Rutes pels espaisde la xarxa Natura 2000 a

LLEIDA

GUIA D’ITINERARIS

Presentació

Mirem-nos Lleida. Generalment per contemplar un territori pugem un cim i des d’allà ens entre-tenim a desxifrar el país que s’obre als nostres

ulls. Aquest cop us proposem que ens mirem Lleida des d’un puig no gaire elevat del sud. Posem per cas els Tossals d’Almatret? Si el dia és clar –no ho provarem pas un dia emboirat- i mirem a Nord, podrem fer volar els ulls a ran de terra, davallar pels vessants fins a les planes estepàries del Sud del Segrià, els turons de pins, oliveres i ametllers i deixar-los perdre en les muntan-yes dels Pirineus que ens quedaran al fons. Allà a baix ens quedarà l’Ebre, que acaba d’unir-se al Cinca aigües amunt. Un paisatge construït en bona part a base de destral, foc i pedra seca. Un paisatge plantat al llarg dels segles, que dóna com a resultat uns hàbitats poc comuns a Europa.

D’això va la xarxa Natura 2000, d’identificar els hàbi-tats que constitueixen el patrimoni natural europeu i dotar-los posteriorment de les eines per gestionar-los. No es tracta de revertir l’acció humana que històrica-ment ha modificat el medi ni d’excloure tota activitat econòmica del territori, es tracta de posar les bases de la gestió harmònica del medi i l’activitat humana. És en aquesta direcció que l’any 1992 la Comissió Europea va aprovar la Directiva Hàbitat, sobre aquesta normativa i l’anterior Directiva Aus es va començar a treballar en el que es coneixeria com a xarxa Natura 2000, sens dubte el projecte més ambiciós pel que fa a la conservació

de la natura a Europa. La XN2000 la constitueixen els espais declarats ZEPA (zona d’especial protecció per les aus) o LIC (lloc d’interès comunitari), a Lleida en tenim 42, d’espais inclosos a la XN2000.

L’objectiu d’aquesta guia és despertar-te l’interès perquè siguis tu qui descobreixis per què aquests es-pais pròxims han estat inclosos en la XN2000. Quin hàbitat o quina espècie fa d’aquest espai un lloc únic. Des d’aquí només et donarem les claus per fer-ho. Els ulls els poses tu.

Els 42 espais de la XN2000 de Lleida els hem agrupat en cinc categories:

• Aiguamolls• Espais esteparis i agrícoles de la Plana• Cursos de rius• Espais forestals del prepirineu• Capçaleres dels rius i muntanyes del Pirineu

De cada categoria te’n farem el llistat dels espais de la XN2000 que hi ha a Lleida. I per cada categoria te’n posarem dos exemples de llocs que podràs visitar i conèixer en profunditat a partir dels itineraris que t’oferim. Seran només els exemples introductoris, però amb les claus a la mà sereu vosaltres els que podreu descobrir la resta d’indrets de la XN2000. En alguns casos us servirà d’excusa per descobrir espais que no coneixíeu i en altres potser us comenceu a mirar els espais coneguts amb uns altres ulls.

Rutes pels espais de la xarxa Natura 2000

a Lleida

Concepte,text i fotografies

Disseny gràfic Lluc Julià

El projecte LIFE INF/ES/000683 “Red Natura 2000? Una oprtunidad para todos” (LIFE+ INFONATUR 2000), amb el cofinançament dels fons LIFE i coordinat per la Dirección General de Medio Ambiente de la Consejería de Agricultura, Desarrollo Rural, Medio Ambiente y Energía del Gobierno de Extremadura es presenta com un projecte d’informació i comunicació l’objectiu principal del qual és donar a conèixer la xarxa Natura 2000 i la biodiversitat que conté, afavorir un canvi d’actitud en els sectors implicats i promoure el desenvolupament econòmic sostenible dels seus recursos naturals per a contribuir a l’adequada implantació d’aquesta xarxa d’espais.

L’elaboració de la present guia s’emmarca dins d’aquest projecte.

Aiguamolls

Itinerari 1. Estany d’Ivars i Vila-sana Estany d’Ivars i Vila-sana

Itinerari 2. Estany de Montcortès Estany de Montcortès

Espais esteparis i agrícoles de la Plana

Itinerari 3. Secans de Mas de Melons-Alfés Vall de Matxerri

Itinerari 4. Bellmunt-Almenara Plans de Montgai

Cursos de rius

Itinerari 5. Ribera Salada Pont de la Ginebrosa

Itinerari 6. Aiguabarreig Segre-Cinca Bosc de Sant Jaume

Espais forestals del prepirineu

Itinerari 7. Obagues de la riera de Madrona Sant Andreu de Clarà

Itinerari 8. Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana. Congost de Mont-rebei

Capçaleres dels rius i muntanyes del Pirineu

Itinerari 9. Aigüestortes Estany de Sant Maurici

Itinerari 10. Alt Pallars Pla de Boavi

Continguts

Els espais de la xarxa Natura 2000 a Lleida

Tipus d’hàbitat dels espais. Mapa interactiu

La imatge de Lleida està lligada a l’activitat agrícola i ramadera. En l’imaginari col·lectiu és la part de Catalunya que produeix fruita i productes carnis. També s’associa a turisme actiu: neu, ràfting, escalada i altres. El producte turístic ens porta també a ermites romàniques i poblets amb encant. I tanmateix tot això ens parla de natura.

És l’activitat agrícola i la ramadera la que dóna forma a les actuals zones estepàries de la Plana, són les acti-

vitats de turisme de muntanya les que tenen com a marc uns hàbitats pirinencs i poc encant trobaríem als poblets si no estiguessin envoltats d’un medi natural viu. Fins i tot el tòpic ens remet a natura.

Però, n’hi ha més. A Lleida trobem la zona humida interior més gran de Cata-lunya, un cop recuperat l’Estany d’Ivars i Vila-sana; hi trobem cims pirinencs amb boscos de pi negre i prats alpins i rius que baixen de les mun-tanyes a la plana; hi ha boscos caducifolis i extenses pinedes de pinassa i pi roig; hi ha cingleres vertiginoses i finalment la Plana amb camps d’un secà ric en una avifauna depenent de l’activitat humana.

La XN2000 la componen aquells espais declarats LIC (i poste-riorment ZEC) i ZEPA. Tot i que a Catalunya els espais de la XN2000 s’assimilen automàticament al PEIN, cal diferenciar quina normativa emana de cada figura. No entrarem en aquesta guia de descoberta

en els detalls legals de cada figura, però sí que convé tenir present que la inclusió d’un espai en la XN2000 es fa en base a l’existència d’uns hàbitats o unes espècies considerades prioritàries en la nor-mativa de la Unió Europea. Les activitats regulades en cada cas es determinen en els plans de gestió de cada espai o conjunt d’espais. En el nostre cas a través de l’Instrument de gestió de les ZEC declarades en la regió mediterrània, de l’Instrument de gestió de les ZEC de la regió alpina i del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge i del Pla de gestió dels espais naturals protegits de la Plana de Lleida.

Els espais de la xarxa Natura 2000 a Lleida

L’agricultura i la ramaderia han creat nous hàbitats. Els Bessons.Els rius pirinencs configuren el territori. Riu Verneda.

TIPUS D’HÀBITAT DELS ESPAIS

Cada espai de la XN2000 està marcat per una orografia, unes condicions climàtiques i del sòl diferents. Però, per començar a gaudir-los en una primera visita amb ulls de XN2000 us els hem dividit en sis categories i us proposem uns itineraris per aprofundir-hi.

Aiguamolls1. Estany d’Ivars i Vila-sana

ITINERARI 1

2. Estany de Montcortès ITINERARI 2

3. Estanh de Vielha4. Basses de Sucs i Alcarràs5. La Torrassa6. Estanys de Basturs

Espais esteparis i agrícoles de la Plana

7. Secans de Mas de Melons-Alfés ITINERARI 3

8. Bellmunt-Almenara ITINERARI 4

9. Granyena10. Els Bessons 11. Valls del Sió-Llobregós12. Secans de Belianes-Preixana13. Secans de la Noguera14. Plans de la Unilla15. Secans del Segrià i Utxesa16. Anglesola-Vilagrasa17. Vall de Vinaixa18. Plans de Sió19. Tossals d’Almatret i Riba-roja

Cursos de rius20. Ribera Salada ITINERARI 5

21. Aiguabarreig Segre-Cinca ITINERARI 6

22. Riberes de l’Alt Segre23. Riu de la Llosa24. Riu Verneda25. Riu Garona26. Vessants de la Noguera

Ribagorçana27. Aiguabarreig Segre-Noguera

Ribagorçana28. Aiguabarreig Segre-Noguera

Pallaresa

Espais forestals del prepirineu29. Obagues de la riera de

Madrona ITINERARI 7

30. Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana ITINERARI 8

31. Serra de Prada-Castellàs.32. Serra de Boumort- Collegats.33. Serra de Turp i Mora Condal-

Valldan.34. Serra d’Aubenç i Roc de

Cogul.

35. Vall Alta de Serradell - Serra de Sant Gervàs.

36. Beneïdor.37. Serres de Queralt i Els Tossals-

Aigua d’Ora.38. La Faiada de Malpàs i

Cambatiri.

Capçaleres dels rius i muntanyes del Pirineu39. Aigüestortes ITINERARI 9

40. Alt Pallars ITINERARI 10

41. Baish Aran 42. Era Artiga de Lin -

Eth Portillon

Aiguamolls

Espais esteparis i agrícoles de la Plana

Cursos de rius

Espais forestals del prepirineu

Capçaleres dels rius i muntanyes del Pirineu

Lleida

Itinerari 1

Itinerari 2

Itinerari 9Itinerari 10

Itinerari 3

Itinerari 4

Itinerari 5

Itinerari 6

Itinerari 7

Itinerari 8

L’aigua dolça en superfície s’estanya allà on un troba un obstacle i un llit impermeable. A alta muntanya o a cotes baixes, abastits d’aigua pel desgel, la pluja o infraestructures humanes, cada aiguamoll presenta uns trets diferencials.

Estany d’Ivars i Vila-sana Antiga llacuna endorreica (aigües superficials que no desguas-sen a un riu o al mar sinó que queden retingudes en terres d’interior) dessecada i convertida en camps de conreu, que va ser recuperada a partir de l’any 2005. En l’actualitat és la llacuna interior més gran de Catalunya. El projecte va contemplar ribes d’escassa profunditat i illes, això ha donat lloc a la proliferació del canyissar i el bogar, així com algunes comunitats arbrades amb pollancre i tamariu. És un espai molt important per la reproducció i migració d’un nombre molt important d’ocells.

Estany de Montcortès Dos factors fan d’aquest un espai únic: és llac d’origen càrstic (erosió de la roca calcària per dissolució) i es troba situat a 1.000 msnm. Al voltant del llac s’han desenvolupat unes comunitats de plantes com ara el potamogèton, el canyís, la mansega i altres. Pel que fa la fauna destaca la bona població de cranc de riu, gasteròpodes (cargols) escassos en altres zones humides com ara Limnea stagnalis i presència de llúdria.

Estanh de Vielha Petit estany de la Val d’Aran sobre substrat de esquistos pobres en carbonats. Aquest espai presenta una flora higròfila (plantes aquàtiques) molt peculiar inclou l’única representació de tot Ca-talunya d’una planta flotant anomenada Luronium natans, ben representada en tot el món eurosiberià en aigües sobre substrats

Aiguamolls

AIG

UA

MO

LL

S

Els aiguamolls són hàbitats d’alta biodiversitat i sovint molt fràgils. Estanys de Basturs.

àcids (aquesta és la importància que té el fet que els esquistos siguin pobres en carbo-nats). Per la resta la llacuna se situa en una zona d’avetosa, prats de dalla amb bàlec.

Basses de Sucs i AlcarràsPetit espai d’origen seminatural, conegut com a “pantà de l’arròs”. Les aigües de la riera de Reguers són retingudes per la línia del ferrocarril Lleida-Saragossa. Les aigües de la riera poden desguassar per un túnel i després de rebre el cabal del Reguer del Cap són retingudes en una bassa d’ús agrari. En totes dues basses hi trobarem canyissar i bogar, a més de vegetació de substrat salí en els marges i alguns arbres d’ambients humits com ara pollancres i tamarius. La zona destaca per la nidificació de l’arpella i ocells aquàtics.

La TorrassaLa cua del pantà de la Torrassa, sobre el Noguera Pallaresa és una de les zones humides més interessants del Pirineu de Lleida. A banda i banda de la cua del pantà s’han desenvolupat pastures que s’inunden regularment i on es fan algunses bosquines de muntanya amb vern. A l’aigua destaquen plantes arrelades al fons com el potamogèton i altres flotants (Hydrocharis). El motiu fona-mental de la inclusió a la XN2000 és la conservació de la llúdria.

Estanys de BastursConjunt de dos estanys d’origen càrstic (estany Gros i estany Xic). Tots dos constitueixen hàbitats extremadament fràgils. Entre la vegetació d’aquests estanys hi ha elements molt rars a Cata-lunya. A més a més, algunes de les espècies dominants com la mansega, el jonc boval o el canyís donen lloc a alguns hàbitats prioritaris per a la XN2000. Cal considerar les comunitats d’algues pròpies d’aigües alcalines (pH bàsic propi de la roca calcària) com a molt rares a Catalunya, atès que només s’hi compta amb quatre espais lacustres càrstics

AIG

UA

MO

LL

S

Aiguamolls

La polla blava ha recolonitzat espais com l’Estany d’Ivars i Vila-sana (1). El tritó pirinenc es troba en hàbitats amb alta concentració d’oxigen (2). La madrilla roja habita espais com els Estanys de Basturs (3).

1 2

3

Aquest és un itinerari per conèixer la gran llacuna de l’interior de les terres de Lleida, el paisatge recuperat que havia romàs viu a la memòria dels seus habitants.

QUÈ HI VEUREM?En aquest itinerari veurem la principal zona humida de l’interior de Lleida i la més extensa de Catalunya. Formacions vegetals com el canyissar, el bogar i altres plantes associades a hàbitats aigualosos, bosc de ribera i comunitats d’ocells aquàtics. Veurem com el ramat pot ajudar en la gestió de la vegetació. A l’Estany d’Ivars i Vila-sana entendrem com funciona un aiguamoll.

ON ANIREM?Fem un volta a l’Estany d’Ivars i Vila-Sana tot començant per un dels dos aparcaments, el de Vila-Sana. Un cop abandonat l’aparcament hi trobarem una de les casetes d’informació de

l’Estany. Aturem-nos-hi, ens donaran informació de da-rrera hora i alguns consells de primera mà. Avancem

cap a l’Estany, un cop arribem al camí perimetral girem a la dre-ta (oest) i ens dirigirem cap a la zona de ca l’Aragonès, 1 es en aquesta zona que les aigües tenen un nivell més baix, és doncs la zona dels ocells que han de fer-hi peu com els limícols o les polles blaves.

Al cap d’una estona deixarem el camí principal per girar a la dreta per un camí que ens durà a visitar una bassa feta expressament per

Estany d’Ivars i Vila-sana

ESTANY D’IVARS I VILA-SANA

Passejar per un paisatge rescatat L’antiga conca endorreica va començar a recollir les aigües sobrants dels conreus a partir de 1861 amb la construcció del canal d’Urgell. L’estany va esdevenir un pol d’atracció per tota la comarca. El 1951 se’n va con-cloure la dessecació. Després d’un llarg procés, el 2005 tornà l’aigua als terrenys de l’Estany.

1

2

3

5

6

7

8

Estany d’Ivars

➔

➔

➔

➔

➔

➔

➔

Inici

N9

AIG

UA

MO

LL

S

L’arpella ha trobat als canyissars de l’Estany d’Ivars i Vila-sana un hàbitat idoni

Itinerari 1

afavorir la presència d’amfibis, 2 tot visitant el bosc de ribera, i al cap de poc el camí ens retornarà a l’itinerari principal. Fixeu-vos, per aquí surt l’aigua de l’Estany cap al riu Corb i més tard al Segre.

Poc després arribarem al mirador elevat del Vallmajor, 3 pre-nem alçada i perspectiva, aquest és un bon lloc per observar les arpelles que es reprodueixen als canyissars de dins l’estany. Tot seguit trobarem la passarel·la del Termenal i al cap de poc l’Aguait dels Saulon, 4 que amb la seva altura ens permet gaudir d’unes vistes extraordinàries de l’Estany. Tot seguint cap a l’est trobarem l’Aguait d’Ivars, 5 si és tardor o hivern, des d’aquí veurem la gran diversitat d’ànecs que hiverna a l’Estany.

En sortir de l’aguait prenem el primer trencant a l’esquerra (nord) per passar al costat de les basses de depuració. Aquesta zona humida es manté amb la mateixa dotació que tenien les terres de regadiu que s’hi havien establert. Abans d’entrar a l’Estany l’aigua passa per unes basses de depuració amb plantes com el canyís i la boga que hi fan de filtre verd. Les basses s’han tancat i s’hi ha introduït un parell de cavalls de la Camarga, que mantenen la zona amb un nivell de vegetació controlada. Al cap d’uns 500m trobarem un camí a l’esquerra (oest) tot vorejant la part nord de l’Estany. Aquí és important no confondre’ns per no accedir a la zona restringida a usos científics. Al cap d’una estona trobarem l’accés a Cal Sinent, 6 punt d’informació de l’Estany. Si continuem pel camí arribarem al mirador de la Torre de l’Estany 7 i gens lluny l’observatori de Vila-Sana 8 que des-taca pels arbres que que fan servir com a dormider molts ocells cada vespre. Si continuem cap a l’oest arribarem al punt inicial de l’Itinerari

CONSERVACIÓ Un cop rescatat l’Estany s’enfronta als perills de la introducció d’espècies invasores. A més la conservació de la bona qualitat de l’aigua i l’ordenació dels usos recreatius són dos dels reptes que té per davant aquest espai.

INFORMACIÓ PRÀCTICADistància: 5 km, itinerari circularTemps estimat: 2 hDificultat: baixaMillor època: tot l’any. En hivern hi trobareu concentra-cions d’anàtids. En primavera reproductors com l’arpella. I en els passos migratoris alguna troballa inesperada.

AIG

UA

MO

LL

S

Vegetació aquàtica i bosc de ribera de l’Estany d’Ivars i Vila-sana.

Estany d’Ivars i Vila-sanaItinerari 1

QUÈ HI VEUREM?Us hem portat a l’Estany de Montcortès, una llacuna càrstica amb tots els ele-ments d’una zona humida: canyissar, una àmplia zona d’aigües obertes amb potamogèton i una fauna interessantís-sima tant pel que fa als vertebrats com els invertebrats. I elements propis dels Pirineus, com els prats de dalla, allà on la ramaderia compateix i configura l’espai natural.

Montcortès s’alimenta sobretot d’ai-gües de les capes freàtiques i només un petit riuet que surt de la vora nord. Les aigües que hi trobem són oligotròfiques –amb molt pocs nutrients, molt transparents- cosa que podrem comprovar només de guaitar a algun dels embarcadors que hi trobarem.

ON ANIREM?Comencem l’itinerari a l’aparcament de l’estany de Montcortès, des d’aquí us proposem un primer con-tacte amb el canyissar. Prenem el caminet que baixa cap a l’estany 1 fins a la vora on, en primavera

i estiu, sentirem i veurem els bal-quers cantant. No podeu continuar sense guaitar l’aigua transparent des d’una de les passeres de fusta que hi trobareu. Busqueu-hi peixos

i animeu-vos a descobrir la fauna invertebrada de l’estany. A partir d’aquí la nostra opció és combinar els prats i el canyissar amb la resta d’hàbitats dels voltants i arribar a un punt elevat des d’on interpretar l’estany de Montcortès.

ESTANY DE MONTCORTÈS

Cantar amb els balquers a 1.000 metres d’altura Sovint associem zones humides a terres baixes, però les terres de Lleida estan aquí per trencar-te esquemes. A uns 1.000 msnm. trobem una llacuna pirenaica que no és d’origen glacial i amb alguns elements a fauna comuns a Europa, però rars a casa nostra.

3

4

1

2

Estany de Montcortès

➔

➔

➔

➔

Inici

N9

AIG

UA

MO

LL

S

El balquer és un dels ocells lligats a la vegetació de l’Estany de Montcortès

a Montcortès

Estany de MontcortèsItinerari 2

Per seguir la segona ruta, pren-drem el camí cap al sud, comença-rem tot vorejant Les Bedolleres 2 i tot seguit prendrem el camí

que creua aquest bosquetó, en aquest hàbitat no és estrany veu-re-hi l’àguila marcenca, que cria en els boscos i busca menjar (serps i llangardaixos) en els camps de conreu. El camí continua entre al-zines i roures i cada cop els camps de conreu de cereal són més freqüents, fins arribar al trencant que ens durà fins al poble de Cabestany pel Coll de Mentu, 3 tot seguint el camí cap al nord.

Des de Cabestany 4 ens situarem en un punt on obtindrem una bona panoràmica de l’Estany de Montcortès a l’est. Situem-nos, cap a l’est, a l’altra banda de l’estany tenim l’aparcament on vàrem començar l’itinerari, al sud el Prat del Comú i més al sud les Bedolleres. Als nostres peus s’estén un magnífic bosc de planifolis, el Gramenal, que a la tardor adquireix uns colors es-pectaculars, aquí els vessants fan més pendent i el prat és molt més estret, en alguns punts el bosc continua cap a l’estany amb el cinyell de canyís directament. Però si mirem al nord (la nostra esquerra) els prats s’eixamplen i ja fan un continu al voltant de l’estany.

CONSERVACIÓLes masses d’aigua dolça de tot Europa estan perdent biodi-versitat a causa d’introduccions de peixos i altres elements de fauna exòtica. En un indret com l’Estany de Montcortès amb els excepcionals valors naturals que allotja és especialment impor-tant protegir-lo contra introduccions indesitjables.

INFORMACIÓ PRÀCTICADistància: 2,7 Km | Temps estimat: 1,5 h | Dificultat: baixaMillor època: primavera i estiu per observar balquers. Tar-dor per veure els colors del bosc reflectits a l’estany.

AIG

UA

MO

LL

S

La riba nord, als peus de Cabestany, està poblada d’un

dens bosc de roure.

Estany de MontcortèsItinerari 2

ES

PA

IS E

ST

EP

AR

IS I

AG

RÍC

OL

ES

DE

LA

PL

AN

A

L’acció humana a través dels segles ha obert a la Plana de Lleida camps de conreu i pastures obertes. Els nous hàbitats van ser poblats per nous habitants. No ho oblidem, les planes de cereal, els erms i guarets on es desenvolupa part de la flora i la fauna més singular d’Europa són fruit de la destral i el foc. És el pagès qui porta el sisó i la xurra, les timonedes i els siscalls.

Secans de Mas de Melons-Alfés Un dels millors exponents de la conservació d’espais esteparis de la Plana de Lleida. En aquest espai s’alternen els cultius de secà de cereal i llenyoses amb grans guarets i erms on es po-den trobar bosquines d’alzina. Aquest espai és essencial per la conservació de la xurra i també s’hi troben de manera molt localitzada, les escassíssimes parelles reproductores de trenca. També és important per la terrerola rogenca. Les basses tem-porals d’aquest espai són un altre dels seus valors tant pel que fa a flora com a fauna.

Bellmunt-Almenara Mosaic de turons erms sobre substrat guixenc i cultius de ce-reals i llenyoses de secà estricte en les terres més baixes. Aquest espai, a banda d’una indubtable bellesa psiastgística, allotja una interessant comunitat d’ocells estèpics com ara la major concentració de cantaders de sisó, una proporció molt elevada d’esparver cendrós, gaig blau en expansió, torlit, mussol, abe-llerol, etc.

Granyena Espai ocupat per conreus cerealistes i llenyosos de secà, bos-quines de pi blanc i alguns guarets i erms. Parlar de Granyena és parlar de l’àguila cuabarrada ja que és considerada una zona de dispersió dels juvenils d’aquest rapinyaire amenaçat. No es tracta d’una zona plana, sinó ondulada i travessada per alguns cursos d’aigua, el substrat és format per margues calcàries que en erosionar-se donen lloc a taules i terrasses que molt sovint han estat estabilitzades amb parets de pedra seca per al cultiu.

Els Bessons Aquest espai rep el seu nom a partir de dos petits puigs que s’alcen enmig d’un pla. El substrat és calcari amb les parts més planes constituïdes per argiles on s’han establert conreus de

Espais esteparis i agrícoles de la Plana

L’agricultura és una peça clau en la conservació. Secà de Balaguer.

ES

PA

IS E

ST

EP

AR

IS I

AG

RÍC

OL

ES

DE

LA

PL

AN

A

llenyoses de secà, ara en regressió. La vegetació natural de pi blanc i garric amb aladern. Constitueix una zona de dispersió juvenil de l’àguila cuabarrada i de l’àguila daurada.

Valls del Sió-Llobregós El menys sec dels anomenats sistemes esteparis de la Plana de Lleida. Són terres planes al peu dels turons de la Segarra, cons-tituïdes per materials guixencs que els confereix una naturalesa diferenciada amb plantes com el ruac. Es tracta de terres de cultiu amb retalls de vegetació natural amb bosquines de roure de fulla petita i alzina en un context purament mediterrani continental. És un espai de dispersió juvenil de l’àguila cuabarrada on també es poden trobar alguns sisons, gaig blau i torlit.

Secans de Belianes-Preixana Un dels enclavaments més importants per la reproducció del sisó a Catalunya. Parlem d’una típica zona estepària de la Plana de Lleida: grans extensions de cereal amb marges poblats de plantes silvestres com ara el timó essencials per la conservació de la biodiversitat a la zona, alguns cultius de llenyoses i bos-quetons d’alzines. Més enllà de la conservació del sisó aquesta zona és molt important per altres ocells estèpics i com a àrea de dispersió de l’àguila cuabarrada.

Secans de la Noguera Exemple perfecte del secà occidental amb domini de terres de conreu de cereal amb algunes llenyoses (ametller i olivera) i restes de guarets i alguna bosquina. El substrat és calcari amb aflora-

Espais esteparis i agrícoles de la Plana

Alzina de cal Prats. Una referència en un paisatge amb pocs arbres.

Els conreus llenyosos diversifiquen l’hàbitat. Ametllers a Plans de Sió (1). Arquitectura popular (2). Cabana a Mas de Melons-Alfès. Flora de guarets i erms. Perdiguera blanca (3).

1

2 3

ES

PA

IS E

ST

EP

AR

IS I

AG

RÍC

OL

ES

DE

LA

PL

AN

A

ments guixencs, el que permet l’existència d’una flora característica. Però, el principal valor d’aquesta zona és la conservació de la població de xurra i xoriguer petit, a més de calàndria i gaig blau.

Plans de la Unilla Terres planes de cultiu de cereal de secà. Amb algun petit retall d’erm en forma de timoneda. Els Plans de la Unilla són una peça clau en la conservació de la calàndria a Catalunya. A més d’aquesta espècie, en aquest espai podem trobar terrerola, xurra, sisó, torlit, gaig blau, o esparver cendrós.

Secans del Segrià i Utxesa Espai estepari amb un important aiguamoll desenvolupat a partir del pantà d’Utxesa. Aquest espai és un dels més caracte-rístics dels anomenats secans occidentals, el relleu alterna els plans extensos amb els turons en forma tabular. Pel que fa a la vegetació, allà on no s’ha cultivat es mostra un matollar amb diverses plantes de distribució molt reduïda en el context català. A més hi ha les plantes de les ribes naturalitzades del pantà, amb pollancres, bogar i canyissar. L’ornitofauna combina espècies de zona humida amb estèpics estrictes.

Anglesola-Vilagrasa Plana travessada pel riu Ondara. Es tracta d’un substrat de còdols

del quaternari amb alguns afloraments de gresos i argiles. És un espai ocupat en la pràctica totalitat per conreus de secà, un àmbit totalment humanitzat on el cultiu de cereals ha premés de mantenir una bona part de la població d’esparver cendrós de Catalunya. A part de cereal hi ha alguns cultius llenyosos com ametllers, olivera i vinya. L’única mostra de vegetació natural és l’arvense que es fa als marges dels cultius i un estret cinyell de canyissar a banda i banda de l’Ondara.

Vall de Vinaixa Espai de relleu ondulat que combina cultius de llenyoses de secà (olivera i ametller) amb clapes de cereal i algunes bosquines d’alzina i pinedes de pi blanc amb garric. Aquesta combinació

Espais esteparis i agrícoles de la Plana

Espais oberts de la Plana lligats a la ramaderia.

Timoneda d’Alfès

ES

PA

IS E

ST

EP

AR

IS I

AG

RÍC

OL

ES

DE

LA

PL

AN

A

resulta especialment adient per la conservació de la biodiversitat. El motiu principal de la inclusió d’asquest espai en la proposta de XN2000 és la presència d’àguila cuabarrada.

Plans de SióUn dels millors representants dels anomenats secans orientals. El cultiu dominant, i de manera indiscutible, és el cereal, amb algunes llenyoses disperses. Hi manquen els guarets, per bé que sí que hi ha taques d’alzinar cap al nord, allà on el terreny és més ondulat. És especialment important la vegetació dels marges dels conreus com el timó i la sàlvia, que permeten l’existència d’ocells estèpics com ara el sisó (és la segona zona més important per aquesta espècie), l’esparver cendrós, el torlit, el gaig blau, la terrerola o la calàndria. És una zona de dispersió de l’àguila cuabarrada.

Tossals d’Almatret i Riba-roja Aquest espai es troba entre les comarques del Segrià i la Ribera d’Ebre, per tant només la part del Segrià (Tossals d’Almatret) ha de ser considerada aquí. Es tracta d’un espai dominat pels ves-sants que desguassen a l’Ebre, sovint en forma de penya-segat, sobre substrat calcari. Aquest espai en el seu conjunt representa la transició de la vegetació continental al carrascar amb influèn-cia marina. Els cultius de secà, amb una bona representació d’olivera i ametller s’alternen amb bosc de pi blanc. És un espai especialment interessant per ocells rapinyaires rupícoles. Els mamífers vinculats al bosc mediterrari com la fagina, el teixó o la geneta també són importants, especialment en les obagues de pi blanc. Pel que fa a la població de peixos, en aquest tram de l’Ebre trobem una important comunitat de peixos autòctons com ara el barb, la madrilla, la bagra, el gobi o la rabosa de riu. La llúdria també hi és present.

Espais esteparis i agrícoles de la Plana

Cultius de llenyoses en l’espai d’Els Bessons.

1

2

Inici

3

8

4

5

6

910

➔

➔

➔

➔

➔

➔

➔

➔

QUÈ HI VEUREM?L’objectiu d’aquest itinerari és mostrar-vos què ha fet dels secans el que són. Hi veurem la interacció secular de les activitats hu-manes amb el medi a través dels seus productes sobre el terreny. Per tant, aquest és el camí de la pedra seca, els abeuradors del ramat, les cabanes i els masos, els conreus i els erms.

ON ANIREM?Comencem l’itinerari en el camí que parteix dels herbassars de Castelldans per endinsar-se en la vall de Matxerri. Els herbassars de Castelldans havien estat un conjunt de tres basses seminatu-rals, actualment en queda una. Al llarg dels primers metres del camí és important fixar-se en la diferent configuració del terreny al nord i al sud, erms i feixes de llenyoses al nord i pastures sense gaire coberta arbòria al sud. Mica en mica observem com els trossos del sud van eixamplant-se fins arribar a camps de cereal extensos. No deixem aquest camí central de la vall i al cap d’uns 850 metres podrem fer una primera aturada 1 per observar les espones que separen els camps de cereal del sud. La vegetació

natural d’aquestes divisions és essencial per la conservació de la biodiversitat. Si avancem uns 600 metres més trobarem un trencant a l’esquerra, 2 no el preneu i continueu rectes, ens retrobarem amb aquest punt cap al final de l’itinerari.

Continuem el camí per la vall, al cap d’uns 1500 metres 3 ja veurem el mas de Matxerri, però abans cal que parem atenció a la bassa de Matxerri. En un ambient sec com aquest l’aigua és un recurs valuós i, allà on es troben substrats argilosos, els humans han afavorit d’acumulació d’aigua per abeurar el ramat. Associats

VALL DE MATXERRI

Entendre els secans Mas de Melons representa l’essència dels hàbitats estèpics de Lleida. En l’itinerari que us proposem per la vall de Matxerri podreu copsar els principals hàbitats de l’espai a través de les activitats humanes que l’han configurat tal com el coneixem.

N9

ES

PA

IS E

ST

EP

AR

IS I

AG

RÍC

OL

ES

DE

LA

PL

AN

A

La ganga és un dels ocells més representatius dels secans occidentals. Requereix grans espais oberts i plans amb baixa cobertura de vegetació.

Mas de Melons-AlfèsItinerari 3

a aquestes basses podem trobar invertebrats com libèl·lules i crustacis o vertebrats com amfibis que han sabut aprofitar-les. Si us fixeu en els talussos de la bassa descobrireu nius d’abellerol. El mas de Matxerri està allà mateix, 4 fixeu-vos en la construcció del mas i en la disposició dels corrals per ramat. Sense l’acció del ramat seria impossible entendre aquests espais.

Des de Matxerri prenem el camí de l’esquerra, les feixes d’oliveres s’estenen a la dreta del camí 5 . Atenció al picot verd, que als secans fa el niu en oliveres i ametllers. Deixem de costat el primer camí que apareix a l’esquerra i en prenem el segon, a uns 700 metres 6 . Comença la tornada.

En la segona part del camí veurem com de les terres més di-fícils de conrear se’n fan erms de vegetació baixa amb alguna alzina i algun pi blanc. Aquests espais són essencials per la con-servació de la biodiversitat. Deixarem el primer camí a la dreta i en prendrem el segon 7 ja ben ficats entre erms. En la següent bifurcació tombarem a la dreta 8 per arribar al camí que ens portarà de nou al camí central de la vall 9 . Aquest camí passa per davant de la cabana d’en Baluard 10 . Aquestes cabanes ha-vien fet de refugi temporal per feines que duraven uns quants dies com la sega.

CONSERVACIÓLluny de la idea que un espai natural és un àmbit que no ha d’encabir activitat humana, la conservació d’aquests espais del secà passa per la gestió dels recursos agrícoles i ramaders amb criteri tècnic i basat en la tradició que els ha portat fins avui.

INFORMACIÓ PRÀCTICADistància: 7,5 km, itinerari circular (amb un tram comú)Temps estimat: 2,5 hores.Dificultat: baixa, itinerari pràcticament pla. Millor època: primavera.

ES

PA

IS E

ST

EP

AR

IS I

AG

RÍC

OL

ES

DE

LA

PL

AN

A

Mas de Melons-Alfès. Vall de MatxerriItinerari 3

El mas de Matxerri apareix al final de la vall.

7

1

2

3

4

5 6

IniciMontgai

➔

➔

➔

➔➔

➔

➔

➔

➔

➔

➔

QUÈ HI VEUREM?Un dels espais naturals on la petjada humana és més profunda i més palesa. Un àmbit agrari on les peces encaixen a la perfecció i cada element té el seu significat. El paisatge en mosaic arriba aquí a la màxima expressió, els erms i guarets prenen impor-tància entre els camps conreats, l’activitat humana possibilita l’existència d’un hàbitat únic. Per tant, a través d’aquesta passe-jada heu de mantenir els sentits tensos per interpretar elements que no esperàveu.

ON ANIREM?Sortim de la Plaça Prat de la Riba de Montgai i ens dirigim cap a l’oest i després cap al sud, per anar a passar per davant del cementiri, atenció a les teulades de les darreres cases del poble, els mussols ens fiten des de les altures. Continuem per la pista per creuar la carretera i prenem la pista que ens pujarà fins a

la carena, un cop passat el punt més alt trobarem una

caseta 1 construïda per a la reproducció d’ocells del secà, com el gaig blau, el xoriguer petit o la gralla.

Tot seguit girarem cap a la dreta (oest) fins arribar al Mirador del Tossal, 2 des d’on podem gaudir de la vista espectacular del Montsec i més enllà per una banda i l’esplendor de la primavera al secà per l’altra, si escoltem bé podem sentir el curiós cant del sisó. Continuem per la pista principal cap a l’oest per arribar girar a l’esquerra (sud) en arribar al final 3 des d’aquest punt és fàcil sentir les calàndries cantant al nostre voltant. Un cop arribem al capdamunt del camí girarem a l’esquerra de nou (est) per anar-

Bellmunt-Almenara

ES

PA

IS E

ST

EP

AR

IS I

AG

RÍC

OL

ES

DE

LA

PL

AN

A

PLANS DE MONTGAI

Descobrir les planes del sisó Les zones estepàries de la depressió de l’Ebre, els que anomenem secans de Lleida són espais d’alta biodiversitat. Planes extenses de conreus i erms. Arquitectura popular de pedra seca que ens parla d’un passat en què les mans dels pagesos van configurar aquest paisatge.

El festeig del sisó inclou salts que el fan visible entre la vegetació

N9

Itinerari 4

nos acostant al poble de Bellmunt. Abans passarem per la Font amarga, 4 continuem el camí i passarem prop del cementiri. Creuarem la carretera i ens dirigirem pel camí que passa per damunt de la caseta mig derruïda 5 sovint hi podem veure mussols en els teulats d’aquestes construccions.

En l’encreuament de cinc camins 6 hi ha un pal amb unes caixes-niu, tot sovint ocupades pel gaig blau o les gralles. Aquests nius artificials supleixen la falta de forats en arbres dels marges. Continuem cap a l’est fins arribar a un altre encreuament i gira-rem cap a l’esquerra 7 aquesta zona és molt freqüentada per arpelles o esparvers cendrosos, fins i tot les àguiles marcenques hi acostumen a campejar.

Continuem per aquesta pista direcció cap a l’oest fins arribar a l’únic camí a la dreta que fa pujada, l’agafarem per anar-nos dirigint sense deixar el camí principal cap a Montgai de nou.

CONSERVACIÓEls secans són obra d’una activitat humana que només comp-tava amb eines manuals i molt d’esforç. La tecnificació de l’agricultura i la ramaderia porta a uns sistemes de producció més intensius que sovint fan perillar alguns valors naturals d’aquests hàbitats.

INFORMACIÓ PRÀCTICADistància: 15 km | Temps estimat: 4hDificultat: baixa | Millor època: abril- maig.

ES

PA

IS E

ST

EP

AR

IS I

AG

RÍC

OL

ES

DE

LA

PL

AN

A

Paisatge dominat pel cereal i esquitxat d’arbres dispersos (1). El sisó necessita guarets per fer el festeig (2). L’esparver cendrós nia en camps de cereal (3).

Bellmunt-AlmenaraItinerari 4

1 2 3

Ja ho sabem que l’aigua corre per allà on pot, buscant el pendent, erosionant la roca i excavant la llera. L’aigua configura el paisatge i aporta elements com el bosc de ribera, la llera fangosa o amb còdols. Els rius són un element dinàmic del paisatge. I en aquests medis els organismes s’adapten a les condicions que imposa d’aigua fins convertir-se’n en grans especialistes.

Ribera Salada Un bon exemple dels ambients fluvials que podem trobar entre les conques del Segre i el Llobregat. La Ribera Salada neix en una font càrstica en roca de conglomerats, encara ara molt poc alterada per l’activitat humana. A més de l’àmbit purament fluvial amb una certa representació del bosc de ribera amb vern, el riu discorre per boscos de pinassa amb boix i petits congostos amb vegetació rupícola.

Aiguabarreig Segre-Cinca El Segre i el Cinca, dos rius d’origen pirinenc, es troben a les te-rres baixes entre Aragó i Catalunya, ja en ple domini estepari i donen lloc a un hàbitat fluvial amb bosc de ribera, illes fluvials i meandres abandonats que constitueixen un enclavament per-fecte per la cria i la migració de nombrosos ocells. Més enllà dels marges dels rius s’estén un espai estepari i agrícola.

Riberes de l’Alt Segre A la plana de la Cerdanya el riu Segre presenta una bona qualitat de les aigües, el que permet el desenvolupament d’unes comuni-

Cursos de rius

CU

RS

OS

DE

RIU

S

Les aigües que baixen des dels vessants de Sant Gervàs pel barranc de Miralles es fondran amb la Noguera Ribagorçana.

tats de flora i fauna que n’han suposat la inclusió a la XN2000. La vegetació fonamentalment és constituïda per vernedes i salzedes. Pel que fa a la fauna destaca la població de mamífers d’hàbits aquàtics o semiaquàtics com ara la llúdria, l’almesquera i el turó que hi persisteix en baixes densitats. Pel que fa al poblament de peixos, crida l’atenció la presència d’una espècie mediterrània com és la madrilla. La comunitat de ratpenats compta almenys amb cinc espècies que varen ser decisives per la inclusió en la proposta de LIC.

Riu de la LlosaEnclavament fluvial que discorre totalment enmig d’un espai emi-nentment forestal i de muntanya: la Llosa Plana de Lles. En aquest

cas la inclusió d’aquest espai en la proposta de LIC va permetre ampliar la representació de l’hàbitat del bosc de ribera amb vern, dels costers rocosos amb bàlec i altres propis dels substrats silicis i d’espècies com l’almesquera, la llúdria, el ratpenat de ferradura gros, el ratpenat de ferradura petit, el ratpenat de ferradura me-diterrani i el ratpenat de bosc.

Riu Verneda Pel nom del riu ja se suposa que el bosc de ribera amb vern és un dels hàbitats que hi podem trobar. A més a més, cal afegir la freixera, els herbassars humits i les jonqueres. Entre les espècies d’interès comunitari hi ha la madrilla, l’almesquera i el ratpenat de bosc.

Cursos de rius

CU

RS

OS

DE

RIU

S

Els medis dulciaqüícoles són essencials per la conservació de molts insectes.

Els rius són corredors que connecten diferents espais.

Riu Verneda.

Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana La confluència dels rius Segre, el Noguera Ribagorçana i el Corb conforma un dels millors espais fluvials de Lleida. El Se-gre i el Noguera Ribagorçana, que són dos rius de naixement i règim pirinenc, es troben a la Plana de Lleida i generen una discontinuïtat enmig del paisatge agrícola. La vegetació del bosc de ribera és conformada per vern, salzes i pollancres mentre que en les illetes i les ribes més arrecerades del co-rrent trobem alguna formació de canyís i bogar. Aquest és un enclavament de cria de nombrosos ocells i resulta essencial per la migració.

Cursos de rius

CU

RS

OS

DE

RIU

S

Riu GaronaÉs el riu que estructura la Val d’Aran. Recordem-ho, la Val d’Aran s’obre cap a l’Atlàntic i aquest és l’únic riu de règim atlàntic de Catalunya. Pel que fa a la vegetació, presenta un bosc de ribe-ra poc desenvolupat, alternat amb prats de dall de muntanya mitjana i rouredes humides de roure pènol. Quant a la fauna la presència del cavilat (peix d’aigua dolça) el fa singular en el con-text català. També s’hi compta la conservació de l’almesquera entre els motius de la inclusió en la XN2000.

Vessants de la Noguera RibagorçanaAquest espai representa hàbitats de penya-segats i pendents rocallosos a més de vegetació mediterrània com ara boixedes, pinedes, rouredes i alzinars. Hi ha alguns afloraments guixencs per bé que es tracta sobretot d’un espai calcari. Però, si un ele-ment ha estat determinant per la inclusió d’aquest espai a la XN2000 és la presència d’àguila cuabarrada i de llúdria. A més compta amb una bona representació de rapinyaires, mamífers carnívors, amfibis, rèptils i peixos d’aigües dolces.

Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa Els rius Segre i Noguera Pallaresa han erosionat els materials calcaris de les serres Carbonera i Mont-roig, al prepirineu. Els hu-mans hi ha construït embassaments a Sant Llorenç de Montgai, Camarasa i el Partidor de Blanguer. I el resultat és un paisatge amb espadats, congostos i coves que es combinen amb pantans i una certa presència de la vegetació de ribera. La vegetació és mediterrània amb alzina com a arbre dominant.

La llúdria és un excel·lent indicador de la qualitat de l’hàbitat.

Ribera Salada

EL CAMÍ DEL PONT DE LA GINEBROSA

Remuntar la riuadaLa Ribera Salada és un riu del Prepirineu que transcorre encaixat entre turons poblats de pinassa i pi roig, alzinars, rouredes i camps de conreu. Conèixer aquest riu i els encontorns és endinsar-se en un hàbitat tan canviant com el règim de riuades.

CU

RS

OS

DE

RIU

S

Itinerari 5

1

4

3

Inici

2

➔

➔➔

QUÈ HI VEUREM? El camí que l’aigua s’obre en el domini forestal del Prepiri-neu. Veurem com el riu condiciona l’hàbitat al seu voltant, com les crescudes recurrents deixen petja en la vegetació i com determinades espècies animals i vegetals només s’entenen per la presència del curs permanent d’aigua.

ON ANIREM?Farem el camí entre les cases del Pla dels Roures i el pont de la Ginebrosa. Comencem, doncs, allà on s’acaba la urbanització del Pla dels Roures, accessible des de la carretera C-26 entre Solsona i Ogern, trencant a la dreta en els indicadors de Montpol, Cam-brils i prenent el camí indicat com a Camí de la Ribera Salada. Podem aparcar un cop passada la urbanització i continuar el camí a peu. Sempre tindrem bosc entre nosaltres i l’aigua, de manera que anirem buscant les entrades per accedir al riu. El primer punt on es pot fer és cap al final de la urbanització 1

, observem el riu. Es tracta d’un curs permanent somer, amb una llera de roca calcària, sovint conglomerats. No es pot par-

lar amb propietat d’un bosc de ribera al voltant del riu, però sí d’alguns peus d’espècies pròpies d’aquestes formacions. Obriu els ulls als arbres de la vora del riu, és un bon lloc per observar ocells. Igualment la composició de la fauna de peixos és molt important, així com invertebrats lligats a medis aquàtics.

N9

La Ribera Salada crea uns hàbitats canviants. Els codolars s’alternen amb ribes poblades de plantes pròpies del bosc de ribera que donen pas a la pineda en escassos metres

Al cap de 400 metres trobem un indicador amb la direcció de Mont-pol, Terrasola i el Pont del Clop 2 , el seguirem. A partir d’aquí, a l’altra banda del riu s’obren espais amb camps de cereal o colza.

En 1200 metres, aproximadament, trobem una entrada al riu interes-sant, acabada en dos graons artifi-cials 3 . Des d’aquest punt es pot observar un codolar originat per l’activitat d’arrossegament de se-diments del riu. Aquestes acumula-cions de còdols són l’hàbitat on ob-servar algunes espècies de limícols en moviments migratoris. També és un bon lloc per observar l’efecte de les crescudes del riu en la vegetació circumdant, la línia d’arbres vinclats ens parla del nivell de l’aigua durant les riuades.

Finalment, al cap de 3.200 metres arribarem al pont de la Gi-nebrosa, on el riu transcorre per un espai més obert 4 .

CONSERVACIÓAl voltant dels cursos dels rius s’acostumen a desenvolupar captacions d’aigua per abastiment de rec, les lleres poden ser objecte d’explotació de grava –aigües avall de l’itinerari descrit n’hi ha una- les rodalies dels rius acostumen a ser llocs atractius per construir segones residències i en general es fan servir com

INFORMACIÓ PRÀCTICADistància: 3,2 km | Temps estimat: 1,5 hDificultat: baixa | Millor època: tot l’any, en primavera i tardor trobareu ocells migrant, en estiu podeu baixar al riu i observar-lo des de dins.

CU

RS

OS

DE

RIU

S

El blauet és un ocell lligat a trams de riu prou tranquils per poder pescar (1). El Pont de la Ginebrosa ens parla de les vies de comunicació que les masies requereixen (2).

Ribera Salada. El camí del pont de la GinebrosaItinerari 5

llocs d’esbarjo. Només amb una acurada planificació podrem conservar en òptimes condicions un recurs tan necessari com l’aigua i els hàbitats que genera.

1 2

Aiguabarreig Segre-Cinca

EL BOSC DE SANT JAUME

Acompanyar el riu a través del boscEls rius d’origen pirinenc arriben a la plana, s’ajunten, s’alenteixen i originen el bosc de ribera. El Cinca i el Segre s’apleguen en un aiguabarreig a la Granja d’Escarp, en resulta un riu més cabalós que mostra un bosc dens que el separa dels secans del sud del Segrià.

CU

RS

OS

DE

RIU

S

Itinerari 6

QUÈ HI VEUREM? El producte de la unió de dos rius. Tant el Cinca com el Segre són rius de règim pirinenc que arriben a la plana i s’hi ajunten. A partir d’aquell moment tenim un Segre més tranquil, amb algunes plantes submergides com el llapó anguilenc, algues cloròfits i un bosc de ribera configurat per un bon nombre d’espècies d’arbres i arbustos i que allotja una gran biodiversitat, són les nostres selves fluvials.

ON ANIREM?Comencem l’itinerari en el punt exacte on el Cinca i el Segre es fonen en un sol riu. De fet a partir d’aquest punt ja podem observar la majoria dels elements que ens acompanyarà tot el camí: un riu cabalós d’aigües tranquil·les, vegetació herbàcia a les vores amb taques de canyissar, vegetació submergida i algunes taques de bosc de ribera. Si prenem el camí riu avall, al cap d’uns 400 metres de caminar entre una barrera vegetal que ens separa

Endinsar-se en el bosc de Sant Jaume a través de la passera habilitada aigües avall de l’aiguabarreig és surar en el domini del bosc de ribera.

5

Inici

4

1

3

2

N9

➔

➔

➔

Riu

Segr

e

La Granjad’Escarp

del riu i els camps de regadiu que trobem a l’esquerra arribarem a una entrada estreta que baixa al riu 1 , podem prendre-la i transitar per un corriol molt estret entre canyes, que al cap de poca estona s’obrirà per tornar al camí principal 2 . Just abans de fer-ho tindrem l’ocasió d’observar una illa fluvial. Les illes enmig dels rius són essencials per conservar llocs tranquils on poden fer niu espècies d’ocells com el teixidor o el corriol petit. En sortir al camí principal deixarem enrere una zona recreativa i continuarem camí riu avall.

En uns minuts arribarem a una bifurcació, el camí principal surt a la carretera, en aquest punt us proposem que el deixeu de costat i preneu la passera de fusta que s’endinsa en el bosc de Sant Jaume 3 . Us hi espera la passejada definitiva per un bosc de ribera.

La passera elevada ens permetrà experimentar un bosc de ribera sense tocar terra. El bosc de Sant Jaume és una formació de pollancre, salzes i verns com a arbres dominants amb alguns convidats forans com el desmai. Compta amb un sotabosc on l’esbarzer és la liana dominant i de tant en tant s’obre a forma-cions de canya (no canyís, sinó la planta exòtica que ja hem fet nostra mentalment).

La passera es bifurca en el seu darrer tram 4 un extrem acaba en un baixador fins a la vora del riu on es repeteixen els elements que havíem observat al principi. L’altre, però, acaba en un mira-dor sobre un canyissar (ara sí, canyissar) instal·lat en un meandre abandonat del riu 5 . Des del mirador podrem mirar d’observar algunes espècies d’ocells aquàtics entre els canyissos.

INFORMACIÓ PRÀCTICADistància: 2,2 km, itinerari lineal amb una bifurcació final.Temps estimat: 1 h | Dificultat: baixa | Millor època: tot l’any.

CU

RS

OS

DE

RIU

S

Dos rius, el Cinca (esquerra) i el Segre uneixen les seues aigües i el resultat és un nou hàbitat fluvial. L’Aiguabarreig Segre-Cinca és un tram d’aigües tranquil·les.

Aiguabarreig Segre-Cinca. El bosc de Sant JaumeItinerari 6

CONSERVACIÓLa regulació del cabal dels rius, que permet la producció d’energia i l’emmagatzematge d’aigua per al reg i el subminis-trament d’aigua a les poblacions pot provocar alteracions del règim natural dels rius i per tant tenir conseqüències sobre els boscos de ribera.

Com la bestreta, com un pròleg, les serres del prepirineu mostren la seua singularitat. Són terres que mostren elements dels dos mons que uneixen: el mediterrani i l’alpí. Els penya-segats verticals i les tarteres són la fita que ens indica que allà s’apleguen dos dominis diferents. Les terres de frontera són fascinants.

Obagues de la riera de Madrona El domini de la pinassa, de fet són les masses d’aquest pi i el seu estat de conservació el que va portar a la inclusió en la pro-posta de LIC d’aquest espai. Els boscos de pinassa apareixen sovint amb sotabosc de boix, tot que també hi trobem blada, auró negre, corner i altres espècies de caducifolis com el roure de fulla petita. Pel que fa a la fauna, presenta evidentment una forta component forestal amb cabirol, diferents pícids i pàrids, una bona representació de carnívors, etc.

Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana Parlem de la gran serra que separa el la Conca de Tremp de la Depressió de l’Ebre (la Plana de Lleida). És una serra formada per materials calcaris alternat amb margues i argiles. El relleu és més escarpat al sud, tanmateix cap al nord els pendents són molt més suaus. Parlem de vegetació mediterrània, amb alzinar per bé que en algun punt pot aparèixer alguna petita fageda. És especialment important la flora i la fauna rupícola i de cova.

Serra de Prada-CastellàsEl paper de corredor biològic o connector que molt sovint juguen els espais fluvials, en el cas dels espais Alt Pirineu i Cadí-Moixeró amb el de Serra de Boumort se li atorga a la Se-rra de Prada-Castellàs. A més a més aquest espai de naturalesa calcària té valors naturals com ara les vernedes, salzedes i frei-xeres que envolten el rius alpins que s’hi troben, les pinedes de pinassa i els boixars o comunitats d’ocells que inclouen el picot negre, l’àguila cuabarrada, la perdiu xerra (espai d’alta importància per la hivernada d’aquesta espècie), el trencalòs,

Espais forestals del prepirineu

ES

PA

IS F

OR

ES

TA

LS

DE

L P

RE

PIR

INE

U

El Prepirineu és la trobada del món mediterrani continental i l’eurosiberià. Faiada de Malpàs.

l’aufrany i molt especialment el gall fer, ja que els cantaders d’aquest espècie eviten l’aïllament de les poblacions situades a Nord i Sud de l’espai.

Serra de Boumort- CollegatsConsiderat un dels millors representants dels hàbitats del prepi-rineu central, s’hi combinen pinedes de pinassa i pi roig amb els elements rupícoles del congost de Collegats, per on discorre el Noguera Pallaresa. En les parts més altes d’aquest espai podem trobar el límit sud per algunes espècies de flora. El mateix po-dríem dir pel que fa a la fauna, espècies d’ocells com el gall fer o el pela-roques, la perdiu xerra i el mussol pirinenc hi troben un dels límits sud. A més la Serra de Boumort està sent l’escenari de la reintroducció del voltor negre a Catalunya.

Serra de Turp i Mora Condal-Valldan A la banda oriental del Segre s’estén el domini dels conglome-rats calcaris. Perfectament separada del prepirineu oriental i de l’occidental hi ha aquesta unitat geològica que allotja interessants elements de flora i fauna rupícoles. A més mostra pinedes de pinassa i alguns elements pirenaics que es combinen amb els mediterranis.

Serra d’Aubenç i Roc de Cogul Serra separada del prepirineu oriental pel congost excavat pel Segre. Aquesta serra té dues unitats ben marcades, la Sud de trets clarament mediterranis i la Nord que constitueix un enclavament pirinenc amb flora i fauna eurosiberiana en latituds meridionals. Es tracta, doncs, d’una autèntica zona de transició. Podem passar

ES

PA

IS F

OR

ES

TA

LS

DE

L P

RE

PIR

INE

U

Espais forestals del prepirineu

Els espais del Preprineu presenten sovint cingleres i farallons on trobem una interessant comunitat rupícola (1). El durbec és un hivernant escàs per bé que regular (2).

1

2

de prats de sega a baixa altura i pinedes de pinassa a fagedes amb boix i prats de pulnívuls i fins i tot avetosa en un espai reduït. Pel que fa a la fauna hi destaquen els rapinyaires, en especial els carronyaires.

Vall Alta de Serradell - Serra de Sant GervàsA la riba esquerra del Noguera Ribagorçana s’aixequen espadats vertiginosos. Les màximes cotes de l’espai depassen els 1.800 msnm. La vegetació presenta trets mediterranis i tota la flora i fauna constitueix un continu amb les serres veïnes d’Aragó. És el domini del roure martinenc. A més de les espècies rupícoles en aquest espai es conserven bones poblacions de cranc de riu de potes blanques.

BeneïdorAllà on les condicions climàtiques permeten que la vegetació mediterrània penetri en les valls pirinenques, o si més no en les solanes de les valls. Aquest espai representa enclavaments mediterranis continentals en el territori alpí. Aquest espai conté, doncs elements de flora i fauna com ara l’alzinar, les formacions de pinassa o el ratpenat de ferradura mediterrani, que juntament amb ratpenat de ferradura petit, ratpenat de Schreibers, ratpenat d’orelles dentades justifica la inclusió de l’espai a la XN2000.

Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d’OraEs tracta d’una prolongació de l’espai prepirinenc de la Serra d’Ensija-Rasos de Peguera (Berguedà) que es disposa al llarg de l’Aigua d’Ora i arriba fins la depressió central catalana. L’hàbitat

dominant són els boscos de pi roig i pinassa en un substrat de conglomerats calcaris. En el tram del Solsonès es poden trobar congostos profunds i espadats amb una interessant flora rupícola.

La Faiada de Malpàs i CambatiriUn regal de les glaciacions, una fageda (faiada) al prepirineu central català. Aquest hàbitat es considera relicte en el context on està situat. A més de la fageda amb boix, en aquest massís calcari perfectament delimitat i separat d’altres espais, cal des-tacar la roureda i l’avellanosa.

ES

PA

IS F

OR

ES

TA

LS

DE

L P

RE

PIR

INE

U

El voltor negre ha retrobat els espais del Prepirineu després dels projectes de reintroducció de l’espècie.

Espais forestals del prepirineu

ES

PA

IS F

OR

ES

TA

LS

DE

L P

RE

PIR

INE

U

Itinerari 7

Inici

5

3

La verticalitat de la pinassa és la protagonista d’aquest racó del Solsonès.QUÈ HI VEUREM?Venim a veure bosc de pinassa, però de segur hi veurem més enllà. El paisatge en mosaic necessita camps de conreu oberts, allà on l’exposició solar i les característiques del sòl afavoreixen el creixement del cereal i la colza. El bosc s’expressa de forma diferent en solells i obagues i els organismes es distribueixen de manera diferent atenent els requeriments vitals.

ON ANIREM?Comencem l’itinerari al trencant del camí que surt a l’esquerra des la pista asfaltada que uneix la C149 amb la LV4011, allà on trobarem els indicadors de les masies d’Oriols, Casagolda i altres.

Al cap de 100 metres trobarem la primera mostra d’obaga amb bosc de pinassa 1 , just al marge esquerre del camí. A la dreta hi trobarem un camp de cereal i al fons veure’m aixecar-se les muntanyes de Port del Compte i Odèn, més enllà el Pedraforca treu el cap.

Obagues de la riera de Madrona

SANT ANDREU DE CLARÀ

Transcórrer pels camins entre masiesJust en la intersecció entre el paisatge cultivat i el bosc, al peu de les primeres elevacions dels Pirineus, trobem els domini de la pinassa. Són boscos condicionats de manera tradicional per l’activitat humana. La masia marca el paisatge i ens parla d’un lligam.

1

2

4

➔➔

➔

➔

➔

N9

Continuem el camí i al cap d’uns 600 me-tres 2 us demanem que us atureu i us fixeu en les pinasses que teniu al fons, just al final d’un camp. La verticalitat dels arbres justifica que siguin els seleccionats per l’activitat hu-mana, se n’han fet i se’n fan pals de telèfon i bigues, usos que requereixen arbres alts i de tronc recte.

Als 1900 metres trobem el primer trencant 3 , el camí deixa de ser asfaltat i passa a ser

de terra, prenem el camí de la dreta indicat com a Casagolda. Tot i que pot canviar amb els anys, en aquest punt és fàcil trobar camps de colza i altres cultius diferents del cereal. Als 2200 metres deixem de banda el camí de Casagolda i als 3000 Cal Sastre. Prenem el següent trencant a la dreta.

Una mica més endavant ens surt a la vora del camí un rou-re que testimonia els arbres de marge, tan importants en la conservació de la diversitat biològica en terres agrícoles. Tot i que representi un petit desviament de la nostra ruta, és molt aconsellable prendre el camí que surt a la dreta i que ens puja fins a Sant Andreu de Clarà, des d’aquest punt aixecat podrem tenir una visió panoràmica 4 de l’entorn de les Obagues de Madrona. Un bon lloc per escoltar els reclams dels cabirols en època del zel. Tornem al camí, continuem fins arribar de nou a la carretera de Clarà 5 i, si agafem a la dreta de nou arribarem al punt de partida.

INFORMACIÓ PRÀCTICADistància: 5,54 km | Temps estimat: 2 hDificultat: mitjana-baixa | Millor època: tot l’any. És una bona alternativa per fugir de zones massa càlides a l’estiu.

ES

PA

IS F

OR

ES

TA

LS

DE

L P

RE

PIR

INE

U

Obagues de la riera de Madrona. Sant Andreu de Clarà

CONSERVACIÓ La masia representa molt més que una edificació rural. És el tes-timoni d’una manera d’entendre el territori de manera global, la finca s’explota des de la masia, cereal, ramat i recurs forestal, una economia basada en la interacció amb el medi. La pèrdua progressiva d’aquesta forma d’entendre l’explotació de les fin-ques porta a la transformació del paisatge de manera inexorable.

Itinerari 7

El picot verd es delata amb un sonor reclam (1). Sant Andreu de Clarà, la vida a la masia acostuma a tenir a prop un lloc de culte (2).

1 2

ES

PA

IS F

OR

ES

TA

LS

DE

L P

RE

PIR

INE

U

Itinerari 8

QUÈ HI VEUREM?Què passa quan un riu de règim pirenaic troba una muntanya calcària? Molt sovint passa que es formen gorges i congostos. I A Mont-rebei en tenim un dels millors exemples. La Noguera Ribagorçana ens obre un pas a través de les intimitats de la mun-tanya del Montsec. Transitarem per un camí excavat a la pedra i podrem observar com el món mediterrani i el pirenaic es troben.

ON ANIREM?Fem un itinerari lineal en què no podem perdre de vista el temps ja que són un total de 14 km comptant l’anada i la tornada. L’inici el posem a l’aparcament de la Mare de déu de la Pertusa 1 al qual arribem des del poblet de Corçà. Ens dirigirem cap

al Nord tot seguint les marques del GR. El primer tros és planer

Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana

però aviat baixarem fins a trobar la casa en runes de la Pardina, 2 aquí començarem la pujada que ens durà fins al capdamunt dels cingles. Durant aquest primer tram de l’itinerari fixeu-vos en la vegetació formada per alzines, garrics i brolles seques. Reteniu aquesta imatge, us caldrà per comparar-la més endavant.

Un cop arribem al punt més alt 3 tindrem unes vistes mag-nífiques del Congost de Mont-Rebei, i des d’aquí podem gaudir del vols dels grans carronyaires com els voltors, els aufranys i, si

Un camí excavat al marge esquerre del penya-segat ens permet acompanyar el Noguera Ribagorçana pel seu pas a través del congost de Mont-rebei.

CONGOST DE MONT-REBEI

Arrapar-se a la rocaEl Montsec és una barrera de muntanyes amb tres unitats: Montsec de Rúbies, d’Ares i d’Estall. Si tenim tres unitats és perquè les dues Nogueres, la Pallaresa i la Ribagorçana tallen la barrera. Quan la Ribagorçana travessa el Montsec s’origina Mont-rebei, l’espai dels cingles vertiginosos.

1

2

3

5

4

6

➔➔

➔

➔

Inici

N9

tenim sort, fins i tot d’algun dels es-cassos trencalossos.

Seguirem el camí per emboscar-nos una mica fins arribar al Refugi de Mas de Carlets 4 si ens hi fixem aquesta zona havia sigut cultivada, com de-mostren les parets de pedra seca que trobarem al llarg del camí. Tot baixant pel camí passarem per dins un bos-quet de pi roig fins arribar al darrer punt on veurem l’impressionant accés al congost 5 .

Al cap de poc ja trobarem el camí excavat a la muntanya 6 que no té barana, però si un passamà on ens podem agafar. A partir d’aquí comença el domini de la vegetació rupícola com l’orella d’ós o la corona de rei, que ens anuncien els Pirineus. A partir de la tardor aquesta és una bona zona per observar el pela-roques, que després de niar als penya-segats ombrívols dels Pirineus, passa aquí els mesos més freds. A les aigües estanyades del rius hi ha poblacions de llúdria i les coves del carst permeten l’existència de diferents espècies de ratpenat. Abans de sortir del congost, ja veiem que la vegetació canvia, ara l’alzinar es fa més humit i apareix la roureda i fins i tot algun peu de faig relicte de temps més freds. Compareu-la mentalment amb el principi de l’itinerari. Sens dubte l’orientació també hi juga, però no es pot negar que el contrast d’ambients ens parla de dos mons diferents.

INFORMACIÓ PRÀCTICADistància: 7 km, itinerari lineal (anada) | Temps estimat: 2,5hDificultat: mitjana. Cal portar aigua i calçat adequat.Millor època: tot l’any.

ES

PA

IS F

OR

ES

TA

LS

DE

L P

RE

PIR

INE

U

Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana. Congost de Mont-Rebei

Aigües tranquil·les de l’embassament de Canyelles.

CONSERVACIÓ El Congost de Mont-rebei és un dels llocs més espectaculars del prepirineu i cada any milers de persones el visiten. La sobrefre-qüentació podria malmetre algun dels seus principals valors. D’altra banda bona part de la fauna rupícola com els necròfags depenen de la conservació d’una ramaderia extensiva viva i ben gestionada.

Itinerari 8

Aquí s’aixequen les muntanyes i aquí neix l’aigua. La muntanya imposa unes condicions molt dures: alta insolació, neu i gel a l’hivern, forts vents sobre penya-segats de roca nua. Però, la vida s’hi imposa i que els que s’hi adapten atorguen a aquests hàbitats un caràcter molt especial i una estètica incontestable.

Aigüestortes Els Pirineus. Sobre un relleu abrupte i espectacular, de substrat bàsicament granític (amb excepcions calcàries i silícies) trobem tots els elements del glacialisme: valls en U, tarteres, llacs, circs, etc. La vegetació alterna prats de dall de diferent naturalesa amb boscos de pi negre amb neret, avetosa o fageda. La flora allotja espècies molt poc comunes en la resta dels Pirineus. I pel que fa a la fauna el component pirenaic és evident: peixos (cavilat), mamífers (llúdriga, ós bru, isard), ocells (gall fer, perdiu blanca, trencalòs), rèptils (sargantana vivípara, llangardaix pirinenc), amfibis (tritó pirinenc, granota roja) i invertebrats (el bibalve Pisidium hibernicum o la papallona Thera stragulata entre altres molts) en són bons exemples. L’empremta humana es deixa notar amb activitats com els aprofitaments hidroelèctrics, la ramaderia i darrerament un ús turístic creixent.

Alt Pallars Sobre un substrat de diferent naturalesa, tant silícic com calcari, s’aprecia el modelat fluvial sobre el relleu glacial. Pel que fa a la vegetació l’espai presenta totes les formacions corresponents a diferents estatges dels Pirineus: pinedes de pi negre i neret, prats alpins, alzinar en aquells indrets on penetra la influèn-

Capçaleres dels rius i muntanyes del Pirineu

CA

PÇ

AL

ER

ES

DE

LS

RIU

S I

MU

NT

AN

YE

S D

EL

PIR

INE

U

Inici del desglaç als rierols de règim pirinenc d’Era Artiga de Lin-Eth Portilhon (1). Detall de ginebró després de la nevada (2). El ramat evita l’aforestació (3).

1

2 3

cia mediterrània, roureda i formacions de bosc en galeria en els trams fluvials, amb especial atenció a la sarga. La fau-na, igual que en el cas d’Aigüestortes, és pirinenca i sovint marca el límit de distribució meridional d’espècies més comunes cap al nord. La bona qualitat de les aigües dels rius permet algunes comunitats de peixos molt interessants. Les activitats humanes, més enllà dels aprofitaments energètics dels rius, es restringeixen a la ramaderia, certa agri-cultura d’autoabastiment i explotacions silvícoles. Darrerament les activitats de muntanya han pres una gran importància en el turisme de la zona.

Baish AranUna mostra del Pirineu atlàntic. La vegetació s’estructura seguint perfectament la disposició altitudinal: bosc mixt caducifoli en la base, seguit de roureda, fageda i avetosa que dóna pas als prats d’alta muntanya. Es tracta bàsicament d’un espai forestal, per bé a la capçalera de la Vall de Sant Joan de Toran es troben formacions glacials com ara llacs d’alta muntanya amb alguns trets molt singulars. Els boscos de ribera allotgen alguns elements molt rars a la part meridional dels Pirineus. Pel que fa a la fauna, el caràcter pirinenc és indubtable pel que fa al poblament de vertebrats (hi destaca l’ós bru) i d’invertebrats.

Era Artiga de Lin - Eth PortillonSituat entre el Baish i el Naut Aran, aquest espai forestal té una vegetació estructurada de manera similar a l’anterior. L’orientació dels cims nord-sud hi és un dels trets més característics. En aquests sectors més elevats trobem una bona representació de prats alpins. Entre les espècies que fauna que han portat aquest espai a ser inclòs a la XN2000 hi ha les papallones brocat variable o calimorfa, els escarabats escanyapolls o banyarriquer del faig, la sargantana pirinenca, l’almesquera, la llúdria, el ratpenat de ferradura petit o l’ós bru.

CA

PÇ

AL

ER

ES

DE

LS

RIU

S I

MU

NT

AN

YE

S D

EL

PIR

INE

U

Capçaleres dels rius i muntanyes del Pirineu

El ritual del zel del gall fer es repeteix cada any en alguns

boscos tranquils de muntanya.

Aigüestortes

ESTANY DE SANT MAURICI

Trescar pel país de l’aiguaL’espai d’Aigüestortes recull els hàbitats més representatius dels Pirineus i la millor porta per endinsar-s’hi és Sant Maurici. Parlem de l’efecte del gel i l’aigua sobre la roca granítica, del naixement de l’aigua que es canalitzarà en rius i configurarà bona part de la resta del territori.

CA

PÇ

AL

ER

ES

DE

LS

RIU

S I

MU

NT

AN

YE

S D

EL

PIR

INE

U

Itinerari 9

1Inici

2

5

4

3

➔➔

➔

➔

➔

Els colors càlids prenen ens boscos d’Aigüestortes durant la tardor.

QUÈ HI VEUREM? Aigüestortes és el Pirineu! Per on comencem? Glacialisme? En aquest espai trobarem les valls en forma d’U, les morrenes, encara els circs, les tarteres i els estanys glacials. Formacions vege-tals? Boscos de pi negre, fagedes, avetoses o bedollars, vegetació associada als estanys, prats i pastures d’altura. Morfologies fluvials? Fonts i naixements de rius, torberes, molleres i travertins. Flora? Un catàleg extensíssim com a conseqüèn-cia de la varietat d’hàbitats. Fauna? Tota aquella que sempre has associat a la muntanya pirinenca: gall fer, isard, ós bru, llúdria, almesquera, etc. no sempre fàcils d’observar, però també s’hi ha d’afegir molts altres grups de fauna com ara ratpenats o in-vertebrats com la graèllsia, escanyapolls o banyarriquer.

ON ANIREM?Sortim de l’aparcament de Sant Maurici (només accessible amb vehicle autoritzat) enfilem cap al sud tot passant pel costat de la presa de Sant Maurici, 1 en direcció al Refugi Mallafré 2 . Des d’aquí podem observar la morfologia glacial de la vall en U. Un cop allà farem via cap a l’oest (direcció al Portarró) passant pels peus dels Encantats i per dins un bosc de pi negre.

N9

Estany de Sant Maurici

El picot negre fa el niu com a part del festeig en primavera

Quan haurem arribat a les Marrades del Port 3 hem de girar a la dreta (nord) per trobar tot passant entre tarteres, al cap d’uns 500m, el Mirador de l’estany, 4 bon lloc per aturar-se a mirar i interpretar el pai-

satge, atreviu-vos a identificar els diferents hàbitats que es poden veure des d’aquí.

Continuarem cap al nord per arribar al camí senyalit-zat del GR11, que tombant cap a la dreta (est) ens anirà retornant cap al punt inicial i final de l’itinerari. A la nostra esquerra deixarem l’Estany de Ratera, 5 situat a 2136 m d’altura; aquest és l’hàbitat de l’almesquera i de diferents plantes flotants o d’arrel fixada al fons com ara potamogèton.

Tot seguint el camí avall arribarem al final de l’itinerari, altre cop al costat de la presa de Sant Mau-rici, testimoni de les activitats humanes que s’han establert històricament als Pirineus, com ara la creació d’energia a partir de salts d’aigua.

CONSERVACIÓTot i la protecció que ofereix la figura de parc nacional, alguns dels hàbitats de la zona són molt fràgils i precisen mesures tant preventives com de gestió activa. Parlem de protegir els recur-sos hídrics, de mantenir els espais oberts i evitar l’aforestació, de gestionar els ramats com aliats en el maneig del medi i de desenvolupar l’ús públic amb criteris de sostenibilitat i evitar la massificació d’alguns espais.

INFORMACIÓ PRÀCTICADistància: 8,5 km, itinerari linealTemps estimat: 4 hDificultat: mitjana, per causa del desnivellMillor època: primavera i estiu

CA

PÇ

AL

ER

ES

DE

LS

RIU

S I

MU

NT

AN

YE

S D

EL

PIR

INE

U

L’aigua que baixa de les muntanyes s’estanya al llac de Sant Maurici. Aigüestortes.

Aigüestortes. Estany de Sant MauriciItinerari 9

Alt Pallars

PLA DE BOAVI

Respirar als boscos humitsEls boscos del nord com els havies imaginat. Vells bedollars amb líquens i molses als troncs, avetoses d’arbres esponerosos i rius d’aigües clares i fredes. Un lloc perfecte per interpretar els hàbitat associats a la morfologia fluvial a la muntanya.

CA

PÇ

AL

ER

ES

DE

LS

RIU

S I

MU

NT

AN

YE

S D

EL

PIR

INE

U

Itinerari 10

QUÈ HI VEUREM?D’una manera assequible per a tots els públics, veurem una magnífica representació dels hàbitats forestals dels Pirineus. Hi veurem un bedollar madur, els bedolls són arbres pioners, que sovint s’estableixen en les zones afectades per desforestacions naturals com ara les allaus o artificials com tallades per aprofita-ments fusters. També hi veurem una avetosa i una bona mostra de medi fluvial.

ON ANIREM?Des de Tavascan, farem un itinerari lineal, per bé que l’acabarem amb una volta sobre el mateix camí.

Un cop passat Tavascan, a uns 6 km, cal deixar el vehicle aparcat a la Presa de Montalto, des d’aquí comencem a caminar al costat del riu de Lladorre 1 un bon lloc on observar els elements més característics dels rius pirinencs: un riu cabalós, per bé que no gaire profund, amb unes ribes poblades d’arbres com el vern, el

bedoll o el trèmol. Aquest és un bon lloc per observar la

merla d’aigua, busqueu-la sobre les pedres de la llera del riu. Aquest

ocell és un bon indicador de la qualitat de l’aigua ja que el seu aliment són macroinvertebrats que requereixen aigües molt netes i oxigenades. Des d’aquest punt és possible observar l’efecte de les allaus sobre el bocs. Els vessants de la nostra es-

Inici

1

3

42

N9

El pont sobre el riu Lladorre ens permetrà fer una interpretació de l’hàbitat fluvial.

➔

➔

➔

querra mostren signes clars de l’activitat de les diverses allaus que van afectar aquesta zona l’hivern del 2014, arbres caiguts que segueixen el sentit en què va avançar la neu arrossegant tot el que va trobar al seu pas.

Si continuem caminant, al cap d’uns minuts trobarem el Pont de la Borda 2 no el creuarem ara, ja que tornarem per aquest camí. Aquest punt és l’entrada al pla de Boavi 3 pròpiament dit, a partir d’aquí s’estén un bosc amb el bedoll com a arbre dominant. Parlem d’un bosc humit, amb les soques dels bedolls cobertes de molses i líquens. Mireu-vos-ho amb atenció, no tots els briòfits (molses) són iguals. No es tracta aquí que sigueu ca-

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Distància: 5,5 km, itinerari lineal amb una part circularTemps estimat: 2h | Dificultat: baixaMillor època: tot l’any, recomanable a la tardor, cal vigilar a l’hivern pel perill d’allaus.

CA

PÇ

AL

ER

ES

DE

LS

RIU

S I

MU

NT

AN

YE

S D

EL

PIR

INE

U

Bedolls amb el tronc poblat de molsa i liquen que ens indiquen una bona qualitat de l’aire i una elevada humitat ambiental.

Alt Pallars. Pla de BoaviItinerari 10

paços de saber-ne el nom de cada espècie, però sí que marxeu amb la idea que el verdet dels troncs, també allotja una gran biodiversitat.

Al cap d’uns minuts arribarem, ara sí, al pont de Broate 4 que ens permetrà creuar a l’altra riba i començar el camí de retorn per l’avetosa, un altre tipus de bosc amb unes condicions completament diferents. Aquest és un bon lloc per escoltar el crit estrident del picot negre.

CONSERVACIÓEls líquens i les molses són organismes més fràgils del que es pot pensar a primera vista. Molts líquens són molt sensibles a la contaminació atmosfèrica i

per suposat tant molses com líquens són sensibles a l’alteració física del medi, per exemple per trepig, obertura de pistes fores-tals, tallades de fusta o a la recol·lecció

No et perdis la guia d’itineraris:

Rutes pels espais de la xarxa

Natura 2000a GIRONA

COFINANCIA