REVISTA DE PROFESSORS I ALUMNES JUNY DE 2008 NÚM. 51

PREMIS SANT JORDI

LES FOTOS DELS CURSOS QUE ACABEN

Especial estiu i més coses

ÍNDEX

EDITORIAL Arriba l’estiu 3 TEMES D’ESCOLA . LES FOTOS DELS CURSOS QUE ACABEN 4t ESO, 2n Batxiller i Cicles Formatius 4 ENTREVISTES Francesc Cruanyes. 10 Gilian Gook 12 Paco Torres 13 VII TROBADA D’ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL 15 CONCURS LITERARI DE SANT JORDI

Recull de textos 28

Sant Jordi 2008- mercat medieval CULTURA A manera de comiat. Edmundo Espina 30 Pla Caufec. Agostina Piñeiro 32 Les altres publicacions del Severo. Josep Mora 33 Comentari del l ibre Esplugues i l’ensenyament 36 Quien dijo 37 1968-2008. Josep 38 Dibuixos de propaganda. 4t. ESO 39 IES SEVERO FOTOS DELS CURSOS QUE ACABEN

OCHOA, ESPLUGUES DE LLOBREGAT Dibuix portada: Xavier Sabaté. Disseny títol: Alex Hinojosa Equip de redacció: Ricard Fernández, Xavier Sabaté, Elena Vicioso. Redactor en cap: Josep Mora Ochoa-13 digital: Elena Vicioso

Juny 2007, número 51. OCHO-A 13 Per consultar-la per internet www.ies-severo-ochoa.es

Correu electrònic: severo8a13@hotmail.com

Editorial: ARRIBA L’ESTIU! Ja hem arribat a l’acabament del curs i no ens n’hem adonat. Els darrers cursos la climatologia ens avisava. La calor es notava a les aules i en la vestimenta. Aquest any, s’ha complert la dita: “Si plou per Sant Pere Regalat, quaranta dies el terra mullat”. Cosa que aquest any ens ha anat molt bé, en primer lloc perquè s’ha recuperat l’aigua als rius i als pantans i també perquè amb aquest temps no es presta sortir tant i s’estudia més. Per tant, creiem que aquest any hi haurà més aprovats gràcies al temps. Si fem un breu balanç del curs, veurem que aquest ha estat un any d’introducció de noves tecnologies a l’institut. Es va començar amb la PDA, i amb la intranet per als pares, l’alumnat i el professorat. Ara, a finals de curs, s’estan posant a dues aules per planta dos canons de projecció connectat amb un ordinador per poder ser utilitzar en les matèries que faci falta. A més, s’hi incorporarà l’ús d’unes pissarres màgiques que permetran dibuixar, escriure, ... sense guix!!!!., guardar el que es realitza i exposar documents que tinguem guardats. Tota una novetat que em recorda l’arribada de les diapositives i de les transparències. Aquest curs hem pogut comptar amb, al voltant de 37 professors nous: una xifra rècord que ha marcat l’arribada d’una nova generació a l’escola. A la vegada, els més veterans s’han pogut presentar a oposicions de càtedra. I alguns dels nous han fet el curset amb professors tutors, mostra que no solament tenen puntuacions dels treballs l’alumnat sino també el professorat. Per Sant Jordi vam celebrar que aquesta revista va arribar al número 50. Dies després el Cicle Superior d’Animació sociocultural va organitzar una jornada per als estudiants d’Animació de tot Catalunya, amb molta participació i èxit en l’organització. Aquest trimestre també ha coincidit, per primera vegada la celebració del casament de tres professors. Els felicitem i els desitgem que els vagi molt bé. Com cada any, la revista dedica un espai als cursos que acaben amb la publicació de la fotografia del curs. Voldríem que la seva estada entre nosaltres no s’acabés i que, ja que això és inevitable, en agradaria que ens vinguessin a visitar per veure com els va la vida. Un suggeriment a tots els que acaben: no us semblaria bé organitzar una agrupació d’exalumnes ?

L E S F O T O S D E L S C U R S O S Q U E A C A B E N

4t-A ESO

4t-B ESO

2 Batxiller tecnològic

2n Batxillerat humanístic

CFGM Gestió Administrativa B

CFGM Gestió Administrativa A

CFGS 2 EDUCACIÓ INFANTIL B

CFGS ELO

CFGS ELO

CFGS

2 CFGS ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

CFGS ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

2 CFGS EDUCACIÓ INFANTIL

2CFGS FARMÀCIA

2 CFGS FARMÀCIA

Entrevista al Francesc Cruanyes,

professor d’anglès Alumnat de 4t d’ESO Aquest curs el departament d’anglès ha tingut una renovació gairebé total del seu professorat. I hem volgut parlar amb un dels professors nous per conèixer-lo una mica més. On vas néixer? Vaig néixer a València fa 32 anys. Ets sents del teu poble? Sí, em considero de València, però ja porto més de cinc any a Barcelona i cada vegada em sento més d’aquí. Però mai oblido d’on sóc. També tinc facilitat per adaptar-me al lloc on visc. On vas estudiar? Vaig estudiar a València, a la Universitat de València, filologia anglesa. Eres bon estudiant a l’institut? A l’institut era bon estudiant. En algun moment puntual vaig tenir algun problema amb alguna assignatura però ho vaig resoldre bé al final. Quines eres les teves matèries preferides? Les meves matèries preferides erenles de llengua (anglès, castellà, llatí, grec, literatura…) Què va fer decidir-te a fer aquests estudis? Vaig pensar que em dedicaria a allò que millor se’m donava. Jo era molt bo en anglès i per això vaig decidir dedicar-me a estudiar la llengua més en profunditat. Això de ser profe va venir després. Tens germans? Tinc una germana gran. Té tres anys més que jo i dos fills petits, una nena i un nen. Són maquíssims. Quan vas començar a ensenyar? Vaig començar a ensenyar just després de acabar la carrera. En un cole privat, després en una acadèmia (tot això a València) i finalment aquí, a Catalunya, a l’escola pública.

Quan fa quant que ets a l’Institut? Vaig arribar a l’institut aquest curs i penso que em quedaré uns anyets. Què milloraries de l’institut? Milloraria les aules de Informàtica i sobretot el laboratori de idiomes. Amb les noves tecnologies es podrien fer tantes coses a classe… Com creus que et veuen els alumnes? No sé… suposo que hi ha de tot. Crec que uns em veuran com el profe jove enrotllat, uns altres m’odiaran... no sé. Els hauria de preguntar. Quin creus que és el millor sistema per aprendre anglès? Tenir un xicot o una xicota anglès o anglesa potser? El millor sistema és anar-se’n una temporadeta a Anglaterra a estar molt de temps en contacte amb la llengua. Si no volem anar tan lluny, a casa poden veure pelis en versió original,

escoltar cançons, llegir en anglès tot allò que ens passi per davant… Això del xicot o xicota és també molt bona opció. Si haguessis que canviar de professió, què faries? Si hagués de canviar de professió seria botànic, guia turístic o traductor. T’agrada viatjar? On has viatjat? M’agrada molt viatjar. He estat per Europa, al Regne Unit, Irlanda, França, Itàlia, Alemanya, Dinamarca, Moscou. I una mica més lluny, Nova York i fa molt poc a Costa Rica. T’agrada l’esport? quin? M’agrada l’esport. Sobretot esports a l’aire lliure i on no hi hagi competició. Anar a la muntanya és el meu esport preferit. També la bicicleta i el fitness. I en fas? Clar, normalment. Veus la televisió? Quin programa prefereixes? Veig poc la tele. Normalment una mica a la nit. Però sobretot pel·lícules. També m’agraden els programes sobre viatges. I les noticies per saber què passa al món. Has tastat alguna vegada les drogues, què n’opines? No. Alguna vegada les he tingudes molt a prop i sempre he dit no. No em va això. L’únic que prenc és alguna cervesa quan surto amb els amics. Sempre de forma moderada. Ets bon cuiner? Cuino bastant bé i és que he après de la meva mare. Hauries de tastar les paelles que faig. I és que com les paelles de València no hi ha res. Quin plat prefereixes? La veritat és que m’agrada tot, disfruto molt menjant. T’agrada llegir? M’agrada llegir però últimament no tinc temps. Aprofitaré ara quan arribin les vacances per posar-me al dia.

Transport públic o privat? Sempre vaig en transport públic o en bicicleta. No tinc cotxe. El vaig vendre fa dos anys perquè no el feia servir i el veia com una despesa inútil. Platja o muntanya? Les dues coses. Barcelona és perfecta perquè ho tens tot.

Com veus els joves de avui dia? Veig el joves molt inquiets. No tenen clar què volen perquè hi ha una opció molt àmplia de tot. Penso també que s’estan relaxant a l’hora de treballar per aconseguir coses, perquè ho tenen de tot i sense cap esforç. Tres coses que et portaries a una illa deserta? Em portaria un ordinador amb internet, alguna cosa per fer foc i un amic.

Entrevista a Gilian Gook, lectora en el Severo Rosa i Josep

Interviewer: Hello Gillian, could you introduce yourself to us? Gillian: I am a student at the University of St.Andrews in Scotland. I study French, Spanish and Management. As I am a language student I have the opportunity to spend a year in the country where they speak the language that I am leaning. I came to Barcelona in September to improve my Spanish and to work in a high school helping the pupils to improve their English I: What has been your job in Severo Ochoa? Have you enjoyed it? G: I have been working in Severo Ochoa as a Language Assistant. Each week I visited all the English classes where I made different types of activities with the aim of encouraging the pupils to speak in the target language, English. I have been very happy working in Severo Ochoa because all the pupils have been very nice and welcoming. I couldn't have asked for a better experience. I: Do you think there is any difference between Spanish students and Scottish students? G: There are lots of differences. In Britain the education system is much more formal. For example every pupil must wear a uniform, it is prohibited

to call a teacher by his/her first name and you are not allowed to get out of your seat and walk around the classroom. But in terms of attitude towards learning, Spanish and Scottish students are almost the same. I: Would you like to work as a teacher when you finish your University degree? G: I'm not sure what I will do when I finish University. I like travelling and teaching English is a job that I could do all over the world. I would like to work in business or media. You never know what will happen in the future. I: Did you like living in Barcelona? Would you have preferred another city in Spain? G: I love Barcelona. Out of all the cities in Spain, Barcelona was my first choice. I was interested in the autonomous region of Catalunya and I am lucky that I was able to go where I wanted. Barcelona is a very creative city.

I: What pieces of advice would you give to people who want to learn a foreign language? G: It is important not to give up. Learning a language takes time and sometimes it is frustrating when you don't see results. Keep practising by reading in the target language, listening to the language and talking to anyone you can find that speaks that language. We want to thank you for your stay in Severo Ochoa and we hope it was enjoyable!!!

Una conversa amb Paco Torres, professor d’electrònica

-On vas néixer? .-A Puente de Génave (Jaén), un petit poble a costat de la Sierra de Cazorla, Segura i las Villas.

En Paco a l’escola primària amb un gruixut llibre a les mans. Si el voleu reconeixer-lo haureu de continuar l’entrevista. -Quants anys fa que estàs en aquest centre?.- ¡Un grapat¡. Vaig començar l’octubre del curs 80-81, i com que no en tinc tants, de dits, em perdo i no els sé comptar.

-En quin departament fas classe?.- Al departament electrònica, segona planta de l’edifici del mig.

-Hi hagut gaires canvis en aquest anys?.- Sí, de tot tipus, s’ha de tenir en compte que són molts anys i tot ha canviat.

-Què milloraries de l’institut, si et deixessin?.- Per una banda, la relació interdepartamental tant pel que fa al professorat com als alumnes i per altra, i també lligada a l’anterior, faria més activitats lúdiques ( taller de fotografia, escacs, teatre, etc.,etc.,) dintre o fora de l’horari lectiu per tal de fer una formació complementària més enriquidora.

-Què tal alumne eres a l’institut? .- Crec que normal, per aprovat havia d’estudiar prou. Jo no tenia la facilitat de llegir-me un tema una vegada i prou, més aviat al contrari, però com que ja ho sabia no em quedava un altre remei.

Pel que fa a l’actitud era una mica rebel, però només una mica, suposo que degut a l’edat i a la situació política del moment. En aquells temps que corrien no es podia ser massa lleuger de cascos, eren altres temps i passaves pel tub o et passaven.

-Quina era l’assignatura que se’t donava pitjor. I la que millor?.- A mi m’agradaven les mates i la història; en canvi, les llengües (totes) em costaven una barbaritat.

-Com vas decidir dedicar-te a l’electrònica?.- M’agradava la música i llavors pensava que allò m’ajudaria a fer-me uns amplificadors i bafles “canyeros”, la veritat és que una mica va ésser així i d’aquesta forma els vaig poder aconseguir. S’ha de tenir en compte que en aquella època els equips mediocres eren molt cars i les pessetes eren escasses.

Amb uns quants any més damunt d’un turó, vora el mar. -I a fer classes?.- A l’any 80 jo

treballava a l’empresa Bettor-Dual on es fabricaven equips electrònics de so. El sector va entrar en crisi i em vaig quedar a l’atur. Als vint dies de tancar l’empresa un company em va dir que

a l’ escola d’FP d’Esplugues faltava un professor d’electrònica,... I allà que vaig anar boig de content. Era un treball que sempre m’havia agradat, em va seguir agradant, continua agradant-me. I aquí em trobo fins que deixi d’agradar-me.

-Ets casat? Tens fills?. Sí, porto 18 anys casat i tinc dos fills: l’Alba, que té 15 anys, i en David, que té 11 anys.

-Fa esport?.- No gaire. Segur que em caldria fer-ne més, però cada dia em costa més. -És difícil l’electrònica? Té futur?.- No és massa difícil si t’hi dediques. Allò que t’agrada sempre és fàcil!.

Tecnològicament parlant, l’electrònica fa molt temps que va lligada al futur, es fa difícil pensar en qualsevol evolució de tipus industrial que no estigui basada principalment en sistemes electrònics.

-Quines aplicacions més importants té?.- L’electrònica a nivell de cicle superior té un ventall molt important de sortides professional. Com exemple, ens poden servir els camps següents: robòtica, domòtica, imatge i so, telecomunicacions, informàtica,control industrial, regulació, autòmates programables...

-La informàtica i l’electrònica estan gaire properes ?.- Si, es pot dir que, ara per ara, depenen una de l’altra i cada vegada estan més pròximes i més relacionades.

-Té moltes sortides professionals el cicles que fas ?.- De moment, i tenint en compte la dades actuals, els alumnes troben feina durant la realització del cicle o bé durant les pràctiques en el centre de treball o, en últim extrem, en finalitzar el cicle.

-Què fas en el teu temps lliure ? Tens algun hobby? M’agrada el camp. Tinc un hort amb un bon

grapat d’arbres. Així que els arbres ja no em deixen massa temps lliure.

L’esport i el futbol són unes constants en la seva vida. -Quina opinió tens d’internet?.- L’opinió que tinc és molt positiva pel que fa a l’impacte profund que té en la societat, tant en l’àmbit del coneixements com del treball i, per descomptat, d’oci. S’ha de tenir en compte que ens trobem amb una font de recursos diversa, actualitzada i inesgotable. D’altra banda, i perquè no sigui tot tan positiu, podríem parlar d’una eina que sovint fomenta la llei del mínim esforç i que proporciona informació moltes vegades incerta i/o superficial. -Aviat tindrem tele a la carta?.- Sembla que sí, d’aquesta forma aquells que encara veiem la tele ens podrem alliberar dels programes que només fan safareig, de la “telebasura”, de les telenovel·les i d’altres renta-cocos”. Però està clar, pagant i callant. -El fet que ja podem mirar la tele pel mòbil no és abusar del consumisme? en que cada temporada ens fan canviar de mòbil per nous avenços que gairebé no utilitzarem?.- Estic

completament d’acord, però això sempre ha passat, hi ha gent a qui li agrada “faldar” i si la seva economia li ho permet, no hi ha res a dir!.

-Un llibre per recomanar per a l’estiu.- Los pilares de la tierra de Ken Folllett. -Un programa de tele que mai miraries.- Els de tafaneries. -Cinema o teatre?.- Teatre -Escoltes la ràdio..- Sí, m’agraden els programes d’opinió i de ciència. -Quin és el teu plat preferit?.- Una bona graellada de carn o de marisc amb la família o els amics. -Tres coses que us portaríeu a una illa deserta? .- Si pogués, mai me n’aniria a una illa deserta. Si no pogués evitar-ho, me’n portaria la família, els amics... i quants més millor.

VII Trobada d’Animació Sociocultural

El 8 de maig es va celebrar la VII Jornada d’Animació Sociocultural, organitzada per 2n curs d’Animació Sociocultural i adreçada a tots els estudiants d’aquest cicle de Catalunya. A la Jornada es va reflexionar sobre les sortides professionals del Cicle i es van oferir tot un seguit d’activitats adreçades a aprofundir i a complementar els coneixements dels estudiants d’Animació Sociocultural. Així, al llarg de la Jornada es van ofertar tallers de memòria per a la gent gran, d’expressió corporal, de dansa del ventre, de natura, de tai-txi, de malabars, d’animació musical, etc. A la inauguració van assistir l’alcaldessa d’Esplugues, Sra. Pilar Díaz; el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Sr. Juan Fernández; la delegada dels Serveis Territorials, Sra. Oga Adroher; i el director del Centre, Sr. Frederic Bofill. La conferència inaugural va córrer a càrrec de l’escriptor i pedagog Joan Soler i Amigó. La Jornada va finalitzar amb l’actuació del grup musical “Mala vida”, una actuació que va ajudar a assolir un altre dels seus objectius: afavorir les relacions personals entre els participants a la Jornada. Us oferim un recull d’imatges de l’activitat que va durar tot el dia.

VII Trobada d’Animació

Sociocultural IES Severo Ochoa 8 de maig de 2008

CONCURS LITERARI DE SANT JORDI

TITOL

PSEUDÓNIM NOM I CURS

L’INSTITUT

El nomo Albert Martínez 1r ESO

Un adiós a alguien muy especial

La morritos Sonia Pizarro 1r ESO

La Guerra

El guerrero Marc Damians 1r ESO

El cinema

Ratoncita Pérez Diana Pérez 1r ESO

Conmigo o sin mí

Troy Bolton Antoni Fontova 1r ESO

La meva germana

Lluna Paula Parra 1r ESO

Lo que siento por ti

Shok Albert Ruiz 1r ESO

M’agraden les tardes

Sil Zeap Raul Páez 1r ESO

Cel estrellat

Estrella Mariona Salvador 1r ESO

Guardaré recuerdos

Babú Nataly Baca 1r ESO

Ho té tot… LimOOn Carla Jover 2n ESO La bicicleta del premi

Terminador Roberto Tamayo 2n ESO

Sant Jordi

Enana Sara Sánchez 2n ESO

Sol et quedaràs

ASA Andrea Barroso 2n ESO

Fer un poema

Laik Marina Tarrés 2n ESO

Mis amigos

El optimista fantástico Galo Drouet 2n ESO

Cruda realidad

Peke Sara Sánchez 2n ESO

Mi razón de vivir

Salero Nerea Rodríguez 2n ESO

PRIMER D’ESO

LA MEVA GERMANA La meva germana és petita, La meva germana és bonica.

És eixerida i primeta, I alegre com una campaneta.

Té els ulls blaus i rodons, Que quant et mira és lo millor del món.

Les galtones vermelletes, Nas petit i piguetes. Una boca riallera,

Contagiosa i sincera. Sempre somnia amb princeses,

També amb fades i sirenes. Ella és com una flor,

I jo sempre la duc al cor. (PAULA)

LA VIDA La vida és molt bonica,

Però s’ha de viure mica en mica. Assaborir-la segon a segon,

I viure el moment Això hauria de fer tothom.

Perquè si penses molt, Després te n’adones

Que t’has perdut coses bones. Una reunió familiar,

El naixement d’un fill o d’un germà, Una estona agradable

En un lloc senzill i confortable. Tot això fan de la vida

Alguna cosa tan valuosa impossible De descriure i d’imaginar.

Així és la vida alguna cosa que jo Amb proa feines puc explicar.

(CRISTIAN)

M’AGRADEN LES TARDES

La tarda a tothom agrada, Sigui curta o llarga.

Aquelles tardes d’estiu Sempre tenen aquell ambient viu.

A les tardes de tardor Les fulles dels arbres muden el color.

Les tardes d’hivern, S’han de passar encara que faci fred.

Les tardes de primavera Fan florir tota la “pradera”. (RAÚL)

CEL ESTRELLAT

Cada vespre surto al jardí a prendre l’aire,

Miro al cel per veure les estrelles, I penso que sóc una d’elles,

En aquell moment és quan em sento lliure.

Quan estic trista i no penso en res, Llavors em dic: no sóc una d’elles,

No tinc cinc puntes Ni res semblant a elles.

Qui sap si algun dia arribaré a ser com elles,

No ho sé, a vegades tinc dubtes I llavors em dic:

Sí, seré una estrella! Aleshores me’n vaig a dormir,

Somnio amb les estrelles, Em sento feliç,

Ja que sóc una d’elles. (MARIONA)

L’INSTITUT

Molt content estàs,

Perquè a l’institut vas Amb la cartera plena

De llibres de tota mena. A la classe estic,

Molt a prop del meu amic. Al pati estem jugant a futbol

I acabo de ficar un gol. Aquest any a l’institut

Tenim molts professors, I jo em faig un embolic

Perquè m’oblido de tots els noms. Cada dia, a la tarda,

Em poso a fer els deures, Sens falta.

Com que no sé que dir més, Us dic adéu i fins després. (ALBERT)

Sin título Si quieres saber cuanto te quiero,

cuenta las estrellas del cielo y sabrás cuanto te quiero.

Si tu barco navega por el ancho mar de la vida, recuerda que tienes un puerto

en el corazón de una amiga. Mahoma con sus tropas conquista

naciones y tú, con tus ojos, corazones. Cuidarte bombón, porqué como vos no

hay dos: Tus ojos me gustan, tu cara me fascina

y tu cuerpo me tiene enloquecida. Si la geometría fuera un problema, tú

serías la respuesta.

Un día le pregunté a las estrellas cuál era mi destino, todas ellas se juntaron

y formaron tu apellido. En el cielo hay una estrella que

presume de bonita, pero yo tengo una amiga que la deja pequeñita.Amarillo es

el oro, blanca la nata y marrones son los ojos del chico que me mata.

Si me acordara de las lecciones como me acuerdo de ti… todos los

sobresalientes serían para mí . (JUDITH Y TATIANA)

GUARDARÉ RECUERDOS

Guardaré cada recuerdo, Cada beso, cada caricia, Guardaré cada momento Que vivimos cada día.

No olvidaré ningún segundo, Los momentos compartidos,

Guardaré cada promesa De corazones partidos.

Si algún día no te veo más, No te preocupes

No te olvidaré jamás. Si te olvidas de lo que pasamos juntos, Mírame a los ojos y recordarás todos

Porque aunque ahora no estemos juntos

Yo siempre estaré contigo en todo. Cuerpo a cuerpo Siempre juntos Todo el tiempo En el mundo.

Gritando fuerte a todo el mundo soy tu amante

y tú mi mundo. (NATALIE)

LO QUE SIENTO POR TI

Tantos años sin ser sincero. Y sigo sin poder decirte que te quiero. Amor sincero es lo que por ti siento

Y aunque no me creas, no te miento. Quiero poder acariciar tu piel,

Y besar tus labios de dulce miel Pues tu eres mi estrella

De entre todas la más bella. Sigo soñando con poder estar contigo Y ser para ti algo más que un amigo.

Soy como un barco a la deriva, Pero tú eres la razón de poner rumbo a

mi vida. (ALBERT)

CONMIGO O SIN MÍ Roja es mi cara al verte pasar,

Cómo decirte “te quiero” sin vergüenza pasar.

Mi amor por ti es ilimitado, Y mil besos te daría si me hubieras

dejado. Tu simpatía en mi reflejas,

Y espero que me des tu amor, Y así los dos viviremos mejor.

No deseo tu fortuna, Pues lo único que quiero Es tenerte aquí a mi lado,

Te prometo que en todo momento estaré alli.

Si te pido por salir y me dices que no, El amor por ti siempre tendré, Y si algún problema se plantea

a tu lado yo estaré, pues lo único que quiero

es tu felicidad conmigo o sin mi. (ANTONI)

EL CINEMA (poema finalista) El cinema no té fi,

El cinema fa somniar Aventures del destí El cinema fa pensar.

Quan jo vaig al cinema, És per veure una pel·lícula Que tingui bones escenes

I que sigui divertida. El cinema és compost

Per moltes persones en conjunt, Unes són actrius i actors, I els altres un bon ajut.

Si els meus pares m’ho permeten Al cinema vull anar

Amb companys, companyes i mestres a pasar-m’ho fenomenal. (DIANA)

LA GUERRA Miro a mi alrededor Y veo gente muerta.

Todo es pavor Quiero cerrar la ventana Pero no sirve para nada:

La bala atraviesa la madera Y le da a mi hijo. Estoy sufriendo

Porque veo a mi hijo muriendo, De repente escucho un ruido

Y veo a los soldados entrando. Es de noche y veo estrellas

Me fijo bien y veo que son balas Que pasan silbando cerca de mi cabeza.

De repente pasa un avión Y comienza a tirar bombas

Una cae cerca y me hizo desmayar Cuando me desperté estaba en el cielo.

Todo era paz y amor Muy tranquilo

Y ya no sufría por mi hijo Lo tenía a mi lado. (MARC)

UN ADIÓS A ALGUIEN MUY ESPECIAL

Los años de la ilusión pasaron Las dulces esperanzas se apagaron. Quiero que sepas que aunque estés En el cielo, en mi corazón siempre

estarás. Siempre guardaré tus recuerdos Como un tesoro del que nunca

Quisiera olvidar, Cuando esté triste lo abriré y

Junto a él lloraré. Quiero que sepas que eres un gran

Abuelo de la cabeza a los pies, Y prometo que nunca te olvidaré.

(SONIA)

EL POEMA ÉS UNA ROSA El poema ha de rimar Però també enamorar.

A la gent li agraden Els poemes graciosos i rimosos.

Si vols un poema, Menja’t una galeta

Recorda que no fa pena, Ni tampoc tristesa.

La rosa pot ser un poema, I és bonica i elegant,

Perquè a tots els fa enamorar. Pot ser de molts colors,

Però la vermella Li encanta a tothom.

Per Sant Jordi La rosa vermella vindrà I d’amor ens omplirà.

Aquest poema s’ha acabat I ens ha enamorat. (VERONICA)

POEMES PRESENTATS DE SEGON D’ESO

CRUDA REALIDAD

¿Vivir bien? No sé qué es eso.

¿Alguna vez te has sentido fuera de lugar?

Como si no pertenecieras ahí? ¿Alguna vez has sentido

como si estuvieras encerrada en un laberinto grandioso donde solo hubiera dos caminos que seguir?

No saber por cual tirar. ¿Alguna vez te has sentido

tan rayada que de alguna forma estar tan centrada que

lo que te gusta te salga bien? No sé por qué pero no es normal. Nadie sabe lo que es sufrir tanto

Nadie puedo comparar Una infancia tan dura como esta Ya no me refiero a un problema

Me refiero a todos ellos. ¿Alguna vez te has sentido

como si estuvieras encerrada en un laberinto grandioso donde solo hubiera dos caminos que seguir?

No saber por cual tirar? No, nadie sabe como es

Ser como yo Estar perdida

Sentirme un un mundo paralelo. Hay muchas dudas

Pero solo dos caminos ¿cuál será la respuesta?

¿cuál será el final, tú lo sabes? Nadie sabe cual será.

Cruda vida, cruda realidad. Cruda vida, cruda realidad. (SARA)

MIS AMIGOS Mis amigos son los mejores Porque son de dos colores

Empezando por Andrea Que pelea con Dulcinea.

Cuidado con David Que os viene a interrumpir.

Por ahí viene Eric escuchando Camarón, Y esto a Pau le molesta un montón.

Ahora mi amiga Ainoa Que esta loca por Balboa

Viene Felipe que es un flipe Pero el pobre está con gripe.

Seguimos con Noelia Que trae una camelia,

Y Rubén jugando a la play 3 Aprende portugués.

Pero no te olvides de Dani Ni de Zapatero,

Ni de Rodolfo y Buenafuente Porque todos ellos te saludan bien

fuerte. Y acuérdate este verano de bailar el

chiki chiki Para así poder llegar a ser unos

grandes friáis. Y ahora pongo un fragmento de una

canción De SFDK que me gusta un montón.

“El mundo me parece un sitio extraño por eso me paso la vida encerrado en el

baño”. Y no me voy a enrollar más Porque quedan muchos más

Y os enseño que todos los poemas Son de felicidad. (GALO)

MI RAZÓN DE VIVIR

Me inunda la soledad, De este mundo amargo

Si tú no estás. Fuiste mi luna, mi sol, mi estrella,

Fuiste mi razón de vivir, Y es que a tu lado yo era feliz.

Lo nuestro se acabó, Ya no hay marcha atrás, Pero jamás podré olvidar

Lo que a tu lado viví… Y es que cometí un error

Me enamoré de ti. (NEREA)

LA BICICLETA DEL PREMI Si em doneu la bicicleta, Ja no faré cap malifeta. Diuen que sóc dolent,

Però és que estic molt content. Si em doneu la bicicleta,

Se’m passarà l’ensopiment, I me n’aniré tot rient.

M’agraden les bicicletes, Perquè així no faig malifetes,

Tot i que mai se sap, Acabaré fet un nyap. (ROBERTO)

AMIGOS Y AMISTAD Los amigos son mi apoyo,

La amistad es lo que siento. El rayo de luz necesario,

Cuando el día está nublado. El tesoro que comparto,

Más valioso que el dinero. La persona que sabe animarte, La que te ayuda a levantarte. Es la fuente en la que bebes,

El compañero que te ayuda a ganar. Es sencillamente estar allí, eso es

amistad. Una palabra capaz de convertirnos en

inseparables. La palabra de las cinco letras, de la que

Aprendí a vivir, a seguir adelante. La frase amable que un amigo dice,

Es lo que realmente te ayuda a crecer. La amistad es la vida, lo único

necesario Es la familia que yo tengo y que tendré.

(SARA)

YA NO ME MERECES

Me levanto por la mañana Y lo primero que hago es pensar en ti.

Te has adueñado de mi cabeza a pesar de que seas un insensato.

Jugaste con mis sentimientos Me lo hiciste pasar mal,

Pero esa mirada profunda De mi cabeza no se va. Sé que estás con otra,

Puede que sea mejor que yo, Pero los dos sabemos

Que aunque tú no quieras Siempre estaré en tu corazón. Ya no seré la tonta de antes,

Seré tu obsesión, Te enamorarás de mí,

Pero estaré con otro mejor. Te comerán los celos,

Y lo volverás a intentar, Yo estaré feliz sin ti,

Y en mi vida no estarás. (Andrea)

HO TÉ TOT És impressionant Com unes notes

Que fan Do, Si, La Poden fer-te Sentir tan bé.

Com et poden transportar Anys enrere

I fer-te sentir tot allò Que un dia vas passar. Com et poden animar

Al so del compàs Unes notes que fan

Sol, Si, La. Com poden fer-te somiar

En coses irreals Que saps que no poden passar

Però que t’animen a seguir endavant. Com escrivint una cançó Pots expressar tot allò Que tens tan endins

Que no ho saps expressar Si no és cantant. I com tan sols

En cantar Et puguis enamorar

I és que la música… ho té tot. (CARLA)

FER UN POEMA Milions d’idees que van i vénen,

El cap ple a vessar; Un sentiment, una vivència, una

història, Que mai acaben de rimar.

Pots parlar de qualsevol cosa, Que tingui un cert sentit,

Pots intentar estimar amb paraules, O a odiar en un escrit.

Serà fàcil o difícil, No cal molta aplicació, Per fer un bon poema,

Tan sols fa falta imaginació.(MARINA)

EL DOLOR Hay amistades

Que te hacen ver Lo que duele el amor,

La cruda realidad del dolor. No sabes que hacer,

Pero ves a través de sus ojos El sufrimiento y el dolor

Y me hace recordar Lo que sufría yo.

Sufría por ese amor Por ese dolor dentro de mi corazón.

Ahora la veo a ella Sufriendo como yo,

Con las heridas Abiertas y ahora Me pregunto yo:

¿por qué duele tanto el amor? (PAULA)

Comentari de l’activitat

Este año el Ayuntamiento de Esplugues había convocado un certamen de poesía joven al que estaban invitados a participar los tres institutos de la localidad. Como responsable de Extraescolares me pareció buena idea involucrar a nuestros alumnos en una iniciativa en la que pudieran no sólo optar a un buen premio (una bici), sino también relacionarse con alumnos de otros institutos. Teniendo en cuenta

que el local donde se iba a celebrar el certamen ofrecía plazas limitadas, pensé en inscribir a nuestros más jóvenes poetas: los alumnos de primero y segundo de la ESO. Con la inestimable colaboración de las profesoras de Castellano y Catalán –Silvia y Carme- nos pusimos manos a la obra. La iniciativa tuvo buena acogida entre los chicos y chicas y el resultado son los poemas que podréis leer en esta revista. El día 30 de abril acompañamos a nuestros alumnos a la Sala de Actos del Puig Coca donde tuvo lugar la entrega de premios. Asistió la alcaldesa de Espulgues que tuvo el humor de cantar y bailar en el escenario una versión del famoso chiki ckiki. Debo decir que nuestros alumnos quedaron un tanto decepcionados al no obtener ningún primer premio (la famosa bicicleta) y añado, siendo absolutamente honrada y casi nada partidista, que algunos podían merecerlo. Pese a ese pequeño desencanto, creo que la experiencia fue positiva para todos los participantes. Aquí, en nuestra revista, podréis encontrar una recopilación de los poemas presentados por nuestros “jóvenes poetas”. Dado que el tema del certamen era libre, cada uno de ellos y ellas han expresado libremente sus sentimientos, sensaciones, temores, alegrías… Como no podía ser menos, el tema amoroso parece que es uno de los que más incita a escribir, pero también encontraréis poemas dedicados a la amistad, a la familia, o a la muerte. Algunos son muy graciosos, ligeros, ingenuos y otros expresan angustia , dolor, desencanto … cada cual que elija su preferido. Gracias, jóvenes poetas del Severo, por vuestra participación.

Sant Jordi 2008

El mercat medieval

Lectura multilingüe de poemes i recital de

guitarra

La llegenda de

Sant Jordi (musical)

1r d’Animació Sociocultural

A MANERA DE COMIAT Edmundo Espina Si les coses es desenvolupen com espero, el pròxim curs estaré jubilat de la feina de professor en el Severo per la qual cosa voldria que aquest escrit fos, a més d’un comiat, una manera d’explicar com veig algun dels temes que em preocupen. La veritat és que no tenia previst aprofitar tan aviat la jubilació anticipada prevista a la LOE. En diferents ocasions he dit que, malgrat no mantenir unes relacions massa fluïdes amb la Direcció de l’institut, la feina amb els alumnes era gratificant i que hi havia un ambient de col·laboració en el Departament que feia agradable seguir treballant. A més, el contacte amb gent jove i el bon ambient a les classes feia que, en conjunt, no volgués jubilar-me. Molts m’han sentir dir que em jubilaria als 70 (una mica exagerat!). Però les coses aquest curs han canviat força. L’ambient de treball al Departament s’ha transformat en una discussió continua i qüestionament amb algú dels seus components, sense perspectives de consens i això m’ha portat al convenciment de que el millor que podia fer era jubilar-me. En tot cas aquest comiat és tan sols quant a la feina ja que voldria continuar vinculat al centre mitjançant aquesta revista (amb 50 números a sobre!) i mantenint la relació amb amics i companys. ¡Si em deixen i m’aguanten!. Així, doncs, abans de baixar la persiana d’aquesta etapa voldria explicar de manera molt i molt breu (per força) algunes de les idees que més em preocupen en els últims temps en referència al treball amb els alumnes: 1) El treball en equip continua essent un objectiu central. És molt coneguda

i criticada la manera excessivament aïllada i individualista que tenim de treballar a secundària i les dificultats per desenvolupar en aquestes condicions un treball educatiu eficaç. I això tant per treballar per competèn-cies o per objectius. Crec que tot l’esforç que es dediqui a donar espai i coordinació per l’actuació dels equips docents mai serà en va, tot i que necessiti temps i paciència. Hem d’aprendre a promocionar la confiança entre els seus components. Aprendre també a suportar l’ansietat que crea l’aparença de que s’avança molt lentament per aquest camí. Sense aquests esforços, i sense molta reflexió i molt convenciment de que s’ha de tirar endavant, això no surt. També això determina una jerarquització en les altres estructures del centre (departaments de matèria, estructures de coordinació) que s’han de posar clarament al servei del funcionament dels equips docents.

2) En la utilització de les Noves Tecnologies (informàtica i internet bàsicament però també telèfons mòbils, i altres instruments de tipus semblant) hi ha un problema de com dirigir la seva utilització. Per què es poden fer servir i per què no. Què es pot penjar o baixar i què no. etc. En aquest àmbit estricte crec que n’hi ha dos criteris de guia. En primer lloc, un criteri de igualtat en l’accés que suposa una limitació a la llibertat de utilització: Si els continguts que jo faig servir agafen gran part de la banda disponible no deixo que altres, amb el mateix dret d’utilització, se’n puguin aprofitar.

En segon lloc, el respecte a la privacitat. Jo no puc fer allò que envaeix l’àmbit privat d’un altre en temes que no estiguin explícitament prohibits per la llei o per la normativa correctament aprovada. En aquestes tecnologies es poden donar, de fet se estan donant, moltes situacions de no respecte de l’àmbit privat de les persones. I s’ha de estar vigilant per no promoure un rebuig de les mateixes tecnologies. Tampoc és solució promoure actituds inquisitorials que sempre plantegen el problema de “qui vigila al vigilant”. Per altra banda respectar aquest àmbit crea confiança i estimula la transparença que és imprescindible per treballar a l’institut.

3) S’ha perdut el gust per comunicar i consensuar la vida del centre més enllà de les trivialitats de cada dia. Sectors molt amplis de persones i de temes en el centre són o s’han convertit en invisibles. Per aquest camí no es pot arribar massa lluny en el terreny educatiu. La qualitat i tota la bateria de instruments que l’estan acompanyant, quin objectiu tenen? Si el coneixem, en podrem parlar. Fins ara solament ha consistit a omplir els més diversos formularis o papers. Suportar tediosos i interminables power points. Fer auditories, la majoria de elles internes però desenvolupades per persones alienes al centre. Sembla que s’acaba de “rizar el rizo” amb una gran part dels objectius del Pla Estratègic, fixats fora del centre. 4) Com funcionen realment els temes lingüístics en l’institut més enllà del que s’escrigui en els informes oficials?. Mai no he sigut capaç de

mantenir-me parlant català, ni ho he volgut, amb un alumne que insisteix en parlar-me en castellà. De la mateixa manera, amb qualsevol alumne que ha volgut parlar català he mantingut amb ell la relació en català. Els materials de classe són barrejats. Donada la forta oposició a què les classes fossin en català, a començament de curs s’ha decidit, en cada classe, quin seria l’idioma de parla. Així està posat en les meves programacions i en la informació escrita que es dóna als alumnes. ¿Què passa en la resta del centre? Potser és un tema tabú?. S’ha de parlar i consensuar la manera de comportar-se en aquest tema. No és admissible el tabú.

5) No tenim l’hàbit de parlar de temes que marquen parts fonamentals de la vida tant nostra com dels alumnes. En aquest sentit vull recordar que és especialment vital afrontar la sexualitat (i altres qüestions), més enllà dels quatre tòpics comuns o els acudits de torn. Quant a informació sobre sexualitat s’ha passat d’una època, en els 80 i començament dels 90, de “sexo, drogas y rock and roll” a ser temes que pràcticament no existeixen en l’educació avui dia. La única referència sistemàtica que continua existint sobre aquest tema és la línia moral exclusivament repressiva i hipòcrita de la Església Catòlica i es conegut que aquesta línia fa esforços per tornar-se a imposar. Si es vol actuar de manera responsable en l’educació es fa necessari tenir i manifestar davant els alumnes i en les situacions més diverses una opinió madura sobre qualsevol manifestació d’un aspecte tan important de la vida. Es d’aquesta

manera que es podrà entendre i estendre el necessari autocontrol i les mesures repressives per part del centre. No es tracta de desenvolupar actituds doctrinàries ni en aquest ni en cap altre terreny. Bàsicament ha de proporcionar informació actualitzada i determinar on es pot parlar d’aquest tema. I per això el professorat ha de tenir opinió, s’ha de tenir el lloc on trametre-la i s’ha de respectar la privacitat de les diverses respostes en aquest terreny. 6) Què es això del fracàs escolar? És el mateix que ajudar als alumnes a arribar a l’èxit?. És tan sols un problema d’aprovar o de suspendre l’ESO o abasta l’enfocament de l’educació en aquesta etapa?. A què es deu el menyspreu existent envers els cicles formatius i l’orientació esbiaixada que es dóna a molts alumnes que se sap que fracassaran en el batxillerat? Es té en compte en els cicles de grau mitjà el paper que estan complint de reintroducció en el sistema educatiu d’alumnes que han assolit un “nivell baix” en la graduació en l’ESO.?. O que no s’han graduat i hi ha accedit mitjançant la prova d’accés?.

7) Es pot mantenir una estructura del sistema educatiu d’absoluta separació entre els que “pensen” i els que “executen”. Aquells en el món fluctuant i capritxós de la política i aquests en el dur món de la realitat?. I enmig una Inspecció que sobrevola en temes burocràtics però no té res a dir en el terreny educatiu ni en l’ intercanvi d’experiències i resultats de les activitats d’innovació i en la fixació

i desenvolupament d’objectius en els centres?. 8) L’autonomia dels centres ha de suposar que les direccions siguin escoltades i participin en la fixació d’objectius territorials i en el seu desenvolupament. Sempre que s’ha fet una proposta d’aquest tipus ha sigut empaitada i aixafada. No s’avançarà en la millora del sistema educatiu mentre l’organització dels Directors des del territori fins el nivell central continuïn sent un element consultiu al qual se’l pot fer cas o no. Els directors “fusibles del sistema” poden servir per mantenir-lo en funcionament però no per millorar-lo. D’altra banda, a alguns els interessa que aquesta línia d’autonomia real no tiri cap endavant. Però està comprovat que és la única línia real de millora. En fi, companys. No és lloc per estendre’s més. Temps n’hi haurà. El que he escrit, a més d’una invitació per vosaltres, són temes en els quals jo voldria continuar treballant. No sé si ho aconseguiré. Una abraçada a tots i ¡bona sort!. Edmundo Espina Maig de 2008 edmundoespina@msn.com

L'actualitat de la lluita contra el pla Caufec Recullit per Agostina Piñeiro En el proper número volem entrevistar algun representant de l’Ajuntament per contrastar les diferents postures.

SITUACIÓ

Ens situem a Esplugues de Llobregat, al peu de Collserola, en els terrenys de l'antic motocross, prop de l'Hospital Sant Joan de Déu. Just a l'espai de transició entre el Parc de Collserola i la gran metròpoli que fa de coixí i el protegeix. El sector sud del pla Caufec es troba 500 metres separat de la resta i comença a la mateixa carretera de Sants.

ORIGEN El juny de 2008 farà 17 anys que CAUFEC S.A. (Cauval i Fecsa-Endesa) va presentar el projecte de soterrament de les línies elèctriques d'alta tensió que passen per Sant Pere Màrtir i a canvi rebia una compensació en forma de projecte urbanístic. Un dels projectes més especulatius de la història de Catalunya promovia que en uns terrenys on el Pla General Metropolità de 1976 permetia l'edificació de 30.000 m2 s'autoritzés una urbanització a la falda de Collserola de 234.000 m2. El govern d’Esplugues (PSOE) i Caufec acorden la modificació del PGM i augmenten un 780% l'edificació permesa. El soterrament d'unes línies elèctriques és l'excusa d'una actuació plena d’irregularitats que vol destruir un gran espai natural al peu de Collserola. Comença així una increïble cursa d'obstacles legals que diferents polítics, empresaris, advocats i arquitectes van superant gràcies a la col·laboració d'Ajuntament i Generalitat.

INICI D'OBRES Després d'anys reformulant el projecte i que aquest voltés per administracions,

tribunals, comissions, etc... Ja han començat les obres. Encara avui hi ha un contenciós-administratiu pendent de resolució per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i un recurs de cassació al Tribunal Suprem a Madrid. Fins que un tribunal de justícia no anul·li el pla Caufec, només l'oposició popular pot frenar aquesta barbaritat ambiental i social. Les obres estan malmetent una part molt important que protegeix la serra com és la zona de transició entre l'espai natural i la zona urbanitzada, amb tota la seva flora i fauna autòctona i única d'aquesta part de la part solana de Collserola.

EL PROJECTE

El pla Caufec consta de 40 hectàrees entre els barris de Finestrelles, al peu de Collserola, i Can Vidalet. Per allà passen les línies d'alta tensió que, des d'Ascó i Vandellòs, abasteixen al 85% de Barcelona i Baix Llobregat. La urbanització que acompanya el soterrament elèctric fa preferir les torres elèctriques. Un projecte que afecta més enllà del poble d'Esplugues perquè pretén cimentar una gran part del pulmó metropolità que és Collserola i en promou l'exclusió de la majoria de la població, exiliada sense excuses. El projecte consta de 600 vivendes d'alt standing i de luxe, dues torres bessones de 105 metres d'alçada amb el seu parc empresarial, l'hotel i el centre comercial més gran del vessant nord de Barcelona. Per maquillar, col·loquen dos equipaments de gestió privada i 120 pisos a preu taxat

.

LA RESPOSTA POPULAR Davant la barbaritat que s'apropava, fa 17 anys que les Associacions de Veïns s'oposen totalment fins que no es tingui en compte l'opinió veïnal i es resolguin tots els problemes d’impacte ambiental, edificatori, viari, habitatge social i d’equipaments que planteja. L’objectiu és la rehabilitació de les zones degradades i la construcció dels necessaris pisos i equipaments públics a les zones més properes a la carretera. Però l’ajuntament porta 17 anys desoint les crítiques, silenciant les protestes i menyspreant a la població que s'hi oposa. Per tal d’aturar el pla Caufec es crea la Coordinadora d’AAVV (totes les AAVV d'Esplugues menys dues) que intenta informar la població i, mitjançant al·legacions, s'incideix en la reducció de la superfície construïda. Es parla amb tots els consellers de Política territorial que es van succeint però el pla Caufec no es rebaixa ni un sol metre. Les AAVV interposen fins a tres contenciosos judicials contra el pla Caufec ja que se senten enganyades per l'Ajuntament per la falsa disposició a dialogar. Al setembre de 2004 es veu necessari treure el conflicte al carrer i, després de 15 anys basant l'oposició en

al·legacions i processos administratius, diferents grups i col·lectius d'Esplugues es coordinen per difondre les repercussions del pla Caufec i realitzar accions de denúncia de tot tipus al carrer.

PEL CAMÍ Pel camí d'aquesta lluita contra el projecte urbanístic s'ha generat una xarxa molt àmplia i diversa de solidaritat i recolzament tant a dins com fora d'Esplugues.

A més, s'han establert contactes i espais comuns de reflexió, intercanvi d'informació i recolzament en accions amb col·lectius del Baix Llobregat oposats a projectes especulatius, altres barris en lluita contra l'especulació de Barcelona i l'àrea metropolitana, moviments en defensa del territori de Catalunya o col·lectius i associacions en defensa de la serra de Collserola. Així, s'ha format un grup de gent capaç de mobilitzar-se pels diferents conflictes i problemàtiques que esdevinguin a Esplugues i necessitin del seu suport.

www.noalplacaufec.net > paremoselcaufec@rusc.net

Les altres

publicacions de l’institut Josep Mora Arran de commemorar els 50 números de la revista Ocho-a 13 i d’haver indexat els seus números, crec que és oportú citar altres publicacions que s’han fet al centre. Fent un repàs d’elles ens podrem adonar de les activitats que s’han fet i per això també incloem els cartells. Les primeres publicacions, uns còmics, van ser degudes a propostes de professors de l’institut i finançades per l’Ajuntament. Així, les primers còmics eren publicats en fotocòpia a l’Ajunta-ment. L’alumnat dels primers cursos van poder veure publicades les seves vinyetes.

Després fou arran de l’aparició del llibre de Roser Vilardell, Aproximació a la història d’Esplugues, que es va fer un còmic Les aventures d’en Nasi, protagonitzades per un personatge que ha viscut totes les èpoques. La història d’un espluguenc té l’honor d’haver estat la primera publicació que

ja es va fer a la impremta i que va tenir ressò als mitjans de comunicació locals. El vessant didàctic també hi ha estat present. Com en el llibre les aventures de Matilde, que tenia per finalitat aprendre a accentuar en castellà. Les paraules es conver-teixen en funció del número de síl·labes en cotxer (monosíl·labs), en camions articulats (en bisíl·labs) o en tren de diferents vagons. Més tard també va aparèixer el còmic del Salt de Pi, que va rebre aquest nom de la zona en que és l’institut.

D’altra banda, cal fer esment de quan teníem bibliotecària, aquesta elaborava un dossier fotocopiat de les novetats que rebia la biblioteca i els feia arribar a cada departament. El mateix passava amb informàtica amb els programes que arribaven al centre. Les darreres setmanes culturals es va fer un taller de revista o diari –segons els cursos-

amb el nom de Primer a sac que, al voltant de 1995, es va convertir en una una revista per als primer cursos d’ESO i en algunes ocasions es va es va incloure com a suplement dins Ocho-a 13.

També hem tingut Què em dius? Un títol que no recordo si fou abans que el programa televisiu o no, que contenia una part de tafaneries.

Com es pot comprovar aquestes publicacions eren casolanes. La fotocòpia o ciclostil era el mitjà mes habitual i econòmic. Aquest, era un sistema simplificat de la planxa que en fa en la impremta. En els inicis es feia en una màquina d’escriure on la tecla tenia una posició en que picava directament al paper perforant-lo i era el clixé original on es treballava. Després el

clixé es feia fotocopiat i ha anat augmentant la qualitat.

Al juny de l’any 2000 es va fer la primera i única trobada d’exalumnes i exprofessors de formació professional del Severo, ja que s’acabava la FP. Per a l’ocasió la Viky va preparar una publicació magnífica, El temps i el Politècnic, amb la participació d’articles del professorat que havia viscut la FP.

Posats a fer celebracions, després de l’èxit de la trobada, es va celebrar els 25 anys de l’institut. Fruit de la commemoració es va publicar 25 anys d’ensenyament secundari a

Esplugues. Del Politècnic a l’IES Severo Ochoa. Uns textos de profes i alumnat juntament amb una sel·lecció d’imatges van configurar aquest llibre. Aquestes dues publicacions van tenir molta participació de professorat i alumnat.

Ara ens toca parlar del cartells. En algunes ocasions ens els van demanar des de l’Ajuntament i des d’entitats d’Esplugues. Els primers cartells foren sobre l’Expoquímica, una exposició feta a l’institut, on es mostrava les possibilitats d’aquesta especialitat. També es va fer cartell, magnífic, del Departament d’Educació Infantil. Algun alumne va ser l’escollit per que el seu cartell fos publicat per difondre Firaesplugues. L’any 1988 es va fer una olimpíada esportiva i es val elaborar uns cartells representatius de l’acte, amb una mascota.

També la colla castellera va encomanà a un alumne que fes una auca de la llegenda espluguenca del Mateu i la Marta, de la qual van sorgir els gegants amb el mateix nom. També els tríptics informatius de la trobada de gegants l’any que Esplugues fou nominada ciutat castellera.

És a dir, que s’han posat en pràctica feines que a l’escola s’ensenyen com a prova i s’ha vist que treballs fets a classe poden tenir unes aplicacions reals, ja que apropen teoria i pràctica. Les feines sempre han estat voluntàries. Com deia José Luís López Freire, ex-alumne, en la revista passada: no comptava normalment per a nota ni per a currículum per al professorat. Per això, encara té més valor.

Esplugues i l’Ensenyament (segles XIX I XX).

Josep Lluís Barrasa i Rosario Calero, Ajuntament d’Esplugues, 2007

Com era Esplugues a finals del segle XIX? Esplugues era el 1789 “montañoso y áspero, de buen temperamento. Los bientos que dominan son poniente y levante. Dista del mar legua y media. No tiene leña, y a la causa de ser la mayor parte biñas. Tiene una fuente. El agua es de buena calidad.” “A la parte de mediodía inmediato al pueblo está el camino real nuevo, y a la parte posterior del pueblo el camino real antiguo. Tiene un mesón inmediato al pueblo a la parte de mediodía.” “Las casas en su mayor parte son de tapia y estan aseadas a la moda regular de los labradores.” “No hay casas de Ayuntamiento y las juntas se tienen regularmente en la casa del bayle u otros individuos de dicho Ayuntamiento” (Josep Ramoneda, citat dins “Esplugues i l’Ensenyament (segles XIX I XX)”).

Quin era el seu nivell d’alfabetització segons el cens de 1860, gairebé un segle més tard? Doncs, dels 881 habitants (446 homes i 435, dones), 200 sabien llegir i la resta, 671, no en sabien. Però, més: només 33 (el 7.5%) de les 435 dones en sabien!. Quin any va tenir Esplugues escola per primera vegada? Quants nens i quantes nenes hi anaven? Era pública o privada? Quant cobraven els mestres? Quina relació tenen els noms de Laureà Miró, Isidre Martí, Matilde Orduña, Conxita Udina o Gras Soler amb l’ensenyament a Esplugues? Quin va ser el primer centre d’ensenyament secundari? Com va néixer el Severo, com era? Des de quan hi ha escoles bressol? Sabeu quants centres d’ensenyament té Esplugues actualment? (ni t’ho imagines!) Sabríeu trobar el monument al mestre? El llibre descriu l’escola a Esplugues a mitjan segle XIX fins l’actualitat. Es pot dir que comença ara fa uns 150 anys amb la llei Moyano que va comportar la reforma educativa de l’espanya lliberal fruit de les idees il·lustrades. A principis del S.XX, amb la Mancomunitat, l’educació rep una empenta important, amb el lema cap poble sense escola, sense carretera i sense telèfon. Després es tracta el període de la república, el de la postguerra i el franquisme fins el retorn de la democràcia, on l’ajuntament d’Esplugues va prendre interès pel tema educatiu. La resposta a aquestes i a moltes altres qüestions sobre l’ensenyament a Esplugues les trobareu en aquest llibre. Us el recomanem!! La redacció

¿Quién dijo...? Levantaré a los caídos y oprimiré a los grandes. (El sostén) Mi esposa tiene un buen físico. (Albert Einstein) Nunca pude estudiar derecho. (El Jorobado de Notre Dame) A mi lo que me revienta son los camiones. (Un sapo) Ser ciego no es nada, peor sería ser negro. (Stevie Wonder) Cuando te fuiste me dejaste un sabor amargo en la boca. (Mónica Lewinski) Me las pagarás! (Fondo Monetario Internacional) Hasta mañana si yo quiero. (Dios) Tengo todos mis hijos de apellido distinto. (Carlos Distinto) Me encanta firmar autógrafos en pelotas. (Un jugador de fútbol) Yo tengo un pasado muy negro. (Michael Jackson) Convencer a la Reina me costo un huevo. (Cristóbal Colon) El coche nunca reemplazara al caballo. (La yegua) Mi padre es un viejo verde. (El increíble Hulk) No al paro. (Un cardiaco) Tengo un nudo en la garganta. (Un ahorcado) No hay Marx que cien ańos dure. (Lenin) Si hay algo que me revienta, son los alfileres. (Un globo) X (Un analfabeto) Viaje con nosotros... lo trataremos como a una vaca. (Aerolíneas de la India) Se me fue la mano (Mazinger Z) Las horas se me pasan volando. (Piloto de avión) Estoy hecho pedazos. (Frankenstein) En casa nos llevamos a patadas. (Bruce Lee) Me gusta la humanidad. (Un caníbal) Viva Chernobyl! (La Hormiga Atómica) Los reyes son los padres. (El Príncipe Felipe) No temáis, es solo una nube pasajera. (Noé)

1968-2008 Josep Mora L’any 1968 és conegut pels canvis que es van donar a nivell social. Les revoltes dels estudiants universitaris a París i a Berkeley es van estendre als treballadors –sobre tot a París on van passar un maig conflictiu. Va haver una participació de milers de persones El mot revolta semblava d’una altra època. Pocs s’esperaven la força que va agafar. Va ser una revolta d’idees i de realitats, ja que els treballadors van aconseguir millores salarials. Els fets van propiciar eleccions anticipa-des i el partit gaullista var sortir reforçat. El resultat va ser que van aparèixer nous moviments, com ara els feministes, els ecologistes, els defensors de les minories i es va acceptar més la pluralitat d’idees.

El mateix any es va constituir el Club de Roma, format per 35 personalitats de 30 països per cercar solucions a temes com la cura del medi ambient, la crisi de les institucions, el tall entre els països rics i el pobres, la inseguretat en la feina, ... Actualment hi ha 100 membres de 52 països i manté una posició influent en l’àmbit internacional.

A casa nostra hi va haver conseqüències d’aquest fets juntament amb altres canvis que van coincidir en aquell 1968. Fruit del Concili Vaticà II, els capellans poden deixar de portar la sotana. Els actes religiosos es fan amb els altars que es canvien per fer-los de cara als feligresos i s’utilitza el català en lloc del llatí que serveix per a la normalització de la llengua. L’aspecte del jovent canvia, es deixen els cabells llargs, amb la clenxa al mig. Apareix la minifaldilla, es popularitza els pantalons vaquers, les camises segueixen la moda del pop-art amb formes ratllades i estampades amb colors càlids de tons pujats i és l’època dels hippies. Fou una època de bonança econòmica, amb la mecanització del camp i de la indústria. A les ciutats hi ha molta construcció. Apareix el prefabricat i el mur cortina, amb les façanes de vidre. A la costa amb l’arribada del turisme i el bikini, produeix canvis en els costums. Es construeixen una espais nous, plens de focus mòbils: la discoteca. Es difonen els eslògans que van aparèixer en les revoltes estudiantils, fent grafits com aquests en els murs: La imaginació al poder. Prohibit prohibir. Treballador, tens 25 anys però el teu sindicat és del segle passat o Oblideu el que heu aprés, comenceu a somiar.

A l’institut, en els murs de les escales,hi ha un papers de colors enganxats amb les poesies de Sant Jordi i alguns eslògans que ens han recordat aquella època d’ara fa 40 anys.

Dibuixos de propaganda

Que passeu

Un bon estiu