Revista de la Número 16 / P.V.P. quiosc: 500 ptes. aquatreveusLa veu: el nostre eos com a...

Gener 2001 / Any Número 16 / P.V.P. quiosc: 500 ptes.

aquatreveus Revista de la

l i l i

i m F E D E R A C I O C A T A L A N A D ^ E N T I T A T S

C O R A L S

Europa Cantat XIV Nevers 2000

adreces gener

Federado Catalana d'Entitats Coráis Via Laietana, 54, 2n. despatx 21 3

08003-Barcelona

Tel. 932680668 Fax. 932680668

E.mail [email protected]

htpp:/ /www.fut.es/~fcec/

P R E S I D E N T

Jordi S u b i r á i R o c a m o r a

Baixada de la Llibreteria, 7

08002-Barcelona

Tel. 933152606, Fax. 933103733

S E C R E T A R I G E N E R A L

Joan J o r d a n a i O l l é

Pujada de l'Església, 5

08830-Sant Boi de Llobregat

Tel. 936306649

C A P D E L ' E Q U I P T É C N I C

Josep P r a t s i L i a d o

Ctra. de Sant Cugat, 29, baixos I

08035-Barcelona

Tel. 934184982

C A P D E L ' E Q U I P T E R R I T O R I A L

Enr íe G e n e s c á i B a r a l d é s

Bisbe Cornelias, I 2,

08693-Casserres

Tel. 938234014

Fax.938234247

B A G E S - B E R G U E D A

Enr íe G e n e s c á i B a r a l d é s

Bisbe Cornelias, 12

08693-Casserres

Tel. 938234014 Fax.938234247

B A I X L L O B R E G A T

Josep P e r e i r a

Riera Blanca, 61,5.1

08028-Barcelona

Tel. 934496700 Fax.934483618

B A R C E L O N É S

X a v i e r Peix B a t l l e

Sant Doménec, 35-37

0891 I -Badalona

Tel. 646588503

E-mail [email protected]

web: http://personal4.iddeo.es/fcecbcn

C O M A R Q U E S D E G I R O N A

Lluís M a n d a d o

Major, 69, 17700-La Jonquera

Tel. 972555009

Fax 972554794

C O M A R Q U E S M E R I D I O N A L S

Joan C a r i e s B l a n c h

Sant Pere, 4, 43746-Darmós

Tel. 977418382

M A R E S M E

Joan A n t o n i A l f a r o

Sant Feliu, 22, 08340-Vilassar de Mar

Tel. 937500483

O S O N A - R I P O L L È S - C E R D A N Y A

M e r c è S a l v a d o r

Ges, 12, 08572-Sant Pere de Torello

Tel. 938584691 Fax. 93858401 I

P E N E D È S - A N O I A - G A R R A F

C a r i e s S e u m a

Sant Sadurní, 15, 08792-La Granada

Tel. 938974291

V A L L E S

F C E C - V a l l è s

Apartat de Correus 838

08220-Terrassa


Moviment Coral Català

P R E S I D E N T

Lluis G ô m e z i R o l d a n

Via Laietana, 54, 2n. despatx 214

08003-Barcelona

Tel. 933192294

F E D E R A C l Q C A T A L A N A

D ' E N T I T A T S C O R A L S


08003-Barcelona

Tel. 932680668 Fax. 932680668


http:/ /www.fut.es/~fcec/

S E C R E T A R I A T D E C O R A L S

I N F A N T I L S D E C A T A L U N Y A

M o n t s e r r a t Rosés

Pl. V ic tor Balaguer, 5, 3r

08003-Barcelona

Tel. i Fax. 933 104721


C O R A L S J O V E S D E C A T A L U N Y A

C o n x i t a G a r c i a


08003-Barcelona

Tel. i Fax. 933197476


F E D E R A C I Ó D E C O R S D E C L A V É

R a m ó n Escola

Pl. Víctor Balaguer 5

08003-Barcelona

Tel. i Fax. 933199777


F E D E R A C I Ó C A T A L A N A D E

P U E R I C A N T O R E S

A l b e r t G a r c i a S á n c h e z

Turull, 109, 08202-Sabadell


F E J C - E U R O P A C A N T A T

President: C h r i s t o p h e r S i m m o n s

Secretaria:

Postfach 2607, D-53016 Bonn

Tel. +492289125663

Fax + 4 9 2 2 8 9 I 2 5 6 5 8


ht tp: / /www.EuropaCantat .org

F I M C - F E D E R A C I Ó

I N T E R N A C I O N A L P E R L A

M Ú S I C A C O R A L

J e a n - C l a u d e W i l k e n s

Cent ro Internacional de la Música,

Villa Gadea, 03590-Al tea (Alacant)

Tel. 965845213/965840353

Fax. 966882195

E-mail )[email protected]

2 j aquatreveus

mailto:[email protected]://www.fut.es/~fcec/mailto:[email protected]://personal4.iddeo.es/fcecbcnmailto:[email protected]:[email protected]://www.fut.es/~fcec/mailto:[email protected]:[email protected]:[email protected]:[email protected]:[email protected]://www.EuropaCantat.orgmailto:[email protected]

gêner editorial

Aquest és el primer número de la revista «Aquatreveus» que surt

després de l'assemblea general de la FCEC, on es va elegir un

nou Conseil Directiu, i alterna la periodicitat amb el retrobat

«Butlleti del Cantaire». Vagi, dones, per endavant, la

salutació del Conseil a totes les entitats.

Tal com ja explicàvem, al «Butlleti», hi sortiran les noticies mes

puntuáis de la marxa quotidiana de la Federado, per tal que els can-

taires tinguin mes coneixement de les activitats i servéis deis quais

poden gaudir, mentre que a «Aquatreveus» donarem

noticia de les coráis, de les sèves activitats mes destacades

i hi ¡nelourem articles d'interès per al cant coral, siguin escrits

expressament per a la revista o extrets d'altres publicacions.

Cal, dones, que us animeu a escriure i ens ajudeu a

trobar articles intéressants.

Destaquem la referencia a l'assemblea general d'Europa Cantai,

celebrada a Bruges, que va renovar el président: Christopher

Simmons ha substituït Noël Minet, que ara és vicepresident i

que continuará estretament vinculat a nosaltres, atès que sera

el président de l'Associació Europa Cantai 2003 a Barcelona. Tots

dos són bona penyora que les relacions mútues seran excellents.

Hem estât présents també com a convidats a l'assemblea de

COACE, que passa força dificultáis en les relacions amb l'administració

central. Tant en luna com en l'altra assemblées, hem procurât tenir

l'actitud de diàleg obert i sincer que haurìa d'impregnar totes les

relacions humanes, i mes encara quan la música les presideix. Aixi ens

ho va ensenyar el gran amant de la música i polític exemplar que fou

Ernest Lluch, a qui volem retre el nostre humil homenatge.

Amb aquest escrit manifestem el nostre desig de servir les entitats,

perqué entre tots tinguem una federado digna del segle que

comencem. Bon any nou!

Jordi Subirà Président

aquatreveus v 3

sumari gener

Editorial ( J O R D I S U B I R Á ) H

Qué hem fet 0 Cop d'ull a una commemoració ( P E R E A R T Í S ) Jornades Internacionals de Cant Coral ( X A V I E R P E I X J Catalunya Coral 2000 ( E N R I C G E N E S C Á )

Qué fem (J Premis «Catalunya» de composició coral

Cursos

Europa Cantat O Europa Cantat. Nevers, juliol de 2000 ( B À R B A R A A N G L Í ) Assemblea d'Europa Cantat Europa Cantat XV - Barcelona 2003 ( B À R B A R A A N G L Í )

Delegacions i Coráis 0 Bages-Berguedà Baix Llobregat Barcelonés Comarques de Girona Terres de Lleida Maresme Comarques Meridionals Penedès-Anoia-Garraf Valles

Mes sobre el món coral Secretariat de Coráis Infantils de Catalunya 18è. Festival Internacional de Música de Cantonigròs 6a. Trabada de Coráis d'Ensenyament Secundari de Catalunya Felicitem el Cor Vivaldi

Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa 3r. Concurs Internacional de Cant Popular «Europa i els seus cants» Festa de Santa Cecilia 2000 Cicle de Concerts d'Advent-Nadal

Articles i j ) La veu: el nostre eos com a instrument de vent ( B E G O N Y A T O R R E S ) Freda Morrill Abrams, traductora de nádales catalanes ( J O S E P M . N U B I O L A ) La poca-soltada de les commemoracions ( M A R T Í O L A Y A ) Els coráis de la Passio segons sant Mateu de Bach G O R D I C A S A S )

Entrevistes @ María Guinand ( B À R B A R A A N G L Í ) Felip Solé. TV3 ( A L B E R T T O R R E N S )

Qué podem cantar? @ Repertori comú O O S E P P R A T S J

Edició de partitures

Intercanvis i concerts 0

Si voleu anar pel món... @ Activitats diverses

Entretenicors Q¿)

Llibres, compaets, vídeos... de tot! 0

a Quatti ve us

e/no de comunicado de la

federado Catalana d'Entitats Coráis, que

es lliura de manera gratuita a totes les

eniitats coráis federades.

T a u l a d e r e d a c c i ó :

Enric Navas, A l b e r t Torrens, Joan Vila-

Massana.

C o o r d i n a c i ó :

Montse r ra t Lluveras i Mar ia |

Udina.

S e c r e t a r i a d e r e d a c c i ó :

Bàrbara Angli.

F o t o g r a f í e s :

arxius de la FCEC, Coráis, Ramon Josa,

publicació Europa Cantat

E n t r e t e n i c o r s :

Josep M. Mas.

C o l l a b o r a c i o n s en aquest n ú m e r o :

Pere Ar t ís , Xavier Peix, Bàrbara Anglí,

Enric Genescà, Constant i Sotelo, Josep

Prats, Enric Navas, Begonya Torres,

Mar t í Olaya, Jordi Casas i josep M.

Nubiola.

P o r t a d a :

Celebració d'Europa Cantat a

(Franca).

La FCEC i la revista aquatn veus

compar te ixen necessàriament les op

nions dels articles signats.

Dipôsit legal: B-27093/93

Ediciö i compaginaciô:

A r t - C o / Prensasi Tarn, S.L

Impressiö: Lauser

A m b el supor t de la Generali tät

Catalunya

4 j aquatreveus

que hem fet

Cop d'ull a una

commemoració

M'ha estât demanat un comentan

sobre la commemorac ió deis 150 anys de

cant coral culminada amb l'Aplec del dia

9 d'abril de 2000; forçosament breu per

raons d'espai, a mesura que hi anava refle-

xionant se'm confegia estructurat en dos

blocs bàsics, tots dos enunciáis en forma

purament expositiva: el de les constata-

dons de fets concrets i el deis interro-

gants d'abast mes genèric...

Les constatacions son objectives;

heus-ne a d algunes: a) Aquel l Aplec fou

una nova anella en la cadena d'aquells de

que la trajectôria de la vida coral catalana

és esmaltada, des de l'època de Clavé fins

a la nostra; i va ser un dels de major par-

t ic ipado numérica, de cantaires i d'enti-

tats. b) Aquella gran Trabada fou el punt

final d'un any dens en realitzacions, que

tingueren per base la figura de Clavé o el

fet mateix del cant coral, c) Es mante viva

la capacitat de resposta a una convocato-

ria d'aquesta naturalesa, especialment en

els aspectes mes festius. d) L'existència

d'un esplet de directors joves és una rea-

litat transcendent; perqué mostra que hi

ha hagut un relleu generacional sensé

solució de continu'ftat. e) Certament, un

Aplec d'aquesta mena no pot donar la

pauta real del nivell artístic de la práctica

coral actual; pero cal adverar que s'hi

donaren alguns moments mol t reeixits,

evidencia que fa feix a la convicció de

molts que mai els cors no havien assolit

un nivell com el d'ara. I podria continuar

amb un llarg etcétera...

Tanmateix, no puc evitar de formular-

me alguns interrogants, generáis tant per

allô observât en la meva part icipado tan-

gencial en alguns dels actes de l'esmentat

Any Clavé com per la implicado activa en

el Congrès que s'hi celebra. També, heus-

ne a d alguns, t ô t lamentant que no pugui

justificar-los particularment, per falta d'es-

pai: a) ¿Hi ha una consciència corporativa

generalitzada, en totes les federacions, de

pertànyer -sensé recels ni suspicaces- a

un unitari Moviment Coral Cátala? b) ¿Es

real la sospita, fonamentada, duna certa

dicotomia en la considerado recíproca

entre cors, segons quina sigui la branca? c)

¿Quin és el grau de compromis dels can-

taires amb la seva vocació coral? En motts

casos, cantar en un cor ¿no és - n o m é s -

una forma de Heure (ben legítima, altra-

mente)? ¿Hi ha una voluntat prou estesa

per eixamplar aquesta opció? d) ¿Fins a

quin punt es practica aquell lema, «Res-

ponsabilitat i exigencia», pel quai advoca-

va Or io l Martorell? ¿Fins a quin punt ses

coratjós de dir no quan una evidencia fla-

grant ho aconsella? Al meu parer, al llarg

de lAny Clavé n'hi ha hagut, d'evidències

que reclamaven un no... e) ¿S'és prou ama-

tent a superar una certa endogamia fun-

cional? ¿S'és prou lucid per no caure en el

miratge del cofoisme per l'obra feta? f) ¿Hi

ha, en íhor i tzó immédiat, un líder indiscu-

t é que vulgui aglutinar sensibilitats musicals

i visions operatives plurals?

També aquí podria estendre'm molt...

N o ho faré, perqué ja he transgredit des-

caradament l'extensió que em fou marca-

d a - N o ho faré, però cree que no son pre-

guntes banals, les apuntades, les quais cal-

dria que fossin encarades coratjosament.

P e r e A r t í s

XXXV Jornades

Internacionals de

Cant Coral

Tot i que, a darrera hora, sens van

esborrar tres de les coráis estrangeres que

hi havien de participar les X X X V Jornades

Internacionals de Cant Coral de Barcelona

van tenir un résultat mol t posrtiu. La Pro-

fessionalität del director convidat, el Sr.

Robert Bay, un repertor i mol t atractiu

compost d'espirituals nègres i gospel i una

mol t bona predisposició dels cantaires

catalans, van fer que el résultat, el concert

del Palau de la Música, fos magnifie. També

fantàstica va ser la intervenció dels dos

cors convidáis, el Lucnica Cho i r de

Bratislava i l'Ensemble Vocal Simbol de

Tolosa de Llenguadoc, en eis concerts que

es van fer a Barcelona, Sant Boi del

Llobregat i Sant Vicenç de Mon ta i t

Independentment al taller principal vam

afegir un taller de peces catalanes que va

ser dirigit per Enric Navàs i que, en princi-

pi, estava orientât ais cantaires estrangers,

t o t i que els cantaires catalans el van aco-

llir amb els bracos oberts. Cal dir que la

introducaci d'aquest repertor i va tenir

mes exit del que ens esperàvem, tant, que

es va decidir d'incloure'l al concert final.

De cara a l'any 2001, en les properes

Jornades, hem introduit uns petits canvis

que aniran orientant el nostre certamen

cap a la idiosincrasia de les setmanes can-

tants d'Europa Cantat: en Hoc de fer un sol

taller en farem dos: un per a veus mixtes

que dirigirá Hansruedi Kâempfen, de Suïs-

sa, i un altre per a veus femenines dirigit

per A lber to Grau, de Veneçuela.

Les dates seran del 9 al 14 de juliol. I

tornarem a l'emplaçament habituai de les

Jornades, el Seminari Salesià Mar t i Codolar

de Barcelona. Tan bon punt t inguem les

propostes de reper tor i dels directors

farem la convocatoria internacional i, pos-

ter iorment, la dels cantaires catalans.

X a v i e r P e i x

Catalunya Coral

2000

Catalunya Coral és un cicle de con-

certs que s'organitza des de l'Equip

Territorial de la FCEC i es fa entre els

mesos d'octubre i novembre, amb el

suport economie de la Diputació de

Barcelona. El 2000 en vam celebrar la ter-

cera edició. El total de coráis que hi varen

participar fins ara és de 90 en 30 concerts

que se celebraren a diferents poblacions

de Catalunya.

Sens dubte, és un cicle que val la pena

continuar ja que totes les coráis que hi

participaren, tant si hi van organitzar un

concert com si hi van cantar sen senten

satisfetes. Cree també que les coráis es

motiven i s'enriqueixen participant-hi, i és

una manera que es coneguin i això com-

por ta intercanvis i companyonia, aspectes

que la Federado ha de promoure. Es

també una manera d'augmentar el nivell

de qualitat de les coráis, ates que cada una

treballa seriosament per assolir bons résul-

tats. També, com passa en tot , hi ha alguns

aquatreveus i 5

uè fem gener

C a t a l u n y a C o r a l . D a r r e r a ed ic ió de l m i l l e n n i .

aspectes negatius que cal millorar. Però de

mica en mica hem d'intentar que sigui el

que pretenem: l'emblema del cant coral

de la Federado i que a totes les coráis els

agradi participar-hi.

El III Catalunya Cora l es va iniciar el

dia 21 d 'octubre de 2000, amb el pr imer

c o n c e r t a Tarragona, De legado de

Comarques Meridionals, organitzat pel

C o r Ciutat de Tarragona i hi varen par t i -

cipar les Coráis Sant Cugat i Signum, la

Coral Genciana i l 'Orfeo Berguedà. La

Delegació de les Comarques Gironines

va acollir el concer t del 22 d'octubre a

Sant Feliu de Guíxols, organitzat per la

Coral Cypsella i hi varen part icipar les

Coráis Renaixenca de Sant Boi, Moixai-

na de Vilanova i la Gel t rú i la Coral de

LEscola Municipal de Música de Berga. La

Delegació Osona-Ripol lès-Cerdanya va

celebrar el concer t el 28 d'octubre a

Puigcerdà, organitzat per la Coral Cer-

danya Canta i hi varen participar les

Coráis Flor de Lis i Espluguina, el C o r de

Cambra de Cervel lo i la Cora l Bell Hor i t -

zó de Barcelona. La Delegació Bages-

Berguedà el va celebrar el 29 d'octubre

a Navas, organitzat per la Coral Sant

Genis, i el va iniciar aquesta mateixa

coral, donant la benvinguda ais part ici-

pants amb tres obres; a mes hi van par t i -

cipar la Coral Eutercàmera de Barcelona,

l 'Orfeo Lleidatà i el C o r Actea de Barce-

lona. La Delegació Terres de Lleida va

acollir el concer t el 4 de novembre a

Organyà, organitzat per la Coral Bordo-

nera i hi van part icipar la Coral Lloriana

de Sant Vïcenç de Torello, la Coral Vall-

bardina de Gelida i la Coral la Valí de

Sant Cl iment de Llobregat. La Delegació

del Barcelonés va fer el concer t el 5 de

novembre a Barcelona, organitzat pel

C o r de la Universität de Barcelona i hi

van part icipar l 'Orfeó Vicentí, la Coral el

Gínjol de Maçanet de la Selva i el C o r

Ciutat de Tarragona. A la Delegació del

Vallès el concer t es va fer el dia 12 de

novembre a Castellbisbal, organitzat per

la Coral Unió de Castellbisbal, que cele-

brava eis 120 anys de la seva fundado i

eis 20 anys com a coral mixta i va part i -

cipar en el concer t amb les coráis Sant

Sadurní, Polifònica de Figueres, Ramon

Carnicer de Tàrrega i el C o r d 'Homes

Lo Pom de Flors. A l Maresme el concer t

va ser el 18 de novembre, organitzat pel

C o r Madrigalista de Matará amb les

coráis Floc de l'Alforja, AHeluia de l'Es-

glésia Evangélica de Sabadell i el C o r de

la Universität de Barcelona. La Delegació

Penedès-Anoia-Garraf va fer el concer t

el 19 de novembre a Capellades, orga-

nitzat per la Coral Noves Veus, i hi van

part icipar les coráis Camilleres de Salla-

gosa, A g r u p a d o Coral de Matadepera i

Or feó Andor ra . El cicle es va cloure a la

Delegació del Baix Llobregat el 25 de

novembre a Sant Boi de Llobregat,

organitzat per la Coral Renaixenca, i hi

varen part ic ipar el C o r AHelu ia de

Tarragona, l 'Orfeó Manresà i la Coral

Cant icòrum de Barcelona.

Espero que el p rope r cicle sigui com

a mínim c o m el d'enguany. H e m de

procurar cadascú, des del lloc que li per-

toqu i , que funcioni cada vegada mil lor i

convido to tes les coráis a participar-hi,

amb el compromís de compl i r les bases

d'aquest cicle, tan t si son organ izadores

com cantaires •

Enr ic G e n e s c á

Cap de l'Equip Territorial.

Premis

«Catalunya» de

composició coral

A m b aquest C D la Federació Catalana

d'Entrtats Corals compleix el compromis

de promoure l'edició impresa i sonora de

les obnes guardonades en els Premis

"Catalunya" de Composició Coral 1996.

Les partitures ja formen part des de fa

temps del rie fons éditorial de la Federació.

Després de considerar el nombre de

grups corals convenants per enregistrar

les obnes, es va optar per destinar un grup

a cada composi tor p remia i I pel que fa als

intèrprets, decisió sempre diffcil de pren-

dre, es va determinar de fer prevaler;

sobretot, criteris de qualitat. Sortosament,

en aquest aspecte, el ventali és ampli, la

qual cosa, en noves ocasions, ens per-

metrà que hi figurin attres grups corals.

Per completar l'espai propi del CD, els

grups corals han gravât, a més a més de les

obres guardonades, attres peces, les quais,

per un principi d'homogenértat, pertanyen

totes a autors catalans.

La Federació Catalana d'Entrtats

Corals voi agrair la col-laboració desinte-

ressada dels grups corals que protagonit-

zen aquest CD. I veuria amb satisfaccio

que aquest testimoni de compositors i

grups corals nostres mereixés el bon aco-

lliment en l'àmbit coral, tant de Catalunya

com d'arreu. La qualitat musical i de l'en-

registrament ens por ta a recomanar-lo a

t o t h o m i a considerar-lo un bon régal a fer

a corals que ens visitin •

6 j aquatreveus

2001 uè fem

Cursos

Cursos de direcció de la FCEC

Els dos cursos de la FCEC - C u r s

Super ior de Direcció Coral , que es fa a

l 'Orfeó Gracienc, i Curs de Direcció

Cora l , que es fa al Seminari Salesiá Mar-

t í C o d o l a r - han comencat i están fun-

cionant al cent per cent. Any rere any

in tentem mi l lorar la qualitat d'aquests

dos cursos, que ja

están ben consolidats,

i cont inúen ten in t una

bona acollida, tal com

demostren les inscrip-

cions rebudes; s'han

matr icu lat en t re els

dos cursos mes de

100 alumnes, de to ts

els racons de Cata-

lunya: 8 del Valles, 4

del Bages-Berguedá, 2

del Baix Llobregat, 6

del Maresme, 4 d ' O -

sona-Ripollés-Cerda-

nya, 4 del Penedés-

Anoia-Garraf, 17 de

les Comarques Mer i -

dionals, 6 de les

Comarques de G i ro -

na, i la resta del Bar-

celonés, a mes de 4 que venen de les

liles Balears.

Aula de Direcciô Coral Audicor

L'organitza l'Institut Joan Llongueres,

amb la col-laboraciô de la FCEC, al

mateix Institut, c. Sèneca 22, 2n. Barcelo-

na. L'horari és dilluns de 20.30 a 23, a

par t i r del 16 d 'octubre de 2000. Exclo-

sos el 25 /12/00, I / 01 /01 , 9/04/01 i

30 /04 /01 . Cent-dues hores.

El curs té dos nivells: A, per a princi-

piants en direcciô coral, estudiants de

mûsica de nivell avançât, professors de

llenguatge musical d'Escoles de Mûsica i

conservatoris, mestres de mûsica de

Primària i Secundaria, cantaires amb faci-

litât de lectura, per aconseguir bona

comprensiô del treball tècnic del cor i

mil lorar la prôpia sensibilitzaciô artfstica. I

ß, per a estudiants que hagin superat el

nivell A i directors amb experiencia mitja-

na, lectura musical superada i coneixe-

ments elementáis d'harmonia.

Per a m e s i n f o r m a d o i inscr ip-

t i o n s :

Institut Joan Llongueres.

d. Séneca 22, 2n. 08006-Barcelona.

Tel.: 93 217 18 94, de 18 a 22,30.

D i r e c c i ó , mùs ica , cant . . . val la pena !

Aula Permanent de Direcció Musical de la Sénia.

L'organitza Joventuts Unides i Cora l

Polifònica de la Sénia amb la col - labo-

raciô de la FCEC, SCIC i Serveis Ter r i -

torials del D e p a r t a m e n t de Cu l tu ra de

la General i tät . L'Aula Permanent inicià

el seu carni' el curs 1987-88 i s'ha fet

sensé in ter rupc ions fins al curs 1997-

98. El 1999-2000 es va reprendre , d 'u-

na banda, pels bons résultats que s'hi

ob ten ien i, de l'altra, per la nécessitât

manifestada per di ferents corals que es

t r o b e n sensé d i rec to r o que vo ldr ien

poder-ne disposar d'un altre o de caps

de corda tècn icament preparats.

Per a m e s i n f o r m a c i ó i inscrip-

cions:

Joventuts Unides

Carrer Major 4 - 43560 La Sénia

Tel. 977 57 53 07

Fax: 977-7135 27

Curs de Cant Coral als Pirineus francesos

L'organitza I'Academia Europea de

Cant Coral, del 21 al 31 de juliol de 2001,

a Foix, a 80 qui lometres entre Tolosa de

Llenguadoc i Ando r ra a I'oest de Carcas-

sona.

Dirigit a qualsevol persona que prac-

t iqui de manera

regular el cant coral.

Sessions de técnica

vocal, assajos per

grups i assajos ge-

nerals. Aprenen ta t -

ge d'un repe r to r i

original, que aca-

bara amb un con-

cert .

Els professors son

diversos especialis-

tes en cant coral

europeus. Dir igeix

el curs Domin ique

Jean Gret i l lat

A l lo t jament : cam-

ping, hotel, etc. a

discreció.

Per a m e s i n f o r m a c i ó i inscr ip-

cions:

Dominique Gretillat

Ginabat - 09000 Montoul ieu.

Tel. i Fax +33 (0) 5 61 65 63 22.

E-mail: [email protected]

l i Curs d'Iniciació a la Direcció Orquestral

El p roper mes de febrer de I'any

2001 , organitzat per la Delegació del

Barcelonès, es farà a Barcelona la segona

entrega del Curs d'Iniciació a la Direcció

Orquestra l , indicat per a directors de

corals, instrumentistes i musics en gene-

ral que, amb una base musical sòlida,

desitgin introduir-se en aquest camp.

Con t inuan t amb la tasca que va

comencar I'any 1999, el curs sera dirigit

pel mestre Llufs Vila i Casanas i , si no hi

ha canvis de darrera hora, es farà al

Seminari Salesià Mart i ' Codo lar •

aquatreveus i 7

mailto:[email protected]

europa cantat gener

Europa Cantat.

Nevers, juliol de 2000

Nevers fou, el passât mes de juliol, la

seu del Festival Europa Cantat XIV.

Nevers és una petita ciutat de 40.000

habitants, al costat del Loira, mo l t t ran-

quil-la i acol l idora. Els ciutadans de

Nevers van acollir amb mol ta il-lusiô els

mes de 2.500 participants de I ult ima edi-

ciô, i cal felicitar la ciutat i també els res-

ponsables municipals, que es van bolcar

en col- laborar del t o t en l'organitzaciô.

Els pr imers dies, problèmes greus

d'allotjament i t ranspor t van causar mo l t

de trasbals entre organitzadors i part ici-

pants afectats, perô en general van pre-

valer les ganes de cantar i el bon humor

que caracteritza els «festivalers» Europa

Cantat, que, seguint l'ajustât horari de

tallers i concerts, es van bolcar a gaudir

d'aquests deu dies intensius de cant

coral. Per contrarestar aquests problè-

mes de logística, l'equip de restaurado va

oferir una varietat de plats, de qualitat,

abundants, calents, i sensé haver de fer

massa cua. A mes, es van instal-lar unes

carpes per prendre café, una terrassa

amb vistes al riu, on ret robar vells amies,

cantar una estona, prendre el so l . . . o la

pluja, que també n'hi va haver... i molta.

Musicalment el Festival va ser un gran

èxr t Començant peí cant comú, a carree

de Josep Prats i de Joseph van Bouwelen

(B), que van fo rmar un tandem perfecte,

i es van posar els participants a la butxa-

ca. A destacar també la feina que to ts

dos havien dut a t e r m e prèviament con-

feccionant el ll ibret de cant cornu amb

un reçu II de 48 cants.

Dels concerts dels pr imers dies cal

destacar el bon nivell dels cors joves del

m o n que van actuar: C o r de Joves d 'A

Coeu r Joie-France, C o r o de Jóvenes de

la Coace, C o r Suis dels loves i C o r de

Joves de Finlàndia. També va ser bril lant

la interpretació del C o r Jove Europeu,

que enguany va presentar dues parts,

una amb Frieder Bemius, i l'altra amb

Rober t Ray.

Pel que fa als tallers, va ser mo l t

bona la qualitat de to ts els directors i

assistents; cai, doncs, felicitar la comissió

musical d'Europa Cantat per la seva

bona elecció, tan t dels responsables com

del programa musical. Natura lment , el

nivell musical dels inscrits a cadata l ler va

fer que alguns brillessin més que d'altres,

però cai felicitar to ts els d i rectors per la

seva tasca. El concer t de l'African Sanc-

tus era mo l t esperat, i va ser realment

mo l t espectacular, t o t i que pel mal

temps es va haver de fer en un auditor i ,

i no a l'aire Mure, i això va fer que l'ha-

guessin de repet i r tres vegades! perquè

t o t h o m el pogués sentir. Marco Balderi,

amb el seu tal ler de cors d opera, va

ten i r t ambé un gran exit. Era la pr imera

vegada que aquest d i rec tor traballava

Assaig serios i d i v e r t i t a m b Pep P r a t s , a l 'Europa C a n t a t de N e v e r s .

a quatre ve us

gener europa cantat

U n a l t r e assaig. Rap id ,

amb cantaires amateurs, i per ell va ser

una experiencia mo l t positiva i té moltes

ganes de tornar-la a repet i r També cal

destacar el bon nivell de Der Lindberghflug

de Kur t Wei l l ; els cantaires, dirigits per

A n d r é Ducret, van obten i r una gran ova-

ció; a mencionar també i'original unifor-

me que van Huir al concert , to ts vestits

amb impermeables.

També va ser mo l t bo el nivell assolit

pels tallers Chichester Psalms de Leonard

Bernstein amb Vytautas Miskinis i In terra

pax de Frank Mar t i n amb Malco lm

Goldr ing. La perfecció musical es va

assolir, sobretot , pero, en el concer t de

q u e el t e m p s s'escoia!

Songbridge 2000: quatre directors, qua-

t re compos i tors i quatre cors de veus

blanques (el Japô, Eslovènia, França i

Lituània), que amb el seu cant universal

van posar la mûsica al servei de la pau.

L'acte de cloenda va ser mo l t poc

Huit bastant fosc i amb poca mûsica. Hi

van ser présents el Conseller de Cul tura

de la General i tat de Catalunya, Sr Jordi

Vilajoana, i el Président del Cent re de

P romoc iô de la Cu l tu ra Popular i

Tradicional Catalana, Sr. Joan Vidal i

Gayolà, que van agafar el relleu per a

l'any 2003 convidant to ts els participants

al p roper Europa Cantat a Barcelona •

Assemblea

d'Europa Cantat

La F e d e r a d o Europea de Joves

Cora ls-Europa Cantat és l 'organització

coral mes gran d'Europa. Es fo rmada

per 38 organitzacions corals nacionals i

regionals de 28 páisos europeus i per

diversos centenars de corals i de m e m -

bres individuals de 50 països d 'arreu del

m o n . El Consei l D i rect iu és f o rma t per

12 membres, que donen mes pes als

interessos de milers de cantaires. La

Comiss ió Musical és f o r m a d a pe r

musics exce l l en ts en l 'àmbit de la músi-

ca coral i ajuda a establir el p rograma

musical de les act iv i tats d 'Eu ropa

Cantat.

El dissabte 18 de novembre , l'as-

semblea general d 'Europa Cantat elegí

un nou Consei l D i rec t iu i un nou

President. Després de 4 presidents

francesos i belgues (François Bourel ,

Marcel Co rne loup , G i lbe r t Mar tens i

Noë l Minet) , Chr i s topher S immons és

el p r imer president britànic des de la

f u n d a d o de la Federado l'any 1963.

Membres del Conseil:

President

Chr is topher Simmons

Har t l epoo l (GB)

Vicepresident Ir.

N o ë l Minet, Brussel-les (B)

Vicepresident 2n.

Hansruedi Kämpfen, Brig ( C H )

Tresorer

Tomaz Faganel, Ljubljana (ES)

Altres membres:

Kjetil Aamann , Os lo (N ) ; Barbara

Bieri-Klimek, H a m b u r g (A) ; G á b o r

Baross, Budapest (H) ; Julien Dubois ,

Lille (F); Llufs G ó m e z i Roldan,

Barcelona (Cat) ; Mon ique Lesenne,

G e n t (B); T h e o d o r a Pavlovi tch,

Sofia (BG), A a r n e Saluveer, Viimsi

(EST); Jeroen Schr i jnen Ze is t

( H O L ) «

aí/warreveus i 9

europa cantat gener

C a n s a m e n t , calor. . . I 'assalg c o n t i n u a . I c o n t i n u a r á e l 2 0 0 3 a B a r c e l o n a .

Europa Cantat XV -

Barcelona 2003

A m b aquest n o m es va const i tu i r

of icialment, el dia 4 de novembre , l'as-

sociació que t indrá la responsabil i tat

d 'organitzar aquest festival.

L'Associació és f o r m a d a p e r :

•Federaaó Europea de ¡oves Coráis-

Europa Cantat

i les 6 f e d e r a c i o n s ca ta lanes :

•Federado Catalana d'Entitats

Corals-FCEC

•Movlment Coral Catala-MCC

•Secretarlat de Coráis Infantlls de

Catalunya-SCIC

•Coráis joves de Catalunya-CJC

•Federado Catalana de Puerl

Cantores-FCPC

•Federado de Cors de Clavé-FCC

En aquests m o m e n t ja s'ha definit

una est ructura d'organització, amb els

següents estaments:

Comissló Gestora

Equlp de Gestió

Consell Assessor

S'han constitu'it cinc comissions de

trebal l que comencen a posar mans a la

feina:

Comissló Musical:

responsables: Conx i t a Garcia i

Crist ina Viñas

Infraestructura i Logística:

responsable: Xav ier Peix

Comunicado:

responsable: Mon tse r ra t Lluveras

Protocol:

responsable: A n t o n i Mi rabent

Economía:

responsables: Mon tse r ra t Cadevall i

Josep A n t o n i o

Pero la pa r t principal de l 'organitza-

ció sou to ts els V O L U N T A R I S que ja us

hi heu apuntat i to ts aquells que encara

vulgueu fer-ho. Necessi tem gent amb

ganes de treballar, que no s'espanti amb

els grans projectes, i si p o t ser, amb

idiomes.

Sobre to t fan falta voluntaris per a la

Comissió de Comun icado , perqué es

va const i tu i r mes tard. Aquesta Comis -

sió s'haurà de p reocupar de temes c o m

la Premsa, Diar i in tern del Festival, D i fu -

sió (butl letes, tn'ptics informat ius, . . . ) ,

publ ici tat, màrque t ing i mo l ts altres

temes.

Si ten iu ganes de formar-ne part ,

tan t d'aquesta c o m de qualsevol altra,

només heu de t ruca r al te lè fon 93 268

06 68 i demanar per la Bàrbara •

B à r b a r a A n g l i

10 j a £/t/aire ve us

acions i corals

Delegació Bages-

Berguedá

La Delegació del Bages-Berguedá va

iniciar fa quatre anys, amb la col- labora-

ció de les coráis, la Roda Cora l . Por tem

quat re anys i creiem que ha valgut la

pena, ja que cada any les coráis intenten

superar-se en nivell. L'any 2000, la Roda

Cora l comengá amb un mat í cantant a

Balsareny el dia 26 de marc, on es van

fer les peces del cant c o m ú que s'havia

acordat. El p r imer conce r t va ser el dia

7 de maig a Gironel la; a Monis t ro l de

Montser ra t el 14 de maig; a Manresa el

dia 21 de maig; a Vi ladomiu N o u el dia

28 de maig; el dia 4 de juny a Balsareny

i vàrem acabar el dia 2 de jul iol amb

un gran aplec al Santuari de Quera l t i a

la Ciutat de Berga. Les corals que varen

part ic ipar a la IV Roda Cora l són: Cora l

Estel de Gironel la, Cora l Sant Bar tomeu

de Casserres, Co ra l de l'Escola

Municipal de Mùsica de Berga, Cora l

Sant Esteve de Balsareny, O r f e o

Mon is t ro lenc de Mon is t ro l de

Montser ra t , Cora l A l Vent de Sant

Vicenç de Castellet, Cora l Ard i ts de

Sant Salvador de Guard io la , O r f e o

Manresà , Cora l Font del Fil de Manresa,

Cora l de Salelles, Ag rupac ió de

Cantaires de Navarcles, Capel la de

Musica de Castellbell i el Vilar, Cora l

G r u p Vocal V9 de Vi ladomiu N o u ,

Cora l N o v a Harmon ia de Salient, Cora l

Escriny de Santpedor Polifònica de Puig-

reig, Cora l Espiai de Sùria, Cora l Santa

Maria d A v i à i O r f e o Berguedà de Berga.

El dia 2 de jul iol es va fer un gran

aplec a Quera l t amb una missa cantada

i un dinar de ge rmanor al Pavelló d'Es-

por ts de Berga. A la tarda hi va haver

sardanes i conce r t de to tes les corals

al Pare del Lladó, on, en acabar, es va

cantar; c o m a cant comu , El cant de la

senyera de Llui's Millet, Can

deleqacions i corals gener boni'ssim, estava préparât pels matelxos

cantaires de la Cora l Renaixença. Des-

prés de dinar, Pep Prats va fer una clas-

se magistral en l'assaig de les peces de

cant cornu, que va dir igir mes tard. El

résultat: un dia mo l t agradable, un èx i t

r o tund de la Cora l Renaixença. Q u e per

mol ts anys!

Cora! Lo Llobregat de les Hors

El dia 26 de novembre de 2000, la

Societat Recreativa Cora l Lo Llobregat

de les Flors va celebrar el dia del soci i

el 50è aniversari de la legalitzaciô de

l'entitat. Val a dir, perô , que la coral t é

arrels centenaries i per tant, ja fa mo l t

de t emps que el r iu Llobregat sent els

seus cants. Va ser el 24 de novembre de

1950 que es va t rans fo rmar en una ent i -

ta t en t o t a régla. I, c o m que és bo cele-

brar-ho to t , aixf ho vàrem fer.

Coral Margallô de Castelledefels

Es va crear el se tembre de 1980, i

célébra el 20è aniversari aquest curs

2 0 0 0 - 2 0 0 1 , amb un cicle de conferen-

cies ober tes a la vila, un tal ler d'espir i-

tuals nègres en el quai p o t par t ic ipar

t o t h o m , un cicle de concer ts i un con -

cer t antologie a final de curs, en que és

previst que hi part ic ipin els d i rectors

que la Cora l ha t ingut al llarg dels anys,

i dir igeixin una o dues de les cançons

que havien dir igit i que hi vinguin a can-

ta r les cançons que saben els cantaires

que han passât per la Cora l . També hi

part ic iparan les altres coráis de la vila,

l'Escola de Dansa, l'Esbart Dansaire i el

con jun t de Flautes de Bec Bloc

Collserola. Es a dir, enti tats i persones

que han co l - l abo ra t amb la Co ra l

durant aquests v int anys •

Rafael B a r b e r a , c o n c e n t r â t en L o r c a . (Foto: R a m o n josa)

Barcelonas

XXHTrobada Cora! de la Mercè

Emmarcada dins la Festa Major de

Barcelona, la Delegació del Barcelonès

organitzà la seva t robada per excel-lèn-

cia, la de La Mercè. El dia 24 de setem-

bre es van reunir, c o m sempre a la Placa

del Rei, les entitats Coral Mata de Jone,

C o r Llevant, Coral Esperit Cantaire,

O r feo d'Alaró (Mallorca) i la Coral Pau

Casals de Mendoza (Argentina), que van

actuar des de 2/4 de 7 fins a les 8 de la

tarda a la Plaga del Rei i després van

continuar la seva intervenció a la Plaga

de Sant Felip Ner i . C o m cada any l'as-

sistència de public va ser mol t impor tant i

a la plaga, no s'hi cabia; però, també com

cada any, vam teni r la companyia dels

t imbals i t rompetes de la cercavila, que

van deslluir la nostra intervenció.

Seminari d'impostació

El passât dia 21 d'octubre es va cele-

brar a Barcelona el pr imer Seminari d' im-

postació de la veu, organitzat per la Coral

Cantaires de la UEC. amb el supor t de la

Delegació del Barcelonès de la FCEC, dir i-

git a cantaires i directors de coral, solistes,

amateurs i professionals. Va ser el mateix

director de la coral, Fernando Bañó, qui va

por tar les règnes del seminari. La convo-

catoria va ser t o t un èxit. S'hi van apuntar

123 persones, sobrepassant aix i les

expectatives de l'organització. Els assis-

tents van poder conèixer el funcionament

del nostre òrgan fonador, la seva fisiologia

i patologies, i fer practiques sobre les dife-

rents tècniques de respirado i de vocalit-

zació. Podem dir que va ser t o t un èxrt, i

creiem que aquest ha estât el principi

d'una estreta col- laborado entre aquesta

delegació i l'entitat Cantaires de la UEC.

XV Edició de «Cançons a la Fira»

El passât dia 23 de desembre vam

recuperar a Barcelona una activitat que

desafor tunadament l'any 1997 es va

haver de deixar de fer : la cantada de

nádales a la Fira de Santa Liúda. En el

marc incomparable del pati del Museu

Mares, des de les 5 fins a les 9 del ves-

pre, es van fer actuacions successives

de les coráis de la Delegació que hi van

part ic ipar To rnem a recuperar l 'objec-

t iu que aquesta activi tat havia t ingut

sempre: potenciar el cant popular c o m

a fet essencial de les festes tradicionals

de Nadal .

X a v i e r Peix i B a t l l e

Delegat del Barcelonés

12 ; a quatre veus

gêner dele acions i coráis

Goral Som

A m b mot iu de la jubilació de la seva

directora, la Sra. Angelina Sallés, la Coral

Som ens envia el seguent escrit:

Gracies, Angelina!

Som un grup d'amics, els qui vam

començar a cantar amb tu fa més de vint

anys i n'hem fet molts més recorrent ple-

gats els camins de la mùsica. Uns han for-

mat part de la nostra Coral, d'altres hem

tingut la sort de conèlxer-los a diferents

indrets, tant de Catalunya com d'Espanya i

també d'Europa.

Som el món que tu has créât i conreat

amb el teu esforç de cada dia. La constan-

do, destresa i Sensibilität que ens has donat

tan generosamente any rere any ens han fet

com som. Tu has fet realitat el lema que

ens identifica : Canta I estima !

Per aquest motiu, els teus amics de la

Coral Som, des d'aquestes pagines, et

volem agralr el présent tan meravellós que

ens has brindai, d'ensenyar-nos a viure la

música des de dlns del cor.

Has decldit deixar els assalgs i les

actuacions; és per això que la Coral enceta

una nova època amb un nou director.

No és pas un adéu, ja que podrem

seguir gaudint del teu art des d'altres pers-

pectives i volem que sàpigues que sempre

et durem d/ns nostre •

Comarques de Girona

Perfeccionar el cant, amb cursos

d' impostació de veu, és una de les preo-

cupacions generáis de les coráis de les

Comarques de Girona en els últims

temps Moltes d'elles apor ten molts

esforcos personáis i econòmics des de fa

mo l t temps per assolir aquest mil lora-

ment. D e to ta manera, ara sembla que la

quasi total i tat de les coráis hi están mo l t

interessades. Si la FCEC posés en marxa

un programa per ajudar a aconseguir

aquest propòsi t seria un gran servei que

ens podr ia ofer i r

Sabem com n'és, de costós, però no

per això ho hem de deixar córrer, ans t o t

al contrar i . Si de veritat vo lem augmentar

el nivell del cant a les nostres coráis, to ts

ens hi hem d'involucrar; amb sacrifici

personal els cantaires i econòmics les

Delegacions i la FCEC. H e m de t robar la

manera de fer-ho possible i no desen-

ganyar aquesta ¡Musió que teñen avui

molts deis nostres cantaires.

Aquest és el reflex del que es respi-

rava en les ultimes reunions de la comar-

cal. Cal, dones, dissenyar la fo rma de

posar-ho en práctica i, un cop fet això,

endegar-ho. Segur que será un deis

mil lors servéis que to ts plegats podem

ofer i r al cant coral.

Lluís M a n d a d o

Delegai de les Comarques de Girona

Les 19 coráis que formen part d'a-

questa Delegado terri torial han desen-

volupat durant el curs el programa previst

de la Roda Coral, consistent en trobades

per grups de tres coráis. Cal destacar en

aquesta Roda la presencia de 2 coráis de

la Catalunya No rd : Coral Déodat de

Severac de Ceret i A u Diapasón del Voló.

Comen tem a cont inuado algunes de

les activitats més rellevants realitzades

per les coráis d'aquesta Delegació:

Capella Polifónica de Girona

Va part ic ipar a Europa Cantat a

Nevers (Franca) la segona quinzena de

juliol en els tallers de Chichester Psalms de

Leonard Bemstein i In térra pax de Frank

Mart in.

El dia 22 d'octubre va organitzar la 4 a

Tardor Coral de Girona, en la qual van par-

ticipar la majoria de coráis de la Delegació.

El dia 29 d'octubre, a l'església de Sant

Feliu de Girona, va cantar la Missa de Sant

Narcís de Josep Viader, missa a la qual,

com cada any, va convidar a cantar plega-

des les artres coráis de la ciutat.

Per les Fires de Sant Narcís, va oferir

un concert a l 'Auditori Josep Viader de la

Casa de Cultura de Girona.

Cor Maragall

Va part icipar en la t rabada d'Europa

Cantat a Nevers l'estiu de l'any passat, on

féu un concer t conjuntament amb la

Capella Polifónica de Girona. Va part ic i-

par en els tallers on es treballaven obres

de Txaikovski i Rakhmáninov.

A l mes d'abril acompanyá la celebra-

do del Jubileu a la Catedral de Girona,

organitzat per la Junta de Confraries de

Girona.

Entre els diferents concerts realitzats

darrerament - L l o r e t de Mar; Riells del

Montseny, Vilafreser, Medinyá, e t c . - cal

destacar el celebrat el dia I de novem-

bre, t radicionalment anomenant C o n -

cer t de Fires o de Tots Sants, que la

Coral Maragall ofereix quasi desde la

seva fundado, ara fa 21 anys. En aquesta

ocasió, amb mot iu del 250é aniversari de

la m o r t de J. S. Bach, la pr imera par t del

concer t es dedica íntegrament a aquest

autor, amb una selecció de coráis i áries

de la Passió segons sant Mateu.

Coral mixta del Centre Excursionista de Banyoles

Entre les diferentes actuacions realit-

zades en aquests darrers mesos cal des-

tacar:

La Missa cantada que se celebra a

Banyoles amb mot iu de la m o r t del mes-

t re Manuel Saderra, que, a més de músic

i gran composi tor de sardanes, fou el fun-

dador de la coral Agrupació Polifónica de

Banyoles

El Concer t d'Estiu celebrat el mes de

juliol a l'església románica de Porqueres,

on es féu un doble i emot iu homenatge: a

Josep Saderra, germá de Manuel Saderra,

autor de la sardana Maña de les trenes i a

la "Maria" de les trenes -a ra la Sra. Mar ia -

que fou la inspiradora d'aquesta popular

sardana i que estigué present en aquest

concer t especialment invitada a aquest

homenatge. La interpretació d'aquesta

sardana evoca a la Sra. Maria i a tots els

banyolins que la varen acompanyar uns

records inoblidables que fo rmen part ja

de la historia de Banyoles i de la sardana.

aquatreveus , 13

delegacions i coráis gener

Coral Mestre Sirés de Palafrugell

Aquesta coral ha aconseguit institucio-

nalitzar una sèrie de concerts durany l'any:

Trobades quaresmals. L'any passât, en

la seva quinzena edició hi va participar el

dia 19 de marc el Qua r te t Vocal Audi te i

el dia 16 d'abril les coráis A u Diapason i

l 'Orfeo Jonquerenc.

També cal destacar el concert celebrai

el dia 28 de maig a Castellò d'Empuries

junt amb les coráis Croscat d'Olot, Anselm

Viola de Torroella de Montgrí, Coral Cas-

tellonina de Castellò d'Empúries i la Banda

Wernewch Concer t Baud d'Anglaterra.

Vacances en familia

Maig de 2000. Comencem com cada

any a parlar de les nostres vacances anuals.

Un any més, pel pont del Pilar agafarem el

cotxe i anirem a passar 5 o 6 dies per

Espanya. Sí, ja ho sé, són unes vacances

mort breus, però mort necessàries i desitja-

des i les esperem amb morta il-lusió. La

convivencia, les visites culturáis, el contacte

amb els altres, els cants..., t o t això i tantes

artres coses que necessitem per mantenir

la nostra familia unida

Tots tenim entre 20 i 80 anys, i no és

fácil consolidar generacions tan diverses en

un sol grup; alguns saben música i altres no,

però tots compar t im la passio pel cant i

dos cops per setmana ens t robem per

assajar sota el nom de Coral Mestre Sirés.

La historia de les nostres vacances va

començar ara fa 3 anys. La relació amb

una coral holandesa va fer que es produis

un intercanvi. Elis havien vingut dues vega-

des aquí i ara ens tocava a nosartnes tor -

nar-los la visita. Les dates: el pont del Pilar

Allá teníem un pareil de concerts organit-

zats, així que, a par t de la il-lusió del viat-

ge, el que predominava eren els nervis

deis concerts, i cer tament ens varen jugar

alguna mala passada.

L'any següent tornàvem a pensar en un

viatge, celebravem el nostre 20è aniversari

i necessrtávem festejar-ho d'alguna manera

especial. O n anirem? A Galicia: en honor al

nostne director; que té els seus orígens en

temes gallegues. Condició? Sí, una, cap

concert organitzat que ens condicioni res.

Cantarem on i quan ens vingui de gust

(nosaltres no tenim maníes, cantem al

carrer; a l'autobús, a l'esglésía, al restau-

rant.., sempre amb el degut respecte pels

artres). La veri tat va ser genial!

L'any passat va ser el tercer any, i alió

del viatge ja no s'ha plantejat com una

possibilitat, sino com una evidencia. Vam

anar al centre d'Espanya.

Una remullada visita a l'art mudejar de

Tarazona; la catedral a Valladolid i les

columnes de fusta de Medina de Rioseco;

visites a les ciutats de Salamanca (Plaza

Mayor; la catedral nova i vella, la universi-

tat...) i de Segovia (el famós aqüeducte, la

catedral i l'Alcázar, ...); el castell de Cuéllar

i finalment el Palau Reial a Madrid. Aques-

ta vegada el concert improvisât va ser a

l'esglésía de San Martín de Cuéllar; a part

deis dedicats ais nostres inseparables Com-

panys de fatigues: l'autobús i el xofer

I ara esperem ja per aquest any, poder

gaudir del pont del Pilar tots en conviven-

cia, a qualsevol Hoc d'Espanya (o d'Europa),

cont inuar fent les nostres vacances,

imprescindibles per fer reviure allò que

por tem dins i que ens mante unte per

t irar endavant una coral que no cantará al

Liceu de Barcelona o al Palau de la Música

per la magnificencia deis seus cants, però

que brilla per la seva gran qualrtat humana.

L o u r d e s F o n t

Cor Filharmonia de Girona

El dia 15 de juliol va fer un concert a

la ciutadella de Roses amb mot iu de l'a-

germanament d'aquesta poblado amb Ti-

lla de Rodes. Van mtervenir-hi, a més, el

Conjunt Orquestral de Girona, els Come-

diants i la Companyia Eléctrica Dharma.

Va fer diferents concerts durant t ô t

l'estiu, i a l 'octubre, va enregistrar un

«sampler» juntament amb el Conjunt

Orquestral de Girona.

• 18 de novembre: concer t t radicio-

nal de Sant Mar t í a l'esglésía de San Mar-

t í de Girona amb el C o r Amethysta.

• 24 de desembre: Missa del Gall a

Osor.

Coral Cypsella de Sant Feliu de Guíxols

El dia 2 de desembre o fer í un con -

c e r t en homenatge a Juli Gar re ta amb

m o t i u de la inaugurado d'un bust a la

seva m e m o r i a al Passeig de Sant Feliu.

A q u e s t any 2000 va ser coral orga-

n i z a d o r a d 'un c o n c e r t del C ic le

Catalunya Cora l de la Delegació de les

Comarques Gi ron ines que se celebra

el dia 22 d 'oc tub re amb la pa r t i c i pado

de les coráis Renaixença, Moixa ina i la

de l'Escola Munic ipal de música de

Berga i Co ra l Crosca t d ' O l o t

A més deis concer ts t radic ionals

de Santa Ceci l ia i Nadal , esta p répa-

rant pe r es t renar el juny de 2001 l'ó-

1 4 j aquatreveus

gêner dele lacions i corals pera Dído / Éneos de H. Purcell, vers ió

conce r t , a m b o rques t ra i solistes. Ha

co l - labora t amb les coráis A n s e l m

Vio la i Mest re Sirés en concer ts rea-

litzats a O l o t i a Castel lò d 'Empúries.

Coral Retorn Piartene de les Planes d'Hostoles

C o n c e r t de Santa Ceci l ia al

Monest i r de Banyoles el dia 26 de

novembre amb les coráis D é o d a t de

Severac de Cere t i Mix ta del Cen t re

Excursionista de Banyoles.

Coral Polifónica de Figueres

L'any 2000 part ic ipa a Catalunya

Cora l représentant la De legado de

G i rona en el conce r t célébrât el dia 12

de novembre a Castellbisbal.

Coral Polifònica de Blanes

Ha représentât i posât en escena

la sarsuela Canço d'amor i de guerra

amb orques t ra simfònica a O l o t , Pala-

frugell i Barcelona, a mes de mol ts

altres concer ts .

Coral Bell Ressò de Caçà de la Selva

Entre altres actuacions realitzades

cal destacar el conce r t fet a Q u a r t en

el 20è aniversari del casal dels jubilats i

l ' intercanvi fet amb les corals de Corçà

i Cruïl les.

Especial interès presenta el X IV

«Gran C o n c e r t de Nadal» amb que

l'any 2000 la coral celebra el seu 20è

aniversari. Va ser el dia 30 de desem-

bre a 2/4 de 6 de la tarda amb to ts els

cantaires actuals i to ts els que en algun

m o m e n t n'han fo rma t pa r t •

Terres de Lleida

Coral Joia de Maig d'Anglesola -L'Urgell-

Cinquanta anys.

A par t i r del maig de 1999 ja in idà-

rem un seguit d'actuacions amb con-

cer ts de cant i mùsica. L'any 2000, el

dia I de jul iol vam celebrar la c loenda

del 50è aniversari de la nostra fundació,

amb un ex t raord inar i concer t de la

Cora l a l 'auditori Santa Anna, en què

in te rpre tàrem un recull de cancons de

regust històric per a nosaltres i dels que

havien estat cantaires al llarg d'aquests

anys.

Maresme A m b aquest art ic le que publ ico en

aquesta revista comun ico a to tes les

corals federades que la nos t ra

De legado ja no serem, mai mes, «ro-

vella negra de la FCEC» com en una

assemblea general se'ns va nomenar.

Aques ta persona no va acabar la

di ta an te r io r que, si la recordeu, diu:

«l'ovella negra dona mes escalfor dins

el ramai»

Aix í és. Tenim programades activi-

tats com, per exemple , el Festival de

Cant Cora l del Maresme, pel mes de

marg. També, si cons iderem i m p o r t a n t

la f o r m a d o de les nostres corals, hi ha

programat els quatre cursos següents:

• Gest ió d'entitats corals,

• A r t floral i decoració

de concerts.

• Técnica vocal.

• Música i cinema.

A mes, al final de la

temporada , peí juny, s'or-

ganitzará un sopar de ger-

mano r pe r fer una mica de

caliu ent re els/les cantaires

de la Delegació. Si vo leu,

podeu venir També po t ser

que es fací alguna excurs ió.

Totes aqüestes idees han so r t i t de

l 'equip de dues persones que f o r m e m

la jun ta de la Delegació pero an imem

t o t h o m de la nostra Delegació o d'al-

t res delegacions perqué f o r m e u pa r t

de l'equip. D'aquesta manera en revifa-

rem l'esperit.

C o m veieu, engeguem els m o t o r s a

t o t a máqu ina a m b mo i tes ganes.

Esperem que mai de la vida s'hagin de

t o r n a r a aturar. A m b la vo luntat de t o t s

els cantaires, d i rec to rs , corals del

Maresme i, per qué no?, altres corals

d'altres delegacions que t inguin ganes

de treballar, p o d r e m t i ra r endavant la

nos t ra De legac ió i, de re t ruc , la

Federado.

Joan A l f a r o

Comarques

Meridionals Certamen Coral Fira de Tots Sants

El dia 12 de novembre es celebra la

fase final d'aquest cer tamen al Cent re

Cultural El Teular de Cocentaina, que

organitza el C o r de Cambra Discantus,

membre adherit a la FCEC. Aquesta ha

estat la 20a edició d'aquest festival.

Després de la pr imera fase de selecció,

en la qual es van presentar mes de 20

corals de t ô t Testât espanyol, els finalistes

van ser: C o r o Z i ryab de Córdoba, C o r

Joves Veus del Vendrell, Coral Kodály de

Molina de Segura, Coral Verge del Camí

de Cambri ls i Coral Jovenívola d'Elx, les

dues darreres membres també de la

F o t o g r a f í a e n c o n c e r t

aquatreveus ; 1 5

eleqacions i corals gêner

FCEC. La Coral Jovenívola d'Elx va ser la

gran sorpresa i, amb una magnífica actua-

ció, es va empor ta r el p r imer premi del

concurs.

En aquesta edició, els organitzadors

van incloure dins del festival un taller de

música coral amb classes magistrals a

carree del reconegut d i rector base Xavier

Busto. Aquesta iniciativa va ser mo l t ben

acollida ja que hi van part icipar 70 m e m -

bres de diferents cors de la Comuni ta t

Valenciana. •

Fotogra f i a en c o n c e r t . Fo togra f i a « e n f a m i l i a » .

Penedès-Anoia-Garraf «El Cor d'Europa»

La Cora l Noves Veus va acoll ir

durant els dies 24 i 27 d'agost la t robada

«El C o r d'Europa» a Capellades i p rop

de 280 cantaires de sis coráis van poder

gaudir d 'una t r obada poc usuai a

Capellades.

Duran t els 24 anys d'història que té

la Cora l sempre hem mantingut una

bona relació amb coráis europees i ara

hem t ingut la possibilitat de fo rmar par t

d'una associano de cors europeus que

pertanyen a diferents maneres de fer i

teñen llengües i cultures diferents. En

definitiva, és una bona manera de poder

gaudir deis cants i la música tradicional

que realitzen aquests diferents grups

convidáis a Capellades.

Aquesta associació musical coral va

ser creada l'any 1991 a San Ginesio

(Italia) i s'ha proposât de p romoure "el

cant sense fronteres", reunint les coráis

participants amb una periodicitat i rregu-

lar en principi, però que darrerament ha

esdevingut anual.

Formen par t de «El C o r d'Europa»

en l'actualitat: C o r Musicschool d 'Arhus

(Dinamarca), C o r del Conservator i de

Graz (Austria), C o r M ix t Adr iát ic de

Crevatini (Eslovénia), Córa le Bonagiunta

de San Ginesio (Italia), Schols C h o r de

Greisensee (Su'issa), C o r Poznanski

C h o r Kameralny de Fermata (Polonia),

C o r Fidelissima Vegyeskar de Sopron

(Hongr ia) , The Mixed Cho i r if Zi l ina

(Eslováquia), Gemisch te r C h o r de

S.Nikolai (Austria), O r g r y t e Kammar-

chor de Gó tebo rg (Suécia) i la Coral

Noves Veus de Capellades

(Catalunya).

A Capellades la part icipació

va ser de sis coráis, de Su'issa,

Italia, Eslovénia i dues de

Dinamarca (mixta i de veus

blanques), jun tament amb la

Cora l Noves Veus.

La p rog ramac ió d'aquests

quasi quatre dies intensius de

convivencia a Capellades va

ser la següent: dijous 24 a la

tarda arr ibaren a Capellades i van ser

al lotjats a l 'alberg i inst i tu í de

Capel lades, a l 'alberg Cabre ra i a

l'Hostal Canaletas d'lgualada. A les 20 h

es realitzá la benvinguda i recepció per

par t de l 'Ajuntament i la Cora l al polies-

por t iu , i cont inua amb un sopar conjunt.

El divendres 25 les cinc coráis visita-

ren Barcelona i a la nit cada coral va fer

un concer t individual en diferents pobla-

cions de la comarca: la coral de Crevat i -

ni (Eslovénia) a l'Església Parroquial de

Carme; la coral de Greifensee (Su'issa) a

l 'Ateneu Gumers ind Bisbal de la Pobla

de Claramunt; la coral mix ta i de veus

blanques d'Arhus (Dinamarca) al Cent re

Social Sant Joan Baptista de la Torre de

Claramunt i la Coral San Ginesio (Italia)

a l'Església Parroquial de Llorenc de

Penedés.

El dissabte 26 al mat í visi taren

Capellades (Museu, Abr ic Romaní . . . ) , al

migdia un diñar conjunt amb paella cata-

lana al Pol iesport iu i a la nit Gran

C o n c e r t Con jun t a l 'Auditor i del Pare

de la Font Cui tora, i després sopar i fi

de festa.

El diumenge 27 visitaren Montserrat i

el migdia es va fer el dinar de cloenda de

la t r obada «El C o r d 'Europa» a

Capellades.

Cal destacar els concer ts fets a fora

de Capellades, que van ser t o t un exit,

t ambé l'acte central a la Font Cu i tora , la

varietat i el nivell musical individual de

les coráis part ic ipants i el nivell assolit en

el cant comú. La convivencia va ser real-

men t ext raord inàr ia i ara tan sois manca

determinar quina coral será la p róx ima

organi tzadora l'any 2 0 0 1 , ja que en pr in -

cipi pels anys 2002 i 2003 están ja defi-

nits els llocs: Graz (Austr ia) i S.Ginesio

(Italia).

Francese A l o y C a r n é

Delegado del Vallès Balada Cadenciosa

El dia 30 de setembre de 2000 es

realitzá la reunió de la Delegado del

Vallès. Aquest dia plantejo deixar de ser

delegai, però la reunió s'acaba sense

ningú que agafi el relleu. Aleshores les

coráis assistents acordem fer una prope-

ra reunió el 20 de gener de 2001 . Penso

que cal fer un esforç per par t de t o t h o m

perqué es cont inui la tasca. N o po t ser

que quedi vacant. Es una feina que s'ha

de repart i r i cap persona no po t estar-hi

de per vida. Totes les coráis teñen la seva

vida propia durant el curs, però entre

to ts fem Federado i com a tal hi ha unes

"eines" i si no s'utilitzen, es rovellen i és

una llàstima que no s'aprofiti.

Coda:

Us espero el dissabte día 20 de gener

de 2001 a 2/4 I Ih. del matí al Centre

Cívic Ma. Aurelia Capmany que és a

1'Avlnguda d Ángel Sallent 55 de Terrassa I

també a l'Assemblea anual de la FCEC el

mes de marc de 2001 a Terrassa. Serla el

mlllor per a tots, poder dir que hi ha relleu

i poder-ho anunciar en aquesta assemblea,

precisament.

A reveure,

D. C. tantes vegades com calgui. m

C a r i e s L l o n g u e r a s D e l e g a t e n func ions de l Va l lès

16 j aquatreveus

mes sobre el món coral

Secrétariat de

Coráis Infantils de

Catalunya Publicado d'una cantata infantil

Dins la col-lecció de cantates infantils

coeditades peí SCIC i l'éditorial DINSIC,

aquesta tardor va aparèixer Rebel-lió a la

culna amb música i Metra d'Antoni Miral-

peix, inspirada en un conte de Caries

Reviejo.

Aquesta cantata, ben coneguda dins

del SCIC, esta dedicada ais mes petits i té

la part iculari tat que l 'acompanyament

musical és confiât pr imordialment a ins-

t ruments no convencionals, com plats,

olles, gots, paelles i altres estris propis d'u-

na batería de cuina. Estris que poden fer

sonar cantaines una mica mes grans.

Rebel-lió a la cuina, estrenada el 1989,

ha t ingut sempre mol t d'èxit entre els

petits cantaires i s'ha interprétât moites

vegades, tant per les coráis individualment

com en Juguem Cantant i en altres tipus

de reunions de diversos cors.

Ens fa ¡Musió augmentar l'edició de

cantates infantils d'autors del nostre pais,

que el SCIC ha encarregat en ocasió de

celebracions i aniversaris, perqué quedin a

l'abast del public. Es una manera de donar-

los la presentado acurada, digna i práctica

que reaiment es mereixen i que pot p ro-

jectar-les mes enllà de la nostra terra, gra-

cies a les traduccions al castellà, al francés,

a l'alemany i a l'anglès que inclouen.

Cal esmentar que aquesta cantata ha

estât enregistrada juntament amb una

altra, El follet valent en un C D produit

conjuntament pel SCIC, Catalunya Radio i

TVCdisc i editada a l'abast de t o t h o m a

finals del curs passât

Les coráis del SCIC a les Jornades

Internacional del Patrimoni

El dia I d'octubre de l'any passât van

participar en aqüestes Jornades les coráis

l'Espinguet de Vilafranca del Penedès,

Petits Martinencs de Barcelona, Xer inola

de Sant Vicenç deis Hor ts i Xaloc de

Torredembarra.

L'Espinguet va cantar a la Capella de

Santa Agata de Barcelona, i les artres al

Monestir de Santes Creus. Aix i , la tradició

de la part icipado de les coráis del SCIC a

aqüestes jornades va continuant.

18è Festival

Internacional de

Musica de

Cantonigròs Aques t pet i t poblé de la comarca

d 'Osona acuii any rere any el Festival

Internacional de Música, amb entusias-

me i voluntat. La dotac ió dels premis no

és gaire elevada, però el prestigi que fes-

tival rere festival s'ha guanyat aquest

esdeveniment sense amb p rou feines

recursos, atrau gent d'arreu. El volunta-

riat en l 'organització i el funcionament

és la característica més notable d'aquest

festival.

A més d'un concurs, el Festival de

Cantonigròs és un interessant intercanvi

cultural ent re les nacions i els pobles del

m ó n .

v

L'any 2000 va rebre el premi Jaume I

per par t de la Fundació del mateix nom,

per la seva labor civica i cultural. Un

premi vér i tablement merescut. Q u e per

molts anys!

6a. Trobada de

Corals

d'Ensenyament

Secundari El dimecres 3 de maig de 2000, t i n -

gué Hoc a Reus la sisena Trobada de

Cora ls d 'Ensenyament Secundar i de

Catalunya, o r g a n i z a d a pel D e p a r t a -

men t d'Ensenyament i patrocinada per

l 'A juntament de Reus. Hi varen par t ic i -

par un to ta l de quaranta-cine enti tats

musicals d'Instituts i Escoles d'Ensenya-

men t Secundari, amb p rop de 1.500

cantaires, per tanyents a gran pa r t de les

comarques catalanes.

La Jornada t ingué t res parts. En la

pr imera, cada coral va in terpre tar dues

cançons del seu repe r to r i en els di fe-

rents teatres: Fortuny, Bart r ina i Palau

Bofarul l .

El migdia, es va fer l'acte protocol- lar i

a la plaça del Mercadal, davant l 'Ajunta-

ment. Després d'unes paraules de ben-

vinguda de l'alcalde, Sr. Lluís Miquel

Pérez Segura, i de la regidora d'Ensenya-

ment , Sra. Empar Pont, les coráis plega-

des, amb acompanyament de la Banda

de música de l'IES Mare de D é u de la

Candelera de 1'Ametlla de Mar, inter-

pretaren les cinc cangons de repe r to r i

comú : cors de Topera La flauta mágica

de Mozar t ; Doeba, doeba, canon de R.

aquatreveus . 17

mes sobre el món coral gener W e e n k e r ; L'estaca de Lluis Llach, amb

adaptació de C. Sotelo; Cant per a la

Trobada, estrena, amb Metra de Joan

Prats i música de Cons tan t i Sotelo; i

L'hora deis adéus, popu lar escocesa,

amb adaptació de C. Sotelo.

Abans d'acabar el concer t , el Sr.

Pere Sola i Montser ra t , d i rec to r general

d 'Ordenac ió Educativa del Depa r t a -

men t d 'Ensenyament de la General i tät ,

va dir igir la paraula ais part ic ipants.

La d i recció de la Banda i del reper-

t o r i comú , va anar a carree de V icent

Bravo, M. C a r m e Du ran , Tomeu Janer i

C o n s t a n t i Sote lo , m e m b r e s de la

comissió organi tzadora. La diada va

acabar al Pare Sant Jordi de Reus amb

un dinar-piscolabis de germanor.

D'aquí estant, cal agrair, en p r imer

Hoc, l 'extraordinària col- laboració de les

diferents seccions de lA j un tamen t de

Reus i del D e p a r t a m e n t d'Ensenyament

de la General i tät. També la presencia

del Sr delegat Terr i tor ia l d'Ensenyament

de Tarragona, deis senyors d i rectors

d'IES de Reus i del président i vicepresi-

dent de la FCEC, Srs. Jordi Subirà i

Manuel Cabero, així c o m de les altres

autor i tats académiques i locáis i deis

mitjans de comunicació.

L'exit assolit en aquesta edic ió ens

dona força per començar ja a planificar

la 7a. Trobada de Coráis d'Ensenya-

m e n t Secundan en alguna ciutat de

Catalunya, la quai, sens dub te , per un

dia s 'ompl i rà de música, joven tu t i

amistat.

Estern segurs que la força dels cants

d'aquests 1.500 joves algun dia farà

realitat el desig que ens t ransmet ia en

la seva al- locució el Sr. j o rd i Subirà, p ré-

sident de la FCEC: «Amies, joves, can-

teu , que a fo ra - a r r e u de Cata lunya- us

esperen mes de quatre-centes coráis

amb eis bracos ober ts .»

C o n s t a n t i S o t e l o

C o o r d i n a d o r d e les T r o b a d e s

Felicitem el Cor

Vivaldi El C o r Vivaldi, Petits Cantors de

Catalunya, que per tany a leseóla IPSI

de Barcelona, ha realitzat el seu p r imer

viatge a l 'Argentina, on a mes de visitar

Buenos Aires, La Plata, C ó r d o b a i

Iguazú, part ic ipa en el p r imer concurs

in ternac ional N iños Can to res de

Mendoza, a la ciutat del mateix nom. A

mes d'aconseguir el I r. premi de la seva

categoria, aconsegui el premi del public,

un 3r. premi en folk lore i el Gran Premi

de la Provincia de Mendoza atorgat al

cor amb la puntuació més alta de t o t el

festival. Recordem que no és la p r imera

vegada que el C o r Vivaldi, dir igit per

Oscar Boada, aconsegueix una distinció

c o m aquesta, ja que t ambé van obtenir,

l'any 1998 el G ran Premi C i t tà

d 'Arezzo.

Fira d'Espectacles

d'Arrel Tradicional

a Manresa Els dies 3, 4 i 5 de novembre la FCEC

va participar per tercer any consecutiu en

la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de

Manresa. Per pr imer any la FCEC va dis-

posar d'un espai cober t al passeig de Pere

HI, on es va rebre la mult i tud de visitants

que van recórrer les instal-lacions i que

van poder ser atesos directament. També

hi va haver un estand virtual, on les per-

sones acreditades podien accedir, per

mitjà d'una xarxa de PC's, a la informado

necessària per contractar els expositors.

S'ha d'agrair la immillorable coordinado

del nostre delegat del Bages-Berguedà,

Enríe Genescá, que, dedicant-h¡ el seu

temps i esforc, va aconseguir que els visi-

tants s'interessessin pels nostres projec-

tes.a

La F e d e r a c i ó al peu de l c a ñ ó .

18 ; a quatre veus

mes sobre el món coral

3r. Concurs Coral

Internacional de

Cant Popular

«Europa i els seus

cants» L'església del P¡ de Barcelona es va

t o r n a r a ompl ir , pe r t e rce r any conse-

cut iu , de cors d 'arreu del m ó n i de

música popular. Hi van venir I 3 coráis

deis páisos següents: Rússia, Txéquia ,

Italia, Le tón ia , el Japó, Finlandia i

Catalunya, que van part ic ipar en les

d i ferents catégor ies: cors femenins,

cors d 'homes, cors mix ts i cors joves.

El concurs es va inaugurar amb un c o n -

ce r t del C o r de C a m b r a Scherzo de

Vila-seca, que en l 'edició an te r io r c o m

a pa r t i c i pan t es va e m p o r t a r una

medal la d 'o r per la seva bri l lant inter-

p re tado . Aques t any t a m b é cal fel ici tar

els cors catalans que hi van concursar ;

el G r u p Vocal V9 de V i ladomiu N o u -

Gironel la, que va quedar en la p r imera

posició de la seva categoría de veus

mixtes amb una medal la de plata; i en

E u r o p a i el m ó n a S a n t a M a r í a del P¡.

la categoría de veus femenines, el C o r

A u r a de l'Escola de Música del Palau es

va e m p o r t a r t a m b é el p r ime r p remi i

medal la d'or. El co r que va o b t e n i r la

puntuac ió mes alta, i p e r t a n t , a mes de

la medal la d'or, es va e m p o r t a r la

« C o p a Europa i els seus cants» va ser

el co r d 'homes S tuden tkóren Brahe

Djácknar d 'Abo , Finlandia. El seu d i rec-

tor, U l f Langbacka, que t a m b é va guan-

yar un p remi especial per la seva di rec-

ció, ja s'ha posat en contac te amb

nosal t res p e r q u é li agradar la m o l t

p o d e r t o r n a r a Barcelona, po tser per

les p roperes Jornades I n t e r n a c i o n a l de

Can t Cora l .

Festa de Santa

Cecilia 2000 Per t e r c e r any consecu t i u se

celebra aquesta festa amb cantades a

l'aire ll iure en places del Barri Gò t i c de

Barcelona, du ran t el matf del d iumenge

26 de novembre , amb una cantada

con junta al migdia a la PI. del Rei. A la

tarda, a més, es va fer un c o n c e r t espe-

cial amb to ts els par t ic ipants a la Casa

del Mar.

Cicle de Concerts

Advent-Nadal Impulsât per la D i recc ió Genera l

de Pat r imon i de la Genera l i tä t de

Catalunya, se ce lebra un nou cicle de

conce r t s du ran t eis mesos de desem-

bre i gener, a pa r t i r del p r i m e r d iu -

menge d 'Adven t , sempre en di jous al

vespre. Els concer ts es feren a la

Capel la de Santa Agata de Barcelona.

Esperem que aquest nou cicle t íngui

un gran ex i t i cont inu ï ta t en el f u tu r •

A S S A M B LEA G E N E R A L O R D I N A R I A D E L A F C E C

D a t a : 1 7 d e m a r c d e 2 0 0 1

H o r a r i : 4 d e la t a r d a

Lloc: V a p o r U n i v e r s i t a r i d e Ter rassa

Ben aviat rebreu la convocatoria...

agi/afre ve us v 19

articles gener

LA V E U : EL

NOSTRE COS COM

A I N S T R U M E N T

DE VENT B e g o n y a T o r r e s G a l l a r d o

Professora Titular d'Anatomia Huma-

na. Facultat de Mediana. Universität de

Barcelona. Cantaire I Logopeda.

Q u a n par lem de la nost ra veu

sovint ens posem la mà al col i , pe rò la

nost ra veu, tan t cantada c o m parlada,

es f o r m a gracies a l'accio coord inada i

inséparable de quasi t o t el nost re cos.

L'aparell f onador o vocal és f o r m a t per

es t ruc tu res de l 'aparel l r esp i ra to r i ,

digestiu i per t o t un con jun t de mus-

culs de diferents régions.

Parlare aquf de l ' inst rument a què

des de fa ja uns I 8 anys e m dedico.

In tentarem veure c o m és fet i c o m fun -

ciona. Crée que prec isament un dels

p r o b l è m e s pr inc ipa ls de qualsevol

estudiant de cant és que no po t veure

ni tocar, ni mo l t menys desmuntar, el

seu in t rument , c o m p o t fer-ho qualse-

vol altre inst rument is ta. A i x ò fa que

s 'arrosseguin concep tes e r ron i s i

t a m b é que ens haguem de m o u r e

sempre per imatges. Parlem d'obrir

darrera, de la veu de pit o de cap, de la

veu a la mascara, de respirar amb la

panxa... Tots hem sent i t i u t i l i tzat

expressions de l'estil: canta amb la

poslció de badali, com si tinguessis una

patata calenta a la boca, posa boca

tonta, fes força cap avoli i moi tes més.

Però, d o n sorgeixen aquestes expres-

sions? Totes elles in tenten expl icar sen-

sacions o aconseguir que el cantaire no

expé r imen tâ t les senti . Nosal t res quan

cantem p o d e m fer-ho en sales e m m o -

quetades o plenes de cor t ines, en

esglésies, a l'aire lliure... En cada cas

reb rem un re to rn de la nost ra veu

d i ferent i cai, per tant , que t inguem

una sèrie de referències internes que

ens indiquin si ho estem fent bé o no.

El nos t re aparell fonador , per assi-

mi lac ió a m b un o rgue , s'ha d iv id i t pe r

al seu estudi en t res parts: el vibrador,

la manxa i els ressonadors. El v i b r a d o r

és const i tu ï t pe r la laringe, que con té

al seu i n t e r i o r les co rdes vocals.

Aques tes es posen en v i b r a d o per

acció de l'aire exp i râ t i aleshores es

p rodue i x el t o de la veu. La manxa, la

f o r m e n t o t a una serie d 'es t ruc tures

que, en t robar -se a sota les cordes

vocals , ac tua ran d o n a n t m a j o r o

m e n o r pressió a l'aire exp i râ t . A ix í , hi

t r o b e m els pu lmons, la caixa torác ica,

el múscul d iaf ragma i els músculs de

l 'abdomen. Els ressonadors son t o tes

aquelles cavitats situades per sobre de

les cordes vocals; el so que s'hi ha

p r o d u i t es modi f icará i es farà aud i -

ble. D e la f o r m a i pos ic ió de les cavi-

tats de ressonància dépendra el t i m -

bre de la nos t ra veu. Aques tes cavi-

tats son: la far inge, la boca i la cavitat

nasal (fig. I).

d _

Fig. I. Aparell fonador

a: cavitat nasal; b: cavitat bucal; c: laringe;

d: pulmons; e:: faringe; f.: traquea; g: diafragma.

Els músculs de l'abdomen (que no apareixen

al dibuix) serán, ¡untament amb el diafragma,

els responsables del control de la nostra veu.

La laringe, p o d e m considerar- la

c o m un t u b situât a la pa r t medial i

an te r i o r del col l . Es f o rmada pe r un

esquelet de pet i ts cartí lags, que s 'ar t i -

culen en t re si i es m o u e n per l'accio

de pet i ts músculs. En l 'home un d'a-

quests cartí legs (el t i r o ide ) es palpa

fàc i lmen t ; c o n s t i t u e i x l ' anomenada

nou del col l . Les cordes vocals es t r a -

ben a l ' in ter ior de la laringe (fig. 2).

Fig 2. Laringe

Podem veure l'interior de la laringe. S'observen les

cordes vocals a dreta i esquerra (g). No es noeta de

cordes pròpiament dites sino que son plecs de la

mucosa que entapissa internament la laringe (per

això internacionalment s'anomenen plecs vocals).

Dintre de cada plec, hi trobem un petit mùscul (i)

que és el responsable dels canvis fins del to de la

nostra veu.

a: cartilag epiglotis; b: os hioide; c: membrana

tirohioidal; d: cartilag tiroide; e: plecs vestìbulars

(cordes vocals falses; no tenen cop acciò fonatoria);

f. ventricle laringi; g: corda vocal; h: mùscul tiroari-

tenòidal; i: mùscul vocal; j: mùscul cricoaritenòidal

lateral; k lligament cricotiroìdal; I: cartilag cricoide;

m: lligament cricotraqueal; n: pnmer aneli traqueal.

Durant la respirado tranquil-la, les

cordes vocals están separades i perme-

ten l'entrada i sort ida d'aire sense opo -

sar-hi cap resistencia. Just abans de cantar

o parlar (període prefonator i) , les cordes

vocals s'apropen i tanquen l'espai que hi

ha entre elles (fenedura glótica o glotis).

A l pas de l'aire expirât les cordes vocals

se separen i es posen en v ib rado i es

produeix el t o de la veu (fig. 3).

El diafragma és un múscul pía i gran

que tanca per sota la caixa torácica (figs.

4 I 5). Es com una lámina que separa el

tó rax de l 'abdomen. La caixa torácica és

formada per les costelles, l'estern i la

columna vertebral torácica (dorsal). A

l ' interior de la caixa torácica, hi t r obem,

entre d'altres estructures, els pulmons.

Els pulmons son recober ts per les pleu-

res i aquestes son adherides a les coste-

lles i al diafragma. Per tant, qualsevol

mov iment que realitzin les costelles i el

2 0 j aquatreveus

E D I C I O N S D E L A

DEIXA QUE ELS JOVES TRADICIONAL ALEMANYA

Harm.: F r a n z B u r k h a r t Traducció i adaptado: J o a n C o s t a (1914-1997)

S

A

T / B

L e n t a m e n t , r i t m a i a l ' a l l e m a n d e

1-Dei - xa queels jo - ves, eis jo - ves se - guei-xin llur ca - mí. 2-Dan - sa i dan - sa, en - ca - ra, la dan-sa sen - se fi.

t r 1 r ^ • s — h h h r ^ i r J r i i 11 ' 4 r 1

Dei - xa'l ais jo - ves, als jo - ves el ca - mí! Dan - sa la dan - sa, la dan - sa sen-se fi.

Sem - pre se Mai no tin i J i r j p p ^ p

10

J1 J1 ÉÍÉ J cresc. F r D D Z r i P P p Hp r fa - ein llur ca - mi.

mou-re_els peus dan-sant.

P P p p f f f rà_el jo-vent ai - xí dei - xa dràs pia - er tan gran com el

J?

que de m mm cresc.

Sem - pre se - rà, se-ràel jo - vent ai - xí.-

Mai no tin - dràs, tin-dràs pia - er tan gran. Sí!. Sí!.

13 f m 'i' r Can-taamb l'a-mic, dan-saambl'a-mic,

f i ^

vés fins a Xau-xqamb l'a-mic.

P P [Jir p i © m 17

Can-ta amb l'a - mie, dan - sa amb l'a - mie /a . / ì .

© 2íX)0, Federado Catalana d'Entitats Corals (E)08003 Barcelona • Tel. (9)3 269 06 68

FCEC-161

I U I F E D E R A C I Ö F J E C A T A L A N A £ C D / E N T I T Ä T S I I I ! C O R A L S

Num. 161 • Desembre2000

E D I C I O N S D E L A

CANQO D'ANY NOU TRADICIONAL ALEMANYA

Text i melodia del s. XVI I Harm: W i l h e l m W e i s m a n n (n 1900)

L l e u g e r

T / B

L'any veil per fi ens ha dei - xat, ai - x i j l bon Deu ho

5 -

L'any veil per fi ens ha— dei - xat, ai - xi^el bon Deu ho

T u r m J J L'any veil per fi ens ha— dei - xat, ai - xi_el bon D e u _ ho

ß [j-i >> Ji» na! ma Can-tem, doncs, en en - trar al nou_ any, un

m na! ma en - trar al nou any, un

9 r i f ' f m ma na! Can-tem,doncs, en en - trar l'any, un

13 o U

J r l a — r 3 i*"1 ' (fo 11 %—» * r -4

M J

y * 1 — 1—s e •

cant en sa llo - an 9a . Que_ens por - tiji tots sa Que ens por - ti a tots la

i J I 1< i f J J J 1 J J 9 a cant en sa llo - an Que_ens por - tiji tots sa

Que ens por - ti a tots la

m O : , g — 1

*— - 3 - H — 1 m 9 1 9 P

y \> X +^ - f 4 cant en s a — llo - an 9a . Que_ens por - tiji tots sa

Que ens por - ti a tots la

© 2000 Federacid Catalana d'Entitats Corals (E)08003 Barcelona • Tel. (9)3 268 06 68

FCEC-162

IUI FEDERACIÖ rp EE CATALAN A

£C D^ENTITATS

IUI CORALS N ü m . 1 6 2 • D e s e m b r e 2 0 0 0

fe

lut i pau al

i sort, cor!

P É queens fa - cij3 - brar sens frau

la pau que fo - ra - gi ni ta

tort, queel pors! Que_a

t — , — 8 — y - u J v J 4 4 - ^ ' « • , 1 m 1 — rJ m A

lut i sort, quejns fa - cij) - brar sens trau ni pau al cor! la pau que fo - ra - gi - ta pors! Que_a

r r lut i sort, quejns fa - cij) - brar sens frau ni tort, queel

pau al cor! la pau que fo - ra - gi - ta pors! Quea

25

m i "r n r t i r nos - tre seny re - for tots mes bons ens fa

ci, per-que se - guim. ci, per veu - re amb més_

iiJ j i ü I \ i mé nos - tre tots mes

seny re - for bons ens fa

ci, per-que se - guim ci, per veu-re amb mes.

' H i r r nos - tre tots mes

seny re - for bons ens fa

Cl,-ci,-

per - que se -per veu - re amb

guim-m é s -

con-tents la ru - ta nos a - mor com son els al

tra. tres.

FCEC-162

articles

fig. 3. Ode fonatori

Les cordes vocals (que s'observen dillades segons un tall com et

de la fig. 2) estan en contacte just abans de cantar o parlor. La

pressiô de l'aire expirât procèdent de/s pulmons fa que les cordes

vocals es vagin séparant Primer es sépara el seu caire inferior ( I )

i a mesura que la pressiô augmenta es sépara el seu caire supe-

rior (2) i l'aire passa entre elles. Es ara quan les cordes vocals

vibren i es produeix el so. Degut al fet que l'aire expirât suit amb

força es créa una depressiô entre les cordes vocals que fa

Revista de la Número 16 / P.V.P. quiosc: 500 ptes. aquatreveusLa veu: el nostre eos com a...

Documents

Transcript of Revista de la Número 16 / P.V.P. quiosc: 500 ptes. aquatreveusLa veu: el nostre eos com a...