redacció: 93 458 87 80 – liniasantandreu@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

barcelona liniasantandreu.cat · 21/6/2016 · Núm.70 · Difusió controlada per OJD-PGD: 13.667 exemplars mensualslíniasantandreu

Entrevista a Carmen Andrés

pàg 9

Regidora de Sant Andreu

“Els veïns de totSant Andreu

s’han de podersentir barcelonins

de primera”

Successos pàg 10

Agredeixen dues noiesde ‘Barcelona con la selección’ a Fabra i Puig

Celebració pàg 8

El Baró de Viver viuquatre dies intensosamb la seva Festa Major

Comerç pàg 16

Homenatgen el Versalles i elColòmbia, 2 bars centenaris

Esports pàg 21

El Sant Andreu presentaels seus primers reforços

Denuncien 10 anys de retarden el projecte de les casernesL’AVV de Sant Andreu organitza un acte per tornar a recordar que només s’han fet 3 equipaments a la zona pàg 8

Agenda Nacional pàg 7

26J: una nova oportunitatde l’independentisme permobilitzar els seus votants

Música pàg 8

Xarim Aresté, un dels convidatsal cicle ‘Quatre de Fresques’que organitza l’Harmonia

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 2 líniasantandreu.cat 21 juny 2016

3 | líniasantandreu.cat21 juny 2016Ciutat

365 dies passen volant. Això és elque deu pensar l’alcaldessa AdaColau quan mira enrere ara ques’ha complert el primer any del seumandat. Va ser el 13 de juny de2015 quan va prendre possessió delcàrrec, després d’haver guanyatunes eleccions municipals quevan sacsejar diverses ciutats de l’es-tat, Barcelona inclosa.

La mateixa Colau va celebrarl’efemèride acompanyada delsseus en una jornada festiva al parcde l’Estació del Nord dissabte28 de maig. Un dia que va per-metre a BComú commemoraramb millor regust de boca un ani-versari que institucionalment ipolíticament parlant ha coinciditamb la signatura de l’acord de go-vern amb el PSC i el conflicte delBanc Expropiat, a Gràcia. Dos fetscomplexos i difícils de digerirper la formació de Colau, que fa

un any titllava el PSC de “màfia”i donava suport explícit als oku-pes de Can Vies, a Sants, quan araha de fer equilibris per aconten-tar tant el col·lectiu gracienc comla policia, sense gaire èxit, per cert.De fet, el primer ja els veu esta-blishment i la segona –o com amínim els seus sindicats– hatensat notablement la relacióamb el govern municipal.

Enrere queda aquella presa depossessió retransmesa davant lamultitud que va omplir la plaça deSant Jaume i aquell primer diasimbòlic de treball antidesnona-ments a Nou Barris. “Sóc la ma-teixa”, reivindica ara Colau desprésde 365 dies de mandat, admetentperò que governar l’Ajuntament liha comportat més d’una contra-dicció i que voler canviar la ciutatamb 11 regidors –ara 15– resultamolt més complicat del que podiasemblar al principi.

Tot i això, Colau ja ha com-plert promeses electorals, com lamoratòria hotelera, les actua-cions de memòria històrica i de re-

visió del nomenclàtor, la limitacióde sous –si bé oficiosament–,l’impuls de la connexió del tram-via per la Diagonal –tot i que ambpocs suports–, el pla de xoc i el plade barris recentment presentat itambé ha capitalitzat el suport alsrefugiats. Ara bé, queda feinapendent: millorar els processosparticipatius –crítica de la FAVB–,resoldre la crisi enquistada delsmanters, seguir combatent elsdesnonaments –que no s’hanaturat–, cuidar la relació amb elscomerciants, resoldre el conflicteamb TMB... I, portes del consis-tori endins, redreçar la relacióamb l’oposició i sobretot ambCiU, amb la qual l’enfrontamentés sistemàtic.

Sigui com sigui, potser l’èxitmés gran de Colau d’aquest primerany és haver consolidat el seuprojecte. Ja ningú dubta que hi haBComú per estona. L’ombra ini-cial de la moció de censura quedalluny. “Hem arribat per quedar-nos”, deien. Ara queda clar que,durant tres anys més, segur.

Ada Colau, un any després» BComú arriba als 365 dies de mandat amb diversos fronts oberts però amb el projecte consolidat

» El pacte de govern amb el PSC i el conflicte del Banc Expropiat marquen el primer aniversari

Arnau Nadeu / Albert RibasBARCELONA

Colau va guanyar les eleccions el 24 de maig del 2015 després d’una intensa campanya (esquerra) i ha culminat el primer any de mandat pactant amb el PSC (dreta). Fotos: Arxiu

SANT ANDREU4L’any de go-vern de Barcelona en Comú aldistricte deixa la imatge de l’a-collida descafeïnada de refugiatsa la Casa Bloc. Després que elpassat mes de setembre l’A-juntament, juntament amb laGeneralitat, van posar en mar-xa l’operatiu per començar aacollir refugiats, la Casa Blocn’ha acabat rebent un petitgrup que ja era a la ciutat.

Altres noms propis d’aquestúltim any són l’antic canòdrom,el mercat de Sant Andreu, laMeridiana o els legionaris. Elnou canòdrom és des del passatmes de març, després d’un llargprocés de transformació, el Parcde Recerca Creativa, un viver decultura digital. A tocar de l’an-tic canòdrom hi ha la Meridia-na. Aquesta avinguda està pen-

dent d’una reforma que el con-sistori ha començat a tirar en-davant. Tot i que el seu futur esdecidirà a través d’un procésparticipatiu, ja s’han començata fer petites transformacions.

Per altra banda, a principisd’any es va confirmar que lesobres del nou mercat de SantAndreu començaran el primersemestre de l’any que ve i aca-baran a principis del 2019. Par-lant de dates, qui sembla que enté de caducitat són els legiona-ris, ja que el Districte va iniciara finals de febrer els tràmits perfer fora aquest col·lectiu de lescasernes.

Per últim, el pacte entreBComú i el PSC ha provocat quela nova regidora del Districte si-gui la socialista Carmen Andrés,en substitució de Laia Ortiz.

La Casa Bloc: una acollida de refugiats descafeïnada

| 4 líniasantandreu.cat 21 juny 2016

La venda ambulant il·legal, malagestió del turisme, proliferació degrups cannàbics o la vaga dels tre-balladors de metro. Aquests sónalguns dels retrets que JoaquimForn, portaveu de CiU a l’Ajunta-ment, va adreçar a Ada Colau enl’acte que els nacionalistes van ce-lebrar el passat 1 de juny a l’EspaiFrancesca Bonnemaison per va-lorar el primer any de mandat del’alcaldessa.

Davant la presència de l’ex-president Artur Mas, els consellersJosep Rull, Neus Munté, JordiBaiget i Santi Vila i el diputat alCongrés Francesc Homs, els lídersde CiU a Barcelona van denunciar“degradació” a la ciutat, fruit de lesdecisions preses, diuen, per Bar-celona en Comú. Al llarg de tot l’ac-te, el president del grup municipalde CiU i cap de l’oposició, XavierTrias, així com Forn van criticardurament la gestió de Colau.

L’exalcalde va donar el tret desortida a l’acte i a partir d’aquí vaser el portaveu qui fa agafar les reg-

nes. “Tenim reptes molt impor-tants, com tornar a guanyar l’al-caldia”, va assenyalar Trias, justabans de donar pas a Forn, que elpodria succeir el 2019 sent l’al-caldable de CiU a les pròximeseleccions municipals.

Els convergents dediquen araels esforços a reivindicar el seumodel de ciutat i a marcar dis-tàncies amb les polítiques im-pulsades per l’executiu de Colau.“La nostra no és nova ni vella po-lítica, sinó bona política”, va dirForn en l’inici de la seva inter-venció. A partir d’aquí, el seudiscurs va centrar-se en el con-cepte concret de la “degradació”i en posar exemples que, segonsCiU, ho evidencien.

“CONTRADICCIONS”A més, el portaveu convergenttambé va acusar Barcelona enComú de “manca d’ambició” enla transformació urbana de laciutat. “Detectem una voluntatideològica de l’alcaldessa demenystenir el creixement”, vaetzibar. “Com es redistribueix lariquesa si no se’n crea?”, va pre-guntar-se tot seguit.

Les crítiques de Forn, però,

van anar més enllà. Per exemple,qüestionant el model cultural ac-tual de la ciutat, així com l’estra-tègia de Colau per projectar in-ternacionalment Barcelona. “L’al-caldessa vol seguir comparant-seamb Madrid”, va lamentar.

El portaveu de CiU també vacriticar el pacte de govern entre

Barcelona en Comú i el PSC.Forn no va buscar l’enfronta-ment amb els socialistes, sinóque va continuar el camí de les crí-tiques a Colau i al seu govern. I ésque el pacte suposa una “contra-dicció”, segons ell. “Colau es re-feria al PSC com el partit de la mà-fia”, va recordar. Les “contradic-

cions” que Forn va assenyalar deColau no es van quedar aquí.Concretament, el portaveu con-vergent va acusar el govern de“falsa consciència social” i de te-nir “tendència al sectarisme”.“Els principis només serveixen pera la campanya i després es desenal calaix?”, va concloure.

CiU veu Barcelona“degradada”» El portaveu convergent, Joaquim Forn, critica durament el primer any de govern d’Ada Colau

» Trias cedeix protagonisme al seu número 2, que agafa força per ser alcaldable a les eleccions del 2019

Xavier Trias i Joaquim Forn van fer balanç del primer any a l’oposició. Foto: CiU

RedaccióBARCELONA

Ciutat

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 175 | líniasantandreu.cat21 juny 2016

| 6Opiniólíniasantandreu.cat 21 juny 2016

publicitat 686 42 95 17líniasantandreu.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniasantandreu@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B 11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

13.667 exemplars mensuals

Opinió en 140 caràcters

@zuvielzirkus: Albert Rivera ha de plegaraviat que demà a les 9 entra a treballar alconcessionari Hyundai de Sant JustDesvern. #DebateA4

@ASMELACHERCOLES: El jugador máspitado de la historia de la Selección salvaa España en el primer partido de la#EURO2016.

@AdaColau: Horroritzada pel tiroteighomòfob a Orlando. Des de Barcelona,tot el nostre suport i solidaritat amb fa-miliars i amics de les víctimes.

Un diari plural

per Lluís Llanas, president de l’Ass. de Comerciants Creu Coberta i vicepresident executiu de la Fundació Barcelona Comerç

4Els eixos comercials com a promotors en el territori

En els nostres dies, i des d’unaperspectiva internacional, s’a-vança en el concepte de la des-centralització de la gestió. Tantdes dels estats en què es deixa en-rere la idea d’un estat centralitzatper cedir poder a entitats regio-nals o municipalistes, com tam-bé en el sector empresarial, des-localitzant la producció de com-ponents. Es tracta, doncs, d’un as-sumpte global fruit d’unes co-municacions cada dia més ràpi-des i d’unes tecnologies que hopermeten. I també, d’altra ban-da, d’un increment de les desi-gualtats a nivell internacional. Enel nostre àmbit específic, la des-centralització ha de permetremillorar la prestació de serveis ipolítiques socials.

Des de fa temps, la gestió ur-bana de la ciutat de Barcelona hapassat per processos de creaciód’unitats més petites de gestió. Sibé en un principi foren els dis-trictes de la ciutat, que han que-dat en 10 des dels anys 80, fa pocsanys es va crear una nova divisióde barris, amb la figura del con-seller de barri, amb una voluntatd’arribar de forma més efectiva alciutadà, fomentar-ne la partici-pació, tenir una línia més direc-ta d’interacció amb el governmunicipal, etc. De forma paral·lelas’han creat xarxes com la de mer-cats, la d’eixos comercials, xarxesciutadanes que permetin la par-

ticipació, etc. En definitiva, laconsolidació d’àrees de treballmés dinàmiques. En el món delcomerç, aquesta redefinició ter-ritorial també és important.

Ho és bàsicament per a al-guns assumptes que afecten lagestió diària de Barcelona. Par-lem de la gestió del turisme i laseva voluntat de descentralitzar,però també de la concentraciód’allotjaments turístics, de l’ab-sència de dades fiables sobre elcomerç de la ciutat o de la cons-trucció urbana de les superilles,passant per la desertització co-mercial d’algunes zones, el blin-datge ciutadà davant de les granssuperfícies perifèriques o els ho-raris comercials.

En aquest sentit, cal avançaren un concepte en el qual es tre-balla des de fa anys, tot i que nohi ha prou voluntat política comper implementar-ho. El delsAPEUs, o àrees de Promoció Es-pecial Urbana, o BIDs, BusinessImprovement Districts. És unconcepte que, tot i que ja té moltsanys de discussió, no s’ha acabatmai d’implementar per una visióexcessivament liberal i poc pro-teccionista del sector. Cal, tan-mateix, dotar els BIDS d’un con-junt de propostes que superi elconcepte inicial i que l’adeqüi a larealitat social i urbana dels nos-tres barris. Cal avançar cap als Ei-xos Socialment Responsables.

En aquest cas, la implemen-tació d’una àrea d’aquesta mag-nitud ha de venir acompanyadad’un nou sistema de gestió públi-ca-privat. Un dels elements bàsicsque distingeix un eix tradicional ouna associació de comerciantsd’un APEU és que els comerços iestabliments que hi ha en aquestterritori, convenientment deli-mitat, tenen l’obligatorietat decontribuir econòmicament ambuna quota que reverteix en elpropi entorn. En els eixos i asso-ciacions, el fet que la quota siguivoluntària, produeix desequili-bris i greuges comparatius, a l’ho-ra d’aprofitar-se d’accions quebeneficien el conjunt de comerços,siguin associats o no.

Un altre dels beneficis quehan quedat demostrats, a part dela dinamització econòmica, és lacapacitat d’extreure dades realsdel comerç de la zona en qüestió,dades molt rellevants que des ques’eliminà l’IAE no tenim a la ciu-tat de Barcelona, i que són un re-flex fidedigne del sector, im-prescindible per determinar po-lítiques econòmiques a mitjà ollarg termini. Tot acompanyatd’un catàleg de serveis col·lecti-us com la neteja, la seguretat, ac-cions de màrqueting i de comu-nicació, promoció, llums de Na-dal i tants altres elements que,d’una forma localitzada, podengestionar-se molt millor.

Una cogestió pública-pri-vada per a cada àrea permetria,a més, que la part recaptativadel projecte tingués un retornequitatiu i unes mateixes polí-tiques aplicables a tota la ciu-tat, amb el que suposa de ra-diografia del sector.

Tanmateix, un dels nouselements amb què cal imple-mentar-ho a Barcelona ha deser, sens dubte, la Responsabi-litat Social Comercial. En aquestsentit fem nostra la idea de la di-rectora de Comerç en recon-vertir els BIDs en VIDs, és a dirValors, Innovació i Desenvolu-pament. Sens dubte, l’aplicacióde les noves àrees de gestióeconòmica, es diguin com es di-guin, han de venir amb un pa-quet de mesures socials i d’in-tervenció en el territori incor-

porades. Elements com la com-petitivitat, la cohesió social, lasostenibilitat, la cultura... han deser inherents a l’aplicació de lesàrees i a la seva gestió diària, através d’accions dirigides. Nopodem treballar els territoris i laseva activació econòmica sensetenir en compte la seva demo-grafia, els seus problemes ciu-tadans, l’atur, els joves, la gentgran, la interculturalitat, l’ur-banisme, les seves entitats itants altres factors que decidei-xen com és el nostre dia a dia, elnostre entorn.

Promoure la corresponsa-bilitat compartida entre socie-tat civil, empreses i adminis-tració ha de ser la fórmula fu-tura per gestionar els nostresbarris, eixos o unitats socials devalor compartit.

Parlen elsveïns

Sergio“És una prova mésque al districte s’hifan coses, que hi hamoviment. Durantel mandat de l’an-terior regidora esva impulsar el petit

comerç i les Festes de Primavera van serbones. M’agradaria que seguís tot igual oque millorés, és clar.”

Sandra“És una decisió po-lítica que no afectael que s’està fentaquí. S’hauria deseguir treballant enla línia que estavaportant l’antiga re-

gidora. Ara, crec que s’està perdent unamica l’esperit de barri que el comerç al ca-rrer ha donat sempre a Sant Andreu.”

Enric“Nosaltres estàvemsatisfets amb la per-sona que teníemabans. És un canvid’organigrama fruitd’un pacte polític.El que volem és que

la nova regidora mantingui l’esperit de laLaia Ortiz i que hi hagi un diàleg franc ique les portes estiguin obertes als veïns.”

Alex“Crec que els canvissón positius, han deser per millorar. Amés, Sant Andreuté un encant que al-tres barris no te-nen. Tot i això, hi

trobo a faltar equipaments esportiusmunicipals i que l’oferta lúdica no esti-gui tan concentrada al Centre Cívic.”

Què et sembla el canvi de regidora de Laia Ortiz per Carmen Andrés?per Pau Arriaga

Agenda Nacional7 | líniasantandreu.cat21 juny 2016

Les eleccions espanyoles del passat 20 dedesembre no van ser dolentes per a l’in-dependentisme, però tampoc es pot dirque fossin bones. ERC, amb nou diputats,i CDC –sota la marca Democràcia i Lli-bertat–, amb vuit diputats, van veure comla formació més votada va ser En ComúPodem, que va aconseguir 12 represen-tants al Congrés. Ara, la manca d’acordentre els principals partits espanyols performar govern dóna una nova oportuni-tat a l’independentisme per mobilitzar elsseus votants el pròxim 26 de juny.

ERC i CDC, que aquesta vegada no espresenta en coalició, tornen a apostar pelsmateixos candidats. Els republicans hofan per la dupla Gabriel Rufián-Joan Tar-dà, amb Rufián com a número 1, mentreque la candidatura convergent l’encap-çalarà Francesc Homs, que va derrotar enunes eleccions primàries Sílvia Requena.Les dues formacions hauran de compe-tir entre elles per atraure el vot indepen-dentista, però al mateix temps haurand’intentar retallar la distància que els vaseparar el 20D de la candidatura d’EnComú Podem liderada per Xavier Do-mènech, el qual torna a afrontar el rep-

te al capdavant de la formació que im-pulsa Ada Colau.

“Sortim a guanyar. Nosaltres sí que po-dem, tenim les majories socials per fer-ho”,va declarar fa uns dies Rufián en una en-trevista a l’Ara. Durant aquesta entrevis-ta, el republicà també va assegurar que “vo-tar Podem a Catalunya és rendir-se, és de-manar permís”. D’altra banda, el candidatconvergent, Francesc Homs, va asseguraren un acte de suport als imputats del 9Nque “el 26J hem de tornar a les urnes perdefensar Catalunya”.

BATET PER CHACÓNL’única cara nova per al 26J és la socialis-ta Meritxell Batet, que substitueix CarmeChacón al capdavant de la llista del PSCdesprés que aquesta última renunciés a fi-nals d’abril a repetir com a candidata delssocialistes catalans. Batet té el repte de mi-llorar els vuit diputats socialistes de les da-rreres eleccions. Tot i que ja eren uns re-sultats dolents per al PSC, les enquestestampoc són ara gaire prometedores.

Per últim, Ciutadans, amb Juan CarlosGirauta repetint com a candidat, voldrà mi-llorar els 5 diputats aconseguits, que vansuposar una decepció després que les en-questes prèvies els van situar amb opcionsde victòria; mentre que el PP de Jorge Fer-nández Díaz té totalment assumit que laseva batalla no passa per Catalunya.

» Les noves eleccions espanyoles permetran al sobiranisme intentar mobilitzar més els seus votants » Els dos partits independentistes repeteixen candidats: Gabriel Rufián (ERC) i Francesc Homs (CDC)

Albert RibasBARCELONA

26J: una nova oportunitat

RENÚNCIA4El 20D va tenir una absènciaentre les formacions polítiques catalanes,la CUP. Ara a aquesta llista cal afegir-hiUnió, que va anunciar a mitjans d’abril queno repetiria.

Els democristians, després de no acon-seguir cap diputat en els darrers comicis,en els quals van presentar Josep Antoni Du-ran i Lleida com a candidat, han decidit notornar-ho a intentar. “No podem articularuna proposta electoral a curt termini. Noha estat una decisió fàcil. L'hem pres ambel cap”, va explicar Ramon Espadaler. Toti això, Espadaler va dir que la seva forma-ció té futur perquè representa l’espai del “ca-talanisme centrat”. Un espai que el líderd’Unió veu orfe, motiu pel qual el partit harecomanat a la militància que voti en

blanc perquè, segons Espadaler, “cap par-tit recull els nostres plantejaments”.

D’altra banda, els motius de la CUP perno presentar-se són coneguts. La forma-ció de l’esquerra independentista, tal comva explicar abans del 20D en el seu Con-sell Polític celebrat a Perpinyà, consideraque “no té sentit presentar-s’hi”. “No enspresentem a unes eleccions a les quals noens sentim interpel·lats a fer-ho. El Par-lament espanyol no és un marc d’oportu-nitat per a la consecució de la indepen-dència”, van afirmar els cupaires el mes denovembre a Perpinyà.

En aquesta ocasió, caldrà veure si algunmembre de la CUP, tal com va fer l’exdi-putat Quim Arrufat, recomana el vot perEn Comú Podem o no.

La CUP i Unió, absents

Sant Andreu| 8

líniasantandreu.cat 21 juny 2016

El passat dia 1 de juny va fer 10anys de l’aprovació del projectede reurbanització de les casernesde Sant Andreu, que preveia l’e-dificació d’una dotzena d’equi-paments. La realitat, però, ésque només se n’han fet tres: la co-missaria dels Mossos d’Esquadrael 2006, l’Escola Eulàlia Bota el2008 i el CAP Casernes el 2014.

Per denunciar aquesta situa-ció, l’Associació de Veïns de SantAndreu va celebrar divendrespassat, tal com ja ha fet en els úl-tims anys, un acte de protesta ala plaça Mossèn Clapés. En un co-municat fet uns dies abans de laprotesta, la plataforma veïnal vaafirmar que “lamentablementun altre juny hem de denunciarque la situació està pràcticamentigual”, al mateix temps que van

denunciar que “és una vergonyaque no s’hagin ni començat aconstruir els 1.000 habitatgesprotegits pendents i que noméss’hagin acabat tres dels equipa-ments previstos de la dotzena ques’han de fer”.

Des de l’associació de veïnsconsideren prioritari que es faci laresidència per a gent gran, l’escolabressol, els habitatges protegits ila zona verda.

Per la seva banda, la nova re-gidora del Districte, Carmen An-drés, assegura en una entrevista aaquesta publicació [veure pàgina9] que “ara mateix” no pot garantiraquests equipaments perquè en-cara ha “d’analitzar com estantots els projectes, estudiar-ne laviabilitat i les possibilitats d’exe-cució a tres anys vista”. “Alesho-res tindré els elements necessarisper pronunciar-me”, conclou.

Una imatge de la jornada de protesta. Foto: Twitter (@Susolopez)

Denuncien que només s’han fet tres equipaments a les casernes » L’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar organitza, un any

més, un acte de protesta per recordar els 10 anys de retards

Judit Nedderman i XarimAresté, al ‘Quatre de Fresques’CONCERTS4Judit Neddermani Xarim Aresté. Aquests són elsdos noms que formen el cartelldel cicle de concerts ‘Quatre deFresques’ que organitza el Casall’Harmonia els pròxims dies 6 i7 de juliol.

La cantautora de Vilassarde Mar serà la protagonista delprimer concert del cicle. Ned-derman presentarà les cançonsdel seu últim treball, ‘Un segon’,juntament amb algunes de lesprimeres peces que va publicar

al disc ‘Tot el que he vist’. Seràel primer concert que estaràacompanyada per Isaac Coll albaix i Dídak Fernández a lapercussió.

L’endemà arribarà el torn deXarim Aresté. El guitarrista icantant de Flix, després d’unallarga trajectòria amb Very Po-melo i també d’escuder de Mai-ka Makovski, Sopa de Cabra oSanjosex, presenta ara el seu se-gon disc en solitari, deslligat delseu rol de guitarrista, ‘La rosada’.

CELEBRACIÓ4El barri de Baróde Viver es va acomiadar diu-menge d’una nova edició de laseva Festa Major, que haviaarrencat dijous passat.

Al llarg de quatre dies, elsveïns van poder gaudir d’una ce-lebració que, un any més, va tor-nar a programar diferents actesper a tots els públics. Els actesfestius van arrencar el passat di-jous dia 16 amb la inauguració,al Centre Cívic Baró de Viver, del’exposició ‘Baró de Viver parla

en imatges, segona part’. Estracta d’una mostra que permetconèixer la història del barri através de les fotografies de dife-rents veïns.

El segon dia de festa va arren-car amb la mostra artística delprojecte ‘Amics i Circ’, mentreque a la tarda i al vespre la jor-nada va continuar amb la festa del’escuma, el sopar comunitari, lasessió de monòlegs, el pregó i el‘chupinazo’ del president de laNova Associació de Veïns Pi i

Margall, Óscar Simón, i el con-cert de l’orquestra Krater.

Dissabte el protagonisme vaser per les activitats esportives -tornejos de futbol infantil i fe-mení, de petanca i de lluita gre-coromana-, per l’exhibició delsMossos d’Esquadra i la disco-mòbil. Diumenge la Festa Majores va acomiadar amb una jor-nada d’actes molt completa, onva destacar la botifarrada, l’ho-menatge a la gent gran i, final-ment, el correfoc.

Música | Segona Fira del Disc Independent: l’HarmònicaL’Ateneu l’Harmonia va acollir dissabte, al seu espai de la Fabra i Coats, la segona

edició de la Fira del Disc Independent l’Harmònica. Aquesta fira és un espai de trobada d’editors, discogràfiques, músics i públic. Al llarg del dia centenars de

persones van desfilar per aquesta trobada que se situa fora del circuit comercial.

RedaccióSANT ANDREU

Xarim Aresté, en una imatge promocional. Foto: Facebook

Baró de Viver viu 4 dies de festa

Una imatge de la ‘rainbow party’ de diumenge. Foto: Twitter (@Trinijove)

9 |

Entrevistalíniasantandreu.cat 21 juny 2016

Com valora aquests primersdies de feina al capdavant delDistricte de Sant Andreu?

Molt positivament. Entomo aquestnou repte amb molta il·lusió, peròsóc conscient que al districte hi hatemes complicats que no seranfàcils de resoldre. Alguns requeriranmolt diàleg amb els veïns, altres unesforç dels serveis i de les àrees mu-nicipals... Però entre tots ho tiraremendavant.

Ha estat fàcil el relleu amb LaiaOrtiz?Sí, la veritat és que ha estat molt fà-cil. Haig d’agrair molt a la Laia i a totl’equip de Barcelona en Comú comho han fet tot. Han col·laborat al mà-xim i sempre he tingut la sensacióde començar amb bon peu. Venima tirar endavant els temes des de lesesquerres i en col·laboració amb totel moviment associatiu i veïnal.

L’anterior regidor de CiU va rebrecrítiques per no ser veí de SantAndreu. Vostè tampoc ho és. Lapreocupa que li pugui passar elmateix?Bé, espero que no passi. Nou Barris iSant Andreu són districtes limítrofs itenen barris amb problemàtiquesmolt semblants. Som gent treballa-dora, tenim un teixit associatiu moltimplicat i reivindicatiu, una xarxa depetit comerç que està intentant tirarendavant... Hi ha molts elementsque podem compartir perfectament.I jo ja em sento gairebé una veïna deSant Andreu. No hi visc, però l’he tre-pitjat molt com a veïna de Nou Barrisi el conec bé. Hi ha molt intercanvi devida entre els dos districtes.

Sense anar més lluny, vostè baixacap a Sant Andreu i Janet Sanzpuja cap a Nou Barris.Sí. De fet, l’altre dia ens vam creuara Fabra i Puig quan totes dues tor-

nàvem cap a casa. Va ser una sen-sació curiosa [somriu].

Es deia que el PSC i vostè en par-ticular volien Nou Barris peròque Colau no estava disposada acedir aquest districte i que, peraixò, finalment s’ha quedat ambSant Andreu. És així?No és exactament així. Vam estar d’a-cord que volíem compartir districtesamb problemàtiques socials im-portants i on hi ha projectes que vé-nen de lluny, que nosaltres ja haví-em impulsat en el seu moment. I apartir d’aquest criteri vam establirquins districtes podíem assumir. Evi-dentment, per a una regidora comla Laia, que és de Sant Andreu, el can-vi és una pèrdua i li ha costat. I jo l’en-tenc perfectament, perquè a mi emva passar exactament el mateix aNou Barris quan va arribar CiU. Maino deixes de sentir-te regidora deldistricte al qual t’has entregat tant.

Sigui com sigui, vostè ara és la re-gidora de Sant Andreu i ja ha ditque coneix bé el districte. Quinssón els principals reptes que volencarar a curt termini?En primer lloc, impulsar una altra ma-nera de fer les coses i d’enfocar elsproblemes respecte del mandatanterior. I, dit això, tenim temesmolt importants damunt la taula,com tot el que envolta la Sagrera, lanecessitat de dotar d’equipamentsde proximitat els barris, resoldre eldèficit de places escolars, millorar lamobilitat al poble de Sant Andreu dePalomar, combatre les problemàti-ques socials derivades de la fragili-tat de moltes famílies als barris del’eix Besòs... La llista és llarga.

Ho és tant, de llarga, que hi haveïns que diuen que Sant Andreués la “ciutat oblidada”. Aquest sentiment d’abandona-ment que alguns veïns tenen és elprimer que hem de combatre. Elsveïns de tots els barris de Sant An-dreu s’han de poder sentir barce-lonins de primera i jo crec que totala feina que s’havia fet durant moltsanys anava en aquesta línia. Ara bé,és clar que ens hem de posar les pi-les en aquest sentit.

Qui també els demana que esposin les piles són els veïns de lazona de les antigues Casernesamb els equipaments i habitatgepúblic pendents. Pot garantir quetot plegat tirarà endavant?Ara mateix no ho puc garantir, per-què encara he d’analitzar com estantots els projectes, estudiar-ne laviabilitat i les possibilitats d’execu-ció a tres anys vista, i aleshores tin-dré els elements necessaris per po-der-me pronunciar al respecte. Enaquests moments no m’atreveixo aprometre res perquè no vull diruna cosa que després no es puguicomplir. El que sí que farem segurés treballar de valent al respecte.

Un altre tema de debat recurrentés el dels legionaris de les anti-gues casernes. Laia Ortiz va feruna petició fa poc perquè se’ls facifora. Vostè com ho veu?El govern ha pres una decisió al res-pecte i nosaltres la mantindrem. I, pertant, haurem de treballar tambéamb aquest col·lectiu per fer-ho d’u-na manera el més raonable i tran-quil·la possible i, sobretot, sense quetot plegat tingui cap afectació niper al districte ni per a la ciutat.

Per tant, vostè és partidària quese’ls faci fora de les casernes.Repeteixo: és una decisió presa pelgovern i la mantindrem.

I pel que fa a l’ampliació de la Ma-quinista, creu que es pot aturar?Bé, hi estan havent converses amb

els propietaris. Jo crec que és difícilaturar l’ampliació, però sí que es potparlar que tingui el menor impac-te possible i que generi un benefi-ci social. Les converses que s’estantenint van en aquesta línia i esperoque tinguin èxit i prosperin pel bédel districte. Perquè és cert que unaextensió comercial com aquestapot generar moltes pors entre el pe-tit comerç...

El president de l’eix Sant Andreu,Pròsper Puig, es queixava fa pocen una entrevista a Línia Sant An-dreu que tenen una mena de‘Triangle de les Bermudes’: Ma-quinista, Glòries i Heron City. [Somriu]. Bé, Heron City, des d’unpunt de vista comercial, no acaba dequallar. Però sí que és cert que lesGlòries tenen molt èxit i la Maqui-nista també. Per això li deia... Elque hem d’intentar és que, si final-ment hi ha una ampliació perquè le-galment hi tenen dret, que aques-ta tingui el menor impacte possible.I en això treballem.

Puig i els comerciants també re-clamen millores en la mobilitat alcor de Sant Andreu de Palomar, unrepte que vostè també citava alprincipi. Què els pot prometre?El primer que faré és anar-los a veu-re, conèixer-los i saber quines són lesseves principals preocupacions, i apartir d’aquí treballaré per resol-dre-les. Pel que fa a la mobilitat enconcret, vull destacar que no és untema que només afecti el comerç,sinó també la resta de veïns i veïnes.En aquest sentit, caldrà conciliarinteressos i treballar-ho molt bé.

Parlant de mobilitat, quin futur hiveu a la ferida oberta de la Sagre-ra, després dels últims episodis?Bé, més enllà dels últims episodis, jocrec que és molt important el quepassarà a les eleccions generals d’a-quest diumenge. Per poder desen-callar aquest tema, necessitaríem ungovern que sigui assertiu en aques-ta qüestió i que aposti decididamentper la Sagrera i tot el que represen-ta. És un projecte que va molt mésenllà del que és simplement l’esta-ció. Girar l’esquena a la Sagrera és gi-rar l’esquena a Barcelona i, en defi-nitiva, al propi estat espanyol.

Canviant de tema, li sembla bé l’o-kupació dels antics cinemes Lau-ren o creu que s’han de desallotjar?Personalment, en les okupacions delocals buits hi veig una part positi-va. Generalment ho fan col·lectiusque tenen clar que volen fer-hi unprojecte amb una transcendènciasocial i això crec que és positiu.Però evidentment hi ha una part ne-gativa: es topa amb una legalitat,amb un dret a la propietat, que le-gitima el propietari a demanar l’ex-pulsió del col·lectiu. Amb tot, crecque s’han de poder conciliar amb-dós interessos.

Com?Donant solucions a aquest col·lectiuperquè pugui treballar en altres es-pais o, en el millor dels casos, conci-liar l’interès del propietari amb aquestinterès social. Estem davant d’unrepte que té les seves complicacionsi crec que és imprescindible intentarbuscar una solució que eviti, perexemple, el que ha passat a Gràcia.

“Girar l’esquena a laSagrera és fer-ho a tot

Barcelona i al propi estat”

Farà fora els

legionaris? “És una

decisió presa pel govern

i la mantindrem”

Perfil | Una històrica del PSC a Nou Barris, ara a Sant AndreuNascuda a Calanda (Teruel) l’any 1964, Carmen Andrés (PSC) va venir a viure a Barcelona, concretament a NouBarris, l’any 1970 quan el seu pare va trobar feina en una fàbrica de cotxes. Llicenciada en Dret i funcionària des

de l’any 1989, el mandat 2007-2011 va ser regidora de Nou Barris i ara afronta el repte de ser-ho del districte veí,Sant Andreu. És activista d’Amnistia Internacional i diu que li agrada conèixer racons dels barris de la ciutat.

Carmen Andrés (PSC) / Regidora del Districte de Sant Andreu

Carmen Andrés ens rep pocs dies després d’haver assumit la regidoria de Sant Andreu. Tot i que reconeix que “mai no deixes de sentir-te regidora del districte alqual t’has entregat tant” –en referència a Nou Barris–, té clar que el repte que té

plantejat no deixa temps per a la nostàlgia. És hora de “posar-se les piles”, diu.

Arnau NadeuSANT ANDREU

Foto: Neus Marmol

| 10Sant Andreulíniasantandreu.cat 21 juny 2016

Agredeixen dues noiespro selecció espanyola

FABRA I PUIG4Un grup de des-coneguts va assaltar el passatdissabte 4 de juny una carpa in-formativa de la plataforma pro-selecció espanyola ‘Barcelonacon la Selección’, on hi haviadues noies que en aquell mo-ment feien de voluntàries.Aquesta plataforma reivindica lacol·locació de pantalles gegantsa la ciutat per seguir els partitsde la selecció espanyola durantaquesta Europcopa.

Els fets van tenir lloc just ala sortida del metro de Fabra iPuig, a l’avinguda Meridiana.L’assalt a la paradeta es va pro-duir al voltant de les cinc de latarda i, minuts més tard, un se-gon grup va tornar a causardestrosses a la parada. Les duesnoies van haver de ser atesespels serveis mèdics desprésdels fets.

Dos dies més tard la plata-forma ‘Barcelona con la Selec-ción’ va denunciar els fets da-vant la Fiscalia. El portaveu del’entitat, Nacho Pla, es va pre-sentar amb un advocat a la seude la Fiscalia de Barcelona perpresentar la denúncia, paral·lelaa la presentada als Mossos d’Es-quadra. Segons la denúncia, elsagressors haurien empès, clavatcops de peu i escopit les duesnoies, al mateix temps que leshaurien insultat amb expres-sions com “espanyoles de mer-da, marxeu d’aquí”.

Cinc dies més tard d’aquestsfets, concretament el dia 9, unhome que suposadament acom-panyava les dues noies agredi-des va denunciar als Mossosd’Esquadra que també hauriaestat agredit i amenaçat pel ma-teix grup de desconeguts.

Nou episodi en el serial de l’es-tació de La Sagrera, aquesta ve-gada relacionat amb presumptesirregularitats per parts dels con-tractistes. Això és el que va ex-plicar el passat set de juny el se-cretari d’Estat d’Infraestructures,Julio Gómez-Pomar, durant delconsell d’administració de la so-cietat Barcelona-Sagrera AltaVelocitat a les altres dues admi-nistracions que en formen part,la Generalitat i l’Ajuntament.

Durant la trobada, Gómez-Pomar va admetre que a prin-cipis del 2014 es van aturar lesobres perquè es van detectar di-ferències entre les obres que lesempreses contractistes dona-ven per executades i cobraven iles obres realitzades. Aquestesexplicacions van provocar l’e-nuig de Generalitat i Ajunta-ment, que van lamentar no ha-ver-se assabentat abans d’a-questa situació.

Qui també es mostra moltcrític amb la situació de les obressón els veïns, que en aquest casreparteixen les culpes entre totesles administracions. Josep Bar-

bero, el president de l’Associacióde Veïns de la Sagrera, afirma aLínia Sant Andreu, tal com ja vafer uns dies abans a BarcelonaFM, que “a la societat Barcelona-Sagrera Alta Velocitat tant la Ge-neralitat com l’Ajuntament hiparticipen en un 25%. Això vol dirque si entre les dues fan el 50% dela societat, podrien haver pres-sionat més a l’Estat per tal que lescoses s’haguessin fet millor”.

El president de l’associació deveïns lamenta que “amb l’estació,la sensació és que, en lloc d’anarendavant, anem enrere”. Tot iaixò, Barbero també valora de for-ma positiva el fet que de la tro-bada del set de juny n’ha sortit “elcompromís d’una reunió mensual

per informar de l’estat de lesobres i el reconeixement, perpart de Madrid, que l’estació dela Sagrera fa falta per l’AVE”.

Per la seva banda, l’alcaldes-sa Colau, que uns dies abans jahavia dit que l’Estat “gira l’es-quena reiteradament” a Barce-lona i Catalunya, va negar que l’A-juntament s’hagi desentès delcontrol de les obres. “Hem fet totel que depenia de nosaltres”, vaafirmar Colau en declaracionsals mitjans.

En paral·lel, el conseller de Te-rritori i Sostenibilitat, Josep Rullva acusar l’Estat d’actuar “demanera unilateral amb la Sagre-ra”. Una situació que, segonsRull, “no es pot repetir”.

Rull i Colau es van mostrar molt crítics amb l’Estat. Foto: Gencat

AVV La Sagrega: “Amb l’estació,en lloc d’avançar anem enrere”Albert RibasLA SAGRERA

El comerç, un coixí social» La Fundació Barcelona Comerç col·labora amb

moltes iniciatives solidàries que milloren la societat

EDITORIAL/ El comerç no és només unaactivitat econòmica, un vehicle de relacióentre les persones o un il·luminador de ca-rrers, sinó que també és un actor principalper detectar problemàtiques que moltesvegades no arriben a les administracionspertinents i, si hi arriben, amb la manca derecursos que hi ha en l’actualitat no podensolucionar-les.

A part de la nostra vocació de servei alsaltres, també col·laborem amb moltes ini-ciatives que milloren la societat, sense mésretorn que la satisfacció personal d’ajudar.

Per exemple, la Fundació Barcelona Co-merç col·labora amb multitud d’esdeveni-ments de caire solidari i social, tenint coma objectiu avançar cap a una responsabili-tat social comercial del col·lectiu.

Un altre exemple pot ser una iniciativapresa per l’Ajuntament de Barcelona, endetectar una sèrie de problemàtiques en-vers les persones grans de les quals els ser-veis socials no tenen constància. La sevaproposta ha sigut posar-se en contacteamb les organitzacions comercials d’àm-bit territorial per fer de “radars”: fer arribar

als serveis socials les conductes de risc d’a-questes persones o dels seus familiars ocuidadors. Nosaltres, que estem molt aprop de les persones que vénen als nos-tres establiments, que els veiem quasicada dia i parlem amb ells, podem detec-tar un problema de malnutrició, de mal-tractament, de mala dosificació delsmedicaments, de qualsevol signe evidentde canvis en les seves conductes habituals,duent a terme una tasca d’ajuda social acost zero per a les administracions.

Aquest model de comerç és el que

hem de defensar entre tots. No volemtracte de favor, volem justícia en un mo-ment en què l’ultraliberalisme només be-neficia els que després tenen uncomportament ètic i social deplorable.Promoure la corresponsabilitat compar-tida entre actors socials, comerç i adminis-tració ha de ser la fórmula de gestionar elsnostres entorns de relació tant urbanísticacom relacional.

Pròsper Puig i Brignardelli, vicepresident administratiu de la Fundació BCN Comerç

» L’entitat recorda que fa una tasca de “radar” per detectar possibles problemàtiques als barris

Montserrat Ballarín pàg 12

“Crec que el petit comerç ha d’estar el més associat possible”

11 |

Lluís Llanas pàg 13

“La Fundació Barcelona Comerçnecessitava adaptar-se als nous temps, i això estem fent”

líniaEl periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona Núm. 3 · Juny/Juliol 2016 · Fundació Barcelona Comerç

líniaencomerç

Juny / Juliol 2016| 12 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3

ENTREVISTA/ Montserrat Ballarín és latercera regidora de Comerç en poctemps. Parlem amb ella sobre el seumodel de comerç, sobre l’associacio-nisme i sobre els temes candents.

Com defensarà el comerç de des del’Ajuntament?El nostre pla és ser aliats d’aquell co-merç que està fent les coses bé, quelluita per donar un servei i que està in-teressat a innovar i a tenir un signeidentitari propi. Pensem que el comerçha d’estar el més associat possible ivolem donar-li suport per tal que puguiinnovar i adaptar-se als nous temps.

Quan es començarà a donar aquest su-port?Tenim un diàleg molt fluid amb les asso-ciacions de comerciants més representa-tives i molt aviat reunirem el Consell deComerç i Ciutat, on avaluarem del Plad’Impuls i Suport de Comerç 2013-2016.Volem fer un balanç i anàlisi conjunt sobrel’execució del Pla i, juntament amb lesidees del programa de proximitat, el pactede Govern –on hi ha una clara aposta peldesenvolupament del comerç en àrees

més problemàtiques– i amb altres ideesdel PAM, plantejar les bases del que seràel nou Pla d’Impuls i suport fins al 2019.

Ha parlat abans de l’associacionismecomercial. Com el veu vostè actual-ment?El balanç és desigual segons els barris.Hi ha zones on aquest associacionismeés molt fort i això es tradueix en què elcomerç es desenvolupa, aconseguintmés força. I en altres no existeix, cosaque ens preocupa molt. En aquest sen-tit, amb la Fundació, els Districtes i elstècnics de comerç hem d’aconseguirque el sector s’organitzi. Cal començarde mica en mica, amb coses concretesper anar reforçant el teixit associatiu.

Des del maig portem un ritme frenèticamb els aldarulls de Gràcia. Hem sentita parlar de mesures de suport als co-merciants de Gràcia. En què es basen?Creiem que tota la situació a Gràcia ambel Banc Expropiat ha agreujat la situaciódelicada en la qual estava el teixit asso-ciatiu i comercial de la zona. El passat 8 dejuny hi va haver una reunió on es va pac-tar que a finals de mes hi haurà un Pla de

Comerç amb dos vessants: un de pla dexoc, amb accions ràpides i resolutives permillorar l’afluència de clients, i un segonbasat en un pla estratègic que implicariaintentar formar una federació, crear unamarca per a l’entorn, una identitat prò-pia... Un treball de més recorregut. Posa-rem els recursos que calguin, però hemde rebre informació dels comerciants persaber què els fa falta.

Un altre tema candent és el top manta,què en pensa?Nosaltres estem al costat de les personesque fan les coses correctament i d’acordamb la legalitat i d’aquelles altres que percircumstàncies de la vida estan fora de lalegalitat però que s’hi volen acostar.Creiem que a les persones que exercei-xen la venda ambulant il·legal i volentenir una nova oportunitat cal ajudar-les,i des de l’Ajuntament tenim diferents pla-taformes per fer-ho, com Barcelona Ac-tiva. Però al mateix temps considero que

els productes falsificats, la manca de pa-gament de les taxes d’ocupació o lamanca de pagament dels impostos deri-vats d’aquestes vendes són coses que di-fícilment es poden acceptar en unajuntament democràtic. Cal afegir tambéque l’assemblatge i la venda de produc-tes falsificats és un delicte. Per tant,també caldria el suport de la Generalitati la implicació de les forces de seguretatautonòmiques.

I sobre la qüestió dels horaris, quinaopinió té?Per sort tenim un acord pactat al Ple ambel qual es va arribar a un consens. Crec queaquest és l’acord que funciona, no satisfàdel tot ningú però tothom se sent repre-sentat en gran part. Crec que hem d’avan-çar en el compliment i els compromisos del’acord. Ara per ara no és el moment de tor-nar a obrir aquest debat perquè, tot i quehi ha opinions enfrontades, no podem se-guir aprofundint en les diferències.

MOSTRES/Els eixos i associacions comercials han pre-parat uns mesos de juny i juliol farcits d’activitats i fi-res a l’aire lliure per aprofitar el bon temps. Durant elsprimers dies de juny, diferents eixos han celebrat fi-res comercials, com ara Barnavasi, el passat dia 4, l’EixSant Martí, diumenge 5 de juny, o bé l’Eix Sant Andreu,que va sortir al carrer el passat 4 de juny.

Una altra de les activitats preferides dels eixos sónles rutes de tapes. L’Eix Sagrada Família està celebrantla seva primera fins al 28 de juliol, mentre que els ei-xos del Clot, Sant Martí i Poblenou fan el seu Triata-pes fins a finals del mes que ve.

La calor convida a sortir alcarrer a gaudir dels eixos

ESDEVENIMENTS/ El programa de primavera-estiudel BCN Moda al Carrer va arribar a la seva fi el pas-sat dissabte 4 de juny amb la desfilada de Barnava-si, celebrada al carrer Muntaner, entre Ronda GeneralMitre i Arimón. Abans, uns altres cinc eixos comer-cials van celebrar les seves.

L’Eix Sagrada Família va obrir foc el passat 20 de maig,mentre que l’Eix Sant Andreu la va celebrar l’endemà. Unasetmana més tard, el 27 de maig, l’Eix Sant Martí va treu-re les seves propostes de moda i complements al carrerCantàbria i dijous 2 de juny va ser el torn de l’Eix Sarrià.L’endemà divendres dia 3 va ser el torn de l’Eix Clot.

Des de la Fundació Barcelona Comerç, impulso-ra del cicle d’actes de moda al carrer, s’ha fet un bonbalanç de les desfilades i s’ha assegurat que milers depersones han estat testimonis d’un cicle que preténdemostrar que els barris també marquen tendència.

Milers de barcelonins omplen lesdesfilades del BCN Moda al Carrer

“El comerç ha d’estar elmés associat possible”Montserrat Ballarín / Regidora de Comerç de l’Ajuntament

Juny / Juliol 201613 |

El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3 comerç en línia

“La Fundació necessitava adaptar-seals nous temps, i això estem fent”

CONSUM/ El Parlament Europeuha aprovat una resolució que ins-ta la Comissió a posar en marxamesures contra les pràctiquesdeslleials en la cadena de distri-bució d’aliments, per tal de garantiringressos justos als productors imés varietat de productes alsclients. A més, també reclamacombatre la sobreproducció i elmalbaratament. “Hem de fer mésper millorar l’equilibri entre elsproveïdors i els supermercats”, hadit un dels ponents de la resolució.

El ParlamentEuropeu, contra lapràctica deslleial

FORMACIÓ/ El Cibernàrium, alcarrer Roc Boronat, 117, acolliràels pròxims dies 21 i 23 una ses-sió formativa gratuïta adreçadaa planificar i posar en marxauna botiga virtual. Aquesta ac-tivitat mostrarà els passos que calseguir per muntar la botiga a laxarxa mitjançant el programariOSCommerce, una plataformalliure i gratuïta. El concepte debotiga virtual representa l’in-tent de traslladar l’operativa tra-dicional d’un comerç a internet.

Un taller per posaren marxa unabotiga virtual

Lluís Llanas / Vicepresident executiu de la Fundació Barcelona Comerç

DADES/Segons dades publicadesfa pocs dies per l’Institut Nacionald’Estadística (INE), les vendes delpetit comerç de proximitat cata-là van augmentar un 6,8% a l’abrilrespecte al mateix mes de l’anypassat. Aquest augment ha estat,en aquesta ocasió, superior al dela mitjana estatal, que va ser del6,4%. Les comunitats autònomesque més han augmentat vendeshan estat les Illes Balears –ambprop del 9%–, País Basc –8,5%– iMadrid –8,3%–.

Tornen a créixer lesvendes del comerçde proximitat

ENTREVISTA/ Lluís Llanas és presidenti botiguer a l’Associació de Comerciantsde Creu Coberta i, des del passat mesde maig, quan es va elegir la nova Juntaa la Fundació Barcelona Comerç, tambéés vicepresident executiu. Amb ell par-lem dels canvis a la Fundació i de comen sortiran beneficiats els eixos.

Quins canvis es podran veure a laFundació?Estem avançant cap a una gestió més ho-ritzontal. La nostra intenció és involucrarcada cop més els patrons de la fundació,els presidents dels eixos, els quals tenenun coneixement molt profund del co-merç de la ciutat i són clau per a la nos-tra organització.

Quines funcions desenvoluparà coma vicepresident executiu?M’encarregaré del desenvolupamentd’activitats de la Fundació durant l’any,seguint els programes i les estratègiesdefinides amb el patronat, el presidenti el director. A més, m’encarregaré de lagestió de diferents àrees com el pro-grama de relacions amb nous eixos,acords institucionals, immigració, res-ponsabilitat social corporativa i acom-panyament i serveis als associats, entred’altres.

Què aporta aquesta nova junta? Primer de tot he intentat veure quinessón les necessitats de la Fundació i de-finir quins valors volem defensar. Coma Fundació hem d’adequar-nos als noustemps, amb estratègies definides. LaFundació també ha de ser capaç de do-nar resposta a nous fenòmens: hi ha ha-gut molts canvis en el món associatiu,molts canvis polítics i divisió d’opi-nions en temes sensibles, i això ens haportat a la definició d’un nou programa.Aquest nou programa es basa en qua-tre pilars: transparència, treball en xar-xa, serveis i responsabilitat social cor-porativa.

En què es basarà aquesta transpa-rència que cita?Cal avançar cap a una manera d’actuarque reforci la confiança que els eixos co-mercials tenen en nosaltres: hem de fer

accessible tota la informació i exposar-la als nostres associats, implantant de-terminats mecanismes d’autocontrol irendició de comptes.

I pel que fa al treball en xarxa?La gestió d’una associació, i en aquest casd’una fundació, només es possible quanes pensa i es fa en xarxa. Una associacióés una xarxa de relacions. El treball enxarxa té dues vessants: una d’externa,amb la qual pretenem reforçar la xarxade relacions amb entitats i diferents or-ganitzacions innovadores i comple-mentàries en l’àmbit de ciutat, per poderdesenvolupar projectes compartits iarribar a tots els temes d’importància,convertint-nos en agents de transfor-mació amb capacitat de formular opi-nions i d’exercir lideratge. L’altra vessantés més interna, a nivell d’organització, iens permetrà ser més dinàmics a l’horade prendre decisions i de tirar projectesendavant alhora que impliquem moltmés els patrons.

I com es defensarà la ResponsabilitatSocial Corporativa?El comerç ha de tenir una exigència èti-ca. La Responsabilitat Social Corporati-va ha de ser la contribució activa i vo-luntària per millorar en l’àrea social,

econòmica i ambiental, avançant cap ala formació d’eixos socialment respon-sables.

Tot això com ajuda els eixos?Esperem que, començant per aquestesaccions, els eixos se sentin part activade la Fundació en ser ells mateixos elsque gestionaran les àrees autònomes.Això sí, sempre seguint els valors in-closos dins del nostre codi ètic, el plad’actuació, els estatuts i tenint en comp-te que hi hagi sempre una viabilitat eco-nòmica.

També s’ha parlat molt de nous serveisi iniciatives. En podria citar algunes?La Fundació ha d’evolucionar cap a laprestació de serveis de qualitat. Estàclar que hem de ser una central de ser-veis incorporant accions com la Q dequalitat, desenvolupant plans com eldefensor del client, intentant donarsuport als eixos a nivell de comunica-ció... És a dir, reforçar l’estructura de laFundació per donar serveis als associats.El nostre lema és Cultura, Ciutat i Co-merç i, per tant, hem d’evolucionarcap a aquesta prestació de serveis dequalitat oferint també sistemes de pla-nificació, de seguiment i d’avaluació pertal de valorar-ne l’impacte.

Juny / Juliol 2016| 14 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3

15 | líniasantandreu.cat21 juny 2016Comerç en Línia

L’èxit d’una botiga no es mesura no-més amb el volum de vendes o ambel tipus de clientela que aplega. Ladiferència entre mirar cap enda-vant amb optimisme o replantejar-se el negoci depèn, molt sovint, decom es gestionen els recursos. I unexemple n’és l’optimització del con-sum d’energia elèctrica.

Poca gent sap que, de mitjana,una botiga d’alimentació consu-meix 29.128 kWh anuals, el que estradueix en una despesa de 4.500euros, o que un establiment co-mercial dedicat al sector del lleurees gasta cada any una mitjana de1.200 euros només en energia con-sumida. Aquestes dades, propor-cionades per un estudi recent del’Institut Català d’Energia (ICAEN),mostren que el marge de milloraper escurçar despeses als comerçosde Catalunya és ample.

És per aquesta raó que la Ge-neralitat va iniciar el passat 23 demaig una campanya per fomentarl’estalvi i l’eficiència energètica als co-merços, amb l’objectiu d’avançar cap

a un sector “més productiu, rendiblei sostenible”. El programa, que por-ta per nom Estalvi d’Energia al teu co-merç, inclou tallers formatius i fins itot la possibilitat de gaudir d’un diag-nòstic gratuït de consum elèctric ales botigues que així ho sol·licitin.

DIAGNÒSTIC DE FRANCAmb els diagnòstics energètics defranc que ofereix el programa, els bo-tiguers comprovaran quin és el seupotencial d’estalvi i quines mesurespoden posar en pràctica per millo-rar-lo el màxim possible. Aquestaanàlisi s’ha de demanar en la sol·li-citud d’inscripció als tallers.

Un cop assessorats, els boti-guers tenen accés a una línia de fi-nançament per aplicar les obresnecessàries i esdevenir un establi-ment eficient energèticament par-lant. En concret, el Consorci de Co-merç, Artesania i Moda (CCAM) tin-drà disponible, fins al 30 de setem-bre, una línia de préstecs de 10.000a 100.000 euros amb un aval del70%, els quals seran tramitats ambCaixaBank o Banc Sabadell.

EINES PER ESTALVIARPer la seva banda, les sessions for-matives –que a Barcelona van

arrencar el mateix 23 de maig,amb la jornada inaugural– estanencaminades a conscienciar i in-formar sobre la despesa energèti-ca i a conèixer accions, eines i pràc-tiques de gestió elèctrica que qual-sevol persona pot impulsar a la sevabotiga, les quals, de retruc, “acabenredundant en la rendibilitat delnegoci, en la seva imatge envers elsseus clients i en el medi ambient”,asseguren des del departamentd’Empresa i Coneixement.

Aquests tallers se celebraranarreu de Catalunya fins al dia 27 dejuny, tot i que a Barcelona ja vanacabar dimarts dia 7 de juny ambuna sessió al Centre d’Artesania deCatalunya, situat al carrer BanysNous, 11, de dos quarts de 10 a dosquarts de 12 del matí.

Per inscriure’s a les sessions calvisitar la web www.ccam.cato enviarun correu a l’adreça electrònica chernandez@gencat.cat. I per obte-nir més informació sobre el pro-grama, la Generalitat també ha ha-bilitat el telèfon 934 849 909 pera qualsevol dubte. La iniciativaha estat impulsada per la Gene-ralitat a través del CCAM, l’ICAENi l’Associació de Gremis d’Instal·la-dors de Catalunya (AGIC).

Vols estalviar energia a la botiga?» La Generalitat impulsa una campanya per millorar l’estalvi energètic als establiments comercials» El programa ofereix diagnòstics de consum gratuïts als comerços i préstecs per aplicar-hi millores

RedaccióBARCELONA

L’eficiència energètica al comerç el fa ser, segons la Generalitat, “més efectiu i sostenible”. Fotos: Arxiu / Infografia: Línia

CONSELLS4L’estalvi energèticés una acció que no només ajuda arendibilitzar un negoci, sinó quetambé col·labora amb la sostenibi-litat i el medi ambient. En aquest sen-tit, un dels elements que més con-sum elèctric genera i que més im-pacte pot tenir sobre la natura és lail·luminació.

Ara per ara, el 40% de focus dellum de les botigues són fluorescents,els quals generen el 27% del con-sum, una xifra que augmenta fins al57% en el cas dels llums halògens,que suposen el 35% dels puntsd’il·luminació. Una bona pràcticaper reduir la factura de la llum ésapostar per les bombetes de baixconsum, un tipus d’il·luminació que

no arriba al 20% als comerços i queté un consum energètic inferior.

Per altra banda, un altre dels ele-ments a tenir en compte són els ai-res condicionats. Segons l’estudide l’Institut Català d’Energia sobreel consum elèctric a les botigues ca-talanes, un 69% dels establimentstenen aire condicionat. L’antiguitatmitjana dels aparells, tal com descriuel mateix informe, és de poc més dequatre anys, tot i que les xifres varienun pèl en funció del tipus de comerç.En aquest sentit, la renovació i ins-tal·lació d’equips adequats a cada es-pai permetria estalviar més.

Amb tot, aquestes són algunesde les petites accions que poden aju-dar a reduir despeses i ser sostenibles.

Petites accions per estalviar

Comerç| 16

líniasantandreu.cat 21 juny 2016

Per saber on vas, cal recordard’on vens i repassar el passat.Aquesta dita es va fer efectiva elpassat 27 de maig, quan dosbars emblemàtics del districtevan rebre un guardó a la seva tra-jectòria centenària. Es tracta delbar Versalles i el bar Colòmbia,que enguany fan 101 i 103 anysrespectivament.

A l’acte de lliurament delspremis Cent anys de vida hivan assistir la regidora de DretsSocials –i exregidora de Sant An-dreu–, Laia Ortiz, i la nova regi-dora del Districte, Carmen An-drés, que van entregar als seuspropietaris una placa comme-morativa que acredita el cente-nari dels establiments.

El bar Versalles va obrir lesseves portes l’any 1915 i encara

avui presenta una decoració mo-dernista afí a l’original. Durant laseva llarga vida, l’establimentha acollit tertúlies d’intel·lec-tuals i de sindicalistes, ha expe-rimentat la col·lectivització du-rant la Guerra Civil i, fins i tot, vaconvertir el seu soterrani en unrefugi contra els bombardejos fei-xistes. El premi als cent anys devida el va rebre Pere Heredero,antic propietari del bar.

El Colòmbia, per la sevabanda, encara està regentat perla família que el va fundar l’any1913. Actualment és la tercerageneració la que està al capda-vant d’un bar que ha experi-mentat en la seva pell els prin-cipals canvis polítics a Cata-lunya: el nom original del localva ser Kiosko i es va rebatejardurant la dictadura franquistacom a Hispano.

Cerimònia de lliurament de les plaques. Foto: Eix Sant Andreu

Homenatgen el Versalles i elColòmbia, dos bars centenaris

» El Districte atorga el premi ‘Cent anys de vida’ als dos establiments» Les dues cafeteries van obrir les seves portes el 1913 i el 1915

El Mercat de Felip II celebra 50 anys amb un soparEFEMÈRIDE4El Mercat de FelipII ha complert mig segle de vida.Per celebrar-ho, els paradistes esvan reunir el passat dissabtedia 11 de juny per fer un sopar onvan repassar la història de l’e-quipament. Durant l’acte tambées va homenatjar els paradistesque van obrir fa 50 anys enaquest mercat.

Aquesta trobada és una de lesactivitats programades per ce-lebrar l’efemèride, ja que al llargdel que queda d’any hi ha pre-vistos concursos, activitats per atota la família i propostes gas-tronòmiques en aquest mercatde la Sagrera.

Al sopar hi va assistir la novaregidora de Comerç, MontserratBallarín, que va recordar el seu

passat com a clienta en el Mercatde Felip II i va assegurar el seu su-port de cara al futur. “El missat-ge que guiarà la nostra actuacióserà estar al costat de qui faci lescoses bé”. Sobre el futur del mer-cat, Ballarín va apuntar que “ambl’esforç de paradistes i de l’ad-ministració” es podran tirar en-davant. De fet, aquest mercat hapassat per diversos canvis peròmai per una renovació integral.

Per la seva banda, el presi-dent de l’Associació de Venedorsdel mercat va fer una crida a launió. “Hem de ser positius pelfutur”, va afirmar, tot afegintque si aconsegueixen adaptar-sei “innovar” en productes i ser-veis, tornaran a atraure elsclients. El futur ho dirà.

PROPOSTA4L’Ajuntament con-templa la possibilitat d’implan-tar zones d’autogestió comercialen algunes zones de la ciutat, se-gons ha avançat El Periódico.

Aquesta mesura vol servirper lluitar contra la clonificaciócomercial –l’aparició de cadenescomercials que treballen a tot elmón i que fa perdre la singula-ritat del comerç local– i evitarque les grans cadenes que no so-len participar de les campanyesde promoció i difusió que fan els

eixos comercials –que englo-ben el petit comerç– se’n bene-ficiïn sense formar-ne part.

D’aquesta manera, el con-sistori voldria introduir a lesgrans marques en la promociód’una zona en concret –ja quetindrien l’obligació d’implicar-seen la seva millora d’unat–, al-hora que les petites botiguesaconseguirien uns grans aliatsper tal de preservar la seva ac-tivitat històrica.

De cara al pròxim setem-

bre, el consistori formarà ungrup de treball per posar enmarxa una prova pilot.

De moment, aquesta decisiód’intentar involucrar més lesgrans cadenes en el seu entorn,sembla que ha tingut una bonarebuda pels comerciants. Des dela Fundació Barcelona Comerçconsideren que el petit comerçha de sumar esforços per créixeri fer front al fenomen del comerçdigital. Haurem d’esperar finsdesprés de l’estiu per veure-ho.

Festa | L’Eix Sant Andreu celebra el Dia de la MúsicaL’Eix Sant Andreu va omplir de música els seus comerços dissabte passat amb motiu

del Dia de la Música. Al llarg del dia es van celebrar diversos concerts per “fer una mica més festiva la jornada”, expliquen des de l’associació. De fet, els visitants van poder

seguir un recorregut marcat per l’entitat per les diverses botigues que acollien concerts.

RedaccióSANT ANDREU

Zones d’autogestió comercial?

El sopar va aplegar els paradistes del mercat. Foto: Mercats Bcn

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1717 | líniasantandreu.cat21 juny 2016

CENTRE AUDITIU AURALCarrer Gran de Sant Andreu, 161

Tel: 933 603 272

El Centre Auditiu Widex ara es diu Aural

SANT ANDREU4"Voler mi-llorar la nostra audició és elprimer pas cap al benestar ila qualitat de vida". Aquest ésel punt de partida de la xarxade centres auditius Aural, lamarca creada pel distribuïdorde Widex a Espanya, Widex Au-diòfons.

Per això, el Centre AuditiuWidex de Sant Andreu ara es diuCentre Auditiu Aural. Canvia denom però manté els professio-nals que hi treballaven, la vo-luntat de millorar la qualitat devida de les persones i l'aliançaamb els audiòfons Widex, lamàxima garantia en tecnologiaauditiva.

La xarxa Aural porta des del1987 treballant amb els audiò-fons Widex i apostant per l'altatecnologia, la innovació i el dis-seny. Aural busca posicionar-seen la ment del consumidor ambla "xarxa de centres auditiusd'excel·lència" i basa aquestaexcel·lència en tres pilars: l'a-tenció que ofereixen (serveisexclusius i rigorosos protocols detreball), la professionalitat i l'e-levat nivell formatiu dels audio-protesistes que hi treballen il'altíssima qualitat del producte(audiòfons Widex).

I és que els audiòfons Wi-dex són la màxima garantia

en tecnologia auditiva: Unsaudiòfons que, fins i tot, salvenvides.

UN AUDIÒFON QUE SALVAVIDESÉs el cas de l'explorador britànicJohn Blashford-Snell. L'aventu-rer viatjava en elefant per l'Índiaquan va escoltar un so inusual.Blashford-Snell, que porta unaudiòfon Widex d'última gene-ració, va sentir una xiuladaaguda, i es va quedar quiet. Im-mòbil.

Es tractava d'una enormeserp que lliscava cap al grup.Era una cobra Real, una serp ge-gant, la més gran de les serpsverinoses al món, que pot créi-xer fins a 18 peus i porta sufi-cient verí per matar a unelefant.

"Després de 20 minuts detensió, la serp es va girar i vasortir disparada a gran velocitatper la muntanya", explica Blash-ford-Snell. La claredat del seuaudiòfon Widex li havia permèssentir el so de la cobra abansque els seus companys.

LA IMPORTÀNCIA DE CUIDARLES PERSONESMalgrat l'excel·lència del audiò-fons Widex, al centre auditiuAural de Sant Andreu són ben

conscients que perquè un au-diòfon ofereixi a la persona ambpèrdua auditiva les màximesprestacions cal que l'adapti unprofessional d'alt nivell que, amés, segueixi un exigent proto-col de treball. Aquest protocold'atenció és el que s'ha anome-nat "el camí Aural", i consta dediverses fases: una primera des-tinada a l'escolta activa del pa-cient per saber quines són lesseves necessitats i en quines si-tuacions necessita millorar la

seva audició, una segona fasede realització dels estudis audi-tius (que són gratuïts, indolors ino invasius), una tercera etapade prova gratuïta i personalit-zada de l'audiòfon i una quartad'assessorament i d'explicacióde totes les facilitats que elscentres Aural ofereixen als seusclients perquè puguin adquirirels seus audiòfons. La cinquenafase és la de l'adaptació del'audiòfon, una adaptació ri-gorosa, precisa i personalit-

zada. Un cop l'audició resultasatisfactòria a la persona, el cen-tre Aural d'Andreu planificaamb el pacient una sèrie de vi-sites de seguiment i de revi-sions anuals que tenen com aobjectiu assegurar que l'audiò-fon està proporcionant elmàxim rendiment.

Però el camí Aural no acabaaquí: Quan arribi el moment derenovació dels audiòfons,Aural dóna facilitats perquè lapersona pugui renovar l'audiò-fon i pugui seguir gaudint del'última tecnologia en audició.

ALTA TECNOLOGIA EN AUDICIÓDe fet, Widex, l'aliat tecnològicdels centres Aural, està inno-vant constantment per donarresposta a les inquietuds delsusuaris d'audiòfons. Fruit d'a-quest esforç per la innovació, lainvestigació i el desenvolupa-ment és el nou audiòfonWIDEX UNIQUE que el fabri-cant danès va presentar a prin-cipis d'any i que millora tot elque existia fins ara. WIDEX UNI-QUE permet captar més sonsque cap altre audiòfon alhoraque elimina els sorolls no desit-jats (fins i tot del vent) i garan-teix la millor audició enqualsevol situació. Una merave-lla tecnològica que les personesamb pèrdua auditiva podenprovar al centre Aural de SantAndreu.

| 18 líniasantandreu.cat 21 juny 2016 El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

La FAVB ha dut a terme una enquesta a una cinquantena de col·lectius veïnals per tal de conèixer quines són les millores que els veïns reivindiquen en temes com urbanisme o mobilitat

L’estat de la ciutat, a examenINFORME/ Els veïns tenen molt a dir en comvolen que sigui l’urbanisme dels seus barris.Així ha quedat demostrat en un informe quela FAVB ha presentat recentment en el marcdel Fòrum veïnal sobre l’urbanisme de la ciu-tat. El document, que mostra el resultat dedos qüestionaris que han contestat 52 asso-ciacions de veïns, recull les conclusions de laconsulta ordenades per districtes i reflecteixles demandes en àmbits com l’urbanisme, lamobilitat, l’ensenyament o els equipaments.

Així doncs, a Sants-Montjuïc els veïns de-nuncien la desigualtat que hi ha entre la Ma-rina i la resta de barris. El veïnat consideraque cal millorar la mobilitat d’aquest territorii potenciar l’oferta lúdica i de lleure per a to-thom. També denuncia la contaminació deles zones industrials. Des dels barris propersal nucli de Sants, es demana lluitar contra elsoroll de les terrasses a les nits.

Els resultats a les Corts, en canvi, incidei-xen a instar l’Ajuntament a considerar moltmés les decisions dels veïns en el projecte deles superilles o en les reformes de la ColòniaCastells –ja encaminada– o el pla Anglesola.Els cortsencs també reclamen una residènciapública per a persones amb discapacitats,posen l’accent en la pobresa i les personesque dormen al carrer cada nit i demanen mi-llores en el manteniment de les zones verdes.

A Sarrià-Sant Gervasi la mobilitat i la reivin-dicació de més línies de bus nocturn és el temaestrella. Des de Can Caralleu volen un local pera l’associació de veïns i que es reasfaltin els ca-rrers i a les Planes creuen que cal combatre elsoroll dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Els espais per als vianants i de convivèn-cia pública són les grans demandes a l’Ei-

xample. A més, els veïns reclamen la creaciód’escoles, de zones verdes i la necessitatd’impulsar l’habitatge de protecció oficial,millorar la gestió del turisme a la Sagrada Fa-mília i avançar en la connexió del tramvia.

El turisme també és l’eix central de les de-mandes a Ciutat Vella, però els seus veïnstambé volen més equipaments i la millorade l’accessibilitat a escoles i residències. A laBarceloneta demanen reforçar el Pla Espe-cial de Reforma Interior (PERI) del barri.

Pel que fa a Gràcia, la gran reivindicacióque fan els veïns és la renovació del Plad’Habitatge. Altres demandes són la millorade les voreres al nord del districte i la modi-ficació de la línia de bus 87. També es de-mana reformar l’entorn de la plaça Joanic.

Els veïns de Sant Martí reclamen més dià-leg amb les institucions. A més, volen equi-paments públics i esportius per a totes lesedats i que es reforci la xarxa d’autobusos.També demanen que es doni una empentaal teixit industrial del districte.

A Sant Andreu es posa el focus en la re-solució dels plans urbanístics vigents queestan aturats, com el PERI de la Maquinista aBon Pastor. La mobilitat és una altra gran de-manda i els veïns reclamen que s’avanci enles obres del TGV.

La reivindicació més important a Nou Ba-rris és la remodelació i el manteniment de l’es-pai públic. La renovació i millora dels parcs oel reforç de la xarxa de transport urbà són elsaltres punts que consideren que cal millorar.

Per últim, els veïns d’Horta-Guinardótambé incideixen en les deficiències deltransport públic i reclamen millores als ca-rrers i nous centres educatius i sanitaris.

MANIFESTACIONS/ El cap de setmana del 28 i el 29 demaig, la ciutat es va convertir en l’escenari de dues ma-nifestacions en defensa dels drets socials i laborals.

La primera d’elles, anomenada Marxa de la Dignitat,va reunir prop d’un miler de persones d’entitats, partitspolítics i sindicats als Jardinets de Gràcia. Sota el lema ‘Pa,treball, sostre i dignitat’, els manifestants van protestar con-tra les polítiques d’austeritat, van reivindicar el dret al’habitatge i van demanar igualtat social i unes condicionslaborals dignes. Els participants van recórrer el passeig deGràcia i van acabar la seva marxa a la plaça de Catalun-ya, on es van fer els parlaments i es va cloure l’acte.

La segona concentració, la que es va organitzar diu-menge 29, va ser molt més nombrosa (60.000 assistentssegons els organitzadors, 8.000 segons la Guàrdia Urba-na). Sota el lema 'Els drets no se suspenen: treball digne,drets socials i democràcia real', més de 40 sindicats i en-titats socials i sobiranistes van convocar aquesta mani-festació com a resposta a les suspensions de les lleis d'e-mergència energètica i habitacional i de la llei d'igualtatper part del Tribunal Constitucional. La manifestació vacomençar a la plaça Urquinaona, va baixar per la Via Laie-tana i va acabar al Pla de Palau, davant la seu de la Dele-gació del govern espanyol a Barcelona.

Milers de ciutadans surten al carrerper defensar els drets socials i laborals TROBADA/Els dies 1 i 2 de juliol, l’Assemblea de Barris per

un Turisme Sostenible (ABTS) organitzarà un fòrum veï-nal sobre turisme amb la col·laboració de la FAVB i la CON-FAVC. “El fòrum neix perquè volíem crear un espai oberton poder parlar de temes que no podem parlar durant lesassemblees”, explica Daniel Pardo, de l’ABTS.

Les activitats es faran a l’Espai Jove La Fontana de Grà-cia i arrencaran amb la presentació a càrrec de les entitatsorganitzadores i dues ponències de geògrafs que genera-ran temes de debat obert. Durant el matí del dia 2 s’orga-nitzaran tallers i dinàmiques participatives sobre temes comel canvi d’usos en espais públics, el model econòmic o la si-tuació del port amb els creuers, el medi ambient i la soste-nibilitat, on participaran activistes del Comitato Nograndi-navi d’Itàlia. A la tarda es farà un debat sobre formes d’au-toorganització i la cloenda, amb música a l’aire lliure.

Preparen un fòrum sobreturisme per al mes vinent

veïns en línia

Una imatge de la protesta del dia 29. Foto: CONFAVC

19 | líniasantandreu.cat21 juny 2016El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

EQUIPAMENTS/ El passat 31 demaig, sis associacions de veïns vandenunciar l’incompliment d’unconveni que l’Ajuntament i Tele-fónica van signar l’any 2007. Lacompanyia es comprometia a as-sumir la conversió de nou edificisantics en equipaments a canvi dela requalificació d’un solar.

Els veïns van reclamar que eltema torni a sobre la taula i vananunciar que han demanat unareunió amb la regidora Janet Sanzper conèixer la seva valoració delconveni, analitzar les possibilitatsque hi ha perquè la ciutat rebi elsequipaments i revisar el projected’edificació a l’antic edifici de lacompanyia a l’avinguda de Roma.

Reclamen queTelefónica compleixiun conveni de 2007

OKUPACIÓ/ En un comunicat que signaconjuntament amb l'Associació de Veïns dela Vila de Gràcia, la FAVB es va posicionar aprincipis de mes en contra del desallotja-ment del Banc Expropiat (Gràcia), va defen-sar la tasca social que els col·lectius que l’hangestionat han dut a terme i va reafirmar elseu suport a trobar una solució que permetila seva continuïtat i a desenvolupar políti-ques “que frenin el procés especulatiu queestà en l’origen del problema”.

La federació critica el desallotjament dellocal, assegurant que és “una mostra de coms’ha resolt la crisi financera generada per labombolla especulativa”. La FAVB denuncia la“persistent pressió especulativa” que pateixla Vila de Gràcia i assegura que “l’immoblemai no hauria hagut de tornar a mans priva-

des i les entitats del barri tenen tot el dret dereclamar-lo per a fins socials”. Des de la FAVBapunten que cal trobar una solució i que, se-gons ells, aquesta passaria per una reflexióconjunta entre els col·lectius del Banc, el tei-xit associatiu del districte i les administra-cions, que “han de fer tots els esforços perobrir portes i no enquistar la situació”.

La FAVB també lamenta la situació detensió que viu el barri i destaca “les mobilit-zacions pacífiques” dels veïns, tot i queapunta que no els semblen “adequades de-terminades actituds”. El comunicat també téparaules per a l’acutació policial, la qual titllade “forassenyada” i diu que “ha contribuït atrencar el clima de convivència”. Per últim, laFAVB denuncia la gestió que Xavier Trias vafer del cas durant el mandat passat.

La FAVB defensa la tasca social del BancExpropiat i confia en la seva continuïtat

URBANISME/ La Plataforma con-tra l’Hotel del Rec Comtal i en De-fensa del Patrimoni Històric vatornar a organitzar una assembleael passat 28 de maig. “Van veniruna cinquantena de veïns i vam ex-plicar que ens oposem a la cons-trucció d’un bloc de pisos socials:creiem que l’espai no és el mésadequat”, explica Maria Mas, co-ordinadora de la plataforma.

Mas explica que estan recollintsignatures en contra del bloc idiu que volen fer una altra troba-da abans de l’estiu. A més, el dia 17d’aquest mes, l’Antic Teatre orga-nitzarà una actuació reivindicati-va que anirà des del Palau de laMúsica fins al davant de l’hotel.

Segueix la lluitadels veïns del Rec Comtal

REIVINDICACIÓ/ La Marea Pen-sionista ha tornat a fer sentir la sevaveu. Aquesta vegada, la platafor-ma va organitzar una concentra-ció davant del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya el passat 10de maig per mostrar el seu rebuiga la politització del sistema judicial.

“Van venir gairebé 500 perso-nes i vam protestar perquè els jut-ges primen els interessos dels po-lítics als dels ciutadans”, explica elportaveu Domiciano Sandoval.Els pensionistes van protestar perla congelació del sistema públic depensions amb efecte retroactiu.Sandoval explica que, si cal, por-taran les seves reivindicacions alTribunal d’Estrasburg.

Marea Pensionista:no a la polititzacióde la justícia

veïns en líniaveïns en línia

“És molt important que es fomenti lasolidaritat entre barris, d’aquí o de fora”

ENTREVISTA/Del 27 d’abril al 2 de maig, unadelegació catalana va visitar Buenaventura(Colòmbia) per supervisar sobre el terrenyl’actuació de l’empresa catalana TCB, acusadade greus impactes socials i ambientals. Entreels integrants de la delegació hi havia JoanMaria Soler, vicepresident de la FAVB. Ara par-lem amb ell d’aquesta experiència i de la vo-luntat de la FAVB de defensar els dretshumans més enllà de les fronteres de la ciutat.

Com va anar el viatge a Buenaventura?Va ser revelador. Vam poder conèixer una re-alitat molt diferent de la que vivim a casa nos-tra, però amb la qual tenim alguns vincles, comla presència de l’empresa TCB, que és catala-na. Allà hi volen construir el port més impor-tant de l’Amèrica Llatina al Pacífic i això alte-ra, i molt, la vida als barris costaners.

Es tracta d’una zona que supera tots els ín-dexs del país en violència i vulneracions dedrets humans. És tan greu la situació?Molt, i no només al país, sinó a tot el continent.De fet, només Juárez, a Mèxic, té una situaciópitjor. La població pateix una pobresa extre-ma, no hi ha hospitals –el més proper és a Cali,a 150 quilòmetres– i com a molt tenen 2 o 3hores d’aigua potable al dia. La gent es quei-xa que, mentre grans empreses fan el seu grannegoci, les condicions de vida no milloren.

Van poder comprovar si, com creien, la fi-lial de l’empresa TCB està implicada en lavulneració de drets humans a la ciutat?No som detectius, però la gent assenyalaaquestes empreses i diu que, per activa o perpassiva, tenen relació amb la situació de vio-lència. Però no tenim elements per arribar auna conclusió així. Tot i això, les dades diuenque en els darrers anys hi ha hagut uns 8.700assassinats i més de 2.000 desapareguts.

Van poder visitar les instal·lacions de l’em-presa? Els van rebre bé?Sí, la rebuda va ser correcta, molt ben prepa-rada per part d’ells, cuidant tots els detalls almàxim per transmetre una imatge de trans-parència i netedat.

A banda d’aquesta empresa, també volienconfirmar si altres companyies catalanes te-nen interessos a la ciutat. Què van trobar?Volíem parlar amb Esteyco perquè han fet elmasterplande Buenaventura, però no van res-pondre la nostra petició fins una hora abansque agaféssim l’avió de tornada. Ens fa la sen-sació que volien evitar la trobada.

Fa un any, el Parlament es va comprometrea seguir la situació. S’ha fet alguna cosa alrespecte des de les institucions?Sí, de fet el viatge forma part d’aquesta voluntati el passat dia 3 vam fer-ne una presentació alParlament. A més, sabem que es vol impulsarun organisme per vigilar el comportament èticde les empreses catalanes a l’estranger.

Creu que és positiu per a la FAVB implicar-se en accions exteriors o s’hauria de res-tringir l’àmbit d’actuació a la ciutat?Creiem que és molt important que es fomentila solidaritat entre barris, siguin de la nostra ciu-tat o de fora. Això forma part del nostre ADN.

Què els diria als veïns que volen ajudar encasos com aquest? Què es pot fer des d’aquí?Han de saber que hi ha un organisme que vet-lla pel dia a dia a Buenaventura i a tot aquestpaís, que és la Taula Catalana per la Pau i elsDrets Humans a Colòmbia, i hi ha moltes ma-neres de col·laborar amb ells. Per part nostra,volem continuar amb el projecte i fer xerra-des explicatives als barris, però això encarahem de treballar-ho bé.

Joan Maria Soler / vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

| 20Comarcalíniasantandreu.cat 21 juny 2016

La Diputació de Barcelona haanunciat una aportació extraor-dinària de caràcter social, dotadaamb 15 milions d’euros, i quedóna resposta a les sentènciesdel Tribunal Constitucional (TC)contra les mesures urgents perafrontar l'emergència en l'àmbitde l'habitatge i la pobresa ener-gètica. Ho va fer Mercè Conesa du-rant l'acte de presentació del Plad'Actuació de Mandat (PAM) 2016-2019 de la corporació, celebrat al'Institut del Teatre, i que va reunirels alcaldes de la demarcació.

La presidenta de la Diputació,Mercè Conesa, defensa que “te-nim un repte social que ens in-terpel·la” i recorda que, “davantdel bloqueig al qual ens abo-quen les últimes sentències delTribunal Constitucional, la Dipu-tació respon de manera consen-

suada amb un pla de 15 milionsd’euros”.

El nou programa dóna cober-tura als subministraments bàsics,al lloguer o la hipoteca de l'habi-tatge habitual, a la pèrdua tem-poral o permanent d'habitatgeper desnonament, a l'alimentaciói necessitats bàsiques de subsis-tència o a l'alimentació infantil, hi-giene i lactància.

Per a Conesa, el nou país ques'està construint “té una emer-gència social que ha de ser ate-sa” i, per aquest motiu, la Dipu-tació negociarà amb les empre-ses subministradores amb qui lacorporació té contractats els ser-veis bàsics amb l'objectiu quedestinin una part de les facturesque s'abonen a cobrir les neces-sitats de subministrament de lespersones que es troben en si-tuació de vulnerabilitat.

“PRIMERA VEGUERIA”A nivell nacional, la presidentaMercè Conesa posa de relleu

que “la Diputació de Barcelonavol ser la primera vegueria de Ca-talunya” i deixa clar que la cor-poració “no vol ser espectadoradel procés”, sinó protagonistade la construcció del nou país.

Des de la corporació tambés’envia un missatge de felicitacióals ajuntaments de la demarcacióperquè “han fet els deures enaquests darrers quatre anys i hanreduït l'endeutament en un 15%”.

QUATRE PILARSTerritori, persones, tecnologia ipaisatges. Aquestes quatre pa-raules defineixen els reptes queafronta la Diputació amb el Plad'Actuació de Mandat 2016-2019,quatre pilars que volen abraçar larica i complexa diversitat del te-rritori, així com “donar resposta ales necessitats i les demandesdels pobles i ciutats”, en paraulesde la pròpia presidenta.

A més de la voluntat d’impulsarla participació activa al procés na-cional, una de les principals apos-

tes d’aquest mandat és la transpa-rència, per la necessitat d’explicar“què volem fer, com ho volem fer”i de poder “rendir comptes”, a travésd’un conjunt d’indicadors que el go-vern de la Diputació ha implantaten aquest document.

La Diputació ha projectat elPla d’Actuació de Mandat sota ellema ‘Connectem’, un documentque també treballa per augmen-tar la inversió al territori i oferirmés atenció a les persones. Per alvicepresident primer, Dionís Gui-teras, les línies mestres de l’àreaque presideix són la cooperacióinstitucional, la protecció delsParcs Naturals, la promoció de l’úsde la biomassa i la millora de lagestió forestal, l’increment delparc d’habitatges socials i l’apos-ta per fer unes vies locals més se-gures i al servei de les persones.

El vicepresident segon, MarcCastells, destaca l’impuls delsPlans Locals d’Ocupació, el man-teniment de projectes com ‘Re-empresa’ i ‘Accelera el creixement’

i l’aposta pels comerços de pro-ximitat i la marca turística ‘Barce-lona és molt més’, a través delsprojectes ‘Camins de Riu’ i del‘Programa Biosphere’.

Per la seva banda, el vicepre-sident tercer, Martí Pujol, posa èm-fasi en poder fer arribar el serveibibliotecari a tota la demarca-ció, així com innovar en el serveique actualment s’ofereix. Des del’àrea que ell encapçala, al llarg delmandat també es continuaràapostant per la cultura, l’esport iel sistema educatiu.

Finalment, la vicepresidentaquarta, Meritxell Budó, recordaque la Diputació ofereix el ServeiLocal de Teleassistència a 69.000usuaris i impulsa plans contra lapobresa i programes contra laviolència masclista. A més, tambées treballa per donar continuïtatal servei ‘Respir’, al foment de laparticipació i la mediació ciuta-dana, al suport als ens locals i lespolítiques per a la salut pública ia defensar els consumidors.

15 milions d’euros per fer front a la pobresa energètica

» La presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, fa pública aquesta aportació social extraordinàriacom a resposta a les sentències del TC durant la presentació del Pla d'Actuació de Mandat

RedaccióBARCELONA

El Pla d’Actuació de Mandat té la voluntat de donar resposta a les necessitats i les demandes dels pobles i ciutats. Fotos: Judit Contreras / Diputació de Barcelona i Arxiu

@diba

21 |

Esportslíniasantandreu.cat 21 juny 2016

Dies moguts al mercato del SantAndreu. Aquests dies s’està per-filant l’equip que dirigirà MikelAzparren i en les darreres set-manes ja s’han confirmat di-verses renovacions, promocionsdes del filial i tres arribades peral tècnic.

En ordre cronològic, JaviSantolalla, Àlex Torremorell Ma-kaay i David Toro han estat elstres primers fitxatges quadri-barrats. Santolalla arriba delJúpiter, on era un dels emblemesdel mig del camp, i tindrà lacomplicada tasca de substituirXavi Jiménez a la creació del joc.

La resta d’arribades han deservir per configurar la davan-tera. Tan Makaay, que arribaprocedent del Palamós, com Da-vid Toro, ex del Santfeliuenc, se-ran dues alternatives per a la lí-nia ofensiva andreuenca. Toro,de 23 anys, ha estat una de les

grans sorpreses del curs 2015-16en l’apartat golejador. El da-vanter de Sant Boi va tancar elcurs amb un promig d’un golcada dos partits amb l’equip dela capital del Baix Llobregat.

L’HOSPI, RIVAL A LA COPAPer altra banda, dilluns de la set-mana passada es va fer el sorteigde la primera fase de la Copa Ca-

talunya 2016-17, on l’atzar vaemparellar el Sant Andreu ambel Centre d’Esports l’Hospitalet.L’eliminatòria, a partit únic, esdisputarà al Narcís Sala durantl’últim cap de setmana del mesque ve. Serà la primera oportu-nitat de l’afició per veure el nouSant Andreu les cares novesque ja s’han anunciat i les quequedin per arribar.

David Toro és la darrera incorporació de l’equip. Foto: UESA

Santolalla, Makaay i Toro,primers reforços quadribarratsRedaccióSANT ANDREU

Nomenament | David Escudé, nou comissionat d’EsportsL’acord de govern entre BComú i el PSC ha comportat un canvi en el comissionat d’Esports,

una posició que ara ocupa David Escudé en substitució de Marta Carranza. Escudé és el primersecretari socialista a Sant Martí i ja havia estat regidor a l’anterior legislatura. També hi ha hagut un

canvi a l’organització interna, ja que ara el comissionat forma part de l’àrea de Drets de la Ciutadania.

Peaty i Hosszú, els millors del 37è Ciutat de Barcelona

NATACIÓ4Alguns dels millorsnedadors del moment es van ci-tar a la Pere Serrat durant el capde setmana de l’11 i el 12 d’aquestmes per participar a la 37a ediciódel Trofeu Ciutat de Barcelona.

L’hongaresa Katinka Kosszú iel britànic Adam Peaty van con-firmar el seu gran estat de formaen aquesta cita. La magiar va re-validar el títol de l’any 2015 ambuna gran actuació a la prova de400 metres estils del dissabte 11.Per la seva banda, l’anglès vaaconseguir la segona millor mar-ca mundial de l’any en els 50 bra-ça (26 segons, 68 centèssimes).

Altres noms que no van fallara la cita van ser la sueca SarahSjöström, el sudafricà Chad LeClos o l’ucraïnès Andriy Govorov.

QUATRE NEDADORES A RIOPer altra banda, dimecres passatla Federació espanyola de natacióva anunciar la llista definitiva denedadors per als Jocs Olímpics deRio. A banda de Jèssica Vall i Àfri-ca Zamorano, l’equip espanyol hacridat una tercera esportista delSant Andreu, la velocista MartaGonzález. A aquests tres noms calafegir el de Karen Torrez, quecompetirà amb Bolívia.

| 22Agendalíniasantandreu.cat 21 juny 2016

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDEMÀ 22 DE JUNY20:00 L’acte de cloenda de Do you believe? in-

clourà la presentació de la peça premiada ala categoria Article del premi Miquel Casa-blancas. / Fabra i Coats.

DIJOUS 30 DE JUNY19:00 Els alumnes de l’últim curs de Disseny de

Moda de l´Escola Llotja de la ciutat hanpreparat la desfilada New ways, un esdeve-niment on mostraran el resultat de la seva fei-na. / Fabra i Coats Centre de Creació.

DIVENDRES 15 DE JULIOL17:00 Primera sessió d’un curs de dos dies ano-

menat Només galetes, en el qual la professoraAina Mir compartirà trucs i receptes perpreparar galetes de manera ràpia i senzilla./ Centre Cívic Navas.

FINS AL 9 DE JULIOL18:00 L’Espai 30 acull l’exposició With love to wo-

men 2015, una mostra fotogràfica de pres-tigi mundial que gira al voltant de la dona.Enguany hi han participat 1056 artistes de 48països. / Associació Cultural Espai 30.

FINS AL 28 DE JULIOLMatí-Tarda Des del dia 13 es pot visitar aques-

ta mostra anomenada Viure i veure, una reco-pilació de fotos de Carles Verdú que mostrenpaisatges d’Etiòpia, Senegal, Vietnam o Myan-mar. / Fotoespai Barcelona Centre d’Imatge.

DIMARTS 28 DE JUNY17:00 Primera sessió del taller infantil Ioga i juga,

pensat per a nens d’entre 4 i 7 anys, un cursd’iniciació a través de jocs, cançons i contes./ Centre Cívic Sant Andreu.

DIMARTS 5 DE JULIOL18:30 Marina Ramon, de l’Institut Jane Goodall,

s’encarregarà de Descobreix el fascinant móndels ximpanzés, una activitat divulgativa so-bre primats per a nens d’entre 5 i 8 anys. / Bi-blioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra.

A PARTIR DEL 27 DE JUNYMatí-Tarda Entre el 27 de juny i el 3 de juliol, el

SESE organitzarà una nova edició del seucampus d’estiu. / SESE.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Durant quatre sessions, Luisa Gámez,de Rubens Produccions, s’encarrega-rà de coordinar un taller infantil peraprendre a dibuixar manga. / Biblio-teca Ignasi Iglésias - Can Fabra.

Aprèn a dibuixar mangaen només tres diesDijous 7, 14 i 21 de juliol

Ariana Nalda s’encarregarà del tallerFotografia per viatjar, un curs de qua-tre sessions per aprendre a treure elmàxim profit de les càmeres durant lesvacances. / Centre Cívic Sant Andreu.

Quatre sessions per aprendrea fer fotografies espectaculars

Dl. 27 de juny a les 18:30

El brasiler Gustavo Almeida i el bar-celoní Dani Cros oferiran el concert Sonsd’Ipanema, un recital en el qual in-terpretaran temes clàssics de la mú-sica carioca. / Centre Cívic Navas.

Almeida i Cros acostenIpanema a Sant Andreu

Dj. 30 de juny a les 19:00

El CN Sant Andreu ha preparat un soparespecial i la coca i el cava per celebrarla revetlla de Sant Joan amb els seus so-cis i aficionats.

El CN Sant Andreu celebrala revetlla de Sant Joan

Dj. 23 de juny a les 21:00

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1723 | líniasantandreu.cat21 juny 2016

| 24 líniasantandreu.cat 21 juny 2016 Pròxima edició: 19 de juliol