REVISTA SANT JORDI 2013
-
Upload
lola-anglada -
Category
Documents
-
view
233 -
download
6
description
Transcript of REVISTA SANT JORDI 2013
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
TIA
NA
ESCO
LA LO
LA A
NGL
ADA
SAN
T JO
RD
I 20
13
LOLA ANGLADACarrer Castellar núm. 7-21
[email protected]://agora.xtec.cat/
ceipangladatiana/intranet
Diada del llibre i de la rosa
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
Un drac,que era molt bèstia,
a tothom feia patir,i una bonica princesas’estava a punt de cruspir.
Però, arriba Sant Jordi,el cavaller més valent,amb la cuirassa dauradai la capa esvalotada que li voleia amb el vent.
El drac queda enlluernat,plantat i garratibat
davant d’aquest personatgetan lluent i engalanat.
Sant Jordi,amb un cop de llança,deixa el drac estabornit.salva la bella princesai, encara que ella ho volia,
no en serà el seu marit.
El temps corre, passa... vola!però tothom guarda a la memòriaaquesta bonica llegenda
que s’ha convertit en història.
Un any més us presentem les creacions literàries dels alumnes de la nostra escola.
En aquests moments en què el nostre dia a dia està marcat per les retallades econòmiques i socials, no retallem però en imaginació i creativitat. Aquestes han quedat recollides en tots i cadascun dels treballs que teniu davant.
Esperem que els gaudiu, tant o més que aquelles personetes que han furgat a la seva imaginació i han fet sortir aquestes històries.
EDUCACIÓ INFANTIL
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
P3A - TORTUGUES
EDUCACIÓ INFANTIL
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
P3B - CARGOLS
EDUCACIÓ INFANTIL
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
P4A - CONILLS
EDUCACIÓ INFANTIL
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
P4B - ÀNECS
EDUCACIÓ INFANTIL
RODOLINS
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
P5A - LLEONSP5A - LLEONS
EDUCACIÓ INFANTIL
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ INFANTIL
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ INFANTILRODOLINS
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
P5B - GIRAFES
EDUCACIÓ INFANTIL
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
LA PRIMAVERAL’ocell canta,ja ha arribat la primavera!El sol brilla, brilla.Les abelles van de flor en flor,surt l’arc de Sant Martí.Des de la muntanyaveig brillar el sol. Laia Bernaus González
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
1r A–LES FOQUES
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
EL MEU HÀMSTER
El meu hàmster, la Titonaés molt maca i molt mona.És marroneta i blanquetaés un tros de pa i molt bona.S’abriga amb cotói les pipes li agraden molt. Abril Sánchez Bort
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
1r B –ELS DOFINS
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
TINC UN AMIC NOUVet aquí una vegada hi havia una nena que era tant i tant rossa com la rínxols d’or, i que es deia Laia. Tenia molts i molts amics. Doncs un dia va anar a veure en 3D El Monstre del Pantà. Només ella estava veient la pel·lícula i va dir:- No sé per què jo sola
veig la pel·lícula. Però va aparèixer el monstre de la pel·lícula i el monstre va dir:- No t’espantis, jo estic
aquí perquè tothom s’espanta de mi i no tinc amics. A més a més jo sóc vegeterià.
La Laia va dir:- No et preocupis, et
trauré del cinema. Oh, no! Estan fent neteja!
I el monstre va posar el peu en un cubell i va fer pataplam! Se’n van anar a casa la Laia i li va dir:- Té, roba, així podràs anar a l’escola amb mi!I el monstre va tenir molts amics.I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
Júlia Sánchez MonnéLA NENA I LA NITHi havia una vegada una nena que els seus pares sempre li deien “a dormir”, i ella no sabia què era la nit perquè tenia una habitació que no tenia finestres.Un dia que va sortir a investigar es va posar el banyador i va dir:- Cap a la platja!
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
2n A –ELS SURICATES
2n B –ELS GUEPARDS
EDUCACIÓ PRIMÀRIAI es va banyar de nit. De sobte sent: “hola, hola”. I ella comença a tenir por. Va dir la veu misteriosa: - No tinguis por, mira cap a dalt i em veuràs.Era la lluna i ella va parar de tenir por. Va recordar que havia d’estar dormint i que els pares s’enfadarien molt i va dir la nena:- Demà vinc una estona.La nena, al matí, li va dir als pares:- Mama, anem a la platja?- Val, anem.Van anar a la platja i no hi era, i va dir:- Demà tornem.Van tornar i la lluna sí que hi era. La nena li va dir:- Per què no t’he vist de dia?- Perquè de dia no surto.- Ah, val. Vols ser amiga meva?- Val.I a partir d’aquí sempre anava a banyar-se a la nit.
Nina José Berenguer
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
La selva
Hi havia una vegada, quatre amics: la Maria, l’Adriana, en Pere i L’Àlex.
La Maria era una nena valenta, tafanera i molt curiosa. L’Adriana també era força valenta, decidida i li agradaven molt les aventures. En Pere era una mica poruc però encuriosit per la natura, i li agradaven molt les matemàtiques, i per últim l’Alex, que li feia por lafoscor, era força despistati li agradava la Maria .
Van quedar perfer una excursió a la selva. El dia assenyalat es van trobar tots, i va començar l’aventura. Pel camí l’Àlex que era un despistat, es va perdre. La Maria, l’Adriana i en Pere preocupats, el van començar a buscar però cada cop es feia més tard i més fosc. Com que ells ja sabien que a l’Àlex li feia por la foscor, van estar molt i molt detemps buscant-lo, mentrestant l’Àlex cada vegada tenia més por.
Els amics es preguntaven on podia ser. I l’Àlextambé es preguntava on podien ser els seus amics.
Cada vegada s’acostaven més, però ells no ho sabien.Al final l’Àlex es va cansar, va parar de buscar-los i va pensar que el millor era trobar algun lloc per dormir. Després de donar algunes voltes va trobar un lloc, i es va posar a dormir. A la matinada es va aixecar i un altre cop va començar a buscar els seus amics.
Finalment es van trobar, hi eren tots: la Maria, l’Adriana, en Pere i l’Àlex. Tots estaven molt contents. La Maria de tan contenta que estava li va fer un petó i l’Àlex li va preguntar si volia ser la seva nòvia. I entre tots van decidir tornar a casa.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
Naomi Lora Galindo
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
3r A – ELS ESQUELETS DJ’s
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
La bruixa Piruixai la seva mascota
Hi havia una vegada una bruixa que es deia Piruixa i vivia sola a la muntanya. Com que vivia sola, volia tenir una mascota però no sabia quina.
Un dia va anar a la ciutat i va mirar a veure si trobava algun animal que li agradés. Al final es va fer de nit. Pel camí de tornada a casa es va trobar amb una espècie de lluna que tenia ulls, nas i boca. No era un animal però a la bruixa Piruixa li va agradar molt. S’ho va pensar una mica i va dir:
- T’adoptaré! Ets molt bufona!
La bruixa se’n va anar a casa i es va emportar la lluna. Estava molt malalta i refredada. La Piruixa va encendre la llar de foc, va escalfar unes herbes i mentrestant la va embolicar amb una manta gruixuda. La va acariciar i li va dir:
- Quin nom et podria posar?
La lluna va fer un somriure i la Piruixa va dir:
- Tuka!! Et diré Tuka!!
I la lluna es va posar molt contenta.
Finalment la Tuka es va curar i així van viure les dues juntes per sempre més i van ser molt felices!!
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
3r B– ELS GOSSOS
EDUCACIÓ PRIMÀRIAÍria Martínez Bravo
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
La Minti golafre quevolia fer un esportHi havia una vegada una vaca que menjava molt, es deia Minti. Un
dia, es va trobar un brau fort pel carrer que li va dir que estava
grassa, però ella li va contestar:
-Moltes gràcies, m’ho prendré com un sobrenom. Per cert, no estic
grassa.
-
Adéu bola de greix! – va riure-se’n ell.
Quan la Minti va arribar a casa seva es va mirar al mirall i va pensar
que no estava grassa, que es veia esquelètica. Ben confiada va
pujar damunt de la bàscula i es va sentir: crec, crec... poof!
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
4T A – ELS LLOROS BALLARINS
EDUCACIÓ PRIMÀRIAElla pensava que pesava 50Kg però en realitat pesava una tona. A
partir d’aquell moment es va adonar que havia de començar a fer
algun esport el més aviat possible.
-Ja ho tinc! Faré Ala Delta – va decidir.
Però... quan es va tirar, de tant que pesava, el paracaigudes es va
desviar. Quan va mirar a baix ve veure un cartell que posava “Muy
blando”.
La Minti es va quedar amb la boca oberta i va sentir una veu que
deia:
-Tanca la boca i apunta’t a futbol!
El vent es va desviar i la Minti es va poder salvar, va caure en un
matalàs.
Quan va arribar a casa va decidir fer cas al cartell i apuntar-se a
futbol però al dia següent ho va provar i... patapaf! Va caure de cul
sense ni tan sols xutar la pilota. En arribar a casa la Minti se sentia
inútil. De sobte, va sentir un senyor que cridava:
-Alerta, alerta, només ens falta un jugador de bàsquet!!
La vaca tenia por de tornar a fracassar però després de donar-hi
moltes voltes va decidir que ho havia de provar i es va apuntar al
club.
Durant el seu primer partit, va anar corrents a encistellar i... cistella!
Va continuar jugant, van passar uns anys i la Minti es va aprimar.
Va aprendre’n tant que fins i tot va acabar jugant amb la N.B.A.
Havia trobat el seu esport, ara sí que era feliç!
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIAAndreu Doménech Rey
EL CAVALLER DE NATA
Hi havia un regne anomenat “El regne de les llaminadures” on hi vivia
un rei i una reina fets per totes les llaminadures del món. Tenien una
filla feta de xiclet, es deia princesa Xiclet.
Prop del regne hi havia un volcà de xocolata, d’ell en va sortir un drac
de xocolata negra. Era enorme! El drac tenia molta gana, s’havia
empassat de tot; peres de sucre, bolets de caramel, ovelles de cotó de
sucre, porcs de crema farcida de xocolata… Però el drac va dir:
- Vull alguna cosa més grossa!
Al cap d’uns quants anys va trobar el Castell de les llaminadures; les
muralles de torró, les persones de galetes, els animals més dolços del
món…
- Això és molt millor- va dir el drac. Va agafar un bon tros de muralla
i se la va cruspir tot d’una. Així va ser durant molts anys, però un dia el
rei va aturar el drac i li va proposar:
-Escolta’m drac, et fas vegetarià o acabarem malament.
- Mai! – va respondre el drac.
De cop i volta els cavallers van llençar unes xarxes enormes sobre el
drac i el van capturar. El van tancar a la presó més forta, més protegida
i més profunda. Allà va viure més de mil anys.
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
4T B – ELS DIAMANTS
ESTUDIANTS
EDUCACIÓ PRIMÀRIAUn dia la princesa Xiclet va anar al calabós, sense que ningú ho sabés,
va veure una palanca vermella amb un cartellet que deia PROHIBIT EL
PAS. La princesa va dir:
-Segurament em conduirà a una aventura!
Va prémer la palanca i la porta es va obrir, el drac va sortir i va arrasar
totes les cel·les amb la seva lava de xocolata ben calenta que li sortia
per la boca. El drac va dir:
-Demà al matí vull una princesa ben dolça! Ah,ah, ah!
Van fer unes votacions i li va tocar al rei. La princesa va dir:
-Això mai, hi aniré
jo.
Al dia següent la
princesa Xiclet va
presentar-se davant el
drac, quan aquest obria
ja la boca va aparèixer
El Cavaller de Nata i va
cridar:
-Atura’t!
El Cavaller va treure la
llança, va saltar sobre el drac i el va matar d’una punxada. De la sang
feta de xocolata negra va sorgir una rosa de xocolata blanca, la va
agafar i li va donar a la princesa Xiclet.
Al dia següent es van casar la Princesa Xiclet i el Cavaller de Nata.
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIAI conte contat, ja s’ha acabat.
Mateu Gel Hernández
SANT JORDIUn poble per un drac atacat,
ha quedat totalment espantat.La primera afectada ha estat la princesa,
que s’ho ha pres amb molta tristesa.
La presa havien de sortejar,per donar a la bèstia menjar.
A la princesa li va tocar aquell diai tothom sabia que no s’ho mereixia.
El dia esperat va arribar i ningú sabia com reaccionar,
excepte un valent cavaller,que amb un cavall i una espasa
valer es va fer.
La batalla es va complir i l’animalot va ferir.
Mentre de la sang seva,sortia una meravella.
Amb el seu rosal que va regalar ben aviat el cavaller i la dama
se’n van anar a casar.
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
5È A – SALSITXES TENISTES
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
El seu pare tot content,va estar feliç al casament.
Raúl Carrasco Vicente
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
DIVENDRES 13Un hivern per la nit, els pares de la Mònica (una nena de 12 anys),
anaven a dinar a un restaurant però la Mònica no hi volia anar. Ella
preferia quedar-se a casa amb el seu gat, l’Èric el Supercat, com
deia ella.
La mare i el seu pare li van preguntar:
- Mònica. Estàs segura que vols quedar-te a casa un divendres
13?
- Si, si i si. Mama jo no tinc por de res. Estic amb l’Èric el
Supercat. Ell em protegeix – va dir ella convençuda.
Els seus pares van anar a dinar una mica inquiets per la seva filla.
La Mònica en primer lloc es va posar a veure la tele, i a menjar gelat
amb el seu gat. Una estona després, la Mònica es va començar a
quedar adormida al sofà. Però... la van trucar per telèfon.
- Hola! Qui és?.- va dir la Mònica.
- Hola, Mònica! Sóc la Daniela. Com estàs?
- Bé. Què fas?
- Res. A casa meva. Els meus pares han anat a fer una
excursió.- va dir la Daniela.
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
5È B – GELATS MOLONS
EDUCACIÓ PRIMÀRIA- Ostres!!! Truquem a la Carolina i veniu a dinar?.- diu la
Mònica.
- D’acord.
I van penjar el telèfon. La Mònica va quedar amb ella que vindrien a
les 10.30, i que la Daniela trucaria a la Carolina. Uns minuts més
tard van arribar les dues. Es van acostar a la Mònica i es van
saludar. Un minut després, la Mònicahavia de baixar al lloc i NO li
agradava anar: a la despensa a agafar menjar.
- Uii!! Quina por em fa baixar aquí!!!.
Al final va baixar, però molt ràpid. La Mònica va veure una ombra en
la que s’escoltava un soroll molt estrany com PUM PUM. Com si
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIAfossin unes petjades d’un gegant. La Mònica va pujar corrents al
menjador on estaven les seves amigues.
- Mònica! On està el menjar? Per què no l’has pujat?.- diu la
Carolina.
La Mònica no va contestar perquè va mirar per la finestra i va veure
un home que venia corrents a casa de la Mònica amb un ganivet.
De cop i volta es vanapagar els llums i el soroll que escoltava se
sentia cada vegada més fort: PUM PUMPUM PUM!!!! De cop les
finestres es van obrir.
- Mònicaaaaaa, què està passant?.- li preguntaven.
La Mònica veia l’home que s’acostava a la casa. Van pujar a
l’habitació de la Mònica, però el que no s’esperaven era que tot fos
una broma dels seus amics.... De sobte tot es va posar bé. Les
nenes van baixar al menjador i van escoltar unes veus que reien.
- Jijijiji.
- Jajaja.
- Jejejeje.
- Qui és?.- pregunta la Mònica.
- Quina por!.- diu la Carolina
- És un fantasma?.- pregunta la Daniela.
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIALes nenes surten al jardí per veure el que és. EREN ELS SEUS
AMICS!!! Que els hi han fet una broma a les nenes.
- Què feu!! Casi ens dóna un atac al cor!!!.- Es queixa la
Mònica.
- Va, va. No diguis tonteries.- diu en Toni.
- Que no ha sigut per tant.- Riu en Max.
- Pe.. però, com heu fet allò de la despensa, el soroll de PUM? -
pregunta la Mònica.
- Doncs tirant bosses d’arròs gegants al terra de la despensa.
- I.. i l’home que venia corrents? - pregunta la Daniela.
- Jo m’he posat una gavardina i he anat corrents cap a casa
teva - diu en Max.
- Nenes, si us plau. No feu més preguntes - diu en Toni. I anem
a casa teva tots a veure una peli de por, uuuuhhh!!!!
Paula Atenza Tajuelo
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
UN SEGREST A JAPÓ Hola! Em dic Vanessa i tinc 17 anys! Us vull explicar una cosa que
em va passar l’any passat i que mai oblidaré. Per començar, us
explicaré qui sóc, d’on sóc...Bé, em presentaré.
Com ja he dit abans, em dic Vanessa, Vanessa Kensington. Els
meus pares viuen a Japó per negocis. Jo, en canvi, visc a Nova
York amb la meva germana bessona Ever, en una casa gairebé tan
luxosa com la Casa Blanca. Els meus pares se’n van anar de casa
quan jo tenia només 15 anys, perquè la seva línia de moda a Japó
anava força bé i, nosaltres, ens vam haver de quedar als Estats
Units perquè no teníem temps d’aprendre un nou idioma abans
d’acabar l’institut.
Bé, ara que ja m’he presentat, us explicaré la meva aventura.
Era un dia com qualsevol altre, la meva amiga Savanah, la meva
germana i jo, estàvem a casa quan van trucar a la porta. Eren uns
homes amb uns monos blaus que asseguraven ser els electricistes.
A nosaltres, des del principi, no ens inspiraven gaire confiança, però
com que no teníem cap tipus de prova de que ens enganyessin, els
vam haver de deixar passar. Van estar una bona estona dins de
casa, ben bé una hora, i, al final, se n’anaren satisfets.
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
6È A – ELS TEDDY BEARS
EDUCACIÓ PRIMÀRIADurant la nit, vaig sentir passes molt a prop de meva habitació i no
podia dormir tranquil·la, tenia una estranya sensació que hi havia
algú a la casa. De cop, va començar a sonar l’alarma. Em vaig
aixecar del llit sobresaltada, corrent en direcció al menjador amb
només una cosa al cap: havien intentat obrir la caixa forta! N’estava
segura, l’alarma només sonava quan una persona la forçava! Al
menjador, vaig veure una silueta fosca que fugia per la finestra. Em
disposava a seguir-la quan vaig sentir un crit que venia del pis de
baix. Havien agafat l’Ever! Vaig córrer cap a la porta principal, però,
en arribar-hi, només vaig veure un cotxe negre que s’allunyava a
molta velocitat. De cop, l’aire es va omplir d’un fum groc pudent i em
vaig quedar paralitzada. Tenia molta son i hi veia borrós, i , de
sobte, em vaig desmaiar. Em vaig despertar a mig matí. Recordo,
que estava confosa i que em feia mal el cap. Em va costar entendre
una mica com era que estava allà estirada, però, en quan ho vaig
fer, em vaig aixecar de cop com si tingués una molla al cul i vaig
córrer a agafar el cotxe per anar a la comissaria. Quan estava a
punt de baixar del cotxe, vaig veure una nota que hi havia
enganxada al volant. A la nota hi deia:
SI DIUS RES A LA POLICIA D’AIXÒ, NO TORNARÀS A VEURE A LA TEVA GERMANA. SI NO VOLS QUE LI PASSI RES, HAS DE COLAR-TE A DINS LA CAIXA FORTA DE L’EMPRESA DELS TEUS PARES, I LLIURAR-NOS TOTS ELS DINERS. REBRÀS MÉS INFORMACIÓ D’AQUÍ POC. RECORDA, T’ ESTEM VIGILANT!
Vaig empal·lidir, no sabia què fer. No podia denunciar el segrest a la
policia, però tampoc no podia fer el que em demanaven! No podia
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIAarruïnar tot el que els meus pares havien estat fent i treballant
durant més de deu anys!
Estava paralitzada, tenia la ment en blanc. Si els explicava als pares
el que havia passat, trucarien immediatament a la policia o
contractarien un detectiu privat. Però havia de trobar la forma de
salvar a la meva germana sense fer el que em demanava el
segrestador! Mentre pensava algun pla, em va sonar el mòbil. Era la
Savanah. De cop, se’m va acudir una idea. I si la Savanah
m’ajudés a cercar l’Ever? És clar! Vaig despenjar el mòbil i li vaig
explicar tot el què havia passat.
Al cap de mitja hora, ja la tenia a casa. Va voler saber tota la
història fil per randa. I, al cap de dues hores de reflexionar sobre el
tema, vam arribar a una conclusió: els segrestadors eren
segurament els que s’havien fet passar per electricistes. Era
probable que haguessin instal·lat càmeres per a tenir-me vigilada
després del segrest. A la nit, un d’ells s’havia fet passar per lladre
per a distreure’m i portar-me a la sala de la caixa forta, mentrestant
els altres segrestaven a la meva germana.
Ara el problema era: com recuperàvem a l’Ever? Evidentment, vam
descartar des de el principi robar els diners de la caixa forta. Vam
estar pensant i pensant fins que se’ns va acudir una idea genial.
Aniríem a Japó i faríem veure que robàvem els diners. Quant ens
vinguessin a buscar,els donaríem un maletí ple de bitllets falsos a
canvi de l’Ever. Un cop ella estigués amb nosaltres, els
denunciaríem. Era un pla brillant!
De seguida vam posar-nos mans a l’obra. Vàrem comprar els bitllets
d’avió a Tòquio, que sortiria l’endemà, i vam fer les maletes. Com
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIAque la Savanah ja tenia divuit anys i s’havia independitzat ja feia
uns mesos, no tenia cap
problema per venir.
L’endemà vàrem volar cap a
Tòquio. El vol, va trigar poc, i,
al cap d’unes hores ja havíem
arribat a la nostra destinació.
El primer que vam fer quan
vam ser allà, va ser anar a
veure els meus pares per
explicar-los el pla. Ells, van
estar completament d’acord.
Aquella nit amagarien els diners en un altre lloc i farien sonar
l’alarma, per fer veure que havien robat els diners. Quan el
segrestador ho veiés per la televisió, contactaria amb nosaltres i ens
diria un lloc per l’intercanvi.
I així va ser com, cap a mitja nit, ja teníem els diners a una caixa
forta petita que els meus pares tenien a casa seva. L’endemà, va
sortir a les noticies el “robatori” que, suposadament, s’havia produït.
Al cap d’uns minuts, vaig rebre un missatge que deia:
VÉS AMB ELS DINERS AL CARRER KIRA TORIYAMA QUAN
SIGUIN EXACTAMENT LES VUIT DE LA NIT I PODRÀS
RECUPERAR LA TEVA ESTIMADA GERMANA.
Això va ser exactament el que vam fer. Al’arribar a aquell carrer
que, per cert, era molt fosc i desagradable, veiérem uns homes
vestits de negre que tenien una noia lligada. No vaig trigar gaire a
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIAreconèixer aquella noia, era l’Ever! Per sort, anàvem preparats pel
pla, ja que abans de sortir de casa, havíem agafat un maletí ple de
bitllets falsos.
Quan els homes ens vam veure, es van acostar per recollir els
diners. Quan van tenir el que volien, van marxar corrents en una
furgoneta negre, deixant l’Ever estirada al terra.
Un cop segures que s’havien allunyat, vam córrer a deslligar la
meva germana. Per fi l’havíem recuperat!
I, així, es com va passar tot. Encara que sembli increïble, vam
treure una cosa bona d’aquella experiència, a què no endevineu
quina? Vam passar tres setmanes de vacances a Japó!
Bé, espero que us hagi agradat la meva història i que us ho hagueu
passat bé llegint-la.
Fi?????????????????????????????????
Lola Picó Rourera
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
EL BOSC QUE MILLOR NO ACOSTAR-S’HI
De Nova York sempre s’ha dit que és un dels millors llocs per a
turistes, de Mèxic sempre s’ha dit que és un dels millors llocs per
estar al lavabo després d’haver-te menjat un taco i d’Austràlia
sempre s’ha dit que vigilis per dos raons: mosquits i cangurs. Però
hi ha un lloc del que mai se n’ha dit res, i és que és un lloc que
encara no coneix ningú, o almenys fins ara...
En Mike i en Harry són dos nens que van de ‘guays’ pel món, però
només són dos matats fans dels videojocs i de les pel·lícules de
ciència ficció. Són dos nens que, fins ara, els seus pares els havien
hagut de fer el llit, pentinar-los, preparar-los la motxilla abans d’anar
a escola... i això amb dotze anys, eh!
Tot va començar a un poble que es deia: Pins-Pineda. El nom de
Pins-Pineda li havien posat perquè era un poble que just al costat
tenia un bosc. Hi havia el rumor que aquell bosc estava encantat i
que tota la gent que hi havia anat ja no en tornava, excepte en John
Collinwood, un vell fanàtic que només deia bogeries, però això molt
abans d’haver entrat en el bosc del poble. Doncs en Mike i en Harry,
com que volien demostrar que sí que existeixen les criatures
fantàstiques, van quedar per entrar al bosc pel matí, perquè no eren
suficientment valents per anar-hi de nit.
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
6È B – LACASITOS BAILONGOS
EDUCACIÓ PRIMÀRIAQuan van arribar al bosc, en Mike va treure de la seva motxilla una
llanterna, un passamuntanyes, uns guants, unes botes de muntanya
i una raqueta de tennis; en canvi, en Harry només va treure un
escuradents de la seva butxaca. Mentre en Mike s’estava posant tot
allò, en Harry va aprofitar i es va acostar una mica al bosc, però es
va entrebancar, això encara abans d’haver entrat al bosc, i va caure
en un forat d’un arbre enorme. Quan en Mike va acabar, va anar a
dir-li a en Harry que ja podien anar cap al bosc, però no el va trobar.
- Harry! Eh Harry on ets? – cridava en Mike per a veure si el sentia.
En Mike va pensar que potser s’havia escagarrinat però aleshores
va sentir una veu que venia d’un arbre. – Harry? Ets tu? –
tartamudejava en Mike.
- Sí, sí. Sóc jo. Treu-me d’aquí - cridava en Harry mort de dolor
perquè estava boca avall.
En Mike el va agafar de les cames i el va estirar amb molta força,
tanta que va trencar l’escorça de l’arbre. Aleshores l’arbre es va
moure i amb un moviment molt fort els va enlairar a tots dos i van
anar a parar a la copa d’un altre arbre. En Harry va aprofitar per
mirar on estaven situats, però no semblava el mateix bosc, perquè
no es veia el poble. En Mike, mentre recuperava el coneixement, va
veure una casa de fusta mig trencada, va voler baixar per a veure-la
bé, però com que estava una mica marejat va caure a terra de
nassos. Quan en Harry se’n va adonar va baixar a ajudar-lo , però ja
no hi era, en Mike havia desaparegut i en Harry, mort de por, va
començar a cridar.
- Mike! Mike? On ets? Mike! – però no li contestava. Va continuar
caminant fins arribar a la mateixa casa de fusta que havia vist en
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIAMike. Aleshores no se li va acudir res més intel·ligent que entrar a la
casa cridant:
- Mike! Mike, que ets aquí? – cridava en Harry com més podia.
- Qui ets tu? – va dir una veu molt suaument.
- Jo? – preguntava en Harry mentre mirava pels costats a veure si
trobava algú. Aleshores la veu va començar a riure i en Harry
confús va preguntar:
- I tu qui ets?
- Sóc en Mike! Et pensaves
que era un fantasma! Que
ingenu que ets! – en Mike es
va posar a riure.
- Va marxem d’aquí – va dir
en Harry encara una mica
espantat de l’ensurt.
- Va sí, sí – li va dir en Mike
burlant-se d’ell.
Al cap de tres dies, quan van
aconseguir sortir del bosc es
van trobar amb moltíssima
gent: policies, bombers,
ambulàncies, periodistes...
però allà també estaven els
seus pares, amb una cara de
mala llet...
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIAAquell bosc el van tancar i li van posar el nom: No t’hi acostis o serà
pitjor.
Laura Rodríguez Verdú
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2013
FINS L’ANY VINENT !!!