175Col·laboren: Mònica Figueras, Eloi Villalta, Andreu Villalba, Jaume Clupés, Eva Palasí. Entrevista: Pau Marí-Klose. Manual: Projectem el nostre centre. Zoom: Ballem? En Ruta: El Barranc del Bosc. Racons: Marta Rams.

revista d’educació en el lleureII època /setembre_octubre2010 / 5’66 €

l’entrevista

Jaume Lara Membre del Grup Scirius

i Joan VilamalaMembre del Grup Esquirols

Pobresa infantilEl lleure com a espai d'inclusió social

“Moltes cançons d'Esquirols com 'Fent Camí' seran actuals tota la vida”

6

cent

re d

'inte

rès

6

7

cent

re d

'inte

rès

centre d’ interès

un 24% dels infants catalans viu sota el llindar de la pobresa, un percentatge que s’ha duplicat respecte fa deu anys i que situa el nostre país entre els que tenen una taxa de pobresa infantil més elevada d’europa. La crisi econòmica ha multiplicat el nombre de famílies en risc de pa-tir exclusió social degut a la pèrdua de la feina d’un o dels dos progenitors. Davant d’aquest panorama preocupant, el lleure educatiu juga un paper rellevant en la prevenció, detecció i reconducció de casos d’infants en risc d’exclusió social, cobrint algunes de les mancances que pateixen i acompanyant-los en el seu procés de creixement.

centre d'interès

Pobresa infantilEl lleure com a espai d'inclusió social

FOtO: craigfinlay (creative commons)

8

La pobresa més dolorosa

Vull començar amb una dada que impacta i fa mal. Segons Save of Children, al voltant de nou milions de nens i nenes moren cada any abans d’arribar als cinc anys, és a dir, un nen o una nena mor cada tres segons. Quasi quatre milions d’aquests nens i nenes moren du-rant el seu primer mes de vida.

A nivell d’Espanya, UNICEF ens si-tua en el cinquè lloc del desenvolu-pament quant a benestar infantil, per darrere tan sols de països com Suècia, Països Baixos, Dinamarca i Finlàndia, i per davant de Suïssa, Noruega, Itàlia o França. Tot i així, la crisi actual ha provocat un in-crement de l'anomenada "pobresa sobrevinguda", que afecta famílies on l'únic progenitor que treballava s'ha quedat a l'atur i que, de cop, s'han trobat en una situació de risc d'exclusió social.

En les darreres dècades la pobresa infantil s’ha incrementat en 17 dels 22 països de l’OCDE (Unicef, 2005).

I dintre de la UE, Espanya, Regne Unit i Irlanda presenten les taxes més altes d’infants pobres.

A Catalunya, l’any 1996, l’11% dels menors de 16 anys eren po-bres (105.000). I la meitat d’aquests patien una pobresa extrema (llars amb una despesa equivalent o

inferior a 240 euros, és a dir, a 40.000 ptes. mensuals), segons l’Informe sobre Pobresa a Catalun-ya, de la Caixa Catalunya-Oliver. L’any 2007, lluny de disminuir, aquest percentatge s’havia doblat fins al 22%.

La composició de la llar i la vin-culació dels progenitors amb el mercat de treball són dos factors determinants del risc a la pobresa. I els efectes de la crisi són direc-tes i de vegades extrems, com en el cas de Letònia, on s’han tancat escoles per la incapacitat dels pares per pagar els costos del transport escolar. Però també n’hi ha de més subtils, relacionats amb com ma-negar l’estrès familiar o prendre decisions d’acord amb les perspec-tives de futur.

Alguns conceptes previsPobresa infantil- Una definició que em complau per la seva amplitud és la de Nacions Unides: “Una condi-ció humana que es caracteritza per la privació contínua o crònica dels recursos, la capacitat, les opcions, la seguretat i el poder necessari per gaudir d’un nivell de vida ade-quat i d’altres drets civils, cultu-rals, econòmics, polítics o socials” (UNICEF. Niños y niñas que viven

en la pobreza. A Estado Mundial de la infancia 2005. La infancia amenazada. UNICEF.2004: 15-37).

Pobresa i exclusió social- Es con-sidera que un nen està exclòs res-pecte de la resta de nens quan co-rre el risc de no beneficiar-se d’un entorn que el protegeixi contra la violència, els maltractaments i l’explotació o quan no tingui pos-sibilitats d’accedir a béns i serveis essencials i això amenaci d’alguna manera la seva capacitat per par-ticipar plenament de la societat, essent la pobresa una de les causes fonamentals (UNICEF. Las causas fundamentales de la exclusión. A Estado Mundial de la infan-cia 2006. Excluidos e invisibles. UNICEF. 2005: 7; 11-33).

Dimensions i perspectives de la pobresa infantil Les famílies amb problemes d’atur, les llars monoparentals i les forma-des per nombrosos membres són les que tenen més probabilitats de patir problemes derivats de la po-bresa infantil. (Corak M. Principles and practicalities for measuring child poverty in the rich countries. UNICEF Innocenti Research Cen-tre: Working Paper No 2005/01).

Existeix una estreta relació entre crèixer en

la pobresa i desenvolupar certs comportaments no

desitjables

Una radiografia a la situació actual

8

cent

re d

'inte

rès

andreu villalbaprofessor del departament d'acció social de la Fundació pere tarrés

Foto: jafghan lOrd (creative commons)

9

A més, segons el IV Plan Nacional de Acción para la Inclusión Social 2006-2008, existeix una estreta relació entre créixer en la pobresa i la possibilitat de desenvolupar certs comportaments no desitja-bles, com el consum de drogues, embarassos no desitjats, problemes de salut, fracàs escolar, comporta-ments delictius i antisocials.

La pobresa i la famíliaUna dada a destacar és la pobresa dels infants que viuen en llars on només treballa un dels progenitors: el risc de pobresa moderada es si-tua en el 34% i el de pobresa alta en el 14%. En tots dos casos, bastant per sobre de la pobresa mitjana en aquestes edats. El salari que aporta el sustentador únic, tradicional-ment l’home, ha deixat de ser, en molt casos, garantia de benestar econòmic. És a dir, el “breadwin-ner”, que és com denominen gràfi-cament els anglosaxons al susten-tador masculí, ha deixat de ser un clar “garantidor del pa”.

Per tant, més que mai cal garantir la incorporació de la dona al món laboral com una de les estratègies clares per disminuir la pobresa in-fantil, acompanyada d’estratègies i inversions que facilitin la concilia-ció de la vida familiar i laboral.

El creixement de les llars mo-noparentals és el producte de l’increment de les ruptures conju-gals. Aquesta ruptura, sovint, és viscuda com una experiència do-lorosa, tant per les persones adul-tes que es divorcien o separen com pels seus fills. Els pares i mares que s’acaben fent càrrec dels fills acu-mulen diverses situacions de vul-nerabilitat: 1) Emocional, durant i després de separar-se. 2) Laboral, davant les dificultats que a nivell empresarial sorgeixen a l’hora de contractar progenitors de nuclis monoparentals. 3) Econòmica, pro-vocada per la desaparició d’una font d’ingressos familiar i el fre-qüent impagament de les pensions alimentàries per als fills/es (Alme-da E., Col·lecció d’Estudis Socials, núm. 20, 2004).

Val la pena, en aquest sentit, co-mentar algunes dades d’un infor-me d’Unicef de 2007 sobre el pa-norama de la pobresa infantil als països rics, on es comparen diver-sos indicadors de benestar infan-til entre 21 països de l’OCDE. Els infants espanyols es troben en la segona posició en qualitat de les seves relacions familiars, darrere dels holandesos; i en el cinquè lloc de benestar relacional subjectiu. Això sembla indicar que moltes mares i àvies, i també força pares i avis, s’esforcen per tenir cura dels infants i adolescents, la qual cosa fa valorar positivament les nostres

xarxes sociofamiliars, no sempre vistes amb bons ulls. Pobresa infantil i escolaL’escola detecta la pobresa i el risc social i intenta donar-hi respostes, però quan els infants expressen el seu malestar emocional és quan resulta més difícil sostenir el tre-ball grupal i l’atenció individual. L’actitud de l’infant és, sovint, agressiva vers els companys, els mestres i la mateixa institució. És aquí quan es pot produir la pèr-dua i expulsió a un altre recurs per manca de capacitat de resposta a les dificultats emocionals.

Segons recorda Cristina Brullet, del CIIMU, lluitar contra els mals resultats escolars des de dins de l’escola, sense lluitar de cara con-tra la pobresa o privació relativa (en recursos materials o temporals) de tantes famílies és una empresa probablement poc efectiva. Educa-ció i Acció Social han de treballar en projectes conjunts. De fet, a l’informe d’Unicef, Finlàndia apa-reix alhora com el país amb menys pobresa infantil i amb els millors rendiments escolars.

Pobresa infantil i immigracióUn informe tècnic de la Fundació Orienta considera que el moviment migratori està associat a un major risc de patir trastorns esquizofrè-nics, que pot arribar a ser 2,7 vega-des superior a la població general i que, en el cas dels immigrants de segona generació, pot augmentar fins a 4,5 vegades. També altres autors conclouen que una història personal o familiar d’immigració és un factor de risc per patir aquest trastorn. En tot cas, les conseqüèn-cies de la immigració depenen molt de si ha estat desitjada o no.

Els autors també parlen del jove que emigra sol, abandonant la família o fugint-ne (també mar-xant dels seus països per ajudar-la). El pronòstic d’aquests casos és variable, però cal entendre que l’adolescència és també l’edat en la qual és possible emprendre una migració com a part de l’aventura de viure. Aquests nois són els ano-menats MEINA (Menors Estrangers Indocumentats No Acompanyats).

Pobresa infantil i lleureL’experiència de la infància no és universal, sinó, més aviat, una invenció social. Les societats occi-dentals, on la infància és vista com un temps d’innocència, vulnerabi-litat i dependència, és molt diferent del tipus d’infància imaginada en unes altres societats on les expe-riències de pobresa, indigència o malaltia dels progenitors obliguen els infants a entrar, sense contem-placions, al món dels adults, se-

gons Virgínia Trèmols, psicòloga de l’Institut Dexeus.

La nostra intervenció des de l’àmbit del lleure pot ajudar en un aspec-te molt important, com és el joc, les activitats en grup, que els facin “sentir” l’efecte d’una socialització positiva, oferir la possibilitat de realitzar activitats que vagin direc-tament connectades amb les seves motivacions, amb la seva autorea-lització. A partir de descobrir què motiva i quins objectius comuns tenen els nostres infants i joves, hem de saber reinventar el lleure. M’agrada molt cantar el “Puff”, però necessitem integrar les cultu-res llatines i africanes presents al nostre dia a dia per enriquir-nos.

Pobresa i drets dels InfantsLa Convenció dels Drets dels In-fants de les Nacions Unides apro-vada el 20 de novembre de 1989 és el fet més important en la història de la infància i el reconeixement dels seus drets.

Rellegir els drets dels infants i fer-ne una proposta concreta d’aplicació és el que m’evoca quan rellegeixo la proposta de Juli Palou, professor de la UB, en la revista Perspectiva Escolar. Allí hi redes-cobreix uns drets molt peculiars i a la vegada molt necessaris, com per exemple “el dret a conèixer el valor d’un no”, ofert per un adult que és present i vetlla per allò que no li és favorable a l’infant, el “Dret a tenir límits raonats i raonables” i clars, el “Dret a ser escoltats amb exclu-siva atenció” i amb la predisposició de gaudir d’aquest moment de la interacció, etc.

L'experiència de la infància no és universal, sinó, mésaviat, una invenció social

cent

re d

'inte

rès

Foto: debs (creative commons)

1010

cent

re d

'inte

rès

Segons Eurostat, un 20% dels europeus d’entre 0 i 15 anys viu per sota del llindar de pobresa. A Espanya i a Catalunya s’arriba al 24%. Per què en una societat que surt d’una etapa de bonança econòmica hi ha una xifra tan elevada de pobresa infantil? Té a veure amb diferents processos, i en destacaria tres. Primer: el mercat de treball en aquesta etapa de bonança econòmica ha creat molta precarietat entre la gent jove, que són els pares dels nens. Segon: l’augment del preu de l’habitatge durant l’etapa de bonança ha afectat especialment els joves, que són els que compren habitatge perquè formen noves llars. I tercer, i potser el més important, és que la infància no ha estat una prioritat en les polítiques públiques, sinó que ha estat ignorada durant els últims anys mentre es millorava l’assistència a altres col·lectius, com ara la tercera edat.

Es podria dir que Espanya ha desaprofitat l’oportunitat aquests anys mentre països com el Regne Unit han aconseguit reduir la pobresa infantil de manera important? Tenim dades concretes que demostren que no hi ha hagut un compromís polític per combatre la pobresa infantil, tot i que se’ns exigia fins i tot des de la UE. Espanya no ho ha prioritzat, en canvi el Regne Unit n’és un exemple paradigmàtic. La situació de la infància al Regne Unit a mitjans dels anys 90 era dramàtica: 4 de cada 10 nens estaven en situació de pobresa i això generava fracàs escolar, delinqüència, embarassos prematurs, etc., però, gràcies al compromís de Tony Blair, es van aconseguir grans millores, amb més serveis d’atenció a la infància, ajudes directes i, sobretot, el foment del treball per a famílies amb nens.

A què es deu aquesta manca de compromís polític, aquí? A Espanya, durant molt de temps, s’ha entès que la família era un assumpte privat. S’associa el suport a les famílies amb el franquisme, perquè llavors es valorava molt el paper de la família, tot i que en realitat se l’ajudava molt poc. En canvi, hi ha països que entenen la funció important que té la família i que ha de ser recolzada perquè genera béns públics. Els nens configuren les societats del futur, i això no es té en compte.

Quines polítiques públiques concretes s’haurien d’implantar per canviar la tendència? Hi ha receptes molt diferents i un gran debat sobre elles. Però sembla evident que als països on hi ha una gran part de mares treballant hi ha menys pobresa infantil, sempre que aquestes mares puguin deixar els fills a càrrec de

curadors professionals, de serveis formals, sense incórrer en costos excessius. Quan aquests serveis són molt cars les dones deixen de treballar, i sense aquesta segona font d’ingressos s’incrementa el risc de pobresa. Una opció seria transferir diners a les famílies amb fills directament, però això dissuadeix les dones de treballar i no és tan efectiu. S’ha de crear un ambient que propiciï que les dones treballin, amb permisos de maternitat i paternitat més amplis, lluitant contra la discriminació salarial... La precarietat laboral de les dones és un dels principals factors de pobresa infantil.

Segons l’Informe de la Inclusió Social a Espanya 2009, dirigit per vostè, la infància i la transició a la vida adulta són noves etapes de risc, mentre que abans la pobresa afectava més la tercera edat. Què ha provocat aquest canvi? Un factor és que la gent gran té una capacitat per pressionar els polítics que els nens no tenen. Són un bloc electoral homogeni que vota, sobretot, en funció de la seva qualitat de vida en deixar de treballar, per la qual cosa ningú no s’atreveix a abaixar les pensions. En canvi, els nens no voten i els joves pares tenen unes pautes de vot molt diferents: són més altruistes i voten en funció de les polítiques que els beneficien avui i de les que els beneficiaran quan seran grans.

La pobresa familiar també ha passat d’estar lligada a la inactivitat laboral a afectar cada cop més la població treballadora. Fins a quin punt incideix en aquest canvi la dificultat d’accés a l’habitatge? No diria que és el principal factor, però sí que les polítiques d’habitatge són necessàries perquè és un element molt costós per a les famílies joves; els costa entre un 30 i un 40% dels ingressos, percentatge que explica per què no tenen fills. Els fills costen aproximadament el mateix i les parelles joves es veuen obligades a triar entre tenir una casa o un fill. Tenir les dues coses t’aboca a la pobresa. Cal proveir la població jove d’habitatge que respongui a les seves necessitats a preus assequibles i això passa per crear habitatge públic de lloguer.

Entrevista amb...

Pau MaRí-KlosEsociòleg, professor de la ub i director de projectes científics del ciimu

(institut d'infància i món urbà)

“Les taxes de pobresa són una mica més elevades durant l’adolescència perquè les famílies solen ser més nombroses i perquè hi ha més casos de monoparentalitat”

eva queralt

cent

re d

'inte

rès

Als països on hi ha una gran part de mares treballant hi ha menys pobresa infantil

10

11

cent

re d

'inte

rès

Com afecta a la pobresa infantil el creixent nombre de famílies monoparentals?No és la monoparentalitat la que porta a la pobresa, sinó el nombre de fonts d’ingressos en una llar. En una família monoparental, igual que en una de biparental on només treballa un progenitor, hi ha molt de risc. A les biparentals on només treballa un progenitor el risc de pobresa se situa en un 30-35%. És el model tradicional que abans assegurava la seguretat econòmica de les famílies, el del breadwinner, però ara aquest model genera pobresa. En una llar monoparental amb només una font d’ingressos el risc és exactament el mateix, però quan a més la mare no treballa el risc augmenta al 70%. Per tant, el problema no és la desestructuració familiar, sinó la no participació en el mercat de treball dels dos progenitors. Un altre problema és quan en casos de divorci no hi ha aportació econòmica per part del progenitor no resident; de fet, el 40% dels pares que no conviuen amb els fills se’n desentenen.

El risc d’abandonament escolar és un 86% més gran en llars amb un sol progenitor i el percentatge de fills d’immigrants que no acaba l’ESO és del 15%, el doble de la mitjana. Quina relació hi ha entre pobresa infantil i fracàs escolar?La relació no és necessàriament molt estreta; el que passa és que la pobresa infantil normalment no ve sola. Les famílies que la pateixen solen tenir altres mancances de capital cultural i social i, com que hi ha una correlació molt forta entre el nivell educatiu de la mare i el dels fills, això fa augmentar el fracàs escolar. En llars monoparentals, més enllà de la pobresa hi sol haver un altre dèficit, que és la manca de temps d’atenció dels progenitors als fills. Quan el pare no resident està involucrat en l’educació no hi ha

dèficit educatiu en igualtat d’ingressos. El tema dels menors d’origen immigrant és importantíssim i just se n’està començant a parlar ara. Les taxes de pobresa són altíssimes, del 50%, i un 30% són de situació severa. A les llars d’origen immigrant s’acumulen nombroses situacions de risc d’exclusió social. Hi ha més perill de famílies desestructurades, tenen poc capital social –familiars, xarxes socials, etc.-, l’habitatge és més precari i, de vegades, fins i tot tenen problemes de ciutadania. Això genera un còctel que pot ser explosiu, que crea una societat fracturada, on els nens no només poden patir fracàs escolar, sinó també problemes de salut física i mental.

Com es pot ajudar a les famílies amb menys recursos econòmics i socioeducatius a combatre el fracàs escolar? S’ha d’entendre que el fracàs escolar no és només un problema de les escoles i que no es pot combatre només des de dins. Les causes sovint les trobem a fora, en situacions de pobresa, de desestructuració familiar, de projectes migratoris... Cal combatre les arrels del fenomen des de fora de l’escola i cal fer-ho des de ben aviat. Sovint ens hi enfrontem quan ja és inevitable; hem pensat que era un problema d’adolescents quan els primers símptomes de desafecció escolar apareixen als 5-7 anys. Hi ha experts que creuen que les arrels estan en l’etapa preescolar i que és llavors quan s’ha de dotar les famílies d’eines per combatre-ho.

Quin paper creu que hi juguen les entitats d’educació en el lleure, com els centres de dia i els esplais, en aquest suport a les famílies?

Hi juguen un paper essencial, perquè, com he dit, les conseqüències de la pobresa, com el fracàs escolar, no es combaten només des de les escoles, i en aquest cas les activitats que es realitzen fora de l’entorn escolar són molt beneficioses per a l’infant, tant pel que fa a la salut, a la integració social dels nens i de les seves famílies com al rendiment escolar. Les noves receptes que es plantegen des dels organismes internacionals i per part de molts experts passen per la intervenció sobre la situació dels nens quan estan fora de l’escola i les activitats de lleure propicien entorns saludables i estimulants per als nens.

Creu que es valora prou la tasca d’aquests centres i del tercer sector en general per combatre la pobresa infantil? Considero que hi ha hagut un progrés notable i que en els últims anys s’està entenent la importància de les responsabilitats que compleixen, cada cop es compta més amb aquestes entitats per afrontar els problemes actuals. Durant molts anys han hagut de fer la seva tasca en solitari, però davant els reptes que tenim ara era pràcticament natural que les administracions públiques i la societat veiessin que no podien seguir sols.

Les polítiques d’atenció a la immigració tenen prou en compte el seu major risc de caure en la pobresa perquè no disposen d’una xarxa social o familiar? Crec que és un dels grans reptes que tenim ara. Les taxes de pobresa de la població immigrant d’edats més joves són insòlitament altes i condueixen a fenòmens que encara no podem anticipar clarament. Hi ha evidents problemes de salut mental entre adolescents d’origen immigrant, d’obesitat... I sabem que aquests joves tenen una transició molt difícil al mercat laboral, tant per fenòmens de discriminació com per manca de xarxes socials que ho facilitin. En aquest país encara no s’han generat bosses de població immigrant marginada, però hi ha fenòmens de concentració que s’estan accelerant i creiem que estem integrant molt bé els immigrants només perquè no tenim problemes de violència urbana o de xenofòbia manifesta. Oblidem que els problemes sovint no es generen a la primera generació i que aquí tenim encara una història immigratòria molt curta.

A les llars d'origen immigrant s'acumulen

nombroses situacions de risc d'exclusió social

11

cent

re d

'inte

rès

12

Els infants, els més pobres de la UE

Malgrat que la solidaritat és un dels valors fonamentals de la Unió Eu-ropea (UE) -cosa que significa que tots els seus ciutadans haurien de compartir equitativament la seva riquesa- un 17% dels europeus, és a dir, vuitanta milions de persones, viuen per sota del llindar de la po-bresa.

Segons les últimes xifres lliurades per l'oficina estadística de la UE, Eurostat, d'aquests vuitanta milions de pobres, un 20% són infants. Això demostra que, malgrat els progressos econòmics de les últimes dècades, la pobresa infantil conti-nua suposant un greu problema a Europa i també a Espanya i a Cata-lunya, on la xifra de pobresa infan-til s'eleva fins i tot un 24%. Això vol dir que 1,8 dels 7,8 milions de nens que viuen a Espanya ho fan en famílies que disposen d'ingressos inferiors al 60% de la mitjana na-cional i que, per això, estan en risc de patir pobresa.

Espanya només és superada a nivell europeu per Letònia, amb un 25% de pobresa infantil, Romania, amb un 23%, i Bulgària, amb un 21%. Els països de la UE amb taxes més baixes són la República Txeca, amb un 9%, i els Països Baixos i Eslo-vàquia, amb un 11% cada un d’ells.

A tots aquests països, els infants estan a més representats entre els pobres en general, de manera que si a Espanya el 20% de la població és en risc de sofrir pobresa, en el cas dels nens el percentatge és del 24%. La pròpia Comissió Europea indica-va en un informe de 2004 que la incidència de pobresa en els menors de 16 anys era més d'un 25% su-perior a la de tota la població en el seu conjunt.

Un 89% dels europeus creu que és urgent que les autoritats polítiques prenguin mesures per acabar amb la pobresa. Tres de cada quatre perso-nes són del parer que la pobresa és un problema greu i molt estès al seu

país i que la culpa la tenen princi-palment la desocupació i la preca-rietat dels sous.

Des de la Fedaia, estem impulsant aquest any 2010, Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social, la campanya "Acabem amb la pobresa infantil, ara!". Darrere d’aquesta campanya hi ha els 108 membres d'Eurochild, la xarxa europea d'organitzacions que tre-ballen per la infància i de la qual formem part.

Amb aquesta campanya volem exi-gir als responsables polítics de la UE que converteixin la lluita contra la pobresa infantil en una prioritat política de primer ordre. Creiem fermament que només una inversió pública consistent produirà benefi-cis a llarg termini. Uns serveis d'alta qualitat, en particular per a les fa-mílies amb nens petits, evitaran que milions d’infants rebin aquesta herència enverinada que és la po-bresa i l'exclusió social.

Espanya se situa entre els països amb un major índex

jaume clupéspresident de la Federació d'entitats d'atenció i d'educació a la infància i l'adolescència, Fedaia

40

30

20

10

0

Rom

ania

UE-

27

Bulg

ària

It

àlia

Es

pany

a Po

lòni

a

Regn

e U

nit

Litu

ània

Letò

nia

Port

ugal

Luxe

mbu

rgIr

land

a

Hon

gria

Mal

ta

Estò

nia

Bèlg

ica

Fran

çaà

ustr

iaA

lem

anya

P. B

aixo

s

Xip

reSu

ècia

Eslo

vèni

aFi

nlàn

dia

Din

amar

ca

Txèq

ia

Eslo

vàqu

ia

cent

re d

'inte

rès

InfàncIA en sItuAcIó De rIsc De PobresA, 2007 (%)

Font: Eurostat

13

Actuar contra la pobresa infantil

Plantegem en aquest article el lleure educatiu com un element regulador i compensador de les mancances de molts infants i jo-ves, que necessiten un reforç en el seu procés d'aprenentatge, el qual actua com un agent d’integració social, una mesura de prevenció i reconducció de situacions de risc i/o exclusió social entre els infants i joves dels barris més desfavorits.

Partint d’aquesta premissa i per tal de poder comprendre i des-envolupar accions educatives de lleure, cal tenir presents una sèrie de factors que possibilitaran pro-moure espais de lleure per a la in-tegració social. Morata, T. (2009). A mode de síntesi. Perspectives de l’educació en el lleure:

a) L’ocupació del temps lliure està determinada per l’estatus so-cioeconòmic i educatiu, així com per les ocupacions familiars.b) El fenomen immigratori, i les seves conseqüències, respecte a la utilització educativa del lleure.c) L’educació en el lleure com un dret bàsic de la infància i, per tant, la seva implicació respecte a les noves mesures per la igual-tat d’oportunitats. (Article 57 de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència)

Des de l’educació en el lleure, els Centres Diaris pretenen donar res-posta als factors esmentats. Aquests recursos educatius diaris s’adrecen a la població infantil i juvenil, en risc social o no, i en horari ex-traescolar treballen de forma pre-ventiva i acompanyant els infants i joves en el seu creixement educatiu i personal, a partir d’activitats prò-pies del lleure educatiu i altres ac-tivitats de caire compensatori, com el reforç escolar.

Els objectius d’aquests serveis són els següents:

1. Prevenir i evitar el deteriora-ment de les situacions de risc.2. Desenvolupament personal.3. Integració social.4. Compensar el dèficit socioedu-catiu.5. Treballar hàbits, actituds i com-portaments.6. Fomentar valors com el respec-te, la solidaritat, la cooperació o el voluntariat.7. Promoure l’associacionisme ju-venil.8. Donar acollida a la infància amb dificultats sociofamiliars i econò-miques, i facilitar-li els mateixos drets de tothom respecte del temps de lleure.En el següent apartat presentem una sèrie de programes educatius que es treballen en els centres dia-ris i que possibiliten la realització d’un treball socioeducatiu amb els infants i adolescents:

a) Expressió: S’afavoreix la mani-

festació de sentiments o idees que poden ser de difícil expressió i ex-teriorització per als infants, a par-tir de diferents llenguatges artístics (música, expressió corporal, arts

plàstiques, arts escèniques, etc.). b) Salut: Es treballa la cura de la salut dels propis infants i ado-lescents, tant des d’una vessant preventiva com des de possibles conductes de risc, per tal de pro-mocionar formes de vida saluda-bles. Aquests programes tenen una incidència rellevant quan treballem amb població en risc d’exclusió.c) Lúdic i festiu: Les metodologies de treball a través del joc prove-nen del món del lleure, tot i que actualment s’han fet extensives a l’escola, l’educació social i altres entorns educatius.d) Participació: Mitjançant aquests programes es pretén educar per tal d’aprendre a participar activa-ment en un projecte de societat i fer conscients els infants i joves de la responsabilitat envers els altres. El quotidià pren una important re-llevància a partir d’espais de parti-cipació i convivència democràtica, com ara la distribució de tasques i la presa de responsabilitats, el tre-ball sobre la normativa, etc.e) Educació ambiental: El contacte amb la natura i la seva protecció són un dels pilars de l’educació en el lleure que promou el coneixe-ment directe de l’entorn natural.f) Famílies: Aquests programes pretenen acompanyar i formar les famílies en la seva responsabili-tat educativa, tot facilitant pautes per al desenvolupament del procés educatiu dels infants i adolescents en el nucli familiar. Aquests pro-grames també possibiliten la crea-ció de vincles entre les famílies i els centres.

Per finalitzar l’article, recollim la metodologia d’intervenció de l’educació en el lleure com a es-pai d’inclusió, on diferenciem dues fases amb les corresponents actua-cions metodològiques.

eva palasÍprofessora del departament ed pedagogia de l’institut de Formació de la Fundació pere tarrés

L’educació en el lleure com a espai d’inclusió per a la infància en situació de risc

cent

re d

'inte

rès

Foto

: zaq

qy j.

busy

(cre

ativ

e co

mm

ons)

14

cent

re d

'inte

rès

14

fase 1: DeteccióEn aquesta primera fase destaquem tres actuacions metodològiques a implementar, per tal de detectar una possible situació de risc.

a) Indicadors de riscEn el següent quadre es recullen una sèrie d’indicadors, actuacions i comportaments detectables i ob-servables en espais de lleure, amb l’objectiu de facilitar la recollida d’informació o informacions qua-litatives o quantitatives que, ins-trumentalitzades, ens permetran el coneixement progressiu d’una situació de risc.

b) observació sistemàtica i recolli-da de dadesL’observació sistemàtica i la reco-llida de dades ens permetran apor-tar el màxim d’informació sobre una possible situació de risc d’un infant o adolescent, per tal de po-der explicar de forma concreta què és allò que ens preocupa i per què ens preocupa. La principal característica de l’observació sistemàtica és la seva intencionalitat, és a dir, cal deter-minar allò en què ens volem fixar. L’observació, en la mesura del pos-sible, s’ha de realitzar en situacions

no provocades de la vida quotidia-na, és a dir, aprofitarem els espais de lleure que compartim amb ells per tal de fer-la. És aconsellable que l’observació i la recollida de dades les faci un monitor/educador alliberat per a aquest encàrrec, i que, per tant, pugui estar pendent de les reaccions de l’infant i no del desenvolupament de l’activitat. Cercar eines metodològiques per a la recollida de les dades (anotacions en un diari de camp, registres ane-cdòtics, plantilles de registre amb dades analítiques, etc.) ens ajudarà a sistematitzar l’observació.

c) Intervenció professionalLa informació observada i regis-trada l’haurem de compartir amb els professionals especialitzats, que s’encarregaran de comprovar la seva existència, quines caracterís-tiques té i el tipus d’actuació o de derivació que cal fer. Contactarem amb els professionals del Servei Bàsic d’Atenció Social (els treballadors socials i educadors socials del barri/poble), en situació no crítica. En el cas que creiem que cal una intervenció immedia-ta, caldrà contactar amb els serveis d’urgència d’infància (DGAIA) o denunciar-ho a les forces de segu-retat.

fase 2: La intervenció socioeducativaEn la segona fase de la metodo-logia, destaquem cinc aspectes rellevants de la intervenció socio-educativa de l’educació en el lleu-re, que possibiliten els processos d’inclusió d’infants i adolescents en situació de risc.

a) Acompanyament educatiu A través de la metodologia de l’acompanyament educatiu, com una forma d’entendre la relació social i educativa que promou el desenvolupament integral de la persona, la maduració social i l’autonomia de les persones, els professionals de l’educació en el lleure poden establir la relació de proximitat necessària per impulsar processos de canvi o d’incorporació social.

b) La vida en grupEl grup i les relacions que esdeve-nen tenen un paper prioritari en l’educació positiva de l’infant, com a entorn de socialització. En les activitats de lleure, el grup és una de les eines (mitjans educatius) que permeten a l’educador treballar i assolir els objectius plantejats.

c) Intervenció comunitària i treball en xarxaPer tal de poder dur a terme les se-ves activitats i pràctiques educati-ves, les entitats i professionals de

l’educació en el lleure necessiten de la relació entre les diverses ins-tàncies i agents del territori (escola, professionals d’acció social, etc.).

La finalitat de la intervenció co-munitària és la millora de la qua-litat de vida de les persones, dels grups socials, i la transformació social, a partir de la participació, la potenciació de la iniciativa so-cial, l'enfortiment de les relacions en la comunitat, la cohesió social i el desenvolupament sociocultural i educatiu.

d) el treball en equipCal incorporar en les reunions de monitors/educadors un espai per al seguiment dels menors, i si algun d’ells requereix una atenció espe-cial, se n’ha de fer un seguiment grupal específic, així com esta-blir criteris d’actuació unificats. És important mantenir un registre del menor on tots els educadors anotin les situacions quotidianes en les quals ha participat i mar-car l’absència o presència d’unes quantes variables (tres o quatre com a màxim): tristor, vocabulari, forma d’anar vestit, relació amb els iguals, etc.

e) La figura de l’educadorL’educador és una altra de les eines amb les quals compta l’educació en el lleure per assolir els seus objectius educatius. Destaquem alguns elements que poden facili-tar la proximitat entre educadors i infants/adolescents, en el marc de l’educació en el lleure: proximi-tat per raons d’edat (la diferència sol ser menor que en altres agents educatius), ràtios educador-infants més petites que a l’escola, proximi-tat derivada de la seva presència i estatus.

Recollim també alguns requisits i actituds necessaris dels monitors/educadors: qualitat educadors/educadores (empatia, maduresa i equilibri personal, capacitat creati-va i crítica, competència psicope-dagògica, dinamitzador de l'entorn social, etc.), capacitat de treball en equip, motivació per a la formació permanent, identificació amb el projecte educatiu i ideari del pro-jecte.

aspectes FÍsics

• aspecte brut i descuidat, presència repetida de paràsits. • vestit o calçat inadequats.• alimentació inadequada per a l’edat.• dificultats per controlar els esfínters.• retard en el desenvolupament físic.• son o malsons de forma reiterada.• presència freqüent de senyals de diverses lesions

(morats, cremades, cabells arrancats, fractures, cops en diferents períodes d’evolució...).

aspectes cOnductuals

• es mostra trist i callat, autoestima baixa, sembla absent.• està moltes hores al carrer; està molt sol o a càrrec de

germans més grans o d’altres persones grans que no són els seus pares.

• presenta moltes absències a l’activitat sense justificació.• assumeix responsabilitats poc adients i superiors per a

la seva edat.• problemes relacionats amb l’escolaritat.• comportaments sexuals no adequats a la seva edat.

aspectes emOciOnals

• es mostra desconfiat; presenta canvis sobtats en el seu estat emocional.

• té pocs amics; manca de conductes de joc.• no vol parlar de si mateix o de la seva família; és poc

expressiu i difícilment plora o riu.• manté la distància davant les expressions afectives. • té un comportament agressiu, dur a terme actes conti-

nuats de desobediència, vulneracions de normes, etc.

pares O tutOrs / situaciÓ ecOnòmica i sOcial

• dificultat per saber qui l’anirà a recollir i per poder concertar entrevistes o reunions amb els pares.

• manca d’activitats conjuntes pares-fills.• dificultats d’organització econòmica i amb problemes

per planificar el futur, manca de recursos materials i econòmics (habitatge inadequat, mancança o insuficièn-cia de recursos vitals), atur cronificat, etc.

• abandó/desconeixement de les funcions parentals o delegació d’aquestes cap a algun fill gran.

• limitacions psíquiques o intel·lectuals; malalties mentals; problemes de drogodependències; conductes inadequades, etc.

Foto

: Xav

ier a

ngue

ra (t

àctic

a)

15

cent

re d

'inte

rès

eDuCant infants i joves aMb risC D’exCLusió soCiaLfunDAcIó comtAL (bArceLonA)

La fundació comtal es troba davant d’un gran repte: ha d’habilitar un nou local amb motiu de l’increment d’usuaris dels seus serveis que ha provocat la crisi econòmica. Aquesta fundació, creada al 1994, va néixer de la necessitat de donar oportunitats educatives complementàries als infants i joves del barri amb dificultats. situada al casc antic de bar-celona, al barri de la ribera, tots els seus programes van destinats a persones que es troben en risc d’exclusió social i amb l’educació com a eix transversal de totes les actuacions. Per aconseguir els seus objectius compten amb una àrea educativa que es materialitza en el centre obert tria, una unitat d’escolarització compartida, un Punt Òmnia i un centre residencial d’acció educativa que consta de pisos d’acollida per a la pro-tecció de menors que, de forma temporal, no tenen un entorn familiar adient. La segona àrea, d’inserció laboral, aporta informació, assessora-ment i formació prelaboral per a joves amb dificultats per entrar al món laboral. A més, destaca en el seu ideari el paper de les famílies, ja que consideren que un cop han donat “eines” als infants, aquestes s’han de continuar treballant a casa.Des del centre destaquen que el clima actual d’incertesa laboral ha am-pliat la tipologia de situacions de risc, i cada vegada són més les famílies que pateixen inestabilitat socioeconòmica, per la qual cosa veuen com es multiplica de manera accelerada el nombre d’usuaris. L’any 2008-2009 les persones ateses van ser 8.816, procedents de 69 països. Actualment, el 85% de persones que hi acudeixen són immigrades no comunitàries.

http://www.comtal.org

eL trebaLL soCiaL CoM a fonaMentfunDAcIó socIAL DeL rAvAL (bArceLonA)

Des que pels volts de 1964 la Parròquia de la mare de Déu del carme de barcelona, al barri del raval, va començar a organitzar activitats de caràcter sociocultural, l’entitat ha tingut clar l’objectiu d’integrar les famílies desestructurades del barri. Per això la seva acció té molt en compte la necessitat de denunciar les causes de la pobresa i de l’exclusió d’aquelles persones que necessiten l’ajut de la fundació, tot vetllant pel benestar físic i psíquic del menor, i de promoure la igual-tat de les persones superant qualsevol tipus de discriminació. ente-nent que l’exclusió i la pobresa infantil no són només coses dels nens, les famílies també formen part de moltes de les activitats de la fsr. el programa educatiu de la fsr està totalment vinculat al treball so-cial de l’entitat vers els més necessitats. L’entorn social fa que molts dels infants del barri no tinguin, per exemple, cap figura referent dins el seu temps lliure. Per atendre els infants quan les famílies necessi-ten més suport, la fsr organitza casals diaris, però també extraordi-naris durant les vacances escolars, i diferents serveis, com ara reco-llida a les escoles, acompanyament a domicili i cangurs solidaris. un dels moments importants del dia per als nens és l’hora del berenar, quan la fsr treballa els hàbits d’higiene i transmet la importància de fer un berenar equilibrat, alhora que s’ensenyen unes pautes de comportament, diàleg i convivència, útils en l’espai del menjador i en qualsevol aspecte de la vida diària.

http://www.fsraval.org/

Experiències

Foto: Fundació comtal

Foto: Fundació social del raval