REVISTA DE LA

societat musicalGUADASSUAR

número 17 octubre-novembre-desembre 2001

www.usuarios.iponet.es/enric/musica/revista

REVISTA DE LA

societat musical

2

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUAREDITA:Societat Unió Musical Santa Cecília.Carrer Pare Vicent 10CP 46610 Telèfon 962570719

SUMARIActivitats .................................................... 2Programa d’actes de les festesde Santa Cecília ....................................... 3Escola de música ...................................... 5Notícies musicals ...................................... 6Discografia ................................................ 7Consulori ................................................... 7Notícies web ............................................. 8Músic@l webs ........................................... 8Recordant 1981 ......................................... 9Faristol ...................................................... 10Carrers musicals ....................................... 12Tirant lo blanch i la música ..................... 14Música porcina .......................................... 16El fosquibrut desafinat .............................. 18

COORDINACIÓ: Salvador ColomerTEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boils, MiguelMartínez, Agustín Roig, Javi Boïls, JM SolareFOTOS: Salvador Colomer, Juan Bta Boils, MiguelMartínez, Domingo Añó, Vicente Ribera, FranciscoGimeno, Fernando Boil.PORTADA I CÒMIC: Avi

Edició internet: Enric Garcia.

Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí

525 exemplars

activitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitatsactivitats · activitats · activitats

OCTUBRE 2001CONCERT DE L’ORQUESTRA APRIEGO DE CÓRDOBA(CÒRDOVA). Dissabte 6 d’octubre,Iglesia de San Pedro 20.30 h.

Una nova eixida de l’Orquestra a Andalusia per a obrir elcurs del Conservatori d’eixa població. Diverses sorpreses:el poble, desconegut peròmolt bonic i omplir l’esglésiade públic sorprenent fins i totals organitzadors. Aprofitantque hi havia pont, diumengees va visitar Granada que estrobava a pocs quilòmetres.

CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE.Dimarts 9 d’octubre, Auditori 20 h.

Enguany els veïns del carrer Jaume I es quedaren esperantel passacarrer suspés per la pluja. Després, concert de laBanda on enguany no hi hagué personatge de l’any.

Orquestra deCambra, Iglesia deSan Pedro, Priegode Córdoba

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL

3

FESTES DE LA MÚSICA 2001

FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA

PROGRAMA D’ACTES

DIUMENGE, 4 DE NOVEMBRE

PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIA BANDA DE MÚSICA

11’30 HORES venta de tiquets per a l’autobús i entrades a l’Ajuntament

del 29 al 31 d’octubre, de 9 a 14 hores

DISSABTE, 10 DE NOVEMBRE BANDA JOVE

AUDITORI MUNICIPAL 19’30 hores

DISSABTE, 10 DE NOVEMBRE ORQUESTRA DE CAMBRA

AUDITORI MUNICIPAL 19’30 hores

DIJOUS, 22 DE NOVEMBRE

DIA DE SANTA CECÍLIA

19’30 HORES: Missa en l’església parroquial en record dels músics, socis i amants de la música difunts.

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL

4

DISSABTE, 24 DE NOVEMBRE

CELEBRACIÓ DE SANTA CECÍLIA

18’15 HORES: Cercavila

18’45 HORES: Trasllat de la imatge de la nostra patrona a l’ermita.

19’00 HORES: En l’ermita de Sant Roc, missa en honor de Santa Cecília.

19’45 HORES: Processó fins a l’església parroquial i tornada al musical.

22’00 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.

DISSABTE, 1 DE DESEMBRE CONCERT

MÚSICA DE CAMBRA 19’30 hores

DISSABTE, 15 DE DESEMBRE

CONCERT HOMENATGE ALS SOCIS

19’30 HORES, Auditori Municipal

22 HORES, Sopar amb orquestra en la Sala Rex

Venda de tiquets per al sopar al Musical els dies 11, 12 i 13 de desembre de 19 a 21 hores.

DIMECRES, 26 DE DESEMBRE

CONCERT DE NADAL PATROCINAT PER LA COOPERATIVA AGRÍCOLA

SANTÍSIM CRIST DE LA PENYA.

CATÒLIC, 20 HORES

QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARIS

S’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM

REVISTA DE LA

societat musical

5

escola de músicaescola de músicaescola de músicaescola de músicaescola de música

Novetats i normes deconvivència

NOVETATS. Portats pel nostre continu interès demillora, en este exercici hem incrementat l’oferta de novesactivitats tant per a xiquets de 6 anys com per a adults.

A més es complementa la formació rebuda pels alumnesdes del quart curs de Grau Elemental amb la integració enles agrupacions de Banda o Orquestra Jove. L’assistènciaals assajos i actes de les mateixes es considerarànecessària per considerar-se com a classe col·lectiva del’instrument i per tant imprescindible per a la qualificacióen la nota de l’instrument. Esta participació serà gratuïtai obligatòria fins als 18 anys per a tots els integrants dela banda o de l’orquestra.

RECOMANACIONS per a un millor funcionamentdel centre:

És molt important la puntualitat, així aprofitarem almàxim el temps assignat a l’alumne.També és interessant que els xiquets estiguen en elcentre únicament el temps imprescindible, doncssi s’acudix amb massa antelació o no són arreplegatstot just acabar les classes, queden fora del controldels professors i açò a més de produir molèsties, enalguns casos pot arribar a ser perillós. No cal oblidarque hi ha una responsabilitat sobre els menors queno ens és possible assumir fora de l’aula d’una formaindefinida.És important que en cas de no poder assistir a classeinformeu el professor com més prompte millor. D’estaforma a més de portar un millor control de l’assistència,imprescindible sobretot en els menors, es podràaprofitar eixe horari lliure amb altres activitats (classescol·lectives, preparació d’audicions, etc.) Podeu co-municar-ho també telefonant al musical en horari devesprades al Tno. 962570719.

D’igual forma el professorat es compromet a infor-mar-vos en temps raonable qualsevol circumstànciaque li impedisca acudir a classe, així com el momentper a recuperar-la acordant-ho amb el/els alumnes. Aser possible farà arribar esta circumstància per escriten la classe anterior.El fet que els pares s’involucren en l’educació mu-sical dels seus fills, resulta fonamental i imprescindi-ble, ja que açò determinarà en gran part l’èxit i afavoriràque el desenrotllament es produïsca d’una formasatisfactòria. És necessari estudiar tots els dies,encara que siga poc de temps, així es crearà l’hàbit.Segons els cursos s’anirà incrementant el temps dededicació.Els pares/mares han de ser conscients que esta noés una activitat extraescolar més, sinó que per laseua pròpia complexitat, es constituïx com una activitatfacultativa, dotada de legislació i finalitat pròpia, aixícom d’una important projecció professional.També recordar-vos que l’instrument és una peçamolt delicada i costosa, per tant és fonamentalmentalitzar el xiquet perquè el cuide de manera es-merada.

Finalment posar-me a la vostra disposició per a tot el quenecessiteu. Podeu localitzar-me al Musical i els dilluns dejunta a les 21 hores.

El coordinador de l’escola:

Miguel Martínez Navarro

nota informativa

REVISTA DE LA

societat musical

6

notícies musicalsnotícies musicalsnotícies musicalsnotícies musicalsnotícies musicalsRÀDIO I PREMSA

Molta gent es quedà esperant el dimecres 3 d’octubrel’actuació de la nostra Banda a Ràdio 9 i poder escoltar“En la quinta del sordo”, tal i com s’anunciava als cartellsdel Musical. Però el que pareix ser que l’emissora no teniaen compte al programar-ho és que eixe dia hi havia jorna-da de lliga de futbol. Per fi ho poguérem escoltar el dia 17del mateix més, ja sense futbol (de lliga).

Sorpresa quan escoltàvem els primers dies d’octubre ales emissores de ràdio la sintonia usada a les “cunyes”que anunciaven de la Fira Gastronòmica de l’Alcúdia: erael Danseret de Guadassuar, extret del CD per a dolçainadels xirimiters de Castelló de la Ribera que apareix al’anterior número de la nostra revista.

Al número 105 de la revista Música i Poble (març-abrilde 2001), es publica un especial al voltant de la figura deldirector de banda. Per a il·lustrar un article de Richard-Scott Cohen, de la Radford University de Virginia) EEUU,a que no s’imagineu quina foto apareix? La de la nostrabanda al certamen de València de l’any 1983.

BANDA FEDERALLa Federació de Societats Musicals ha creat enguany

un Banda Federal de la que formen part per la nostraSocietat Vicent Osca, Francisco Gimeno, Moisés Boïl,Mario Bou i Salva Oriola. Han actuat en Altea en lacelebració de 9 d’octubre, al Palau de la Música de Valènciaen la cloenda del Congrés Internacional de SocietatsMusicals i actuaran en Castelló el proper 25 de novembre.

MÉS MÚSICS DE GUADASSUAR,PEL MÓN

Els primers dies d’octubre foren cridats per a treballarinterinament com a professors de secundària a l’illa de Mallorcatres músics de la nostra Societat: Julio Roig, Vicent Osca iJose Javier Jornet No es déu estar gens mal treballant allà, no?

COTILLEOSEn les propers edicions de la revista tornarem a tindre la queja era habitual secció de “la hola”, que motius tindrem. Per-fecto es casa el dia 7 de desembre, Ino i Colo seran pares al’any nou i Jesús Osca (trompa en Madrid) ho ha sigut pertercera vegada. Enhorabona a tots. Continuarem informant.

ACADEMIA SPANISH BRASSEls nostres amics de Luur Metalls han muntat en

València una acadèmia per a la formació de músics en laseua especialitat. Com és lògic el nostre company Mano-lo Ortega és un dels professors de música de cambra iRafael Polanco ho és de història dels instruments. Elsdesitgem molta sort en aquesta nova iniciativa.

CAS VERÍDIC:REPETICIÓ DE LA JUGADA

Fa pocs dies es va rebre un nou “enviament” (li ha agafatgustet) com el que es feia referència al número 14 de lanostra revista (“Cas verídic”). Ve dirigit a l’Orquestra, peròpareix ser que qui ho envia no sap que és una orquestrade cambra, no una orquestra de fer “berbenes” i balls.Alguns dels nous títols són El euro, Dos escoltas y unjefe, o El minador, del que hem extret ara també unfragment:

El minador del naranjo, / es difícil de matar,de minadores hay muchos, / fáciles de controlar.Una muchachita joven, / y con mucho pechugón,hay que tomar precauciones, / por si ataca el minador.Si la chica es muy bonita / y de curvas un montón,son dos cosas favorables, / para que ataque el minador.

TAN DIFÍCIL ES?Més versions del nom del nostre poble (i ja queden

poques combinacions): “natural de Guadasna” diu al Dic-cionario de efemérides de músicos españoles de BaltasarSaldoni de 1881 al parlar d’un músic del nostre poble. Enaquell temps ja confonent-se!

Una col·laboradora de la nostra revista ens ha portat laversió més actual. En un sobre publicitari de una companyiade mòbils que li ha arribat, el nom del nostre poble apareixiacom a GUARDA SUAREZ, amb el codi postal ben posat46610.

ACLARIMENTS A LA REVISTAANTERIOR (núm. 16)

En l’apartat del Concerts i quan es parla del concert del’Orquestra a Sant Mateu diu: “Plaça de l’Ermitori de Déudels Àngels”. Lògicament falta enmig “la Mare de”.

La raó per la que entraren a la fira tants instruments decorda és perque la junta de la Societat Musical havia deciditconsiderar els músics de l’Orquestra (que venia funcionantdos anys) de la mateixa manera que els de la Banda,encara que aixó ens sorprenga actualment (tampoc existiala Banda Jove estable). Per tant el dia Sant Vicent esreplegaren els components de l’Orquestra que no formavenja part de la Banda amb un altre instrument.

Al quadre d’assignatures de l’Escola de Música calaclarir que el que s’anomena Conjunt instrumental, ésexactament l’assignatura que la legislació anomenaOrquestra, i que es desenrrotlla tant a la Banda Jove(dissabtes al matí) com a la Jove Orquestra (dissabtes ala vesprada).

Encara que no ho posara en lletres grans, el fitxer de lapàgina 13 corresponia a l’any 1991.

REVISTA DE LA

societat musical

7

discografiadiscografiadiscografiadiscografiadiscografia

consultoriconsultoriconsultoriconsultoriconsultoriCuriositats.

Quines coincidències de noms! (sónreals, cap inventat). Alzira és el títold’una òpera de Verdi. Alberich és unpersonatge d’algunes òperes deWagner. Silla és una òpera deHaendel de 1713. Ino és (a més d’unclarinetista) una cantata de Telemann.

Què és una simfonia?

Una simfonia és una composició pera orquestra. Al llarg de la història haevolucionat i ha variatconsiderablement tant la forma inter-na com altres elements que la con-

formen (quantitat d’instruments,varietat i paper d’ells, etc.). S’originaal segle XVIII i s’utilitza fins el XX, peròhem de tindre en compte que durantel barroc i primer classicisme s’utilitzàcom a sinònim d’obertura.

Què és un melòman?

Un melòman és un aficionat a la mú-sica.

Què són els decibelis?

Els decibelis és la mesura de laintensitat (volum) del so i també delsoroll.

Què significa la paraulainterval?

En música un interval és la distànciaque hi ha entre dos sons, siguensimultanis (interval harmònic) oconsecutius (interval melòdic).

Què és una baqueta?

Les baquetes són els “palos” amb elsque es toque molts instruments depercussió. Hi han de diferent forma imaterial segons per a quin instrumentsiguen o quin so es vol aconseguir.

OFFICIVM DEFUNCTORUMGines PérezVictoria Musicae. J.R. Gil-Tàrrega, directorArs Harmonica. Patrocinen: Institut Valencià de la Música, Diputació deValència i Ajuntaments d’Oriola i València.

El present disc és una nova aportació en la recuperació delnostre ric i desconegut patrimoni musical. Està dedicat a lafigura de Ginés Pérez (Oriola 1548?-1600), que exercí de mestrede capella en la catedral de València entre 1581 i 1595.El disc està centrat en la música que va escriure per a l’ofici dedifunts, cicle d’obres més complet dels conservats de l’autor.La major part d’eixes composicions mai no s’havien enregistrat.En aquesta gravació s’ha intentat reproduir la capella de músi-ca de la catedral de València en l’època, utilitzant tant el núme-ro com els instruments d’aleshores. Trobem, a banda del cor,dos flautes, orgue, un baixó, una xirimia, dos sacabutxos i doscornetos. Els intèrprets al càrrec dels dos cornetos son JaviBoïls i Jeremy West, un dels més importants cornetistesanglesos.

REVISTA DE LA

societat musical

8

notícies webnotícies webnotícies webnotícies webnotícies web

músic@l websmúsic@l websmúsic@l websmúsic@l websmúsic@l webs2001: ANY VERDIvillaverdi.org: pàgina on podràs entre altres coses feruna visita virtual de la casa de Verdi.

verdi-2001.com: es pot recórrer l’exposició organitzadaen l’any del centenari de la seua mort.

giuseppeverdi.it: pàgina de la Societat de CulturaGiusseppe Verdi de Parma i del Comité Nacional per a lesCelebracions Verdianes.

teatroregioparma.org: seu de les celebracions del Fes-tival Verdi 2001.

FESTIVALSEuro-festival.net: pàgina web de l’Associació Europeade Festivals amb informació de més de 90 festivalsmusicals que es celebren a tota Europa.

granadafestival.org: Pàgina oficial amb informació so-bre el programa, reserves i cursos Manuel de Falla delfestival que es celebra a aquella ciutat andalusa.

salzburgfestival.com: informació del festival de Salzburg,amb el programa de concerts, notícies, història del festi-val...

festival-int-santander.org: tota la informació sobre el fes-tival que a l’estiu es celebra a Santander amb el programad’activitats, informació sobre les seus, historial d’anteriorsedicions...

yahoo.com/Entertainment/Music/Genres/Classical/Events/Festivals/: aquest famós buscador agrupa en unapàgina multitud d’enllaços amb tot tipus de festivals demúsica clàssica.

ALTRESoperabase.com: Una poderosa eina per a trobar progra-mes d’òpera por qualsevol combinació, per data, compo-sitor, títol o localitat. Banc de dades de 700 teatres yfestivals de tot el món. La pàgina amb el resum derepresentacions ofereix una visió mes a mes amb lainformació de cada teatre.

Ja són casi 1.000 les visites a la nostra pàgina web

País de procedència1. Espanya 723 72.7 %2. Estats Units 18 1.8 %3. EEUU Comercial (.com) 9 0.9 %4. Anglaterra 9 0.9 %5. Colòmbia 8 0.8 %6. Xarxa 5 0.5 %7. Mèxic 2 0.2 %8. Alemanya 2 0.2 %9. Irlanda 2 0.2 %10. EUA Institucions Educatives

(.edu) 2 0.2 %

Desconegut 206 20.7 %La resta 8 0.8 %Total 994 100.0 %

Com sabeu, la nostra revista a més de llegir-la en paper,també ho podeu fer per internet. Des del dia 20 de marçdel 1998 la nostra web ha sigut visitada per 994 personesde tot el món, les quals han gaudit de la revista i les notíciesde la nostra banda.Prompte observareu una gran millora de la pàgina, ja queencara manté el format de l’any 1998 i s’estava quedantun poc antiquada. Dintre d’uns dies visiteu la pàgina iapreciareu la notable actualització amb noves tècniquesde disseny.

La col·laboració amb la pàgina esta oberta a tothom.Qualsevol que li interesse publicar alguna idea, comentario suggerència ho pot fer.

http://usuarios.iponet.es/enric/musica

REVISTA DE LA

societat musical

9

recordant 1981recordant 1981recordant 1981recordant 1981recordant 1981MÚSICS 1981 BOLETÍN MUNICIPAL DE INFORMACIÓN

N. 14, noviembre-diciembre de 1981

BMI, n. 11-12, mayo-agosto 1981

BMI, n. 10, marzo-abril 1981

Si no ens han fallat els nostresinformadors, fa vint anys entraren en la ban-da de música sis músics. D’una foto de1983 hem pogut recuperar la imatge decinc d’ells. Entraren en dos tandes, tresd’ells per a l Corpus que foren Antonio Lacal(clarinet), Roberto Salcedo Peirotén(trombó) i Damián Miñana Osca (trompa),i tres més per Santa Cecília, Juan Bautis-ta Boïls Ibiza (flauta), Maria José PascualMateu (saxo) i Rosa Elvira Soler Ferrer(flauta).

REVISTA DE LA

societat musical

10

FaristolBANDA DE MÚSICA:Till Eulenspieguel Lustige

Streiche, de Richard Strauss

Richard Strauss (res a veure amb els Strauss delsvalsos vienesos) va ser una de les figures fonamentals dela musica europea a finals del XIX i primera meitat del XX.Nascut a Munic l’11 de juny de 1864, el seu talent va serreconegut prompte. Son pare va ser trompa solista del’orquestra de la Cort Bavaresa, a Munic, i mantenia unarelació amistosa amb alguns dels millors músics del seutemps; sa mare va ser membre de la família de cervesersPschorr i va poder donar al seu fill el suport econòmic quenecessitava en els començaments de la seua carrera.

Quan tenia 20 anys, la seua música ja havia sigut in-terpretada pels més importants directors del moment. Als35 anys ja havia compost els poemes simfònics “Don Juan”,“Mort i Transfiguració”, “Les entremaliadures de TillEulenspiegel”, “Així parlava Zarathustra”, “El Quixot” il’autobiogràfica “Una Vida d’Heroi”, i s’havia convertit en ellíder de l’avantguarda dels compositors europeus. Va sertambé un dels directors d’orquestra més sol·licitats delseu temps, i en diverses ocasions va ocupar llocsd’importància en les òperes de Munic, Berlín i Viena. Elseu principal interés com a compositor es va traslladar al’òpera, i creà obres com “Salomé”, “Elektra”, “Ariadna iNaxos”...

Amb el pas dels anys, Strauss compondria també ba-llets, obres instrumentals, algunes peces corals, i una ex-tensa i bella col·lecció de Lieder. Les seues últimes obresimportants, Metamorphosen, un cant fúnebre per a 23instruments de corda solistes, i Quatre Ultimes Cançons,van ser escrites al mig de la destrucció que assolavaAlemanya després de la Segona Guerra Mundial. Straussva morir el 8 de setembre de 1949, als 85 anys.

Les entremaliadures de Till Eulenspiegelés una obra escrita en 1894-95. En esta peça d’un humorexuberant, Strauss utilitza les aventures d’un pilletllegendari en l’Alemanya del Nord medieval com a vehicleper a mofar-se dels conservadors musicals que criticavenel seu radicalisme. Va ser interpretada per primera vegadaen Colònia el 5 de novembre de 1895.

L’obra s’inicia amb una introducció nostàlgica,carregada de reminiscències, en la que pareix endevinar-se el típic inici dels contes populars. De fet, se’ns van anarrar les aventures d’un personatge real (o així almenysho vol la llegenda) que va viure a Alemanya en l’Edat Mitjana.

Al pillet Till Eulenspiegel, el protagonista del conte, ensel presenta la trompa amb un solo burlaner: A continuaciósentim el tema de l’heroi, concloent l’exposició amb unarotunda afirmació de la melodia.

El solitari clarinet entonant un disseny juganer esconverteix en l’encarnació musical de Till al llarg de l’obra.A partir d’ací comencen les seues malifetes. Primer Till enla plaça del mercat bolca els objectes que es troben enles parades de les venedores. A continuació la músicavertiginosa ens mostra la persecució de que és objecte.Cessen les carreres i els crits: Till ha aconseguit amagar-se i el seu disseny rítmic característic apareix expressatconstantment per la fusta.

Richard Strauss

REVISTA DE LA

societat musical

11

Un tema solemne i cerimoniós dóna pas a una novaaventura de Till, en la que s’ha disfressat de sacerdot i estroba predicant a les gents.

La tercera maldat consisteix en jugar a enamorar-se,però cau presa d’una atracció real. Till és rebutjat i la mú-sica ho simbolitza amb un motiu tràgic que acaba clamantvenjança pel despit sofrit.

Però Till oblida prompte el que ocorre i el disseny delclarinet anuncia l’arribada de noves malifetes. Till es volburlar d’un grup de cultes cavallers. i s’entremetrà en laseua conversa fins a provocar un vertader tumult. A Till noli agraden les conversacions serioses, sinó la vida des-preocupada, alegre, guilopa. Este nou i desenfadat temamusical reflecteix perfectament la seua filosofia de vidaque li farà ser pobre sempre, sense aspiracions de cap tipus,la qual cosa no pareix importar-li massa. El clarinet torna aintroduir la faceta més jovial i despreocupada de Till.

La trompa, igual que en els primers compassos, ento-na el segon, i el més extens, dels temes que descriuen aTill. Musicalment, es tracta d’una reexposició dels primerscompassos, la qual cosa induïx a pensar que els relats deles aventures han conclòs i que ens acostem a la conclusióde l’obra. La trompa serà l’encarregada de conduir tot estepassatge en un crescendo imparable. A continuació lestrompes i els trombons toquen en fortissimo un temasemblant a un coral, que pareix suposar la glorificació deTill i les seues aventures.

La música pareix encaminar-se cap a la tragèdia, peròtorna a sonar en el metall el coral heroic de glorificació deTill, que no obstant és atrapat i condemnat al patíbul, comindica el sinistre redoblament de la caixa. Estos acordsdel vent descriuen els últims moments de la vida de Till enels instants anteriors a la seua execució en la forca.Després d’ells, es farà el silenci.

Pareix que Till es resistix a morir i el clarinet, el seusímbol musical, entona amb aparent despreocupació elseu tema característic. Tornen els acords amenaçadors,però Till es resistix a morir i el clarinet torna a intervindre.Per tercera vegada, el metall al complet tracta de narrar lamort de Till, de qui encara percebem un últim intent perfer-se escoltar per boca del clarinet. Però el seu crit apenes és ja audible.

S’ha complit l’objectiu, i el metall amb sordina rememora unmotiu anterior, de quan Till encara vagarejava pels carrers fentmaldats. Ací comença el que el propi Richard Strauss denomi-na en la partitures «Epíleg», que presenta un començamentidèntic que el de la resta de l’obra. El to és obertament nostàlgic.La narració del conte arriba a la seua fi.

De repent, la nostàlgia dóna pas a un atac d’alegria. Eltema de Till torna amb tota la seua força, bé per a demos-trar que la mort no pot amb els guilopos com ell, o que totala cerimònia d’execució només va ser una més de lesseues bromes. L’obra conclou amb el mateix to burlaner ivitalista amb què va començar.

ORQUESTRA DE CAMBRA:Concert per a timbals, de W. Tharichen

És una de les principals composicionsdel repertori d’aquest l’instrument. Utilitzauna plantilla orquestral bastant amplaintervenint totes les famílies instrumentalsque apareixen bé com a grup o ambintervencions solistes buscant determinatsefectes tímbrics. És una composició moltelaborada que utilitza un llenguatge propidel segle XX, que inicialment no “entra” ambfacilitat a l’oient, però que finalment acabasorprenent per la seua espectacularitat iritme del tercer moviment, que contrastaamb l’ambient creat en el segon, el lent.

Es fa ús del 5 timbals diferents amb lamés diversa varietat de recursos sonors.

REVISTA DE LA

societat musical

12

CARRERSMUSICALS

De veritat que no hi han molts carrers al poble relacionats amb la música, menys encara en relació a la tradició iafecció musical que hi ha. Molts també, són relativament recents. Si ens pararem a buscar, en trobem en falta algunsaltres Eleuterio Garcia (del poble), Joaquín Rodrigo, Joan B. Cabanilles... (però també passa amb «no músics» Sorolla,Blasco Ibáñez, etc.).

En concret els músics que tenen dedicat un carrer al nostre poble son el Mestre Cuevas (3), Reginaldo Barberà (4),Virgilio Beltrán (5) i Llorenç Ruiz (6) entre els nascuts a Guadassuar i José Serrano (7) i Salvador Giner (8) entre elsvalencians. A tots ells els dedicarem un espai en properes revistes. Per a començar parlarem de dos carrers moltmusicals, però no per estar dedicat a músics...

CARRER UNIÓ MUSICALSANTA CECÍLIA (1)Conegut més per «el carrer de la Banda». És on han

anat els músics a cantar la nit (o nits) properes a SantaCecília actuant sempre de cara als rajolets (sempre elstorca algú) situats a la paret de l’escorxador (actual Escolad’Adults), i de vegades són acompanyats per misteres...L’any 1999 ens l’asfaltaren. Està situat al final del carrerde l’Ermita, front a la plaça de la Comunitat Valenciana.En abril de 1976 la Corporació Municipal presidida per EnJoan Baptiste Sanz Osca, prengué l’acord de retolar elcarrer número 11 del plànol urbà, amb el títol de CarrerBanda Unió Musical Santa Cecília.

CARRER PARE VICENT (2)No és un carrer dedicat a un músic però si que és el

carrer més musical del poble. No debades és el carrer ones troba el Musical des de l’any 1981. Ha estat conegut,en el transcurs del temps, per les denominacions següents:

Carrer del Molinet. Nom popular que encara es con-serva, el qual rebé pel molí hidràulic que havia al final delcarrer. Aquest molí.figura, l’any 1765, en el Mapa de laReial Séquia d’Alzira de Juan de Roxas i el solaresdevingué, el 1968 en un grup de habitatges de la Coope-rativa de Vivendes Sant Vicent Màrtir..

Carrer de Tarragona. El 9 de setembre de 1897,l’Ajuntament de Guadassuar acordà retolar el Carrer delMolinet amb el títol de Carrer de Tarragona, en memòriade l’antiga alqueria pròxima a Guadassuar, despoblada enel segle XV..

Carrer del Pare Vicent, bisbe caputxí. En el carrerde Tarragona i en la casa número 21 nasqué el 29 d’agostde 1904, a les 2 de la vesprada, el que fou fill il·lustre deGuadassuar, el Pare Vicent Roig Villalba, missionercaputxí, bisbe i vicari apostòlic de Valledupar (Colòmbia)

L’Ajuntament de Guadassuar, en sessió celebrada eldia 24 de juny de 1946, acordà retolar aquest carrer ambel títol de Carrer del Pare Vicente, bisbe caputxí. El 5d’agost següent, vespra de la Festa del Santíssim Cristde la Peña, a les 11 del matí, es concentraren a l’entradadel carrer de Tarragona , el P. Vicente, acompanyat delclergat, autoritats civils, banda de música i poble en gene-ral. L’alcalde oferí al Pare Vicent la dedicatòria del carrer itot seguit l’il·lustre religiós descobrí la lapida on es llegia :Carrer del Pare Vicent bisbe Caputxí.

La Banda Unió Musical Santa Cecília interpretà l’Himnede benvinguda al Nostre Bisbe, coreat per tot el poble,lletra del rector Salvador Cotanda Mateu i música del di-rector de la banda D. Virgili Beltrán Cleries.

1953. El carrer del Pare Vicent va ser el primer que espavimentà amb formigó armat. El 8 de març de 1953, elsveïns del carrer del Pare Vicent celebraren la feliç terminacióde les obres de pavimentat, el primer que es realitza ambformigó armat, en lloc d’empedrat, la qual cosa donà unresultat excel·lent de solidesa i abaratiment de les obres.

Dirigí les obres el constructor Enrique Roig i Vidal, músicbombardí solista de la banda de música. Es pavimentaren,des de la plaça del Ravalet de Sant Bernat fins a la carre-tera o carrer de Colon, 246,30 metres lineals de superfície,590 metres quadrats. El pressupost ascendí a 44.607,20pessetes, resultant el metre quadrat pavimentat a 75pessetes.

REVISTA DE LA

societat musical

13

El carrer va ser esplèndidament adornat, pels veïns, demurtra i flors. Pel matí la Banda de Música va fer unacercavila i al migdia, després de disparar una «mascletà»,es reuniren els veïns en un dinar consistent en la típicapaella valenciana.

1958. El carrer del Pare Vicent tributa una càlida rebudaa la patrona de la vila. La imatge de la Mare de Déu de laMisericòrdia va ser beneïda, l’11 de maig de 1958, pel nostrepaisà el bisbe P. Vicente Roig i Villalba i a continuació, enl’espai d’una setmana, fou passejada i aclamada amb fer-vor per tots els carrers de la població.. El divendres dia 16,pròxima la mitjanit, després de recórrer diverses cases decamp, la imatge arribà al carrer del Pare Vicent,acompanyada pel bisbe monsenyor Roig, el rector EnSalvador Cotanda Mateu, el vicari En Joaquin Tur Bonora imolta gent. Un grup de dones, cobrien els seus caps ambtípiques mantellines.

En entrar en el carrer, on s’havia disposat un artísticarc de murtra i flor, un grup de músics de la Banda UnióMusical Santa Cecília de Guadassuar interpretà l’himnenacional

La imatge es detingué davant de la casa dels germansmúsics Vicente i José Esteve Bou, on la seua germanaVicenta imposà, en el braç dret de la Verge una artística

polsera. La Verge s’introduí després en la casa natal delsenyor bisbe, mentre els músics tocaven la «Marxad’Infants».

Després de tornar la Verge a l’església, el Pare Vicen-te tornà al seu domicili, acompanyat de tota la gent. Elsmúsics li oferiren, davant de la seua casa, els pasdobles«L’entrà de la murta» de Salvador Giner, «Valencia» dePadilla i «Lo cant del Valencià» de Pedro Sosa.

La festa es prolongà fins a la matinada, perquè tot seguits’organitzà, espontani una «dansada» en honor del PareVicent. En finalitzar, monsenyor Roig tingué paraulesd’agraïment per a tots i especialment per als músics, in-cansables d’animar i amenitzar la festa.

Els músics que actuaren aquella nit, veïns dels carrersper on passà la Verge, van ser : Domingo Añó Cleries,Joaquim Roig Presencia, Salvador Oliver Olmos, AlfonsoCrespo Benito, Joaquin Domingo Garcia, Vicent CasasúsPlaça, German Roig Montalvá, German Roig Boils, i lesparelles de germans Vicente i Enrique Camarasa Ramos,Joaquim i Vicent Ribera Llopis i Vicent i José Esteve Bou.

Agustín RoigJB Boïls, Salvador Colomer

3

4 1

2

7 8

6

5

REVISTA DE LA

societat musical

14

i la música

a novel·la Tirant lo Blanc és una obra dela segona meitat del segle XV, pertanyental gènere cavalleresc. L’autoria del llibre

s’atribueix al cavaller valencià Joanot Martorell, tot i quehabitualment s’accepta que Martí Joan de Galba, un altrecavaller valencià, també hi tingué alguna cosa a veure.

Tirant lo Blanc és una de les novel·les més importants,i sens dubte la més emblemàtica, de la literatura valencia-na. Es tracta, a més, sense dubte de la més importantnovel·la de tota la literatura valenciana, la millor novel·laeuropea de tot el segle XV, i una de les més grans obresde la literatura universal, com ho testimonien lesnombroses traduccions, a llengües ben diverses, de quèha estat objecte des del temps de la seua publicació finsals nostres dies.

Cervantes, que cita el Tirant dues voltes en les pàginesdel Quijote, afirma que «por su estilo, es éste el mejorlibro del mundo», i argumenta així el seu judici: «aquí co-men los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, yhacen testamento antes de su muerte, con estas cosasde que todos los demás libros deste género carecen».Afegint també que per a ell era “un tesoro de contento yuna mina de pasatiempos”.

Martí de Riquer, màxim estudiós del Tirant , la qualificacom a primera novel·la moderna. El prestigiós estudiós iescriptor castellà Dámaso Alonso ha escrit que «(...) Tirantes la mejor novela europea del siglo XV. Tirant se saltatoda la novela sentimental y la caballeresca para darse lamano con la novela realista española, es decir, con la querecibirá, imitará y continuará la Europa moderna». Desprésde destacar la gran influència que va exercir la lectura del

Tirant en Cervantes, Alonso afig: «Tirant no era aún la no-vela moderna, pero había en él muchos elementos, másaún, elementos esenciales, de lo que había de ser la no-vela moderna.» Aquests elements corresponen a les «no-vedades increíbles» que aportava el realisme del Tirant, ique s’anticipen en diversos segles al corrent majoritari dela literatura europea: «la novela, en general, no llega hastael siglo XIX, y en algunos casos hasta el XX, a una tallibertad y suelta despreocupación en la pintura de la reali-dad humana».

Finalment, l’escriptor peruà Mario Vargas Llosa posael nom del cavaller valencià autor del Tirant al costat d’algunsdels més destacats novel·listes de tots els temps i de totsels països : «Martorell és el primer d’aquesta estirp desuplantadors de Déu -Balzac, Dickens, Flaubert, Tòlstoi,Joyce, Faulkner- que pretenen de crear en les seues obresuna ‘realitat total’, el més remot cas de novel·listatotpoderós, desinteressat, omniscient i ubic.» Aixòconverteix el Tirant en una de les novel·les més ambiciosesde la literatura universal, el primer cas de novel·la total :«novel·la de cavalleria, fantàstica, històrica, militar, social,eròtica, psicològica ; totes aquestes coses alhora i capd’elles exclusivament, ni més ni menys que la realitat».

I què te a veure tot açó amb la música i la nostra revis-ta? Té a veure que al llarg del Tirant, la música i elsinstruments musicals apareixen nomenats multitud devegades i que un company nostre, Xavi Boïls està llegint-lo i transcrivint per a tots vosaltres tots aquells passatgesrelacionats amb aquest tema. A partir d’aquesta revistapodreu anar llegint aquestos passatges i podreu presumird’haver llegit el Tirant. O una part d’ell.

Acabem aquesta introducció amb les paraules queclouen el breu discurs del capellà del Quijote sobre el Tirant,que en lloc de manar cremar-lo com a la resta de llibres vadir a l’escuder: «Llevadle a casa y leedle, y veréis que esverdad cuanto dél os he dicho».

NR

REVISTA DE LA

societat musical

15

-GUILLEM DE VAROIC-

CAPÍTOL VI

Lamentació que feu lo Rei

E estant l’afligit Rei en aquestes lamentacions, posà locap sobre lo llit, e donà-li de parer que ves entrar per laporta el retret1 una bellíssima donzella, vestida de domàs2

blanc, ab un petit infant en los seus braços; e moltes altresdonzelles venien aprés d’ella cantant totes lo Magnificat.

CAPÍTOL XIVCom los ambaixadors del rei de Canària portarenla lletra de batalla al rei d’Anglaterra.

Partiren dos grans cavallers moros del castelld’Alimburg, los quals trametia lo rei de Canària a la ciutatde Varoic per ambaixadors al rei d’Anglaterra, e ans dellur partida trameteren un trompeta a la ciutat perdemanar salconduit. Com lo trompeta fon al portal de la ciutat, les guardesli digueren que s’esperàs un poc e tornarien-li resposta.Una de les guardes anaren prestament al Rei per dir-lo-hi; lo Rei, hagut son consell, dix a la guarda que el deixassenentrar. Com lo trompeta fonc dins la ciutat, lo comte deSalasberi parlà ab ell e dix-li: - Trompeta, jo us dic de part de la majestat del senyorRei que los ambaixadors poden venir salvament e segura,que no els serà fet negun dan. E lo Comte donà-li una roba de seda e cent nobles. Lotrompeta se’n tornà molt content,(...).

CAPÍTOL XIXRaons que fa la Comtessa al Rei ermità com lidemana en gràcia que li prestàs les armes deson marit lo comte Guillem de Varoic; e comordenà la batalla per entrar en camp clos ab lorei moro, del qual guanyà gloriosa victòria.

Com los ambaixadors foren elets, trameteren un trom-peta per salconduit. Los moros foren contents de dar losalconduit tan bastant com lo volgueren.

CAPÍTOL XXLo vot solemne que lo Rei ermità féu, estantnafrat3 per lo rei de la Gran Canària.

E prestament se féu dar la roba e llevà’s del llit, e féutocar les trompetes; e lo primer que isqué fora de laciutat fon lo Rei, e féu crida que tots quants fossen d’onzeanys ensús e de setanta en avall, sots pena de la vida, totsl’haguessen a seguir.

CAPÍTOL XXIIICom los cavallers qui havien acompanyada laComtessa se’n tornaren al camp ab lo fill, erecitaren al Rei les lamentacions de laComtessa.

(...); e al matí com lo sol fon eixit, feu regonèixer entorndel seu camp si hi havia gent alguna; aprés féu tocar lestrompetes e féu mudar lo camp envers los moros, quasimija llegua d’allí on ells estaven.

CAPÍTOL XXVCom lo Rei ermità donà la batalla als moros efon vencedor.

Anaren a poc pas fins que foren al castell on los moross’eren fets forts, e aquí pararen lo camp e reposaren aquellanit ab alegria inestimable; e al matí, en l’alba clara, lo Reiféu tocar les trompetes e armà’s tota la gent.

CAPÍTOL XXVICom lo Rei ermità se manifesta a la Comtessasa muller.

(...). E tots aquells barons prengueren lo Rei e la novellaReina e tots ensems anaren a la major església, e aquíferen llaors e gràcies infinides a la divina Bondat, comper mans d’un tan valentíssim cavaller, Anglaterra eraestada lliberada de poder d’infels. Aprés tornaren al castell ab moltes trompetes etamborinos, ab gran triümfo e alegria.

1 Retret 2. obs. En una casa, xicoteta peça retirada destinada adiferents usos.2 Domàs 2.a. TEXT. Teixit de seda, d’un sol color, amb una solatrama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternànça desetí per ordit i setí per trama.

3 Nafrat adj. Que sofreix naframent. Nafra PAT. Solució decontinuïtat amb pèrdua de substància d’un teixit orgànic,generalment la pell.

REVISTA DE LA

societat musical

16

Música porcinaJUAN MARÍA SOLARE

“Never try to teach a pig to sing. Yon ‘Il waste your time and annoy the pig.”“Mai intentes ensenyar a cantar a un porc. Perdràs el teu temps i molestaràs el porc.” (atribuït a Mark Twain)

Que la música és so organitzat (Edgar Encalle’s), ique qualsevol so -absolutament qualsevol- és, en potència,musicalment aprofitable (John Cage), són concepcions moltdel segle XX. Però fa ja mig mil·lenni es va produir unaclarivident bestreta del futurisme musical.

Estem a Alsàcia davall el regnat de Lluís XI, que vagovernar França des de 1461 fins a la seua mort en 1483.No pareix haver sigut el pitjor dels reis gals, encara quecaldria considerar què opinaven els seus súbdits. Corrien,concretament, els temps del ministeri de l’influent huma-nista Robert Gaguin.

Entre els músics de la cort es trobava l’abat de Baigné,un personatge aparentment molt respectat per Lluís XI,que l’invitava amb periodicitat al seu castell de Plessis-lés-Tours.

Durant alguna d’estes visites, i davant de nombrososcortesans (no resulta clar si era una orgia desenfrenada ouna discussió d’alta intel·lectualitat), Lluís XI no va tindremillor idea que demanar-li a l’abat Baigné la gestad’organitzar un concert porcí: «És vosté capaç de produirharmonia amb porcs?»

Després de reflexionar un moment, el religiós vaacceptar el desafiament: «Senyor, crec que si, però hande complir-se tres condicions: deu vosté proveir-me totsels diners necessaris, també em concedirà el termini d’unmes, i a més he de ser jo qui dirigisca el cant.»

Estos dos es palmejaren les mans, segellant el tracte.«Apostaré qualsevol suma per a produir harmonia porcina»,va fanfarronejar el rei; i, per a evitar que l’abat tingueratemps de retractar-se, va fer senyals al seu tresorer,ordenant que li entregara immediatament totes les pecesd’or que demanara. Exultant, la cort celebrava este pecu-liar encàrrec de composició.

Cert que l’endemà, passada l’eufòria, esta mateixa gentxiuxiuejava que l’abat estava boig per acceptarinsensatament un desafiament tan arriscat, que podiaarruïnar el seu prestigi i el de sa casa. L’abat de Baigné, al’assabentar-se d’estes murmuracions dels professionalsde la intriga, es va engolir de muscles dient que mancavend’imaginació, que estaven extraient conclusions

precipitades sense considerar totes les alternatives; ensuma, que jutjaven impossible alguna cosa per no sabercom fer-la.

Gràcies al subsidi del rei (hui diríem «amb els dinersdels contribuents») l’abat va comprar una porcada, per aformar un cor a quatre parts (amb la tradicional divisió deSoprano, Alt, Tenor i Baix). Dels trenta-dos animals,acuradament engreixats, huit porques van ser elegides pera la veu de tenor i huit javalins van assumir la veu del baix.Ja que estava, l’abat els va tancar junts perquè les cobrirendia i nit. A més, huit porcs van ser revestits de la dignitatde contralts. Finalment, per a la veu de soprano va selec-cionar huit porquets -els flamants fruits de la unió entreporques i porcs- i els va castrar personalment amb unganivet de pedra. Fins ací, el primer pas d’esta metamorfosicoral.

Després, les pobres bèsties van ser tancadesindividualment en diminutes gàbies de jonc, i lligadesperquè no pogueren moure’s. Per a fer-los sonar de mane-ra mitjanament coherent, l’abat va construir un dispositiuad hoc: un instrument semblant a un orgue, amb dos teclatsi pedalera. Cada tecla estava connectada a un llarg fild’aram de coure; i en la punta de cada fil d’aram va lligarun esmoladísim punxó de ferro que, segons la teclapressionada, punxava més o menys profundament adeterminat porc.

L’abat afonava garfis, piques i ganxos en estes carnsporcines; els porcs engabiats, per mitjà dels seus udols,produïen tots els matisos requerits pel compositor. Així,va inventar simultàniament un instrument musical i unamàquina de tortura.

(En aquella ruda època, en la qual era impensable dis-cutir sobre drets humans, hagueren resultat hilarants lesqueixes de grups ecologistes. Pel que fa als drets del’animal, la qüestió ha canviat un poc)

REVISTA DE LA

societat musical

17

Cinc o sis vegades va assajar l’inventor, fins a transfor-mar-se en virtuós del seu propi artefacte. Quan va jutjarpresentable el resultat, encara faltaven quatre dies perquèvencera el termini acordat amb el rei.

L’abat de Baigné va escriure llavors a Lluís XI, invitant-lo al promés recital de música porcina. El debut del corseria a l’aire lliure, en el pati de l’abadia de Marmoutier.Per eixos dies, el rei estava en Plessis-lés-Tours amb elsseus ministres i membres de la cort. (Tenim a vegades laimatge que els reis medievals se la passaven de festaperpètua amb els seus amigots; este relat no aspira aneutralitzar tal impressió) Ansiosos per escoltar el cor deporcs, el monarca i els cortesans van anar prestament aMarmoutier.

L’Abbaye de Marmoutier, 4 Km a l’oest de Tours i 30Km a l’oest d’Estrasburg, va ser fundada en 372 per SantMartí de Tours, fortificada en els segles XIII i XIV, iparcialment destruïda en 1818. Actualment està en ruïnes,però -m’informa un amable lector- pot visitar-se allí unarosada església romànica. Per cert, una antiga llegendade la regió (Alsàcia) afirma que alguns devots, a causadels seus pecats, van ser transformats en porcs. Encaraque tal llegenda ben podria ambientar-se en qualsevol lati-tud.

Arribaren a l’Abadia de Marmoutier, vegeren al mig delpati una gran tenda de campanya adornada amb els colorsreials, i van observar desconcertats aquella espècie d’orgueamb pedals i doble teclat; però ningú podia descobrir qui-na funció complia l’instrument, i -particularment- on estavenels porcs, protagonistes, a la fi, de l’esdeveniment.

La cort es va instal·lar a alguns metres de distància,on l’abat havia ordenat ubicar grades i -davant- un troncobert de làmines d’or per al rei.

El sobirà va donar l’orde de començar. De peu davantdel teclat, l’abat va començar a pressionar les tecles ambpeus i mans (com es tocava –segons documents delsantics grecs- l’orgue hidràulic). Els porcs bramaven pertorn cada vegada que eren punxats, i «en acords» quanl’instrumentista pressionava diverses teclessimultàniament.

Va resultar una música literalment inaudita, una polifoniavariada, doncs l’abat - que era un músic experimentat- vacomençar amb un cànon, va prosseguir amb dos ricercaresi va concloure amb tres motets que -diuen els testimonis ino els puc desmentir- van complaure a La Seua Majestat.

Una vegada no és prou quan es tracta de nova música;així que el rei Lluís XI va demanar a l’abat de Baigné queexecutara les seues obres per segona vegada. Lescomposicions van sonar de la mateixa manera que enl’estrena. Lamentablement no es conserven gravacions.Després de la repetició, els membres de la cort es vandirigir al rei, elogiant a l’abat i estimant que havia complitfolgadament la seua part del pacte.

Cert noble escocés que s’hostatjava en la cort del reide França va murmurar “Caula Airn” (toque fusta) mentresestrenyia l’empunyadura de la seua espasa.

De naturalesa suspicaç (no li faltarien raons), el rei LluísXI, abans de premiar a ningú, va voler verificar si no existiaengany, si vertaderament hi havia porc tancat. Així que vaordenar alçar un costat del tendal per a examinar l’interiorde la tenda de campanya. Quan va veure com estavenlligats els animals i com estava construït el mecanismede fils d’aram i agullons, va declarar que l’abat de Baignéera un home notable i molt enginyós, superior a qualsevoltemible campió els desafiaments del qual havia acceptat.

El rei va confirmar llavors que li llegava, tal com haviapromés, una suma equivalent a la desembossada pel tresorreial per a comprar els porcs, construir la tenda decampanya, l’orgue i les graderies.

L’abat es va agenollar davant del seu mecenes, agraït;i alçant el cap va deixar caure un ben cisellat comentari:“Altesa, he ensenyat a porcs a dir AB en 24 dies. En 34anys no he pogut ensenyar-ho a reis”. La clau del’assumpte és que “AB” es pronuncia “abé”, i a més de serles dos primeres lletres de l’alfabet signifiquen “abat” enfrancés. El rei Lluís XI, entenent que el músic no sols voliaser abat pel títol, sinó per la conducció efectiva d’una abadia,li va regalar una casa religiosa buida en aquell moment,amb totes les seues prebendes. L’enginyosa resposta delmúsic va agradar tant al sobirà que la citava sovint.

Abans d’abandonar l’abadia de Marmoutier, el rei LluísXI va rebre als principals de la ciutat; i, assegut en la buta-ca daurada construïda per l’abat, va pronunciar davant detota la noblesa i el poble un discurs que culmina quasimessiànicament:

“Antany, la reina Pasífae* va demanar a l’enginyer Dèdalque li construïra una vaca de fusta gran i buida, recobertade cuiros. Nua, va ingressar en la vaca de fusta per a atraureal bou i rebre en ella la seua llavor. Els troians també vantindre un gran cavall de fusta. Els jueus posseïen al mateixtemps un boc emissari per a les arenes del desert i vedellsde ferro per a les tendes de campanya. A la vora de la mar,en la ciutat de Cartago, les mans de bronze del déu Baal,tornades cap al forn crematori, introduïen fins a dos-centsxiquets. En quant el rei Phalaris, havia ordenat construirun bou de bronze ornat de trompetes molt enginyoses;quan torrava als joves en el ventre de metall, els crits dedolor transformaven en melodies gràcies a les trompetesde bronze. El bou deixava a poc a poc de mugir a mesuraque els adolescents torrats pel tirà es convertien encendres. Quan el bou callava, havien passat a l’estat derecords. Vaig tindre el meu orgue, en el que alguns javalinsentonaven memòries infantils. El Senyor Abat de Baignéés per a mi el que va ser Dèdal per a Minos. En el paísdels Jeranesios, Jesucrist va introduir el nom impur delsdimonis en els porcs. Jo he extret d’ells música”

* Pasifae: reina mitològica de Creta, fetillera, esposa de Minos, maredel Minotaure (justament a conseqüència del que relata ací).

REVISTA DE LA

societat musical

18

EL CABINISTA (CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

962570719(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

El Fosquibrutdesafinat

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

bufar i beureno pot ser?

que li hopregunten aalguns...

NOTÍCIESCom recordareu de l’anterior re-vista, el Fondo Fairy realitzà elpassat estiu el ja tradicionalviatge a la platja. Com que noens han portat foto en bikini,ací teniu el dibuix que en nostrea gent secret ha pogut fer deles assistents a tan secretaexcursió. Ara, el dia del Cristosi que s’ho passaren bé. Isense amagar-se, eh guilopes?(fotos CIA i MM)

Molt de fer cursets de músi-ca antiga i d’anar a França ia Daroca i per fi hemdescobert els instrumentsque han aprés a tocar Avi iTere: la trompeteta de plàstici la carraca (foto Priego)

§ Avis Fusteria Vidal: Per fi, després de molts anys,Poldo ja li ha acabat la porta al mestre Vidal. Informadescansat Joaquín Vidal.

§ Destroyers. Dos trencaespills que no paren ni un minut,ho feren per a donar-nos sort?, mala sort?, per a que noestudiara ningú més cara l’espill? tan lletjos som?

§ Ja ho avisàrem. A la revista número 9 s’advertia a leshistòries del pare Vicent que anarem en compte per nocaure en el pont de desembre. S’han complit lesprediccions: Perfecto i Tere han caigut. Hi haurà algunRaphel infiltrat a la Banda? Té relació amb el trencamentde l’espill? Qui seran el pròxims?

§ Es ven oli d’oliva. Primera qualitat. Denominaciód’origen Priego de Còrdoba. Raó Orquestra de Cambra.En portaren en quantitat.

§ Yuyu. En Priego les cadires per a l’orquestra eren d’unafunerària. Yuyu yuyu.

§ Diferències en el comportament. Per la nit lleons ipel matí... Per la vesprada un poquet millor.

§ En Priego sí que hi ha pubs. I els aprofitàrem.

§ El licor d’enguany no serà italià ni francés, serà...

§ Curiositat. Mirant la revista número 14 Voldria saber sité alguna segona intenció o lectura el dibuix de dalt al’esquerre de la pàgina 19 i el Cas verídic de la pàgina 4.Com es publiquen tantes coses amb doble sentit!!

§ Solo de flauta. Clarinet eixit s’enrolla a Itàlia amb paper d’Albal.

§ Observació: L’autor de la “música” dels patos de lacapçalera del fosquibrut perd originalitat. Això del taninàtaninà ja ho coneixiem de sobra.

§ Censura. Ara que arriba Santa Cecília i segurament esdonaran els premis corresponent a enguany acabe dedescobrir rellegint la revista núm. 14 on estan els premisde l’any passat, que no coincideix el que està escrit ambel que es va dir al sopar. El premi corresponent al redac-tor.... de la revista era per a Salvador Colomer i no ho posa.És una errada intencionada o censura?

§ Alemanya, Alemanya, Alemanya...

REVISTA DE LA

societat musical

19

BUFAR I BEURE NO POT SER.

Refranys divertits, Col. El Mosquit,Juguem amb el llenguatge. L’EIXAM

REFRANS I ENDEVINALLES MUSICALS

Tres cares tincper fer dring, dring.

***Xim-pom!,xim-pom!,dos som,Xim-pom!,xim-pom!,qui som?

***Jo prou mire de callartararà, tatà, tatàperò no me’n sé eixirtararí, tatí, tatí.

De ballar tan béi d’estar tan bonicatinc el culcom una tomaca.

***Més ossos tinc que un esquelet,estesos tots sobre una fusta,i un sabut amb dos paletsme’ls classifica i me’ls ajusta.

***On no arriba ni el canaria mi em toca d’arribar-hi.

***Instrument d’Orfeu,al cel tinc el feu.

SOLUCIONS: Triangle, bombo i plats,

trompeta, pandereta, xilòfon, flautí, lira

MÉS MÚSICA, MESTRE!,Miquel Desclot.Ed. la Galera

àlbumàlbumàlbumàlbumàlbum

D’esquerra a dreta: Domingo Añó Cleries (fira de 1929), Vicente Ribera Llopis (1951) i FranciscoGimeno Asensi (19-9-62), aproximadament quan entraren a la banda cadascun d’ells.

Podrien haver animat qualsevol de les festes, saraos i sopars que organitzem aquestos dies perSanta Cecília o per Cap d’Any. D’esquerra a dreta podeu contemplar a Arturo Pastor, LeopoldoVidal, Joaquín Beltrán, Jose María Sais, Joaquín Gimeno, Joaquín Ribera i Enrique Roig.Amenitzaven balls i verbenes als anys 1945-50 amb gran èxit de públic. (foto Fernando Boils)