VENTÓS3 de juny - 30 de juny del 2009

SALA PARÉS

Portada

1 Flamenca Marbre negre Bèlgica 25 x 16,5 x 16,5 cm

3 de juny - 30 de juny del 2009

VENTÓS

SALA PARÉS

2

Fetitxe (del fr. fétiche): “Objecte que es creu que té unpoder benèfic per a qui el posseeix.”

Com els fetitxes, l’art de Lluís Ventós, avui més que mai, sorgeix de la voluntat expressa de l’artista de tenir un poder benèficper a tothom que el posseeixi o simplement el contempli, a més de per a ell mateix.

Aquesta exposició inclou obres de diversa índole, però que tenen com a denominador comú la cerca del primitiu –i, com veu-rem, també del popular– entès fonamentalment com a primigeni, instintiu, essencial. D’aquesta manera, recull la tradició delsgrans representants de les avantguardes històriques del segle XX per passar-la pel sedàs d'una personalitat artística que lluitaper espoliar l’art de l'excés d'intel·lectualisme mal entès que, segons el seu parer, domina una gran part de la creació contem-porània.

Cinc sèries d'obres integren la mostra.: La primera, titulada “Homenatge a J. Torres-García”, la componen estructures i colla-ges de llibres inspirats en la biblioteca que tenia al seu domicili brasiler Enrique Besa, a la qual els diferents volums havien estatelaborats íntegrament en fusta. A la segona hi trobem diferents escultures de marbre, així com olis que representen Deesses dela fecunditat, en una espècie d’”Homenatge a la sensualitat” que enllaça el Paleolític amb l’obra de Brancusi. Una tercera sèriela constitueixen les escultures, collages, pintures i dibuixos de Moais, un tema que fascina l’artista des dels seus viatges, l’any1996 i el 2002, a l’illa de Pasqua. La quarta sèrie es podria titular precisament "Fetitxes”, perquè consisteix en escultures defusta que incorporen altres fustes o bé ferros clavats i que prenen com a referència els fetitxes que utilitzaven els xamans de lestribus primitives.

La cinquena i darrera sèrie, “Flamenques”, que és la més recent cronològicament, inclou representacions escultòriques, fona-mentalment de fusta, de bailaoras, així com de toros, dues aficions que formen part de la tradició vernacla espanyola i que hanestat cultivades per Ventós durant els darrers anys en l’àmbit privat. Tradició vernacla, castissa, que tal i com recull EugenioCarmona, ha tingut una relació paradoxal amb la modernitat espanyola,1 que en nombroses ocasions l’ha associada amb l’ab-sència d'avantguardisme i fins i tot amb el retard cultural. Però, tanmateix, han estat tants i tan destacats els artistes que hanutilitzat registres avantguardistes per abordar assumptes populars: Picasso, Gris, Robert Delaunay, Gleizes, Picabia, Miró,Benjamín Palencia…

A Ventós el que li interessa dels mites primitius, especialment dels de l'illa de Pasqua –d’aquí els títols que coronen la majoriade peces de l’exposició: Moai, Aku-Aku, Toromiro, Makemake, Komari, Ahu…– com de les manifestacions de la cultura popu-lar i castissa, és la lliçó universal que de tots aquests se'n pot extreure: el poder que tot ho corromp, el mal, la destrucció, peròtambé la passió, la procreació i la lluita per la vida. Pel que fa al procés de creació, confessa que de vegades mana el material,com passa amb Manutara, home-ocell d’apariència fantasmagòrica, i altres l’artista. Això sí, els materials dels quals estan fetesaquestes obres, el marbre blanc, el marbre negre Bèlgica, el ferro, la fusta d’olivera, d’ametller, de banús, de roure... disposend’una mena de noblesa intrínseca que produeix en l’espectador un sentiment gairebé automàtic de veneració, d’idolatria, unsentiment que no exclou, tanmateix, la temptació d’apropar-nos a tocar-les.

Una petita vitrina resumeix el sentit final de l'exposició: al seu interior hi veiem una deessa de corall i dues petites deesses demarbre negre Bèlgica, juntament amb una dent de catxalot. Constitueix per ella mateixa un sentit “Homenatge al fetitxisme”,com per dir-nos que allò que realment importa, en la vida i en l'art, són les petites coses que, al mateix temps que ens parlend'allò essencial, ens fan gaudir l'aquí i l'ara.

1 CARMONA, Eugenio. “Lo nuevo y lo castizo. Reflexiones sobre la recepción española de las primeras vanguardias”, conferència impartidael 25 de novembre de 2006 en el marc del seminari La noche española. Flamenco, vanguardia y cultura popular, organitzat pel Museo NacionalCentro de Arte Reina Sofía de Madrid y la Universidad Internacional de Andalucía.

Sònia Villegas

3

2 Flamenca Ametller 120 x 43,5 x 64 cm

4

3 Flamenca Olivera 61 x 34 x 28 cm

5

4 Joven Dolores Marbre negre Bèlgica 30 x 12 x 11 cm

6

5 Toromiro Marbre negre Bèlgica 50 x 17,5 x 17 cm

7

7 Toromiro Marbre negre Bèlgica 64 x 32 x 24 cm

6 Toromiro Ametller 33,5 x 48,5 x 31 cm

8

9 Aku-Aku Fusta i banús 34 x 68,5 x 14 cm

8 Aku-Aku Fusta i banús 42,5 x 17 x 9 cm

9

10 Aku-Aku Pi i banús 233 x 21 x 31 cm

10

11 Biblioteca Fustes 61 x 50 x 19 cm

11

12 Biblioteca Fustes 120,5 x 44 x 22 cm

12

13 Aku-Aku Bubinga i banús 66 x 50 x 9 cm

13

14 Toro Fustes 57,5 x 42 x 7 cm

14

16 Toro Banús i olivera 64 x 73 x 30 cm

15 Toro Bruc i guayacan 81,5 x 39,5 x 12,5 cm

15

17 Toro Marbre negre Bèlgica 101 x 81 x 22 cm

16

18 Makemake Marbre negre Bèlgica 49 x 63 x 30 cm

17

19 Makemake Arenisca 59,5 x 62 x 42 cm

18

21 Moai Oli sobre tela 65 x 81 cm

20 Makemake Oli sobre tela 46 x 55 cm

19

23 Makemake Oli sobre tela 65 x 81 cm

22 Makemake Oli sobre tela 65 x 81 cm

20

24 Ahu Oli sobre tela 130 x 195 cm

21

25 Dos Moais Oli sobre tela 162 x 130 cm

22

26 Moai Oli sobre tela 130 x 97 cm

23

Fetiche (del fr. fétiche): “Objeto que se cree que tiene un poder benéfico para el que lo posee.”

Como los fetiches, el arte de Lluís Ventós, hoy más que nunca, surge de la voluntad expresa del artista de tener un poder bené-fico para todo el que lo posea o simplemente lo contemple, además de para sí mismo.

La presente exposición incluye obras de índole diversa pero que tienen por denominador común la búsqueda de lo primitivo–y, como veremos, también de lo popular– entendido fundamentalmente como primigenio, instintivo, esencial. Recoge así latradición de los grandes representantes de las vanguardias históricas del siglo XX para pasarla por el cedazo de una persona-lidad artística que lucha por despojar al arte del exceso de intelectualismo mal entendido que, a su juicio, domina gran partede la creación contemporánea.

Cinco son las series de obras que integran la muestra. La primera, titulada “Homenaje a J. Torres-García”, está constituida poresculturas y collages de libros inspirados en la biblioteca que tenía en su domicilio brasileño Enrique Besa, en la que los dife-rentes volúmenes habían sido elaborados íntegramente en madera. En la segunda encontramos diferentes esculturas en már-mol así como óleos que representan Diosas de la fecundidad, en una especie de “Homenaje a la sensualidad” que enlaza elPaleolítico con la obra de Brancusi. Una tercera serie la constituyen esculturas, collages, pinturas y dibujos de Moais, tema queviene fascinando al artista desde sus viajes, en 1996 y en 2002, a la isla de Pascua. La cuarta serie podría titularse precisamen-te “Fetiches”, porque consiste en esculturas de madera que incorporan otras maderas o bien hierros clavados, y que tomancomo referencia los fetiches que utilizaban los chamanes de las tribus primitivas.

La quinta y última serie, “Flamencas”, que es la más reciente cronológicamente hablando, incluye representaciones escultóri-cas, fundamentalmente en madera, de bailaoras, así como de toros, aficiones ambas que forman parte de la tradición vernácu-la española y que han sido cultivadas por Ventós en los últimos años en el ámbito privado. Tradición vernácula, castiza, que,como recoge Eugenio Carmona, ha tenido una paradójica relación con la modernidad española,1 que en numerosas ocasionesla ha asociado a ausencia de vanguardismo e incluso a atraso cultural. Y, sin embargo, han sido tantos y tan destacados los artis-tas que han utilizado registros vanguardistas para abordar asuntos populares: Picasso, Gris, Robert Delaunay, Gleizes, Picabia,Miró, Benjamín Palencia…

A Ventós lo que le interesa de tanto de los mitos primitivos, especialmente los de la isla de Pascua – de ahí que los títulos quecoronan la mayoría de piezas de la exposición: Moai, Aku-Aku, Toromiro, Makemake, Komari, Ahu…– como de las manifes-taciones de la cultura popular y castiza, es la lección universal que de todos ellos puede extraerse: el poder que todo lo corrom-pe, el mal, la destrucción, pero también la pasión, la procreación y la lucha por la vida. En cuanto al proceso de creación, con-fiesa que a veces manda el material, como ocurre en Manutara, hombre-pájaro de apariencia fantasmagórica, y otras el artis-ta. Eso sí, los materiales de que están hechas estas obras, el mármol blanco, el mármol negro Bélgica, el hierro, la madera deolivo, de almendro, de ébano, de roble… poseen una suerte de nobleza intrínseca que produce en el espectador un sentimien-to casi automático de veneración, de idolatría, sentimiento que no excluye, sin embargo, la tentación de acercarnos a tocarlas.

Una pequeña vitrina resume el sentido último de la exposición: en su interior vemos una diosa de coral y dos pequeñas diosasde mármol negro Bélgica, junto a un diente de cachalote. Constituye en sí misma un sentido “Homenaje al fetichismo”, comopara decirnos que aquello que realmente importa, en la vida y en el arte, son las pequeñas cosas que, al tiempo que nos hablande lo esencial, nos hacen disfrutar el aquí y ahora.

1 CARMONA, Eugenio. “Lo nuevo y lo castizo. Reflexiones sobre la recepción española de las primeras vanguardias”, conferencia impartidael 25 de noviembre de 2006 en el marco del seminario La noche española. Flamenco, vanguardia y cultura popular, organizado por el MuseoNacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid y la Universidad Internacional de Andalucía.

Sònia Villegas

24

CATALOGACIÓ

123

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

1617

18

19

20

21

22

23

24

25

26

Escultures

Flamenca Marbre negre Bèlgica 25 x 16,5 x 16,5 cm

Flamenca Ametller 120 x 43,5 x 64 cm

Flamenca Olivera 61 x 34 x 28 cm

Joven Dolores Marbre negre Bèlgica 30 x 12 x 11 cm

Toromiro Marbre negre Bèlgica 50 x 17,5 x 17 cm

Toromiro Ametller 33,5 x 48,5 x 31 cm

Toromiro Marbre negre Bèlgica 64 x 32 x 24 cm

Aku-Aku Fusta i banús 42,5 x 17 x 9 cm

Aku-Aku Fusta i banús 34 x 68,5 x 14 cm

Aku-Aku Pi i banús 233 x 21 x 31 cm

Biblioteca Fustes 61 x 50 x 19 cm

Biblioteca Fustes 120,5 x 44 x 22 cm

Aku-Aku Bubinga i banús 66 x 50 x 9 cm

Toro Fustes 57,5 x 42 x 7 cm

Toro Bruc i guayacan 81,5 x 39,5 x 12,5 cm

Toro Banús i olivera 64 x 73 x 30 cm

Toro Marbre negre Bèlgica 101 x 81 x 22 cm

Makemake Marbre negre Bèlgica 49 x 63 x 30 cm

Makemake Arenisca 59,5 x 62 x 42 cm

Pintures

Makemake Oli sobre tela 46 x 55 cm

Moai Oli sobre tela 65 x 81 cm

Makemake Oli sobre tela 65 x 81 cm

Makemake Oli sobre tela 65 x 81 cm

Ahu Oli sobre tela 130 x 195 cm

Dos Moais Oli sobre tela 162 x 130 cm

Moai Oli sobre tela 130 x 97 cm

HorariDe dimarts a divendres de 10,30 a 14h i de 16 a 20h.Dissabtes: 10,30 a 14h i de 16,30 a 20,30h.Els diumenges d´octubre a juny: d’11,30 a 14h.

ParkingS’aconsella el parking de la Plaça de la Catedral

Petritxol, 5t 93 318 70 20f 93 317 30 1008002 Barcelona

Aquesta exposició es pot visitar a la nostra web www.salapares.com

TextSònia Villegas

Fotografies obraJuan Castaño, -Igol, SA-

Fotografia artistaRamon Massa

ImpressióIgol, SA

www.lluisventos.es

Liceu

Catalunya

Petritxol, 508002 Barcelona

e-mail: salapares@salapares.comt 93 318 70 20f 93 317 30 10

SALA PARÉS

Pàgina web d’aquesta exposició: www.salapares.com