Ruta de los Patios de Palma de Mallorca 2009

Català

Ruta

dels Patis de Palmaarquitectura i vivència Del 15 d’octubre al 21 de novembre 2009

Ruta dels Patis de Palma 2009 / Ruta de los Patios de Palma 2009 © Fundació pel Desenvolupament Sostenible de les Illes Balears >> És una iniciativa de: / Es una iniciativa de: Fundació pel Desenvolupament Sostenible de les Illes Balears >> Direcció del programa i coordinació general: / Dirección del programa i coordinación general: akha Edicions i Projectes Culturals, Sl >> Disseny de portada: / Diseño de portada: Josep Roy >> Edició, publicació i disseny: / Edición, publicación y diseño: BaltaR Sl. >> Continguts generals i direcció:/ Contenidos generales y dirección: Gaspar Valero [email protected] >> Fotografies: / Fotografías: arxiu de l’ajuntament de Palma, tolo Balaguer, toni Bosch, Portal Forà, Joan Ramon Bonet, Guillem torres, tomeu Darder, Pep Vicens. >> Dipòsit legal: / Depósito legal:

amb la col·laboració de:Con la colaboración de:

És una iniciativa de: Es una iniciativa de:

amb el suport de: Con el apoyo de:

Salutaciónla Conselleria de turisme, mitjançant la Fundació pel Desenvolupament Sostenible de les Illes Balears, ens presenta una vegada més la Ruta dels Patis de Palma, arquitectura i Vivència, una proposta per gaudir de la tardor cultural, participant en un intens programa que supera les 100 visites guiades organitzades durant més de cinc setmanes. Els patis de les cases senyorials són elements sobris, elegants, que singularitzen el casc històric de Palma. a la seva bellesa plàstica s’hi suma el valor d’haver estat testimonis de les transformacions històriques i culturals de la ciutat. Deixau-vos seduir per la llum d’aquests espais i per la seva atmosfera assossegada, i descobriu els secrets que guarden els seus murs participant als tres itineraris culturals que us presentam en aquest programa.

la Conselleria de turismo, a través de la Fundació pel Desenvolupament Sostenible de les Illes Balears, nos presenta una vez más la Ruta de los Patios de Palma, arquitectura y Vivencia, una propuesta para disfrutar del otoño cultural, participando en un intenso programa que supera las 100 visitas guiadas organizadas durante más de cinco semanas. los patios de las casas señoriales son elementos sobrios, elegantes, que singularizan el casco histórico de Palma. a su belleza plástica se suma el valor de haber sido testimonios de las transformaciones históricas y culturales de la ciudad. Déjese seducir por la luz de estos espacios y por su atmósfera sosegada y descubra los secretos que guardan sus muros, participando en los tres itinerarios culturales que les presentamos en este programa.

Miquel NadalConseller de turisme del Govern de les Illes BalearsConseller de turismo del Govern de las Illes Balears Salutació

Patios de Palma,arquitectura y vivencia

Els patis de les cases senyorials de Palma constitueixen un conjunt emblemàtic de l’arquitectura, les vivències i el patrimoni de la ciutat. l’escriptor Miquel dels Sants Oliver ens introdueix literàriament aquestes clastres ciutadanes: «amb llurs superbes entrades ombrívoles, amb llurs colls de cisterna i llurs ferros artístics, amb llurs passamans com a randes de pedres, amb llurs columnes ventrades i llurs galeries italianesques i les portes esculturades dels estudis.»

l’evocació dels carrers i de les cases de la vella ciutat de Mallorca és un tema recurrent en els escrits dels literats que ens han visitat: «la ciudad de Palma es una vetusta ciudad; hay en ella callejuelas retorcidas, llenas de silencio profundo, y caserones venerables, con patios centrales vastos, que huelen a humedad, en que no se oye nada ni se ve a nadie y en que un farolón viejo de vidrios blancos pende del techo. Recorremos algunas callejuelas y entramos en algunos zaguanes; se respira en esta Palma venerable un sosiego, una calma sedante, una paz que en un punto apacigua nuestros enardecidos nervios de cortesanos.» així plasmava l’escriptor azorín la seva impressió de Palma l’agost de l’any 1906.

Josep Pla, l’any 1921, reprengué el tema de la crònica sentida del batec urbà: «Divagant pels voltants del Born em topo amb tres o quatre grans palaus, de gran estampa, d’un ruralisme sòlid, senyorial. Els patis són memorables. les cases són senyorials perquè els signes de riquesa hi són discrets, molt poc visibles, desproveïts de petulància.»

los patios de las casas señoriales de Palma constituyen un conjunto emblemático de la arquitectura, vivencias y patrimonio de la ciudad. El escritor Miquel dels Sants Oliver nos introduce literariamente estos espacios ciudadanos: “con sus soberbias entradas sombrías, con sus brocales y sus hierros artísticos, con sus pasamanos como randas de piedras, con sus columnas ventradas y sus galerías italianescas y las puertas esculturadas de los despachos...”.

la evocación de las calles y de las casas de la vieja Ciutat de Mallorca es un tema recurrente en los escritos de los literatos que nos han visitado: “la ciudad de Palma es una vetusta ciudad; hay en ella callejuelas retorcidas, llenas de silencio profundo, y caserones venerables, con patios centrales vastos, que huelen a humedad, en que no se oye nada ni se ve a nadie y en que un farolón viejo de vidrios blancos pende del techo. Recorremos algunas callejuelas y entramos en algunos zaguanes; se respira en esta Palma venerable un sosiego, una calma sedante, una paz que en un punto apacigua nuestros enardecidos nervios de cortesanos”. así plasmaba el escritor azorín su impresión de Palma en agosto del año 1906.

Josep Pla, en el año1921, retomó el tema de la crónica sentida del latido urbano: “Divagando por los alrededores del Born me topo con tres o cuatro grandes palacios, de gran estampa, de un ruralismo sólido, señorial. los patios son memorables. las casas son señoriales porque los signos de riqueza son discretos, muy poco visibles, desprovistos de petulancia”.

Patis de Palma,arquitectura i vivència

�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRu

ta d

e lo

s pat

ios d

e Pa

lma

Escriptors, cronistes, viatgers..., tots coincideixen a remarcar que l’arquitectura de Palma té en les cases urbanes un dels referents més importants. I això, sens dubte, perquè l’element arquitectònic més significatiu dels casals són els seus patis. En aquesta línia, andré Grasset de Saint-Sauveur, a principi de segle XIX, se sorprenia de la prepoderància dels patis de Palma sobre l’estructura exterior dels casals: «tot el luxe es concentra a l’entrada, configurada per una espècie de vestíbul o pòrtic, sostingut per moltes columnes.»

la tipologia de la casa senyorial ciutadana respon, amb poques variants, a la descripció que en féu l’any 1918 l’arquitecte Guillem Reynés: «Un portal de mig punt dóna entrada a un vestíbul espaiós amb un pati central des d’on arrenca l’escala. amb lleugeres variants, les crugies que envolten els patis es troben sostingudes per arcs; i en la disposició de les escales, d’una gran varietat dins la unitat de criteri, és tema obligat la indispensable galeria del replà que dóna entrada al pis amb una porta a cada costat. Un entresòl per a estudis i un porxo per a traster i estenedor completen els serveis dels nostres palauets. És sempre la mateixa tradició romana al voltant d’un pati.»

aquest substrat romà, provinent directament de les condicions climatològiques i ambientals mediterrànies, rep influències de la casa-pati de tradició islàmica i de la casa medieval catalana dels segles XIII i XIV. amb el temps, els patis consoliden la seva posició central, ja que articulen les quatre ales de la casa i permeten l’entrada de llum, la recollida d’aigua i un espai de relació social i d’aportació estètica, segons la moda del moment. així, els patis d’estil gòtic es decanten per un intimisme, amb dimensions relativament petites, amb escales rectes o en escaire, sovint ornamentades amb arrambadors esculturats i amb plafons calats, patis acompanyats per arcs apuntats o conopials i amb les característiques finestres coronelles. Després, els patis s’enriqueixen amb elements renaixentistes, especialment amb finestres i amb portalets d’estudis ornats amb grutescos. Però l’apoteosi del pati ciutadà arriba amb el barroc, als segles XVII i XVIII, amb espais escenogràfics, a vegades no exempts de sumptuositat, presidits per columnes de fust bombat, galeries amb balustrades ornamentades amb motius heràldics i escales imperials.

ara, els patis urbans, aquesta gran aportació de Palma al patrimoni de la humanitat, poden ser visitats gràcies als itineraris guiats que organitza la Conselleria de turisme mitjançant la Fundació pel Desenvolupament Sostenible de les Illes Balears. Una oportunitat per gaudir d’una selecció de patis emblemàtics que obren les portes a ciutadans i turistes.

�Ruta dels patis de Palm

aRuta de los patios de Palm

a

la Ruta dels Patis és una visita imprescindible, única i valuosa per conèixer a fons la ciutat de Palma

la Ruta de los Patios es una visita imprescindible, única y valiosa para conocer a fondo la ciudad de Palma

Escritores, cronistas, viajeros... todos coinciden en remarcar que la arquitectura de Palma tiene en las casas urbanas uno de los referentes más importantes. Y ello, sin duda, porque el elemento arquitectónico más significativo de las casas son sus patios. En esta línea, andré Grasset de Saint-Sauveur, a principios de siglo XIX, se sorprendía de la preponderancia de los patios de Palma sobre la estructura exterior de las casas: “todo el lujo se concentra en la entrada, configurada por una especie de vestíbulo o pórtico, sostenido por muchas columnas”.

la tipología de la casa ciudadana responde, con pocas variantes, a la descripción que hizo en el año 1918 el arquitecto Guillem Reynés: “Un portal de medio punto da entrada a un vestíbulo espacioso con un patio central desde donde arranca la escalera. Con ligeras variantes, las crujías que rodean los patios se encuentran sostenidas por arcos; y en la disposición de las escaleras, de una gran variedad dentro de la unidad de criterio, es tema obligado la indispensable galería del rellano que da entrada al piso con una puerta a cada lado. (…) Un entresuelo para los despachos y un porche para trastero y tendedero completan los servicios de nuestros palacetes. Es siempre la misma tradición romana alrededor de un patio”.

Este sustrato romano, proveniente directamente de las condiciones climatológicas y ambientales mediterráneas, recibe influencias de la casa-patio de tradición islámica y de la casa medieval catalana de los s. XIII y XIV. Con el tiempo, los patios consolidan su posición central, que articula las cuatro alas de la casa, que permite la entrada de luz, la recogida de agua y un espacio de relación social y de aportación estética, según la moda del momento. así, los patios de estilo gótico se decantan por un intimismo, con patios relativamente pequeños, con escaleras rectas o en escuadra, a menudo ornamentadas por barandas esculturadas y con plafones calados, patios acompañados por arcos apuntados o conopiales, y con los característicos ajimeces. Después, los patios se enriquecen con elementos renacentistas, especialmente con ventanas y con portales de estudios (despachos) ornados con grutescos. Pero la apoteosis del patio ciudadano llega con el barroco, en los siglos XVII y XVIII, con espacios escenográficos, a veces no exentos de suntuosidad, presididos por columnas de fuste abombado, galerías con motivos heráldicos y escaleras imperiales.

ahora, los patios urbanos, esta gran aportación de Palma al patrimonio de la humanidad, pueden ser visitados con los itinerarios guiados que organiza la Conselleria de turismo mediante la Fundació pel Desenvolupament Sostenible de les Illes Balears. Una oportunidad para disfrutar de una selección de patios emblemáticos que abren las puertas a ciudadanos y turistas.

�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRu

ta d

e lo

s pat

ios d

e Pa

lma

15 al 27 d’octubre de 2009 / 15 al 27 de octubre de 2009

Ciutat alta I. Voltants de la Seu / Ciudad alta I. alrededores de la Seuaquest primer itinerari permet conèixer els patis més emblemàtics de la ciutat alta situats a l’entorn de la Seu. Ens proposa un recorregut que parteix del Centre d’Itineraris turístics (carrer de Sant Domingo, 11), i que va des del carrer de l’almudaina fins al carrer d’en Morei, passant per Zanglada, Portella, Miramar i Sant Roc, entre d’altres.Este primer itinerario permite conocer los patios más emblemáticos de la ciudad alta situados en torno a la Seu. Nos propone un recorrido que parte del Centro de Itinerarios turísticos (c. de Sant Domingo, 11), y que va desde la calle de l’almudaina hasta la calle d’en Morei, pasando por Zanglada, Portella, Miramar y Sant Roc, entre otras.

Ruta dels Patis de Palma 2009Ruta de los Patios de Palma 2009

l’antic llit de sa Riera —que discorria per l’actual Passeig del Born—, dividia la ciutat en dues parts, l’alta i la baixa. la Ruta dels Patis de Palma 2009 s’estructura en dos itineraris, un que se centra en la ciutat alta i l’altre en la ciutat baixa.El antiguo cauce de Sa Riera —que discurría por el actual Passeig des Born—, dividía la ciudad en dos partes, la alta y la baja. la Ruta de los Patios de Palma 2009 se estructura en dos itinerarios centrados en la ciudad alta, y uno en la ciudad baja.

Inscripció i reserves: 971 720 720. Carrer de Sant Domingo, 11, Palma. Horari: de 10.00 a 18.00 hrs. Dissabtes: de 10.00 a 13.30 hrs. | Preu de la ruta: 5 €. abonament especial per les tres rutes: 12 €. Descomptes: 20% per als residents a les Illes Balears i per als titulars de la targeta Verda. | Duració prevista: 2 h. aforament: grups amb un màxim de 35 persones. | Per a més informació sobre l’itinerari a seguir consulteu www.balearsculturaltour.com - www.balears-sostenible.com Inscrip-ción y reservas: 971 720 720. Carrer de Sant Domingo, 11, Palma. Horario: de 10.00 a 18.00 hrs. Sábados: de 10.00 a 13.30 hrs. | Precio de la ruta: 5 €. abono especial para las tres rutas: 12 €. Descuentos: 20% para residentes a las Illes Balears y para los titulares de la tarjeta Verde. | Duración prevista: 2 h. aforo: grupos con un máximo de 35 personas. | Para más información sobre el itinerario a seguir consulten www.balearsculturaltour.com - www.balears-sostenible.com

Visites als patis de la ciutat alta I. Voltants de la Seu / Visitas a los patios de la ciudad alta I. alrededores de la Seu

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte lunes Martes Miércoles Jueves Viernes Sábado 19 / 26 20 / 27 21 15 / 22 16 / 23 17 / 2410:30 Deutsch Castellano Français-Italiano Deutsch Castellano Castellano11:00 Castellano English - Català Català Deutsch-Català16:30 Català Deutsch Castellano Castellano Deutsch -17:00 - Català - - - -

�Ruta dels patis de Palm


a

Ruta dels Patis de Palma 2009Ruta de los Patios de Palma 2009 El pati palmesà és un espai a mig camí entre el carrer i la casa, antigament un àmbit de relació i comunicació amb els veïnats i un element clau en la distribució de l’activitat domèstica. El patio palmesano es un espacio situado a medio camino entre la calle y la casa, antiguamente fue ámbito de relación y comunicación con el vecindario y un elemento clave en la distribución de la actividad doméstica.

Inscripció i reserves: 971 720 720. Carrer de Sant Domingo, 11, Palma. Horari: de 10.00 a 18.00 hrs. Dissabtes: de 10.00 a 13.30 hrs. | Preu de la ruta: 5 €. abonament especial per les tres rutes: 12 €. Descomptes: 20% per als residents a les Illes Balears i per als titulars de la targeta Verda. | Duració prevista: 2 h. aforament: grups amb un màxim de 35 persones. | Per a més informació sobre l’itinerari a seguir consulteu www.balearsculturaltour.com - www.balears-sostenible.com Inscrip-ción y reservas: 971 720 720. Carrer de Sant Domingo, 11, Palma. Horario: de 10.00 a 18.00 hrs. Sábados: de 10.00 a 13.30 hrs. | Precio de la ruta: 5 €. abono especial para las tres rutas: 12 €. Descuentos: 20% para residentes a las Illes Balears y para los titulares de la tarjeta Verde. | Duración prevista: 2 h. aforo: grupos con un máximo de 35 personas.| Para más información sobre el itinerario a seguir consulten www.balearsculturaltour.com - www.balears-sostenible.com

Visites als patis de la ciutat alta II. Voltants de Sant Francesc i Monti-sion / Visitas a los patios de la ciudad alta II. alrededores de Sant Francesc y Monti-sion

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte lunes Martes Miércoles Jueves Viernes Sábado 2 / 9 3 28 / 4 29 / 5 30 / 6 31 / 710:30 Deutsch Deutsch Català English Castellano Castellano11:00 English Castellano Castellano Castellano Català Deutsch-Català16:30 Castellano Français-Italiano Deutsch Català Deutsch -

28 d’octubre al 9 de novembre de 2009 / 28 de octubre al 9 de noviembre de 2009

Ciutat alta II. Voltants de Sant Francesc i Monti-sion Ciudad alta II. alrededores de Sant Francesc y Monti-sionaquest segon itinerari permet conèixer els patis més representatius de la ciutat alta situats a prop de les esglésies de Sant Francesc i Monti-sion. també parteix del Centre d’Itineraris turístics (carrer de Sant Domingo, 11), i va des de la plaça de Santa Eulàlia i passa pels carrers de Savellà, Can Sanç, Sol, Monti-sion, Vent i Sant alonso, fins arribar al carrer de la Puresa.Este segundo itinerario permite conocer los patios más representativos de la ciudad alta situados cerca de las iglesias de Sant Francesc y Monti-sion. también parte del Centro de Itinerarios turísticos (c. de Sant Domingo, 11), y va desde la plaza Santa Eulàlia y pasa por las calles Savellà, Can Sanç, Sol, Monti-sion, Vent y Sant alonso, hasta llegar a la calle de la Puresa.

�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRu

ta d

e lo

s pat

ios d

e Pa

lma

Ciutat baixa / Ciudad bajaaquest itinerari ens descobreix els patis més representatius de la ciutat baixa. Un tercer recorregut de la Ruta dels Patis 2009 que parteix, com els altres dos, del Centre d’Itineraris turístics (carrer de Sant Domingo, 11), va del Born als carrers de Sant Feliu, Sant Joan i Montenegro, entre d’altres, per finalitzar a la plaça del Mercat.Este itinerario nos descubre los patios más representativos de la ciudad baja. Un tercer recorrido de la Ruta de los Patios 2009 que parte, al igual que los otros dos, del Centro de Itinerarios turísticos (c. de Sant Domingo, 11), para ir del Born a las calles Sant Feliu, Sant Joan y Montenegro, entre otros, para finalizar en la plaza del Mercat.

Ruta dels Patis de Palma 2009Ruta de los Patios de Palma 2009

la Ruta dels Patis a la ciutat baixa es configura com un itinerari per visitar una mostra dels casals més destacats situats en aquesta part de la ciutat, i té com a objectiu principal donar a conèixer el centre històric per tal d’oferir al turista, visitant o resident una visió de conjunt de la trajectòria històrica de la ciutat, l’arquitectura i la vivència. la Ruta de los Patios – ciudad baja se configura como un itinerario para visitar una muestra de las casas señoriales más destacadas situadas en la parte baja de la ciudad, y tiene como objetivo principal dar a conocer el centro histórico, con la finalidad de ofrecer al turista, visitante o residente una visión de conjunto de la trayectoria histórica de la ciudad, arquitectura y vivencia.

Inscripció i reserves: 971 720 720. Carrer de Sant Domingo, 11, Palma. Horari: de 10.00 a 18.00 hrs. Dissabtes: de 10.00 a 13.30 hrs. | Preu de la ruta: 5 €. abonament especial per les tres rutes: 12 €. Descomptes: 20% per als residents a les Illes Balears i per als titulars de la targeta Verda. | Duració prevista: 2 h. aforament: grups amb un màxim de 35 persones. | Per a més informació sobre l’itinerari a seguir consulteu www.balearsculturaltour.com - www.balears-sostenible.com Inscrip-ción y reservas: 971 720 720. Carrer de Sant Domingo, 11, Palma. Horario: de 10.00 a 18.00 hrs. Sábados: de 10.00 a 13.30 hrs. | Precio de la ruta: 5 €. abono especial para las tres rutas: 12 €. Descuentos: 20% para residentes a las Illes Balears y para los titulares de la tarjeta Verde. | Duración prevista: 2 h. aforo: grupos con un máximo de 35 personas.| Para más información sobre el itinerario a seguir consulten www.balearsculturaltour.com - www.balears-sostenible.com

Visites als patis de la ciutat baixa / Visitas a los patios de la ciudad baja

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte lunes Martes Miércoles Jueves Viernes Sábado 16 10 / 17 11 / 18 12 / 19 13 / 20 14 / 2110:30 Deutsch Deutsch Français-Italiano English Deutsch Català11:00 Castellano Castellano Català Castellano Català Castellano-Deutsch16:30 Català Català Castellano Català Castellano -

Del 10 al 21 de novembre de 2009 / Del 10 al 21 de noviembre de 2009

Patis que visita la Ruta dels Patis 2009 Patios que visita la Ruta de los Patios 2009

altres Patis Otros Patios

altres espais culturals i patrimonials Otros espacios culturales y patrimoniales

Centre d’ Itineraris turístics. Reserva i venda de tiquets. Centro de Itinerarios turísticos. Reserva y venta de tiquets. Carrer de Sant Domingo, 11. tel. 971 720 720. Bus 2, 15, 25.

Ciutat alta i. VoltaNts de la seu

CIUDaD alta I. alREDEDORES DE la SEU

Can Mesquida (1)Carrerdel’Almudaina,3

Can OMs (2)Carrerdel’Almudaina,�(RegiduriadeCulturadel’Ajuntament)

Can BORdiLs (3)Carrerdel’Almudaina,�(ArxiuMunicipal)

Can MaRquÈsCarrerdeZanglada,2-A(CanComasema)

CaL POeTa COLOMCarrerdeZanglada,4

Can LLORenÇ ViLLaLOnGaCarrerdel’EstudiGeneral,1�

CaL CanOnGe FeRRaGuT CarrerdeSantRoc,3(CanTruyols)

Can CResPí (4) CarrerdeSantRoc,1

Can CauLeLLes (5) Carrerdel’EstudiGeneral,�(CanFerragut)

CaMBRa de COMeRÇCarrerdel’EstudiGeneral,�

Can aLeManY (6)Carrerdel’EstudiGeneral,�

esTudi GeneRaL LuL·LiÀ (7)CarrerdeSantRoc,4

Can saLas (8)CarrerdelaPuresa,2(CanJordà)

Can BennÀsseRCarrerdeCanPontiVic,4

Ca La GRan CRisTiana (9)CarrerdelaPortella,�(MuseudeMallorca)

Can MOReY-sanTMaRTí (10)CarrerdelaPortella,�(CasaMuseuJ.TorrentsLladó)

Can esPanYa-seRRaCarrerdelaPortella,�

CaL MaRquÈs de La TORRe (11)CarrerdelaPortella,14(Col·legid’Arquitectes)(CalaTorre)

Can FROnTeRa (12)CarrerdeMiramar,�(PalaciodeCasaGalesa)

Can OLeZa (13)Carrerd’enMorey,�

Can ORdines d’aLMadRÀ (14)Carrerd’enMorey,�

Can aMORÓsCarrerd’enMorey,1(CanMelià)

Ciutat alta ii. VoltaNts de saNt FraNCesC i MoNti-sioN

CIUDaD alta II. alREDEDORES DE SaNt FRaNCESC Y MONtI-SION

Can ViVOT (1)CarrerdeCanSavellà,4(CanSureda)

Can CaTLaR deL LLOReRCarrerdeCanSavellà,1�

Can esCaFí (2)CarrerdeCanSavellà,1�

Can RiBas de Pina (3)CarrerdeCanSavellà,23

Can daMeTO de La quaRTeRaCarrerdelaSamaritana,4

Can RiPOLL (4)CarrerdeCanSanç,�

Can FiOL - TeaTRe sans (5)CarrerdeCanSanç,�

Can COLLPlaçadeSantFrancesc,10(CanMoraguesdelRacó)

CaL COMTe de La COVa (6)CarrerdelSol,3(EscoladeTurisme)

La CRianÇa (7)CarrerdeMonti-sion,13

Can LLadÓ (8)CarrerdelVent,4

25

23

21

22

31

32

29

27

28

26

30

19

17

18

16

14

15

12

20

10

3

2

1

9

8

7

6

5

4

Patis de Palma / Patios de Palma

13

l’ordre de visita dels patis figura entre parèntesi. El orden de visita de los patios figura entre paréntsis

11 33

11Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRu

ta d

e lo

s pat

ios d

e Pa

lma

24

Can aLCOVeR (9)CarrerdeSantAlonso,24

Ca L’aRquiTeCTe aLOMaR (10)CarrerdeSantAlonso,22

Can MunTaneRCarrerdeSantAlonso,11

Can TOusCarrerdeSantAlonso,�

Can dusaiCarrerdeCanDusai,3

Can dusai, 4 (11)CarrerdeCanDusai,4

Can VanReLLCarrerdeSantAlonso,1

La PuResa (12)CarrerdelaPuresa,12(CanDesclapers)

Ciutat Baixa Ciudad Baja

CaL MaRquÈs de sOLLeRiC (1)PasseigdelBorn,2�(CanMorell)(CasalSolleric)

Can MaRCeL (2)CarrerdeSantJoan,1(Àbaco)

Can CHaCÓn (3)PlaçadelaDrassana,4(Conselleriad’AfersSocials,PromocióiInmigració)

Can RiPOLL (4)CarrerdeMontenegro,�(ConselleriadeTurisme)

Can CaBReRCarrerdeMontenegro,�

CaL COMTe de MOnTeneGROCarrerdeMontenegro,2

Can BuRGues (5)CarrerdeSantFeliu,�

Can BeLLOTO (6)CarrerdeSantFeliu,10

Can WeYLeR (7)CarrerdelaPau,�(ARCA)

Can MunTaneR (8) CarrerdelaPau,�

Can CasTeLLÓ (9)CarrerdelaConcepció,12(CentreCultural“SaNostra”)

Can FORTeZa deL siTJaR (10)CarrerdelaConcepció,24(Col·legidelesTrinitàries)

CanTaCÓnCarrerdeSantJaume,11

CaL COMTe de san siMÓn (11)CarrerdeSantJaume,�

Can RuL·Lan (12)CarrerdeSantJaume,4(FundacióBarceló)

Can FeRRandeLL (13)CarrerdeSantJaume,3(CanMaroto)(HotelBorn)

CaL MaRquÈs deL ReGueRCarrerdel’Unió,3(CasalBalaguer)

Can suReda d’aRTÀ - PeLaiRes CenTRe CuLTuRaL COnTeMPORani (14)CarrerdeCanVerí,3

Can BeRGa (15)PlaçadelMercat,12(Audiència)

Can PinÓsRambladelsDucsdePalma,1�(CanSuredadeSantmartí)

CLausTRe de MOnTi-siOn

PaLau MaRCH

CLausTRe i esGLésia de sanT FRanCesC

PaTi deL PaLau de L’aLMudaina

CLausTRe de L’anTiC COnVenT de sanTa MaRGaLida

anTiC quaRTeR d’inTendÈnCia

CasaL sOLLeRiC (Can MOReLL)

Museu de MaLLORCa (Ca La GRan CRisTiana)

CenTRe CuLTuRaL sa nOsTRa

La LLOTJa

GRan HOTeL FundaCiÓ “La Caixa”

ses VOLTes

La seu

PeLaiRes C. CuLTuRaL COnTeMPORani

44

45

43

41

42

39

40

n

m

l

k

i

h

g

f

e

d

c

b

a

59

57

58

56

54

55

53

51

52

60

50

61o

49

47

48

46

12Ruta dels patis de Palm


a

34

35

38

37

36

3

2

Patis de Palma / Patios de Palma

13Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRu

ta d

e lo

s pat

ios d

e Pa

lma

1

És un casal barroc reconstruït sobre una base medieval. El 1576 era propietat de la família Sureda Sanglada, i l’any 1818 la casa era pro-pietat de Maria Josepa Mesquida. té un portal de mig punt adovellat, ampliat a la base per al pas dels carros, amb guardacantons. l’entrada mostra una coberta dividida en dos trams, amb un arc rebaixat enmig. al fons, a l’esquerra, arranca l’escala.

Es un casal barroco reconstruido sobre una base medieval. En 1576 era propiedad de la familia Sureda Sanglada, y en 1818 la casa era de Maria Josepa Mesquida. tiene un portal de medio punto adovelado, ampliado en la base para el paso de los carruajes, con guardaesquinas. la entrada muestra una cubierta dividida en dos tramos, con un arco rebajado en medio. al fondo, a la izquierda, arranca la escalera.

Can Mesquida Carrerdel’Almudaina,3

Can OMs - ReGiduRia de CuLTuRa de L’aJunTaMenT Carrerdel’Almudaina,�

Casa ocupada per la família Oms el 1642, les armes dels quals es poden veure en el balcó de l’escala. El pati és el resultat de reformes del segle XVIII. El portal gòtic situat a l’esquerra de l’entrada duu les armes dels armadans i procedeix de la casa medieval d’aquesta família encara avui existent al carrer de Can Sanç.

Casa ocupada por la familia Oms el 1642, cuyas armas se pueden ver en el balcón de la escalera. El patio es el resultado de reformas del siglo XVIII. El portal gótico situado a la izquierda del zaguán lleva las armas de los armadans y procede de la casa medieval de esta familia que to-davía existe en la calle de Can Sanç.

Can BORdiLs - aRxiu MuniCiPaL Carrerdel’Almudaina,�

Casa medieval reformada al segle XVI per la família dels Sureda, les ar-mes de la qual poden veure’s a les finestres dels estudis i a diferents indrets del pati. El pati, segurament del segle XVII, fou reformat al segle XIX i modificat definitivament per l’arquitecte Guillem Fortesa l’any 1941, moment en el qual dissenyà l’actual escala. El seu aspecte actual s’ha recuperat segons projecte de l’arquitecte Miquel Vicens per a la seu de l’arxiu Municipal de Palma.

Casa medieval reformada en el siglo XVI por la familia Sureda, cuyas ar-mas se pueden ver en las ventanas de los “estudis” y en diferentes lugares del patio, el cual, seguramente del siglo XVII, fue reformado en el siglo XIX y modificado definitivamente por el arquitecto Guillem Fortesa en el año 1941, momento en el que diseñó la escalera actual. Su aspecto ha sido recuperado según proyecto del arquitecto Miquel Vicens para la sede del archivo Municipal de Palma.

Patis que es visiten Patios que se visitan altres Patis Otros Patios



a

5

4

6

7

Can MaRquÈs CarrerdeZanglada,2-A

Casa d’origen medieval, conserva el pati del segle XVII, modificat en estil modernista. Precisament aquesta superposició d’èpoques i d’estils confereix a la casa un eclecticisme arquitectònic, el qual també es tra-dueix a l’interior. actualment, Can Marquès és una casa museu.

Casa de origen medieval, conserva el patio del siglo XVII, modificado en estilo modernista. Precisamente esta superposición de épocas y estilos otorgan a la casa un eclecticismo arquitectónico, el cual también se tra-duce en su interior. actualmente, Can Marqués es una casa museo.

CaL POeTa COLOM CarrerZanglada,4

Pati del segle XVIII, singular per l’ús d’estípits en lloc de les columnes jòniques habituals —estípits de ressonàncies mobiliàries—, el gir del primer tram de l’escala i la forja. al segle XX, fou la morada del poeta i lul·lista Guillem Colom i Ferrà.

Patio del siglo XVIII, singular por el uso de estípites en lugar de las co-lumnas jónicas habituales —estípites de resonancias mobiliarias—, el primer tramo de la escalera y su forja. Vivió en ella el poeta y lulista Guillem Colom i Ferrà.

Can LLORenÇ ViLLaLOnGa Carrerdel’EstudiGeneral,1�

Pati presumiblement del segle XIX, segons les pautes tradicionals. aquesta fou la casa de l’escriptor llorenç Villalonga fins a la seva mort l’any 1980. Era propietat de la seva muller teresa Gelabert i Gelabert, de Binissalem.

Patio presumiblemente del siglo XIX, según las pautas tradicionales. Esta fue la casa del escritor llorenç Villalonga hasta su muerte en el año 1980. Era propiedad de su mujer Doña teresa Gelabert i Gelabert, de Binissalem.

CaL CanOnGe FeRRaGuT (Can TRuYOLs) CarrerdeSantRoc,3

És un casal documentat al s. XV, quan pertanyia a Joan de Juny. D’aquest, passà a Pere de Santjoan. l’edifici fou reconstruït a mitjan segle XVI. El 1566 fou adquirit pel canonge agustí Ferragut, que donà durant molts d’anys nom a la casa. El 1656 era propietat d’agustí Palou, els successors del qual la detentaren fins ben avançat el segle XVIII. Després passà als truyols, que n’han estat propietaris fins fa poc.

Casal documentado en el s. XV, cuando pertenecía a Joan de Juny. De éste, pasó a Pere de Santjoan. El edificio fue reconstruido a mediados del siglo XVI. En 1566 fue adquirido por el canónigo agustí Ferragut, quien dio nombre a la casa durante muchos años. En 1656 era propie-dad de agustí Palou, y sus sucesores la detentaron hasta muy avanzado el siglo XVIII. Después pasó a los truyols, quienes han sido sus propi-etarios hasta hace poco.


1�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRu

ta d

e lo

s pat

ios d

e Pa

lma

8

9

10

11

Can CResPí CarrerdeSantRoc,1

aquest casal data del segle XVIII. El 1818 era propietat d’antònia tries i després passa a ser propietat dels Crespí de Santa Maria. Hi visqué molts d’anys Dona Rosa Ribera Carbonell (1834-1924), vídua del mi-litar Miquel Villalonga Gelabert, oncle del pare de l’escriptor llorenç Villalonga; se la considera inspiradora de dona Obdúlia Montcada, de la novel·la de Villalonga Mort de dama.

Este casal data del siglo XVIII. En 1818 era propiedad de antònia tries y después pasó a ser de los Crespí de Santa Maria. allí vivió muchos años Doña Rosa Ribera Carbonell (1834-1924), viuda del militar Miquel Villalonga Gelabert, tío del padre del escritor llorenç Villalonga; se la considera inspiradora de Doña Obdúlia Montcada, de la novela de Villalonga Mort de Dama.

Can CauLeLLes (Can FeRRaGuT) Carrerdel’EstudiGeneral,�

la casa fou construïda en el segle XVI per Joanot de Caulelles. El por-tal és d’arc de mig punt i comunica amb l’entrada, que mostra a la dre-ta una escaleta amb un portalet d’estudi. Un arc rebaixat dóna accés al pati. Els capitells mostren l’escut dels Caulelles. al fons del pati, hi destaca el mural ceràmic de l’artista Castaldo.

la casa fue construida en el siglo XVI por Joanot de Caulelles. El portal es de arco de medio punto y comunica con la entrada, que muestra a la derecha una escalerita con un pequeño portal de es-tudio. Un arco rebajado da acceso al patio. los capiteles muestran el escudo de los Caulelles. En el fondo del patio, destaca el mural cerámico del artista Castaldo.

CaMBRa de COMeRÇ Carrerdel’EstudiGeneral,�

aquest edifici fou projectat per l’arquitecte Pere Garau el 1973 i inau-gurat el 1975, després d’haver esbucat una antiga casa senyorial. Garau projectà un espai d’accés molt diàfan, cobert per una llosa nervada de formigó. al costat de l’esquerra podem observar una representació es-cultòrica de la conquesta de Mallorca, obra de Guillem Seguí. al fons d’aquest s’ubica l’escala d’accés i a un costat del pati enjardinat es loca-litzen restes conservades de l’edifici anterior.

Este edificio fue proyectado por el arquitecto Pere Garau en 1973 e inaugurado en 1975, después de haber derribado una antigua casa señorial. Garau proyectó un espacio de acceso muy diáfano, cubierto por una losa nervada de hormigón. En el lado izquierdo podemos observar una representación escultórica de la conquista de Mallorca, obra de Guillem Seguí. al fondo de éste se ubica la escalera de acceso y a un lado del patio ajardinado se localizan restos conservados del edificio anterior.

Can aLeManY Carrerdel’EstudiGeneral,�

Edifici del segle XVII amb pati curiós per la mescla d’elements de diver-ses èpoques: escala gòtica, columnes octogonals anteriors al segle XVIII i galeria del segle XIX. Fou la casa del cronista Jaume Joan alemany i Moragues (1693-1753), autor d’una Història de Mallorca.

Edificio del siglo XVII con patio curioso por la mezcla de diferentes épocas: la escalera gótica, las columnas octogonales anteriores al siglo XVIII y la galería del siglo XIX. Fue la casa del cronista Jaume Joan ale-many i Moragues (1693-1753), autor de una Historia de Mallorca.


1�Ruta dels patis de Palm


a

12

13

14

15

esTudi GeneRaL LuL·LiÀ CarrerdeSantRoc,4

El seu origen està vinculat a la creació de la Universitat lul·liana de Mallorca. l’Estudi General lul·ià es convertí, al segle XVII, en Universitat lul·liana de Mallorca. la construcció actual —projecte de l’arquitecte Gabriel alomar— substitueix l’anterior des de 1950. El pati respon a tipologia neobarroca porticada amb arcs de mig punt sobre columnes jòniques. també destaquen, a la planta principal, unes finestres dividi-des per un mainell i muntant.

Su origen está vinculado a la creación de la Universitat lul·liana de Mal-lorca. El Estudi General lul·ià se convirtíó, en el siglo XVII, en Universitat lul·liana de Mallorca. la construcción actual —proyecto del arquitecto Gabriel alomar— sustituye al anterior desde 1950. El patio responde a la tipología neobarroca porticada con arcos de medio punto sobre columnas jónicas. también destacan, en la planta principal, unas ven-tanas divididas por un parteluz y jamba.

Can saLas (Can JORdÀ) CarrerdelaPuresa,2

aquest casal pertanyia al segle XVI a la família Desclapers. Es tracta d’un edifici gòtic, del segle XV, amb reformes posteriors. El pati se situa a l’esquerra del tercer tram cobert, amb un pilar octogonal central de tradició gòtica que sosté dos arcs rebaixats i l’embigat amb permòdols. Més a l’esquerra hi ha l’escala i la galeria regionalista, de 1929.

Este casal pertenecía durante el siglo XVI a la familia Desclapers. Se trata de un edificio gótico, del siglo XV, con reformas posteriores. El patio se sitúa a la izquierda del tercer tramo cubierto, con un pilar oc-togonal central de tradición gótica que sostiene dos arcos rebajados y el envigado con modillones. Más a la izquierda se encuentra la escalera y la galería regionalista, de 1929.

Can BennÀsseR CarrerdeCanPontiVic,4

l’any 1685 era propietat de Joan Font. El 1818 pertanyia a Pere Suau i després passà als Bennàssar. És un edifici reformat a la segona mei-tat del segle XVII. Un gran arc rebaixat permet l’accés al pati, amb una portassa d’arc escarser al fons i un altre gran arc rebaixat a la dreta. Conserva enteixinats de l’època a l’entrada i als interiors, i llotges a l’es-cala i al pati interior.

En 1685 era propiedad de Joan Font. En 1818 pertenecía a Pere Suau y después pasó a los Bennàssar. Es un edificio reformado durante la segunda mitad del siglo XVII. Un gran arco rebajado permite el acceso al patio, con un amplio portal de arco escarzano al fondo y otro gran arco rebajado a la derecha. Conserva artesonados de la época en la entrada y en el interior, y galerías en la escalera y el patio interior.

Ca La GRan CRisTiana - Museu de MaLLORCa CarrerdelaPortella,�

Edifici d’origen gòtic reformat pel primer comte d’aiamans (s. XVII). Casa de la familia togores (s. XVII i XVIII) i Villalonga-Desbrull (s. XVIII i XIX). a la façana, escut del VII comte d’aiamans. Rep el nom per Catalina Zaforteza i de togores, figura eminent del carlisme mallorquí, reputada de gran cristiana. adquirit l’any 1968 per acollir el Museu de Mallorca, que actualment hi té la seva seu.

Edificio de origen gótico reformado por el primer conde de ayamans (siglo XVII). Casa de la familia togores (siglo XVII y XVIII) y de los Vil-lalonga-Desbrull (siglos XVIII y XIX). En la fachada, está el escudo del VII conde de ayamans. Recibe el nombre por Catalina Zaforteza i de togores, figura eminente del carlismo mallorquín, reputada de gran cristiana. adquirido en 1968 para ubicar el Museo de Mallorca, donde actualmete tiene su sede.


1�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRu

ta d

e lo

s pat

ios d

e Pa

lma

16

17

18

Can MOReY-sanTMaRTí - Casa Museu J. TORRenTs LLadÓCarrerdelaPortella,�

la casa que acull el museu de pintor Joaquim torrents lladó era la casa medieval dels Montsó, succeïda per la família Valentí ses torres. El 1818 era de Joan Burguès Safortesa; poc després passà als Morey-Santmartí. Fou propietat a principi del segle XX d’antoni Marquès lui-gi. Els seus hereus vengueren la finca a Joaquim torrents lladó l’any 1973, que hi instal·la la seva residència i l’estudi.

la casa que acoge el museo del pintor Joaquim torrents lladó era la casa medieval de los Montsó, sucedida por la familia Valentí ses tor-res. En 1818 era de Joan Burguès Safortesa; poco después pasó a los Morey-Santmartí. Fue propiedad a principios del siglo XX de antoni Marquès luigi. Sus herederos vendieron la finca a Joaquim torrents lladó en 1973, quien instaló allí su residencia y estudio.

Can esPanYa-seRRa CarrerdelaPortella,�

aquest pati, recentment recuperat, es construí al segle XIX sobre un de medieval. Destaca la seva escala neogòtica, que imita antigues escales medievals que existien a la ciutat. aquesta casa, durant el segle XIV, va pertànyer a la família Oleza. Ja en el segle XVIII, era de Bonaventura Serra i Ferragut (1728-1784), que fou cronista de la ciu-tat. Finalment els Serra entroncaren amb la família Espanya, els quals foren els encarregats de reformar l’edifici. Durant el segle XX la casa es convertí en hostal. El 2003 obtingué el Premi Ciutat de Palma d’ar-quitectura-Rehabilitació.

Este patio, recientemente recuperado, se construyó en el siglo XIX so-bre uno medieval. Destaca su escalera neogótica, que imita antiguas escaleras medievales que existían en la ciudad. Durante el siglo XIV, la casa perteneció a la familia Oleza. En el XVIII, era de D. Bonaventura Serra y Ferragut (1728-1784), cronista de la ciudad. Finalmente los Serra entroncaron con la familia Espanya, quienes fueron los encar-gados de reformar el edificio. Durante el siglo XX la casa se convirtió en hostal. En 2003 obtuvo el Premio Ciudad de Palma de arquitec-tura-Rehabilitación.

CaL MaRquÈs de La TORRe (COL·LeGi d’aRquiTeCTes) CarrerdelaPortella,14

N’encarregà la construcció Francesc truyols i Font de Roqueta l’any 1696 sobre dibuixos de l’enginyer Martín Gil de Gainza, navarrès, que havia vingut a Mallorca per treballar en la construcció de les murades. l’escala el·líptica és obra del segle XIX. Pren el nom del títol de mar-quès de la torre que l’arxiduc Carles, pretendent a la Corona Espanyo-la a la Guerra de Successió, atorgà a Nicolau truyols i Dameto.

Francesc truyols i Font de Roqueta en 1696 encargó su construcción sobre dibujos del ingeniero Martín Gil de Gainza, de origen navarro, que había venido a Mallorca a trabajar en la construcción de las mu-rallas. la escalera elíptica es obra del siglo XIX. toma el nombre del título de marqués de la torre que el archiduque Carlos, pretendiente a la Corona Española en la Guerra de Sucesión, otorgó a Don Nicolau truyols i Dameto.




a

19

20

21

22

Can FROnTeRa - HOTeL Ca sa GaLesa CarrerdeMiramar,�

Casa d’origen tipològic gòtic, patí una forta intervenció arquitectònica a la primera meitat del segle XX a mans del seu propietari, l’enginyer Joan Frontera Estelrich, el qual li donà un aire més proper al llenguatge mo-dernista local. Fa uns anys, aquesta casa fou convertida en hotel. Del pati, destaca la seva escala, que arranca del flanc de l’arc de l’entrada.

Casa de origen tipológico gótico, sufrió una fuerte intervención arquitec-tónica en la primera mitad del siglo XX de manos de su propietario, el in-geniero Juan Frontera Estelrich, dándole un aire más cercano al lenguaje modernista local. Hace unos años esta casa fue convertida en Hotel. Del patio destaca su escalera que arranca de un flanco del arco del zaguán.

Can OLeZa Carrerd’enMorey,�

Pati de finals del segle XVII en el qual es conjuguen tots els elements del que posteriorment seran els patis de les cases de Palma: arcs ex-traordinàriament rebaixats que alleugereixen l’estructura; la llotja que dóna circulació entre la part més quotidiana de la casa i les sales més solemnes; les columnes jòniques d’èntasi molt pronunciat; la barana de ferro forjat. la fortuna de la composició creà un estil de reforma al llarg del segle XVIII.

Patio de finales del siglo XVII en el que se conjugan todos los elemen-tos de lo que posteriormente serán los patios de las casas de Palma: arcos extraordinariamente rebajados que aligeran la estructura; la loggia que da circulación entre la parte más cotidiana de la casa y las salas más solemnes; las columnas jónicas de éntasis muy pronunciado; barandilla de hierro forjado. la fortuna de la composición creó un estilo de reforma a lo largo del siglo XVIII.

Can ORdines d’aLMadRÀ Carrerd’enMorey,�

Destaquen en aquest pati els escuts matrimonials de les famílies Vivot i Santjoan i la porta tardogòtica que dóna accés a un dels estudis de la casa. aquí observam un dels millors exemples escultòrics d’aquesta ti-pologia existents a Mallorca. a mitjan segle XX sofrí una profunda refor-ma. Durant aquestes obres també es trobà una làpida funerària romana que es pot contemplar adossada a la paret que hi ha sota l’escala.

Destacan en este patio los escudos matrimoniales de las familias Vi-vot y Santjoan y sobre todo la puerta tardo-gótica que da acceso a uno de los estudios de la casa. En ella observamos uno de los mejores ejemplos escultóricos de esta tipología existentes en Mallorca. a me-diados del siglo XX sufrió una profunda reforma. Durante esas obras también se encontró una lápida funeraria romana que se puede con-templar adosada a la pared que hay debajo de la escalera.

Can aMORÓs Carrerd’enMorey,1

l’any 1685 era dels hereus del mercader Pere Joan Gastinell i al segle XIX, dels Melià. Cap a l’any 1872 l’arxiduc lluís Salvador la denomina Can Melià i n’esmenta el pati i el voladís de cassetons damunt l’escala. Fou adquirida a final del segle XIX per Rafel amorós, hisendat a Puerto Rico. De la casa original només es conserva el pati, amb arcs i columnes de marbre vermell del segle XVIII.

En 1685 era de los herederos del mercader Pere Joan Gastinell y en el siglo XIX, de los Melià. Hacia el año 1872 el archiduque luis Salvador la denomina Can Melià y menciona el patio y el alero casetonado so-bre la escalera. Fue adquirida a finales del siglo XIX por Rafel amorós, afincado en Puerto Rico. De la casa original sólo se conserva el patio, con arcos y columnas de mármol rojo del siglo XVIII.


1�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRu

ta d

e lo

s pat

ios d

e Pa

lma

23

24

25

Can ViVOT CarrerdeCanSavellà,4

Reformada cap al 1725 per Joan Sureda i Villalonga, primer marquès de Vivot, sobre bases medievals. Casa de la família Sureda des del s. XVIII, i abans de la família Villalonga. El pati correspon a una reforma general de l’edifici dirigida pel valencià Jaume d’Espinosa. l’entrada és de terra premsada, columnes amb èntasi i capitells corintis. la galeria és de tres arcs. Hi ha un arc amb pilars amb estípits a l’ar-rencada de l’escala.

Reformada hacia el 1725 por Juan Sureda i Villalonga, primer marqués de Vivot sobre bases medievales. Casa de la familia Sureda desde el siglo XVIII, y antes de la familia Villalonga. El patio corresponde a una reforma general del edificio dirigida por el valenciano Jaime de Espi-nosa. la entrada es de tierra prensada, columnas con éntasis y capi-teles coríntios, la galería es de tres arcos. Hay un arco con pilares con estípites en el comienzo de la escalera.

Can CaTLaR deL LLOReR CarrerdeCanSavellà,1�

antigament era de la família Moix. al segle XVII aquesta casa fou adquirida per la família Dezcallar, d’on pren el nom. al segle XIX, fou comprada per Maria-agnès Ribera i Garau, descendent d’un ric mercader. aquest pati és, dels conservats, dels més antics de Palma. D’estil gòtic, destaquen els seus arcs, els pilars octogonals i la seva entrada. Fa uns anys, a causa de les remodelacions duites a terme pels seus propietaris, es trobaren unes pintures murals gòtiques, avui conservades al Museu de Mallorca.

antiguamente era de la familia Moix. En el siglo XVII esta casa fue ad-quirida por la familia Dezcallar, de quien toma el nombre. En el siglo XIX, fue comprada por Maria-agnès Ribera i Garau, descendiente de un rico mercader. Este patio es, de entre los conservados, de los más antiguos de Palma. De estilo gótico, destacan sus arcos, los pilares oc-togonales y su entrada. Hace unos años, debido a las remodelaciones llevadas a cabo por sus propietaros, se encontraron unas pinturas mu-rales góticas hoy conservadas en el Museu de Mallorca.

Can esCaFí CarrerdeCanSavellà,1�

l’any 1576 era propietat dels hereus de Pere Sampol. El 1685 per-tanyia als hereus del prevere Josep Morales. El 1818 era de Marià Fuster. Després passà als Escafí. Una entrada amb coberta de bigues deixa pas, a partir d’un arc de mig punt, al pati descobert; aquest té l’escala a l’esquerra, amb un fi arrambador de ferro; al fons, hi ha les cotxeries.

En 1576 era propiedad de los herederos de Pere Sampol. En 1685 pertenecía a los herederos del presbítero Josep Morales. En 1818 era de Marià Fuster. Después pasó a los Escafí. Una entrada con cubierta de vigas deja paso, a partir de un arco de medio punto, al patio descubierto; éste tiene la escalera a la izquierda, con una fina barandilla de hierro; al fondo, se encuentran las cocheras.




a

27

26

28

29

Can RiBas de Pina CarrerdeCanSavellà,23

Casa adquirida per Miquel Ribas de Pina i Ferrà l’any 1718. En aquell moment s’iniciaren una sèrie de reformes al llarg de les quals s’afegí a l’edifici el porxo amb columnetes i volada de fusta, se cegaren les fines-tres gòtiques de la façana i el pati fou reformat mantenint les caracte-rístiques dels patis del segle XVII.

Casa adquirida por Miquel Ribas de Pina i Ferrà en el año 1718. En aquel momento se iniciaron una serie de reformas, a lo largo de las cuales se añadió al edificio el porche de columnas y el alero de madera, se cegaron las ventanas góticas de la fachada y el patio fue reformado manteniendo las características de los patios del siglo XVII.

Can daMeTO de La quaRTeRa CarrerdelaSamaritana,4

aquesta casa fou de la família Vallespir, d’Inca. al segle XVIII passà a la família Dameto. a partir d’aquest moment sorgí el topònim de Can Dameto, al qual s’afegí “de la Quartera”, nom de la plaça veïna. a pesar que el pati fou reformat el segle XVII, encara conserva una sèrie d’ele-ments de factura medieval. així ho comprovam en contemplar el pilar octogonal i les seves pilastres. la sobrietat converteix aquest pati en un dels més representatius de l’auster senyoriu mallorquí.

Esta casa fue de la familia Vallespir, de Inca. En el siglo XVIII pasó a la familia Dameto. a partir de entonces se la conoce como Can Dameto, añadiéndole el topónimo “de la Quartera”, nombre de la plaza vecina. aunque el patio fue reformado en el siglo XVII, aún conserva una serie de elementos de factura medieval. así lo comprobamos al contemplar el pilar octogonal y sus pilastras. la sobriedad convierte este patio en uno de los más representativos del austero señorío mallorquín.

Can RiPOLL CarrerdeCanSanç,�

Un portal de llinda deixa pas a l’entrada, amb coberta de bigues. El pati mostra una escala que se situa al fons. Conserva restes gòtiques, com una finestra coronella i una altra de conopial, que s’obren al pati des del primer pis; la casa té també cobertes de bigues sotingudes per permò-dols. Fou molt reformada al segle XIX. Recentment fou dels Picorelli i, actualment, dels Ripoll.

Un portal de dintel deja paso a la entrada, con cubierta de vigas. El pa-tio muestra una escalera que se sitúa al fondo. Conserva restos góticos, como una ventana ajimezada y otra conopial, que se abren al patio desde el primer piso; la casa tiene también cubiertas de vigas sostenidas por modillones. Fue muy reformada durante el siglo XIX. Recientemente fue de los Picorelli y, actualmente, de los Ripoll.

Can FiOL - TeaTRe sans CarrerdeCanSanç,�

És una casa d’origen gòtic, i en conserva restes interessants, com la trompa de nervadures medievals i motius heràldics del pati. Segons l’apeo de 1818, era propietat del prevere Joan Busquets. al primer terç del segle XX, hi estigué ubicada la seu del comitè local del Partit Repu-blicà Radical. al segle XX, fou propietat de la família Fiol. Des de l’any 1984 és la seu del teatre Sans.

Es una casa de origen gótico, y conserva restos interesantes, como la trompa de nervaduras medievales y motivos heráldicos del patio. Según el “apeo” de 1818, era propiedad del presbítero Joan Busquets. En el primer tercio del siglo XX, aquí estuvo ubicada la sede del comité local del Partido Republicano Radical. En el siglo XX, fue propiedad de la familia Fiol. Desde 1984 es la sede del teatre Sans.


21Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRu

ta d

e lo

s pat

ios d

e Pa

lma

30

31

32

33

Can COLL PlaçadeSantFrancesc,10

Era la casa dels Moragues, que l’adquiriren l’any 1668 als Montanyans i l’ampliaren al segle següent. El pati, de grans dimensions, fou modificat en el segle XX. Des del primer replà de l’escala, es guaita a un segon pati, que fou el local de la fàbrica de moneda, la Seca de Mallorca.

Propiedad de la familia Moragues, quien la adquirió en el año 1668 y la amplió en el siglo XVIII. El patio, de grandes dimensiones, fue modi-ficado en el siglo XX. Desde el primer rellano de la escalera se puede asomar a un segundo patio, que fue el local de la fábrica de moneda, la Seca de Mallorca.

CaL COMTe de La COVa - esCOLa de TuRisMeCarrerdelSol,3

aquesta casa, en el segle XVII, va pertànyer a la família Villalonga, concretament fou de Francesc de Villalonga i Fortuny, a qui el rei Fe-lip IV concedí el títol de comte de la Cova, d’on pren el nom l’edifici. D’aquesta casa destaca la seva escala formada en traceria tardogòti-ca, així com el sostre de fusta policrom del segle XIV que aixopluga tota la planta baixa de l’edifici. Recentment ha estat remodelat per l’Escola Superior de turisme.

Esta casa perteneció, en el siglo XVII, a la familia Villalonga, concreta-mente fue de Francesc de Villalonga i Fortuny, a quien el rey Felipe IV concedió el título de conde de la Cova, de donde toma el nombre el edificio. De esta casa destaca su escalera con tracería tardogótica, así como el techo de madera policromada del siglo XIV, que cobija toda la planta baja del edificio. Recientemente ha sido remodelado por la Escola Superior de turisme.

La CRianÇa CarrerdeMonti-sion,13

Edifici del segle XVI on es va ubicar la Criança, una institució creada pel canonge antoni Genovard dedicada a l’educació de les filles de les clases benestants i que fou dirigida després de la seva fundació per sor Isabel Cifre. Són destacables els pilars octogonals del pati.

Edificio del siglo XVI donde se ubicaba la Criança, una institución creada por el canónigo antoni Genovard dedicada a la educación de las hijas de las clases acomodadas y que fue dirigida después de su fundación por sor Isabel Cifre. Son destacables los pilares octogonales del patio.

Can LLadÓ CarrerdelVent,4

Casal d’origen medieval propietat de la família Balaguer del Racó. El 1928 fou adquirit per l’historiador Jaume lladó i Ferragut. Pati trapezo-ïdal, amb enteixinat al pas d’entrada, que s’obre a partir d’un arc allin-danat. al fons del pati arrenca l’escala adossada de dos trams.

Casa de origen medieval propiedad de la familia Balaguer del Racó. En 1928 fue adquirida por el historiador Jaume lladó i Ferragut. Patio trapezoidal, con artesonado en el zaguán, que se abre a partir de un arco adintelado. En el fondo del patio empieza la escalera adosada de dos tramos.




a

35

36

37

34

Can aLCOVeR CarrerdeSantAlonso,24

És la casa del poeta Joan alcover i Maspons, que nasqué a Palma el 1854; visqué des d’infant en aquest casal, i hi morí el 26 de febrer de 1926. Durant molts d’anys, alcover organitzà, a la seva casa, unes tertúlies literàries i culturals que arribaren a ser un punt de referència obligat per al món cultural de final de segle XIX i principi del XX.

Era la casa del poeta Joan alcover i Maspons, que nació en Palma en 1854; vivió desde su infancia en este casal, donde murió el 26 de febrero de 1926. Durante muchos años, alcover organizó, en su casa, unas tertúlias literarias y culturales que llegaron a ser un punto de referencia obligado para el mundo cultural de finales de siglo XIX y principios del XX.

Ca L’aRquiTeCTe aLOMaR CarrerdeSantAlonso,22

la casa, que fou de l’arquitecte Gabriel alomar i Esteve i ara dels seus hereus, té un jardí fascinant, amb entrada per un corredor cobert davall Can Castelló; el jardí, al fons, acull la façana nord de les cases, mentre que la sud s’aixeca damunt les murades.

la casa, que fue del arquitecto Gabriel alomar i Esteve y ahora de sus herederos, tiene un fascinante jardín, con entrada por un corredor cu-bierto bajo Can Castelló; el jardín, al fondo, acoge la fachada norte de las casas, mientras que la sur se levanta sobre las murallas.

Can MunTaneR CarrerdeSantAlonso,11

Casa datada a finals del segle XVIII o principis del XIX de la qual el pati sembla ser l’únic vestigi d’un edifici anterior. El pas d’entrada, amb sòtil de fusta, està separat per un arc escarser d’una escala a la catalana que actualment està embotida dins un buc tancat.

Casa datada a finales del siglo XVIII o principios del XIX de la que el patio parece ser el único vestigio de un edificio anterior. El zaguán, con techo de madera, está separado por un arco escarzano de una escalera a la catalana que actualmente se encuentra en un espacio cerrado.

Can TOus CarrerdeSantAlonso,�

Recentment rehabilitada pel seu actual propietari, Can tous presenta un pati de petites dimensions on es reprodueixen a petita escala els elements que configuren el llenguatge tradicional d’aquests espais arquitectònics ciutadans: entrada, arc, portal dels estables, rematat per una escala que comunica amb les sales de la planta principal.

Recientemente rehabilitada por su actual propietario, Can tous pre-senta un patio de pequeñas dimensiones en dónde se reproducen a pequeña escala los elementos que configuran el lenguaje tradicional de estos espacios arquitectónicos palmesanos: zaguán, arco, portal de las caballerizas, rematado por la escalera que comunica con las depen-dencias de la planta principal.


23Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRu

ta d

e lo

s pat

ios d

e Pa

lma

38

39

41

40

Can dusai CarrerdeCanDusai,3

Casa del s. XVI. El gran arc rebaixat sobre pilastres és mostra de l’arqui-tectura dels patis de Palma d’inicis del s. XVII. tot i que reformada al segle XX, a l’escala s’endevina la volada original. al s. XVII fou propietat de la família Dusai, vinguda de Sardenya. l’escut d’aquesta família es pot veure als arcs del pati.

Casa del siglo XVI. El gran arco rebajado sobre pilastras es muestra de la arquitectura de los patios de Palma de inicios del siglo XVII. aunque reformada en el siglo XX, en la escalera se adivina el alero original. En el siglo XVII fue propiedad de la familia Dusai, procedente de Cerdeña. El escudo de esta familia se puede ver en los arcos del patio.

Can dusai, 4 CarrerdeCanDusai,4

actualment és un despatx d’arquitectura. El portal és d’arc escarser, modern; l’entrada té sòl de macs petits, modern, i coberta de bigues, amb dues jàsseres transversals. a l’esquerra, s’hi obre un antic arc apun-tat, de tradició medieval. Un arc rebaixat deixa pas al pati, amb l’escala al fons.

actualmente es un despacho de arquitectura. El portal es de arco escar-zano, moderno; la entrada tiene suelo de guijarros pequeños, moderno, y cubierta de vigas, con dos jácenas transversales. a la izquierda, se abre un antiguo arco apuntado, de tradición medieval. Un arco rebajado deja paso al patio, con la escalera al fondo.

Can VanReLL CarrerdeSantAlonso,1

la casa té un petit pati senyorial, amb accés per un portal d’arc de mig punt i una entrada que comunica amb el pati per un modèlic arc re-baixat al qual s’incorporen els pilars marbrats amb capitell jònic, tan característics del segle XVIII. l’escala se situa a l’esquerra i al fons, una portassa d’arc rebaixat apareix ornamentada amb un escut que corres-pon a la família Orell.

la casa cuenta con un pequeño patio señorial, con acceso para un por-tal de arco de medio punto y una entrada que comunica con el patio por un modélico arco rebajado al que se incorporan los pilares marmo-lados con capitel jónico, tan característicos del siglo XVIII. la escalera se sitúa a la izquierda y, al fondo, un amplio portal de arco rebajado apa-rece ornamentado con un escudo, que corresponde a la familia Orell.

La PuResa (Can desCLaPeRs) CarrerdelaPuresa,12

Des del segle XV, fou propietat dels Desclapers. El 1814, heretà la casa Francesc Rossinyol de Sagranada i Desclapers, que la vengué al bisbe Bernat Nadal, el qual hi promogué la seu del col·legi per a nines de la Puresa de Maria Santíssima (fundat el 1809 al carrer de la Pau), que fou reorganitzat l’any 1870 per Gaietana alberta Giménez, la Mare alberta.

Desde el siglo XVI, fue propiedad de los Desclapers. En 1814, heredó la casa Francesc Rossinyol de Sagranada i Desclapers, que la vendió al obispo Bernat Nadal, el cual la promovió como sede del colegio para niñas de la Pureza de Maria Santísima (fundado en 1809 en la calle de la Pau), y que fue reorganizado en el año 1870 por Gaietana alberta Giménez, la Madre alberta.




a

42

43

44

CaL MaRquÈs de sOLLeRiC (Can MOReLL) PasseigdelBorn,2�

Un dels pocs exemples de casa construïda de nova planta a la segona meitat del segle XVIII, i per tant fruit d’una concepció unitària, lliure de restes medievals en el pati. Els plànols de la casa s’atribueixen al ma-llorquí Gaspar Palmer. Els elements decoratius són obra de l’escultor italià antonio Soldatti.

Uno de los pocos ejemplos de casa construída de nueva planta en la se-gunda mitad del siglo XVIII, y por tanto fruto de una concepción unitaria, libre de restos medievales en el patio. los planos de la casa se atribuyen al mallorquín Gaspar Palmer. los elementos decorativos son obra del es-cultor italiano antonio Soldatti.

Can MaRCeL CarrerdeSantJoan,1

al segle XVI fou propietat del canonge Hug de Palou, de qui passà als Morell, als Brondo i als Mesquida. El 1764 estava en mans de la família de mercaders d’origen marsellès Marcel. El 1778 era d’antoni Marcel Pujol i el 1864 de Claudi Marcel i Rullan. actualment acull el bar aba-co. D’origen gòtic, la casa es reformà al XVIII. té la façana principal presidida per un gran portal d’arc de mig punt adovellat. l’interior presenta una entrada de grans dimensions, i s’articula al voltant d’un pati, amb columnes i pilastres d’estil toscà que sostenen arcs rebai-xats. la façana del carrer d’apuntadors mostra elements medievals, com una finestra coronella.

En el siglo XVI fue propiedad del canónigo Hug de Palou, de quien pasó a los Morell, a los Brondo y a los Mesquida. En 1764 estaba en manos de la familia de mercaderes de origen marsellés Marcel. En 1778 era de antoni Marcel Pujol y en 1864 de Claudi Marcel i Rullan. actualmente acoge el bar abaco. De origen gótico, la casa se reformó en el siglo XVIII. tiene la fachada principal presidida por un gran portal de arco de medio punto adovelado. El interior presenta una entrada de grandes dimensiones, y se articula alrededor de un patio, con columnas y pilas-tras de estilo toscano que sostienen arcos rebajados. la fachada de la calle de apuntadors muestra elementos medievales, como un ajimez (ventana arqueada dividida en el centro por una columna o parteluz).

Can CHaCÓn PlaçadelaDrassana,4

aquest casal a finals de segle XVII era propietat de l’enginyer militar Martín Gil de Gaínza. al segle XVIII fou adquirit per Fernando Chacón. al segle XIX fou la residència dels marquesos d’ariany. a principis de segle XX fou adquirit per Francesc Blanes, qui la cedí el 1925 a la insti-tució benèfica anomenada ses Minyones. Des del 1984 és propietat del Govern de les Illes Balears. El pati és de grans dimensions, amb dos arcs rebaixats creuats i una ampla part coberta a la dreta, on arranca l’escala. a la banda del Passeig Sagrera, hi destaca l’elegant galeria de set arcs de mig punt amb columnes de tradició jònica.

Esta casa, a finales del siglo XVII, era propiedad del ingeniero militar Martín Gil de Gaínza. En el siglo XVIII fue adquirida por Fernando Chacón. En el siglo XIX fue la residencia de los marqueses de ariany. a principios del siglo XX fue adquirida por Francesc Blanes, quien la cedió en 1925 a la institución benéfica denominada Ses Minyones. Desde 1984 es propiedad del Govern de les Illes Balears. El patio es de grandes dimensiones, con dos arcos rebajados cruzados y una amplia parte cubierta a la derecha, donde arranca la escalera. En el lado del Paseo de Sagrera, destaca la elegante galería de siete arcos de medio punto con columnas de tradición jónica.


2�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRu

ta d

e lo

s pat

ios d

e Pa

lma

47

45

Can RiPOLL - COnseLLeRia de TuRisMe CarrerdeMontenegro,�

als segles XVII i XVIII fou dels Binimelis i dels Ripoll. avançat el segle XIX, era la casa de Gabriel Verd i Reure. Catalina Verd i Mayol de Bà-litx casà amb Pere Morell i Verd. Els seus hereus vengueren la casa al Govern Balear, i ara és ocupada per la Conselleria de turisme. El pati té entrada per un gran arc rebaixat, amb pilastres de marbre amb capitell de tradició jònica. a la dreta, parteix l’escala, amb barana de ferro de balustres plans. al primer pis, hi ha una galeria d’un arc, amb balustres barrocs.

En los siglos XVII y XVIII fue de los Binimelis y de los Ripoll. avanzado el siglo XIX, era la casa de Gabriel Verd i Reure. Catalina Verd i Mayol de Bàlitx casó con Pere Morell i Verd; sus herederos vendieron la casa al Govern Balear, y ahora está ocupada por la Conselleria de turisme. El patio tiene entrada por un gran arco rebajado, con pilastras de már-mol con capitel de tradición jónica. a la derecha parte la escalera, con baranda de hierro de balaustres planos. En el primer piso, hay una galería de un arco, con balaustres barrocos.

Can CaBReR CarrerdeMontenegro,�

al llarg dels segles XVII i XVIII, els Despuig ampliaren la seva casa —dita Can Montenegro— amb nous espais, i englobaren aquesta casa, que té elements arquitectònics del del segle XV i altres del segle XVIII, com la façana i el pati. a partir d’un arc rebaixat s’accedeix al pati, que mostra l’escala al fons, amb un portal de llinda al primer replà i una finestra coronella a la seva dreta.

a lo largo de los siglos XVII y XVIII los Despuig ampliaron su casa —llamada Can Montenegro— con nuevos espacios, y englobaron esta casa, que tiene elementos arquitectónicos del siglo XV y otros del siglo XVIII, como la fachada y el patio. a partir de un arco rebajado se accede al patio, que muestra la escalera al fondo, con un portal de dintel en el primer rellano y una ventana ajimezada a su derecha.

CaL COMTe de MOnTeneGRO CarrerdeMontenegro,2

antiga casa senyorial amb pati de construcció gòtica, amb una im-portant reforma barroca. a l’any 1745 hi va néixer el cardenal antoni Despuig. Destaca la reforma barroca de la façana, amb balcons de pedra i baranes de ferro forjat, amb l’escut dels Despuig. Entre els dos portals hi ha un gran escut amb una inscripció referent a Ramon Despuig i Martinez de Marcilla, Gran Mestre de Malta.

antigua casa señorial con patio de construcción gótica con una importante reforma barroca. El año 1745 nació en ella el cardenal antoni Despuig. Destaca la reforma barroca de la fachada, con los balcones de piedra y barandillas de hierro forjado con el escudo de los Despuig. Entre los dos portales hay un gran escudo con una inscripción referente a Ramón Despuig y Martinez de Marcilla, Gran Maestre de Malta.

46




a

49

50

51

Can BeLLOTO CarrerdeSantFeliu,10

antiga casa medieval que el 1606 passà a mans del jurista genovès J. Francesco Pavesi, que la reedificà en estil manierista, més propi del lloc d’origen del propietari que de l’arquitectura tradicional de Palma. al pati es va mantenir la disposició tradicional. Fou alterat per reformes el segle XIX, quan la casa es convertí en edifici d’habitatges.

antigua casa medieval que en el año 1606 pasó a manos del jurista genovés J. Francesco Pavesi, quien la reconstruyó en estilo manierista, más propio del lugar de origen del propietario que de la arquitectura tradicional de Palma. En el patio se mantuvo la disposición tradicional. Fue alterado por reformas en el siglo XIX, cuando la casa se convirtió en edificio de viviendas.

Can WeYLeR (aRCa) CarrerdelaPau,�

El casal data de la primera meitat del s. XIV. Fou, successivament, dels Despuig, Belloto, Ordre dels teatins, alorda, i Weyler. l’any 1911 Valerià Weyler Nicolau vengué el casal a la Casa Bressol del Nin Jesús. Des de 1990 és la seu de l’associació aRCa. la façana presenta una làpida en record del general Weyler; al primer pis, hi ha tres finestres coronelles, i a la planta superior, quatre coronelles, més petites. l’interior mostra un pati central, amb arcs rebaixats, amb l’anagrama de Jesús als capitells.

la casa data de la primera mitad del s. XIV. Fue, sucesivamente, de los Despuig, Belloto, Orden de los teatinos, alorda, y Weyler. En el año 1911 Valerià Weyler Nicolau la vendió a la Casa Bressol del Nin Jesús. Desde 1990 es la sede de la asociación aRCa. la fachada presenta una lápida en memoria del general Weyler; en el primer piso, hay tres ajimeces, y en la planta superior, cuatro ajimeces más pequeños. El in-terior muestra un patio central, con arcos rebajados, con el anagrama de Jesús en los capiteles.

Can MunTaneR CarrerdelaPau,�

El portal principal és de llinda. l’entrada té coberta de cassetonat i sòl empedrat. Un arc escarser comunica amb el pati a cel obert. la pilastra de l’esquerra presenta un capitell molt interessant, amb fi-gures del bestiari.

El portal principal es de dintel. la entrada tiene cubierta de artesonado y suelo adoquinado. Un arco escarzano comunica con el patio a cielo abierto. la pilastra de la izquierda presenta un interesante capitel con figuras del bestiario.


48

Can BuRGues CarrerdeSantFeliu,�

El 1523 era de Francesc Burgues, procurador reial. El 26 de novembre de 1541 s’hi allotjà l’emperador Carles V, després del fracàs de l’expe-dició militar contra alger. Fou el casal més valorat de l’Estim de 1576. El 1636 era de Nicolau Burgues. actualment és de la família Blanes. Un gran portal de mig punt deixa pas a l’entrada, que mostra l’escala a la dreta. Un arc escarser amb l’escut dels Burgues als capitells permet l’ac-cés al pati, amb l’escut dels Blanes a l’esquerra.

En 1523 era de Francesc Burgues, procurador real. El 26 de noviembre de 1541 se alojó aquí el emperador Carlos V, después del fracaso de la expedición militar contra argel. Fue la casa más valorada del Estim de 1576. En 1636 era de Nicolau Burgues. actualmente es de la familia Blanes. Un gran portal de medio punto da paso a la entrada, que mues-tra la escalera a la derecha. Un arco escarzano con el escudo de los Burgues en los capiteles permite el acceso al patio, con el escudo de los Blanes a la izquierda.

2�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRu

ta d

e lo

s pat

ios d

e Pa

lma

54

55

52

53

Can CasTeLLÓ - CenTRe de CuLTuRa “sa nOsTRa” CarrerdelaConcepció,12

Pati típic del segle XVIII amb arcs carpanells i columnes jòniques de marbre vermell, segurament encarregat pels Fonticheli, família d’im-portants mercaders genovesos que adquirí la casa l’any 1724. l’escala, originàriament de dos trams, va ser perllongada en una reforma del segle XIX. l’aire modernista de la façana és fruit d’una reforma dirigida per l’arquitecte Jaume alenyà, l’any 1909.

Patio típico del siglo XVIII con arcos rebajados y columnas jónicas de mármol rojo, seguramente encargado por los Fonticheli, familia de importantes mercaderes genoveses que adquirió la casa el año 1724. la escalera, originariamente de dos tramos, se alargó en una reforma del siglo XIX. El aire modernista de la fachada es fruto de una reforma dirigida por el arquitecto Jaume alenyà, el año 1909.

Can FORTeZa deL siTJaR CarrerdelaConcepció,24

Pati de gran puresa tipològica, amb vestíbul amb enteixinat, format per quatre arcs rebaixats que descansen sobre vuit pilastres de marès, amb capitells decorats amb fulles d’acant i escuts. la resta de la casa ha patit moltes reformes per tal d’adaptar-la a l’ús escolar. actualment és la seu d’un col·legi de les monges trinitàries.

Patio de gran pureza tipológica, con vestíbulo con artesonado, forma-do por cuatro arcos rebajados que descansan sobre ocho pilastras de marés, con capiteles decorados con hojas de acanto y escudos. El resto de la casa ha sufrido diferentes reformas para poder adaptarla al uso escolar. En la actualidad es un colegio de las monjas trinitarias.

Can TaCÓn CarrerdeSantJaume,11

Casa de la família Gual-Desmur des del segle XVI. al seu pati es con-serven set finestres coronelles, algunes d’origen gòtic i d’altres fruit de reformes del segle XIX. Deu el seu nom a Miguel tacón y Rosique, duc de la Unión de Cuba, que entre 1843 i 1847 fou capità general de Mallorca.

Casa de la familia Gual-Desmur desde el siglo XVI. En su patio se con-servan siete ventanas ajimezadas, algunas de origen gótico y otras fruto de las reformas del siglo XIX. Debe su nombre a Miguel tacón y Rosique, duque de la Unión de Cuba, que fue capitán general de Mal-lorca entre los años 1843 y 1847.

CaL COMTe de san siMÓn CarrerdeSantJaume,�

Casa edificada entre 1854 i 1856 a partir d’un projecte de Miquel Ferrà i Font i encarregada per luis de San Simón i Orlandis, comte de San Simón. El projecte d’aquest edifici trenca totalment amb la tradició ma-llorquina i té fortes influències franceses.

Casa edificada entre 1854 y 1856 a partir de un proyecto de Miquel Ferrà i Font y encargada por luis de San Simón i Orlandis, conde de San Simón. El proyecto de este edificio rompe totalmente con la tradición mallorquina y tiene fuertes influencias francesas.




a

56

57

58

Can RuL·Lan - FundaCiÓ BaRCeLÓ CarrerdeSantJaume,4

a mitjan segle XIX la casa passà als comtes de San Simón, els quals enderrocaren l’antic edifici i patrocinaren l’actual. És una obra neogò-tica aixecada l’any 1883 segons disseny de Bartomeu Ferrà i Perelló. també fou residència de la família Rul·lan i fou coneguda amb el nom de Can Rul·lan. Des de 1990 s’hi localitza la Fundació Barceló.

a mediados del siglo XIX la casa pasó a los condes de San Simón, quienes derribaron el antiguo edificio y patrocinaron el actual. Es una obra neogótica levantada en el año 1883 según diseño de Bartomeu Ferrà i Perelló. también fue residencia de la familia Rul·lan y fue conocida con el nombre de Can Rul·lan. Desde 1990 se localiza aquí la Fundació Barceló.

Can FeRRandeLL (Can MaROTO, HOTeL BORn) CarrerdeSantJaume,3

abans del s. XVIII era el casal dels Gual-Moix. El 1790 era de Josep Ferrandell, marquès de la Cova. El 1805, la seva neboda Francesca de Villalonga adoptà el nom de marquesat de Casa Ferrandell; el 1788 s’havia casat amb el militar Ramon Maroto González. El 1954 s’hi fe-ren importants reformes, per tal d’adaptar-lo a establiment hoteler. l’entrada data del segle XVIII; és de gran superfície, amb columnes de marbre vermellenc, de tradició jònica, arcs rebaixats, coberta de volta d’aresta i alguns portals neogòtics. l’escala del pis noble, se situa a la dreta de l’entrada. El pati és de planta quadrada, i mostra un escut dels Ferrandell i la data 1723.

antes del s. XVIII era la casa de los Gual-Moix. En 1790 era de Josep Fer-randell, marqués de la Cova. En 1805, su sobrina Francesca de Villalonga adoptó el nombre de marquesado de Casa Ferrandell; en 1788 se había casado con el militar Ramón Maroto González. En 1954 se llevaron a cabo importantes reformas, para adaptarla como establecimiento ho-telero. la entrada data del siglo XVIII; es de gran superficie, con colum-nas de mármol rojizo, de tradición jónica, arcos rebajados, cubierta de bóveda de arista y algunos portales neogóticos. la escalera de la planta noble se sitúa a la derecha de la entrada. El patio es de planta cuadrada y muestra un escudo de los Ferrandell y la fecha 1723.

CaL MaRquÈs deL ReGueR (CasaL BaLaGueR) CarrerUnió,3

Edifici reformat per Mateu Gual-Sanglada. Els capitells del pati, amb les armes d’aquest llinatge, ens indiquen que el patí degué ser cons-truït abans de 1730, quan la casa passà als Montaner i als amar de Montaner, marquesos del Reguer. la casa fou comprada en el segle XIX pels rics comerciants Blanes. Formà part del llegat del músic Josep Balaguer a l’ajuntament de Palma.

Edificio reformado por Mateu Gual-Sanglada. los capiteles del patio, con las armas del apellido, nos indican que el patio debió ser con-struído antes de 1730, año en el que la casa pasó a los Montaner y amar de Montaner, marqueses del Reguer. la casa fue adquirida en el siglo XIX por los ricos comerciantes Blanes. Formó parte del legado del músico Josep Balaguer al ayuntamiento de Palma.


2�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRu

ta d

e lo

s pat

ios d

e Pa

lma

a

El claustre de Monti-sion s’integra dins el col·legi que porta el mateix nom. El 1561 s’establiren a Palma els jesuïtes, concretament a les que eren les antigues escoles lul·lianes, on hi havia una petita capella (que al mateix temps havia estat antiga sinagoga en temps dels reis de Mallorca). El claustre, de planta rectangular, està just després de l’entra-da del col·legi. Pel que fa a la tipologia, ens trobem amb un claustre típic del barroc, porticat amb arcs i columnes de capitells pseudojònics.

El claustro de Monti-sión queda integrado en el colegio del mismo nom-bre. En 1561 se establecieron los Jesuitas en Palma, concretamente en las que eran las antiguas escuelas lul·lianas, donde había una pequeña capilla (que también, en tiempos de los reyes de Mallorca, había sido una antigua sinagoga). El claustro, de planta rectangular, se halla a con-tinuación de la entrada al colegio. En lo referente a su tipología, nos hal-lamos con un típico claustro barroco, porticado con arcos y columnas de capiteles seudo-jónicos.

CLausTRe de MOnTi-siOn CarrerdeMonti-sion,24

Patis que es visiten Patios que se visitan altres Patis Otros Patios altres espais culturals i patrimonials Otros espacios culturales y patrimoniales

60

61

Can BeRGa PlaçadelMercat,12

als segles XVI i part del XVII aquest magnífic edifici fou propietat dels Santacília i de la família Berga des de l’any 1677. Gabriel de Berga i Safortesa, devers l’any 1754, fou l’impulsor d’una reforma radical de l’edifici. S’accedeix al pati per un portal d’arc de mig punt, blasonat amb les armes de Berga de l’escultor Joan Deyà. El 1942, l’edifici fou venut al Ministeri de Justícia, actual propietari.

En el siglo XVI y parte del XVII este magnifico edificio fue propiedad de los Santacília, y de la familia Berga desde el año 1677. alrededor del año 1754, Gabriel de Berga y Zaforteza fue el impulsor de una reforma radical del edificio. Se accede al patio por un portal de arco de medio punto, bla-sonado con las armas de Berga del escultor Joan Deyà. En 1942, el edificio fue vendido al Ministerio de Justicia, actual propietario.

Can PinÓs (Can suReda de sanTMaRTí) RambladelsDucsdePalmadeMallorca,1�

El casal va pertànyer als Sureda de Sant Martí, als marquesos de Barba-rà i als comtes de Solterra. antigament, l’entrada principal era pel carrer de Can Pinós. El decenni de 1920 la casa es dividí. Un portal d’arc de mig punt deixa pas a l’entrada, amb coberta amb enteixinat. El pati té accés per un arc rebaixat, que es repeteix als altres tres laterals.

la casa perteneció a los Sureda de Sant Martí, a los marqueses de Bar-barà y a los conde de Solterra. antiguamente, la entrada principal era por la calle de Can Pinós. En el decenio de 1920 la casa se dividió. Un portal de arco de medio punto da paso a la entrada, con cubierta con artesonado. El patio tiene acceso por un arco rebajado, que se repite en los otros tres laterales.

59

Can suReda d’aRTÀ - PeLaiRes CenTRe CuLTuRaL COnTeMPORani CarrerdeCanVerí,3

Casa d’origen medieval, ha sofert diferents reformes al llarg de la seva història. l’aspecte actual del pati data del segle XVII i fou realitzat per la família Verí, que durant molt temps fou la propietària de l’immoble. a principis del XIX fou adquirida per la família Sureda. té una gran entrada, amb portalet renaixentista i capitells amb relleus heràldics; a l’esquerra, en destaca l’escala amb el portal de l’estudi.

Casa de origen medieval, intervenida con diferentes reformas a lo largo de su historia. El aspecto actual del patio data del s. XVII y fue realizado por la familia Verí que, durante mucho tiempo, fue la propietaria del in-mueble. a principios del s. XIX fue adquirida por la familia Sureda. tiene una gran entrada, con portal renacentista y capiteles con relieves herál-dicos; a la izquierda destaca la escalera con el portal del estudio.



a

l’entrada principal del palau de l’almudaina dóna accés al pati del Rei o d’Honor. aquí es localitza la capella de Santa anna, de principis del segle XIV i atribuïda a Ponç Descoll. El portal de la capella gòtica és de tradició arcaïtzant romànica, amb arquivoltes de mig punt sobre capi-tells esculpits amb escenes d’animals fabulosos. De l’oratori del palau destaca la capella de Santa Praxedis, sota una imatge que es remunta a 1458, i la sala del tinell, del segle XIV, amb grans arcs diafragmes apun-tats sobre els quals es recolza una coberta de dos vessants, d’idèntica factura que la del palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà.

la entrada principal del palacio de l’almudaina accede al Pati del Rei o d’Honor. aquí se encuentra la Capilla de Santa anna, de principios del siglo XIV y atribuida a Ponç Descoll. El portal de la capilla gótica es de tradición arcaizante románica, con arquivoltas de medio punto sobre capiteles esculpidos con escenas de animales fabulosos. Del Oratorio del palacio destaca la Capilla de Santa Praxedis, bajo una imagen que se remonta a 1458, y el salón del tinell, o del trono, del siglo XIV, con grandes arcos diafragmas apuntados, sobre los cuales se apoya una cubierta de dos vertientes, de idéntica factura que la del palacio de los Reyes de Mallorca en Perpiñán.

PaTi deL PaLau de L’aLMudaina CarrerdelPalauReial,20

d

Basílica de nau única i capelles laterals. Fou començada en el regnat de Jaume II, devers el 1281. l’església sofrí canvis posteriors, com és ara la substitució de les bigues originals per una coberta de voltes, o la substitució de la primitiva façana gòtica per un nou frontispici i una portada realitzada per Francisco Herrera. El claustre, aferrat a l’església i al convent, és de planta trapezoïdal amb arcs ogivals i lobulats. Es pot comprovar la progressió d’estils des de la galeria nord, la primera en aixecar-se, fins a la de migjorn, que no fou acabada fins al segle XV.

Basílica de nave única y capillas laterales. Fue empezada durante el rei-nado de Jaume II, hacia 1281. la iglesia gótica original sufrió cambios posteriores, como la sustitución de las vigas por una cubierta de bóvedas, o la sustitución de la fachada por un nuevo frontispicio y una portada de Francisco Herrera. El claustro, adosado a la iglesia y al convento, es de planta trapezoidal con arcos ojivales lobulados. Se puede comprobar la progresión de estilos desde la galería norte, la primera en levantarse, hasta la orientada al sur, que no fue terminada hasta el siglo XV.

CLausTRe i esGLésia de sanT FRanCesC PlaçadeSantFrancesc

c

al centre històric de Palma, devora la Catedral i l’almudaina, es pot vi-sitar el palau March. El seu museu recull escultures de Rodin, Chillida i Henry Moore, entre d’altres; el betlem napolità del segle XVIII; els murals de Josep Maria Sert; “Marededéus d’Europa”, col·lecció de talles romà-niques i gòtiques, o “art de les Catedrals”, exposició de taules i retaules gòtics. també hi trobarem una sala de Cartografia Mallorquina i l’expo-sició “alquimia y Eternidad” de Dalí.

En el centro histórico de Palma, junto a la Catedral y la almudaina, pu-ede visitarse el Palau March. Museo que alberga esculturas de Rodin, Chillida y Henry Moore, entre otros; el belén napolitano del siglo XVIII; los murales de Josep Maria Sert. “Vírgenes de Europa”, colección de tal-las románicas y góticas ; o ‘arte de les Catedrales’, exposición de tablas y retablos góticos. también hallaremos una sala de Cartografía Mal-lorquina y la exposición “alquimia y Eternidad” de Dalí.

PaLau MaRCH CarrerPalauReial,1�

b


31Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRu

ta d

e lo

s pat

ios d

e Pa

lma

la Gabella de la Sal, anomenada també almodí, era un antic establi-ment comercial on es controlava l’impost que gravava la compra de sal. a principis de segle XX l’edifici fou ocupat pel parc d’artilleria i després pel quarter d’Intendència. El portal és de mig punt adovellat, coronat per una cartel·la gòtica esculturada; que, des de 1907, conté l’escut d’ar-tilleria. De l’interior de l’edifici, en destaca un gran pati envoltat per qua-tre ales de tres arcs rebaixats sostinguts per columnes molt originals, ja que representen la forma d’una peça d’artilleria.

la Gabella de la Sal, denominada también almodí, era un antiguo esta-blecimiento comercial donde se controlaba el impuesto que gravaba la compra de sal. a principios de s. XX el edificio fue ocupado por el parque de artillería y posteriormente por el cuartel de Intendencia. El portal es de medio punto adovelado, coronado por una cartela gótica esculpida que, desde 1907, contiene el escudo de artillería. Del interior del edificio destaca un gran patio envuelto por cuatro alas de tres arcos rebajados sos-tenidos por columnas muy originales, ya que representan la forma de una pieza de artillería.

anTiC quaRTeR d’inTendÈnCia (anTiGa GaBeLLa de La saL) CarrerdelaMar,3

f

Un dels pocs exemples de casa construïda de nova planta a la segona meitat del segle XVIII i, per tant, fruit d’una concepció unitària, lliure de restes medievals en el pati. Els plànols de la casa s’atribueixen al ma-llorquí Gaspar Palmer. De propietat municipal en l’actualitat, disposa de quatre espais per a exposicions i d’una llibreria especialitzada en art.

Uno de los pocos ejemplos de casa construida de nueva planta en la se-gunda mitad del s. XVIII y, por lo tanto, fruto de una concepción unitaria, libre de restos medievales en el patio. los planos de la casa se atribuyen al mallorquín Gaspar Palmer. De propiedad municipal en la actualidad, posee cuatro espacios para exposiciones y una librería especializada en arte.

CasaL sOLLeRiC PasseigdelBorn,2�

g

Ubicat en la que fou casa dels comtes d’aiamans, en l’actualitat expo-sa les col·leccions d’arqueologia, de belles arts i d’arts decoratives, així com la magnífica col·lecció de retaules gòtics de la Societat arqueolò-gica lul·liana.

Ubicado en la que fuera casa de los condes de ayamans, expone en la actualidad colecciones de arqueología, de Bellas artes i de artes Decorativas, así como la magnífica colección de retablos góticos de la Sociedad arqueológica luliana.

Museu de MaLLORCa CarrerdelaPortella,�

h

aquest convent fou fundat pels franciscans el 1238, encara que tot d’una el permutaren amb les monges de Santa Margalida, d’on pren el nom. amb la desamortització de Mendizábal de l’any 1835, les monges foren exclaustrades i l’edifici fou cedit a l’Exèrcit el 1841, que hi creà el 1846 l’hospital Militar. El claustre fou demolit l’any 1866. De les quatres ales que tenia, una era factura del segle XIII, la qual Pere d’alcàntara Pe-nya salvà i traslladà a la finca de Miramar.

Este convento fue fundado por los franciscanos en 1238, aunque pron-tamente lo permutaron con las monjas de Santa Margarita, de donde toma el nombre. Con la desamortización de Mendizábal del año 1835, las monjas fueron exclaustradas y el edificio fue cedido al ejército en 1841, que creó en 1846 el Hospital Militar. El claustro fue demolido en 1855. De las cuatro alas que tenía, una era factura del s. XIII, la cual Pere alcàntara Penya salvó y traslado a la finca de Miramar.

CLausTRe de L’anTiC COnVenT de sanTa MaRGaLida CarrerdeSantMiquel,��

e




a

Seu de la Fundació la Caixa. l’edifici fou projectat per l’arquitecte mo-dernista lluís Domènec Montaner com a establiment hoteler. Es va construir entre 1901 i 1903. la decoració, això no obstant, conté ele-ments neogòtics i de caire oriental: coronaments de la façana amb fi-gures d’àguila, capitells amb motius florals, rajoles policromades. a la planta baixa la façana mostra arcs escarsers i trilobulats. la Fundació compta amb una exposició permanent de l’obra del pintor anglada Camarasa i organitza exposicions periòdiques, així com diversos actes culturals al seu auditori.

Sede de la Fundació la Caixa. El edificio fue proyectado por el arquitecto modernista lluís Domènec Montaner como establecimiento hotelero. Se construyó entre 1901 y 1903. la decoración muestra, sin embargo, elementos de carácter oriental y neogótico: estructuras que coronan la fachada con figuras de águila, capiteles con motivos florales, baldosas policromadas… En la planta baja, la fachada muestra arcos trilobula-dos. la Fundación cuenta con una exposición permanente de la obra del pintor anglada Camarasa y organiza exposiciones periódicas, así como diversos actos culturales en su auditorio.

GRan HOTeL - FundaCiÓ “La Caixa” PlaçadeWeyler,3

l

Començat a construir sobre un projecte de Guillem Sagrera i per encàr-rec del Col·legi de la Mercaderia, l’edifici és un dels principals exponents del gòtic civil i la seva funció originària era la d’un lloc per fer les tran-saccions comercials. Fou conclòs per Guillem Vilesclars i Miquel Sagrera. l’obra començà el 1420 i finí el 1452. Està constituït, seguint els motlos del gòtic català, per un espai únic rectangular, dividit en tres naus iguals per mitjà de les columnes. les sis columnes centrals tenen base circular i el fust amb forma d’hèlix. la llotja fou model per edificar la de València. tot i que segueix una línia austera, es noten altres influències (flamen-ques, borgonyones) en alguns elements ornamentals.

Empezado a construir sobre un proyecto de Guillem Sagrera y por en-cargo del Col·legi de la Mercaderia, el edificio es uno de los principales exponentes del gótico civil y su función originaria era la típica de un espacio dedicado a las transacciones comerciales. Fue concluido por Guillem Vilesclars y Miquel Sagrera. la obra empezó el 1420 y finalizó en 1952. Está constituido, siguiendo los moldes del gótico catalán, por un espacio único, dividido en tres naves por medio de columnas interiores. las seis columnas centrales tienen base circular y fuste en forma de hélice. la llonja fue modelo para edificar otros edificios con la misma función, como la de Valencia. aunque en general sigue una línea austera, se notan influencias (flamencas, borgoñonas) en algu-nos elementos ornamentales.

La LLOTJa PlaçadelaLlotja

k

l’edifici alberga el Centre de Cultura de Sa Nostra, amb exposicions i diversos auditoris on es duen a terme conferències, cursos, seminaris, presentacions de llibres, etc. Conté un pati típic del segle XVIII, amb arcs carpanells i columnes jòniques de marbre vermell. l’escala de dos trams va ser perllongada en una reforma del segle XIX. l’aire moder-nista de la façana és fruit d’una reforma dirigida per l’arquitecte Jaume alenyà, l’any 1909.

El edificio alberga el Centre de Cultura de Sa Nostra, con exposicio-nes y diversos auditorios donde se llevan a cabo conferencias, cursos, seminarios, presentaciones de libros, etc. Contiene un patio típico del siglo XVIII, con arcos rebajados y columnas jónicas de mármol rojo. la escalera, originariamente de dos tramos, fue alargada en una reforma del siglo XIX. El aire modernista de la fachada es fruto de una reforma dirigida por el arquitecto Jaume alenyà, el año 1909.

CenTRe CuLTuRaL sa nOsTRa CarrerdelaConcepció,12

i


33Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRu

ta d

e lo

s pat

ios d

e Pa

lma

oGaleria fundada a Palma el 1969 i dedicada a la promoció de l’art con-temporani a Mallorca. Ha exhibit obres d’artistes com Miró, tàpies, Sau-ra, Calder, Motherwell, Moore, etc.

Galería fundada en Palma en 1969, dedicada a la promoción del arte contemporáneo en Mallorca. Ha exhibido obras de artistas como Miró, tàpies, Saura, Calder, Motherwell, Moore.

PeLaiRes CenTRe CuLTuRaL COnTeMPORani CarrerdeCanVerí,3

temple gòtic (s. XIV-XVI), tot i que el portal major pertany al Renaixe-ment tardà, acabat el 1601, i la façana principal és neogòtica, de 1855. El portal de migjorn és clarament gòtic, del segle XIV, mentre que el portal nord, de l’almoina, és del segle XV. la Seu té 6.600 m2 de su-perfície i, segons projecte inicial, vuitanta-set finestrals i set rosasses, encara que molts romanen cegats. la planta és de tres naus, amb co-berta de voltes de creueria. al fons de l’absis central s’obre la capella de la trinitat, que guarda els sepulcres dels reis de Mallorca, Jaume II i Jaume III. la restauració de Gaudí, el 1904, traslladà el cor d’enmig de la Seu a l’absis major, recuperà la càtedra episcopal i situà l’altar major enfront de la nau central. a la capella del Santíssim trobam la recent intervenció de l’artista Mi-quel Barceló, que cobreix els murs amb un llenç ceràmic on es repre-senten, als costats, la multiplicació dels pans i els peixos, mentre que al mur central hi apareix Crist ressucitat. l’artista mallorquí també obrí les finestres i dissenyà els vitralls de la capella.

templo gótico (s. XIV-XVI), aunque el portal mayor se adscriba al Re-nacimiento tardío, acabado en 1601, y la fachada principal sea neogótica, de 1855. El portal orientado al sur es claramente gótico, del siglo XIV, mientras que el orientado al norte, de l’almoina, es del siglo XV. la Seu tiene 6.600 m2 de superficie y, según proyecto inicial, ochenta y siete ven-tanales y siete rosetones, aunque muchos permanezcan aún cegados. la planta es de tres naves, con cubierta de bóvedas de crucería. al fondo del ábside central se abre la capilla de la trinidad, que guarda los sepulcros de los reyes de Mallorca, Jaume II y Jaume III. la restauración de Gaudí, en 1904, trasladó el coro de en medio de la Seo al ábside mayor, recuperó la cátedra episcopal y situó el altar mayor frente a la nave central. En la Capilla del Santísimo encontramos la reciente intervención del artis-ta Miquel Barceló, que cubre los muros con un lienzo cerámico donde se representan, a los lados, la multiplicación de los panes y los peces, mien-tras que en el muro central aparece Cristo resucitado. El artista mallorquín tabién abrió los ventanales y diseñó los vitrales de la capilla.

La seu PlaçadelaAlmoina,CarrerdelPalauReial

n

aquest antic aquarterament fou construït entre 1774 i 1801 sota la direcció de Manuel Santander, mariscal de camp i enginyer. aquest espai fou el dar-rer baluard que es construí i amb aquest es finalitzà el cinquè recinte em-muradat de Palma. Consta d’un pati central enrevoltat de murades, algunes de les quals acullen llargues cambres amb voltes de canó com a coberta, característica que dóna nom a tot aquest conjunt arquitectònic. al llarg de dos-cents anys ha tingut diversos usos militars. Des de 1985, Ses Voltes per-tanyen a l’ajuntament de Palma i esdevenen així un espai civicocultural.

Este antiguo acuartelamiento fue construido entre 1774 y 1801 bajo la dirección de Manuel Santander, mariscal de campo e ingeniero. Este es-pacio fue el último baluarte que se construyó y con él se finalizó el quinto recinto amurallado de Palma. Consta de un patio central rodeado de mu-rallas, algunas de las cuales acogen largas salas con bóvedas de cañón como cubierta, característica que da nombre a este conjunto arquitec-tónico. a lo largo de doscientos años ha tenido diversos usos militares. Desde 1985, Ses Voltes pertenecen al ayuntamiento de Palma, siendo, en la actualidad, un espacio cívico y cultural.

ses VOLTes ParcdelaMar

m


altres opcions culturals: Itineraris culturals per ciutatOtras opciones culturales: Itinerarios culturales por la ciudad de PalmaPaLMa MOnuMenTaL Descobreix tots els secrets que amaguen els petits carrers de Palma. Una ciutat oberta els 365 dies de l’any. l’itinerari “Palma Monumental” planteja una visió de conjunt de la trajectòria històrica de la ciutat. Una visita guiada per una ciutat que ha absorbit totes i cadascuna de les cultures que s’han establert a l’illa al llarg de la seva història.>> Des-cubre todo lo que ocultan las pequeñas calles de Palma. Una ciudad abierta 365 días al año. El itinerario “Palma Monumental” plantea una visión de conjunto de la trayectoria histórica de la ciudad. Una visita guiada por una ciudad que ha absorbido el paso de cada una de las culturas que se han establecido en la isla durante años.

HisTÒRies i LLeGendes de PaLMa / HisTORias Y LeYendas de PaLMa Una visita guiada que s’organitza als vespres d’estiu i que permet conèixer els secrets i les curiositats que amaguen els racons del barri antic. Històries verídiques i llegendes que conformen bona part de la tradició oral de la ciutat. >> Una visita guiada que se organiza en las noches de verano y que permite conocer los secretos y curiosidades que esconden los rincones del barrio antiguo. Historias verídicas y leyendas que conforman buena parte de la tradición oral de la ciudad.

eL COnVenT de Les MOnGes CaPuTxines / eL COnVenTO de Las MOnJas CaPuCHinas Una oportunitat única per accedir a l’interior d’un convent de clausura i conèixer el passat i el present d’una comunitat de religioses que conserva un valuós patrimoni historicoartístic i etnogràfic. >> Una oportunidad única para acceder al interior de un convento de clausura y conocer el pasado y el presente de una comunidad de religiosas que conserva un valioso patrimonio histórico-artístico y etnográfico.

eL MOdeRnisMe a PaLMa / eL MOdeRnisMO en PaLMa aquest itinerari guiat us permetrà conèixer la petjada que el modernisme ha deixat a la ciutat de Palma amb els edificis que es varen alçar com a conseqüència d’aquest esperit estètic i innovador. >> Durante el itinerario viviréis la historia y la cultura de estos hombres y mujeres: os aproximaréis a sus creencias, ritos y fiestas, disfrutando con anécdotas de su vida cotidiana.

eL CaLL Jueu / eL BaRRiO JudíO a l’itinerari viureu la història i la cultura d’aquests homes i dones: hi coneixereu les seves creences, els seus ritus i les seves festes i hi sentireu anècdotes de la seva vida quotidiana. >> Durante el itinerario viviréis la historia y la cultura de estos hombres y mujeres: os aproximaréis a sus creencias, ritos y fiestas, disfrutando con anécdotas de su vida cotidiana.

informació i Reserves: Centre d’ Itineraris turístics. tel. 971 720 720. Carrer de Sant Domingo, 11, Palma. www.balearsculturaltour.com - www.balears-sostenible.cominformación i Reservas: Centro de Itinerarios turísticos. tel. 971 720 720. Carrer de Sant Domingo, 11, Palma. www.balearsculturaltour.com - www.balears-sostenible.com

CaStEllaNO

Ruta

de los Patios de Palmaarquitectura y vivencia Del 15 de octubre al 21 de noviembre 2009

Ruta de los Patios de Palma de Mallorca 2009

Documents

Transcript of Ruta de los Patios de Palma de Mallorca 2009