entre altres—, v a n fer a Tortosa: 11 desplaçaments fins el 1200; una b o n a part de les quals, a principis de gener, període en què, realitzada la collita d'olives, es recol l ien els censos avaluats en o l i , 3 1 els majoritaris, c o m h e m vist.

L E S R E L A C I O N S E N T R E L ' E S G L É S I A D E T O R T O S A I S A N T E S C R E U S

C o m s 'anunciava al pr inc ip i , la constitució de senyorius de caràcter religiós —monestirs , ordes militars c o m el Temple i l 'Hospita l , e t c — i el seu creixement incessant a les zones vers o n es projectava l 'expansió feudal, v a generar notables controvèrsies amb les mitres (bisbats). Els ordes regulars depenien directament de l'autoritat de R o m a i gaudien de privilegis especials atorgats pels papes. Els bisbats, des de la reforma pontifical o gregoriana, havien recuperat una sèrie de drets que feien valdré dins els seus límits territorials. E l prob lema era que els drets i privilegis dels uns i dels altres co inc id ien , o estaven en relació: mentre les seus episcopals tenien dret a percebre el de lme i la primícia, els ordes regulars p o d i e n estar-ne en part o de l tot exempts. Era necessari, doncs, delimitar amb cura i precisió les àrees, els espais i els termes n o subjectes a l 'exigència de les taxes episcopals,

0 bé procedir a la seva correcta distribució en el cas de compartir-ne la recaptació. 1 això n o sempre era senzi l l .

Inicialment, la dispensa dels ordes monàstics i militars de satisfer els delmes es recoll ia en uns privilegis p r o u ambigus c o m perquè n o fossin interpretats de manera unànime entre les parts, circumstància que generava tensions constants. 3 2

La seva resolució passava per articular fórmules d'entesa; dues, essencialment: o b é els interessats les resol ien particularment amb acords puntuals , o els papes

30. F. UDINA, El ''Llibre Blanch"..., doc. 177: debetis nobis facere laboraré totum illum honorem que fuit Gilaberti Anglici. Gilabert Anglès era un normand que havia intervingut directament en l'assalt a la ciutat i havia rebut honors de Ramon Berenguer IV en el repartiment. El seu testament, atorgat l'any 1172, molt generós amb el monestir segons les deixes, mostra la fortuna d'aquest magnat (UDINA, El "Llibre Blanc"..., doc. 157).

31. CARRERAS i CASANOVAS, El monestir de Santes Creus..., vol. II, 150-15.3. 32. GARCÍA-GUIJARRO RAMOS. Papada, cruzados..., 82-100, adverteix de les similituds entre

l'orde del Temple i el Cister en les concessions papals relatives a la dispensa del delme. Segueixo aquest autor en l'exposició del context general.

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 17

ANTONI VIRGILI

en precisaven els termes i condic ions a través de l'emissió cle butlles. A m b d u e s n o s'excloïen, però tampoc n o eren cap garantia per resoldre els conflictes definit ivament.

Eugeni III (1145-1153) havia disposat que la dispensa del delme es referia a les labores (o laborationes), és a dir, les terres explotades directament pels propis ordes, però sense especificar si era d'aplicació retroactiva o no; és a dir, si la butlla marcava u n límit temporal en els criteris de computar el delme. Per aquesta raó, cada disposició papal p o d i a exigir una revisió dels acords precedents o reobrir vells litigis. Anastasi LV (1153-1154) encara afegí l 'aliment del bestiar a la dispensa, per la qual cosa els ordes monàstics no havien de satisfer cap taxa pel c o n s u m de pastures en l'àmbit del bisbat en concepte de delme.

Tota vegada que aquests privilegis a favor dels ordes disminuïen els recursos episcopals, disposicions així foren discutides pels prelats, tot originant greus c o n trovèrsies. Així, amb l'objectiu cl'evitar-les i d'estalviar llargs i enutjosos plets, sovint s'arribava a acords bilaterals en forma de concòrdies i composic ions .

Malgrat tot, els papes seguien introduint prescripcions amb la finalitat de regular-ne"els conceptes i els procediments de còmput. Des de mitjan segle xii , per al clergat regular es distingí entre les labor es/laborat iones, en referència a les terres ja conreades directament, i les novales, o noves rompudes . Adrià IV (1154¬1159) limità l 'exempció de l delme a les novales, però el seu successor en el càrrec, Alexandre III (1159-1181), va restablir la dispensa del delme a totes les terres treballades directament pe l Cister i els ordes del Temple i de l 'Hospital . Però n i així es va resoldre definitivament la qüestió.

N o fou fins a la celebració del conci l i IV del Laterà (novembre de 1215) que es va fer u n pas enclavant decisiu, bé que encara n o definit iu. Els cànons 53-56 establien l'obligació de lliurar el delme per a tothom, inclosos els ordes religiosos, i fer-ho amb anterioritat a les altres taxes i censos (cànon 54); per tant, la deducció clel delme es faria sobre el total de les rendes o les collites, per la qual cosa la quantitat recaptada era més gran. La finalitat cle la mesura, s'al·legava, era n o perjudicar les esglésies parroquia ls . 3 3 Però el cànon 55 del conci l i , titulat "Els delmes han de ser pagats per les terres adquirides malgrat els privilegis", mereix una atenció especial. Informava que els abats de l Cister, reunits en capítol general, havien decidit n o adquirir possessions subjectes a delme, si no és que era per a la fundació de nous monestirs, i en el cas cle donacions pietoses o comprades per ajudar les noves fundacions, les donar ien a cultivar per ta] que els propis pagesos se'n fessin càrrec. Disposava que tots els ordes monàstics i militars només serien dispensats del delme en les terres novales, és a dir les que es r o m p i e n i es posaven en conreu, i també en les labores/laborationes (les explotades directament pels ordes) incorporades als dominis monacals abans de 1215, fins a la celebració del conc i l i . Així, els immobles dels ordes cedits en establiment i els que s'afegissin

33 . FICHE-MAKTIN (dirs.), Historia de la Iglesta, vol. X : La Cristiandad Romana, València, 1975 . 2 1 3 . Amb relació als sistemes de còmput del delme i la primícia al bisbat de Tortosa, i probablement extrapolable a altres indrets, vid. A. VIRGIU, "El delme i la primícia al bisbat de Tortosa". / Congrés d'Història de l'Església Catalana: des dels orígens fins ara. Solsona. 1993, 4 2 3 - 4 3 1 .

18 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2


als patrimonis monacals des d'aleshores, fos q u i n fos el règim d'explotació, sempre que n o fossin novales, havien de satisfer el delme o qualsevol altra taxa o contrapartida alternativa prèviament acordada. Aquesta disposició continuava deixant u n marge de maniobra a les parts en conflicte per a arribar a pactes eventuals.

Cap regió cle l 'Europa feudal es va deslliurar cle les controvèrsies que amb més o menys" intensitat v a n enfrontar els ordes regulars i les mitres. El terme de Tortosa n o fou cap excepció; ans al contrari, va ser l 'escenari de dures confrontacions entre l'Església i els ordes militars, en e s p e c i a l *

És probable que els privilegis cle Santes Creus n o fossin de l tot ben acceptats a Tortosa. El juliol de 1194, des cle Tarragona, Alfons el Cast s'adreça al comanador clel Temple , als prohoms i al poble de Tortosa perquè els monjos havien denunciat els obstacles que tenien els seus ramats per pasturar en el prat i el terme cle la ciutat. E l rei ordenava que n o els molestessin en aquesta activitat i recordava els privilegis atorgats a J o a n Anglès, censatari del monest ir . 3 5 Però durant més de vuitanta anys, la presència de Santes Creus al terme de Tortosa n o va donar p e u a cap disputa amb els bisbes i el Capítol de Tortosa, i sí n 'h i hagué, n o en tenim constància documental . Però vet aquí que les relacions es van deteriorar, i durant trenta anys (1236-1266) se succeïren situacions tenses. Els litigis que es plantejaren entre Santes Creus i el bisbat de Tortosa són una rèplica, reduïda si es v o l , però mimètica, del gran prob lema de fons que enfrontava de forma recurrent els ordes regulars i les"mitres per l 'acaparament cle drets i rendes, entre les quals f iguraven el delme i la primícia.

L 'Arx iu Capitular cle Tortosa conserva quatre documents relatius a les controvèrsies plantejades entre ambdues inst i tucions. 3 6 E l 12 de desembre de 1236

(apèndix 1), el bisbe cle Tortosa, Ponç de Torrelles, juntament amb el Capítol, i l'abat A r n a u i el monestir cle Santes Creus arribaren a una composició pels delmes i les primícies d'unes terres ermes que els monjos tenien a Xerta, que l'Església reclamava i el cenobi negava al·legant el caràcter cle novalia, per tant, lliures cle càrregues. Els àrbitres van sentenciar a favor de Santes Creus i es v a n atermenar els espais que quedaven immunes , però hagueren de lliurar cada any per Nadal u n càntir i m i g d'ol i al bisbe i al pr ior en concepte de delme, i m i g càntir d 'ol i al sagristà en concepte cle primícia. A m b d u e s parts es compromet ien a respectar la sentència i tancar la qüestió. Era, en definitiva, u n a resolució salomònica atès que el monestir es veié forçat a ll iurar unes prestacions, malgrat haver vist reconeguts els seus drets. La solució pactada n o fa sinó reflectir l'estratègia d'acords puntuals per dir imir qüestions entre institucions enfrontades, tal c o m establia el conci l i IV del Laterà. U n a altra cosa era el seu grau d'observació i el nivel l d 'acompliment .

34 . Sobre aquestes controvèrsies. M . BONET. "Tensions en les fronteres feudals al Montsià medieval i la incidència de Tortosa", Recerca, 3, 127-144 ; VIKGIU, "Ad detrimentum Yspanie...". 188¬190, i VIKGIU, Diplomatari de Tortosa, 1193-1212 (episcopal de Gombau de Santa Oliva). Fundació Noguera, Barcelona, 2001 (la introducció).

35. CARREUAS I CASANOVAS, El monestir de Santes Creus.... vol . I, 195. 36. Els documents es publiquen a l'apèndix.

S A N T E S C R E U S (2004.) 7 - 3 2 19

ANTONI VIRGILI

Ignorem per qu ina raó es va reobrir el litigi, però l 'any 1248 les dues parts es preparaven per a una vista judicial amb la finalitat de resoldre la causa que G u i l l e m , prior de Tortosa, i A r n a u , sagristà de la mateixa Església, van plantejar contra fra Bernat de Calsarenys, procurador del monestir de Santes Creus, per raó dels delmes i primícies que l'església reclamava c o m a pròpies (apèndix 2). A tal efecte, foren designats tres àrbitres: A r n a u de Vallfort, tresorer de Tarragona, Ferrer de Gatel l i G u e r a u de Selma, que van establir les fiances; a continuació, ambdues parts nomenaren sengles fiadors i es comprometeren a respectar la sentència. E l procés es va ajornar, probablement, perquè Santes Creus va romandre sense abat durant el període 1247-1249.

Finalment, l l i de m a i g de 1151, es redactà el document de la sentència que havia de resoldre les causes obertes (apèndix 3). La primera, pels delmes i primícies del bestiar dels pastors que el monestir tenia en el terme i la diòcesi de Tortosa —tant el p r o p i c o m el que tenia en règim de c o m a n d a — ; la segona, per la primícia de l 'o l i i dels altres fruits que el sagristà denunciava n o percebre correctament. Aquesta darrera reclamació està relacionada amb el pr imer acord, segons el qual el cenobi l l iurava m i g cànter d 'o l i al sagristà. Per la primera causa, els àrbitres sentenciaren que Santes Creus havia de restituir al prior i al Capítol de Tortosa tot el que havien retingut pe l c o n s u m de les pastures des de feia 25 anys. Per la segona, disposaven que havia de lliurar la primícia de l 'o l i de les possessions ubicades a les parròquies de Santa Mar ia i Sant Jaume de Tortosa, retinguda també durant 25 anys, però se n 'exceptuava l 'honor de Xerta i els altres béns adquirits abans de l conc i l i IV del Laterà, reunit sota la presidència de l papa Innocenci III. Les sentències donades, en definitiva, n o fan sinó confirmar els preceptes de l cànon 55 de l'esmentat conci l i , explícitament citat en el p r o p i text de la resolució.

Encara es va p r o d u i r una darrera demanda de l'Església de Tortosa sobre el cenobi (apèndix 4). Pere d ' O m , sagristà de Tortosa, reclamava a Pere de Linya, granger de la granja de Xerta de Santes Creus, la primícia de diverses honors adquirides p e l monestir després de l conc i l i IV del Laterà. E l conflicte no revestia les dimensions dels anteriors, ja que es va resoldre a través d 'un compromís entre les màximes dignitats d 'ambdues parts: el bisbe Bernat d 'Ol ive l la i l'abat Gener acordaren q u e " la primícia de l 'o l i de les honors adquirides pe l monestir en aquel l espai de temps quedava fixada en dos càntirs i m i g d 'o l i que el granger de Xerta hauria de lliurar anualment a la sagristia de Santa Maria de Tortosa, la qual reconeixia haver rebut. Novament , el contenciós es va resoldre per la v ia de la composició amistosa, tal c o m es contemplava en el cànon 55 del conci l i IV del Laterà.

Així doncs, les controvèrsies suscitades entre el bisbe i el Capítol de la seu de Tortosa i el monestir de Santes Creus tenen l 'origen en les disposicions que el conci l i IV del Laterà, celebrat el novembre de 1215 sota la presidència d'Innocen-ci III , va introduir amb relació al de lme i la primícia, les quals modif icaven, rectificaven i precisaven els anteriors privilegis dels ordes monàstics en els termes descrits més amunt. Els instruments resultants fan referències constants al conc i l i i la terminologia emprada és idèntica a la dels cànons conciliars. Sobre el paper,

20 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2


els acords i composic ions recoll ides en els documents reunits est ipulaven les obligacions dels uns i dels altres en aquestes matèries.

D'aquests documents del segle xm es dedueix , doncs, que el monestir de Santes Creus va esdevenir receptor de noves honors (i per tant, fonts de renda) al terme de Tortosa. Sabem que algunes d'aquestes havien estat lliurades per D o m è n e c de Xerta, A . Ore l la i C. de Montalbà per raó de donació, compra o permuta, però i g n o r e m en quins moments es van produir les transferències.

També es posa en rel leu la importància de la cabana ramadera que Santes Creus tenia a les terres de l 'Ebre, de la qual només tenim notícies esparses. N o c o n e i x e m els detalls de l'explotació, però el document que s'hi refereix constata una cabana pròpia que es mantenia de les pastures disseminades pels termes de la ciutat i la diòcesi de Tortosa, i de la pràctica de la comanda (la cura d'animals d'altri per part dels pastors dependents del monestir) en la cria i posterior engreix de bestiar. La producció de llana, carn, i altres derivats es destinava a la comercialització, atesa la demanda que representava la pròpia ciutat de Tortosa i el sector dels Ports i el Maestrat, u n important focus de producció tèxtil després de la conquesta de l Ba ix Aragó, Ares i M o r e l l a . 3 7

S'evidencia, també, que després d 'una explotació directa inic ial a través d 'un frare, potser u n convers, que residia a Xerta, e l cenobi optà per u n a gestió indirecta mitjançant establiments a censos fixos, fórmula que es devia emprar invariablement al l larg del segle xii i potser també durant part del segle xin. Des de l conci l i IV del Laterà, aquest procediment permetia al cenobi deslliurar-se dels delmes, transferint aquesta obligació als pagesos. Tanmateix, el darrer document revela l'existència del càrrec de frare granger de Xerta, probablement a causa de l ' increment patr imonial que s'havia produït, i p e l qual fou designat fra Pere de Linya. N o sabem si aquest residia de forma permanent o intermitent en aquella localitat de l Ba ix Ebre o si, senzillament, exercia les funcions des del cenobi estant.

L'ALIENACIÓ DEL PATRIMONI EBRENC

Santes Creus decidí desfer-se del seu patr imoni tortosí. H o va fer formalment el 2 de setembre de l 'any 1399 a través d'una venda a Pere de Prats, ciutadà de Tortosa, per 60.500 sous de Barcelona. Fra Isidre D o m i n g o ho justifica de manera categòrica: la distància respecte de l monestir i les dificultats d'administrar-lo (attenta distancia dicti temtorii a monasterio et dificultategubernandi dictumpatrimoniwri).™

37. Sobre l'explotació pecuària cle Santes Creus, la pràctica de la transhumància, la localització de les pastures d'estiu i d'hivern, etc, vegeu F. DURAN CANYAMERAS, "Els pasturatges d'estiu del monestir de Santes Creus", Memorias del Archivo Bibliogràfico de Santos Creus, 1, vol. III, 1949, 87-95; M . Riu. "La formación de la zona cle pastos veraniegos del monasterio de Santes Creus en el Pirineo durante el siglo xn", Santes Creus. Butlletí de VArxiu Bibliogràfic de Santes Creus. 14, vol. II, 1961, 37-153. Sobre la pràctica de la comanda en l'activitat ramadera, J . PAPELL, "L'economia ramadera del monestir de Santes Creus a finals del segle xn", Historia et Documenta, 1, 1994, 41¬55.

38. E. FORT I COGUL, El senyoriu..., 435-436.

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 21

A N T O N I V I R G I L I

Probablement, ambdues raons van pesar molt en la decisió, però semblen pretextos insuficients, ja que les causes de fons van ser, en realitat, unes altres. Fra Isidre D o m i n g o no ho pot descriure d'una manera més clara: l ' import ingressat, d i u "es va invertir en la redempció de molts censals morts venuts per ell (Pere de Prats), a causa de la compra (per Santes Creus) de llocs, vassalls i jurisdiccions, c o m eren els castells i llocs de Conesa, la Guàrdia dels Prats, Saladern, Savella, Forès, F o n o l l , Turlancla, i les jurisdiccions dels castells cle Montornès i cle Ferran; i d'aquesta manera, el monestir va vendre la granja o almúnia cle Xerta juntament amb els mol ins fariners i drapers, amb els seus drets, les oliveres i altres arbres, les terres, els termes i pertinences cle l'almúnia, els censos, les rendes, la casa de Tortosa i la resta de béns de Xerta, de la ciutat i del terme, amb la finalitat d'alliberar els drets alienats i fer front a les necessitats del monest ir" . 3 9

Però fos q u i n fos el patr imoni monacal es considerava propietat cle l 'orde, circumstància que impedia que cap abadia pogués desprendre's cle la totalitat o de part d'aquest patr imoni si n o era per causes molt justificades i , encara, prèvia autorització pontifícia. Per aquest mot iu , "plantejada la necessitat en què es trobava Santes Creus, el bisbe de Barcelona, en virtut del càrrec de delegat o comissari apostòlic, i per la força legal de la butlla de Benet XIII donada a Avinyó el 6 de març de l segon any del seu pontificat (1396), prèvia informació de l 'esmentada necessitat i utilitat, i per acord mutu, fou autoritzada la venda en poder del notari Joan Vi le l la el 2 cle setembre de 1399". 3 9

Q u e d e n clares, doncs, les veritables raons que van impulsar el monestir de Santes Creus a desfer-se del seu patr imoni a les terres de l 'Ebre: les dificultats financeres que i m p e d i e n que el cenobi pogués sortir del cercle traçat per la venda de censals morts que no s'amortitzaven i el consegüent procés d'endeutament creixent que suposava l 'acumulació d'interessos. És "clar, a l 'hora cle vendre, les autoritats monàstiques es van decantar, segurament amb b o n criteri, per les possessions més l lunyanes i les que, per aquesta raó, resultaven més costoses d'administrar. Aquest c o m p l e x procés d'endeutament amb la formalització cle vendes cle censals mereix, però, u n estudi molt més detallat que d e i x e m per a una propera col·laboració.

39. "... vendidit (...) precio sexaginta millium et quingentorum soliclorum Barchinonensium, refundendo et resmerciando in redempcionum quamplurimorum censualium mortuorum a se venditorum. ex causa empcionum locorum, vassallorum et iurisdicdonum, ut erant castrorum et locorura de Conesa, Guardia Pratorum, de Saladern, de Çavella, de Fores, de Fonoll, de Turlancla, et iurisdicdonis castrorum de Montornès el cle Ferran; sicque modo preciictum monasterium vendidit dictant grangiam sive almuniam que Xerta vocabatur, unacum molendinis farineriis et clraperiis, cum iuribus suis^olivariis et aliis arboribus et terris, cum terminis et pertinenciis clicte almunie. censualibus, reclditibus, h tgpido civitatis Dertuse. et aliis que in loco cle Xerta et in ipsa civitate et termino eiusdem habébat quoquomodo. in exoneracionem iurís alieni et in evidentem utilitatem dicti monasterii". E. FORT I C O G U I , El senyoriu..., 435-436.

40 . "... ex causis necessitatis et utilitaris clominus episcopus Barchinone, delegatus seu Commisarius Apostolicus vigore bulle domini Benedictí pape decimi tercii date Aviníone 6 marcii pontificatus sui anno secundo, prèvia informacione cle dictis necessitate et utilitate et constituo cle eis, dicte vendicioni suam interposuit authoritatem pariter et decretum, in posse Joannis Vilella notari die 2 septembris 1399". E. FORT I COGUL, El senyoriu.... 436 .

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 -32

LA F O R M A C I Ó I GESTIÓ D E L P A T R I M O N I D E L M O N E S T I R D E S A N T E S CREUS. . .

A P È N D I X D O C U M E N T A L

1

1236, desembre, 12

Controvèrsia entre Ponç [de Torrelles], bisbe de Tortosa, Bernat, prior, i el Capítol de Tortosa, duna banda, i Arnau, abat de Santes Creus, i el monestir, de l'altra, pels delmes i primícies de les terres ermes i de les que explota directament el monestir en el terme de Tortosa, al lloc de Xerta. L'abat i els monjos diuen que es tracta de noves rompudes, raó per la qual no han de satisfer delmes ni primícies, segons el dret comú i segons els privilegis del cenobi. Contràriament, el bisbe i l'Església de Tortosa afirmen que tenen dret a recaptar els delmes i les primícies, segons el dret comú i els privilegis de l'Església. Per dirimir la causa es designen dos àrbitres: Bernat, ardiaca de l'Església de Tarragona, i fra Albert, cellerer major de Santes Creus, els quals sentencien que el bisbe i l'Església de Tortosa no poden reclamar delmes i primícies en. aquestes possessions, sinó que l'abat i el convent les tenen lliurement i sense cap obstacle. Els límits s'estableix en la paret antiga que hi ha entre les seves possessions i la vall que en altre temps van permutar amb Bernat, prior de Tortosa, i també afronten amb la paret antiga que és sota la casa de l'abat i els monjos i va a la sèquia que passa per sota el puig de Cabrera, arriba a la paret de sota el puig de Cabrera i va fins a Çaçanet, tal com parteix entre el monestir i Bertran Bové, i després puja cap a les roques sobre el camí de Paüls, segons baixen les aigües de pluja, i va fins a la sèquia dels molins de Santes Creus i del molí que fou del prior. També sentencien que l'abat i el monestir hauran de donar anualment, per aquesta composició, el dia de Nadal, un càntir i mig d'oli al bisbe i al priorpels delmes, i mig càntir al sagristà per la primícia. Les dues parts accepten la resolució, prometen no moure cap més qüestió i renuncien a tot dret civil i canònic, privilegi i benefici.

A. Original no localitzat. B. Arxiu Capitular de Tortosa. Tresorer, 15 (338x220 mm). Trasllat (15 cl octubre de 1237).

H o c est translatum bene et fideliter translatatum ydus octuber anno D o m i n i M°.CC°.XXX° septimo, a q u o d a m instrumento q u o d sic habetur. In Christi nomine , no tum sit universis, quod. c u m controvèrsia d iu fuisset agitata inter d o m i n u m P.<oncium>, D e i gratia dertusensem episcopum, et Bernarclum, pr iorem, et capi tu lum dertusensis, ex una parte, et fratrem A.<rnaldum>, abbatem Sanctamm C r u c u m , et monaster ium eiusdem, ex altera, súper decimis et primici is de quibus terris heremis et ab eisdem monachis laboratis que sunt infra terminos Dertuse i n loco dicto Xerta quas dictarum abbas et m o n a c h i dicebant esse noval ia , propter q u o d n o n tenebantur prestare(?) decimas ve l primicias tum ex iure c o m u n i tum ex privilegiïs ipsorum m o n a c h o r u m . Et contrario dictus dominus episcopus et prior et capi tulum dicebant ad eos decimas et primicias pertinere tum ex iure c o m u n i tum ex privilegiïs dicte ecclesie. Tàndem pro b o n o pacis ad f inem et ad amicabi lem c o m p o s i c i o n e m devenererunt eligantes ex utraque parte arbitros, scilicet, Bernar-

S A N T E S C R E U S - ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 23

ANTONI VIRGILI

d u m , arch id iachonum ecclesie Dertusensis et fratrem Alber tum, cel lararium maiorem Sanctarum C r u c u m , promittentes sub pena centum aureorum ut starent arbitrio et voluntati i p s o r u m arbitrant et q u a m p e n a m pars que n o n obediret voluntati et arbitrio i p s o r u m arbitram parti optemperanti dare promisit unde nos supradictí arbitri, scilicet, B.<ernardus>, a rch id iachonum et frater Albertus, cellararius, cu-pientes b o n u m pacis di leccionis inter dictas partes immittere sentenciando dic imus q u o d dictus dominus episcopus et pr ior et conventus ecclesie Dertusensis a m o d o n o n possint decimas v e l primicias in dictis possessionibus et fractibus eandem petere set dicta possessiones abbas et monaster ium Sanctarum C r u c u m libere et quiete absque o m n i vexacione i n perpe tuum possideant, sicut affrontat i n parete anti-qua q u i est inter e o r u m possessiones et c u m b a m que o l i m permutaverint eis B.<ernardus>, pr ior Dertusensis, et etiam affrontant in pariete antiqui q u i est subtus d o m u m dicti abbatis et m o n a c h o r u m et vadit in cechiam que trànsit subtus pòdium de Caprara et vadit dicta chechia usque ad paretem q u i est subtus pòdium de Caprara et vadit usque ad Çaçanetum sicut dividet inter i p s u m abbatem et monachos et Ber trandum B o v e m et postea ascendit versus rupes súper c a m i n u m de Paüls, sicut aque vergunt tempore p l u v i a r a m , et vadit usque ad chechiam m o l e n d i n o r u m Sanctarum C r u c u m et illius m o l e n d i n i q u i fuit prioris , sicut aque vergunt tempore p l u v i a a i m , ib i ex utra parte. ítem sentenciando dic imus q u o d abbas et monaster ium Sanctarum C r u c u m donent post predicta composic ione u n u m cantarum et m e d i u m ole i b o n i et pulcr i d o m i n o episcopo et pr ior i pro decimis et m e d i u m cantarum

A . <rnaldo> sacriste et eius successoribus pro primici is , videlicet, singulis annis in festum Natalis D o m i n i . N o s vero P.<oncius>, D e i gratia Dertusensis episcopus, et B. <ernardus>, pr ior et capi tu lum Dertusensis, et Y<rnaldus> , sacrista, et frater A.<rnaldus>, abbas Sanctarum C r u c u m , et conventus eiusdem, per « o s et omnes successores nostros d ic tum arbitrum sive c o m p o s i c i o n e m ratam et f i r m u m i n perpetuum habere promit imus et n u n q u a m in al iqua contravenire. Renunciantes o m n i iuri c iv i l i et canonico et o m n i privi legio et benef ic io propter q u o d contra superius dicta venire possemus.

Q u o d est actum pridie ydus december, anno D o m i n i M 0 .CC°.XXX°. sexto.

Ego Poncius , Dertusensis episcopus, subscribo (signe). Sig(signe)num Ponc i i , precentoris. Ego Bernardum, Dertusensis archidiachonus (signe). Ego D o m i n i c u s , prior claustralis, subscribo sig(signe)num. S(sígne)num Laurenci i , presbiter et canonicus. Sig(signe)num Arnaïdi, Dertusensis sacriste. Sig(signe)num G . de Sancto Laurencio, hospitalarii . Sig(signe)num B. de Ol ive la , canonic i . Sig(signe)num Petri, canonic i .

Sig(signe)num A.<rnaldus>, Sanctarum C r u c u m abbas. S ignum (signe) fratris Arbert i , cellararius maioris. Sig(signe)num fratris A . de Bagneris. Sig+num fratris G u i l l e l m i de Balzarens, tenentis l o c u m Sanctarum C r u c u m i n Dertusa in loco dicto Xerta .

S ignum (signe) Bernardi de Lineola , capel lani altaris Sancti Bartholomei , q u i hoc scripsit c u m litteris rasis et rescriptis i n XIII l inea que notantur, videlicet, die et anno q u o supra.

24 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CRELJS...

2

1248, novembre , 5

Guillem i Arnau, prior i sagristà de l'Església de Tortosa, d'una banda, i fra Bernat de Calsarenys, procurador del convent i monestir de Santes Creus, de l'altra, es comprometen, davant dels àrbitres Arnau de Vallfort, tresorer de Tarragona, Ferrer de Gatell i Guerau de Selma, succentorde Tarragona, sobre els delmes, primícies i altres qüestions que els dits prior i sagristà han portat contra el monestir. Després d'establir unesfermances de 100 morabatins cada part, acorden respectar i no contradir les sentències dels jutges. Actuen de fiadors, per part del prior i del sagristà de Tortosa, Arnau Català, ciutadà de Tortosa, i per part del procurador de Santes Creus, Nicolau Maleserbes i Ramon de Berga.

A. Arxiu Capitular de Tortosa. Tresorer, 18. Partit per A B C (240x200 mm). B. Arxiu Capitular de Tortosa. Tresorer, 13.1. Trasllat (26 de maig de 1262).

C. Arxiu Capiailar de Tortosa. Cartulari, volum 8, doc. 93, f. 150.

Noverint universi , q u o d nos, Gui l l e lmus , prior, et Arnaldus , sacrista Der-tusensem, ex una parte, et frater Bernardus de Calsareyns, procurator conventus et monasterii Sanctarum C r u c u m , ex altera, compromit imus in A r n a l d u m de Valle-forti, tesaurarium Terrachonensem, et Ferrarium de Gatel lo et G e r a l d u m de Selma, succentorem Terrachonensem, súper decimis, primici is et aliis questionibus quas dictus prior et sacrista contra monaster ium Sanctarum C r u c u m duxerint coram predictis arbitris proponendas promitentes ad invicem q u o d q u i c q u i d prefati arbitri súper peticionibus proposit is v e l proponendis de iure dixerint ve l statuerint inter partes sub pena centum morabet inorum ratum et f i r m u m a partibus perpetuo habeatur et pars que i p s o r u m o m n i u m arbitrio v e l maioris partis in a l iquo contradiceret parti adquiescenti sine o m n i excepcione dictam p e n a m dare ac solvere teneretur qua prestita et soluta n ich i lominus arbitr ium suam obtineat firmitatem. Pro predicta autem pena fuit f ideiussor ex parte prioris et sacrista Arnaldus Català, civis Dertusensem, pro parte vero procuratoris predict i extiterunt fideiussores Nicholaus Maleserbes et Raimundus de Berga. Ita q u o d unus pro altero se n o n possit excusaré. Q u i renunciantes benef ic io d iv idende accionis et beneficio constitucionis que p r i m o dicit c o n v e n i e n d u m esse pr inc ipa lem q u a m fideiussorem et o m n i auxi l io iuris et ita se f ideiussorio n o m i n e sol lempniter obligarunt.

Q u o d est actum nonas novembris , anno D o m i n i M 0 .CC 0 .XL°.VIIF.

Sig(signe)num G.<uil lelmi>, prioris*. S\g(signe)nnm A r n a l d i , Dertusensem sacriste*. Ego Poncius , Dertusensem episcopus, subscribo (signe)*. S+num fratris Bernardi de Calsareyns, procuratoris conventus et monasterii Sanctarum C r u c u m . S+num A r n a l d i Catalani. S+num N i c h o l a i Maleserbes. S+num R a i m u n d i de Berga. Nos q u i hoc laudamus testesque firmaré rogamus.

S+num fratris Bernardi de Figera. S+num fratris Bernardi d 'Ol ive la . S+num Bernardi Vaqueri i . S+num D o m i n i c i de Mianis , testium. .

Sig(signe)nuxn G u i l l e l m i Vitalis, notarii Dertuse.

SANTES CREUS (2004) 7-32 25


Sig(signe)num D o m i n i c i Ferrarii, qui hoc scripsit mandato G u i l l e l m i Vitalis, notarius Dertuse, c u m literis rasis et emendatis in prima l inea et secunda linea, die et anno prenotatis.

3

1251, maig, 11

En altre temps es produïren unes controvèrsies entre el prior i el Capítol de l'Església de Tortosa, com a demandants, d'una banda, i l'abat i els monjos de Santes Creus, com a demandats, de Valira, sobre els delmes del bestiar dels pastors que hi ha a les cabanes del monestir i els delmes dels altres animals que hi tenen en comanda i pasturen en el terme de la ciutat i diòcesi de Tortosa; i tanmateix, el sagristà de Tortosa acusa els dits abat i monjos del monestir sobre la primícia de Voli i altres fruits de les terres i possessions que tenen al terme de la ciutat de Tortosa. Les dues parts acorden sotmetre's a l'arbitri d'Arnau de Vallfort, tresorer, Guerau de Selma, succentor, i Ferrer de Gatell, canonge de Tarragona, sobre els delmes i primícies i altres demandes. Absent Guerau de Selma, els altres dos àrbitres, després d'examinar els instruments i les proves, sentencien que l'abat i els monjos de Santes Creus han de restituir al prior i Capítol de Tortosa tot el que han percebut des de fa 25 anys, per raó del delme del bestiar dels pastors de les cabanes del cenobi i pels altres animals que tenen en comanda, almenys pel temps que havien pasturat en el terme i la diòcesi de Tortosa. I com sigui que els delmes pertanyen al bisbe i al Capítol, els frares no n'estan exempts i no poden impedir-ne la recepció dels seus titulars. Sobre la petició de la primícia perpart de la sagristia disposen que l'abat i els frares han de restituir al sagristà i a la sagristia de l 'església de Tortosa les primícies de l'oli i dels altres fruits de les terres que tenen a les parròquies de les esglésies de Santa Maria i de Sant Jaume de la ciutat de Tortosa, i que lliurin el que havien retingut en el decurs de 25 anys, tal com correspon percebre la primícia a la sagrist ia, per concessió del bisbe i el Capítol de Tortosa. Però per aquesta prestació de la primícia s'exceptuen les honors de Xerta i les terres i possessions que en les composicions entre l'Església de Tortosa i el monestir puguin acordar i aquelles honors i possessions que els frares van posar en conreu, o van adquirir abans del concili general presidit pel papa Innocenci III.

A. Arxiu Capitular de Tortosa. Subtresoreria, calaix 2, perg. 95 (205x208 mm). B. Arxiu Capitular de Tortosa. Tresorer, 13.2. Trasllat (26 de maig cle 1262). C. Arxiu Capitular de Tortosa. Cartulari, volum 8, doc. 94, f. 150v-152.

C u m o l i m inter pr iorem et capi tulum ecclesie Dertusensem agentes, ex parte una, et abbatem ac monachos monasterii Sanctarum C r u c u m defendentes, ex altera, contentio fuissent suborta súper decimis a n i m a l i u m pastorum com[m]orantium i n cabanis e iusdem monasteri i . N e c n o n et súper decimis a l iorum a n i m a l i u m que commendata existunt in predictis cabanis que q u i d e m animalia sumunt paschua

26 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2


in termino civitatis et diòcesis Dertusensem. Et similiter fuisset contenció inter sacristam ecclesie Dertusensis agentem, ex parte una, et predictos abbatem ac monachos antedicti monasterii clefendentes, ex altera, súper primitia o ley et a l iorum fructuum de terris et possessionibus quas dicti m o n a c h i habent et possident i n terrítorio el termino civitatis Dertuse. Tàndem utraque pars de c o m u n i et spontanea voluntate promissit se stare arbitrio A.<rnaldum> de Valleforti, thesaurarii, G.<eraldum> cle Celma, succentoris, et F.<errarium> de Gatel lo, canonicus Terrachone, cle iure prolato súper decimis et prímitiis antedictis et súper aliis demandis si quas dicti pr ior et sacrista aclversus predictos fratres ducerent proponendas pena - C aureorum i n v i c e m stipulata et promissa quam pars renitens et contradicens arbitrio o m n i u m vel maioris partis e o r u m persolverent parti adquiescenti et optemperanti et q u o d n ichi lominus ratum maneret arbitrium atque f i r m u m prout in compromisso inde confecto plenius noscitur contineri . Nos igitur memorati d u o arbitri, videlicet, A.<rnaldum> cle Valleforti et F.<errarium>° de Gatel lo . Tercio arbitro, scilicet, G.<eraldum> de Celma absente de consensu pret ium auditis hinc inde questionibus et omnibus aliis que partes coram presentia nostra proponere voluerunt. Inspectis confessionibus pret ium et instrumentis exibitis ac testibus productis in iudic io diligenter examinatis post l o n g u a m et freqüentem altercationem et facta ab utraque parte conclusione et renuntiatione arbitrando dic imus q u o d abbas et m o n a c h i Sanctarum C r u c u m restituant pr ior i et capitulo Dertusensem pro parte eos contingente q u i c q u i d perceperunt a -XXV- annis citra ratione clecime a n i m a l i u m pastorum co[m]morantium in cabanis eorum et ratione a l iorum a n i m a l i u m que comendata extiterunt in cabanis eorum. Ita dumtaxat pro rata temporis q u o predicta animalia pascua sumpserunt in termino et diòcesis Dertusensem. C u m h i u s m o d i clecime precliales ratione baptismale ecclesie ad. e p i s c o p u m et capi tulum de iure c o m u n i pertineant supradictos et in premissis fratres predict i n o n docuerint se fore excemptos. U n d e prohibemus ne prefati m o n a c h i presumant ulterius impediré quominus prior et capi tulum Dertusensem decimas percipiant memoratas et pacif ice possideant i n futurum prout superius est distinctum et in hiis supradictos abbatem et monachos et fratrem B e r n a r d u m de Causarenys, s i n d i c u m eoa ïm, et fratrem G.<eraldum> de Bausareyns, procuratorem e o m m , duximus conclempnandos. Súper questione vero et peticíone p r i m i c i a r u m sacriste sentencialiter decernimus in h u n c m o d u m , videlicet , q u o d predict i abbas et fratres teneantur de cetero persolvere sacriste et sacristie ecclesie Dertusensis primicias oley et a l iorum fructuum de terris suis quas habent et possident infra parrochias ecclesiarum Sancte Marie de sede et Sancti Jacobi civitatis Dertusensem que parrochiales existunt et q u o d restituant predicto sacriste et sacristie ext imationem eorum que igitur retinuerunt predict i m o n a c h i de primitia p r e d i c t o m m locorum et possess ionum a ' !XXV' annis citra c u m nobis constet primicias utrarumque predictarum p a r r o c h i a m m ad ianidictam sacristiam pertinere ex donatione et concessione ep iscopi et capituli Dertusensis. V e r u m ab hac prestatione primitie intel l ioi imis exceptatos et iudicamus immunes honores de Xerta et terras ac possessiones que in composi t ionibus ecclesie Dertusensem et monasterii sepedicti reperiri potemnt exceptare et illos similiter honores et possessiones suas intelli^iiïius fore exemptas quas propri is manibus aut propri is sumptibus dicti fratres duxerint

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 27

ANTONI VIRGILI

laborandas d u m tamen dictas terras et possessiones memorati fratres adquisiverint ante cons i l ium generale pie recordationis D o m i n i Innocenci i pape tercii et sic in illis dictos fratres et monaster ium et fratrem B e r n a r d u m de Causareyns, s i n d i c u m eorum, et fratrem G.<eraldum> de Bausareyns, procuratorem eorum, reddimus absolutos, partim propter privi legia R o m a n o r u m Pontíficum, partim propter composit iones, et parti propter concessiones in iudit io factas prefato sacriste et eius successoribus et R. Rabatie, procuratori ipsius, súper illis perpetuum silentium inponentes.

Latum arbitrium V idus madi i , anno D o m i n i M°.CC°.L. pr imo.

Ego A . de Valleforti , thesaurarius Terrachonensis, arbiter predictus subscribo (signe)*. Ego F. de Gatello, canonicus Terrachonensis, arbiter subscribo. Sigí^gneMum G . prioris*. Síg(signe)num A r n a l d i sacriste*.

Ego D o m i n i c u s Laurencii , hanc sententiam arbitralem scripsi mandato predic torum arbitrorum et sig(signe)num m e u m i m p o n o die et anno prefixis.

4

1266, octubre, 7

Resolució entre la seu de Tortosa i el monestir de Santes Creus arran de les demandes formulades per Pere d'Om, sagristà de l'Església de Tortosa, contra fra Pere de Linya, granger de la granja de Xerta de Santes Creus, per la primícia de les honors que van ser de Domènec de Xerta, A. Orella i C. de Montalbà, i d'altres honors i possessions que els frares de Xerta havien adquirit al terme de la ciutat i diòcesi de l'Església de Tortosa, des del temps del concili general celebrat sota la presidència del papa Innocenci LLI fins al dia present. Amb el consentiment del bisbe de Tortosa, Bernat [d'Olivella], i el Capítol, i de fra Gener, abat de Santes Creus, i el convent, acorden que, per la primícia de l'oli de les esmentades honors i possessions que el monestir ha adquirit fins ara al terme de la ciutat i la diòcesi de l'Església de Tortosa que treballen directament, hauran de lliurar al sagristà i a la sagristia de Tortosa, dos cànters i mig d'oli anuals el dia de Nadal. L això ha estat acordat i ordenat entre les dues parts. Sobre les composicions iniciades entorn de qualsevulla d'aquestes possessions entre les dues parts i sobre el dret que el monestir té en qualsevol de les honors abans del concili esmentat, acorden mantenir-se ferms. El sagristà reconeix haver rebut de fra Pere de Linya tota la primícia de l'oli que la granja i el monestir de Santes Creus havien de donar a la sagristia de Tortosa fins el moment actual per raó d'aquestes honors i possessions. Per aquest motiu els demandats són absolts i es comprometen a no moure cap més demanda.

A. Original no localitzat. B. Arxiu Capitular de Tortosa. Cartulari, volum 4, doc. 26, fs. 23-24r.

28 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

L A F O R M A C I Ó I G E S T I Ó D E L P A T R I M O N I D E L M O N E S T I R D E S A N T E S C R E U S . . .

Noverint universi q u o d post multas petitiones seu demandas quas P.<etrus> de U l m o , sacrista ecclesie Dertusensem, fatiebat contra fratrem P.<etrum> de Liniano, grangiarum grangia de Xerta monasterium Sanctarum C r u c u m , ratione primitie h o n o r u m qui fuerunt D o m i n i c i de Xerta et A . Orel la et C. de M o n t e A l b a sive a l iorum h o n o r u m et possess ionum quos veí qtias fratres de Xerta a qu ibuscumque personis titulo emptionis , donationis, permutationis sive alia quacumque racione adquisierunt in terminis civitatis et diòcesis ecclesie Dertuse a tempore generalis concilií usque in presentem d i e m sub d o m i n o papa Innocencio 111° felicis memorie celebrat ! Tàndem de consi l io et assensu venerabílis patris et d o m i n i B.<ernardus>, D e i gratia Dertusensis episcopi , et capituli et fratris Ianuarii, abbatis Sanctarum C r u c u m , et conventus e iusdem amicabiliter convenerunt q u o d pro primitia olei d ic torum h o n o r u m et possess ionum quos vel quas monaster ium Sanctarum C r u c u m aJLiquo titulo vel racione usque in presentem d i e m acquisivit et possidet et tenet in terminis civitatis et diòcesis Dertusensem ecclesie quas tamen excolunt propri is laboribus et expensis tribuant fratres dicte grangie de Xerta et solvant annuatim in festo Nativitatis D o m i n i duos cantaros et m e d i u m olei nit idi , pulcr i et recipientis supradicto sacriste et sacristie ecclesie Dertusensem in perpetuum. Et hoc fuit condic tum et hordinatum inter predictos P.<etrum> de U l m o , sacristam, et fratrem P.<etrum> de Liniano, grangiarius, bona fide et sine o m n i malo ingenio et presentibus et consentientibus d o m i n o Dertusensem episcopo et fratrem Ianuario, abbatem Sanctarum C r u c u m predictis. C o m p o s i c i o n i b u s súper q u i b u s d a m possessionibus inter Dertusensem ecclesiam et monasterium Sanctarum C r u c u m irritis et iure q u o d prefatum monasterium habebat in quibusdam honoribus sitis in dictis terminis et antedictum c o n c i l i u m habitis in suo robaré duraturis. Et quolibet prec ium renunciavit o m n i iuri c ivi l i et canonico et beneficio restitutionis in integrum facientes sibi pactum ad invicem de n o n veniendo contra predictam c o m p o s i c i o n e m et etiam renunciaverunt o m n i auxi l io et beneficio quo vel quibus possent contra predictam venire ve l in a l iquo relevari. Verum memoratus sacrista per se et omnes successores suos confessus fuit se habuisse et recepisse a fratre P.<etro> de Liniano predicto totam primit iam ole i q u a m dicta grangia et monaster ium Sanctarum C r u c u m racione dic torum h o n o r u m et possess ionum dabat et solvebat et tenebatur dare et solvere e idem et sacristie Dertusensem ecclesie annuatim usque ad hunc d iem. Et c u m de predicta primícia igitur esse plenarie satisfactam absolvit exinde fratrem P.<etrum> et monasterium memoratos. Ita q u o d in ratione primicie presente temporís contra predictos qüestionem vel d e m a n d a m movere n o n posset. Et quantum ad hoc scienter et consulte de assensu d o m i n i episcopi supradicti igitur et successoribus suis perpetuum duxit s i lenc ium i n p o n e n d u m renuncians insuper o m n i excepc ioni dicte pr imicie n o n recepta et d o l i et beneficio restitutionis in integrum et etiam al iquo auxi l io quibus possem venire alíqua ratione contra dictam pr imic iam n o n receptant.

Q u o d est autem nonas octoberis, anno D o m i n i M 0 .CC 0 .LX°.VI 0 .

Ego B.<ernardus>, Dertusensis episcopus, subscribo. Ego P. de Podio , Dertusensis prior, subscribo. Ego Petrus de U l m o , Dertuse sacrista, subscribo. Sig(sígne)num G . de Tamarito, sedis Dertusensis hospitalarii . Sigísignejnum B. archidiachoni . Ego D o m m i c u s precentor subscribo. Ego B. Nomisnisde i , canonici

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2 29


Dertuse subscribo. Sig(signe)num Berengari i cle Beclorcho canonici Dertuse, subscribo. Ego Berengarius (...), Dertuse canonici , subscribo.

SigfsigneMum fratris lanuari i , abbatis Sanctarum C r u c u m , qui hoc firmatur. Sigísigne)num fratris D o m i n i c i , sacriste. Sig+num fratris H u g o n i s . Ego frater P. prior, subscnCsigneJbo. Ego frater B. de Poclio,' cellerarius medio , subscribo. Ego frater B. de Calsareyns hoc sig+num i m p o n o . Ego frater B. Moragues, hospitalarius, subscribo. Sig(signe)num frater B. de Ripa precentoris. Sig+num fratris P. de Monteo l ivo vestiarii. Sig+num fratris B. de G e r u n d a . Sig+num fratris Gaucerandi de Tous. Sig+num fratris A . Renaldi operari i . Sig+num fratris P. de Valtano. Sig+num fratris B. de Fabariis. Ego frater lachobus de Poclio, subscribo. Sig+num fratris Petri de Liniano grangiarii cle Xerta.

Síg(sígne)rmm R a i m u n d i (?) de Castil ione, notarii p u b l i c i Dertuse, q u i hoc scripsit die et anno quo supra.

Regesl: carta compositione Sanctarum Crucum cle primícia oley.

3 0 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

L A FORMACIÓ I G E S T I Ó D E L PATRIMONI D E L M O N E S T I R D E S A N T E S CREUS...

L E S P O S S E S S I O N S DE S A N T E S C R E U S A XERTA

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7-32 31

ANTONI VIRGILI

LES POSSESSIONS DE SANTES CREUS AL BAIX EBRE

32 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 - 3 2

S A N T E S C R E U S (.2004) 3 3 - 7 4

Abats obstinats, disputes estèrils. Trencament entre Santes Creus í Valldigna*

F E R R A N G A R C I A - O L I V E R *

E n tot recorden les singladures de les famílies, les dels monestirs cistercencs. E l Cister és, de fet, una gran família, una vasta nissaga d'atapeïdes ramificacions que, malgrat la distància dispersa per una n o menys vasta geografia europea, manté u n a unitat interna i una sola projecció externa gràcies al Capítol general, des d 'on es dicten les pautes bàsiques del funcionament de l 'orde. I n o és una mera ficció, aquesta unitat. Però fins i tot les famílies més unides subministren sovint el mi l lor b r o u de cult iu per a les desavinences i les passions encontrades, que p o d e n derivar en trencaments violents. Mirant de p r o p la gènesi i el desenvolupament dels monestirs dels monjos blancs, fa la impressió que els nounats desitgen fèrvidament posar terra p e l m i g i trencar amb el progenitor, o més aviat amb la progenitora, perquè són femenines, les fi l iacions cistercenques. Les abadies filles despleguen arreu n o poques energies per marcar distàncies respecte de les que, aplicant-hi u n d i spendi enorme de rendes i u n nombre n o mai inferior als dotze monjos, les v a n engendrar. La independència, lògica al capdaval l per a la b o n a salut econòmica "i política d 'un ens autònom qtie rivalitza durament amb altres senyories i altres jurisdiccions, n o serà mai total, perquè l 'abadia fundadora es reserva o sol reservar-se des del pr ivi legi de fundació la potestat de visita i reforma sobre la f i l ial . U n a reserva que al capdaval l alimenta els recels mutus. E l monestir de Val ldigna va patir en pròpia carn i d 'una manera inesperadament accelerada la ruptura amb Sant Bernat de Rascanya, que havia infantat el 1381 a les rodalies de València. Però del que v u l l tractar ací és cle la ruptura que al seu torn i pels mateixos anys consumà Val ldigna amb Santes Creus, el monestir de l 'Alt C a m p que el 1298 havia fundat aquel l a recer de l 'ombra generosa i protectora de Jaume II. Va l a dir que mentre la crisi entre Valldigna i Rascanya f o u agra i profunda, protagonitzada en gran part per la mateixa i primera generació de monjos fundadors, la que esclatà entre Val ldigna i Santes Creus, llevat d 'un petit incident, sempre es respectaren les formes i la correcció judicial . B e n mirat es tractà d'unes dificultats conjunturals, afectades pels temps agitats de la fi de l tres-cents temps de pestes

Professor del Departament d'Història Medieval de la Universitat de València.

F E R R A N G A R C T A - O L I V E R

i caresties i de davallada dels ingressos dominica l s—, i segurament també pel tarannà dels abats respectius.

E n u n altre l loc ja e m vaig ocupar cle l'afer. 1 A r a h i torne, no per haver eixit a la l l u m més documentació, sinó per prestar-li més atenció i seguir, doncs, més acuradament els passos cle la trencadissa. L'aplicació de l microscopi permet detectar matisos que, comptat i debatut, escapen a la perspectiva general . 2 La controvèrsia malauradament només la p o d e m observar de manera fragmentada, a través cle massa poques baules que atzarosament han sobreviscut de la cadena llarga i b e n trenada que degué constituir l'intricat procés. La interpretació de tot plegat n o és que es presente arriscada sinó potser probablement vana. H i ha molt aquí d'història intramonàstica que se'ns escapa. Aquesta és la més fascinant: la que du monjos i procuradors a visitar-se mútuament, de l 'Alt C a m p a la Safor o a la inversa; la de converses i negociacions silenciades en l'asèptica escriptura dels notaris; la cle missives perdudes; la cle suports externs cercats, la de la solució f inal que desconeixem.

U N PRÉSTEC D E 600 F L O R I N S

Tot parteix d 'una demanda d'ajuda econòmica que l 'abadia mare va fer a l 'abadia filla, i que es va concretar en 600 florins. D e l 'operació original tenim notícia indirecta, però sabem que el préstec va ser rebut pe l notari Bernat Pell icer a València el 6 de març de 1376, 3 i que en el document signat pel procurador de Santes Creus, en n o m de l'abat Bartomeu Ladernosa i del monestir, es compromet ia "sub certis tam spiritualibus quam temporalibus penis solvere dicto abbati Vallisdigne certo termino"? Feia tan sols u n any que havia mort l'abat G u i l l e m Ferrera, el qual , segons el mateix testimoni de Pere el Cerimoniós, havia deixat empobri t el monestir i els monjos en u n estat de divisió interna, fins al punt que el 1370 una b o n a part d'ells havien instat u n plet l larg i costós per aconseguit-la seua destitució al capdavant de l 'abadia . 5 U n préstec d'aquesta mena, urgent i d 'una quantia considerable però n o desmesurada, indica n o sols la manca de l iquidesa de Santes Creus sinó que el deteriorament sobtat de l ' economia product iva cap a la dècada dels setanta del segle xtv es presentava amb signes molt més alarmants al principat de Catalunya que al regne cle València. 6 A r a bé , si Santes

1. F. GARCIA-OI.IVER, Cistercencs del País Valencià. El monestir de Valldigna (1298-1530), València (Ed. 3i4), 1998, 110-113.

2. També vull aprofitar l'ocasió per esmenar puntuacions i alguna lleugera deficiència de les transcripcions, però sobretot per esmenar un error lamentable que, a més, vaig arrossegar per tot el llibre de Cistercencs del País Valencià: el monestir cle Santes Creus no està situat a la comarca cle la Conca cle Barberà, com el cle Poblet, sinó a la cle l'Alt Camp.

3. A H H . Clero, Valldigna, Bemardos, carpeta 3382, doc. núm. 13. A partir d'ara totes les referències documentals se simplificaran així: A H N , Clero, 3382. 1.3.

4. Ibidem, 3382. 15. 5. M . T. FERRER I MALLOL, "Decadència a Santes Creus en començar l'abadia! de Bernat Dalmau

(1404)", Santes Creus. Bolelín del Arcbivo Bibliògrafico. 29 (1969), 478. 6. Vegeu J. FERNÀNDEZ-A. RIERA, "La crisi econòmica i social al camp", Història Agrària dels

Països Catalans. Edat Mitjana, Fundació Catalana per a la Recerca. Barcelona, vol. II," 119-179.

34 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33-74

http://lA.lt

ABATS OBSTINATS, DISPUTKS ESTÈRILS

Creus optà per aquesta via i n o la del censal, que era la fórmula que s 'expandia vigorosament per tota la Corona d'Aragó, és perquè encara confiava en les seues rendes i creia poder tornar-lo en el termini previst, i perquè, òbviament, A r n a u Saranyó, l'abat de Val ldigna, el degué concedir sense interessos. Encara, doncs, fluïen sense entrebancs l'entesa i la"cordialitat entre les dues abadies. Només feia setanta-vuit anys cle la fundació, i devia persistir el record d'aquella heroica aventura, amb les seues inevitables l legendes i apologies interessades, a càrrec de dotze monjos i l'abat sorgits cle Santes Creus per davallar a u n país en plena colonització i enmig d'una val l islàmica. Resulta impossible discernir l 'opinió de la comunitat de Val ldigna amb relació al préstec. La guerra de Castella de deu anys abans havia castigat durament el territori; la defensa de la jurisdicció i dels termes contra pràcticament tots els veïns generaven moltes despeses i des de 1368 Saranyó venia esmerçant sumes enormes per al seu projecte cle crear u n casa fi l ial . Les desestabilitzacions cícliques de l ' economia del país aconsellaven la prudència i no estirar més el braç que la màniga de les rendes pròpies. Però Saranyó fou u n imprudent que deixà exhaust Val ldigna a la seua mort el 1387, després cle trenta anys de regiment executat amb mà cle ferro i al marge dels criteris comunitaris.

Més que confiança, el que h i hagué fou un excés cle confiança per part de Santes Creus de poder l iquidar el deute en el termini convingut. Per evitar l 'enfrontament directe, Saranyó calculadament en cedí els drets a Vicent Saranyó, ciutadà de València, mercader i probablement germà seu, el 31 de març de 1378, en u n document rebut p e l notari de València R a m o n Marte l l . 7 H a v i e n transcorregut, per tant, clos anys des de la signatura del préstec. Però el mercader es trobà amb les mateixes dilacions que l'abat, i el pr imer dia cle desembre d'aquest mateix any nomenava procuradors Martí Eiximén de Salanova i Joan Pérez de Ruglós per exigir els 600 florins i les penes comeses. 8

Però mentre l'abat de Val ldigna feia aquesta cessió a Vicent Saranyó, el monestir, segurament perquè devia 'posse i r informacions preocupants de la salut econòmica de Santes Creus, havia començat ja a actuar per v ia judicial . E l més segur és que degué presentar una "ferma de dret" davant la Governació de València, ja que la Cort al seu torn va trametre u n porter reial, Gascó de Lara, fins al clos monàstic cle Santes Creus amb la missió d'"executar", és a dir, de prendre béns del monestir i vassalls per cobrar la quantitat endarrerida, a més de 200 florins de p e n a . 9 D ' u n a manera o una altra devia comptar amb el vistiplau del veguer de Vilafranca clel Penedès, perquè ni el governador n i cap altra autoritat valenciana p o d i e n violar les diverses jur isdicc ions 'de l principat cle Catalunya. E n tot cas, el 14 de gener de 1379, i en absència de l'abat de Santes Creus, el subprior Be l lmunt G o t i onze monjos més es compromet ien amb el cavaller Joan Eiximén de Salanova, doctor en lleis i conseller i promotor de l'infant Joan, a n o reclamar n i presentar cap plet o al·legació per la mitra, la creu i l 'anell de plata daurat que l l iuraven

7. A H N , Clero, 3382, 13. 8. Ibidem. 9. "...pro executione fadenda in bonis dicti monasterii et vassallorum eiusdem in sexcentis

fiorenis auri de Aras>onia et in ducentis florenis pro penis" (Ibidem. 3382. 14).

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33 -74 35

FERRAN GARCIA-OLIVER

en qualitat de penyores a l'esmentat Gascó de Lara: "...nos nonfaciemus nec fieri faciemus per aliquam inteipositam personam, humilem vel excelsam, cuiusvis status, legis, conditionis et prehiminentie sit vel fuerit, vobis nec dicto Gascono de Lara nec alicui nomine vestro súper dictis pignoribus aliquam qüestionem, petitionem, malitiam, emparam, fraudem vel impedimentum, immo possitis de ipsis pignoribus illas vestras omnimodas facere voluntates illasque vendere, inpignorare, alienaré, transportaré et omnia alia facere tanquam, de re vestra propria"}0

Santes Creus vo l ia posar fi a aquest mal afer i pagar c o m més prompte millor. Vol ia , però n o p o d i a . Uns dies després, el 2 de març, el subprior Be l lmunt G o t reunia u n capítol amb divuit monjos amb la finalitat de nomenar procuradors Joan Rovira, prior, A n t o n i Ciges, cellerer major, Bernat M i q u e l , cellerer mitjà, G u i l l e m Ramon Garreta, majoral del castell de Guàrdia dels Prats i Bernat M a l l o l , tots monjos de Santes Creus, per demanar a l'abat de Val ldigna la prorrogació del termini, evidentment acompli t i superat: "adrogandum et deprecandum—diu el document amb una clara intenció deprecatòria i subordinada— predictum dominum abbatem Vallisdigne ut nos, quia non habemus ad presens de quo ei satisfacere valeamus a solutione dicti debiti, proroget et elonget et nos et nostntm monasterium dignetur in solutione dicti debiti subportare, et ad tractandum, componendum et conveniendum cum eodem domino abbate, creditore nostro, de modo et forma per quos cum minori dampno dicti nostri monasterii ei satisfacere valeamus"." Més que u n a procuració semblava una comissió, escoll ida entre els mil lors , els més preparats i hàbils negociadors. E l Capítol, a més, els atorgava plena llibertat i potestat per empenyorar la "mitram, b a c u l u m pastoralem et a n n u l u m abbatiales dicti nostri monasteri i" , que ja s'havien lliurat a Martí cle Torres, procurador de l'abat de Val ldigna. E n l ' interval d'aquests d i n o u dies s 'havien produït, altres negociacions i altres documents perduts, perquè recordem que la mitra, el bàcul i l 'anell havien d'haver anat a parar a les mans de Gascó de Lara, el porter reial. Si les joies n o eren suficients, encara p o d i e n empenyorar i fer cessió a Val ldigna de qualsevol renda de l monestir, i en particular la dels mol ins cle X e r t a . 1 2

Tan sols una setmana després, el 9 de març, probablement sense encara haver-se posat en marxa la comissió, arribava a Santes Creus u n manament executo-

10. Ibidem. Ignore si aquest Joan Eiximén de Salanova actuava privadament o en qualitat d'assessor de l'infant Joan. També si aquest Joan Eiximén de Salanova és el mateix que l'altre Martí Eiximén de Salanova i si es tractaria d'una confusió notarial. Si fóra així, és a dir, que en realitat som davant Martí Eiximén de Salanova, no actuaria més que com a procurador de Vicent Saranyó, el mercader que havia rebut la cessió de l'abat de Valldigna. Amb tot, m'incline per pensar que són dues persones diferents, malgrat el parentiu íntim entre ambdós, revelat pels cognoms, i que Joan Eiximén de Salanova no és més que l'oficial de la Governació que dirigeix el manament executori.

11. Ibidem, 3382, 15. 12. "...et alia bona dicti monasterii de quibus vobis videbitur impignorare et obligaré,

assignaré seu consignaré, ac tradere creditori predicto pro securitais debiti supradicti. vel etiam si volueritís possitis eidem creditori pro securitate vel etiam in solutum dicti debiti facere pro nobis et nomine nostro assignationem, locum et cessionem in et de quibuscumque peccunie quantitatibus nobis seu dicto abbati seu monasterio nostro, tam ratione sive pretio redditum et molendinorum nostronim de Xerta quam alia ratione, seu pro pretio quorumvis aliorum arrendamentorum nostrorum debitis et omnes redditus nostri monasterii..." (Ibidem).

36 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33 -74

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS

ri de la Governació de València, fet a instància de l notari Bernat Pellicer, procurador de Val ldigna. Atès que la jurisdicció de l governador de València òbviament s'estenia exclusivament dins els límits del regne, el manament fou tramès mitjançant el ve-guer de Vilafranca del Penedès, en el qual s'assignava quinze dies a l'abat i monestir de Santes Creus per pagar els 600 florins i 200 més de p e n a . 1 3 Pr imer la ferma de dret, en segon l loc el manament executorí; ara només faltava, si n o es cancel·lava el deute, fer l"'escripció de béns" i vendre'ls en subhasta pública. H e u s ací, però, que el 17 de març de 1379 el procés engegat donà u n tomb tan sobtat c o m desconcertant. Bernat Pellicer, el procurador val ldignenc, compare ix ia davant la cort de la Governació i , en n o m de l'abat Saranyó i de tot el monestir, renunciava al manament executori emès el 9 cle març —"desistit ex causa a dicta incepta executione ac renuntiat littere mundato ad eius instantia a vestra cúria emanatis, et vuit ea habere penitus pro non factis ac si de ipsis nulla mentio seu requisitio fuissetfacta"—, per bé que es reseivava d'exigir el deute per altres vies judic ia ls . "

E l desconcert augmenta encara més q u a n l 'assumpte se silencia de colp , per tornar a sorgir onze anys després amb els 600 florins pendents. A r n a u Saranyó feia tres anys que havia mort, i l 'abadia havia anat a raure a mans de Jaume Escrivà, u n monjo de la casa que havia pujat de graó en graó en els llocs de responsabilitat i prestigi de la casa. N'estava, doncs, b e n informat de l prob lema que s'arrossegava des de feia massa temps, i s'ha decidit a posar u n punt i f inal definit iu. I la solució és l 'apuntada en la renúncia presentada per Bernat Pell icer el març de 1379, però amb u n a diferència fonamental : Val ldigna ara haurà de desistir de recórrer a qualsevol altra instància judicial . És així c o m Pere d'Arenes, monjo de Val ldigna, el 8 d'abril de 1390, en qualitat de representant del monestir, compare ix ia a la casa que Santes Creus tenia a Vilafranca del Penedès i en presència de Bernat D a l m a u , el monjo i procurador de Santes Creus que dirigirà el monestir a partir de 1404, de l notari i dels testimonis pertinents, però en absència de l'abat, l legia una cèdula breu i concisa. Pere d'Arenes afirmava que noviter l'abat i monestir de Val ldigna s 'havien assabentat de l manament executori instat per Bernat Pell icer davant la Governació de València i el veguer de Vilafranca, en virtut de l qual va ser procedit contra Santes Creus. A r a bé , totes aquestes accions judicials "sint seu fuerint enantata sine consensu et voluntate dictorum abbatis et conventus

13. "...ad postulationem seu instantiam suam die nona mensis februarii anni presentis a vestri cúria emanavít quedam littera directa venerabili vicario Villefranche Penitensis principatus Catalonie, in qua effectualiter continebatur quod vos in subsidium iustitíe ad instantiam dicti proponentis requirebatis dictum vicarium ut loco vestri assignaret reverendo in Christo patri abbati et conventui monasterii Sanctarum Crucum dicti ordinis, infra eius vicariatum constructi, quatenus infra quindecim dies a presentatione dicte littere fiendi in antea numerandos solvere dicto proponenti, nomine quo supra, sexcentos florenos auri curribiles de Aragonum per dictos abbatem et conventum monasterii Sanctarum Crucum debitos dictis abbatis et conventui Valledigne, principalibus suis, necnon ducentos florenos auri debitos ratione penarum" (Ibidem, 3382, 11).

14. "...quod in petendis predicto debito, penis comissis, dampnis et missionibus factis et fiendis in alia instantia iudicii et vestra iudice competent! quandocumque voluerint et eis fuerit benevissum in petendo et habendo dictum debitum. penas, sumptus et interesse in predictis..." (Ibidem-).

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 3 3 - 7 4 37


ri de la Governació de València, fet a instància del notari Bernat Pellicer, procurador cle Val ldigna. Atès que la jurisdicció del governador de València òbviament s'estenia exclusivament dins els límits del regne, el manament fou tramès mitjançant el ve-guer de Vilafranca de l Penedès, en el qual s'assignava quinze dies a l'abat i monestir de Santes Creus per pagar els 600 florins i 200 més de p e n a . 1 3 Pr imer la ferma cle dret, en segon lloc el manament executori ; ara només faltava, si no es cancel·lava el deute, fer í"'escripció de béns" i vendre'ls en subhasta pública. Heus ací, però, que el 17 de març de 1379 el procés engegat donà u n tomb tan sobtat c o m desconcertant. Bernat Pellicer, el procurador val ldignenc, compareix ia davant la cort cle la Governació i , en n o m de l'abat Saranyó i de tot el monestir, renunciava al manament executori emès el 9 de març —"desistit ex causa a dicta incepta executione ac renuntiat littere mandato ad eius instantia a vestra cúria emanatis, et vuit ea habere penitus pro non factis ac si de ipsis nul·la mentio seu requisitio

jüisset facta"—, per b é que es reservava d'exigir el deute per altres vies judicials . 1 4

El desconcert augmenta encara més quan l 'assumpte se silencia de colp , per tornar a sorgir onze anys després amb els 600 florins pendents. A r n a u Saranyó feia tres anys que havia mort, i l 'abadia havia anat a raure a mans de Jaume Escrivà, u n monjo de la casa que havia pujat de graó en graó en els llocs de responsabilitat i prestigi de la casa. N'estava, doncs, b e n informat de l problema que s'arrossegava des de feia massa temps, i s'ha decidit a posar u n punt i f inal definit iu. I la solució és l 'apuntada en la renúncia presentada per Bernat Pell icer el març de 1379, però amb una diferència fonamental : Val ldigna ara haurà de desistir de recórrer a qualsevol altra instància judicial . És així c o m Pere d'Arenes, monjo de Valldigna, el 8 d'abril de 1390, en qualitat de representant del monestir, compareix ia a la casa que Santes Creus tenia a Vilafranca del Penedès i en presència de Bernat D a l m a u , el monjo i procurador de Santes Creus que dirigirà el monestir a partir de 1404, del notari i dels testimonis pertinents, però en absència de l'abat, l legia u n a cèdula breu i concisa. Pere d'Arenes afirmava que noviter l'abat i monestir de Val ldigna s 'havien assabentat del manament executori instat per Bernat Pell icer davant la" Governació de València i el veguer de Vilafranca, en virtut del qual va ser procedit contra Santes Creus. Ara bé , totes aquestes accions judicials "sint seu fuerint enantata sine consensu et voluntate dictorum abbatis et conventus

13. "...ad postulationem seu instantiam suam die nona mensis februarii anni presentis a vestri cúria emanavit quedam littera directa venerabiii vicario Villefranche Penitensis príncípatus Catalonie, in qua effectualiter continebatur quod vos in subsidium iustitie ad instantiam dictí proponentis requirebatis dictum vicarium ut loco vestri assignaret reverendo in Christo patri abbati et conventui monasterii Sanctarum Crucum dicti ordinis, infra eius vicariatum constructi, quatenus infra quindecim dies a presentatione dicte littere fiendi in antea numerandos solvere dicto proponenti, nomine quo supra, sexcentos florenos auri curribiles de Aragonum per dictos abbatem et conventum monasterii Sanctarum Crucum debitos dictis abbatis et conventui Valledigne, principalibus suis, necnon ducentos florenos auri debitos ratione penarum" (Ibidem, 3382, II).

14. "...quod in petendis predicto debito, penis comissís, dampnis et missionibus factis et fiendis in alia instantia iudicii et vestra iudice competenti quandocumque voluerint et eis Rierit benevissum in petendo et habendo dictum debítum, penas, sumptus et interesse in predictis..." (Ibidem).

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 3 3 - 7 4 37


Vallisdigne". Per aquesta raó anul·lava el manament executori i tot els processos engegats tant davant el governador cle València c o m davant el veguer de Vi la f ranca . 1 5

B é podíem esperar que les aigües tornaren al solc gràcies a aquest escreix de generositat exhibida per Santa Mar ia de Val ldigna. Però una sorpresa més torna a sembrar l'afer d'interrogants. Bernat D a l m a u es va prendre els seus dies per a reflexionar sobre el contingut de la cèdula de Pere d'Arenes, i després de consultar segurament els assessors del monestir però sobretot l'opinió d 'Andreu de Porta, abat cle Santes Creus d'ençà el 1380, el 27 d'abril va respondre tan durament c o m imprevista. Pr imer de tot, afirmava que l'abat i el monestir de Valldigna estaven obligats a donar i restituir a Santes Creus 600 florins, més els danys, les despeses i els interessos. La raó argüicla es basava en el fet que Val ldigna havia reclamat aquesta mateixa quantitat per v ia executòria, a través del governador cle València i el veguer de Vilafranca, pendent la causa d'examen i verificació. U n a circumstància que el dret c iv i l i canònic penaven inexcusablement . ' 6

N o era creïble, d'altra banda, el desconeixement esgrimit per Val ldigna (el "noviterperveni,' ad audienliam" afirmat per Pere d'Arenes) sinó tot el contrari. Pe l m i g s'havien produït diversos processos judicials amb les defenses corresponents, que exigiren desembossar grans quantitats cle diners a Santes Creus. A més, Valldigna va recórrer al braç secular," opció que no devia haver fer mai . Ara bé , si tot tornava al pr imer i original estat de la qüestió i Val ldigna es comprometia a pagar els danys i les despeses causades, Santes Creus acceptaria l'anul·lació del manament executori i del procés començat : "Attamen si ipsi tornaverint vel reslituerint ad pristinum statutn dictam requisitionem et reddiderinl expensas et dampna factas et sustenta per dictum monasterium, placet dicto sindico Sanctarum Crucum quo habeanturpro cassatis et anullatis. àlias non possuní ulpredicitur baberepredicta quo nullis seu revocatis"?1

Cap més document permet discernir la fi del litigi, però res no indica que Val ldigna acabarà finalment recuperant el manlleu dels 600 florins. La causa se l i havia posat tant aigua al col l que el deutor fins i tot ara l i reclamava per danys

15. "...cum presenti scriptum revocat, cassat et anullat preclictum mandatum executorium et omnia accitata seu enantata vigore eiusclem revocataquc per suos principales vobis intimat, tam per dictum honorabilem gubernatòrem regni Valentie ve] vegerium Villefrancbe vel per quevis alium iuclicem secularem, contra vos. reverendissimum abbatem et monasterium Sanctarum Crucum, dicenclo, asserendo seu protestanclo quod non assentit tacite nec espresse dicto mandato executorio seu accitatis vel enantatis vigore eiusdem coram dictis iudicibus. quinvno contradicicndo eisdem revocat, cassat et anullat predicta..." (Ibidem, 3384 , 8 ) .

16. "...dictus reverendissimus abbas monasterii Vallisdigne et conventus eiusclem tenentur dare et restituere vel exsolvere dicto monasterio Sanctarum Crucum et eius reverendissimo abbati et conventui ipsius monasterii sexcentos florenos et dampna, el expensas el interesse eorum, pro eo quare cle consumili quantitate vel pro debito consimilis quantitatis, inventa examine puta, coram gubernatore Valentie et vicario Villefranche petierunt executione fieri de bonis dicti revcrendissimi tunch abbatis et monasterii Sanctarum Crucum. et de facto et cum effectu exegerunt a dicto monasterio et eius abbate et ab eorum bonis per viam executionis clictos sexcentos florenos ob quod inciderunt in penam et iure civile et canonico statutam contra illos qui in invento examine aliquem convcniunt et exequtionem petunt". (Ibidem).

1 7 . Ibidem.

3 8 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33 -74


morals i materials la mateixa suma del capital que se l i havia prestat. El procés s'havia invertit inesperadament i l'acusat ara passava a ser Val ldigna.

L'OFENSIVA DE SANTES CREUS

La pregunta fonamental per entendre la deriva de la disputa, i per a Ja qual n o disposa d'una resposta segura, és per què Val ldigna va renunciar als 600 f lorins, quan la veritat del préstec l'assistia. Sobretot l 'endemà de l'herència caòtica de Saranyó i els primers signes alarmants de retrocés de les rendes, quan no es p o d i a estar de cap dels ingressos regulars o extraordinaris per atendre les múltiples necessitats cle la casa, dels monjos i del senyoriu. A la vista de l que va esclevindre's posteriorment, diria que el monestir cle la Safor va tractar d'especular amb el manl leu . V u l l dir, devia estar dispost a condonar el deute a canvi que Santes Creus, c o m a abadia mare, desistirà també d'exigir el compl iment de determinades prescripcions de l 'orde, contingudes bàsicament en els Benedicta, u n conjunt d'estatuts ordenats p e l papa Benet XII.

H a v i e n canviat també u n dels clos protagonistes principals . Mentre A n d r e u de Porta continuava al capdavant de Santes Creus, a Val ldigna Lluís Rul l en prenia les regnes a causa cle la mort de J o a n Escrivà, que havia ocupat el càrrec abacial durant només sis anys, entre 1387 i 1393. N o crec que siga una dada irrellevant, merament circumstancial d'aquest embrollat afer, les sengles direccions monàstiques. En efecte, ací tractem u n afer concret i precís que marca la temperatura de les relacions entre els dos casals cistercencs, no d'estructures generals per a la comprensió cle les quals els comportaments morals dels inclividus"són prescindibles. Per contra, en la topada entre ambdós monestirs els abats, amb el seu tarannà i la seua particular mirada d'entendre aquestes mateixes relacions, de jerarquia, preeminència i subordinació, havien d' influir de manera determinant en el desenvolupament dels fets.

L ' inf lux dels abats resulta encara més decisiu si tenim en compte que Rul l era u n monjo n i més n i menys que format a Santes Creus, sota el govern d 'Andreu cle Porta. H i havia cle forma subjacent, doncs, una coneixença "mútua, episodis anteriors d'afecte o de rancúnia, de manament i d'obediència deguda, probablement determinants en les accions de l 'un i cle l'altre. Rul l n o va ser b e n rebut a Val ldigna. D'altres de la casa aspiraven a la més gran dignitat, però els diners familiars, és a dir, el pagament de les corresponents butles a Benet XIII, l i deixà franc el camí. Però l 'oposició justament es convertí en solidesa comunitària entorn cle Rul l per les envestides foranes, entre les quals cal incloure la d 'Andreu de Porta, i la d 'un terrible terratrèmol que el 1396 esfondrà el monestir. La unitat era més necessària que mai .

A l g u n a cosa n o ratllava b é certament entre ambdós. E l tema dels 600 florins n o torna a esgrimir-se mai més c o m a cavall de batalla, però se n'esgrimiren d'altres. E l 4 de gener de 1400, tot just passades les festes de Nadal , A n d r e u de Porta nomenava procurador seu el monjo Pere Desprats per fer inventari dels béns que Rul l posseïa quan era monjo de Santes Creus: "...de omnibiis et singulis denariis,

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33 -74 39

FERRAN GARCIA-OLÏVER

tibris, iocalibus, debitis, rebus et aliis bonis et iuribus universis quos, quas et que reveren dus frater Ludovicus Rull, olim monacus dicti monasterii, nunc vero abbas monasterii predicti Vallisdigne, babebat et possidebat dum erat monacus dicti nostri monasterii et obedientie nostre subiectus, que omnia supradicta nobis et dicto nostro monasterio pertinebantet nunc etiam pertinent et que dictus reverendus nunc abbas nobis et dicto nostro monasterio tenebatur incontinenti cum fuit promotus de simplici nostro monacho in abbatem..."ls Rul l , a més, hauria de jurar sobre els quatre evangelis que q u a n deixà l 'abadia de l 'Alt C a m p no posseïa més béns que els inventariats. A l mes següent, el 3 de febrer, fra Pere Desprats es traslladava personalment a Val ldigna i signava amb l'abat un acord que fixava en 60 florins el valor dels béns que s'havia endut . 1 9

L'envestida més dura, però, arribà en forma de dues lletres admonitòries d 'Andreu cle Porta, signades el 20 d'abril de 1402. La primera anava adreçada al mateix Rul l i s'hi excusava de no haver pogut visitar personalment Val ldigna per malaltia —"cum propter infirmitatem nostras satis notoriam causi visitaindi ad predictum monasteriumpersonaliteraccedere nonpossimus"20—, però havia rebuda informació de la negligència que havia demostrat a l 'hora de compl i r els Benedicta, "constito nobis nonnullorum fidedignorum relatu quod vos, dictus abbas, in predictis omnibus et singulis estis negligentis et remissus..."" L'abat de Santes Creus es referia particularment a tres punts' d'aquestes orclinacions. Primer que res, al nomenament d 'un bosser amb la comesa de centralitzar i distribuir el conjunt de les rendes del monestir; en segon lloc, a la destinació a usos propis i necessaris del monestir o a l'adquisició de més patr imoni de tots aquells diners que provenien de qualsevol operació important amb terres, i en tercer lloc a l'obligatorietat de trametre u n nombre determinat d'escolars a l 'Estudi de Sant Bernat cle París segons la capacitat cle cada monestir. Així, doncs, l i manava que en el termini de "trenta dies procedirà a l 'elecció d 'un bosser. A n d r e u de Porta, a continuació, esmentava uns 27.000 sous procedents de la permuta que Valldigna havia efectuat de l 'alqueria de Ressalany, a la Ribera Baixa, per la de Rugat, a la Vall d 'Albaida , cosa que significava, en efecte, que disposava cle "bons in formadors . 2 2 Li manava que aquest capital fóra dipositat en u n l loc segur, dins una caixa amb quatre claus, repartides entre l'abat, el bosser, el pr ior i u n monjo de la casa. I, finalment, li donava de temps fins a Santa Maria d'Agost per trametre dos dels monjos més idonis a l 'estudi de París. Si passats els terminis no compl ia l 'ordenat, seria excomunicat i suspès del càrrec: dapso dicto termino et canònica-monitione, premissa culpa, mora vel negligentia vestris precedentibus in premissis, idtra àlias penas et censuras in nos iam latas et promulgatas, in vos ex nunch ui ex tunch et econverso in bis scriptis excomunicationis sententiam ferimus ac etiam promulgamus. "23

18. Ibidem. 3385, 13. 19. Ibidem, 3385, 16. 20. Ibidem, 3386, 7. 21. Ibidem. 22. La permuta de Ressalany per Rugat més 27.000 sous es va efectuar el 28 de setembre

de 1398. Vegeu l'operació a F. GAROA-OUVER, Cistercencs del País Valencià.., 38-39, 23. A H N , Clero. 3.386. 7.

4 0 SANTES CREUS (2004) 33-74


El destinatari de la segona lletra, amb la mateixa data, era el prior, aleshores Ramon Torres. A n d r e u de Porta manava als monjos de Valldigna, sota virtut d'obediència i pena d'excomunicació, que, si l'abat no obeïa els seus manaments, ei t ingueren per excomunicat i suspès, i això mentre no en fóra absolt o e l l els manarà el contrar i . 2 '

Els terminis no es van complir . Començà u n altre procés amb derivacions fins i tot a la Santa Seu. Dos obstinats s'enfrontaven: l 'un, entestat a executar les sentències d'excomunicació i suspensió; l'altre, enterc en la seua defensa. Ens falten documents dels passos preliminars, perquè el següent ja data del 18 de maig de 1402. Valldigna i el seu abat havien nomenat tin procurador exclusivament per a la causa. Es tracta de Bernat Rul l , batxiller en decrets i rector de l'església d'Arboló, a la diòcesi d 'Urgel l , però oriünd de la vi la de Berga. U n parent de Lluís Rul l , sens dubte. Per a una tasca tan del icada c o m la que es presentava, mi l lor confiar en els íntims de la pròpia família. E n aquest dia es presentava clavant del cardenal de Sant Martí in Montibus i de l 'arquebisbe d'Atenes, que es trobaven a València, a la casa de Sant Jaume d'Uclés, i poc abans de dinar —ante prandium— els mostrava una cèdula en paper, que contenia la protesta, ben articulada, contra les dues lletres admonitòries despatxades per A n d r e u cle Porta.

Bernat Rull argumentava que l'abat de Santes Creus no podia fer manaments d'aquesta índole sense previ procés. Aquest només posseïa la potestat cle visitar el monestir de Valldigna, i durant la visita promulgar ordenances d'acord amb els estatuts cistercencs. I en aquest cas precís, havia procedit "sine aliqua visitatione legittima", tot atemptant, doncs, contra les def inicions i reglaments de l 'orde . 2 5 D'altra banda, si haguera inquirit per mitjà d'una visita, hauria comprovat que l'abat i els monjos de Valldigna seguien escrupolosament les obligacions espirituals i materials, tant a l 'hora de compl i r la regla c o m a la de conservar i mil lorar les rendes i edificis, no alienant res sinó tot el contrari, augmentant el patrimoni . 2 ' 1

A n d r e u de Porta havia intentat sembrar la discòrdia entre" l'abat de Val ldigna i els seus monjos i , el que és pitjor, havia pretès que fóra cessat Lluís Rul l sense cap delicte ni causa legítima. Per aquestes i altres raons les esmentades lletres admonitòries havien estat confegides sense cap potestat ni jurisdicció, contra els estatuts del Cister i expedides sense la preceptiva visita; així, doncs, calia considerar

24. "...rnandamus quatenus nisi vobis ad plenum constiterit prefatum venerabilem abbatem operis cum effectu implevisse que superius continentur íntra per nos sibi tempora assignata, eundem abbatem excomunicatus habeatis et teneatis ac etiam vitetis. tamdiu et tanto tempore donech satisfactione premissa absolutionis benefficium meruerit obtinere et a nobis aliud receperitis in mandatis". (Ibidem).

25. "...absque processo aliquo rite et legittime lacto, non potest talia que in dictis Iiteris sunt contenta precipere seu mandare, cum quare dicto reverendo patri abbati data est solum potestas visitandi dictum monasterium Vallisdigne, et in ipsa visitatione facere que statutn, ordinationes et diffinitiones dicti ordinis volunt sive plurie et iura permittunt..." (Ibidem).

26. "Si enim per visitationem dictus reverendus abbas inquisisset in monasterio prelibate Vallisdigne. reperisset quod abbas, prior, conventus et ceteri monachi dicti monasteri regulanrur bene quo ad ipsos et bona comodiose et fructifere eum meliorando in reditibus, hediffïciis et aliis diversis operibus, non bona dicti monasterii alienando sed potius ea augmentando, staruta, ordinationes dicti ordinis semper ut tenentur servando..." (Ibidem).

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 3 3 - 7 4 41


el seu contingut n u l i injust. Bernat Rul l , el procurador cle l'abat i monestir cle Val ldigna, cloïa la seua protesta apel·lant a la Santa Seu o a aquell que de dret l i pertanyia. Després de l legida la cèdula en paper que contenia la defensa de l'abat Lluís Rul l , el cardenal de Sant Martí i l 'arquebisbe d'Atenes respongueren que l 'admetien amb tot el que h i contenia.

A m b aquest pr imer co lp de mà guanyat, Bernat Rull es traslladava a Santes Creus dues setmanes després, l ' I cle juny. S'endinsà per les seues estances fins a la mateixa cambra cle l'abat, al portal de la qual h i havia escrit "Posada del senyor rey". Ací mateix preguntà als tres monjos que l 'h i acompanyaven, Joan Rovira, el prior i sagristà, Joan Tomàs Llonc, el subprior, i R a m o n Costelles, on era l'abat per presentar-li l'apel·lació que havia llegit davant el cardenal de Sant Martí i l 'arquebisbe d'Atenes, i l i respongueren que no era al monestir sinó a Barcelona. Això no obstant, els la va llegir, però òbviament el pr ior afirmà que n o tenia potestat per respondre a la demanda.

E l 6 cle juny, Bernat Rull ja era a Barcelona. I ara sí que trobà A n d r e u de Porta a la casa que el monestir tenia a la ciutat, i allí l i llegí l 'apel·lació. 2 7 La resposta d ' A n d r e u Porta es féu esperar una mica . Però el 14 de" juny, en el mateix indret de l 'encontre anterior, Bernat Rul l escoltà la rèplica. A part d'aferrar-se als Benedicta i als estatuts de l 'orde i a la retòrica judicial escassament persuasiva, Porta afegia que l'apel·lació no va ser interposada dins els deu dies preceptius i , doncs, no la podia acceptar.

Davant d'aquesta situació l'apel·lació cle Val ldigna a la Santa Seu va seguir el seu curs. Joan Siurana, pr ior de la seu de Tortosa, fou escollit jutge per escoltar les parts . 2 8 Però la causa estava encallada. Les raons esgrimides per A n d r e u de Porta eren de massa poca entitat c o m per excomunicar i suspendre Lluís Rul l , però l'abat de Santes Creus tampoc n o p o d i a quedar massa en evidència perquè al capdaval l n o feia sinó aplicar les penes previstes als Benedicta. Cal ia trobar una solució consensuada. A m b aquest propòsit es v a n nomenar u n parell d'àrbitres, u n per cada part, per trobar u n punt intermedi capaç de satisfer els dos abats. E l 13 de març de 1403, Val ldigna escollia Bernat Rul l , mentre que Santes Creus havia escollit el monjo Bernat "Mal lo l , paborde de l castell de P o n t o n s . 2 9 A l 'un i a l'altre se'ls v a n concedir tots els poders normals en aquests casos, i el termini fins a Pentecosta per decidir, amb una pena prevista cle 100 florins per a la part desobedient. Abans de tancar l 'acord afegiren una última clàusula: tots clos àrbitres n o podr ien procedir ni el compromís n o podria ser operatiu mentre l'abat cle Santes Creus n o el signarà. 3 0

27. Descriu així la trobada el document: " . . . in quadam domo vocata de Santos Creus, que est in vico Sancti lohannis Barchinone, subtus monasterium de Ionquerií, scilicet. in quoclam terramine dicte domus in quo est una parra sive tria, iacendo personaliter inventi..." (Ibidem).

28. Ibidem. 3386, 10. 29. Bernat Mallol, monjo de Santes Creus, morí cap 1428. Fou notari i autor d'una història

del monestir. 30. "Volumus tamen quod vos, dicti arbitri, non possitis nec valeatis in dicta causa procedere

nec dictum compromissum locum habeat donech per dictum reverendum abbtem Sanctarum Crucum fuerit presens compromissum vel simile firmatum". (Ibidem).

4 2 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33-74

A B A T S O B S T I N A T S . D I S P U T E S E S T È R I L S

Segurament A n d r e u de Porta no el va acceptar. E l 17 de febrer de 1404 l'abat Ruíl reunia el Capítol de Val ldigna, amb vint- i-cinc monjos presents. Cercava que la mateixa comunitat l 'exonerarà cle les acusacions cle l'abat de Santes Creus, en particular la que es referia a l 'enviament de clos monjos a París. Així va recordar als presents que quan ell fou nomenat abat R a m o n Sanou i Pere Valls eren a l 'Estudi de Sant Bernat. Davant la imminent tornada d'ambdós, escollí els substituts en les persones de Macià R a m o n i Pere Albert , c o m a més idonis . Q u a n els comminà d'anar-se'n, Macià Ramon, i en n o m seu i del seu company, l i va suplicar que els permetem cursar dos anys de lògica per estar mil lor preparats —"per quam. abiíiores possent efici ad sacram paginam conseque>idam " — y " petició que els va concedir per considerar-la raonable. Però, malauradament, poc després s'abatí sobre Val ldigna u n terratrèmol devastador: "accidit inpartibus diòcesis Valentie. maxime in hac valle. ingens et terribíli ierremotum obqnem om nia dicti nostri monasterii maiora edifficia prelacte valies bostitia corruere"}1 La reconstrucció del monestir i cle les estructures de Val ldigna suposà moltes i oneroses despeses, a les quals s 'hagueren d'afegir les derivades dels nombrosos plets, sobretot amb Pere cle Montagut, senyor de Carlet, i la ciutat cle Xàtiva, cle manera que "in tan tum cumulum ascenderunt quod non fuit decens ni convcniens emittere dictos monachos ad studium supraclictum".is LJna mica refets, tornà a manar a Macià R a m o n i Pere Albert que marxaren, però tot just el pare del primer morí i l i havia encomanat la cura dels seus fills, germans del monjo. Fou necessari ajornar de nou la partida, perquè fra Macià sota cap concepte re11unei2.ri.ii 2. la tasca assignada p e l seu progenitor, f i n s al punt que "ante deserteret studium sed etiam

monasterium querendo alíus ubiposseí i aliter quam relinquereprecamina sui patris".'"' Per part seua, Pere Solivella era massa jove per anar-hi tot sol , i no hi havia al monestir cap altre monjo amb la preparació adequada i suficient per traslladar-se a París. A r a , doncs, davant de tot el Capítol, manava a Pere Solivella Cjue es prepararà per fer cap a Psrís A. continuació preguntà a l 'un i a l'altre si e n el seu moment no els va demanar cjue ixiarxaren a l 'estudi i que si després no se n'anaren, n o fou doncs per negligència "ob eius desidiam, neçliqentiam pertinaciain sive culpam" I ambdós respongueren que la culpa només era seua

A m b aquest document rebut en forma pública pe l notari de Gandia R a m o n Agualada , el n o u procurador de Val ldigna, el també notari cle Borriana M i q u e l Pérez, comparegué el 3 de març cle 1404 davant A n d r e u de Porta a la casa de Santes Creus a Barcelona. Davant seu va llegir de manera audible i clara el contingut del Capítol cle Valldigna celebrat l'anterior 17 cle febrer. Exhibí, a més, u n document d'exoneració dels reformadors generals del Cister, datat el 27 de febrer cle 1397, "considerantes animi compatientibus lamentabilem desolationem quam in ecclesie

3 1 . Ibidem. 3386 , 15. 32. Ibidem. Un terratrèmol que probablement arriba al grau 9 en l'escala MSK i del qual

la Valldigna fou l'epicentre. |. M . LÓPEZ MAHINAS: "Uno o dos terremotos catastróficos a fines del siglo xiv en cl Reino de Valencià", Revista del Inslituto de Estudiós Alicantinos. 36 (1982), 59-72.

33. Ibidem. 34. Ibidem.

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33 -74 43

http://re11unei2.ri.ii

F E R R A N GARCIA-OLIVER

materialis et edeficiorum concussione diebus istís horibüis terremotus intulít monasterio Vallisdigne. "35

L'endemà fra A n d r e u respongué en termes més o menys semblants c o m ja h o havia fet el 14 de juny de l 'any anterior de 1403. Acabà protestant de tots els danys i despeses fets i per fer, tot afirmant que tenia la intenció de recuperar-los de Val ldigna. N o s'estigué d' introduir u n n o u punt per a la controvèrsia, en afirmar que l 'emissari que va presentar les lletres admonitòries va ser violentat per l'abat q u a n intentà donar al pr ior la que anava adreçada a ell i a tot el convent: "cum iniuria facta nuntio iurato abbati monasterii Sanctarum Crucum, quam iniuriam fecit dictus abbas Vallisdigne, aufferendo per vim et violentiam dicto nuntio iurato literam quam dictus abbas Sanctarum Crucum mitebat priori et conventui Vallisdigneri& A l dia següent, el 5 de març de 1404, replicava M i q u e l Pérez i negà l 'acusació de violència contra el missatger d ' A n d r e u de Porta.

D e sobte, una vegada més, la documentació s' interromp i fa la impressió que tot ha acabat sense vencedors i perdedors. I n o degué ser per manca de tossuda voluntat d ' A n d r e u de Porta sinó perquè l'abat bregós havia passat a mi l lor v ida el 29 d'abril d'aquest mateix any de 1404. Per a Santes Creus, certament, el procés havia reportat u n plus de despeses per a una economia domèstica esgotada, 3 7

exactament igual que per a Val ldigna. Però l 'assumpte de l préstec dels 600 florins c o m l 'amenaça d'excomunicació i suspensió de Lluís Rul l degué comportar encara més distàncies i suspicàcies entre ambdues abadies. Si b é es mira, aquest episodi cistercenc és u n a metàfora de l que contemporàniament s'esdevenia als territoris de la C o r o n a d'Aragó. La unitat, representada per la figura de l rei, sens dubte n o admetia discussió, però u n corrent encara bastant imprecís i difús començava a crear recels entre les unitats polítiques que el c o m p o n i e n , l iderades per les capitals respectives, sobretot Barce lona i València. Els abats de Santes Creus tornarien a visitar la seua abadia fil la de Val ldigna, c o m corresponia, però aquells l l igams entre l 'una i l'altra, materialitzats en forma de préstecs graciosos, c o m el de 600 florins d ' A r n a u de Saranyó, al segle xv eren impensables. La història de l Cister català es també la història de la C o r o n a d'Aragó.

3 5 . Ibidem. 36 . Ibidem. 37. Els deutes, segons afirmava Bernat Dalmau, el nou abat, ascendien a 8 . 0 0 0 florins,

i el mateix Martí Humà no s'està de referir-se a l'estat de "desolació" i desunió interna de Santes Creus a causa, entre altres raons, de la "diversitat e contençó de abats, mal regidors e administradors". M . T. FERRER I MALLOL: "Decadència a Santes Creus", 4 8 0 .

44 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33 -74


APÈNDIX

1

1378, desembre, 1. València

Procuració feta per Vicent Saranyó, ciutadà de València, a Maní Eiximén de Salanova i Joan Pérez de Ruglós per demanar a l'abat i monestir de Santes Creus 600 florins, dels quals Arnau Saranyó, abat de Valldigna, i el síndic del monestir li han fet cessió.

A H N , Clero, Bernardos, Valldigna, carpeta 3382, núm. 13.

Noverint universi q u o ego, Vincenc ius Saranyó, civis Valencie, ex certa scientia et consulte, citra revocat ionem a l iorum procuratorum m e o r u m , facio, constítuo et ord ino procuratores et actores meos certos et speciales et súper infrascriptis generales vos, Mar t inum E x i m i n i de Salanova et Iohannem Péreç de Ruglós, licet absentis, s imul ambos et ves tmmque vestrum i n so l idum, ita q u o d condi t io p r i m i occupantis pot ior n o n existat secl q u o d per alterum vestrum inceptum fuerit per r e l i q u m prosequi mediari valeat et f iniri , ad petenclum et ex igendum loco et n o m i n e meo et pro me in iudic io et extra et coram quibuscumque vicariis, iudic ibus seu officialibus ordinaríis ve l delegatis aut subdelegatis, seu officialibus quibuscumque et u b i c u m q u e locorura vobis placuerit et vobis v e l alteri vestrum fuerit benevisum, illos sexcentos florenos auri de Aragonia c u m penis comissis, dampnis et missionibus per reverendum i n Christo patrem et d o m i n u m abbatem et conventum monasterii Sanctarum C r u c u m , ordinis cistercensis, debitos c u m instrumento debitio acto Valencie vicesima sexta die marcií anno a Nativitate D o m i n i M° CCC° septuagesimo sexto, clauso per B e r n a r d u m Pell iceri i , notar ium p u b l i c u m subcontentum, q u i m i n i pertinent vigore cessionis et transportationis de iuribus dicti crediti per reverendum in Christo patrem d o m i n u m fratrem A r n a l d u m , D e i miseratione abbate monasterii Vall isdigne et s i n d i c u m monasterii ipsius, facte c u m p u b l i c o instrumento acto Valencie tricesima die marci i anni presentis i n posse R a y m u n d i Martel l , notarii p u b l i c i Valencie. Dans et concedens vobis , dictis procuratoribus mei simul et utrique vestrum in s o l i d u m ut prefertur potestatem plenar iam dictam quantitatem m i h i debitam et penas comissas c u m dampnis et missionibus iuxta mentem et tenorem dicti debitití instrumenti s imul c u m separatini petendi et exigendi , et pro ipsis habenclis predictos dominós abbatem et c o n v e n t u m Sanctaaim C r u c u m per i u d i c e m i l l u m q u e m elegiritis c o m p e l l i requirendum, et contra eos et e o r u m b o n a execut ionem postulandum debitam et expeditam, prout in s imil ibus est fieri assuetum. Et si expediens ve l necessarium fuerit pro predictis v e l eorum al iquo, me et bona mea agendum et de f fendendum in quibuscumque questionibus atque causis; et ad causandum, conveniendum, ponendum, o p p o n e n d u m , e x c i p i e n d u m , protestandum, r e s p o n d e n d u m l ibe l lum vel l ibellos of ferendum; l i tem vel lites contestandunr de ca lumpnia et veritate dicenda in a n i m a m meam i u r a n d u m p r e s t a n d u m q L i e et s u b e u n d u m quodvis a l iud l ic i tum iuramentum- testes instmmenta que quevis alia probat ionum venera, p r o d u c e n d u m et productis ex adverso obic iendum- sententias quasvis interlocutorias ve l deffinitivas auferri pe tendum et a u d i e n d u m appe l landumque et appelationes prosequendum- fidantias iuris et

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 3 3 - 7 4 45

FERRAN G A R C I A - O L I V E R

tornatoris et quasvis àlias cautiones of ferendum et protestantlum, et demurn omnia alia ad predicta necesaria et opportuna facienclum et libere exercendum que legittimí procuratorem possunt et debent facere et passem ego personaliter constitutus, p r o -mittens me habere perpetuo ratum et f i r m u m quicquid inde duxeritis peragenclum n u l l o q u e tempore revocaré. Et relevans vos et vestrumque vestrum ab o m n i onere satisdandi, promitto notario infrascripto, tanquam publ ice persone a me legittime stipulanti et recipienti loco et n o m i n e o m n i u m i l loa i rn quòrum interest ve l intererit, iudic io sisti et iudicatum solvi c u m omnibus suis clausulis sub b o n o r u m m e o r u m o m n i u m ypotheca.

Q u o d est actum Valentie, pr ima die decembris anno a Nativitate D o m i n i millesímo trecentesimo septtiagesimo octavo. Sig-[sí#«e]-num m e i V i n c e n c i i Saranyó predicti , qui hec conceclo et~firmo.

Testes huius rei sunt Petrus Gençor, mercator, et Bernardus Oliver , scutifer.

Sig-lsigne notariafl-num mei Bernardi Pell iceri i , notarii publ i c i Valencie, q u i predictis interfui hecque scribi feci et clausi loco, die et anno prefixis.

2

1379, febrer, 2. Monest ir de Santes Creus

Procuraciófetapel Capítol del monestir de Santes Creus a Joan Rovira, prior, Antoni Ciges, cellerer major. Bernat Miquel, cellerer menor, Guillem Ramon Carreta, majoral del castell de Guàrdia dels Prats, i Bernat Mallol, monjos de Santes Creus, per demanar a Arnau Saranyó, abat de Valldigna, l'ajornament del termini del pagament de 600florins d'un préstec que féu al monestir de Santes Creus.

A H N , Clero, Bernardos. carpeta 3382, doc. núm. 15.

Noverint universi q u o d nos frater Pulxermons G o t i , subprior, Bernardus C o d i n a , sacrista, Petrus de Poclio, Bernardus Lïgueti, Petrus Mar in i , lacobus Cabestany, portarius, Simón Costa, Raymundus" Soler, Francischus Punyeti , infirmarius, Nicholaus Gontardi , cellerarius minor, Gui l l e lmus Roures, Gui l l e lmus Ninot , Petrus cle Ferraria, Andreas cle Fals, Petrus Carasquerii , Iohannes B o l l o n i , Anthonius cle Plano, Gabrie l Rovira et Iohannes Segarra, m o n a c h i monasterii Sanctarum C r u c u m , ordinis cisterciensis, diòcesis Terachone, capitularitur congregati, ut moris est, in capitulo dicti monasterii capi tulum seu conventum eiusclem monasterii actu facientes et celebrantes. Attendentes reverendum in Chrito patrem d o m i n u m frataim Bar tho lomeum, D e i gratia abbatem dicti monasterii , nunc in remotis agentem, et nos debere reverencio d o m i n o A r n a l d o , abbati monasterii Vall isdigne, ordine supradicti , sexcentos florenos auri de Aragone c u m p u b l i c o instrumento, ex causi in e o d e m instrumento contentis, quamquíclem quantitatem dictus abbas noster et nos seu sindicus et procurator ad ea per e u m et nos constitutis promissimus sub certis tam spiritualibus q u a m temporalibus penis solvere dicto d o m i n o abbati Vall isdigne certo termino iam elapso. Idcirco, absente dicto d o m i n o

4 6 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33 -74


a b b a t e n o s t r o , n o s , d i c t i s u p p r i o r et c o n v e n t u s , e x c e r t a s c i e n t i a c u m p r e s e n t i c o n s t i t u i m u s et o r d i n a m u s p r o c u r a t o r e s , s i n d i c o s et y c o n o m o s n o s t r o s et d i c t i n o s t r i m o n a s t e r i i v o s , v e n e r a b i l e s et r e l i g i o s o s fratres l o h a n n e m R o v i r a , p r i o r e m , A n -t h o n i u m C i g e s , c e l l e r a r i u m m a i o r e m , B e r n a r d u m M i c h e l i s , c e l l e r a r i u m m e d i u m , G u i l l e l m i R a y m u n d i C a r r e t a , m a i o r a l i s cas t r i d e G a r d i a P r a t o r u m , et B e r n a r d u m M a y o l l i , m o n a c h o s d i c t i n o s t r i m o n a s t e r i i , e l q u e m l i b e t v e s t r u m i n s o l i d u m , i ta q u o d c o n d i t i o o c c u p a n t i s p o t i o r n o n ex is ta t , s e d q u o d p e r u n u m v e s t r u m i n c e p t u m f u e r i t p e r a l i u m s e u a l i o s m e d i a r i v a l e a t p r o s e q u i et fíniri , a d r o g a n d u m et d e p r e c a n c l u m p r e d i c t u m d o m i n u m a b b a t e m V a l l i s d i g n e u t n o s , q u i a n o n h a b e m u s a d p r e s e n s d e q u o ei s a t i s f a c e r e v a l e a m u s a s o l u t i o n e d i c t i d e b i t i , p r o r o g e t et e l o n g e t et n o s et n o s t i u m m o n a s t e r i u m d i g n e t u r i n s o l u t i o n e d i c t i d e b i t i s u b p o r t a r e , et a d t r a c t a n d u m , c o m p o n e n d u m et c o n v e n i e n c l u m c u m e o d e m d o m i n o a b b a t e , c r e d i t o r e n o s t r o , d e m o d o et f o r m a p e r q u o s c u m m i n o r i d a m p n o d i c t i n o s t r i m o n a s t e r i i e i s a t i s f a c e r e v a l e a m u s . D a n t e s et c o n c e d e n t e s v o b i s , d i c t i s p r o c u r a t o r i b u s et s i n d i c i s s e u y c o n í m i s n o s t r i s , et c u i l i b e t v e s t r u m i n s o l i d u m p l e n a m et I i b e r a m p o t e s t a t e m q u o d p r o n o b i s et n o m i n e n o s t r o p o s s i t i s d i c t o d o m i n o a b b a t i V a l l i s d i g n e p r o s e c u r i t a t e d i c t i d e b i t i s u i m i t r a m , b a c u l u m p a s t o r a l e m et a n u l u m a b b a t i a l e s dictí n o s t r i m o n a s t e r i i q u e i a m m o d o n o v i t e r M a r t i n o d e T u r r i b u s p r o c u r a t o r i d i c t i c r e d i t o r i s n o s t r i t r a d i c l i m u s c o n s i « n a r e et t r a d e r e s e u t r a d i f a c e r e r e a l i t e r et d e facto et e a et a l i a b o n a d i c t i m o n a s t e r i i cle q u i b u s v o b i s v i c l e b i t u r i m p i g n o r a r e et o b l i g a r é a s s i g n a r é s e u c o n s i g n a r é ac t r a d e r e c r e d i t o r i p r e d i c t o p r o s e c u r i t a t i s d e b i t i s u p r a d i c t i v e l e t i a m sí v o l u e r i t i s p o s s i t i s e i d e m c r e d i t o r e p r o s e c u r i t a t e v e l e t i a m i n s o l u t u m d i c t i d e b i t i f a c e r e p r o n o b i s et n o m i n e n o s t r o a s s i » n a t i o n e m l o c u m et c e s s i o n e m i n et cle q u i b u s c u m q u e p e c c u n i e q u a n t i t a t i b u s n o b i s s e u d i c t o a b b a t i s e u m o n a s t e r i o n o s t r o t a m r a t i o n e s i v e p r e t i o r e d d i t u m et m o l e n d i n o r u m n o s t r o r u m d e X e r t a c j u a m a l i a r a t i o n e s e u p r o p r e t i o Cdiuorxinivis a l i o r u m a r r e n d a m e n t o r u m n o s t r o r u m d e b i t i s et o m n e s r e c l d i t u s n o s t r i m o n a s t e r i i r e c i p e r e f i n e s et s o l u t i o n e s a p p o c h a m s e u a p p o c h a s d e r e c e p t o f a c e r e et q u i b u s c u m -cj u e n o s t r i s d e b i t o r i b u s d i c e r e s e u m a n d a r e ut d i c t o a b b a t i V a l l i s d i o n e r e s p o n d e a n t u s q u e acl s a t i s f a c t i o n e m d i c t i d e b i t i et e x p e n s a r u m c l a m p n o r u m et i n t e r e s s e s u o r u m d e Q u i b u s c u m a u e n o b i s d e b i t o s o e r e o s d e m Et s ú p e r o r e m i s s i s et r a t i o n e e o i x i m q u a s c u m q u e s e c u r i t a t e s , o b l i g a t i ó n e s et i n s t r u m e n t a p r o n o b i s et n o m i n e n o s t r o d i c t o c r e d i t o r i ' n o s t r o p r e s t a r é c u m q u i b u s c u m q u e p r o m i s s i o n i b u s c o n v e n t i o n i b u s p e n a r u m o b i e c l i o n i b u s o b l i « a t i o n i b u s r e n u n t i a t i o n i b u s ' e t s u b m i s s i o n i b u s f o r i et a l i i s q u i b u s c u m q u e i u r a m e n t i s c lausu] i s et caute l i s o u a n t u m . c u m . Q u e f o r c i b u s et *-ra v i b u s cle a u i b u s et o r o u t v o b i s v i d e b i t u r e x o e c l i r e et a u a s c u m a u e c o n f e s s i o n e s f a c e r e et q u a s c u m q u e s e n t e n t i a s e x c o m u n i c a t i o n i s et i n t e r d i c t i et à l ias q u a s -v i s c o n d e m p n a t i o n e s i n n o s et n o s t r u m m o n a s t e r i u m a u d i r e et s u s c i p e r e p r o p r e m i s s i s i n c u r i i s et c o r a m i u d i e i b u s c j u i b u s c u m c j u e et s ú p e r ac p r o h i i s l u r a m e n t a i n a n i m a s n o s t r a s n r e s t a r e et o e n e r a l i t e r

fií TI n i ' i

a l i a èf s i n a u h i n et

ac s u o e r d e n e n c l = n t í b u s et e m e r o e n t i b u s - e u ^a t t n - e n t i b u s a u o v i s m o d o o r o n o b i s

et n o m i n e n o s t r o et d i c t i m o n a s t e r i i f a c e r e et l i b e r e e x e r c e r e q u e c u m q u e a d e a

i i t i l i ' i et o o o o r t i m i f u e r i n l et i n e i s f i e r i reoiiítninruí" e l i í m si m H o r a v e l

f n e r i n t s u n e r i n s e x n r e s s a f i s et n r m d a r u m e x h i o e r e n t s n e c a l e n u e n . m n r nos

p o s s e m u s si e i s p e r s o n a l i t e r a d e s s e m u s . E t v o l e n t e s v o s , d i c l o s p r o c u r a t o r e s n o s t r o s ,

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 53-74 4 7

http://ouantum.cum.Que


abbate nostro, nos, dicti supprior et conventus, ex certa sctentia c u m presenti constituimus et ordinamus procuratores, sindicos et y c o n o m o s nostros et dicti nostri monasterii vos, venerabiles et religiosos fratres l o h a n n e m Rovira, pr iorem, A n -t h o n i u m Ciges, cellerarium maiorem, B e r n a r d u m Michel is , cel lerarium m e d i u m , G u i l l e l m i Raymuncli Carreta, maioralis castri cle Garclia Pratorum, et B e r n a r d u m Mayollí, monachos dicti nostri monasterii , et quemlibet v e s t m m in so l idum, ita q u o d condit io occupantis potior n o n existat, sed q u o d per u n u m vestrum inceptum fuerit per a l ium seu alios mediari valeat prosequi et f iniri , ad rogandum et deprecandum predictum d o m i n u m abbatem Vall isdigne ut nos, quia n o n habemus ad presens de quo ei satisfacere valeamus a solutione dicti debiti , proroget et elonget et nos et nostrum monasterium dignetur in solutione dicti debiti subportare, et ad tractanclum, c o m p o n e n d u m et c o n v e n i e n d u m c u m e o d e m d o m i n o abbate, creditore nostro, cle m o d o et forma per quos c u m minor i d a m p n o dicti nostri monasterii ei satisfacere valeamus. Dantes et concedentes vobis , dictis procuratoribus et sindicis seu yconimis nostris, et cuilibet ves tmm i n so l idum plenam et l iberam potestatem q u o d pro nobis et nomine nostro possitis dicto d o m i n o abbati Vall isdigne pro securitate dicti debiti sui mitram, b a c u l u m pastoralem et anulum abbatiales dicti nostri monasterii que iam m o d o noviter Martino de Turribus, procuratori dicti creclitoris nostri, tradídimus, consignaré et tradere seu tradí facere realiter et cle facto, et ea et alia bona dicti monasterii de quibus vobis videbitur impignorare et obligaré, assignaré seu consignaré, ac tradere creditori predicto pro securitatis debiti supradicti , vel etiam si volueritis possitis eiclem creditore pro securitate vel etiam in solutum dicti debiti facere pro nobis et n o m i n e nostro assignationem, l o c u m et cessionem in et cle qu ibuscumque peccunie quantitatibus nobis seu dicto abbati seu monasterio nostro, tam ratione sive pretio reddi tum et m o l e n d i n o r u m nostrorum de Xerta q u a m alia ratione, seu pro pretio quorumvis a l iorum arrendamentorum nostrorum debitis et omnes redditus nostri monasterii recipere fines et solutiones, a p p o c h a m seu appochas de recepto facere, et q u i b u s c u m que nostris debitoribus dicere seu manclare ut dicto abbati Vall isdigne respondeant usque ad satisfactionem dicti debiti et expensarum, c lampnorum et interesse suorum de quibuscumque nobis debitos per eosdem Et súper premissis et ratione eorum quascumque securitates obligationes et instrumenta pro nobis et nomine nostro dicto creditori nostro prestaré c u m quibuscumque promissionibus conventionibus penarum obiect ionibus obligatíonibus renuntiationibus et submissionibus fori et aliis quibuscumque iuramentis clausulis et cautelis quantumcumque forcibus et gra-vibus cle quibus et prout vobis videbitur expediré et quascumque confessiones facere et quascumque sententias excomunicat ionis et interdicti et àlias C| U 3 S—

vis condempnat iones i n nos et nostrurn monaster ium audire et suscipere pro premissis i n curiis et coram iudic ibus cjuibuscumcjue et súper ac p r o hiis iuramenta i n animas nostras prestaré et ( : reneraliter omnia alia et s i n a u l a in et súper premissis ac súper clepenclentibus et emeraentibus seu ea tanaentibus cjuovis m o d o pro nobis et nomine nostro et dicti monasterii facere et libere exercere quect amaue ad ea utilia et opportuna fuerint et in eis fieri requiruntur etiam si maiora vel a r a v i o r a fuerint superius expressatis et mandatum exhioerent speciale quecumque nos possemus si eis personalíter adessemus Et volentes

vos clietos procuratores nostros

S A N T E S C R E U S (2004> 33-7-1 Al


relevare ab o m n i onere satisdandi, f ide iubendo in hiis pro vobis promit imus vobis i n posse notario subscripti , t amquam publ ice persone pro vobis et personis omnibus quarum interest legitime stipulantis et recipientis, iudic io sisti et iuclicatum solvi , et nos semper habere ratum, gratum et fírmum qui tquid per vos in predicti actum fuerit sive gestum et nul lo tempore revocaré sub b o n o r u m nostrorum et dicti monasteri i ypotheca .

A c t u m est hoc i n dicto monasterio Sanctarum C r u c u m , secunda die febroarii anno D o m i n i M° CCC° LXX° n o n o . Sig-[signes]-na nostrum fratrum Pulxermons G o t i , subprioris , Bernardi C o d i n a , sacriste" Petri de P o d i o , Bernardi Uguet i , Petri Mar in i , lacobis Cabestany, portarii , Simonis Costa, R a y m u n d i Soierii , Francisci Punyeti , inf irmari i , Nicho lay Gontardi , cellerarii minoris , G u i l l e l m i Roures, G u i l l e l m i Ninot , Petri de Ferraria, A n d r e e de Fals, Petri Carrasquerii , Iohannes B o l l o n i , A n t h o n i o de Plano, Gabriel is Rovira et Iohannis Segarra, m o n a c h o r u m predictorum, q u i hec laudamus et f irmamus.

Testes huius rey sunt Iohannes Cistesl loni de Montealbo , Iacobus Garcia de Pontis de Armentaria et Raymundus Ferran, faber, de V i l l a de Regali .

Sig-[signe]-num m e i A n t h o n i i Mart ini , vicari i et notarii p u b l i c i ecclesie Pontis Armentarie p r o venerabile Bernardo de Monteacuto, rectore e iusdem loc i , q u i hoc scripsi, c u m raso et emendato in X X P linea, u b i dicitur "secunda", et in e o d e m linea, u b i dicitur "febroarii" , et clausi .

3

1379, març, 17. València

Renúncia presentada per Bernat Pellicer, procurador de Valldigna, al manament executori emès per la cort de la Governació de València contra el monestir de Santes Creus per raó dels 600 florins que aquest deu a Valldigna.


In D e i n o m i n e amen. A n n o a Nativitate D o m i n i M° CCC° septuagesimo octavo, die mercur i dècima septima marci i , constitutus personaliter in civitate Valencie i n cúria Gubernat ionis coram venerabi l i Francisco Monyoç, habitatore dicte civitatis, locumtenente n o b i l i v ir i O l f i de Pròxida, consil iari i d o m i n i regis, gubernatoris regni Valencie pro inclito et magnif ico d o m i n o infante lohanne , dicti d o m i n i regis pr imogeni to ac per omnibus regnis et terris suis generale locumtenente, discretus Bernardus Pell iceri i , notarius, civis pretacte Valencie civitatis, et infrascripto n o m i n e i n presentia testium infrascriptorum specialiter ad hec vocatorum et rogatorum per me, Iohannem Ribera, auctoritate regia notar ium p u b l i c u m sepedicte civitatis, legere et publicaré fecit coram ipso venerabi i Francisco scripturam infraseguentem:

In presentia vestri, nobil is et serenni v i r i d o m i n i O l f i de Pròxida, militis, i l lustrissimi d o m i n i regis A r a g o n u m consil iari i , gubernatoris regni Valencie pro incl i to et magnif ico d o m i n o infante lohanne , dict i d o m i n i regis pr imogenito ac in omnibus regnis et terris suis generali locumtenente, constitutus Bernardus

4 8 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33 -74


Pell iceri i , notarius, sindicus, actor et procurator reverenciï in Christo, patris et d o m i n i fratris A r n a l d i , D e i miseratione abbatis monasterii Valledigne, cisterciensis ordinis , ac totius conventus e iusdem, et dicto n o m i n e dixit et exposuit q u o d ad pos-tulat ionem seu instantiam suam die nona mensis februarii anni presentis a vestri cúria emanavit q u e d a m littera directa venerabi l i vicario Vil lefranche Penitensis pnncipatus Catalonie, i n qua effectualiter continebatur q u o d vos i n subs id ium iustitie ad instantiam dicti proponent is requirebatis d ic tum v icar ium ut loco vestri assignaret reverendo in Christo patri abbati et conventui monasterii Sanctarum C i u c u m dicti ordinis , infra eius vicariatum constaict i , quatenus infra q u i n d e c i m dies a pre-sentatione dicte littere f iendi i n antea numerandos solvere dicto proponent i , nomine quo supra, sexcentos florenos auri curribiles de A r a g o n u m per dictos abbatem et conventum monasterii Sanctarum C r u c u m debitos dictis abbatis et conventui Valledigne, pr incipal ibus suis, n e c n o n ducentos f lorenos auri debitos ratione penarum, prout i n dicta littera plenius enarratur. V e r u m c u m dic tum reverendum abbatem Valledigne, pr inc ipa lem suum, peniteat predictam execut ionem incepisse et ab e o d e m pr inc ipal i suo ratione dicte penitentie habuerit in mandatis ut a prosecutione dicte incepte executionis expresse desistat, licet e i d e m procuratori nec dicto eius pricipalis m e u m fuerit facta aliqualis solutio de dictis florenos, nec de penis seu missionibus inde passis, factis et sustentis eo potissime quare licet dictus abbas et ordo Sanctarum C r u c u m et ceteri ordines exempt i de consuetudine v e l stilo regni Valencie ut p l u r i m u m respondere compel luntur et ius facere in o m n i b u s causis c ivi l ibus coram gubernatoribus d o m i n i regis predict i . Verumtamen, a d cautelam et sub protestationibus ac retentionibus infrascriptis, dictus Bernardus Pel l iceri i , n o m i n e antedicto, protestationis beneficio precedente q u o d in petendis predicto debito, penis comissis, dampnis et missionibus factis et fïendis i n alia instantia iudic i i et vestra iudice competenti q u a n d o c u m q u e voluerint et eis fuerit benevisum in petendo et habendo d ic tum debi tum penas, sumptus et interesse in predictis, sub dictis protestationibus et salvamenti dicit q u o d desistit ex causa a dicta incepta executione ac renuntiat littere mandato ad eius instantia a vestra cúria emanatis, et vuit ea habere penitus pro n o n factis ac si de ipsis nul la mentio seu requisitío fuisset facta, requirens de hiis ad cautellam sibi fieri et tradi p u b l i c u m instrumentum u n u m v e l plura per notar ium subscriptum et a d h a b e n d u m rei m e m o r i a m i n f u t u m m .

Q u e acta fuerunt loco, die et anno premissis.

Testes fuerunt ad hec vocati specialiter et rogati Paschasius Ferrando et Gui l lermus Gaçó, Valencie habitantes.

Sig-lsigne notarial]-num mei Iohannis Ribera, auctoritate regia notarii p u b l i c i Valencie, q u i predictis interfui eaque scribi feci et clausi l o c o ; die et anno prefixis.

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 3 3 - 7 4 49

FERRAN GARQA-OÜVFJR

4

1390, abri l , 8. Vilafranca del Penedès

Plet entre Santes Creus i Valldigna per 600 florins d'or que Valldigna al·lega que l'abat Arnau Saranyó va prestar a Santes Creus.

AFIN, Clero. Bernardos. Valldigna, carpeta 3384 , núm. 8.

Noverint universi q u o d die lune ante horam vesperorum, octava die aprilis anno a Nativitate D o m i n i mi l les imo trecentesimo nonagesimo, i n presentia mei , Berengaríi Alagreti , notarii publ i c i Vil lefranche Penitensis, et in presentia etiam discretorum G u i l l e l m i M a i o l l , Iohanetti Coltel lari i et l a c o b i Thome, [...] Vil lefranche predicte, testium ib i assententium, venerabilis et religiosus frater Petrus de Arenis , de ordine monasterii Vall isdigne, ordinis dsterciensis, Valentine diòcesis, procurator substítutus a venerabi l i fratre lohanne Fort, m o n a c h o monasterii predicti , bacallario in decretis, ordinis predict i , procurator et s indico et y c o n o m o dicti monasterii et conventus Vall isdigne, dicti ordinis , prout de dicta procuratione constat per p u b l i c u m instrumentum factum in dicto monasterio ult ima die frebroarii anno predicto, et per Petrum Gibert i , notarium p u b l i c u m auctoritate regia per totam terram et dominat ionem d o m i n i regis, c lausum, necnon etiam constat de dicta substitutione per p u b l i c u m instrumentum factum Valentie octava die aprilis anno predicto, necnon etiam et prout de dicta licentia constat per litteram patentem dicti d o m i n i abbatis monasterii Vall isdigne predicti , c u m data fuit in dicto monasterio Vall isdigne X X V I die marcii anno predicto, presentavit et per me, d ic tum notarium, publ i c i legi requisivit venerabi l i fratri Bernardo D a l m a u , licenciato in decretis, m o n a c h o monasterii Sanctarum C r u c u m ac camerario, et s indico, procuratori et y c o n o m o dicti monasterii Sanctarum C r u c u m , in Vil lafrancha Penintensis, in d o m o q u a m dic tum monaster ium habet in dicta vi l la , n o m i n e suo et nomine dicti reverencií d o m i n i abbatis dicti monasterii Sanctarum C r u c u m , absentis, in scriptis hec que sequitur:

Constitutus coram presentia reverendissimi patris fratris Andree , abbatis Sanctarum C r u c u m , et fratris Bernardi D a l m a u , y c o n o m i , s indici ac procuratoris dicti monasterii , ac notarii et testium subscriptorum frater Petrus d'Arenes, y c o n o m u s ac procurator substitutius c u m licentia suí prelati a venerabi l i fratre lohanne Fort, in decretis bacallario, procuratore reverendissimi abbatis et conventus Vall isdigne, et dicit seu proponit , dicto nomine , q u o d c u m noviter ad audientiam predic tomm reverendissimi abbatis et conventus Vall isdigne, pr inc ipa l ium eiusclem, pervenerit ad instantiam seu requisi t ionem Bernardi Pellicer, notarii Valentie, virtute cuiusdam procurationis generalis dict i monasterii Vall isdigne, fore factum mandatum executor ium vobis seu y c o n o m o ve l procuratori vestri et dicti vestri conventus Sanctarum C r u c u m per gubernatore regni Valentie ve l per veger ium Vil lefranche cle Penedès, n o m i n e seu"loco dicte gubernatoris, de quantitate D C f lorenorum auri vobis , reverendissimo abbati, mutatorum grosem per reverendum fratrem A r n a l d u m Saranyó, q u o n d a m abbatem dicti monasterii Vall isdigne, ac virtute dicti mandati executori fore processum seu enantatum contra vos et d ic tum conventum Sanctamm C r u c u m per clietos gubernatoris seu vegeri vel àlias, et predicta sint seu fuerint

50 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 3 5 - 7 4

A B A T S O B S T I N A T S , D I S P U T E S E S T È R I L S

enantata sine consensu et voluntate dic torum abbatis et conventus Vall isdigne. Idcirco dictus frater Petrus d'Arenes, n o m i n e predicto, habens ad infrascripta speciale mandatum, c u m presenti scriptura revocat, cassat et anullat preclictum mandatum executor ium et omnia accitata seu enantata vigore e iusdem revocataque per suos principales vobis intimat, tam per dictum honorabi lem regni Valentie ve l veger ium Vil lefranche vel per quevis a l ium iudicem secularem, contra vos, reverendiss imum abbatem et monaster ium Sanctamm C r u c u m , dicendo, asserendo seu protestanclo q u o d n o n assentit tacite nec espresse dicto mandato executorio seu accitatis vel enantatis vigore e iusdem coram dictis iudicibus, q u i n y n o contradiciendo eisclem revocat, cassat et anullat predicta, requirendo de predictis p u b l i c u m instrumento sivi fieri ad habenclum m e m o r i a m in futurum.

Q u i b u s presentatis et per me, clictum notarium, lectis, incontinenti dictus venerabilis fratris Petrus de Arenis , n o m i n e predicto, de omnibus supradictis requisivit sibi fieri et tracli p u b l i c u m instrumentum per me, notarium predictum. Et dictus venerabilis frater Bernardus D a l m a u , camerarius, procurator et yconomus predictus, admisit predicta c u m debita reverentia prout decet si et prout et in quantum de iure fuerint admitenda et n o n in plus nec minus, et petiit copiant seu transumptum si clari de preclícte requisitione, ret inendo sibi acorclium octo dierum ad responclendum predictis, q u o d q u i d e m transuptum, per me, dic tum notarium, fuit incontinenti dicto fratri Bernardo D a l m a u , n o m i n e predicto, die et hora ac anno predictis traditum, presentibus supradictis.

Post vero die mercuri i vicesima septima die aprilis anno predicto, dictus venerabil is frater Bernardus D a l m a u , camerarius predictus, in presentia Bernardi Fusterii et A n t h o n i i Lorenç, testium i b i d e m assistentium, tradidit michi , dicto notario, in scriptis sequentem responsionem:

Cedule presentate fratri Bernardo Dalmac i i , in decretis l icenciato, s indico, y c o n o m o et procuratori monasterii Sanctarum C r u c u m , per fratrem Petrum de Arenes, y c o n o m u m et procuratorem a venerabi l i fratre lohanne Fort, i n decretis bacallario, procuratore reverendissimi abbatis et conventus Vall isdigne, respondet dictus frater Bernardus D a l m a c i i et dicit q u o d n o n obstantibus rationibus et causis in dicta cèdula allegatis, dictus reverendissimus abbas monasterii Vall isdigne et conventus e i u s d e m ' t e n e n t u r dare et restituere vel exsolvere dicto monasterio Sanctarum C r u c u m et eius reverendissimo abbati et conventui ipsius monasterii sexcentos florenos et dampna , et expensas et interesse eorum, pro eo quare de consumi l i quantitate ve l pro debito consimil is quantitatis, inventa examine puta, coram gubernatore Valentie et vicario Vil lefranche petierunt executione fieri cle bonis dicti reverendissimi tunch abbatis et monasterii Sanctamm C r u c u m , et de facto et c u m effectu exegerunt a dicto monasterio et eius abbate et ab e o r u m bonis per v i a m executionis clietos sexcentos florenos ob q u o d inc idemnt in p e n a m et iure civile et canonico statutam contra illos q u i i n invento examine a l iquem conveniunt et exequt ionem petunt. Et p r i m o n o n obstat illucl q u o d dicitur in dicta cèdula, videlicet, q u o d noviter peivenit ad audíentiam p r e d i c t o m m reverendissimi abbatis et conventus Vall isdigne q u o d ad instantiam seu requis i t ionem Bernardi Pell icer et cetera, quia , l o q u e n d o reverenter, n o n potest pretendere dictus

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33-74 51

FERRAN GARCIA-OUVER

reverendus abbas vel conventus q u o d noviter predicta pervenerint et ceterea, n a m d i u est q u o d ipsi sc ivemnt dictam exequt ionem esse requisitam et de facto per incompetentes iudices factam, neque est v e n i m q u o d predicta quantitas sexcentorum f lorenorum fuerit reverendissimo nunc abbati Sanctamm C r u c u m mutuata set aliis abbatibus q u i tempore preterito fuerint, neque est v e r u m q u o d contra reverendis imum nunc abbatem fuerit dicta exequtio facta quare tunc n o n erat abbas. Secundo, n o n obstat id q u o d dicitur ex adverso, videlicet , q u o d predicta fuerint facta et enantata sine concesum dic torum abbatis et conventus Vall isdigne quare hoc n o n potest aliqualiter tollerari, n a m ceito certius et q u o d dictus Bernardus Pel l iceri i , notarii Valencie, tanquam procurator generalis monasterii et abbatis et conventus Vall isdigne, petiit et fieri requisivit dictam exequt ionem et causam ad effectum perduxerit licet plures et diverse rationes, execusatíones et exceptiones fuissent pro parte dicti monasterii Sanctarum C r u c u m proposite, q u a m q u i d e m exequt ionem dicti tunc abbas et conventus Vall isdigne gratam et f i rmam habuerint, per q u a m ratihabit ionem p r o c u l d u b i o in p e n a m legis et canonis sunt et fierint pro lapsi et specialem excusat ionem pro nunc n o n valunt proponere ul lo m o d o . M u l t o minus obstat revocatio seu cassatio executionis seu mandati exequtori predicti et o m n i u m actitatomm et enantatomm per dic tum gubernatorem regni Valentie et per d ic tum v i c a r i u m Vil lefrache peni tum et cetera, quare q u o d factum est presertim i n suo esse consistens n o n potest dic i n o n factum vel pro n o n facto haberi , maxime etiam i d q u o d re n o n integra n o n postest ad statum pris t inum red.uci, ut in hoc casu sera est igitur talis revocatio et anullatio que partem revocantem n o n potest aliquatenus excusaré c u m supradictum est sepe a d eorum notit iam per quarelas sindícorum Sanctatum C r u c u m etiam tempore executionis eis sive eorum procuratori et vicario Vil lefranche exceptiones et recusationes legittime facte fuerint. Attamen si ipsi tornaverint ve l restituerint ad pris t inum statum dictam requis i t ionem et reddiderint expensas et d a m p n a factas et sustenta per d ic tum monasterium placet dicto s indico Sanctarum C r u c u m q u o habeantur pro cassatis et anullatis àlias n o n possunt ut predicitur habere predicta quo nullis seu revocatis Q u i i m m o constat cetero q u o d actenus predictis et ex eo quare dicti abbas et conventus dicti monasteri Vall isdigne habuerint recursum ad brach ium seu iucl ic ium seculare inc idemnt in executionis sententiam i n qua nunc et a dicto citra tempore innodati extitemnt iuxta determinat ionem novel le q u a m n o n debent nec debemnt m o d o a l iquo ignoraré et per consecjuens inmiscentes se divinis officiis in suis orationibus irregularitatem incurrisse nosciuntur Quapropter predic tum frater Bernardus Dalmac i i n o m i n e predicto ne^ans contenta in dicta cèdula e isdem contra dictos i n quantum faciunt contra d ic tum nionasteriui i i et eius conventum et iura i p s o r u m sive p lur i facit predictis omnibus et singulis presentem responsionem q u a m netit et requirit sibi inferí et adiun°i ad f inem dic te ' cedule et presentationis e iusdem et d e h i i s omnibus sibi et parti sue fieri et tradi tot cjuot voluerit et petierit instrumenta publ i ca per vos notar ium et cetera

Q u o d q u i d e m responsione per d ic tum venerabi lem fratrem Bernardum D a l m a u , s i n d i c u m et procuratorem predictum, fuit per me, dic tum notarium, in presentia dicti venerabilis fratris Bernardi D a l m a u dicti venerabi l i fratri Petro de Arenis predicto, personaliter in Vi l lafrancha el in d o m o dicti monasterii Sanctamm

52 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33-74

http://red.ua


C r u c u m exístente, notifficata, videlicet, die mercuríi ora tertia undecima die madi i anno predicto, presentibus testibus Poncto Torrents et Bernardono Pell icerii de Vil lafrancha. Q u i venerabilis Petrus de Arenis , n o m i n e quo supra, clixit in presentia dicti venerabil i fratris Bernardi D a l m a u et mei , dicti notarii, et testium supra prox ime nominatorum se nolle amplius dicere seu proponere in predictis quantum ad presens, sed q u o d littera dicte licentie cle qua supra fit mentio in presenti instrumento instraretur, et q u o d omnia supradicta in publicant formam redigerentur, et dicto venerabi l i fratri Petro de Arenis , nomine premisso, traderentur. Tenor vero dicte littere iam dicte licentie de qua supra fit mentio sequitur in hunc m o d u m :

Nos, frater Iohannes, D e i miseratione abbas monasterii Vall isdigne, ordinis cisterciensis, Valentine diòcesis, ut vos, honestus et discretus religiosus frater Petrus cle Arenis , presbiter, monachus dicti nostri monasterii , substitutionem per discretum rel igiosum fratrem Iohannem de Monfort , bacaUarium in decretis, m o n a c h u m conventualem dicti monasterii , procuratorem, s i n d i c u m et y c o n o m u m a nobis et toto conventum nostri prefati monasterii , constítutum et ordinatum acl certos actus c u m publ i co instrumento confecto in dicto monasterio Vall isdigne ultima die febroarii anni subscripti , subsignato per Petrum Gisberti , notarium p u b l i c u m auctoritate regia, nomine et auctoiïtate dicti sinclicatus et procurationis vobis f ienda recipere et actum sive actus dic torum sinclicatus et substitutionis exercere et exequi l iberi valeatis vobis tenore presentium licentiam damus et facultatem plenariam inpartimur, manclantes vobis quatenus substit ionem ipsam recipiatis et ea q u e m per dic tum fratrem Iohannem, s i n d i c u m antedictum, vobis fuerint comissa exequamini ficleliter prout decet. In cuitis rei test imonium presentem fieri et vobis tradi vo lumus nostri sigil lo munitam.

D a t u m in nostro monasterio Vall isdigne, X X V T die marci i anno a Nativitate D o m i n i mi l les imo CCC° nonagesimo. V i dit abbas.

Et dictus venerabilis frater Bernardus D a l m a u , camerarius, sindicus et procurator predictus, clixit q u o d ipse, nomine predicto, stabat et perseverabat in dicta responsione per ipsum, n o m i n e predicto, súper facta, et sic predicta omnia ad dicti venerabilis fratris Petri cle Arenis , nomine predicto, instantiam fuerit in p u b l i c a m formam redacta dicto venerabi l i fratri Petro de Arenis , predicto nomine , tradita die et anno prox ime dictis.

Sig-lsigne notarial\-ttum mei Berengari i Alegreti , notarii publ i c i Vi l lefranche auctoritate venerabilis Petri Serra, archidiaconi Penitenis, q u i predictis rogatus una c u m testibus suppradicüs interfui et hec scribi fecit et clausi c u m suppraposi to in i m a l inea, u b i suppraponitur "Vall isdigne", et in X a l inea, ubi dicitur "frater", et u n vicesima nona linea, u b i legitur "el restituerint", et c u m raso et emenadati in quinta linea, u b i corrigitur "licenciato in decretis", et in X X X I I I 3 l inea, u b i narratur " i n V i l l a " .

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 3 3 - 7 4 5 3

F E R R A N G A R C I A - O L I V E R

5

1400, gener, 4, Santes Creus

Procuració d'Andreu de Porta, abat de Santes Creus, a Pere Desprats, monjo de Santes Creus, per fer inventari dels béns que Lluís Rull, abat de Valldigna, posseïa quan era monjo de Santes Creus.

A H N . Clero, Bernardos, Valldigna, carpeta 3385, núm. 15.

Noverint universi q u o d nos, frater Anclreas, D e i gratia abbas monasterii Sanctarum C r u c u m , ordinis cisterciensis, Terracone diòcesis, n e c n o n pater abbas monasterii Vall isdigne, ordinis prelibati , ex certa scientia nostra, tenore presentis p u b l i c i instmmenti facimus, constítuímus, creamus et ordínamus certum et specialem et ad infrascriptam generalem procuratorem, s indicum et y c o n o m u m nostrum vos, re l ig iosum fratrem Petram de Pratis, m o n a c h u m dicti nostri monasterii , videlicet, ad petenclum, habendum, rec ip iendum, r e q u i r e n d u m et seu fieri fac iendum inventarium cle omnibus et singulis clenariis, líbris, iocalíbus, debitis, rebus et aliis bonis et iuribus universis q u o s ' quas et que reverendus frater Ludovicus Rul l , o l i m monacus dicti monasterii , n u n c vero abbas monasterii predicti Vall isdigne, habebat et possidebat d u m erat monacus dicti nostri monasterii et obedientie nostre subiectus, que omnia supradicta nobis et dicto nostro monasterio pertinebant et nunc etiam pertinent et que dictus reverendus n u n c abbas nobis et dicto nostro monasterio tenebatur incontinenti c u m fuit promotus de s impl ic i nostro monacho in abbatem vel saltim in scriptis dare, prout etiam et tenetur tradere nobis secundum ordinationes et difinitiones ordinis supradicti . ítem, ad r e c i p i e n d u m n o m i n e nostro et pro nobis ab e o d e m abbate iuramentum ad sancta D e i quatuor Evangelia q u o d dicte sue promotionis tempore n o n habebat plus bona nisi ea que vobis , nomine nostro, in scriptis inventariata dederit ut prefertur. Et pro predictis et occasione p r e d i c t o m m et a l iorum ex inde emergent ium et dependent ium c u m ipso reverencio abbate. nostro nomine , c o m p o n e n d u m , trashigendum, pac iscendum et se ad inciulgentiam, compos i t ionem seu advinent iam prout et q u e m a d m o d u m iuxta nostri ordinis instituta et ve l àlias gratiose aut peccuniariter vobis honeste videbitur aclmittendum et inde sibi conceclendum et f i rmandum, ac fieri fac iendum remissiones, apochas et difinitiones et quecumque alia neccessaria instrumenta c u m et sub illis pactis, clausulis, renuntiationibus et cautelis de quibus discretioni vestre videbitur b o n u m esse et o-eneraliter omnia alia et sin»ula fac iendum et f i rmandum pro nobis et n o m i n e nostro i n premissis et a r c a ea que nos facere possemus presentialiter constituti. Promittentes vobis , dicto procuratori , s indico et y c o n e m o nostro, et notario infrascripto, tanquam publíce persone pro vobis et dicto reverendo abbate et aliis personis quarum intersit [sic] et poterit interesse recipienti et stipulanti, ac etiam iurantes per d o m i n u m D e u m et eius sancta quatuor Evangelia a nobis corporaliter tacta, nos semper habere ratum, gratum et f i r m u m quidquit per vos in predictis et circa ea, n o m i n e nostro et pro nobis, actum fuerit sive gestum, et nul lo tempore revocaré sub b o n o r a m nostrorum seu dicti nostri monasterii obli<ïatione sic Deus nos adiuvet et eius Evangel ia sacrosancta.

54 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33-74

ABATS O B S T I N A T S , D I S P U T E S E S T È R I L S

A c t u m est hoc in monasterio Sanctarum C r u c u m , quarta die ianuarii anno a Nativitate D o m i n i M° quadrigentesimo. Sig-[signe]-num nostri fratris Andree , abbatis predicti , qui hec concedimus, fírmamus et iuramus.

Testes huius rei sunt G u i l l e l m i Max , loc i de Conesia, et Arna ldus Lana, loc i Pontis Armentarie .

Sig-lsigne nolarial]-num l acobi cle Thous, auctoritate serenissimi d o m i n i regis A r a g o n u m notarii p u b l i c i per totam terram et d o m i n a t i o n e m suam, qui predictis interfuit et hec c u m suppraposito in linea V I P , u b i legitur "et", et c u m raso in I X A l inea, ubi scríbitur "promotionis" , scribi fecit et clausit.

6

1400, febrer, 3. Monest ir cle Val ldigna

Lliurament de 60florins d 'or de Lluís Rull, abat de Valldigna, a Pere Desprats, monjo de Santes Creus i procurador de l'abat Andreu de Porta, en estimació dels béns que Lluís Rull s'endugué de Santes Creus quan va ser promogut a abat de Valldigna.

A H N , Clero. Bernardos. Valldigna, carpeta 3385. mim. 16.

Noverint universi q u o d ego, frater Petrus Despratis, monachus monasterii Sanctamm C r u c u m , ordinis ciscterciensis, diòcesis Terracone, sindicus, yconamus et procurator fratris Andree , per D e i gratiam abbas monasterii predicti , ut constat per instrumentum p u b l i c u m tenore sequentis:

Noverint universi q u o d nos frater Andreas, D e i gratia abbas monasterii Sanctamm C r u c u m , ordinis cisterciensis, Terragone diòcesis, n e c n o n pater abbas monasterii Vall isdigne, ordinis prelibati , ex certa scientia nostra, tenore presentis p u b l i c i instrumenti tacimus, constituimus, creamus et ordinamus certum et spacialem et ad insfrascripta generalem procuratorem, s i n d i c u m et y c o n o m u m nostrum vos, re l igiosum fratrem Petrus cle Pratis, mona c u m dicti nostri monasterii , videlicet, ad petendum, habendum, rec ip iendum, requi rendum et seu fieri fac iendum inventarium de omnibus et singulis clenariis, libris, iocalibus, debitis, rebus et aliis bonis et iuribus universis quos, quas et que reverendus frater Ludívicus Rul l , o l im monacus dicti monasterii , n u n c h vero abbas monasterii predicti Vall isdigne, habebat et possidebat d u m erat monacus dicti nostri monasterii et obedientie nostre subiectus, que o m n i a supradicta nobis et dicto nostro monasterio pertinebant et nunc etiam pertinent et que dictus reverendus n u n c h abbas nobis et dicto nostro monasterio tenebatur incontinenti c u m fuit promotus cle s impl ic i nostro m o n a c h o in abbatem vel saltim in scriptis dare, prout etiam et tenetur tradere nobis s e c u n d u m ordinationes et difinit iones ordinis supradicti . ítem, ad rec ip iendum nomine nostro et pro nobis ab e o d e m abbate iuramentum ad sancta D i e {sic} quatuor Evangel ia q u o d dicte sue promotionis tempore n o n habebat plus b o n a nisi ea que vobis , nomine nostro, i n scriptis inventariata declerit ut prefertur. Et pro predictis et occasione p r e d i c t o m m et a l iorum ex inde emergentíum et clependentium c u m ipso venerabile abbate,

S A N T E S C R E U S (200-1) 33-7-4 55

FERRAN GARCIA-OLFVER

nostro nomine , c o m p o n e n d u m , trashigendum, pac i scendum et se ad indulgentiam, c o m p o s i t i o n e m seu advinentiam prout et q u e m a d m o d u m iuxta nostri ordinis instituïa et v e l àlias gratiose aut peccuniariter vobis honeste videbitur admit tendum et inde sibi c o n c e d e n d u m et f i rmandum, ac fieri fac iendum remissiones, apoquas et difinitiones et q u e c u m q u e alia neccessaria instrumenta c u m et sub illis pactis, clausulis, renuntiationibus et cautelis de quibus discretioni vestre videbitur b o n u m esse, et generaliter o m n i a alia et singula fac iendum et f i r m a n d u m pro nobis et n o m i n e nostro in premissis et circa ea que nos facere possemus personaliter constituti. Prominent es vobis , dicto procuratori , s indico et y c o n o m o nostro, et notario infrascripto, tanquam publ ice persone pro vobis et dicto reverendo abbate et aliis personis quarum intererit et poterit interesse recipienti et stipulanti , ac etiam iurantes per d o m i n u m D e u m et eius sancta quatuor Evangel ia a nobis corporaliter tacta, nos semper habere ratum, gratum et f i r m u m qui tquid per vos in predictis et circa ea, n o m i n e nostro et pro nobis, actum fuerit sive gestum, et nul lo tempore revocaré sub b o n o r u m nostrorum seu dicti nostri monasteri i obligatione sic Deus nos adiuvet et eius Evangel ia sacrosancta.

A c t u m est hoc i n monasterio Sanctamm C r u c u m , quarta die ianuarii anno a Nativitate D o m i n i M i l l e s i m o quadrigentesimo. Sig-[signe]-nam nostri, fratris Andree , abbatis predicti , q u i hec concedimus, f irmamus et iuramus.

Testes huius rei sunt G u i l l e l m i Max , loc i de Conesa, et Arna ldus Lana, loc i Pontis Armentarie .

Sig-[signe notarial]-num Iacobi de Thous , auctoritate serenissimi d o m i n i regis A r a g o n u m notarii p u b l i c i per totam terram et d o m i n a t i o n e m suam, q u i predictis interfuit et hec c u m suppraponi to in l inea V I P , u b i legitur "et", et c u m raso in I X 3 l inea, u b i scribitur "promotionis" , scribi fecit et clausit.

Scienter, dicto nomine , confiteor et in veritate recognosco vobis , reverendo i n Christo, Patri et D o m i n o d o m i n o Ludovico , per D e i gratia abbate monasterii Beate Marie Vall isdigne, ordinis cisterciensis, diòcesis Valentie, presenti et recipienti , et vestris q u o d dedistis et solvistis mich i , dicto nomine , plenarie voluntati mee numerando sexsaginta f lorenos auri Aragonia corribil is per vos, n o m i n e vestro propr io , m i c h i , dicto nomine , debitos ex q u a d a m avinentia sive composi t ione i n presenti et subscripta die per me, dicto nomine , v o b i s c u m facta de omnibus et singulis denariis, libris, iocalibus, debitis, rebus et aliis bonis et iuribus universis quos, quas et que vos, dictus reverendus abbas, habeatis, tenebatis et possidebatis q u a n d o eratis monacus dictí monasterii Sanctamm C r u c u m et obedientie dicto principal is m e i eratis subiectus, que omnia supradicta dicto monasterio pertinebant et expectabant, unde s u m bene paccatus ad m e a m voluntatem. Et quia hec est rei veritas renuntio, dicto nomine , scienter o m n i except ioni p r e d i c t o m m sexsaginta f lorenorum iamdicte monete a vobis n o n habi torum et n o n receptorum ut predicitur et d o l i . Et ideo per me, dicto n o m i n e et principal is m e i ac suarum successomm, absolvo et di f inio nunc penitus et ínperpetuum vos et vestros et o m n i a b o n a vestra et v e s t r o m m successomm ab o m n i a mea, dicto n o m i n e et principal is m e i et s u o m m successomm, actione, questione, petitione sive demanda, tam reale q u a m personale, q u a m contra vos seu b o n a vestra nec v e s t r o m m i n iudic io et extra ratione premissa,

56 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33 -74

ABATS OBSTINATS. DISPUTES ESTÈRILS

i m p o n e n d o michi , dicto n o m i n e et principalis mei , perpetuo súper hiis sc i lencium sempiternum, sicut melius plenius, sanius ac utilius potest dic i , scribi vel intell igi ad vestri et vestrorum c o m o d u m et salvamentum. In quòrum fidem et test imonium facio vobis fieri per notar ium subscr iptum hoc presens absolutionis et difinitionis instrumentum ad h a b e n d u m m e m o r i a m in futurum.

Q t i o d est actum in monasterio Vall isdigne, tenia die febroarii anno a Nativitati D o m i n i mi l les imo quadringentessimo. Sig-[signe]-num fratris Petri de Pratis, procuratoris predicti , q u i hec, dicto nomine , concedo et f irmo.

Testes huius rei sunt Iohannes Ivanyes, piquerius, vicinus ville Guandie , et Michae l d 'Arroqua, cardator, vic inus ville Algezire .

Sig-lsigne notaríaÜ-mxm mei A n t h o n i i Venrell i , auctoritate regia notarii p u b l i c i vi l le Algezire ac etiam per totam terram et clominatíonem iUustrisslmi dominí regis A r r a g o n u m , qui predictis interfui et scripsi clausique loco, die et anno prefixis, c u m suppraponito in X I 3 l inea, u b i legitur "instrumenta"

7

1403, abril , 13. Monest ir de Val ldigna

Nomenament de Bernat Rull, prevere, i Bernat Mallot, monjo de Santes Creus, com a àrbitres en el litigi que ha sorgit entre els monestirs de Valldigna i Santes Creus arran d'unes lletres admonitòries adreçades per l'abat de Santes Creus al de Valldigna.


In D e i nomine . Pateat universis q u o d nos, frater Ludovicus Rul l , per D e i gratiam abbas monasterii Vall isdigne, ordinis cisterciensts, frater Raymundus Torres, prior, frater Sanxius Garcés, frater Bartholomeus Sunyer, bacallarius in decretis, frater Laurentius Ayçoli, frater Franciscus Avinyó, operatius, frater Bartholomeus Gayà, frater Raymundus Badia , infirmarius, frater lacobus Serra, maioralis de Maçalalí, frater Matheus G a m b a , cellererius minor, frater Raymundus Çanou, subprior, frater Danie l Carbonel l , cellererius maior, frater Petrus Luna, sacrista, frater Arnaldus Ponc i i , frater Anthonius Miralles, frater Petrus Valls, frater Gui l lermus Mir, clibanarius, frater M i c h e l Sanç, maioralis de Barig, frater Mathias Raymundi , vicarius perpetus ecclesie de l Ràfol et bosserius monasterii , frater Rafael Çavila, frater Bernardus Topí, frater Vincenc ius Rojals, frater Nicholaus Pina, frater Francischus Sànxez, frater Iohannis Maynar, subportarius, frater Domínicus A r n a u , subsacrísta, frater Iohannes Tomàs, frater lacobus de Campos , frater Iohannes Cubells , camerarius dicti abbatis, frater Iohannes Ceriol , monachis e iusdem monasterii , congregati in e o d e m ad s o n u m campane, prout in similibus et aliis est solitus congregari . Permeditantes q u o d quisque ruta propria et redditus debet perquirere et investigaré et circa eorum conservat ionem solite vigilaré, hinc est q u o d c u m inter nos, dictos abbatem et monachos ac conventum, ex una, et reverendum in Christo abbatem Sanctarum C r u c u m , ex altera, esset orta matèria qüestionis súper

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 3 3 - 7 4 57


nonnul l is mandatis et preceptis per d ic tum abbatem Sanctarum C r u c u m nobis per suas literas factis, a quibus a nos ad seclem apostol icam extiti apellatum, in q u a q u i d e m causa apellationis et pr incipal i per sanctissimum in Christo, Patrem et D o m i n u m d o m i n u m nostrum p a p a m Iohannis Siurana, pr ior i sedis Dertusensis, fuit iudex delegatus et deputatus et coram se aliqua processa et enantata, prout in processibus inde tam coram ipso quam àlias agitatis luculentius postest vider i . Volentes nos igitur qüestioni predicte finem imponere , ut amor et clilectío inter nos, dictas partes, sit et conservetur et missiones et expense totaliter evitentur, cle fide, probatione et legalitate vestri, h o n o r a b i l i u m Bernardi Rul l , bacallarii in clrecretis, rectoris ecclesie cl'Arboló, diòcesis Urgellensis, naturalis vi l le Bergue, presentis, et fratris Bernardi M a l l o l , monachi Sanctarum C r u c u m , prepositi castre cle Pontons, absentis tanquam presentis, ad p l e n u m confisi , gratis et scienter compromit t imus in vos propenominatos , súper dicta causa, líte seu questione tamquam in arbitros, arbitratores et amicabilies compositores, sic q u o d vos, dicti arbitri, arbitratorers et amicabiles compositores vigore presentis compromiss i et potestate q u a m vobis c u m presenti tr ibuimus facto s imil i et firmato per d ic tum reverendum abbatem Sanctamm C r u c u m in vobis et posse vestro concorditer et n o n àlias possitis clecidere, diffinire et determinaré hinc ad festum Pentecostes, c u m potestate prorogancli semel et n o n ultra dictam causam seu qüestionem c u m scriptis vel sine scriptis, sumarie et de plano, partibus presentibus ve l absentibus, aut una parte presente et altera absente, citata ve l non cítata, sedendo ve l pedes stando, die feriata seu n o n feriata, si et prout vobis videbitur faciendum. Etiam possitis nos compelere ad c o m p a r e n d u m et p r o c e d e n d u m coram vobis illis vi is . modis , diebus, horis, locis et formis quibus vobis fuerit benevisum. orcline iuris serva to vel penítus pretermisso. Q u o n i a m nos promitt imus coram vobis comparere et procedere omnibus diebus, horis et locis per vos nobis prefígendis et assignandis, etiam obedire, stare et obtemperare dictis mandatis, assignationibus, sententiis et pronuntiat ionibus vestris q u o q u o m o d o sint prolate, sub pena centum f l o r e n o m m auri a parti legitime stipulata et promissa, in q u a m p e n a m incidat i l l am pars que dictis mandatis, pronuntiat ionibus et sententiis vestris stare et obtemperare noluerint vel contra ipsa seu ipsas fecerit ve l venerit, que pena comissa vel n o n aut àlias oratiose seu m o d o q u o c u m q u e remissa n ich i lominus rata maneant et perdurent o m n i a et sin°\i]a per vos dicta manclata et pronuntiata, que pena totiens comitatur et exigi possit quotiens factum seu dic tum fuerit contra per vos dicta pronuntiata et manclata, quequiclem pena parti obtemperati et obedienti acquiratur et per inobedientem persovaltur. Et pro pemissis omnibus et singulis sic complendis attendendis ratisque firmis semper habenclis necnon et pro dicta pena et iudicato solvendis obl igamus alteri parti absenti et notario infrascripto pro ea stipulanti et o m n i u m etiam quòrum interest v e l intererit omnia b o n a nostra et nostre abbatie dictique monasterii m o b i l i a et immobi l i a ubique sint presentia et futura Renuntiantes ex pacto arbitrio b o n i vir i et o m n i recursui e iusdem etiam o m n i apellationi et o m n i iuri et o p i n i o n i per i torum v o l e n t i u m ad arbitrium b o n i viri posse recurri et omnibus aliis iuribus foris constitutionibus et le^ibus obviantibus quibuscumque et huic nostro compromisso obviaré potentibus. Volentes etiam et e í̂ j 3 r e sse consentientes cjuod quicquicl dictos arbitros arbitratores et amicabiles

58 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33 -74


compositores, fuerit concorditer, pronuntiatum, sententíatum, arbitratum et de-claratum q u o d dictus delegatus sedes apostolicus facial: rigícle observari et ad efectum deduci , dictasque penas casu suo comitantur et q u o d per vos concorditer fuerit declaratum executioni mandari ut s ibi fuerit benevisum, si et quot ienscumque per pa i tem obedientem fuerit requisitus. Volentes etiam et expresse consentientes q u o d omnia et singula per vos. dictos arbitros, declarata, sententiata seu promulgata, tam súper causa principal i q u a m súper expensis, valeant et teneant o m n i prorsus apellatione postponita, cu i nunc pro tunc etiam renuntiamus ut supra dix imus ac si per d ic tum i u d i c e m delegatum fuissent sententiata, promulgata seu declarata. Vo lumus tamen q u o d vos, dicti arbitri, n o n possitis nec valeatis in dicta causa procedere nec dictum c o m p r o m i s s u m l o c u m habeat clonech per dic tum reverendum abbatem Sanctarum C r u c u m fuerit presens c o m p r o m i s s u m vel simile f irmatum.

Q u o d est actum in dicto monasterio Beate Marie Vall isdigne satis prope claustram eiusdem, die intitualata X I I P aprilis anno a Nativitate D o m i n i M° CCCC° tertio. Sig-[signe]-num fratris L u d o v i c i Rul l , abbas. Sig-isignesl-na fratrum Raymuncli Torres, Sanxii Garcés, B a i t h o l o m e i Sunyer, Laurentii Ayçoli, Francici Avinyó, B a r h o l o m e i Gayà, Bernardi Badia , Iacobi Serra, Mathei Çarriba, Raymuncli Çanou, Daniel is Carbonel l , Petri Luna, A r n a l d i Ponc i i , A n t h o n i Miralles, Petri Valls, G u i l l e m i Mir , Michel is Sanç, Mathei R a y m u n d i , Raffaelis Çavila, Bernardi Topí, Vincencius Rojals, N i c h o l a i Pina, Francisci Sànxez, Iohannis Maynar, D o m i n i c i A r n a u , lohannis Tomàs, Iacobi de Campos, Iohannis Cubells et lohannis Ceriol , p r e d i c t o m m , qui hec laudamus, aprobamus, concedimus et f irmamus.

Testes huius rei sunt Michael Ferrer et lacobus Guardio la , loc i del Ràfol.

Sig-ísigne nolarial]-num m e i Petri de Arenys , i u n i o r u m , auctoritate regia notarii p u b l i c i per totam terram et d o m i n a t i o n e m illustrissimi d o m i n i regis A r a g o n u m , q u i predictis interfui et hec scripsi et clausi loco, die et anno prefixis, c u m supraposito in X X P l inea, u b i videtur "et exigi possit".

8

1402, juny, 6. Barcelona

Apel·lació presentada per Bernat Rull, prevere i procurador del monestir de Valldigna, arran de dues lletres admonitòries d Andreu de Porta, abat de Santes Creus, adreçades a l'abat i monestir de Valldigna.

AITN, Clero. Bernardos, Valldigna, carpeta 3386, mim. 7 .

Nover int universi q u o d anno a Nativitate D o m i n i mi l les imo quadringentesimo secundo, scilicet, die martis qua computabatur sexta mensis iun i i , circa horam tert iamm ipsius die, et in presentia mei , Petri Iohannis Mart ini , notarii p u b l i c i infrascripti, et in presentia etiam Bernardi Bada, scriptoris, civis, Berengarii Maruny, scriptoris, et lohannis Mir , studentis in Artibus, Barchinone degentium, testium ad hec v o c a t o m m specialiter et assumptorum, constitutus personaliter in civitate Barchinone venerabilis et discretus Bernardus Rul l , presbiter et bacallarius in

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33 -74 59


decreübus, or iundus vil le Ber^,e, procurator, sindicus et y c o n o m u s ad subscripta et alia peragenda legittime constitutus a reverendo d o m i n o abbate et venerabil ibus priore et c o n v e n i u monasteri i Vall isdigne, ordinis cisterciensis, diòcesis Valentine, prout de sua procuratione clare liquet per instrumentum p u b l i c u m actum in dicto monasterio die manis sexta dècima mensis madi i prox ime lapsi anni presentis et iamdict i , et c lausum per Berengaríum de Ionquerio, auctoritate regia notar ium p u b l i c u m per totam terram et dominat iontem d o m i n i regis, ante presentia reverendi in Christo patris et d o m i n i fratris A n d r e e , D e i gratia abbatis monasterii Sanctarum C r u c u m , iamdicti ordinis , in q u a d a m d o m o vocata de Santos Creus, que est in v i c o Sancti Iohannis Barchinone subtus monaster ium de Ionqueriis, scilicet, in q u o d a m terramine dicte domus in quo est una parra sive tria, iacendo personaliter inventi , n o m i n e predicto, obtulit et presentavit, intimavit et repetiit ac per me, dic tum notarium, legi publ ice petiit et requisivit prefato reverendo d o m i n o abbati q u o d d a m p u b l i c u m instrumentum appel lat ionem et q u e d a m alia in se continens, cuius tenor de verbo ad. v e r b u m sequitur et est talis:

Nover int universi q u o d die iovis hora v e s p e r o m m prima mensi i u n i i anno a Nativitate D o m i n i mi l les imo quadringentesimo secundo, i n presentia mei , Iohannis de Virg i l io , notari i p u b l i c i infrascriptí, et discretí Perpiniani Ypòlit, presbiter benefficiati et administratoris hospitalis Coll is Balagarii , vocati de l'Infant en Pere, diòcesis Denusensis , et G u i l l e m i Rocha, loc i de Vi l larotunda, diòcesis Barchinonensis , testium ad hec specialiter v o c a t o m m et rogatorum, venerabilis et discretus Bernardus R u l l , bacallarius in Decretis, procurator, sindicus et y c o n o m u s reverendi d o m i n i abbatis et venerabi l ium prioris et conventus monasteri i Vall isdigne, ordinis cisterciensis, diòcesis Valentine, ut constat per p u b l i c u m instrumentum actum in dicto monasterio die martis X V P mensis madi i p r o x i m e lapsi et anni presentis, constitutus personaliter in monasterio Sanctarum C r u c u m , Terraconensis diòcesis, et intus p r o p r i a m habitat ionem reverendi d o m i n i abbatis ipsius monasterii in quadam scilicet d o m o , in cuius portaii introytu e iusdem scriptum est "Posada del senyor rey", ante presentia venerabi l ium et re l ig iosorum fratris Iohannis Rovira, prioris et sacriste, fratris T h o m e Lonch , subprioris, et fratris R a y m u n d i Costelles, m o n a c h i

dicti monasterii , [ ] u b i erat dictus dominus abbas Sanctamm C r u c u m , n a m ipse habebat secum aliqua per tractaré et q u a n d a m apellat ionem e idem intimaré, preffati vero prior, subprior et frater Raimundus Costelles respondentes dixerunt q u o d n o n ib i erat sed q u o d erat i n [civitate Barchinone ] vero responsi h u i u s m o d i habito et per d ic tum venerabi lem B e r n a r d u m Rul l , nominibus predictis, largiflue negotio de quo agitur infra dictis venerabi l ibus pr ior i , subpríori et fratri R a y m u n d i Costelles exponi to i d e m Bernadus Rul l , e isdem nomibus , intimavit, repetiit, obtulit et presentavit de n o v o etiam interposuit et per me, d ic tum et infrascriptum notarium, eisdem legi publ i c i , petiit et fecit apel lat ionem et alia i n q u o d a m p u b l i c o instrumento c u m q u i b u s d a m aliis in e o d e m expressis contentam, ut p r i m a facíe apparebat c u i u s q u i d e m instrumenti tenor extat talis:

Noverint univers i q u o d die iovis, que computabatur XVÏ1T mensis madi i anno a Nativitate D o m i n i mi l les imo CCCC° secundo, i n presentia m e i Berengari i de Ionquerio, notarii p u b l i c i , et testium infrascnptorum discretus Bernardus Rul l , bacallarius in decretis, procurator ad infrascripta et plura alia legittime constitutus

60 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 3 3 - 7 4


c u m p u b l i c o instrumento acto in monasterio Vall isdigne die martis prox ime pretèrita, et firmato per reverendum d o m i n u m abbatem et conventum dicti monasterii in posse notarii infrascripti, ut i n ipso latius explicatur, existens personaliter coram reverendissimo patre et d o m i n o Petro, divina provident ia Sancti Mart ini i n Mont ibus sacrosante romane ecclesie presbitero cardinali , et reverendo d o m i n o A n t h o n i o , archiepiscopo Athenarum, in d o m o vocata Sancti Iacobi d'Uclés, u b i suam faciebant habitatione in civitate Valentie personaliter residentibus, ante p r a n d i u m presentavit ac per me, d i c tum et infrascriptum notarium, legi p u b l i c i e isdem dominis cardinal i et archiepiscopo, tanquam viris providis et autenticis personis, requisivit q u a n d a m papi r i c e d u l a m scriptam continentie subsequentis:

Bernardus Rul l , bacallarius in decretis, procurator, sindicus et y c o n o m u s reverendi abbatis et venerabilis prioris et conventus monasterii Vall isdigne, ordinis cisterciensis, diòcesis Valentine, et n o m i n e i p s o r u m sentiens se, dicto nomine , et suos principales q u a m p l u r i m u m agravatos t imensque agravari in futurum saltem de facto ex q u i b u s d a m litteras preceptis et contentis in e isdem sententiisque excomunicat ionis et interdicti i b i d e m latis seu cominatis per reverendum fratrem A n d r e a m , D e i gratia abbatem monasterii Sanctarum C r u c u m , e iusdem ordinis, Terraconensis diòcesis, missis, que littere data fuerunt in dicto monasterio Sanctarum C r u c u m vices ima die aprilis annis currentis, q u a r u m q u i d e m litterarum una directa fuit dicto reverendo abbatis, altera pr ior i et conventui ipsius monasterii Vall isdigne, multiffariis causis, signanter sequentis: Pr ima, n a m dictus reverendus abbas, maxime absque processo a l iquo rite et legittime facto, n o n potest talia que i n dictis litteris sunt contenta precipere seu mandare, c u m quare dicto reverendo patri abbati data est s o l u m potestas visi tandi d ic tum monaster ium Vall isdigne, et i n ipsa visitatione facere que statuta, ordinationes et diffinitiones dicti ordinis vo lunt sive plurie et iura permittunt et ita procedere debet ad contenta in clictas litteris, maxime sine al iqua visitatione legittima aut inquisitfone preheunte est contra ve l saltem preter constitutiones, diffinitiones et statuta dicti ordinis superius allegatas, nec fundantur ratione, sui honore l o q u e n d o , nec statutis seu ordinationibus dicti ordinis q u o d dicta precepta e isdem possent fieri, maxime ita prope et sine ordine al iquo statutorum, ordinat ionum et d i f f in i t ionum p r e d i c t o m m nec iuris scripti obseivato. Si e n i m per visitationem dictus reverendus abbas inquisisset i n monasterio prelibate Vall isdigne, reperisset q u o d abbas, prior, conventus et ceteri monachi dicti monasteri regulantur bene q u o a d ipsos et b o n a comodiose et fmctifere e u m mel iorando i n reditibus, hedifficiis et aliis diversis operibus, n o n b o n a dicti monasterii a l ienando sed potius ea augmentando, statuta, ordinationes dicti ordinis semper ut tenentur servando, n o n deberet talibus vexationibus contra dictos meos principales indebite uti . Et si eadem paternitas prelegisset dictas ordinationes de recenti invenisset que precepit in suis litteris predictis deviare ab e isdem ordinationibus et statutis supratactatis, n o n e n i m est permissum i m m o prohib i tum dicte paternitat! precipere q u i c q u a m monachis dicti monasteri i vallis predicte sed. s o l u m obedient iam suo abbati habent servaré, indecens e n i m est et n o n congmens rationi sententiam excomunicat ionis , m a x i m e ita repente ferre seu cominare contra dic tum reverendum d o m i n u m abbatem, pr iorem et conventum monasterii prox ime dicti . Et incongmentius causam dare seminandi discordias inter dic tum abbatem et eius monachos dicti

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 3 3 - 7 4 61

F E R R A N G A R C I A - O U V F R

monasterii . quibus pater abbas habens D e u m preocculis debet eos o m m i n o precavere. Et, q u o d peius est, voluit q u o d ib idem cessetur a divinis sine delicto et causa legittima precedentibus absit e n i m q u o d tam enormia statuta, ordinationes, diffinitiones patres antiqui dietaverint nec scripta in suis Iibris aliquatenus recipiantur. Propter qtias rationes et àlias stio loco alíegandas evidentur apparet littere dicti reverendi patris abbatis et contenta in eisdem esse factas absque potestate aliqua et iuredíctione a Iege, statutis et diffínítíoníbus predictis sanctorum patrum predictorum ordinatis, et non fore eXpeditis ordine debito et visitatione debita preheuntibtis i m m o initiste in iquam inclecentur et nulliter, c u m reverentia sua loquenclo. Propterea supradictus sindicus, yconomus et procurator, nomine prelibato, dicens litteras supraclictas in eis contenta nulla , iniqua et iniusta ut supra ab ipso et a dictis litteris suis et preceptis et sententiis excomunicat ionis et interdicti latis seu comtnatis in e isdem contentis, ad s u m u m pontif icem et ad eius sancta sedem apostol icam, seu acl i l l u m seu ad illos ad quos de iure pertineat, provocat et appellat, petens sepe, sepius et instanter apostolos et litteras dimissorias e idem, dicto nomine , concedí et tradi. Et protestatur qtiocl per e u m n o n stat recipere et habere etiam q u o d temptis sibi n o n precurrat et de tempore fatali, petens e idem reverendo abbati inhiberi atque inhibet virtute presentis appellationis q u o d , ea penfdente] nichi l adversus predictos abbatem et conventum monasterii dicti vallís aliqualiter innovetur. Et quare propter distantiam loci habitationis dicti reverendi abbatis Sanctarum C r u c u m presentem appel lat ionem e idem presentaré n o n valens ne michi , dicto nomine , seu principal ibus meís aliquatenus temptis incurrere valeat coram public is et autenticis personis eam interpono, ponens me, dic tum reverendum abbatem, conventum et eius bona, sub protectione dicti d o m i n i nostri pape eiusque sancta seclis apostolice. Protestor, tamen, q u o d dicti mei principales et quilibet eorum, tam per se q u a m per suos procuratores, predictam appel lat ionem dicto reverencio patri abbati seu eius procuratori valeant et possint, si opus fuerit, intimaré, requirentes sibi et dictis suis pr incipal ibus de his fieri p u b l i c u m seu publ ica instrumenta per vos, notar ium hic presentem.

Q u a cèdula dictis reverendissimis patribus cardinali et archiepiscopo presentaràs et per me, d ic tum notarium, Iectis, i idem reverendissimi d o m i n i cardinaüs et archiepiscopus, tanquam legitime et autentice persone, predictis cedule et contentis in eadem responderunt q u o admittebant eandem appel lat ionem et contenta in eadem.

Q u a fuerunt acta die, loco et anno predictis ac presentibus me, dicto et infrascripto notario, et venerabilis A n t h o n i o cle Calidis, bacallario in decretis, rectore cle Puçol camerarioque dicti d o m i n i cardinalis, Bernardo cle C o p o n i b u s , in decretis licenciato, et Martino Petri et T h o m a [sic] Perpiniani , presbiteris, pro testibus ad hec vocatis pariter et assumptis.

Sig-[signe notarial·l-num mei Berengari i cle Ionquerio, auctoritate illustrissimi d o m i n i regis A r a g o n u m notarii publ i c i per totam terram et dominat ionem eiusclem, q u i predictis interfui eaque scripsi et clausi. Constat de litteris suprapositis in linea prima presenti clausure, ubi scribitur "notarii publ i c i " , et in X X V * , "e idem".

62 SANTES CREUS (2004 ) 33-74


Q u o instrumento et contentis in eo intimatis, repetitis, oblatis et presentatis, lectis et interpositis ut prefertur iamclictus venerabilis Bernardus Rul l , sepedictis nominibus , incontinenti iuxta f o r m a m predictam appellavit atque etiam petiit et requisivit instanter sepe, sepius et sepissime íteratisque vic ibus apostolos sibi dari si sit qui eos tradere possit et valeat. Et etiam, in absentiam dicti d o m i n i abbatis, petiit a supradictis priore, subpriore et fratre R a y m u n d o apostolos sibi dari et concedí, si e o r u m acl hoc se potestas extenclat, protestans expresse cle absentia dicti d o m i n i abbatis et q u o d per e u m n o n stat nec stabit si sit q u i eos sibi traclat. Fuit etiam protestatus de tempore fatali et quo temptis sibi ve l suis pr incipal ibus n o n precurrat, nec minus cle clamnis, expensis et alio suo et partís sue quolibet interesse. Et dictus venerabilis pr ior respon dit et dixít q u o d neque ipse neque alii erant inibi qui dictos apostolos potestatem tradendi haberent. Et hiis sic predictis prefatus venerabilis Bernardus Rul l , nominibus antedictis, petiit et rogavit cle omnibus et singulis antedictis sibi et dictis pr incipal ibus suis fieri et tradi u n u m et plura et tot quot voluerit publ i ca instrumenta per me, notar ium supra et infrascríptum.

Acta fuerunt hec die, hora, anno et loco predictis, presentibus me, dicto et subscripto notario, ac testibus quibus supra ut serius continetur.

Sig-[signe notarial]-num m e i dicti Iohannis de Virgi l io , civis Terrachone, notarii p u b l i c i auctoritate i l lustrissimi d o m i n i regis A r a g o n u m per totam terram et dominat ionem eiusdem, q u i predictis o m n i b u s ' e t singulis clum sic ut premittitur agerentur et fierent una c u m prenominatis testibus eaque scribi feci et clausi, vocatus, rogatus et requisitus i n test imonium p r e m i s s o m m , c u m litteris suprapositis in lineis vicesima, u b i supraponitur " i m m o prohib i tum dicte paternitati", et in XXXIÜT, "dari" .

Q u i b u s s iqu idem instrumento et contentis in eo oblatis, intimatis, presentatis et repetitis ac per me, d ic tum et infrascríptum notarium, e idem reverendo d o m i n o abbati de verbo acl verbus lectis et publicatis, incontinenti ídem dominus abbas petiit cle premissis omnibus et singulis c o p i a m sibi dari et tradi, que fuit m o x sibi tradita per me, d ic tum et infrascríptum notarium, presentibus testibus supradictis.

Q u a sibi tradita cont inuo, prefatus Bernardus Rul l , nominibus quibus supra, petiit et requisivit sepe, sepius et instanter, vic ibus geminatis, e i d e m reverendo d o m i n o abbati quatenus sibi , quibus supra nominibus , apostolos concederet et tracleret, àlias protestatus fuit q u o d n o n stabat nec staret per e u m q u i n dictos apostolos reciperet si s ibi traderentur, sed per ipsum reverendum d o m i n u m abbatem si eos sibi tradere recusabat ve l etiam dilatabat. N e c n o n etiam protestatus fuit cle omnibus et singulis superius protestatis per ipsum, nominibus antedictis, de quibus omnibus petiit "et requisivit s ibi e isdem, nominibus et dictis pr incipal ibus suis, fieri et tradi tot quot petierit publ i ca instrumenta per me, notar ium predic tum et infrascríptum. Et incontinenti dictus dominus abbas preffato Bernardo Rul l , e isdem nominibus , ad r e c i p i e n d u m apostolos octavam d i e m p r o x i m a m assignavit. Q u a m assignationem, tam dictus dominus abbas q u a m dictus Bernardus Rul l , sepedictis nominibus , petierunt et requisiverunt aliis premissis adiungi et continuari et inde fieri et tradi publ i ca instrumentum v e l instrumenta si et c u m per eos petita fuerint per me, d ic tum et infrascriptrum notarium, presentibus testibus supradictis.

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33 -74 63


Adveniente autem die martís ad hec superius assignata, intitulata XIIIP d ic torum mensis et anni , circa h o r a m tertiarum ipsius diei , i n presentia mei , dicti Petri Iohannis Mart ini , notarii supra et infrascripti, et in presentia etiam dicti Berengari i Maruny, scriptoris, Petri de Brítonibus et Bar tholomei Maçot, c i v i u m Barchinone, testium ad hec vocatorum specialiter et assuptorum, dictus venerabil is Bernardus Rul l , nominibus predictis, constitutus personaliter in dicta d o m o Sanctorum C r u c u m ac terramine eiusdem, ante videlicet presentia dicti reverendi d o m i n i abbatis Sanctarum C r u c u m i b i d e m m o d o q u o supra personaliter reperti, petiit et requisivit sepe, sepius, instanter ac instantissime, v ic ibus iteratis, per d ic tum reverendum d o m i n u m abbatem apostolos sibi dari, concedi et tradi, àlias protestatus fuit de omnibus et singulis per e u n d e m B e r n a r d u m Rul l i a m causa verbo q u a m scriptis protestatis et requisitis. Et protinus dictus reverendus dominus abbas tradidit mich i , dicto et insfrascripto notario, et iamdicto Bernardo Rul l , e i sdem nominibus ,

concessit per apostolis et loco apostolorum q u o d d a m papir i quinternum f contilnentie subsequentis:

Appel la t ion i interponite per discretum B e r n a r d u m Rul l , bacal lar ium in decretis, asserentem se procuratorem, s i n d i c u m et y c o n o m u m reverendi abbatis monasteri i Vall isdigne et conventus e iusdem, repondet frater Andreas , D e i gratia abbas monasterii Sanctarum C r u c u m et [pater ] monasterii predict i Vall isdigne, et dicit, salvo honore cuius interest apellatio predicta, q u o d apellatio predicta petiat in matèria et forma quia si bene advertatur n o n fuit interponita infra d e c e m dies, infra quos de iure erat ape l landum, casu quo de iure in talibus [ ] fuit appel la tum post d e c e m dies m u l t u m post. Nec obstat q u o d dicitur q u o d coram autenticis personis fuit appel la tum infra d ic tum tempus, quare tunch v e r u m est q u o d potest appel lar i coram autenticis personis c u m infra dictum tempus decem dierum q u o d datus ad appel lar i [ ]beri a dictus ad i l l u m a q u o appellatur causa appel landi ad eum, sed in nostro casu dictus reverendus abbas Vall isdigne et eius conventus infra d ic tum tempus decem d i e r u m per se ve l per procuratorem s u u m potuerunt habere adi tum et venire ad monaster ium [Sanctamm C r u c u m ] dictus abbas ipsius monasteri i erat causa appel landi ab eo. Et quare n o n fecerunt frivole et inaniter appellarant et nulliter coram dictis autenticis personis. ítem, quia dicta appellatio fuit interponita contra mentem et tenorem dictarum dif f in i t ionum, ordinationes [ d o m i n i nostri Benedictí,] pape XII, si bene perpendantur quia in talibus n o n potest appellari , et sic ex istis dicta appellatio est ipso iure nul la . ítem, posito, sed n o n concesso, q u o d i n predictis a l iquo m o d o posset appel lar i n o n obstantibus rationibus predictis [ ] nul la tanquam a nul lo gravamine interiecta. N e c obstat q u o d dicitur q u o d dictus abbas Sanctorum C r u c u m litteras quas [ ] poterat mittere nec contenta in dictis litteris precipere seu mandare absque al iquo processu previo , quare si dicte littere et contenta in e isdem bene, rite et legittime propenduntur dicte littere facte fuerunt [ ] statuta predicta et diffinitiones ordinis antedicti, et sunt littere monitor ie et de ipsis dictus abbas Sanctarum C r u c u m iuxta dicta statua et diff init ionis predict i ordinis incepit processum ad hoc ut, completo dicto processu, si contra-fieret i n predictis procederent iuxta dicta statuta et ordinationes et iste est m o d u s p r o c e d e n d i i n predictis quare n o n possunt dicti ex hoc se gravatos. ítem, m i -nus obstat q u o d dicitur et allegatur q u o d sine visitatione per m o d u m i n dictis litteris

6 4 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33 -74


contentum incepit procedere contra eos, quare hoc statuta predicta nec ordinationes ordinis n o n prohibent nec impediunt i m m o approbant quare per m o d u m i n dictis litteris contentum in predictis procedatur, si ergo dictis statutis et ordinationibus n o n negatur fieri contenta in dictis litteras cur per partem dic torum abbatis et conventus Vall isdigne hoc poterit denegari n o n reperitur iure cautum. ítem, nec obstat q u o d dicitur q u o dictus abbas Sanctamm C r u c u m i n dictis suis litteris promulgavit sententiam excomunicat ionis contra d ic tum reverendum abbatem dicti monasterii Vall isdigne et contra d ic tum monasterium, p r i o r e m et conventum eiusdem sententiam interdicti contra pretactum monasterium, et voluit q u o d ib i cessaretur a divinis , quare, l o q u e n d o c u m honore , n o n ita est sed si dicte littere de quibus agitur misse dictis reverendo abbati Vall isdigne et dicto eius pr ior i et conventui legittime propendantur que facte fuemnt s e c u n d u m dicta statuta et diffinitiones ordinis, que sunt monitoria ad predicta s e c u n d u m f o r m a m et tenorem dic torum statutomm et ordinat ionum, si n o n complererent predicta in dictis litteras contenta n u n c h ut ex tunch protulit et promulgavit dictas sententias excomunicat ionis et interdicti casu quo contrafieret. Et ideo pretactus processum fuit inceptus per m o d u m superius allegatum, ut appareat v e r u m in predictis per d ic tum reverendum abbatem Vall isdigne, et dictos p r i o r e m et conventum si in a l iquo in predictis a l i q u i d factum i n contrarium ut tunch dictas sententias excomunicat ionis et interdicti incurrerint, et tales sententie valeant set possint apparere publ icar i et promulgar i contra ipsos s e c u n d u m f o r m a m dic torum statutomm et ordinat ionum predictarum dicti ordinis, que o m n i a supradicta habent et debent apparere per m o d u m superius expressatum per d ic tum processum per d ic tum abbatem Sanctamm C r u c u m súper predictis ut fertur inceptum, quavis dictus processus per partem dic torum reverendi abbatis Vall isdigne et conventus e iusdem peniais denegetur esse factus et quivis alius in predictis minus verídice, c u m honore loquendo. Et c u m ex predictis a.ppa.rea.t

predicta appel la t ionem esse nul·lam, tanquam a n u l l o [ ] interponitam et pectantem i n matèria et in forma, prout superius satis fuit d ic tum et allegatum, m a x i m e c u m predict i appellantes, faciendo dictam appel la t ionem contra dictas litteras et contenta i n eis que facte fuemnt s e c u n d u m dicta statutus et diffinitiones ordinis, sint ipso iure excomunicat i . Idcírco, dictus abbas Sanctarum C r u c u m , confidens de clementia d o m i n i nostri pape, ad q u e m extitit appel la tum causas superius expressatas, dicte appel lat ioni n o n deferet, i m m o eam reffutat et repellit. Et hanc respons ionem q u a m facit dat pro apostolis negativis et reffutatoriis dicto s indico appellanti , q u a m vuit inserí i n fine apellationis. Volentes n ich i lominus dictus abbas Sanctamm C r u c u m subinsertas litteras c u m dictis apostolis i n fine dicti instrumenti continuari per vos, notarium, et similiter pro apostolis negativis ac reffutatoris dictas litteras, concedens c u m dicta cèdula quòrum tenores sequntur sub hac forma:

Frater Andreas , D e i gratia abbas monasterii Sanctarum C r u c u m , ordinis cisterciensis, Terrachonensis diòcesis, venerabi l i in Christo fratri Ludovico , eadem gratia coabbati nostro monasteri i Vall isdigne, Valentine [diòcesis], salutem et s inceram in D o m i n o caritatem. Sicuti et bene credimus vos n o n latere. constitu-t ionibus et status sanctissimi d o m i n i nostri Benedictí, pape XII, cavetur expresse q u o d in singulis monasterii precticte ordinis per abbatem de saniori sui conventus consi l io bursarii deputantur quòrum unus principal is . existit, q u i s q u i d e m bursaríi

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33-74 65


omnes peccunias ipsorum monaster iorum u n d e c u m q u e pervenientes universaliter recipiunt et de dicti abbatis mandato ceteris officialibus et aliis distribuunt prout est opor tunum. Ceterum si propter al icuius monasterii seu loc i conventualis debita exsolvenda ve l a l iquid al iud q u o d e i d e m monasterio seu conventual i loco sit utilius acquiratur al iquid a l i enandum extiterit, peccunia que inde habebitur ad nullos usque q u a m i n acquisitione seu debi torum huiusmoclo convertatur, et si secus actum fuerit abbas monasterii ve l alius presidens conventual i loco pecunia h u i u s m o d i ad usus alios ut prefeitur convertens ve l conversioni h u i u s m o d i consentiens ab administratione sua per patrem abbatem ipsius deponatur. Ceterum vero m o n a c h i participes ve l consentientes inde i d i p s u m sint ad q u o d c u m q u e of f ic ium seu administrationem e iusdem ordinis inhabiles ipso facto, nec cluce peccunie dehent remanere in solius abbatis ac bursarii alicuius potestate, sed reponi in a l iquo securo loco sub [quatluor serraturis et cliversis clavibus, q u a r u m primera teneat abbas, secundant bursarius, tertiam prior claustralis et quartam alius monachus ipsius monasterii , cle q u o e idem monasterio v e l maiori parti e iusdem expediré videbitur conservandam. ítem, etiam quare ad Studium Parisiensis, q u o d ceteris p r e c i p u u m et fons o m n i u m studiorum existit, indistincte mittarur m o n a c h i s e c u n d u m n u m e r u m m o n a c h o r a m in monasteriis existentium vel vivere valent ium, qu is iqu idem m o n a c h i per abbates ac etiam de patris abbatis vel visitatoris et conventus propr i i ac sanioris partis e iusdem conventus consi l io mitti tenentur, magis tamen dociles yclonei, necnon et ad pref i c iendum clispositi et q u o d tali tempore transmittantur q u o d pr ima die octobris vel circa i n

Stuclio Parisiensi existant [ 1 autem mit tendorum vicletur sufficere, prout sequitur consideratis oneribus iam dicti ordinis et t empora l ium qualitate, scilicet, q u o d de quolibet monasterio cu iuscumque provintie seu generationis i n q u o sunt v e l erunt aut esse poteamt quadraginta m o n a c h i vel supra Parisius debent d u o mitti, et si secus egerint preffati abbates diversas penas, tam suspensionis, excomunicat ionis , deposit ionis q u a m àlias, incidunt et incurrunt. Verum c u m propter infirmitatem nostras satis notor iam causa visi tandi acl predic tum monaster ium Vall isdigne personaliter accedere n o n possimus, constito nobis n o n n u l l o i u m f idedignorum relatu q u o d vos, dictus abbas, in predictis omnibus et singulis estis negligens et remissus n o n verens predictas penas incurrere. Attento etiam q u o d universis et singulis abbatibus universi ordinis iniungitur q u o d predictas statuta et ordinationes observent et observari faciant sub pena deposit ionis eorum, pro tanto, tenore presentis, vobis , in virtute sancte obedientie et sub pena exomunicat ionis q u a m lapso termino canonico infrascripto nisi nostris mandatis h u i u s m o d i perveritis c u m effectu vos incurrere decernimus ipso facto, dic imus preec ipiendo mandantes vosque pr imo, secundo, tertio et peremptorie admonentes quatenus infra spatium triginta d i e r u m a presentatione presentis vobis f ienda in antea c o m putando rum, cle consi l io saniorum de c o n v e n i u vestri monasterii eligatis bursarium seu bursarios q u i omnes et quascumque peccunias dicti vestri monasterii u n d e c u m q u e provenientes recipiat seu recipiant, et eas fideliter custodiant et distribuant secunclun predic taa im statutorum et ordinat ionum, mentem, seriem atque formam. N e c n o n et i l los viginti septem mil le solidos quos exconcambio l o c o r u m Raçalany et de Rugat habuistis, i n a l iquo loco tuto sub quatuor serraturis custodiendos s e n d u n d u m q u o d in dictis diffinitioníbus seu status dicti d o m i n i Benedictí, pape XII, continetur,

66 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33-74


infra predic tum tempus reponere i l ico procuretis, premaxime c u m dicti viginti septem mille sol idi et omnes aliè peccunie vestri forsan corporis morte sicut sepe cont ingi v idemus articulo iminente possent abnegari de facili et amitti. N e c n o n hinc ad festum Beate Marie mensis augusti prox ime veniens elegeritis et miseritis duos cle vestro conventu magis dociles, ut prefertur, ad Studium Parisensis iamdictum, q u e m t e r m i n u m vobis ad predicta uno eclicto pro trino ac moni t ione canònica assignamus ut percatur laboribus et expensis. A l i o q u i n , lapso dicto termino et canònica monit ione , premissa culpa, mora vel negligentia vestris precedentibus in premissis, ultra àlias penas et censuras in nos iam latas et promulgaràs, in vos ex n u n c h ut ex tunch et econverso in his scriptis excomunicat ionis sententiam ferimus ac etiam promulgamus. D e presentatione vero presentis vobis fienda relationi stabimus portitoris.

D a t u m i n nostro predicto monasterio Sanctarum C r u c u m , vicesima die aprilis anno a Nativitate D o m i n i mi l les imo quadringentesimo secundo.

Tenor vero aliè secunde littere talis est:

Frater Andreas , D e i gratia abbas monasterii Sanctarum C r u c u m , ordinis cisterciensis, Terrachonensis 'diòcesis , venerabil ibus et clilectis pr ior i et conventui monasterii Vall isdigne, diòcesis Valentine, salutem et d i lec t ionem in D o m i n o sempiternas. Noverit is q u o d rationibus subannexis venerabi l i in Christo fratri L u d o v i c o , coabbati nostro predicti vestri monasterii , nostras ut sequitur fieri clecrevimus litteras sub hac forma: Frater Andreas , etcètera (fuit insertur totus tenor ut supra). V e r u m quare forsan prefatus noster coabbas in predictis posset difficere ve l a l iquo p r e d i c t o m m , licet n o n speremus de eo, volentes autem statuta et ordinationes prefati d o m i n i nostri pape Benedictí cle reformatione ordinis supradicti obsei-vare firmiter ut tenemur, vobis et cuilibet ves tmm i n virtute sancte obedientie et sub pena excomunicat ionis etiam infrascriptis dic imus i n prec ip iendo mandamus quatenus nisi vobis acl p l e n u m constiterit prefatum venerabi lem abbatem operis c u m effectu implevisse que superius continentur intra per nos sibi tempora assignata, e u n d e m abbatem excomunicatus habeatis et teneatis ac etiam vitetis, tamdiu et tanto tempore donech satisfactione premissa absolutionis beneff ic ium meruerit obtinere et a nobis alíucl receperitis in mandatis. Q u o d si forsan in predictis negligentes fueritis seu remissi, q u o d nullatenus oppinamur, lapsis sex diebus post efluxa tempora supraclicta, quos vobis ad hoc pro tribus moni t ionibus seu edictis peremptorie assignamus ut part ium pretatur laboribus et expensis in vos dic tum conventum interdicti et in quemlibet ves tmm singillatim excomunionis sententias ferimus his scriptis. D e presentatione vero presentis vobis f ienda relationi stabimus portitoris.

D a t u m in nostro predicto monasterio Sanctarum C m c u m , vicesima die aprilis anno a Nativitate D o m i n i mi l les imo quadringentesimo secundo.

Q u o s iquidem papiri quinterno pro apostolis et a p o s t o l o m m loco ut predicitur per d ic tum reverendum d o m i n u m abbatem tradito et concesso. protinus tam i d e m dominus abbas q u a m prefatus Bernardus Rul l , nominibus predictis, petierunt et requisiverunt contento in dicto quinterno aliis premissis inseri et adiungi et de omnibus et singulis supradictis e isdem et utrique eorum fieri et t r a d i ' p u b l i c a

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 1 ) 33-74 67

FERRAN GARCLA-OLIVER

instrumentum vel instrumenta tot quot per eos inde petita fuerint per me, d i c tum et infrascríptum notarium, presentibus testibus ul t imo supradictis.

Q u e fuemnt acta Barchinone, diebus, horis, loco et anno predictis, presente me, dicto et infrascripto notario, ac testibus supradictis ad premissa vocatis specialiter et assumptis.

Sig-[signe notariaL\-num Petri Iohannis Mart ini , auctoritate regia notarii p u b l i c i Barchinone, q u i premissis omnibus et singulis, tam per d ic tum d o m i n u m abbatem Sanctamm C r u c u m q u a m per d ic tum B e r n a r d u m R u l l , sic ut premittitur gestis una c u m prenominatis testibus requisitus interfuit eaque in han p u b l i c a m formam redigens in duobus pergamenis c u m a qua picea adiunctis seu cohadunitis , in p r i m o quòrum pergamenorum sunt L X P linee, q u a r u m pr ima incípit "Noverint univers i " , et finit "presentia"; et ult ima eiusdem pr imi pergameni l inea inc ip i "nul la" , et finit "quas"; et i n secundo pergameno sunt X L P l inee c u m ult ima imperfecta, pr ima q u a r u m incipit "misit", et finit "fuerunt"; et penúltima i n c i p i "tam idem" , et finit " inde petita"; ult ima vero l inea inperfecta dicti secundi pergameni inc ip i "fuerint", et finit "assumptis", scribi fecti et clausit. Constat autem de supraposito i n I X a l inea dicti secundi pergameni , u b i videtur "et tales sententie valeant et possint apparere".

9

1404, març, 3. Barcelona

Protesta de l'abat i monestir de Valldigna contra dues lletres admonitòries d'Andreu de Porta, abat de Santes Creus.

A H H , Clero, Valldigna, Bernardos, carpeta 3386, doc. núm. 15.

Noverint universi q u o d die lune tertía die marci i anno a Nativitate D o m i n i mi l les imo quadringentesimo quarto, in presentia mei , Franciscii de Minor isa , auctoritate regia notarii p u b l i c i infrascripti, et testium, videlicet, discreti v ir i Petri de Ponte, serenissimi regis A r a g o n u m scriptoris, ac religiosi fratris A n d r e e , m o n a c h i monasteri i Sanctamm C r u c u m , ordinis cisterciensis, ad hec specialiter vocatorum et rogatomm, constitutus coram reverendo in Christo patre d o m i n o Andre a , D e i gratia abbate dicti monasterii Sanctamm C r u c u m , in domibus quas d ic tum monaster ium habet in civitatis Barchinone, personaliter existentes discretus M i c h a e l Petri, notarius vil le Burriane, procurator et n o m i n e procuratorio reverendi in Christo

' patris d o m i n i Ludovic i , eadem gratia abbatis monasterii Beate Marie Val l isdigna, dicti ordinis, prout de eius procuratione constat q u o d a m p u b l i c o instrumento acto

' Valentie die vicessima tertia mensis februarii p r o x i m o preteriti, clauso per discretum Iacobum cle Sancto Vicenc io , notar ium p u b l i c u m Valentie, habens ad hec ab e o d e m d o m i n o abbate Vall isdigne speciale mandatum, prout in e o d e m instrumento latius continetur, n o m i n e procuratorio q u o supra, obtulit et presentavit e idem d o m i n o abbati monasterii Sanctamm C r u c u m ac per me, d ic tum insfrascriptum notarium, coram eo legi petiit et requissivit q u a d a m papir i cedulam scriptam et d u o publ ica instrumenta, quòrum tenoris per orclinem sic habentur:

68 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 3 3 - 7 4


C o r a m vobis , reverendo in Christo patre d o m i n o Andre a , D e i gratia monasterii Sanctarum C r u c u m , ordinis cisterciensis, abbate, M i c h a e l Petri, notarius, procurator reverendi in Christo patris d o m i n i L u d o v i c i , eadem gratia abbatis monasterii Beate Marie Vall isdigne, constitutus personaliter dicit et exposuit , presentibus notario et subscriptis testibus, q u o d ad sui principal is et ipsius n o m i n e q u o supra de n o v o pervenerit audient iam vos, vigore q u a r u n d a m statuti vocati Benedicta d o m i n i Benedictí, felicis recordationis pape d u o d e c i m , et cliffinitionis seu di f f in i t ionum generalis capitul i ordinis antedicti, intendere seu velle procedere aut procedí facere a d excomunica t ionem seu pr ivat ionem dicti sui principal is ab ipsius abbatia v e l dignitate tanquam negligentis, dessidis ac etiam pertinacis, maxime vigore clausule cliffinitionis ill ius i n qua et per q u a m n o n u l l i abbates n o m i n a t i m per i amdic tum capi tu lum sunt deponi t i et consimil is eorudem, de q u o val idissime admíratur et ne m i r u m c u m sciat vos fore certum pretactas statutum et diffinitiones s u u m n o n tangere seu comprehendere pr inc ipa lem q u i nullatur extitit negligens, pertinax, culpabi l is sive deses i n eligend.o et mittendo monacos ad s tudium iuxta ipsius diff init ionis et statuti seriem et tenorem, propter que n o n crèdit vos velle talia intemptare, m a x i m e attento q u o d estis religiosus cuius principali ter interest n u l l u m debere iniuste difamaré, prexamine sapientis q u i scit q u o d si labatur in l inga in morte ipsius infanabilis erit casus talis e u m n o n considerat verba salmiste dicentis d i x i "custodiam vias meas ut n o n d e l i n q u a m i n l inga mea", et sapientis verba " q u i custodit os s u u m custodit a n i m a m suam" q u i autem inconsiderate loquitur senciet mala nec talis bene se considerat si ea que alteri imponi t de ipsos verifficari valeant sive possint, et tunc culpa redarguit i p s u m et potest dic i contra i p s u m q u o d q u i d a m philosofus i n q u i d q u i notat i n n o x i u m sterilis est et argüit insontem merito n o n creditur insons n a m unde reus se r e u m noviter i l lud acerbe obicit . U n d e si que ad audi tum dicti sui principalis pervenerant vera sunt et vos estis aliquotiens i n dic tum s u u m p r i n c i p a l e m eo m o d o quo premittitur processurus intimans vobis dictus M i c h a e l Petri, n o m i n e premisso, q u o d c u m eius principal is tanquam filius obedientie et literatus ac circa b o n u m statutum et regimine sui monasterii v ig i l assidue ac attenta fuerit et sit i n omnibus contentis in statuto et dif init ionibus diligens, movens continue et instans monachos per i p s u m electos q u o d irent ad s tudium antequam suí monasteri sttidentes Parisius advenirent, propter que et àlias dictus abbas V a l l i s d i a n e est aput D e u m et homines excusatus et per consequens n o n est de nominatis i n dif init ione nec de e o r u m consimil ibus potest d ic i Et sic nullatis potestis procedere aut procedí facere contra e u m et si processistis i n a l iquo requirit vos quatenus incontinenti desistatis et i l l u d protinus revocetis acl statum pris t inum reducendo Et nisi feciritis ex quo vobis constitis sitis i n excusabilis D e o vestre conscientie et h o m i n i b u s si forsam p r o intemptando talia sinistrum a l i q u o d evenerit aut dampna inde secuta fuerint vobis aut dicto vestro monasterio Et q u o d dictus dominus abbas Vall isdiane sit ab ipsis dampnis et malis inmunis innocens et totaliter excusatus protestans dictus M i c h a e l Petri n o m i n e premisso contra vos et bona vestra de omnibus dampnis interesse missionibus scandeiis ac expensis que et quas memora tum eis pr inc ipa lem facere, sustinere aut pati continent si feceritis instaveritis fieri v e l atemptari aut procedí feceritis contra, e u m previa ratione, et q u o d o m n i a supradicta a vobis et vestris bonisque habere possit et recuperaré

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 3 3 - 7 4 69


a bonis etiam vestri monasterii prelibati , et per iamclictis possit vos convenire coram Súmmum Pontifice seu alio conveniente iudice vel persona eo m o d o quo clebeat suis loco et tempore oportunis, requeriquirens [sic] p u b l i c u m instrumentum sibi fieri, n o m i n e q u o supra, ad h a b e n d u m memòria in futurum, et ad dicti sui principalis excusationem et di l igentiam hostendendas facít ficlem de instrumentis publ ic is que sequitur:

Noviter universi q u o d nos, frater Iohannes de M o r m u n d o , sacre theologie proffessor, et Petrus de Bonaval le , m o n a s t e r i o m m cisterciensis ordinis, Lingonensis et Viennensis cliocesum, abbates o m n i u m et s ingulorum monester iorum utriusque sexus predicti ordinis in tot c lominio serenissimi ' principis d o m i n i regis A r a g o n u m ubilibet consistentium refformatores per generalem capi tulum ipsius ordinis et in ipsius capituli potestate plenària deputati , considerantes animis compatientibus lamentabi lem desolat ionem q u a m i n ecclesie materialis et ecleficiorum concussione diebus istis horibi l is terremotus intulit monasterio Vall isdigne, i p s u m monasterium hac vice duximus a reformationis onere supportandi . Et súper hoc d ic tum abbatem et conventum ipsius loc i auctoritate prefati capituli generalis haberi v o l u m u s et per presentes decernímus excusatos.

D a t u m Valentie sub contrasigillis nostris, anno a Nativitate D o m i n i mi l les imo trecentesimo nonages imo septimo die vices ima quarta mensis februarii .

In nomine D o m i n i nostri Ihesuchristi a quo et per q u e m premaxime ipsius esponte dilectissime sacrosancte regimen ecclesie ordinatur. Noviter universi q u o d anno a Nativitate D o m i n i mi l les imo quadringentesimo quarto, die clecimaseptima mensis febraarii intitulata, reverendus in Christo pater frater Ludovicus , D e i gratia abbas monasterii Beate Marie Vall isdigne, ordinis cisterciensis, convocus ad capi tulum sono campane, ut moris est, omnes monachos dicti monasterii , videlicet, fratrem Ber th o lomeum Sunyer, pr iorem, fratrem Sanxium Garcés, fratrem R a y m u n d u m Torres, maioralem de Cinyent, fratrem B e r t h o l o m e u m Gavà, fratrem B e r n a r d u m Badia , hostiarium, fratrem Iacobum Serra, maiora lem cle Maçalalí, fratrem M a t h e u m Çariba, fratrem Laurentium Ayçoli, fratrem Petrum Luna, sacristam, fratrem A n t h o n i u m Miralles, fratrem G u i l l e l m u m Mir, forner ium, fratrem Mathiam Raymundi , bursarium et v icar ium perpetuum loc i clel Ràfal, fratrem M i c h a e l e m Sancii, cel lererium m i n o r e m , fratrem Rafaelem Çavila, fratrem V i n c e n c i u m Rogals, fratrem Petrum Çolivella, fratrem N i c h o l a u m Pina , fratrem Franciscum Sànxez, fratrem Iohannem Th ome, fratrem Iohannem Maynar, subcantorem, fratrem Iacobum Campos , fratrem Iohannem Cubelles , fratrem D o m i n i c u m A r n a l d i , fratremm Iohannem Cer io l et fratrem Iacobum Pérez, quibus congregatis i n capitulo ut preffeitur, et convocato meque presente subinserto notario, verba explicuit que secuntur vel eis s imil ia : Credo vos fore certos ordinationis seu statuti vocati Benedicta , felicis recordationis pape Benedictí duode c imi , per q u a m quisque abbas et monaster ium m o n a c o r u m a l b o r u m astringitur acl tenendum i n Studio Parisiensis certos monachos pro s tudendo iuxta sui abbatie et monasterii facultates. Vosque recordari q u o m o d o in meis novis ingressum et adventu abbatie et monasterii prelibatis invenisse nostrum monester ium tenuisse u n o anno in memorato studio duos monachos studentes, videlicet, fratrem Raymttnclum Çanou et fratrem Petrum

7 0 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33-74


Valls. Et volens, ut convenit obedientie f i l io, statuto apostol ico et generalis capituli prenotati ordinis obedire statuti, dictos studentes debere duobus annis ad huc in supradicto remanere. Et ante regressum e o r u m ab ipso studio ad monester ium elegisse alios duos, videlicet, fratrem M a t h i a m Raymunclum et fratrem Petrum Albert, monachos dicti monasterii , tanquam magis idoneos ituros ad sepetactum studium prèvia ratione, regressisque ípsís duobus primis studentibus monachis ab studio instasse d ic tum fratrem M a t h i a m Raymuncli ac ipsi mandasse in virtute sancte obedientie qutenus incontinenti acl p r e n o m i n a t u m studium deberet accedere, quo facto dictus frater Mathias R a y m u n d i pro se ac eius socio me instantissime suppl ica-vit ut antequm Parissius accederent permiterem eos audire duobus annis logicam per q u a m abiliores possent effici ad sacram paginant consequendam, quibus su-pl icat ionibus tanquam iustis ac evidenter rationaïibus inclinatus habui eis accesum sepedicte stuclii ad b i e n i u m prorogare. Q u o m e d i o tempore durante accidit in partibus diòcesis Valentie, maxime' i n hac valle, ingens et terribili terremotum o b q u e m omnia dicti nostri monasterii maiora edifficia pretacte vallis hostitia corruere, quibus instauranclis ac redificandis oportuit mee ac vos vacaré nostrumque monaster ium n o n s o l u m propter ipsa sed etiam propter lites plurimas inter ipsum, ex una, et n o b i l e m Petrum de Monteaccuto, ex altera parte, civitatis Xative et alios, duttas magnis spensis et sumptibus onerare que i n tantum c u m u l u m ascenclerunt q u o d n o n fuit decens nec conveniens emittere dictos monachos acl s tudium supradictum. Et elapsis ac completis omnibus supradictis, c u m ipse voluíssem mittere ac m o n u e r i m dictos monachos ire acl s tudium et paratis congment ibus ipsis fratríbus pro eorum necessitatibus tam in studio q u a m in via , pater memorati fratris Mathie R a y m u n d i sublatus extitit acl humanis dimittens e idem curam, onus et regimen f i l i o m m ac o m n i u m b o n o r u m suorum, propter que utriusque mit tendorum íter extitit inpedi tum. Et c u m frater Mathias predictus a me arrepiendi iter c u m fratre Petro Çolivella, eius collega, instantissime cogeretur. Et ipse renuisset dicens se n o n posse nec velle dimittere curam, onus nec regimen fratrum a patre relictum, suplicans ne ad hoc cogeretur quia ante deserteret n o n s o l u m studium sed etiam monasterium, querendo alius u b i posset comorari aliter q u a m rel inquere precamina sui patris. Cernesque supradictum Petram Çolivella foi"e in etate tali in qua tunc n o n erat securum i p s u m extra miti monasterium, et n o n essent tunc nec ad pressens in monasterio aliquis tam abilis adque decens sint ipse Petrus Çolivella qui velit aut possit sirca scientia laboraré. Idcirco, presentibus omnibus monachis in capitulo congregatis ac notario subcontento, sub virtute sancte obedientie, m a n d o dicto fratre Petro Çolivella, presenti , insconpectu o m n i u m i n capitulo existenti q u o d paret se ire ad premissum studium, offerens me presto erga i p s u m et ipsi facere ac inpendere

ordinat ionem v e l statutum tenear et ultra plus. Q u i b u s omnibus gestis sicut premittitur. presentibus c o n v e n i u prelibato notarioque subscripto, dictus dominus abbas interrogavit sepetactos fratres M a t h i a m R a y m u n d i et Petrum Çolivella, monachos qui supra, sub virtute iuramenti per eos acl sancta quatuor D e i Evangelia prestitit si ipse dominus abbas preceperat eis moltociens in virtute sancte obedientie quatenus irent ad memoratum studium et si m o v i n o n eundi fuit o b eius des idiam negligentiam pert inaciam sive cu lpam q u i respond entès sub virtute iuramenti premissi dixerunt videlicet frater Mathias Raymuncli q u o d

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33-74 7 1

F E R R A N G A R C I A - O U V E R

ipse sepessime fuerat monitus per d ic tum d o m i n u m abbatem ire ad studium et culpa n o n eundi fuit sui ipsius et n o n abbatis c u m se obtulerit sepe dare necessària Ut prefeertur, et prenominatus frater Petrus Çolivella inquit se aliquotiens instatum et mandatum ire ad s tudium et n o n eundi causa vel desídia fuit sua et nullatenus fuit d o m i n i abbatis sed tamen sui mora vel desídia n o n tantum fuerat propter ea que superius enarrantur sed cupiens ire usque Avin ionis in comitiva d o m i n i abbatis, q u i i l lud iturus erat et est c u m d o m i n o cardinali ut sibi relatum extitit et ab inde acl sui s tudium processurus. Q u i b u s ut precontinetur dictis ac responsis omnes monachi existentes ad huc in capitulo, concorditer unanimiter et nemine discrepante dixerunt omnia et singula supratacta fore ita vere insecuta et acta, prout scribitur et superius explicantur, de quibus omnibus antedictus dominus abbas requisivit s ibi fieri p u b l i c u m instumentum per me, subscriptum notarium, ad abendam rei memòria in futurum.

Q u e acta fuemnt loco, die et anno declaratis, presentibus testibus ad premissa vocatis Bar tholomeo Lòpiz, magisto operis vi l le , cive Xative, et lohanne Egidi i , in Val ledigna comorante.

Sig-Wgm notaríall-num mei R a y m u n d i Agualada , auctoritate regia notarii p u b l i c i per totam terram et dominat ionem illustrissimi d o m i n i regis A r a g o n u m , q u i predictis omnibus et singulis una c u m prenominatis testibus presens fui eaque scribi feci, c u m supraposito in linea tertia, ubi dicitur "Torres", clausique loco, die et anno antedictis.

Q u i b u s q u i d e m papir i , cèdula et instrumentis per dic tum Michae lem Petri, n o m i n e procuratorio qtio supra, dicto d o m i n o abbati Sanctarum C r u c u m presentatis ac dicta papir i cèdula per me, d ic tum notarium, de verbo ad v e r b u m coram dicto d o m i n o abbate lecta et publicata et habitis dictis duobus instrumentis per dic tum d o m i n u m abbatem Sanctamm C r u c u m pro Iectis, ídem dominus abbas petiit c o p i a m de predictis sibi presentatis, dicens quocl predicta n o n habebat pro sibi presentatis d o n e c h de eisdem copia sibi dradita fuisset per me, notarium infrascríptum, de quibus omnibus et singulis supradictis dictus Michae l Petri, nomine quo supra, petiit s ibi dari et tradi p u b l i c u m seu publ ica instrumenta per me, notar ium supradictum.

Post hec, die manis quarta die mensis marcii anno a Nativitate D o m i n i mi l les imo quadringentesimo quarto predicto, fuit dradita copia dicto reverendo d o m i n o abbate de preinsertis papir i cèdula et instrumentis per me, notario supra et in infrascríptum, presentibus testibus fratre Petro A n d r e a , monacho dicti monasterii Sanctarum C r u c u m , Raymuncli Vanrel l i et A n t h o n i o Puig , scolare, ac P h i l i p o de O c i n a , scriptore, c ivibus Barchinone.

Subsequenter vero eadem die et presentibus prox ime dictis testibus, dictus reverendus dominus abbas, responclendo predicti protestationi, tradidit michi , dicto notario, q u a m d a m papir i cedulam scriptam tenoris sequentis:

Protestationi facte abbati monasterii Sanctamm C r u c u m per procuratorem abbatis Vall isdigne, respondet dictus abbas negancio primitus omnia et singula in dicta protestatione contenta in quantum faciunt vel facere videntur contra predictum abbatem Sanctarum C r u c u m , et dicit quo miratur cle dicta protestatione et contentis in ea c u m n u l l l u m sorciantur effectum, n a m dictus abbas Sanctamm C m c u m me-

7 2 S A N T E S C R E U S (20(14) 33-74


rus executor est et s e c u n d u m Benedic tam ipso facto dictus abbas Vall isdigne est excomunicatus n o n mittendo scolares Parisius sicut i n dicta Benedicta continetur, et etiam est excomunicatus per di f f ini t ionem noviter edictam in capitulo generalis anno D o m i n i mi l les imo quadringentesimo, de qua diffinitione sigillata c u m sigillo pendent i dictus abbas Sanctarum C r u c u m facit p r o m t a m f idem ostendendo i l lam ad o c c u l u m dicto procuratori et eam legi fecit per h o n o r a b i l e m Petrum de Ponte coram dicto procuratore et notario infrascripto, et per dictam di f f in i t ionem n o n s o l u m dictus abbas est excomunicatus et supensus, y m o , q u o d peius est, remotus ab o m n i administratione spirituali et temporal i requisitus faciendo et ven iendo contra eam sicut est i n nostro casu. N e c obstat instrumentum p r o d u c t u m per d ic tum procuratorem Vallesdigne, i n quo instrumento continetur q u o d ipse in suo monasterio n o n invenit monachos sufficientes a mit tendum in Sttidio Parisiensis, de q u o dictus abbas debet habere m a x i m a m v e r e c u n d i a m talia aff irmando, maxime c u m contrar ium probabitur suo loco et tempore coram iudice compatenti [sic]. Et posito, sed n o n concesso, q u o d sic esset sicut in dicto instrumento continetur, q u o d expresse denegatur recte possumus respondere q u o d ista excusatio est ad excussandas excusationes i n peccatis, c u m tuch [sic] dictus abbas Vall isdigne n o n potest habere excusatione nec habuit p o s q u a m n o n missit Parisius a d minus bur-sas duplicatas sicut i n dicta Benedicta et diffinitiones continetur. Quare dictus abbas Sanctarum C r u c u m protestatur de o m n i b u s dampnis et expensis iam factis et f ien-dis prèvia ratione et illas intendit recuperaré de bonis monasterii Vall isdigne, c u m iniuria facta nunt io iurato abbati monasterii Sanctarum C r u c u m , q u a m in iur iam fecit dictus abbas Vall isdigne aufferendo per v i m et v io lent iam dicto nuntio iurato l iteram q u a m dictus abbas Sanctarum C r u c u m mitebat pr ior i et conventui Val l isdigne. Et dictus abbas Vall isdigne minatus fuit fortiter dicto nuntio nec volui t reddere dictam literam s e c u n d u m q u o d hec et alia multa i n dicto processu continetur. Requirens dictus abbas Sanctamm C r u c u m istam respons ionem in fine dicte protestationis per vos notar ium et cetera

Post hec die mercuri i , intitulata quinta die marc i i a n n o prox ime dicto, i n presentia mei , Francisci i de Minor i sa , notar ium infrascriptum, in presentia etiam Iacobi Vi lardel l i , sutoris, et Iohannis Porta, c i v i u m Barchinona, testium ad hec a s u m p t o m m specialiter et vocatorum, constitutus coram dicto reverendo d o m i n o abbate personaliter dictus discretus M i c h a e l Petri et n o m i n e procuratorio predicto presentavit et per me, d i c tum notarium, publ i ce legi requissivit et fecit dicto reverendo d o m i n o abbati q u a n d a m papir i cedulam scriptam reponsíonem preinserta cedulle et alia in se cont inentem tenoris sequentis:

Repl icando seu satisfaciendo responsioni v i r i dicti reverendi d o m i n i abbatis Sanctamm C r u c u m , dictus M i c h a e l Petri, n o m i n e q u o supra, dicit q u o d suus principalis n o n fuit nec est excomunicatus, attento effectu ipsius Benedicte qua habetur q u o d in mittendis scolaribus ad s tudium onera monasterii debent semper considerari . Et quia dictus abbas monasterii Vall isdigne màxima necessitate cohattus habuit facere et sustinere diversars [sic] expensas et sumptus q u a m plurimos, tam i n reparatione dicti sui monasterii propter terremotus quasi totaliter destmcti q u a m etiam in sustentatíone m o n c h o r u m dicti monasterii Vall isdigne et a l iorum o n e r u m sibi incumbe incumbent ium, et per consequens si bursam nec d u p l u m

SANTES CREUS (2004) 33-74 73


ad s tudium n o n transmisit est rationabiliter scusatus. Et minus etiam est excomunicatus et adeliti sui monasterii administratione remotus per dictam di f in i t ionem c u m eius tenor totaliter se referat acl effectum dicte Benedicte, ideo dic tum d o m i n u m abbatem Vall isdigne minime tangit seu comprehenclit c u m ipse n o n sit denominatus in dicta dif init ione nec eorum consimil ibus ut apparet per protestationem et instrumenta per dictum Michae lem Petri desuper proclucta. Et absit q u o d nuntio vestri dicti d o m i n i abbatis monasterii Sanctarum C r u c u m fuerit aliqualiter iniuratus dictus dominus abbas monasterii Vall isdigne nec aliquis alius pro eo. Quare dictus Michael Petri, dicto nomine , negando expresse o m n i a contenta in responsione vestra predicta i n quantum faciunt contra dictum pr inc ipa lem s u u m protestatur contra vos, d ic tum d o m i n u m abbatem Sanctarum C r u c u m , et d ic tum vestrum monaster ium de omnibus dampnis et cetera ut supra iam fuit protestatus. Requirens hec inserí et continuari in fine dicte responsionis ac sibi nomine quo supra fieri et dradi p u b l i c u m instrumentum per vos, notarium supra et infrascriptum.

Qtia papir i cèdula dicto reverencio d o m i n o abbate presentata et per me, dic tum notarium, coram ipso lecta, dictus dominus abbas respondenclo predictis clixit verbo q u o d stabat et perseverabat in responsione per i p s u m superius facta, cle quibus omnibus et singulis supradictis iclem Michael petiit sibi, i am dicto nomine et dicto pr inc ipal i suo, fieri et tradi p u b l i c u m instrumentum seu publ ica instrumenta per me, notarium supra et infrascriptum.

Acta fuerunt hec anno, diebus, mense et loco predictis, presentibus testibus superius nominatis .

Sig-ísigne notariaíl-num m e i Francisci de Minor isa , auctoritate regia notarii publ i c i Barchinone, q u i predictis interfui eaque scribi, feci et clausi, c u m literis suprapositis in lineis X V I P , u b i dicitur "vestro", et in X X a , u b i legitur "et in ipsius", et in X X X V I 3 , u b i dicitur "parte", et in quinquagesima pr ima, u b i dicitur "dic tum", et in quinquagesima nona , u b i dicitur "productum" , et c u m literis rasis et emendatis in l inea sexagesima, u b i dicitur "respondere".

74 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 33 -74

S A N T E S C R E U S (200-1) 7 5 - 8 2

Conflictes entorn de l'ús de l'aigua a l a Catalunya Nova

C A R O L I N A B A T E T C O M P A N Y

Malgrat que els nombrosos conflictes generats entorn cle l'ús cle l 'aigua a les terres de l 'anomenada Catalunya N o v a són coneguts i , en més d 'un cas, han estat estudiats, n o conec que s'hagi plantejat una explicació plausible al perquè cle la seva assiduïtat, sobreentenent que la quantia dels plets conservats i l'existència de litigis perpetuats al l larg dels segles tenen el seu or igen en trets de la naturalesa física d'aquests indrets que n o necessiten ser explicats J tanmateix, si h o m s'aparta una mica de la literalitat dels textos jurídics generats per aquests conflictes, cle seguida s'adona que al seu darrere, amagats en tradicions d'ús aparentment inexplicables , h i ha determinats contextos històrics i opcions tecnològiques que i m p l i q u e n , alhora, determinades estratègies organitzatives i de gestió, que d o n e n sentit a cada u n dels conflictes.

Empraré al llarg d'aquest text el terme Catalunya N o v a en u n sentit ben estricte, referit únicament a les terres que fins a mitjan segle xn van pertànyer a a l -Andalus , essent aquest l'únic tret històric comú entre elles que es v o l destacar i sense que això i m p l i q u i altres apriorismes o trets específics també comuns .

H i ha dos elements que caracteritzen l 'hidraulisme que es practica en aquestes terres després de la conquesta feudal . E n primer l loc, es tracta d 'un hidraulisme amb dualitat de funcions, és a dir, u n hidraulisme o n , al costat de l d o m i n i de la mòlta, la irrigació també constitueix u n mitjà per assegurar el nivel l de rendes. És u n hidraulisme, doncs, que no redueix la irrigació al petit hort de l moliner, format al meandre a través del qual guanya -alçada la sèquia que proveeix d'aigua el salt del molí, veritable raó de ser del sistema hidràulic, sinó que rega grans extensions cle terra, sovint amb una infraestructura molt f lexible (que n o rudimentària), moltes vegades de fang, amb l'objectiu d'assegurar les collites de cereals i de v inya que consti tueixen la base de l ' economia senyorial . E n aquest sentit es tracta d'una irrigació sovint incentivada pels senyors eminents de les terres, que es permeten de censar les terres regades amb uns censos més alts que les que graven el secà. 1

1. A . J. FOREY, "Notes on irrigation in noilh-eastern Spain during rhe 12th and 13th centúries". Anuario de Estudiós Medievales", 17. Barcelona. 1987, 119-132.

C A R O L I N A B A T E T

Respecte dels mecanismes hidràulics heretats del període andalusí, la pràctica d'aquest hidraulisme dual ha comportat modif icacions en els sistemes hidràulics constants i sovint l'aplicació de solucions específiques, que v a n des del trasllat al f inal del sistema de les àrees de reg (supeditant-les, per tant, a les necessitats dels torns de mòlta) a la distribució desigual dels torns de reg o, fins i tot, a la construcció d'alguns forats a la bassa del molí que, en obrir-se, permet de treure'n aigua per poder regar les terres de més avall sense que simultàniament el molí hagi de girar les seves moles. Són les boixaneres de Ciutadil la , al Corb , o les de Santes Creus, al Gaià. 2

L'altra característica de l 'hidraulisme feudal en terres d'al-Andalus és la conflictivitat que l 'envolta. Efectivament, h o deia al pr inc ip i , es coneix una gran quantitat de plets, de conflictes — a l g u n s encara resten per resoldre—, de controvèrsies, entorn dels usos de l 'aigua a la Catalunya N o v a .

Es tracta en la majoria dels casos de conflictes nous, que no tenen res a veure amb els conflictes entre comunitats camperoles que compart ien u n mateix sistema hidràulic i que, normalment, es resol ien amb pactes i cànons consuetudinaris que rarament s 'escrivien. 3 Els conflictes de l 'hidraulisme feudal, en canvi , generen una legislació i fins una jurisprudència específica. 4 Els p o d e m agrupar en quatre tipus de conflictes diferents.

H i ha, en pr imer l loc, els conflictes derivats de la confrontació entre el reg i la mol iner ia . Es tracta de conflictes que provenen directament de l'existència de la dualitat de funcions a què e m referia anteriorment i es resolen de forma diferent a cada l loc, moltes vegades, d 'acord amb la ubicació de cada u n dels elements tecnològics (molí, rescloses, sèquies, partidors, etc.) en el conjunt del sistema hidràulic i de les formes de possessió i gestió del mateix sistema.

U n exemple d ' u n conflicte d'aquest tipus el trobem a la vi la de Guimerà, a la riba del riu Corb , o n desprès de la conquesta feudal es construeixen dos mol ins nous, u n a la meitat del recorregut de la sèquia de l molí de la V i l a i l'altre al final de la sèquia del rec dels Alamanys , obligant-la a allargar el seu recorregut. La construcció d'aquests mol ins força el trasllat de les zones principals de reg al final del sistema, sobretot al rec de Sant Pere, i a redistribuir els torns de reg. E l resultat és descrit d'aquesta manera a la documentació m o d e r n a : El senyor, propietari de l 'aigua que s'agafa a la peixera de l r iu Corb i del Seniol , és e l que té pr imer el dret d'ús d'aquesta aigua, i pot fer tantes peixeres c o m l i plagui a partir de l Seniol i "prendre els dos braços de l 'aigua per als seus mol ins" . E n aquesta

2. C. BATET, Vaigua conquerida. Hidraulisme feudal en terres de conquesta: alguns exemples de la Catalunya Nova i de Mallorca, tesi doctoral inèdita, UAB, Bellaterra, 2 0 0 1 , 172 ; T . VIRGIU, "La infrastructura hidràulica de la Conca del Gaià mitjà segle xn segons el 'Llibre Blanc' de Santes Creus", Universitas tarraconerisis. 1985 -1986 , 2 1 5 - 2 2 6 .

3. M . BARCELÓ, El agua que no duerme. Fundamentos de la arqueologia hidràulica andalusí. Granada, 1996 .

4. I.-R CUVUUER, "L'irrigation dans la Catalogne medievale et moderne", Mélanges de la Casa de Velàzquez, X X , 1984, 145-187; J . LAUNDE. La consíderacíón jurídica de las aguas en el derecho medieval hispànico, 1968; F. J. TEIRA, El regimen jurídico de aguas en el Llano de Lérida (ss. xn-xvwj; Barcelona, 1977 .

76 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 5 - 8 2

CONFLICTES ENTORN DE L'ÚS DE L'AIGUA A LA CATALUNYA NOVA

part de l sistema s'estableix que "els particulars de la vi la només p o d e n regar dos dies a la setmana, ço es el di l luns i el divendres" . E n canvi , l 'aigua que cau de la peixera dels mol ins de l senyor, que aquest n o pot recollir, i la que neix sota la peixera que dóna l loc al rec dels Alamanys , és d'ús de la Universitat. D'aquesta aigua se n'encarreguen els mostassafs de la v i la i la comparte ixen per a regar el senyor i els altres usuaris, tot i que el senyor sempre és el pr imer a poder-la utilitzar, de manera que, de fet, els mostassafs només ordenen la distribució de l 'aigua "quan el senyor n o rega o n o v o l regar". Finalment, de la vi la en avall l 'aigua es reparteix per recs, cada dia de la setmana l i toca a u n rec, essent "l'ús i empr iu de dita aigua de dita Universitat per compartir dita aigua entre els dits particulars". s E n aquest cas, la capacitat d ' imposar condic ions en les formes de reg i , particularment, de reduir a dos dies a la setmana l'ús de l 'aigua per al reg en aquelles sèquies en què el senyor h i té mol ins , es basa en dues premisses inseparables i complementàries: el d o m i n i senyorial de les aigües, materialitzat —fet e f e c t i u — en el control de la captació pr inc ipa l de l sistema, i la situació preeminent dels mol ins en el disseny del sistema hidràulic.

E n altres casos, en canvi , ha estat la Universitat — h e r e v a de la comunitat de v e ï n s — q u i ha controlat la capçalera del sistema i així ha gaudit de mil lors condic ions per imposar els seus criteris. A Castelló de Farfanya, per exemple , c o m que la resclosa pr inc ipal de l sistema hidràulic es troba a la partida cle la torre dels Olms , en mans de la Universitat, aquesta imposa el seu sistema de torns temporals als caporals cistercencs de la granja de Torredà, emplaçada a les acaballes del sistema, i en la resolució de l conflicte que va enfrontar els uns amb els altres s'especifica que els monjos "non molent ipsos molinos donec nos babuimus rigatum".6 Si b é originalment aquests conflictes entre el reg i la mol iner ia p o d e n tenir u n cert contingut vertical, en el sentit que les defensores de l 'aigua per al reg són les comunitats vilatanes que ostenten la gestió comunitària dels sistemes construïts per a regar, el cert és que existeix una estreta relació entre el control de la gestió d'aquests sistemes i els processos d'oligarquització que es p r o d u e i x e n en aquestes mateixes comunitats vilatanes al llarg de la baixa edat mitjana, processos que obl iguen a matisar moltíssim el contingut vertical que inicialment p o d i e n tenir els conflictes.

U n segon tipus de conflictes apareix entorn dels problemes suscitats per la necessitat de coordinar el funcionament d'uns sistemes dissenyats per a ser utilitzats de forma comunitària. El control sobre la capçalera de l sistema i les competències que exerceix p e l que fa a la distribució dels torns de reg atorguen a la Universitat cle Castelló de Farfanya autoritat per a intervenir, fins i tot, en la forma amb què usen l 'aigua els monjos de Torredà, situats al capdaval l del sistema. Els conflictes entre els uns i els altres v a n ser constants des de l moment que el monestir de Santa Mar ia de Poblet va adquirir el l loc de Torredà i va constituir, gràcies a diverses compres i donacions, u n extens d o m i n i a l 'entorn d'aquest predi ,

5. J . LLORT, USOS i costums de la vila de Guimerà, 19S5, 35-36 . 6. M i Històric Comarcal de Balaguer, Pergamins Diversos, 1, 1155.

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 5 - 8 2 77

C A R O L I N A B A T H T

presumiblement u n antic assentament andalusí si es jutja per la precocitat amb què apareix a les escriptures feudals, que inc lou , entre d'altres, la torre d'Ores, les Torres Beces, la torre d'Elges i la torre de Roclell. E n la donació que A r n a u d'Artesa i R a i m o n d 'Anya fan al monestir del l loc de Torredà, entre el 1159 i el 1163, ja s'hi i n c l o u u n molí. B e n p o c després, el 1169, quan Ponç cle Cabrera conf irma la donació al monestir, especifica que els monjos poclen utilitzar l 'aigua que baixa des de la Torre dels O l m s fins a Torredà u n dia i una nit a la setmana. Però el conflicte sorgeix q u a n els frares, n o contents amb aquesta atribució, reclamen la "propietat" de l 'aigua del Farfanya i el 1171 " c o m p r e n " aquesta "propietat" al vescomte per 100 morabatins, sense parar compte en quines són les condic ions que regeixen l'ús de l 'aigua al Farfanya.

Aquest desconeixement queda palès en la sentència arbitral proferida pel bisbe d 'Urgel l i els jutges del comtat el 1336. D'entrada, q u a n els monjos reclamen per a ells el d o m i n i de l 'aigua del Farfanya, el síndic de la Universitat els respon que l 'aigua no els pertany, ni a ells n i a ningú, i que únicament se'n pot regular 1 us. A continuació la sentència estableix que els monjos tenen dret a utilitzar l 'aigua des de la Torre dels Olms , per qualsevol sèquia i sense impediment de la Universitat, només "del matí del d iumenge fins a enforcar-se", reduint a la meitat, de facto, la durada del torn dels monjos. I per acabar també estableix una sèrie d' indicacions respecte del funcionament del sistema hidràulic i el manteniment de la seva mecànica, específicament respecte al funcionament dels partidors (les cadiretes) de les sèquies i de les basses dels mol ins , impedint que s'hi guardi aigua estancada, i l 'ordre de neteja de les sèquies. 7 Tota una sèrie de prescripcions que p r o v e n que la Universitat de Castelló assumia la direcció de la gestió del sistema hidràulic tant en el tram que pertanyia a la vi la c o m en el tram que restava sota la jurisdicció dels monjos, més enllà del repartiment de dominis i la fixació de termes efectuat amb la conquesta feudal, perquè el mateix funcionament del sistema, de fet, h o imposava d'aquesta manera.

Existeixen, efectivament, força conflictes que es deuen a la incongruència entre la lògica dels sistemes hidràulics i els límits politicojuriscliccionals que imposa la conquesta. L 'exemple que he exposat fins aquí respecte de Castelló de Farfanya i el l loc cle Torredà també serveix per il·lustrar aquest punt, subjacent a molts dels conflictes entorn de l 'hidraulisme feudal en terres d 'al -Andalus. C o m que en el moment cle procedir al repartiment cle les terres, els límits entre jurisdiccions, entre dominis , n o v a n tenir en compte les característiques dels sistemes hidràulics colonitzats, sinó que únicament v a n efectuar-se d 'acord amb la distribució dels assentaments humans, a l 'hora de procedir a la posada en marxa sovint es va evidenciar que la lògica del repartiment n o havia respectat la lògica del funcionament del sistema hidràulic i això també va generar força conflictes. A Ciutadil la , per exemple , Gispert de Guimerà, senyor de Ciutadil la , l 'any 1346 va haver de signar u n acord amb els p r o h o m s de Nalec per a resoldre el conflicte que de feia temps enfrontava els habitants dels dos pobles "per raó de l 'aigua

7. Arxiu de ia Corona d'Aragó, Cancelleria, Castelló cle Farfanya, 382.

78 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 S - S 2

C O N F L I C T E S E N T O R N D E L ' Ú S D E L ' A I G U A A L A C A T A L U N Y A N O V A

que los de Nalec prenen en lo terme de Ciutadil la ' , perquè la resclosa principal cle la sèquia que regava les terres de Nalec es trobava, aleshores, al terme del castell de Ciutadil la "

L'existència d'aquests conflictes mostra fins a qu in punt el n o u ordre polític és u n ordre artificial respecte de la manera amb què els habitants de la regió explotaven des de ben antic els seus recursos i demostra, un cop més, que els nous potents feudals no van començar ex novo la construcció de les ínfraestructures que permetien la pràctica de l 'agricultura a les terres que conquer ien sinó que, ans al contrari, la seva política va consistir a treure el màxim profit possible a les que ja existien.

Finalment, u n darrer tipus cle conflicte el constitueixen aquells que es p r o d u e i x e n per l 'acaparament dels beneficis derivats cle la mòlta. En contrades on els nous potents feudals tenen dificultats per aplicar el dret de ban, és comú trobar diferents magnats (senyors laics, monestirs o altres cases eclesiàstiques, però també oligarquies urbanes) que s'enfronten entre ells per apoderar-se de les rendes que es deriven de la possessió dei d o m i n i eminent d 'algun molí. A l se-gle xv, per exemple , quan el monestir cle Poblet v a comprar a Santa Maria de les Avellanes el molí del C u p , situat a les portes cle la ciutat de Balaguer, l'antiga Balagi andalusina, esperava obtenir-ne uns beneficis cle dos a tres mi l sous cada any. Tanmateix, els cistercencs no van poder satisfer les seves espectatives, i al segle xvn van acabar malvenent el molí a la vi la , cansats — v a n dir textualment— "cle la competència il·lícita" que els feien els pahers de la ciutat, els quals ostentaven el d o m i n i eminent dels altres dos mol ins cle què constava el sistema hidràulic de Balaguer. Segons u n dels plets que van sostenir ambdues institucions — e l monestir de Poblet i la Universitat de B a l a g u e r — les tàctiques que van emprar els u n i els altres per atreure el major nombre de pagesos possible cap als seus mol ins van ser p r o u perspicaces i variades. Així, per exemple , el monestir de Poblet va acusar els pahers balaguerins cle causar-li u n perjudici cle 15.000 florins a través de pràctiques que induïen els pagesos a n o portar a moldre el blat als seus molins , c o m ara cobrar el pontatge als que anaven a moldre al molí de Poblet, emplaçat dins la vi la , malgrat que el monestir gaudia d 'un privi legi que l 'exhimia; imposar u n tribut extraordinari de tres sous per cafís de blat mòlt; tancar la porta per tal que els pagesos no poguessin entrar a moldre al molí del monestir, i obligar a jurar a molts homes de Balaguer que no anir ien al molí de Poblet, sinó als de la ciutat. 9

A l seu torn, les acusacions dels pahers de la ciutat als síndics del monestir n o són menys greus, i concretament els acusen d'haver forçat tots els homes i vassalls del monestir a l 'Urgell a anar a moldre obligatòriament al molí que tenia el monestir a Balaguer; d'haver demanat al noble R a i m o n Cardona que obligués els seus vassalls a anar a moldre al mateix molí; d'haver concedit la "gràcia de moltura" (exempció de l cànon de la mòlta) i premiar amb la cessió de la l lavor

8. Arxiu cle la Corona d'Aragó. Diversos. Sentmenat, Inventari, l'I, 36. 9. Biblioteca de Santa Maria de Poblet, Plets, Armari III, Calaix 3, 1439. Plet sobre molins

de Balaguer.

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 5 - 8 2 79

CAROLINA BATET

necessària per u n any als q u i molguessin al seu molí; de realitzar pràctiques fraudulentes amb relació a les mesures, etc.

Malgrat que els paers s'esforcin a donar una imatge dels òrgans munic ipals c o m a guardians de l'aplicació de la justícicia i de la defensa dels drets dels pagesos que porten el blat a moldre , el cert és que l 'exposició dels esdeveniments demostra que el conflicte entre la Universitat de Balaguer i el monestir de Poblet pels beneficis de la mòlta es va acabar convertint en u n conflicte entre jurisdiccions, o n síndics i religiosos v a n jugar amb cartes molt semblants. Tant els uns c o m els altres es v a n amparar en el poder de coacció per intentar controlar en exclusiva el dret de la mòlta, convertida aquesta en u n mecanisme de captura de renda pagesa. E n aquest sentit, els pahers de la Universitat de Balaguer i els arrendataris dels mol ins de la ciutat v a n actuar c o m a veritables rendistes, aprenent dil igentment de les pràctiques de coacció que també apl icaven els experimentats monjos cistercencs, als quals fins i tot van acabar infringint u n a seriosa derrota: tal i c o m deia, l 'any 1637 Poblet, cansat de n o obtenir els beneficis que esperava dels mol ins de Balaguer, els v a acabar venent a la ciutat. 1 0

Malgrat les seves diferències, els quatre tipus de conflictes que he descrit fins aquí també comparte ixen algunes característiques. Es tracta de conflictes que responen a la dialèctica entre uns usos comunitaris escassament legislats, o legislats de forma imprecisa, i el poder senyorial , que v e u l 'aigua c o m una font de rendes. E n el pr imer sentit, cal recordar que els estudis realitzats sobre la legislació feudal sobre aigües h a n ressaltat, sobretot, el pes que h i té l 'herència de l dret consuetudinar i . 1 1 A l 'hora, a la imprecisió d'aquesta legislació específica també s'hi afegeix l'ambigüitat de l'usatge Stradas, que regula l'accés a les aigües corrents i segons el qual el monarca o el senyor v e u limitat l 'exercici de la seva potestat a causa dels drets de què disposen els pagesos que util i tzen l 'aigua de forma cont inuada . 1 2

Però si aquesta ambigüitat n o és específica de les terres de la Catalunya N o v a , el que sí que h o és, en canvi , és la intensitat que assoleixen aquí els conflictes sobre les aigües. E n pr imer l loc, cal fer notar que la seva aparició més nombrosa a la documentació medieval té a veure amb el fet que els protagonistes dels conflictes sovint són comunitats vilatanes, n o pagesos a títol indiv idual , que mantenen els seus vincles d'unió, entre d'altres, gràcies a uns sistemes hidràulics el funcionament dels quals exigeix acords de gestió comunitaris . És aquesta mateixa exigència de gestió comunitària, d'altra banda, la que genera una legislació específica. D'aquesta manera, els conflictes entorn de l 'aigua tenen u n a visibilitat que n o tenen els conflictes entorn de la terra.

10. P. SANAHUJA, Història de la ciutat de Balaguer, Balaguer, 1984 , 211. 11. F. J., TEIRA, El regimen juftdico...; J . M . FONT RIUS, Estudis sobre els drets institucionals

i locals en la Catalunya medieval, Barcelona, 1985. 12. S. Caucanas, "Energie hidraulique et irrigation. en Roussillion du IXe au Xve siècle.

Histoire de l'aménagement d'un reseau", D D . A A . , De leau et des bomm.es en terre Catalane, Perpinyà, 1992, 59-109.

80 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 7 5 - 8 2

http://homm.es

CONFUCTES ENTORN DE L'ÚS DE L'AIGLiA A LA CATALUNYA NOVA

E n segon l loc, la intensitat dels conflictes és directament proporc ional a la pressió que exerceix el poder senyorial , però també a la fortalesa i a la solidesa amb què aquests usos comunals estan arrelats en u n règim agrari. L 'hidraulisme cle les terres de la Catalunya N o v a forneix en aquest sentit u n b o n exemple de pràctiques agràries arrelades i enfortides pel disseny d'uns sistemes hidràulics que es mantenen pràcticament estables i que imposen normes de funcionament i de manteniment força rígides.

A aquest enfortiment també hi ha contribuït el coneixement del seu funcionament i els drets de què disposen sobre els sistemes heretats les comunitats pageses i vilatanes. Cal recordar que la concessió de drets i privilegis sobre l'ús de les aigües és una característica comuna de moltes de les cartes de poblament que es registren aleshores. I que sense anar més l luny, l'arrogància amb què actua la Universitat de Balaguer respecte de les aigües del Segre és fruit, en darrer terme, d 'un acord signat l'any 1151, immediatament després" de la conquesta, entre el comte Ermengol VII i "omnes homilies balagarii tam magni quam parvi", pel qual tots clos, comtes i vilatans, cedeixen la sèquia i l'aigua de Balaguer, des del torrent de Gerundel la fins al riu Farfanya, a vuit h o m e s ' d e Balaguer i les seves dones que constitueixen la junta cle sequiatge de la vi la , embrió del go v e r n m u n i c i p a l . 1 '

La peivivència en les formes d'utilització d'aquests sistemes hidràulics de la lògica social de l'aigua heretada dels andalusins, determinada per l 'autonomia de les comunitats camperoles que els han construït i per la capacitat de cooperació que tenen entre elles, apareix, per tant, c o m un factor determinant a l 'hora d'explicar l'elevat índex cle conflictivitat que acompanya la introducció de la lògica de la renda en l'explotació d'aquestes xaixes hidràuliques i el sentit precís que adopta cadascun d'aquests conflictes.

13. A r x i u Històric C o m a r c a l de Ba laguer , P e r g a m i n s D i v e r s o s , 1, 1 1 5 5 .

SANTES CREUS (2004) 75-82 SI

DOCUMENTA

SANTES CREUS (2004) 85-96

Enterrament del darrer Montcada a Santes Creus

E L I S A B E T H B A L D O R A B R I L

E l 3 de m a i g de 1736 arribaven a Santes Creus les despulles de G u i l l e m R a m o n V de Montcada i de Portocarrero-Meneses, u n dels darrers representants de l llinatge català dels Montcada . Eren entre les n o u i les deu del matí q u a n tota la comunitat santescreuenca, encapçalada per l'abat Josep Francesc de Padró, rebia davant la Porta Reial de l monestir el prevere valencià Vicent Remohí, a q u i el procurador de la família Montcada havia encomanat el trasllat de les restes des de València fins a Santes Creus. N o u dies havien transcorregut des que l'esmentat Remohí jurava davant Déu i els quatre evangelis dur a terme l'encàrrec de Teresa de Montcada i de Benavides , 1 f i l la de l difunt, i de l 'espòs d'aquesta, Luis A n t o n i o Fernàndez de Córdoba-Figueroa de la Cerdà.

G u i l l e m R a m o n de Montcada (1674-1727), sisè marquès d 'Aitona, era l 'hereu de M i q u e l I de Montcada i de Silva i de Luisa Fel ic iana Portocarrero-Meneses, hereva d ' u n important patr imoni . Es va casar en primeres núpcies amb A n a Maria de Benavides amb q u i tingué dues filles: Teresa, la primogènita, i Lluïsa; i en segones amb Rosa-María de Castro-Portugal que el sobrevisqué. G u i l l e m R a m o n feia testament el 5 de febrer de 1727 davant el notari valencià Fel ip Mateu i deixava constància de la seva voluntat de ser enterrat a la sepultura que la família tenia al monestir de Santes Creus. És p r o u conegut el v inc le econòmic i espiritual del ll inatge amb el monestir cistercenc de l 'Alt C a m p que va ser escollit c o m a l loc de repòs per G u i l l e m II de Montcada , vescomte de Bearn (mort el 1229 en la

1. Teresa de Montcada i de Benavides era la primogènita de les dues filles que Guillem Ramon V de Montcada tingué amb Ana Maria de Benavides. A la mort del seu pare l'any 1727 es convertí en Marquesa d'Aitona, la Pobla de Castre i Vila-real, duquessa de Caminha, comtessa d'Osona, Valença e Valadares, Medellín i Alcoutim, vescomtessa de Cabrera, Bas i Illa, baronessa de la Llacuna, Àlfajarín, Llagostera, Pinós, Mataplana, Mequinensa, Xiva, Vilamarxant, Faió, Almatret, Oliola, Juneda, Hoz, Vall d'Uixó, Miralcamp, Bagà, Soneja i Assuévar. Es va casar amb Luis Antonio Fernàndez de Córdoba-Figueroa de la Cerdà, marquès de Cogolludo i , més tard, duc de Medinaceli, Sogorb i Cardona. Amb la mort de Teresa de Montcada el 1756 desapareixia el llinatge de la família Montcada a Catalunya i la seva herència, a través dels seus descendents, s'afegia a la dels Medinaceli. Com el seu pare també fou enterrada al monestir cle Santes Creus.

D O C U M E N T A

conquesta de Mallorca) , i els seus successors. 2 Per circumstàncies que desconeixen^ el seu cos era enterrat al convent de l Remei cle Trinitaris Calçats 3 cle València el 7 de febrer de 1727, en una capella cle l'església conventual, a la banda de l'epístola. H i romangué, a cura de la comunitat, fins l 'any 1736. A instància cle sengles cartes, l 'una enviada per la vídua del difunt, R o s a ' M a r i a cle Castro-Portugal, des de la seva residència d'Aranjuez, el 13 d'abril al notari Fel ip Mateu, i l'aitra per Luis A n t o n i o Fernàndez cle Córdoba, el 14 d'abril des de M a d r i d i adreçada a Victorià Barberà, el seu procurador, s ' iniciaren els tràmits per a fer efectiu el trasllat. E l 24 d'abril , l'esmentat Barberà, en presència del notari Mateu, i acompanyat del prevere Remohí, rebia de mans de la comunitat cle trinitaris el fèretre amb les despulles cle G u i l l e m R a m o n de Montcada i es comprometia a executar la voluntat d'aquest i dels seus familiars per tal de ser sebollit al monestir cistercenc del Gaià. Abans , però, calia constatar que les restes corresponien al marquès d'Aitona i per això va caldre obrir el taüt i donar-ne fe. N o descriurem l'estat en què es trobaven el cos i les robes, ja que el text és p r o u explícit, però sí que remarcarem aquells detalls que ens apropen a la figura de G u i l l e m cle Montcada .

El fèretre, folrat cle vellut i tancat amb pany i clau, amidava n o u pams valencians, el que equivaldria a uns clos metres." D'aquesta dada deduïm l'alçada considerable de l difunt, atès que segurament la caixa mortuòria f o u feta a mida . Va ser enterrat amb l 'uniforme i l'espasa i a sobre h i duia l'hàbit cle l 'orde cle Calatrava. És sabut que els cavallers cle Calatrava s 'acomodaren als costums cistercencs, amb l'adopció cle l'hàbit i de la capa blancs i que a partir de 1397 hi incorporaren la creu vermel la cle Calatrava. També tenim constància que el marquès d 'Aitona era coronel del regiment cle les Reials guàrdies d'infanteria espanyola. L 'origen d'aquest cos es remunta a la guerra de Successió, concretament a l 'any 1702, amb la finalitat de rendir honors {"escortar el rei. Els seus membres havien de pertànyer a la noblesa i ser fidels a la monarquia . Per tant, G u i l l e m R a m o n de Montcada , era una persona propera al rei Fel ip V cle Castella. D e fet, va prendre part en la campanya de l rei a Milà, el 1704, i tingué una participació activa en els esdeveniments de Barcelona de l 1705. A n t o n i " P o r t a 5 ens diu d'ell que era gran d'Espanya i que viv ia habitualment a M a d r i d , tot i que a partir de 1692 va residir durant uns anys en u n dels seus palaus cle Barcelona. Segons aquest autor el fet cle ser català i u n botifler declarat, eren factors favorables per als cortesans

2. Sobre la família Montcada vegeu J. C. Sumi-:II;K. Els Montcada: una família de nobles catalans a Vedat mitjana (1000-1230)- Edicions 62, Barcelona. 1983. Col·lecció estudis i documents, 39. La primitiva tomba dels Montcada està ubicada actualment a la galeria de llevant del claustre, tot i que al llarg dels segles sembla que va tenir diferents emplaçaments. A la caixa del sarcòfag i a la coberta s'aprecien les armes del Bearn, de Montcada i de Castellvell.

3. El convent del Remei de Trinitaris va ser fundat als afores de la ciutat de València a principis del segle xvi. davant de la coneguda com a Porta del Mar. a l'est de la ciutat, avui desapareguda. A la segona meitat del segle xix aquest convent, com molts altres edificis de la zona, fou enderrocat com una mesura més dels plans d'eixamplament de la ciutat.

4. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, el pam valencià equival a 226 mm. 5. A . ' P O R T A i BERGADÀ, La victòria catalana de 1705, Editorial Pòrtic, Barcelona, 1984, 412¬

413.

86 SANTES CREUS (200Í) S5-96

D O C U M E N T A

madrilenys perquè l i feien més fàcil l 'enteniment amb els catalans i la defensa dels interessos del rei. Però la política repressiva del virrei Velasco afavorí una rebel·lió generalitzada dels catalans contra el monarca Borbó que es confirmà el juny cle 1705 amb el pacte de Gènova, pel qual Catalunya es ll iurava a l 'arxiduc Carles d'Àustria. E l 3 d'agost, G u i l l e m R a m o n de Montcada sortia de M a d r i d en direcció a Barcelona per" incorporar-se a l'estat major del virrei . Totes les seves possessions catalanes es trobaven a la zona controlada per Carles III i l i foren confiscades pe l seu marcat f i l ipisme. Després de la desfeta cle Velasco al mes d'octubre, el marquès d 'Aitona va tornar cap a M a d r i d on va donar dues raons de la desfeta: la manca d'ajuda i el fet que la majoria d'oficials espanyols havien estat promoguts sota la dinastia austríaca i havien lluitat contra França. 6

Reprenem el fil dels preparatius per al trasllat. U n cop reconegut el cadàver, es prengueren tot u n seguit de mesures per tal de protegir-lo durant el trajecte fins a Santes Creus. Sobre el cos cle G u i l l e m de M o n t c a d a es col·locà un llençol i al damunt, fins a reompl ir el buit cle la caixa, fullaraca de paper blanc i estopa. El fèretre, tancat amb claus i relligat amb tres cordes, es diposità dins una arca cle deu pams valencians, també tancada amb claus i recoberta per una estora de palma blanca i corda d'espart. La comitiva fúnebre que acompanyava el carro amb les restes mortals va recórrer els aproximadament tres-cents quilòmetres que separen la ciutat de València i el monestir en n o u dies, la qual cosa representaria una jornada diària d'uns trenta quilòmetres, a una mitjana cle 4 km/h. Arribats a Santes Creus, es deslligà l'arca i es tornà a destapar la caixa mortuòria per tal cle tornar a comprovar que, efectivament, contenia les despulles del marquès d 'Aitona. A continuació, Vicent Remohí entregava el cadàver a la comunitat santescreuenca per tal que aquesta l i donés sepultura eclesiàstica, c o m era voluntat del difunt. Tot aquest cer imonial va ser testimoniat i certificat pe l notari val lenc A n d r e u Maymó.

L'abat Josep Francesc de Padró 7 i els vint-i-sis monjos presents al monestir s 'endugueren en processó fins a l'església el taüt per tal de celebrar les exèquies prèvies a l'enterrament definitiu de l cos al sepulcre familiar. E l fet que el sisè marquès d'Aitona volgués ser sebollit a Santes Creus ens obliga a qüestionar-nos en quin l loc de l monestir es trobava la tomba dels Montcada . T e n i m constància cle l'existència de distintes tombes i diferents emplaçaments al llarg dels segles. 8 Es considera c o m a enterrament primit iu cle la família el sarcòfag que en l'actualitat es troba a l'ala cle llevant del claustre, però que inicialment p o d i a haver estat emplaçat

6. A. PORTA I BKRGAIM. La victòria catalana..., p. 458 . 7. Va ser abat de Santes Creus durant ei quadrienni de 1 7 3 2 - 1 7 3 6 i elegit novament per

al quadrienni 1744-1748 . 8. Ens referim principalment al treball de T. CREUS I COROMINES, Santos Creus. Descripción

artística cle este famoso monasterio y notídas bistórícas referentes al mismo y a los reyes y demàs personas notables sepultadas en su reclnto. Vilanova i la Geltrú. 1884, on basa les seves argumentacions en les anotacions que troba al llibre de Pedret, i a l'article que sota el títol "Adicíó" publica a La Renaixença, agost de 1891 , 513 -520 ; on recull algunes vivències de fra Gregori Folch, darrer monjo de Santes Creus. Estudis posteriors on es referencien els enterraments dels Montcada segueixen bàsicament Teodor Creus. Aquest és el cas cle C. MARTTNEI.I , El monestir de Santes Creus, Editorial Barcino, Barcelona, 1929, 196-202.

SANTES CREUS (2004) 85-96 8 7

D O C U M E N T A

al p o r x o d'entrada a l'església abacial . 9 El 28 de febrer de 1289, a conseqüència de la concòrdia signada entre l'abat Gener i Ramon III, senyor de la baronia de Fraga, les restes de G u i l l e m II de Bearn i de l seu cosí R a m o n II el Jove de Montcada — a m b d ó s morts a la conquesta de Mal lorca i enterrats a Santes Creus el 1229— i les d'altres membres de l llinatge es traslladaren a l ' interior de l'església. C o n cretament, davant la porta del claustre dels monjos, és a dir, en el pr imer interval cle la nau , a la banda de l'epístola. Sota l'arc, darrere del sepulcre de Jaume II i de la reina Blanca, es construïren dos arcs enllaçats per una co lumna o n es custodiaven sengles sepulcres de pedra amb llurs inscripcions: "Sepultura de los nobles D . R a m o n y D . G u i l l e m de M o n c a d a , mor i ren en la conquista de Mal lorca en lo A n y d e l Senyor 1229" 1 0 i "Subtus in hac fossa requiescunt corpus et ossa

florís militae. Sit eis Pia dextra Maria. De Catheno Monte sumpserunt nòmina. Sponte Majoricis isti sunt passi nomine Christi".

Les tombes dels Montcada foren remogudes una segona vegada q u a n la família decidí construir u n n o u panteó a l ' interior de l'església, al mateix espai que havien ocupat els sepulcres de pedra del segle xin. S'atribueix l 'obra al duc de Medinace l i per tal d 'honorar a la seva esposa traspassada el 1756. Es tracta d 'una tomba sumptuosa a base de marbres i jaspis de diferents colors, composta per dos cossos sobreposats i emmarcats dins u n arc. Luis A n t o n i o Fernàndez de Córdoba encomanà l 'obra a l'arquitecte i contractista barceloní Josep Ribas el 31 de desembre de 1757, per u n preu de 2.100 lliures i amb u n termini d 'execució de sis mesos. E n ei contracte signat per ambdues parts, s'estableix el l loc d'emplaçament, les mides, els materials a emprar, els elements decoratius i els terminis d'execució i de pagament . " A la clau de l'arc, h i ha l'escut de la casa de Medinace l i amb u n epitafi recordatori de la data en què moria Teresa de Montcada i Benavides, marquesa d 'Aitona, enterrada definitivament a Santes Creus amb els seus antecessors el 3 de setembre de 1758.

N o obstant, sembla ser que la família Montcada ja havia projectat al segle xvn u n sepulcre familiar, amb una estructura i u n disseny molt similars al del duc

9. F. ESPANYOL, Catalunya Medieval, 1992. 112-113, coincideix en aquest sentit amb Teodor Creus. J . VILLANUEVA, Viage literària a las Iglesias de Espana. vol. X X , Madrid, 1951, dedica la carta CXL al viatge que a l'octubre de 1804 féu al monestir de Santes Creus, essent abat Josep Bassa i Virgili (1800-1805). En la descripció que fa del claustre principal, cita tots els sarcòfags dels llinatges il·lustres que ocupen els arcosolis, i en cap moment fa referència al sepulcre dels Montcada que actualment hi ha a la galeria oriental. Per tant, referma la hipòtesi de T. Creus i F. Espanyol. . En canvi, quan fa la descripció de l'interior de l'església, si que menciona el sepulcre de jaspi de la família Montcada construït a la sortida del cor, a mà dreta en direcció a l'altar major.

10. Fra Gregori Folch explica que fins el 1S33 cap membre de la comunitat s'havia fixat en el fet que la data de l'epitafi era 1220: "Havent-ho jo notat, ho vaig consultar ab lo senyor Abat, y després de regirar la història y comprometent-me jo mateix a esmenar la data, vaig fer una cua al zero, convertint-lo en un nou, que és la data de la mort dels dits Moncada" a T. CREUS ] COROMINES, "Adició", 516. J. Villanueva també s'adona d'aquest error "En otra tarja colateral se di.ee que los Moncadas muertos en la conquista de Mallorca son Guillermo y Ramon, y que la conquista fué en 1220. Eslo ultimo es equívocacíón: debe decir 1229, que es cuando pasaron allà estos nobles con el Rey Don jaime, y murieron en los primeros encuentros con los Moros" Viage.., 113.

11. El contracte va ser transcrit i comentat per J . M . MADUREU, I MARIMON, "El panteó dels Montcada a Santes Creus" a Memorias del Archivo Bibliogràfica de Santes Creus, Santes Creus, 1953. 327-335.

88 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 8 5 - 9 6

http://di.ee

D O C U M E N T A

de Medinace l i i , fins i tot, amb una coincidència quant al material emprat: el jaspi. Per refermar aquesta hipòtesi, ens remetem a la correspondència mantinguda entre el q u a n marquès d'Aitona, G u i l l e m R a m o n IV de Montcada , i el seu procurador a Catalunya, Rafael V i l o s a . 1 2 Entre l 'abril i el desembre, en Vi losa expl ica al marquès les propostes del mestre de cases pe l que fa al disseny de l 'obra, als materials i e l l loc d'emplaçament; i ho acompanya dels esbossos, d ibuixos i traces pertinents. Pe l que fa al material, en pr inc ip i s'aposta per fer una estructura amb jaspi de Tortosa i fer portar les urnes des de Gènova:

"Hemos ablado y conferido largamente la matèria el Dr. Alegre y yo, y no tiene duda que seria 'de importància el labrar los sepulcros de las dos caras en los lugares que dice el Dr. Alegre, y no parece que tenga la matèria otro reparo que la estrechesa de los tiempos, pero podríanse abrir los portal.es y labrarse de jaspe de Tortosa que se podria alcansar con alguna comodidad, y enbíar a buscar a Gènova solamente las urnas (.-)" [29 d'abril de 1656]13

Finalment, c o m veurem, es decidí que les peces de l sepulcre vinguessin tallades i llestes per a ser col·locades des de la ciutat italiana, atesa la dificultat que suposava aconseguir la pedra a Catalunya i oficials que la treballessin. Són dos els projectes presentats p e l mestre d'obres, amb distint emplaçament segons l 'opció escoll ida:

"Quando esperava que el albanil havia de venir con los dibujos muy bien pintados, me ha dado los rasgunos inclusos; los dos sepulcros sepueden hazer en uno como va en un papel, o en dos separados como va en los otros dos; si va en el uno solo se ha de hazer antes de entrar en el coro en un arco que sepuede trepar, pero si se hacen dos separados ha de ser en el altar mayor encajados en el grueso de la pared; y como los frayles le han assignado que V.E. tiene la planta de la iglesia, dize que bastaran los ragunos, y si V.E. gusta de alguno dellos entonces se pintarà y se pondrà en buena forma . En quanto a lo que ha de costar assigura que por acà no hay official nipiedra alpropósito para esto, y assíesfuerça inbiar a Gènova y que de allí vendran laspieças nombradas y entonces se obliga a ponerlas y ajustarlas (...)" [14 d'octubre de 1656b14

Què succeí amb el sepulcre de l quart marquès d'Aitona? Teodor Creus, fent referència al l l ibre de Pedret, cita u n a sepultura també de la família Montcada tocant a la tomba de Roger de Llúria, a la part inferior del m u r que sostenia l 'orgue. Custodiava les despulles de l seu hereu, M i q u e l Francesc I de Montcada i de Silva, mort a G i r o n a el 1674 i traslladat a Santes Creus el 8 d'agost de l 'any següent,

12. Copiador de Cartes de Rafael Vilosa, 1655-1663, Biblioteca de Catalunya, Arxiu-512. Aquest manuscrit ha estat transcrit per 's . TORRAS I TILLÓ, "El marquès d'Aitona i les arts; una visió des de l'epistolari de Rafael Vilosa, 1956-1663" dins Locus Amoenus núm 2, Universitat Autònoma de Barcelona, 1996, 181-189.

13. S . TORRAS I TILLÓ. "El marquès d'Aitona...", 1 8 7 .

14. C. MARTINELL, Arquitectura i escultura barroques a Catalunya, 1: Els precedents: El primer barroc (1600-1670), Ed. Alpha, Barcelona, 1959.

S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 8 5 - 9 6 8 9

http://portal.es

D O C U M E N T A

i del seu besnét Francesc cle Montcada Benavides i Portocarrero, dipositat allí el 28 de juny de 1699. N o tenim constància si el projecte de G u i l l e m Ramon IV va quedar en el paper o si es reduí a aquesta modesta sepultura i tampoc p o d e m afirmar si les seves despulles i les del seu nét, G u i l l e m R a m o n V, reposaren juntament amb les cle M i q u e l Francesc I i les de Francesc de Montcada o si s'enterraren en el panteó familiar annex al cor. L'any 1758 les despulles de tots els membres del llinatge, disperses per diferents sepulcres a l ' interior i l 'exterior del temple, reposaren conjuntament en el panteó fami l iar . "

A través de fra Gregor i Fo lch , q u i ens explica c o m mogut per la curiositat i conjuntament amb altres companys de noviciat gosaren obrir les tombes del monestir, ens p o d e m fer una idea cle l'estructura interna d'aquest mausoleu i de l seu contingut:

"Nos f ixarem en lo de Moncada (en la iglesia) y després de molt cavilar lo m o d o d'obrir- lo, concleguerem que'l panteó havia cle tenir volta, y si aquesta era de pedra, n o hi havia cas; però si era de mahó tal volta podríam obrir-hi u n portel l . Resolguérem esbrinar-lo, y per a pujar dalt prenguérem una armatosta que servia per a netejar los alts cle la iglésia y estava montada sobre cuatre rodas; lo férem córrer fins al panteó y, pujant, vejerem que la volta era de mahó. A l'endemà hi portàrem una escala y engrandírem el portell , y ab una candela encesa baixàrem dintre. Ja coneix v " [referint-se al Sr. Creus] la grandària cle la volta ahont està colocat lo panteó; doncs bé; fora'l gruix de las parets, que tindran u n pam, tot lo demés és buyt

A l'interior, a la meitat del panteó, clos barrots cle ferro aguantaven u n bagul cle p l o m amb u n vidre a l'alçada de la cara que albergava u n altre bagul folrat de vellut negre i dins cl'un altre de p l o m , amb les despulles de Teresa de Montcada i Benavides" i u n altre de dimensions considerables que molt bé p o d i a contenir, a criteri cle fra Gregori , clos o tres cadàvers. A nivel l de terra, tocant al panteó del rei Jaume II, sis o set baguls folrats de vellut i domàs carmesí, també protegits amb p l o m i , a la part oposada, una altra caixa cle fusta de color natural, cle cinc pams d'alçada per quatre d 'amplada i tres i m i g cle fondària, tancada amb clau i amb u n rètol al·lusiu als Montcada morts en la conquesta de Mallorca i altres caixes. Teodor Creus va troba)' el forat fet per fra Gregor i Fo lch i els seus companys i va poder comprovar l'estat deplorable en què es trobava el panteó després de ser profanat al segle xix. Només h i quedaven restes humanes i n o hi havia cap rastre dels taüts n i de les robes. Autoritzat per la casa de Medinace l i , va dipositar totes les despulles en una caixa cle cedre folrada cle p l o m .

15. "Las quales setecientas libras de dicbo ultimo plazo se me satisfacen en considera-ción de quedar dicho panteón concluído y perfercionado del todo y collocados en él los cadàveres de la referida excelentísima senora duquesa de Medinaceli y Marquesa de Aytona y demas senores de la dicha casa de Moncada" [11 de setembre de 37581 a J. M . MADUREU, I MARIMON. "El Panteó...", 3 3 1 .

16. T. CREUS I COROMINES. "Adició". 515.

90 SANTES CREUS (200-i) 85-96

D O C U M E N T A

Finalment, només cal constatar que el panteó familiar dels Montcada va ser traslladat al seu emplaçament actual, a l'antic altar de les Ànimes, a la nau lateral cle l 'evangeli , els anys 1936-1937.

1736, maig, 3. Monestir de Santes Creus

Trasllat de les despulles de Guillem Ramon Vde Montcada i de Portocarrero-Meneses des del convent del Remei de Trinitaris de la ciutat de València fins al monestir de Santes Creus.

A H C V , Fons notarial, secció notaris de Valls, sèrie Andreu Maymó, protocol de l'any 1735¬1736. folis 32v-35.

Sea a todos manifiesto y notorio c o m o en el Real Monasterio de Nuestra Senora cle Santas Cruzes, del Sacro O r d e n Cisterciense, sito en el Pr inc ipado cle Cataluna, de ntnguna diòcesis, entre las nueve y cliez horas de la manyana del dia tres del mes de mayo A n o del Nacimiento cle Nuestro Senor D i o s Jesuchristo de 1736, presente y para estàs cosas l lamado y requir ido yo, Andrés Maymó, por las autoridades apostòlica y real, notario y escribano p u b l i c o de la vi l la de Valls, C a m p o y arzobispado cle Tarragona, de clicho Pr inc ipado baxo escrito, y presentes también por testigos M i g u e l V i n a y y Matheo Amigó, ambos de família de d icho Real Monasterio para las infrascritas cosas l lamados y rogados, el l icenciado Vicente Rehomí , ' 7 presbítero, vec ino de la c iudad cle Valencià, teniendo para las cosas infrascritas especial poder de los excelentísimos senores D o n Luis A n t o n i o cle Cardona Espínola y la Serda y de Theresa de M o n c a d a Benavides y Aragón, legítimos consortes, actuales marqueses cle Aytona y de C o g u l l u d o , etcètera, residentes en la V i l l a y Corte cle M a d r i d ; y la dicha excelentísima senora dona Theresa, hija legítima y natural y universal heredera cle los excelentísimos senores D o n G u i l l e m Ramón cle M o n c a d a , marqués que fue de Aytona , y de D o n a A n n a Maria Benavides y Aragón, ya difuntos (que Santa Glòria hayan) que de tener tal poder consta c o n las escrituras abaxo calendadas, en d icho nombre constituiclo personalmente clelante y en presencia de l m u y llustre y Reverendísimo Senor D o n fra Joseph Francisco de Padró, maestro en Santa Teologia , por la gràcia cle Dios y cle la Santa Sede Apostòlica abad de d icho Real Monasterio, capellàn mayor de Su Magestad y de su Real Consejo, etcètera, y cle los reverendísimos padres monges de clicho real monasterio, abaxo nombrados , personalmente hallaclos en la Puerta Real y pr inc ipa l de clicho monasterio, a los quales, en presencia de m i dicho e infrascrito notario y escribano y de dichos testigos, clixo y expuso las palabras siguientes u otras m u y semejantes assí d ic iendo, a saber es:

Q u e haviendo quedado depositaclo en una capil la que ay a la parte de la epístola al entrar en dicha capilla de la iglesia del real convento, baxo el titulo

17. En el text apareix indistintament Rehomí i Remohí. Creiem que la forma correcta és Remohí perquè es correspon amb un llinatge existent a poblacions valencianes com Alboraíg. Guadassuar o Manises.

SANTES CREUS (2001) 85-96 91

http://autoridad.es

D O C U M E N T A

de la Virgen Madre del Remedio de la sagrada religión de la Santísima Tr inidad Calsada, sito fuera y cerca de la c iudad de Valencià, frente la puerta comúnmente nombrada del Mar, debaxo de una bóveda cubierta con u n pano negro toda ella y a la parte que mira al presbiterio, el cuerpo o cadàver de d icho Excelentísimo Senor D o n G u i l l e r m o R a m o n de M o n c a d a , marqués que fue de Aytona y coronel de l Regimiento de Reales Guardias de infanteria espahola, y cuya bóveda fue echa y debaxo de ella fue puesto d i c h o cadàver el dia 7 de febrero de m i l setecientos veynte y siete, c o m o todo lo referido mas dilatadamente es de ver c o n auto que passó ante Phel ipe Mateu, escrivano del Rey, nostro senor, publ i co y real en dicha c iudad y Reyno de Valencià. Y haviéndose desecho dicha bóveda se encontró debaxo de ella u n ataúd de nueve palmos valencianos de largo, forrado por defuera y cubierta de él de terciopelo negro c o n cerraja y cerrado en llave. Y haviéndose levantado la cubierta de él se v io y advirtió haver u n cuerpo mayor tendido a lo largo, vestido de uni forme c o n espada y bastón, calcado de pierna, con botas, sombrero y sobre d icho vestido u n habito cle la sagrada religión de Nuestra Senora de Calatrava. Toda la dicha ropa, a exceptión cle los cordones de éste, sombrero, espada, bastón y botas, m u y c o n s u m i d o y pol i l lado , y d icho cuerpo sin conservar en todo él carne, ahunque alguna humedad; y su organización, cabeza. brassos y pies entero todo ello conservando humedades. C u y o cuerpo o cadàver era de d icho Excelentísimo Senor D o n G u i l l e m Ramón de M o n c a d a y el m i s m o que fue depositado d i c h o dia 7 de febrero de d icho ano 1727, lo que af irmaran los reverendos padre vicario y demàs religiosos de d icho convento y el m i s m o Excelentísimo Phel ipe Matéu por haverse encontrado en el m i s m o paraje y c o n las mismas insignias se dexó y depositó en d ixo real convento lo que assí creyeron y tuvieron por certíssimo attento a lo d i c h o ya que siempre y diariamente tuvieron a la vista el referido sepulcro o bóveda que para el lo se h i z o y c o n efecto se halló depositado dicho cadàver sin que en ello pudiese haver la menor dif icultad n i duda al°una E l qual cadàver c o n las mismas circumstancias c o n que estava q u a n d o se h izo d icho depósito fue entrena.do por clichos reverendos padre vicario y demàs religiosos conventuales de d icho Real Convento de la Virgen del Remedio a Victoriano Barberà en nombre y c ó m o a procurador de dichos Excelentísimos senores D o n Luis A n t o n i o de Cardona Espínola y la Cerdà actual marqués de Aytona y de Co»ulludo etcètera marido y mas ' con iunchta TO e r s o n a

' de dicha Excelentísima Senora D o n a Theresa de M o n c a d a Benavides y Aragón. Y en vir tud de especial orden dado por sus excelencias a d icho Barberà y a d icho Phel ipe Matheu escrivano por la Excelentísima Senora D o n a Rosa Maria de Castro v i u d a de d icho Excelentísimo Senor D o n G u i l l e m Ramón cle Montcada] [V- 2] 1 S dichos efectos c o m o es de ver por cartas al parecer firma [V- ^] 1 9 excelencias de fechas c o m o es la de d icho Excelentísimo Senor D o n Luis Anto[nio el] catorse remitida a d i c h o Braberà [sic] y la de dicha Excelentísima Senora D o n a [Rosa] 2 0 María a d icho Mateu escribano c o n fecha de treze ambas del próximo passado mes de

18. EI paper està estripat. 19. Ibidem. 20. Ibidem.

92 S A N T E S C R E U S ( 2 0 0 4 ) 8 5 - 9 6

D O C U M E N T A

abril , data esta en Arangüés y aquella en M a d r i d . Y el expressado Victoriano Barberà, en dicho nombre , confesso haver rec ib ido por corporal tradición de dichos reverendos padres el menc ionado cuerpo eo cadàver de d i c h o Excelentísimo Senor D o n G u i l l e m Ramón de M o n c a d a , marqués que fue de A y t o n a y coronel de las Reales Guardias de infanteria espanyola, c o n d i c h o ataút y demàs cosas y circunstancias que en él ivan incluhidas y arriba se hal lan expresadas, c o n lo qual prometió y se obl igo en d icho nombre hazer y executar todo quanto sus excelencias fueron servidos mandarle y ordenarle sobre este particular, c u m p l i e n d o y executando lo que el m i s m o Excelentísimo Senor D o n G u i l l e m Ramón de M o n c a d a ordeno y mandó en quanto a que su cuerpo fuesse l ibrado a eclesiàstica sepultura en el d i c h o convento de Santas Cmzes , en la sepultura propr ia de su excelencia, según es de ver p o r el poder que para testar otorgó d icho excelentísimo senor ante d icho Matheu, escrivano, a los sinco de febrero de d i c h o aho de 1727, haziénclole conduzi r por persona de la mayor confiansa suya a d icho convento de Santas Cruzes y entregarle en él a quién ordenasen sus excelencias. C o m o todo lo referido consta y es cle ver c o n auto que passó ante d icho Phel ipe Matheu, escribano publ i co susodicho, a los veynte y quatro días de d i c h o próximo passado mes de abril . D e todo lo que d icho escribano Phel ipe Mateu, c o n la devída forma, da fee c o n sus certificatorias letras, mano y signo suyos, en cuya vista próximos dichos dia , mes y ano el d icho Victor iano Barberà, escribano habitante en dicha c iudad de Valencià, en d i c h o nombre de procurador de dichos excelentísimos senores D o n Luiz A n t o n i o de Còrdova Espínola y la Cerdà, y de D o n a Theresa cle M o n c a d a Benavides y Aragón consortes, haver el mismo dia y p o c o antes rez iv ido de dichos reverendos padre vicario y demàs religiosos de dicho Real Convento de Nuestra Senora del Remedio c o m o se ha d i c h o el cuerpo o cadàver de d icho Excelentísimo Senor D o n G u i l l e r m o Ramón de M o n c a d a que quedó depositado el d i c h o dia siete de febrero de d i c h o ano de 1727 el que después de haverlo visto y reconoc ido se v i o que era el mismo que se depositó e n d icho dia cl entro de d icho atahút de nueve pa lmos valencianos de lar^o cubierto j3or fuera de él de terciopelo c o m o està d i c h o En conformidad de la vo luntad assí de d i c h o Excelentísimo Senor D o n G u i l l e m Ramón de M o n c a d a en d icho poder para testar c o m o de los ordenes especiales de dichos excelentísimos senores consortes y Excelentísima Senora D o n a Rosa Maria de Castro v i u d a de d icho Excelentísimo Senor G u i l l e m Ramón obra de los albazeas v executores testa.mentarios de d icho senor haverle rez iv ido oara hazerle conduc i r eo trasladar en d icho Real JVIonasterio v convento de Santas Cruzes para darle ecclesiàstica seDultura en la aue Su Excelencia tiene DroDris en aouel resoeto de haver s ido assí su vo luntad y para que a sus excelencias constasse de ello y de que era el m i s m o cuerpo eo cadàver de d i c h o Excelentísimo Senor G u i l l e m Ramón de M o n c a d a c|tie havia de conduzi r ( como ha conciucido) el d icho l icenciado Vicente Remohí oresbítero afirmó aue d icho atahút era v es el mesmo en oue fue denositado

dicho Fxcelentísimo Senor Maroués de Avtona cubierto de tercionelo neoro dentro del nua! assuelo de él a lo lar^o iva c o m o va el cuerno eo cadàver de d icho excelentísimo senor con él todo d e ' s u s huessos vestido de uni forme botas sombrero bastón espadín habito de l a ' s a c a d a reliaión de Nuestra Senora de

SANTES CREUS (2004) 85-96 93

D O C U M E N T A

Calatrava, s in conservar e n dichos huessos y organisación cle cuerpo y c a b e z a c a r n e ,

sí h u m e d a d en toclos ellos, y m u y consumida y pol i l lada toda la ropa y referido habito, Y sobre todo ello para que pudiesse hir mas conservado y ajustado en presencia de él, d icho l icenciado Vicente Remohí, se pusso cle nuevo a lo l a r g o

u n l ienso blanco y sobre este hasta llenar el vacío de clicho ataút mucha porción de hazerojas cle papel blanco, y sobre estàs porción del mismo que cubría el clicho cuerpo eo cadàver, y s o b r e todo, para l l e n a r el v a c í o de la cubierta de dicho atahút, una porción de estopa. Y, cerraclo assí d icho atahút c o n diferentes clavos por la orílla de la cubierta y a la serraja de él, fue puesto en u n a arca de n u e v o fabricada de cliez pal mos valencianos de largo y quatro de alta. Y para asegurar dentro cle ella d icho atahút fueron puestas tres sogas que cerrando éste y a los laclos y pies cle d icho atahút fueron puestos unos quartones de madera clavados c o n clavos dentro cle dicha arca. Y por fuera de ésta para cerrarla c o n toda seguridad también fue clavada c o n diferentes clavos y esterada toda ella y l iada c o n estera de palma blanca y soga de esparto. Y hallàndose presente el menc ionado Vicente Remohí confesso haverle rez ib ido a su voluntad de d icho Victor iano Barberà y prometió y se obl igo conduzi r y trasladarlo todo c o n el mayor cuydaclo y sin perder de vista del presente Real Monasterio cle Santas Cruzes y en el hazer entrega a quién se le ordenaré. D e todo, lo que a mas cle confesarlo assí y de ser m u y vercladero el d icho Vicente Remohí, consta c o n otra escritura que passó ante d icho Phel ipe Matheu, escribano, el m e s m o dia del próximo passado mes de abril , cle lo que el mismo escrivano Matheu, c o n la forma clevida y arriba expressada ela fee. E n virtud de clicho encargo a él, d icho l icenciado Vicente Remohí, clado, dize y declara cjue c o n el mayor cuydaclo y vigilància havia echo conducir d icho cuerpo o cadàver en este real monasterio, puesto dentro de clicho atahút y éste puesto dentro de dicha arca c o n las circunstancias arriba expresaclas en la conformidad arriba expresada, s in haver perd ido de vista aquella, clende dicha c iudad de Valencià hasta el presente monasterio. Y havienclo sacaclo dicha arca cle u n carro en el qual havia sido conduc ida dende la citada c iudad cle Valencià hasta este real monasterio por el f in arriba expresaclo y hal lado c o n las circunstancias susodichas fue de orclen assí de clicho Vicente Remohí C O l l i O de dichos e infrascritos i x i vi y llustre Senor abad y reverendos padres de dicho Real Monasterio desliada dicha arca y abierta Dentro de ella fue hal lado clicho atahút cubierto cle terciopelo n e ° r o c lavado c o n differentes clavos si y conforme arriba està expressado Y abierto también clicho atahút se ha hal lado el clicho cuerpo y cadàver de clicho Excelentísimo Senor D o n G u i l l e m Ramón cle Moncada marqués que fue de Aytona c o n las mismas i n s i ° T t i a s y sehas que arriba se ha d icho certificando el d icho Vicente Rehomí con juramento que presto a Dios Nuestro Senor y a sus Santos Quatro Evan°elios puesta s w ma no cierecha sobre su pecho en la forma sacerdotal 1-1e e 1* a c ó m o es el mismo cadàver que el repetició dia veynte y quatro del próximo passado mes de abril le fue entre a aclo en dicha ciudad de Valencià si y en la misma conformidad que arriba se ha expl icado Por todo lo que y en otra manera en cumpl imiento de d icho su encarno y comissión supl ico a dichos m u y llustre Senor A b a d y reverendos padres se ' sirviessen ' aceptar d icho cuerpo o cadàver oor el d icho referido f in de eju^ fuesse l i b n c l o a ecclesiàstica sepultura c o m o arriba se

9 4 SANTES CREUS (2001) 85-96

D O C U M I - N T A

ha dicho, y firmarle escritura de dicha entrega para su resguardo. Y, encontinente, d icho m u y llustre y Reverenclísimo Senor abad y los reverendísimos padres fra Juan Bautista Papio l , prior; fra Juan Bautista Ravol l , fra Joseph Llorach, fra Thomàs Cornador, fra Agustín Campderrós, fra Francisco Huguet , fra Joseph Soler, fra G e -rónimo Ros, fra A m b r o s i o Vallés, fra Plàciclo Alegret, fra A n s e l m o Balcells, fra Benito Llort, fra A q u i l i n o Just, fra Agustín Just, fra M i q u e l de Lladó, fra Joseph Montserrat, fra Pablo Comas, fra Pedró Juan G u a l , fra Francisco Camprubí, fra Francisco Murgadas, sacerclotes, fra Fèlix de Areny , fra A n t o n i o Massana, fra Joseph Rovira, fra Fhel ipe cle Moxó, fra Ignacio Gal l ina , coristas, fra Juan Junyent y fra Thomas Prederís, legos, todos monges y conventuales cle d icho real monasterio, estanclo en forma de c o m u n i d a d delante de dicha Puerta Real, todos unànimes y conformes, y precedienclo legítima resolución para las dichas e infrascritas cosas tomada en la forma devida, en nombre cle d i c h o real monasterio d ixeron y respondieron que cle buena y espontànea voluntad rezivían, c o m o rezivieron, por corporal y real entrega y a su voluntad clicho cuerpo o cadàver cle d icho Excelentísimo Senor D o n G u i l l e m Ramón de M o n c a d a , marqués que fue de Aytona .

Visto por ellos, p o r mi , d icho e infrascrito notario, y dichos testigos hiva c o n d u c i d o dentro de clicho atahút c o n las insignias, sefias y circunstancias arriba referidas y, al mismo t iempo, promet ieron dichos m u y llustre Senor abad y reverendísimos padres, en nombre de d icho Real Monasterio, a clicho Vicente Rehomí, comisssionado y a quién conviniesse, que librarían d icho cadàver a ecclesiàstica sepultura luego que por ellos se huviessen celebració las exequias que tenían intención de hazer y celebrar en la iglesia de d icho Real Monasterio por sufragio y descanso cle la alma cle clicho Excelentísimo Senor D o n G u i l l e m Ramón de M o n c a d a . Y en quanto pudieron clieron por l ibre a clicho l icenciado Vicente Rehomí de la obligación en que estava, según la dicha escritura arriba en clicho lugar chalendada y menc ionada cle haver cle conduzir clicho cadàver en este real monasterio, por haver dado clicho Rehomí entero cumpl imiento a dicho encargo. Y, en continente, d icho m u y llustre Senor abad y reverendísima c o m u n i d a d prossecionalmente c o n la so lempnidad acostumbrada se Uevaron clicho cadàver metido dentro cle d icho atahút en la iglesia cle clicho presente real monasterio por los referidos fines de hazer y celebrar dichas exequias y después librar clicho cadàver a ecclesiàstica sepultura, c o m o lo ordeno dicho excelentísimo seiïor marqués de Aytona en d icho su testamento.

D e todas las quales cosas assí clicho Vicente Rehomí c o m o dichos m u y llustre abad y reverendísimos padres requir ieron a mí, d icho infrascrito notario y escribano, en presencia cle dichos testigos otorgasse, c o m o otorgué, el presente auto, que fue fecho en d icho Real Monasterio de Santas Cruzes en los dia, mes, ano y lugar susodichos, a todo lo que me hallé presente c o n los testigos arriba nombrados para las susodichas cosas l lamados y rogados.

SANTES CREUS (2004 ) 85-96 95

RESSENYES

SANTES CREUS (200-U 99-104

G A R C I A - O L I V F . R , F e r r a n , La vall de les sis mesquites: el treball i la vida a la Valldigna medieval, U n i v e r s i t a t d e Va lènc ia , 2 0 0 3 .

E l títol, suggerent, correspon a la val l valenciana de la Val ldigna, senyorejada p e l monestir cistercenc del mateix n o m , filial de Santes Creus. Cadascuna de les sis mesquites correspon a una petita comunitat cle moriscos.

Es tracta d 'una obra de divulgació basada en la tesi doctoral de l'autor El monestir i la mesquita. Societat i economia rural a la Valldigna (segles xni-xtv), tot i que se centra en la segona meitat del segle xiv. L'autor ens transporta a una època de trànsit, a cavall entre l'edat mitjana i l'edat moderna . E l món es m o u dins els grans canvis del Renaixement, mentre la nostra va l l resta en u n món clos; una societat camperola que manté les tradicions i el treball c o m segles enrere, u n món que comença a esquerdar-se i del qual el lector n 'endevina el final. Els habitants d'aquestes comunitats es m o u e n entre l 'omnipresència del monestir, amo i senyor dels seus destins, nous costums i comportaments introduïts pels colons cristians, la justícia de l rei i la influència l lunyana però cada cop més present cle les ciutats, que els p r o p o r c i o n e n u n mercat o n vendre els petits excedents i u n n o u destí quan ja n o tenen l loc en el seu entorn social .

Es tracta de l resultat d'una acurada feina d'investigació — n o m é s cal veure la quantitat de cites documentals i els arxius consul tats— que ens introdueix en u n món desconegut i , en certa manera, singular. D e les fonts documentals, majoritàriament processos judicials i protocols notarials, l 'autor fa ressorgir els noms i les vicies cle personatges anònims de la història c o m si fossin protagonistes de novel·la. Ens parla de les seves dificultats per sobreviure, de la duresa de la v i da al camp, de la v ida quotidiana, de c o m cuinen o es vesteixen, dels seus usos matrimonials i sexuals, de relacions personals i econòmiques que sovint es confonen.

U n a de les característiques principals d'aquest treball és que ens mostra la realitat dels moriscos, una comunitat poc coneguda malgrat haver habitat les terres del nostre país durant segles. E n c o n e i x e m els costums i creences, les tècniques agrícoles, c o m ara el conreu i la transformació cle la canya cle sucre, ens desvela

R E S S E N Y E S

errors històrics, ens parla cle maneres de conrear la terra, cle productes, usos i paisatges ja desapareguts.

E l l l ibre comença amb una introducció sobre la fundació i assentament del monestir de la Val ldigna, per continuar amb una interessant descripció del paisatge i de la geografia de la va l l , u n medi que condic iona absolutament la v ida dels nostres camperols .

Sense ser una narració, l 'obra tampoc és b e n b é u n assaig. E l seu rigor científic la fa apta per a especialistes, i el seu redactat per a qualsevol profà interessat. La divisió del contingut per temes amb títols tan suggerents c o m "famílies vulnerables: llarg i sinuós camí, el casament" ens empeny a saber més i en permet una lectura per fases, n o en va l'autor és també u n gran comunicador .

M . SERRA

B A T E T C O M P A N Y , C a r o l i n a , "El C i s t e r c o n q u e r i d o r . E l sentit d e l ' a g r i c u l t u r a s i l e n c i a d a " , Feudalisme comptat i debatut (formació i expansió del feudalisme català), P U V , U n i v e r s i t a t d e Va lènc ia , 2003, 237-252.

Ens presenta una nova visió del Cister, per cert excel·lentment documentada, en la seva faceta de monjos repobladors del territori català conquerit a mesura que avança la conquesta cle les terres sota el d o m i n i musulmà. La professora Carol ina Batet fuig clel tòpic, Cister repoblador per domostrar que el Cister fou "conqueridor" . Posa damunt el taullel de la historiografia aquesta faceta dels monjos blancs, prenent c o m a exemple l 'actitud dels monjos de Poblet enfront dels colons lliures de les terres cle la val l del Codoç, avui partida clel terme de Vimbodí a la Conca de Barberà. Aquestes terres riques —l'abundància d'aigua del l loc és sinònim d'una agricultura quantitativa i q u a l i t a t i v a — aleshores pertanyents al terme de l 'Espluga de Francolí, per l 'ambició dels monjos que les cobegen, amb la connivència clel monarca, seran immenses dins el terme de 'Vimbodí i , per tant, dins la jurisdicció pobletana. La fase següent, molt ben expl icada per la professora Batet, era fàcil d'explicar, els colons lliures són homes que cult iven terres monacals i , per tant, sols p o d e n gaudir dels drets útils i n o dels eminents, quan per donació reial són cle Santa Mar ia cle Poblet. Els conreadors esdevindran arrendataris i hauran cle pagar l 'habitual cens a l'abat, el qual determinarà la política dels conreus. E l mapa clel cultiu del Codoç canviarà amb el temps, del pol icul t iu es pasarà al monocul t iu : la v inya . Aquest canvi per partida doble : drets i cultius, obligats per la política abacial pobletana, amb el desproveïment dels drets del c o l o n aloer a favor de Poblet, ens demostra, en aquest cas, que els cistercencs més que colonitzadors v a n ésser conqueridors —les armes v a n ser substituïdes pels "legalismes" j u d i c i a l s — d'unes terres que ja havien sigut colonitzacles d'antuvi Felicitem Carol ina Batet pe l seu article que ens permet desengmnar uns tòpics que fins ara desvirtuaven la veritat històrica.

J . PAPELL

SANTES CREUS (2004) 99-104

R E S S E N Y E S

I_»A \ ^ Í \ L L D E L E S

SIS M E S Q U I T E S 1\) t rekt l l i l.i vkl) a l·i \ J 1 U 1 I O I I J rucdicvjl

fe 1

JÜJL *"" *̂ * lév***J*Jf•* r . i - * ' M i

Cisterchim. R e v i s t a C i s t e r c i e n s e . G e n e r - m a r ç , 2004, n ú m . 234. E d . M o n t e -c a s m o , Z a m o r a 2004.

Aquest número està dedicat completament als treballs i ponències presentades al I Congreso Nacional cle Hospedería Monàstica. El configuren la "Presentación"; " E l S e r v i c i o cle acoger y gozo cle visitar (Dirección); "La acogida monàstica según la Regla de San Benito" , i quatre mòduls més segons la temàtica pròpia del congrés: A ) M o d u l o arquitectura: J O A N P U P E Y , "Aventura de u n arquitecto en la remodelación cle u n monasterio" i "Criterios de inteivención sobre patr imonio" , i PRESENTACIÓN LITC. "Experiència de la remodelación clel Monasterio cle la Car idad" . B) M o d u l o marketing: JAIME L E Ó N . "Comercialización de servicios hoteleres"; EIJSEO LÓPEZ, O C S O , " A c o g k l a religiosa"; M A R T A V I L A , "Conteniclos para huéspedes". M E S A REDONDA, o n es va" debatre: "La comercialización de Productos Monàstícos". C) M o d u l o gestión: EUGENIO Z A R Z A , "Nuevos espacios culturales y cle ocio" ; DAVID M A R T Í N , "Plan integra] de calielael del turismo espanol" ; MARI A LLI USA PALET, "Turismo cle reunión, una oportunidad de futuro. D ) M o d u l o administración: JOSEP VILAJOLIU, "Plan Leacler, elemento motor"; M A R C O S BARROSO, "Obtención de ingresos adicionales. Gestión d e impuestos"; M A N U E L V I D A L , "La importància clel seguro para proteger y consetvar nuestro patr imonio" ; JORDI SECALL, " N u e v o sistema de marcas para el alojamiento: Los establecimientos turísticos n o hoteleros".

SANTES CREUS (200-1) 99-104 101

Acaba la revista amb l'apartat de "Crònica": -Conferencia regional espanola cisterciense" celebrada a Viace l i , entre el i 0 i el 16 de febrer del 2 0 0 4 , i "Vacaciones y Ruta Monàstica Interior" per Maria Paz López Santos, i la secció de "Libros" o n es ressenyen: "Correspondència ( 1 9 5 9 - 1 9 6 8 ) " de T H O M A S MERTON/ERNESTO CARDENAL,

Editorial Trotta, 2 0 0 3 : "Sintonia de la Armonía de las Revelaciones Celestiales", de HII.DGARDA DE B I N G E N , Editorial Trotta, M a d r i d , 2 0 0 3 , i "II valore del s imbolo . Stemmi, s imbol i , insigne e impree degli Orclini religiosi , delle Congregazioni e degl i altri Instituí cli Perfezione" cle Gnjuo M A G N I , Società Editrice "II Ponte Vecchio" , Cesena 2 0 0 3 .

J . PAPELL

Cistercium. R e v i s t a C i s t e r c i e n s e . A b r i l - J u n y , 2004, n ú m . 235. E d . M o n t e c a s i n o , Z a m o r a 2004.

A m b la regularitat acostumada ens arriba a l ' A B S C la revista Cistercium, núm. 2 3 5 . La presentació comença amb "Parlamento cle las Religones: 2 0 0 4 " , J O A N M A R I A PUJALS, exconseller cle Cultura de la Generalitat cle Catalunya, recorda el pare Agustí Altisent, O C , ve l l conegut i amic nostre que ens ha deixat per sempre, en el seu article "In Memoriam" . " Cal destacar també el treball del nostre benvolgut amic el pare ALEXANDRE MASOLIVER, O C , "Curso sobre De Crleaux a la Valldigna. El Camí del Cister . Altres treballs són: "Las edades del nombre : testigos. Arte para ver y sentir" de FRANCISCO R. DE PASCUAL, O C S O ; "Pablo A n t o n i o Cuadra : Poeta y pensador cristiano" de GLÒRIA G U A R D I A ; "Patr imonio disperso y perdició clel monasterio de Matallana" D E A N T O N I O GARCIA FLORES; "Renaceràs cle las llamas: Moreruelas" de JOSÉ

M . GARCÍA DE A . G . - C O N C I I A M . VENTURA CRESPO. E n la secció de llibres es resse

n y e n : Dialogo entre Religiones. Textos fundamentales. U N E S C O . E d . Trotta, M a d r i d 2 0 0 2 ; Atlas Històrica de los monasterios (El Monacato Oriental y Occidental) cle J U A N M A R Í A LAISOA, E d . Paulinas, M a d r i d 2 0 0 4 , i La voz del silencio. Poesia monàstica femenina del síglo xx, de diversos autors, M a d r i d 2 0 0 4 .

J . PAPELL

Cistercium. R e v i s t a C i s t e r c i e n s e . J u l i o l - S e t e m b r e , 2004, n ú m . 236. E d . M o n t e c a s i n o , Z a m o r a 2004.

A m b l 'habitual descans del mes cl'agost ens arriba el número cle Cistercium corresponent als mesos de jul iol i setembre. A m b la "Presentación": "Parlamento de las Religiones clel M u n d o . El arte de saber escuchar" comença el n o u v o l u m , que dóna pas a "Testimonios", amb els treballs cle ",;Cómo frenar la violència?" CI'ELA G H A N D I ; "Secularización y c o m p r o m i s o " de XAVIER M E L L O N I ; " C o m p r o m i s o

http://fundamental.es

R E S S E N Y E S

f « í ' . ' i

• ü :

•refila Ci

SANTES CREUS (200<í) 99-104 103

R E S S E N Y E S

renovació" de la doctora SALEHA M A H M O O O A B B D I N ; "Caminos deleitosos" clel G R A N

RADINO D A V I D ROSEN; "Escuchar los sonidos del m u n d o " del MAESTRO CIIARMA H S I N

T A O ; "La educación interreligiosa" de FRANCESC.-XAVIER M A R Í N i "La riqueza de la espiri tualidad" cle YARATUI.LAH MONTURIOL. Segueixen " U n dia en el parlamento" i "Para navegar", i l'article de FRANCISCO R. DE PASCUAL, O C S O i FERNANDO BELTRAN

LLAVADOR: "Thomas Merton : La respuesta del monje en tiempos cle opciones cru-ciales". "Parlamento de las Religiones 2004"; "Las sombras luminosas y las sombras tenebrosas. Sermón III de l Bto. Guerr ico en la fiesta cle los Apóstoles Pedró y Pablo" , cle TOMÀS G A L L E G O , O C S O . Altres articles i notícies del món Cistercenc c louen el núm. 236 de Cistercium.

J . PAPELL

104 SANTES CREUS (2004) 99-104

SANTES CREUS - TINETusuaris.tinet.cat/absc/catala/arxiu/publi/revista/rev 21... · 2011-04-27 ·...

Documents

Transcript of SANTES CREUS - TINETusuaris.tinet.cat/absc/catala/arxiu/publi/revista/rev 21... · 2011-04-27 ·...