Revista dels Jocs florals 2014 Escola La Ginesta de Vallirana · Dibuix guanyador. Pseudònim:...

Revista dels Jocs florals 2014 Escola La Ginesta de Vallirana

Dibuix guanyador. Pseudònim: Támbo. Autor: Aarón Tirado Pino, 1r.

Jocs florals 2014. Escola La Ginesta de Vallirana

2

Índex

Informacions sobre els jocs florals i la cursa solidària Textos premiats als jocs florals 2014: Narrativa 2n Narrativa 3r Narrativa 4t Poesia 4t Narrativa 5è Narrativa 6è Poesia 6è Originalitat Textos participants Jocs i passatemps


3

FESTA DE LA PRIMAVERA

Amb l’arribada de la primavera l’AMPA de la nostra escola va celebrar el diumenge 6 d’abril una gran festa amb pallassos, tallers i danses. L'AMPA ha recollit els suggeriments de molts assistents a la festa i ja treballa per tal que l'edició de l'any que ve sigui atractiva per nens i nenes de totes les edats.

II CURSA SOLIDARIA El dia 9 d’abril es va realitzar la II Cursa Solidària, recollint un munt d’aliments per a les famílies necessitades de Vallirana. La nostra escola La Ginesta va ser protagonista en el podi:

1r curs Derek de la Fuente i Nadia Saadi van quedar tercers a la seva categoria.

2n curs Hajar va quedar segona a la seva categoria.

3r curs cap guanyador.

4t curs Artur Fanlo va quedar segon a la seva categoria.

5è curs Victor Quirós va quedar tercer a la seva categoria.

6è curs Aitor Fernández va quedar tercer a la seva categoria. Som uns “cracks”.

ELS JOCS FLORALS (SANT JORDI) És el tercer any a La Ginesta que es celebren els Jocs Florals, on els nens/es participen en ser els millors escriptors de l’escola. Aquest any els textos guanyadors i els participants han estat publicats a la revista de Sant Jordi així tothom gaudirà del treball d’aquests artistes.


4

Narrativa 2n. Pseudònim: Enric. Autor: Nicolàs Hoyos Sanclemente


5

La Laura i el túnel de les llaminadures

La laura es una nena molt simpàtica; té nou anys i li agrada descobrir moltes coses cada dia. També li agrada jugar amb les seves amigues. Un dia la Laura va anar al bosc que queda al costat de casa seva a passejar i es va trobar un túnel. No l’havia vist mai. El túnel estava fet de llaminadures; només entrar va començar a ploure llaminadures i la Laura va agafar una bossa i fa ficar totes les que va poder a dintre i es va posar molt contenta. De sobte va deixar de ploure llaminadures i la Laura va caminar una mica i es va trobar una porta feta de piruletes de molts colors. Va obrir la porta i es va trobar molts animals fets de llaminadures; hi havien de moltes classes: gossos de núvols, gats de gominoles ensucrades, ossets de Haribo, ocells de xocolata blanca, peixos de torró, conills de trufa... I eren de veritat! Els gossos bordaven, el peixos nedaven a dintre d´una font de cola, i els ocells cantaven... Era sorprenent! La Laura va quedar amb la boca ben oberta, com una bleda. Va pensar que ningú la creuria quan ho expliqués. Així que va decidir que seria el seu túnel, i el seu secret. Una vegada decidit això va començar a jugar amb els animals cada dia en sortir de l’escola. Els animals l’estimaven moltíssim i cada dia esperaven que arribés l’hora de sortida, per poder berenar junts. Un dia un periodista va anar al bosc i va trobar el túnel de la Laura. Va anar corre’ns a explicar-ho a tothom, sobretot a la televisió. Quant la Laura va veure la noticia a la televisió, es va posar molt trista. FI

Narrativa 3r. Pseudònim: Star. Autora: Mar Martin Farrero


6

Un somni fet realitat

Hi havia una vegada en un poble petit una nena que es deia Laura. I tenia 8 anys. Vivia en la casa més petita del poble perquè els seus pares eren pobres, no treballaven. La Laura no tenia germans, però tenia un peix daurat que es deia Bella, i llavors ella feia que la Bella era la seva germana. La Laura , el dia del seu aniversari de la espelma del pastís va demanar un desig. Que tingui una vida millor, que els seus pares tinguin treball, que ella vagi a l'escola, tenir una casa més gran i sobretot tenir una germana. Després li va explicar el desig a la seva mare. I la mare li va dir que per haver-li explicat ja no es farà realitat, i ella es va ficar trista. Però després d'un mes el somni es va començar a fer realitat, al seu pare li van donar treball de lampista i a la seva mare també li van donar treball de policia, també una casa més gran i llavors guanyaven més diners. Però com la Laura no es podia quedar sola amb el diners que guanyaven la van apuntar a una escola. Però la Laura encara no estava del tot contenta perquè encara li quedava una part del somni, tenir una germana. I després d'uns 27 dies els pares de la Laura li van donar una sorpresa . La Laura va saltar d'alegria la Laura tindrà una germana. I Com estava tant contenta els seus pares van decidir que ella fiques el nom. I la Laura va dir: Laia. I tota la família va viure feliç i fins i tot la Laia i el peix Bella.

Narrativa 4t. Pseudònim: Gigi. Autora: Gisela Calzada Blaya


7

El mar

Cresta d’escuma blanca

i cos d’aigua blava,

així és el mar que a mi m’ agrada.

Al fons hi trobem peixos de colors

que semblen prades de flors.

A l’estiu els nens cacen crancs

que troben entre les roques amagats.

Poesia 4t. Pseudònim: L’escarabat guanyador. Autor: Jan Melús Martínez


8

El nen sirià

Hi havia una vegada una família que vivia a Síria, però un dia uns lluitadors professionals d’Alemanya van començar la guerra amb Síria, aleshores van passar uns dies i un nen que es deia Mohamed se’l van emportar per lluitar, el seu germà, Ahmed, estava molt trist però com ell volia lluitar pel seu futur va decidir marxar amb el seu pare i la seva mare amb el primer avió que trobessin, el seu pare va dir que ell s’havia de quedar per si el Mohamed tornava, el Ahmed ho va acceptar però una mica trist, li va fer una forta abraçada i van marxar. L’únic avió que hi havia era en direcció a Barcelona. A l’arribar a Barcelona van pujar a un autobús que anava a un poble molt bonic que es deia Vallirana. Un cop al poble van anar a un lloc on venien cases i com que no tenien diners els hi van oferir una casa per compartir amb una altra família. El nen d’aquella família es deia Ramon. No s’entenien perquè un parlava àrab i l’altre català. Quan va anar passant el temps van descobrir que amb el futbol es podien entendre! Van anar a classes de Català ,Castellà i Anglès. Van anar a l’escola i va fer molts amics com per exemple el Sergi, el Marc, en David, l’Oriol i molts amics més... Un diumenge desgraciadament van sentir per les noticies que tots el Sirians havien mort. L’Ahmed va plorar molt igual que la seva mare.La professora, la Maribel, deia que l’Ahmed era un nen molt bo i que tenia molt futur per davant, l’Ahmed es va posar molt content i de seguida li va explicar a la seva mare. Un bon dia d’escola que a l’Ahmed li havia anat molt bé va trucar el seu pare!!!!!!!! Que estava viu!!!!!!! Però el Mohamed estava molt ferit a un hospital, la mare estava contenta però al mateix moment molt trista perquè no sabia que li passaria al Mohamed, per això no va voler dir res al seu fill petit. Un dia de meravella van arribar el pare i el Mohamed, que estava viu però una mica ferit perquè el metge els hi havia donat una medicació perquè es recuperés. Finalment es va poder curar i de seguida va poder anar a l’escola amb tots els companys nous i quan van arribar l’Ahmed va dir a la classe “Aquest és el meu germà del que tant us he parlat” i conte contat, conte acabat.

Narrativa 5è. Pseudònim: Antonio Recio. Autor: Òscar Baltà López


9

Un dia ho sabré

Hi havia una vegada un nen que sempre es feia preguntes com: per què hi ha tanta distància d’aquí a la Lluna, qui va inventar les matemàtiques? Qui va posar el nom als objectes, per què cada animal fa un so diferent… De cop i volta va pensar: - Faré una llista per poder respondre totes les meves preguntes. Va agafar un quadern i va posar-hi tots els seus dubtes, va llegir-ho tot i va pensar que era molt difícil resoldre totes aquelles preguntes. preferia tenir-les en secret. Aixi que ho va deixar córrer durant un temps. Després d’unes tres setmanes va anar a l’escola perque començaven un nou curs . Al Guillem no li agradava anar-hi. Només anava a l’escola perquè la seva mare l’obligava, no li agradava estudiar ni era sociable, treballava a la força i a l’hora del temps lliure se n’anava a una cantonada i mirava el quadern. Un dia una nena baixeta, prima, de cabells rossos i una mica curts es va fixar en ell. Va veure alguna cosa molt especial en aquell noi: no volia parlar amb ningú i mirava molt curiós la seva llibreta. Va intentar dialogar amb el nen però no va aconseguir res... Al dia següent va tornar a anar amb el Guillem i va averiguar una cosa: tenia 9 anys i es deia Guillem. Ella li va dir: - Jo em dic Clara i tinc 9 anys com tu. Poc a poc van anar parlant més, aixi fins ser amics. I un dia la Clara li va preguntar a en Guillem : - Una pregunta, què portes escrit en aquella llibreta? En Guillem no sabia que respondre i li va dir: - D’aqui uns dies t’ho diré I dit i fet després de 3 dies li va dir que era un nen curiós i molt vergonyós, així que un dia va pensar de fer una llibreta plena de les seves preguntes. La Clara es va quedar molt sorpresa però a la vegada en Guillem pensava que s’havia sorprès poc. El noi li va preguntar: -Per què no t’has sorprès? La Clara de cop i volta va treure una llibreta i va veure que ella havia escrit unes preguntes. els dos van començar a riure. Van veure que tenien molt en comú i van fer-se amics. Conte contat. conte explicat

Narrativa 6è. Pseudònim: Xuxe. Autora: Júlia Pareja Mora


10

El meu pas per l’escola

El meu pas per l’escola no ha estat gens avorrit,

ja que mestres i professores m’han ensenyat a descobrir un munt de coses noves. La primera mestre que vaig

tenir va ser durant poc temps, era la Helena amb la Carme i després em va tocar amb la Neus.

Quan vaig acabar el primer curs, amb la Cristina em va tocar, durant P4 i P5 no ens vam separar. Però llavors vaig arribar

a primària i de professora vaig canviar. No em vaig ni adonar i amb la Taty em van ficar. Però la Taty es va quedar embarassada i es

va tindre que anar, llavors l’Olga la va substituir i amb nosaltres es va quedar. Quant al cicle mig vam arribar,

amb la Cinta ens va tocar, durant dos anys seguits, però tampoc ens vam cansar. Però llavors al cicle superior vam arribar i el Vicenç amb

ganes ens va agafar, però amb el temps s’ha anat cansant. A la biblioteca la Montse sempre està,

I la que ens ensenya angles, la Raquel, ella si que en sap. La Montse d’educació física molt de esport ens ensenya.

També està l’Eva que es la de castellà i ens fa moltes bromes però seria està.

La Gloria, que la clau de sol ens ha ensenyat, canta i balla sense parar. La Carla que ens ajuda en tot el que pot,

i més que en sap. També està la Carme, que es la conserge més bona que ens podria haver tocat. I per últim, l’Anna, que es la nova directora

d’aquest any i ha sigut la nostra professora de música en el cicle inicial. El meu pas per l’escola no ha sigut avorrit, escales amunt i

escales a baix des de P3 fins a 6è.

Poesia 6è. Pseudònim: Nina. Autora: Elia Jiménez Pérez


11

Vallirana

Hi havia una vegada fa molts anys a Vallirana, quan aquesta estava dividida en dues parts: una envaïda de granotes i l’altra estava ocupada pels humans. -Volem l’altra part del poble- va reclamar el cap dels humans. -Mai de la vida, si voleu podem fer una lluita i qui guanyi es queda amb tot el poble i li posa el nom que vulgui- van contestar les granotes. I els humans van acceptar el repte, pensaven que seria fàcil guanyar a uns animalets tan petits. Per tota la part dels humans hi havia cartells que deien: ``el proper dia 19/2/1894 lluitarem els humans contra les granotes, qui guanyi es quedarà amb el poble´´ i els cartells del poble de les granotes posava:``cruak, cruak 19/2/1894 cruakquak cruak cruak´. Quan va arribar el dia assenyalat, les granotes de camí al lloc on farien la lluita... van caure dins d’un pot de pintura de diferents colors i van quedar con si fossin granotes verinoses. Les granotes van arribar abans que els humans a l’ermot i van tenir temps suficient per preparar paranys. Quan van arribar els humans, van lluitar i van guanyar les granotes. Des de aleshores el poble es va dir Vallirrana: -Espereu un moment humans, no volem que marxeu- va anunciar l’alcalde de Vallirrana. -Per què?- van dir els humans. - Preferim que us quedeu, el nostre cap és l’alcalde del poble que es dirà Vallirrana i podem ser amics i compartir el poble. Us sembla bé?- van preguntar les granotes. - A nosaltres ens sembla perfecte, estem d’acord, a la fi heu guanyat el tracte- van respondre els humans. Des de aleshores el poble es va dir Vallirrana i amb el temps el poble es diu Vallirana, el poble més bonic que ningú s’ha pogut imaginar mai.

Originalitat. Pseudònim: Gafitasjúl. Autora: Júlia Badia Farré, 5è.


12

Participant a Dibuix de P3 a 1r. Pseudònim: Boira Autora: Martina Domínguez Sánchez, P3.


13

Participant a Dibuix de P3 a 1r. Pseudònim: Fresita Golo. Autora: Irene Serrano, P3.


14

Participant a Dibuix de P3 a 1r. Pseudònim: Gatet. Autor: Jordi Garcia Casado, P4.


15

Participant a Dibuix de P3 a 1r. Pseudònim: Spiderman. Autor: Arnau Rus, P4.


16

Participant a Dibuix de P3 a 1r. Pseudònim: Martí4. Autor: Adrià Ferrer Pellejà, P4.


17

Participant a Dibuix de P3 a 1r. Pseudònim: Jack Superheroe. Autor: Erik Agudo, P4.


18

Participant a Dibuix de P3 a 1r. Pseudònim: Peix Daurat. Autor: Mohamed, P5.


19

Participant a Dibuix de P3 a 1r. Pseudònim: Roda de Berà. Autor: Helios, P5.


20

Participant a Dibuix de P3 a 1r. Pseudònim: Xocolata calenteta. Autor: Arnau, P5.


21

Participant a Dibuix de P3 a 1r. Autor: Derek, 1r.


22

Participant a Dibuix de P3 a 1r. Autor: Yunay, 1r.


23

Participant a Dibuix de P3 a 1r. Pseudònim: Tina. Autora: Nadia Saadi Medina, 1r.


24

Participant a Dibuix de P3 a 1r. Pseudònim: Pingüí. Autor: Ivan Serrano Aiza, 1r.


25



26

Participant a Dibuix de P3 a 1r. Autora: Manar, 1r.


27

Participant a Dibuix de P3 a 1r. Autor: Ahmed, 1r.


28



29

Laberint

Troba la sortida


30

Jocs florals 2014

Aquesta revista ha estat elaborada per l’AMPA de l’Escola La Ginesta de Vallirana

Treballs de P3, P4, P5 i 1r.

Revista dels Jocs florals 2014 Escola La Ginesta de Vallirana · Dibuix guanyador. Pseudònim:...

Documents

Transcript of Revista dels Jocs florals 2014 Escola La Ginesta de Vallirana · Dibuix guanyador. Pseudònim:...