Revista de la Diputació de Barcelona · 2009-01-09 · prés de l’entrevista del primer dia em...

Busques feina?Busques feina?

Programes de suport al finançamentmunicipal amb valor afegit

Jorge Wagensberg: «El món estàevolucionant cap a un comportamentcientífic»

XARXA DE MUNICIPIS

Revista de la Diputació de Barcelona | 156 | Gener-Febrer 2009

www.diba.cat

MaquetaDB 156_.qxp:MaquetaDB 151.qxd 7/1/09 12:58 Página 1

2 | Diputació de Barcelona

03 | Editorial Els governs locals també creen ocupació

04 | A fonsBusques feina?

10 | En xarxaProgrames de suport al finançament municipal amb valor afegit

14 | Municipis singularsCallús: el primer poble digital de Catalunya

18 | A debatQuines accions pot desenvolupar el teu ajuntament perfomentar l’activitat econòmica al municipi?

20 | L’entrevistaJorge Wagensberg: «El món està evolucionant cap a un comportament científic»

24 | Ciutadania L’ús i la gestió del temps, un dret de la ciutadania

28 | Innovació localLa importància del capital social. Reflexions i propostes pera la generació de capital social

34 | Bones pràctiques

39 | Llibres i webs

Fotografia de portada: Xavier Renau

SUMARI

04

10

14

2024

Direcció: Jordi Navarro. Redacció: Estrella Barrero, Susana Burgos, Alberto García, José Iglesias, Enric Monné, Ethel Paricio, Carles Sabater, Glòria San-tamaria, Eva Viñals. Col·laboracions: Josu Iradi Arrieta, Carme Miralles-Gusach, Josep San Martin i Morant, Noemí Zomeño. Fotografia: Òscar Ferrer,Óscar Giralt, Eva Guillamet, Xavier Renau, Joan Roca, Jordi Tarrés, Noemí Zomeño. Maquetació: Alberto García. Assessorament lingüístic i produc-ció editorial: Direcció de Comunicació. Consell editorial: Anna Berruezo, Antònia Bisbal, Xavi Casinos, Juan Echániz, Marina Espinosa, Cristina Gómez,Emiliano Jiménez, Manel Martínez, Òscar Martínez, Jordi Navarro, Carme Pérez. Projecte gràfic: Eumogràfic. Preimpressió: Tecfa Group. Impressió: AGO2 – URSEGRAF UTE . ISSN: 1133-2328 / DL: B-1069-1992Servei de Premsa. Diputació de Barcelona: Rambla de Catalunya, 126, planta 9a. 08008 Barcelona / [email protected] / www.diba.cat / Publicació bimestral / Distribució gratuïta. Els articles de col·laboració que publica el DB expressen l’opinió dels seus autors, la qual no ha de ser necessàriament compartida pels responsables de la revista.

28


EDITORIAL

Diputació de Barcelona | 3

Els governs locals també creen ocupació

Foto

: Xav

ier

Ren

au

L’atur ha esdevingut en els darrers mesos un dels principalsproblemes i ja s’ha convertit en la primera preocupació de laciutadania, segons les dades del darrer baròmetre del Cen-tre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat. I no n’hi ha per amenys. L’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer tri-mestre de 2008 indica que ja són 2.598.800 els espanyolsque no tenen feina, l’11,33%. I les previsions no són opti-mistes, ja que alguns experts pronostiquen que l’atur podriaarribar fins al 17% a finals d’aquest any 2009.

Els governs locals tenen un paper important a desenvolu-par en la creació d’ocupació. I més en períodes de crisi comara l’actual. Un paper que ara es veu reforçat amb el FonsEstatal d’Inversió Local aprovat pel Govern central, i que técom a objectiu reactivar l’economia i crear ocupació incre-mentant la inversió pública en l’àmbit municipal, mitjançantel finançament d’obres de nova planificació i d’execució im-mediata. Un fons de 8.000 milions per al conjunt d’Espanya,que pel que fa a la província, exceptuant la ciutat de Bar-

celona, suposarà una injecció extraordinària de diners en-torn dels 660 milions d’euros.

Una quantitat molt important, tenint en compte que incre-menta en tres la dotació econòmica del Pla de concerta-ció de la Diputació per a l’actual mandat. És per això quela Diputació va crear, un dia després de fer-se públic l’ajutextraordinari del Govern central, una Oficina d’Assistènciaper donar suport integral als ajuntaments, amb especial re-llevància als de menys de 10.000 habitants, en els pro-cessos de sol·licitud, licitació i seguiment dels projectesinclosos dins del Fons Estatal d’Inversió Local.

La creació de l’oficina ha esdevingut un model per a la restade diputacions de l’Estat, tal com va remarcar en una reunióa la seu de la FEMP la directora general d’Administració Lo-cal del Ministeri d’Administracions Públiques (MAP), MariaTena, que va valorar com a molt positiva la instauració d’a-questes oficines per part de les diputacions espanyoles. ■



Busques feina?A FONS

Foto

graf

ies:

Xav

ier

Ren

au



«Cal capacitar de manera contínua els equipslocals per donar una resposta eficient a lesnecessitats de les persones i les empreses delterritori»

«Sí», responen milers de persones que, mes rere mes,passen a engruixir les llistes d’aturats del país, un per-centatge de la població activa que sembla que no tésostre. I un dels primers llocs on truca l’aturat és alseu ajuntament, i des d’allí, i a través dels serveis lo-cals d’ocupació, s’atén a tothom i s’ajuda a trobar lafeina anhelada.

«El que m’agradaria és donar feina a tothom que ve», sesincera el regidor d’Ocupació i Activitat Econòmica de SantJoan de Vilatorrada, Jordi Solernou. Pel Centre d’Iniciativesper l’Ocupació (CIO) Cal Gallifa, on se centralitzen els serveislocals d’ocupació, passen diàriament moltes persones quebusquen feina, la immensa majoria del municipi. «L’incre-ment ja es va començar a notar abans de l’estiu de l’anypassat, però des del setembre s’ha doblat la quantitat depersones que vénen a buscar feina», explica Yolanda Ser -rano, coordinadora del CIO. Tot i que molts dels que fa pocque s’han quedat sense feina encara cobren de l’atur, i, pertant, s’espera que durant aquest 2009 la situació en generalempitjori quan aquestes persones deixin de percebre capingrés, ara ja hi ha casos desesperats. «Hi ha homes ambdona i fills i hipoteca que a final de mes deixen de cobrarla prestació de l’atur i no tenen perspectives de tenirfeina. La seva situació és extrema», explica Yolanda Ser -rano.

«Els serveis locals d’ocupació treballen a “mida” en la de-finició dels serveis a prestar: coneixen les persones i lesempreses de cada territori. L’escala local afavoreix les polítiques de proximitat al territori i de participació, i

faciliten l’adequació de l’oferta de serveis i l’augment dela seva qualitat», explica el diputat de DesenvolupamentEconòmic, Teo Romero. Ho especifica la tècnica d’inserciólaboral de Santa Coloma de Cervelló, Maria del Mar Frías:«El primer pas és fer l’entrevista ocupacional: es fa unperfil laboral de la persona, de la seva formació i de lesintencions, i a partir d’aquí es pacta el seu itinerari. Estracta de fer una tasca d’assessorament orientant, do-nant suport puntualment, informant sobre cursos i sobreles possibilitats de canviar de sector». Santa Coloma deCervelló ofereix aquest servei per buscar feina des del 1998.Amb les xifres fins al novembre del 2008, 141 persones esvan inscriure per primera vegada al servei i 224 van fer ús delclub de feina. La majoria són veïns del poble, tot i que tambéhi ha alguns casos de persones que vénen d’algun poble delsvoltants que no té servei local d’ocupació.

També passa això a Castellar del Vallès, on el regidor d’O-cupació i Formació, Joan Creus, explica que de vegades te-nen usuaris de Sentmenat o Sant Llorenç, pobles del costatque no ofereixen aquest servei. I, entre els del poble i els quevénen dels voltants, l’increment s’ha notat per la crisi. «Hi hahagut un increment des de fa 6 mesos cap aquí: des delmaig, s’ha disparat el nombre d’usuaris. Abans venienuns 20 usuaris al dia, i ara, en vénen uns 45 o 50», diuCreus. Però la crisi no només ha fet que augmenti el nombred’usuaris, sinó que, per exemple, des de principis del 2008,Creus explica que a més dels aturats o els que volien millo-rar també hi havia persones que venien buscant una segonaocupació, mitjançant un segon torn, una feina de nit o detarda si treballaven només al matí, o de caps de setmana.«Ara el problema és trobar ofertes de treball: hi ha moltsusuaris i menys ofertes», conclou Creus.

També hi ha casos d’aturats que vénen d’empreses que noestan establertes en el mateix terme municipal, sinó tocant-hi. És el cas, per exemple, de la fàbrica Pirelli, ubicada a Man-resa, però a tocar d’un dels barris de Sant Joan de Vilatorradai, per això, molta gent que hi treballa és d’aquest nucli. «Pre-veiem que quan la fàbrica faci algun tipus d’expedient deregulació d’ocupació, els que es quedin sense feina vin-dran cap a nosaltres», explica el regidor Jordi Solernou, deSant Joan de Vilatorrada.


Perfil de l’aturatLes dades, i l’experiència dels serveis locals d’ocupació,parlen d’un canvi de perfil de l’usuari. «Abans, hi havia mol-tes més dones que homes, amb un nivell d’estudis baix,però l’índex que teníem de recol·locació d’aturats eradel 85%. Però, sobretot a partir del setembre de l’anypassat, es va començar a notar la crisi i hi ha un incre-ment de la demanda, i el perfil ha canviat: ara vénen sobretot homes, de totes les edats, i amb més nivell deformació», explica la regidora de Treball, Indústria i Promo-ció Econòmica de Martorell, Teresa Casanovas. També, s’apunta des de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada,que hi ha molts nois joves que no han tingut temps d’adquiriranys d’experiència en una feina i són els primers a quedar-se sense feina, perquè són els més barats d’acomiadar. ASanta Coloma de Cervelló també han notat tant l’incrementd’usuaris com el canvi de perfil. «Abans —explica la tècnicaMaria del Mar Frías— un 70% eren dones, moltes de lesquals no treballaven perquè havien tingut fills petits idesprés d’aquesta aturada volien reprendre la seva vidalaboral. El percentatge d’homes era baix i volien o béuna millora d’ocupació o bé provenien d’una aturadapuntual». Davant d’això, el que cal «és assegurar la qua-

litat en la prestació dels serveis d’ocupació, i la Diputa-ció de Barcelona, mitjançant l’Àrea de DesenvolupamentEconòmic, aporta suport tècnic i econòmic a la xarxa deserveis locals d’ocupació, perquè cal capacitar de ma-nera contínua els equips locals per donar una respostaeficient a les necessitats de les persones i les empresesdel territori», explica el diputat Teo Romero.

Dins d’aquest perfil d’usuari d’abans de la crisi, s’emmarcauna de les moltes persones que van passar pels serveis lo-cals d’ocupació de Martorell. Es tracta de Núria Bellés, quetreballava a Barcelona en una empresa de publicitat. Des-prés d’un any sabàtic, i pensant en els seus dos fills i en eltemps i el cost que li suposava anar i venir cada dia a Bar-celona, es va plantejar un canvi de feina. «Sabia que aquí eradifícil treballar del que havia fet fins aleshores, però des-prés de l’entrevista del primer dia em vaig encaminar capa la formació i vaig fer un curs administratiu-comptable»,explica. La segona oferta de feina que va tenir va ser la bona,i ara ja fa un any que treballa en una empresa de Martorelldedicada a l’enginyeria electrònica. «Vaig venir a l’Ajunta-ment perquè em pensava que hi trobaria més caliu queno pas en una empresa de treball temporal, i el vaig tro-


La Xarxa de Serveis Locals d’Ocupació - Xaloc

● Va néixer el 1993● Actualment hi ha 273 municipis adherits i ofereix una

cobertura del 96% de la població activa de la provín-cia, exclòs el municipi de Barcelona

● La pertinença a la xarxa Xaloc aporta assistència econòmica i assistència tècnica per part de la Dipu-tació

● La plataforma telemàtica Xaloc és una eina informà-tica a la qual els municipis integrants de la xarxa Xaloc poden donar-se d’alta, prèvia petició.Actualment, l’utilitzen 196 municipis, que represen-ten el 72% dels membres de la xarxa. Es tracta d’una web accessible també als usuaris dels serveislocals d’ocupació on es pengen totes les ofertes defeina dels municipis que en disposen



bar, començant per aquesta primera entrevista, on l’o-rientadora laboral em va saber escoltar, i entendre i emva guiar en la recerca de feina», conclou Bellés. El regidorCreus, de Castellar del Vallès, reafirma que la sortida és for-mar-se i, ocasionalment, buscar feina en un altre àmbit. «Da-vant de l’increment de l’atur en el món de la construc-ció, intentem formar-los en un altre àmbit, com ara elsector del metall o de l’hostaleria», diu Creus. Ho reafirmaMaria del Mar Frías, que explica que reorientar l’ocupacióés una bona opció i, per exemple, un dels sectors on enca-minen moltes dones és el sector del servei a les persones.

Ara, des dels serveis locals d’ocupació noten que el per-fil ha canviat i s’aprofiten totes les maneres de trobar feina.La plataforma telemàtica Xaloc, promoguda per la Dipu-tació de Barcelona, és una web on es pengen totes lesofertes de treball de què es disposa, i l’aturat, prèvia in-serció d’una contrasenya que es dóna per ser usuari d’unservei local d’ocupació, pot entrar i enviar el seu currícu-lum a qualsevol de les ofertes que hi ha penjades. Perexemple, el 2007, 34.333 persones es van donar d’alta ales oficines de la xarxa de serveis locals d’ocupació de laDiputació i 9.885, és a dir, gairebé un 30%, van trobar feinamitjançant aquest instrument. Per això, des de la Diputa-ció es potencien aquests serveis i se’ls hi dóna suporteconòmic (pagant material i personal), formatiu (amb cur-sos adreçats als tècnics del servei) i tècnic (fent possibleque l’eina telemàtica Xaloc funcioni i s’actualitzi). El mè-tode de treball en xarxa ofereix un conjunt de valors comcompartir els mateixos objectius, tenir signes d’identitatcomuns, facilitar la circulació d’informació i l’intercanvid’experiències i proporcionar un valor afegit al funciona-ment individual a cada servei local d’ocupació.

EmpresesSi bé la demanda als serveis locals d’ocupació ve donadapels aturats, l’oferta arriba a aquests serveis a través deles empreses establertes en el terme municipal. De fet, lafilosofia de la xarxa de serveis locals d’ocupació de la Di-putació ha evolucionat des del foment de l’ocupació a ladinamització del mercat de treball: és a dir, les empresestambé existeixen. I de l’assistència social al desenvolupa-ment econòmic i la competitivitat dels territoris. Habitual-

ment, el primer pas per part dels serveis locals d’ocupa-ció és fer una prospecció del teixit empresarial local; és adir, entrevistar-se amb les empreses per donar-se a conèi-xer i saber quines són les seves ofertes de feina.

A Sant Joan de Vilatorrada tenen dos polígons industrials,un més antic i sobretot amb petites empreses, i un de nouamb empreses mitjanes. La sintonia entre les empreses i elsserveis locals d’ocupació acostuma a funcionar, i un delsúltims exemples ha estat durant el procés de tancamentd’una empresa gran, Tèxtil Riba. «La mitjana d’edat era de50 anys, i l’empresa, quan va anunciar que tancava, vanegociar amb els treballadors. A alguns els va dirigir di-rectament cap aquí, als serveis locals d’ocupació, i nos -

El molí fariner, restaurat pels alumnes de l’escola taller de Martorell durant setzeanys, serà la nova seu dels serveis locals d’ocupació d’aquest municipi



altres els vam donar molta informació i assessorament»,explica Jordi Solernou.

Cada municipi té el seu propi teixit empresarial. A Santa Co-loma de Cervelló, per exemple, hi ha sobretot petita i mitjanaempresa, dedicada al sector dels serveis, tot i que també hiha indústria gràfica i manufacturera. S’adrecen a l’Ajunta-ment perquè saben que hi ha una borsa de treball. A Caste-llar també tenen bàsicament petita i mitjana empresa moltdiversificada, amb empreses auxiliars del metall i del sectorgràfic, per exemple, però també alguna de gran, com ara elCentre Logístic de Sony.

I, en comptades ocasions, apareixen empreses de l’enver-gadura de la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada.«Va ser una bogeria. Des que es va confirmar que la presóes faria aquí, va venir una allau de gent que només voliatreballar a la presó. Si se’ls oferia alguna altra feina, etcontestaven que no, que el que volien era treballar a lapresó», explica Yolanda Serrano, coordinadora del CIO. I desdels serveis locals d’ocupació es van fer aleshores sessionsinformatives per explicar que tot depenia del Departamentde Justícia i, alhora, aclarir aspectes pràctics com ara en quèconsistien les oposicions, com preparar-les, quins eren els re-quisits per accedir-hi, etc. I, paral·lelament, es va contactaramb les empreses adjudicatàries de serveis com ara cuina imanteniment perquè agafessin personal de Sant Joan. Se’lsva demanar quin perfil buscaven i es va fer una primera tria,i els candidats van ser entrevistats a les mateixes oficines delCIO per aquestes empreses.

I, encara en menys ocasions, hi ha empreses com ara SEAT.La regidora de Martorell Teresa Casanovas explica que a lapoblació hi ha molt teixit empresarial i molt divers, amb em-preses agroalimentàries, químiques, del cautxú, etc., si béSEAT dóna feina a molta gent i dóna oportunitats úniques.«És el cas de l’Escola Excel·lència de Formació Profes-sional, que es farà en uns terrenys municipals i oferiràformació ocupacional especialitzada de l’automòbil.Unes 7.000 persones es formaran cada any per treballaren cadenes de producció i indústria auxiliar. L’Ajuntamentcedeix els terrenys, que tenen un valor de 5 milions d’eu-ros, i s’assegura que sempre formi part de l’ens directiu;la Generalitat construirà l’escola i SEAT aportarà la ma-quinària i les pràctiques», explica, orgullosa, la regidora.

La formació i on ocupar-seEn aquesta situació de dificultats evidents de molts ciuta-dans per trobar feina, es busca millorar l’oferta formativa permillorar la qualificació de les persones desocupades i ade-quar-les a les ofertes. Per això, des de la xarxa de serveislocals d’ocupació de la Diputació es busca l’aprofitamenteficient de tots els recursos disponibles (concertar, coope-rar i establir aliances entre agents i institucions, i adaptar-seles necessitats i característiques territorials). La regidora Te-resa Casanovas explica que si bé fins ara hi havia cursos deformació més estàndards, com ara l’administratiu, el de pa-leta o el de jardiner, la tendència s’encamina potser a «ferformació a demanda de les empreses; és a dir, detectarprimer quines són les seves necessitats i preparar elspossibles treballadors per a aquesta demanda futura».

Sessió pràctica de com buscar feina per internet feta al Centre d’Iniciatives per l’Ocupació (CIO) Cal Gallifa de Sant Joan de Vilatorrada



I posa un exemple: si ara SEAT fabricarà cotxes elèctrics,s’ha de preparar els futurs treballadors i l’empresa auxiliarque es necessitarà en aquest àmbit. I aquesta nova tendèn-cia s’haurà de gestionar des de la que serà la nova seu delsserveis locals d’ocupació de Martorell, des d’on s’oferirà tantatenció a l’usuari aturat com a les empreses, i formació i es-pais per als gremis i els emprenedors, és a dir, un viver d’em-preses. Com expliquen Jacob Gooijer i Maite Argudo, director i cap d’estudis de l’escola taller, respectivament:«Es tracta d’un antic molí fariner, restaurat pels alumnesde l’escola taller de manera continuada durant setze anys.Actualment, s’imparteix formació adreçada a diversoscol·lectius: escola taller, per a joves de 16 a 24 anys, ambmòduls d’informàtica, jardineria, fusteria i pintura; tallersd’ocupació, per a adults, de pintura i paleta; i el Pro-grama de qualificació professional inicial, amb els mò-duls de comerç i electromecànica per a joves també majors de 16 anys sense l’ESO». També, com a la majoriade municipis, s’ha demanat poder impartir plans d’ocupa-ció, que són programes de contractació temporal de treba-lladors aturats per a la realització d’obres i serveis d’interèsgeneral i social, i que són oferts per l’Ajuntament.

L’oferta de formació és àmplia: tallers ocupacionals, casad’oficis, escola taller, plans d’ocupació, etc., però la de-manda encara ho és més. En aquest sentit, el que es preténdes dels serveis locals d’ocupació i des de la xarxa que elsintegra i que gestiona la Diputació, la xarxa Xaloc, és donarresposta a aquestes necessitats. Les entitats locals que for-men part de la xarxa Xaloc es beneficien d’una assistènciatècnica continuada i d’uns recursos econòmics anuals quela Diputació de Barcelona posa al seu abast. El plantejamentestratègic d’intervenció per als propers anys radica en laseva consolidació que enforteix la prestació de serveis dequalitat per als seus usuaris. «En definitiva, podem dir queel valor que aporta la xarxa Xaloc és més gran que lasuma dels valors individuals de cada servei local d’ocu-pació», sentencia Teo Romero. L’aturat no només té al seuabast les ofertes de feina del seu municipi, sinó també lesde tota la província. ■ Eva Viñals

A la Diputació tenim un historial de servei públic que,en els darrers anys, gràcies al desenvolupament delnostre capital tècnic i professional, a la posada enmarxa del model de xarxes i a una política de rigorpressupostari i de bona gestió dels recursos, ens avalaper donar respostes fermes i efectives a la crisi actual.Una crisi amb components globals, però també ambespecificitats locals, que obliga els governs de proxi-mitat a tenir un paper actiu.

Davant el creixement de l’atur, potser l’element mésdramàtic en moments de crisi, proporcionar informa-ció i facilitar coneixements són eines útils. Més quemai, els serveis locals d’ocupació (165 oficines, activesa més de 200 municipis de la província) tenen molt adir i a fer.

L’any passat, 34.333 persones es van donar d’alta ales oficines de la Xarxa de Serveis Locals d’Ocupació(XALOC), i 9.885 d’elles, gairebé un terç, van trobarfeina gràcies a la mediació dels 500 professionals deXALOC, que coneixen de primera mà la realitat em-presarial i laboral del territori.

Imaginació i caràcter emprenedor, competència i va-lor afegit són aspectes clau per redreçar l’economiades dels pobles i les ciutats. Quan veiem que, gràciesa un projecte de l’Àrea de Benestar Social i de l’Àreade Desenvolupament Econòmic com és ILO-SER,3.700 dones han passat de ser cuidadores de perso-nes dependents a professionals dels serveis d’atencióa les persones, mitjançant un procés d’aprenentatge iespecialització, es comprèn que la perspectiva localresulta ben vàlida i necessària. Impulsant, per exem-ple, els seminaris de generació d’idees i creació d’em-preses (www.diba.cat/promoeco/tecnica/gice.asp),obrim portes als ciutadans i les ciutadanes que sabenque amb lamentacions no se surt d’aquesta crisi, sinóaprofitant les oportunitats que el nostre territori ofe-reix. ■

El repte de l’ocupació, en clau local

Antoni FoguéPresident


EN XARXAProgrames de suport al finançamentmunicipal amb valor afegit


Foto

graf

ies:

Arx

iu


De ben segur que és en períodes dedificultats econòmiques com aral’actual quan els ajuntaments agra-eixen més l’existència d’iniciativesde suport al finançament municipalcom ara el Programa de crèdit local(PCL) i la Caixa de Crèdit. El primersubvenciona una part dels interes-sos dels préstecs concedits en elmarc del PCL, mentre que en el se-gon és la mateixa Diputació quiconcedeix préstecs a interès moltbaix o nul.

Tot i que els dos programes estan des-tinats a tots els municipis de la provín-cia, exceptuant la ciutat de Barcelona,són els municipis de dimensió mitjana igran els que fan major ús del Programade crèdit local, mentre que els municipismés petits fan més ús de la Caixa deCrèdit. De totes maneres, ambdós pro-grames són complementaris i no exclo-ents.

Dos instruments que no són, en absolut,ni nouvinguts ni desconeguts en el pa-norama municipal de la província. Alcontrari, fa ja molts anys que la Diputa-ció de Barcelona els va posar en marxa.Concretament, 14 anys pel que fa alPrograma de crèdit local, i la Caixa deCrèdit des de fa unes quantes dècades.Unes eines que al llarg d’aquest tempshan demostrat a bastament la seva utilitat. Fixem-nos, si no, en les dades següents: de 1994 a 2007, 286 munici-pis i entitats menors descentralitzades s’han acollit algun any al Programa desuport al finançament, 186 dels qualshan participat en els dos programes quel’integren. Pel que fa al volum de crèditsconcedits, la xifra arriba gairebé als milquatre-cents milions d’euros, cosa quesignifica que prop del 40% del finança-ment municipal de la província de Bar-celona es canalitza a través d’aquestsdos instruments.

El PCL redueix els costos financersEl Programa de crèdit local, que es vaposar en marxa el 1994, té la finalitatd’oferir als ajuntaments una línia depréstecs per a inversions en unes con-dicions financeres molt favorables através de la negociació conjunta delspréstecs sol·licitats pels diversos ajun-

taments de la província davant una en-titat de crèdit, amb la qual cosa s’obtéuna línia de préstecs per a inversions aun tipus d’interès preferencial, i tambéla subvenció dels interessos dels prés-tecs sol·licitats.

En aquests moments, l’import de lasubvenció equival al valor actualitzat del3% dels interessos de cada operació depréstec, i es lliura d’una sola vegada, unmes després de la signatura del préstecconcedit a l’ajuntament, i es destina ex-clusivament a la seva amortització an-ticipada.

En vista de les bones condicions queper als municipis comporta el PCL, 217ajuntaments s’han adherit al programades del seu inici, cosa que ha compor-tat en aquests 14 anys un total superiorals 1.141 milions d’euros en crèdits,dels quals la Diputació ha subvencionatdirectament els interessos d’aquestpréstec per valor de més de 133 milionsd’euros. Són representatives les dadesde l’any 2008 registrades fins al no-vembre: s’han signat préstecs per valorde 104 milions d’euros amb una sub-venció aproximada de 13 milions d’eu-ros.

La bona opinió dels electesHi ha un ampli consens entre els elec-tes locals a considerar aquest instru-ment de suport al finançament com apositiu i beneficiós. Així, l’alcalde de Sa-llent, Jordi Moltó, afirma que es tracta«d’un bon programa d’ajut als ajun-taments, i més en els temps que co-rren, ja que des dels ajuntaments ésfonamental que tirem endavant lesobres d’inversió previstes, i és per


217 ajuntaments s’han adherit al Programa de crèdit local



això que és molt necessari que hihagi eines com aquestes».

Gairebé en els mateixos termes es ma-nifesta l’alcaldessa d’Esplugues de Llo-bregat, Pilar Díaz. Per Díaz, el Programade crèdit local «suposa un ajut molt im-portant, i encara més en un momenteconòmic tan complicat, en el qualhem de substituir l’impuls de la ini-ciativa privada en molts àmbitseconòmics i socials, i mantenir les in-versions que necessiten els nostresciutadans».

L’alcalde de Pallejà, José Antonio Rubiono pensa diferent dels seus col·legues.Afirma que «és un espai de suport a lesadministracions locals molt positiu, isobretot en aquestes circumstànciesen què hem de fer un gran esforç permantenir el nostre compromís amb elpoble i mantenir inversions centradesen els ciutadans».

I per a què poden demanar els ajunta-ments els ajuts del Programa de crèditlocal? Aquests préstecs estan destinatsa finançar qualsevol tipus d’inversions,ja siguin noves o de reposició, però enqueden excloses les operacions de re-finançament de l’endeutament anterior iles operacions de tresoreria.

En concret, i pel que fa a Sallent, Es-plugues de Llobregat i Pallejà, munici-

pis que han signat darrerament conve-nis del Programa de crèdit local, elspréstecs seran utilitzats bàsicamentper fer reformes d’obra pública. Així, aSallent s’usaran en una escola públicai en la reforma de diverses vies locals;a Esplugues, per expropiar un torrent iper a la construcció d’uns talussos enun parc que s’està construint, i a Pa-llejà, per reconvertir l’espai de l’antigacarretera N-II en una zona comercial.

Evolució del préstec signat (Programa de crèdit local)

Milers

Préstec concedit (Caixa de Crèdit)

Milers


La Caixa de Crèdit ha concedit en els darrers 14 anys préstecssuperiors als 110 milions d’euros


Però, a part d’obres de reforma d’e-quipaments i carrers, els diners delPCL també serviran per cofinançar al-tres inversions, com ara la construc-ció de dos nous locals relacionats ambels àmbits cultural i socioassistenciala Sallent, d’un auditori a Esplugues, imillorar la comunicació interna dins elmunicipi, a Pallejà, amb la creació iconstrucció d’espais d’aparcament,sobretot per a persones amb discapa-citat.

Una aposta dels municipis més petitsPel que fa a la Caixa de Crèdit, és un ins-trument de cooperació municipal delquan fan ús sobretot les poblacions méspetites, que té per objecte l’atorgamentde crèdits en condicions avantatjosesals ajuntaments per al finançament d’in-versions relacionades amb obres, ser-veis o activitats de la seva competència.En aquest sentit, el 55% dels préstecsconcedits fins ara s’han destinat a po-blacions menors de 5.000 habitants, isolament el 2,26% ha estat a ciutats su-periors als 50.000 habitant (vegeu el grà-fic). En els darrers 14 anys, la Caixa deCrèdit ha concedit préstecs per importde més de 110 milions d’euros. Cal des-tacar que l’any 2008 finalitzarà amb laconcessió de crèdits als municipis de laprovíncia per valor de 14 milions d’eu-ros, xifra que representa un 23% mésque l’any anterior.

Les característiques i condicions delspréstecs de la Caixa de Crèdit sónsensiblement diferents, però comple-mentàries, de les del Programa de crè-dit local. L’import màxim de petició nopot superar els 150.000 euros per

ajuntament i any, i un tipus d’interès,que s’ha fixat per a l’any 2008, del 0%.Pel que fa a l’amortització, hi ha untermini màxim d’amortització dels crè-dits de 10 anys, en cas d’obres i ad-quisició de béns immobles, i de 5 anysper a les inversions en béns mobles.El lliurament del crèdit es fa en la sevatotalitat a l’ajuntament un cop s’acre-dita la contractació de les obres o l’ad-quisició dels béns mobles o immobles.En definitiva, ens trobem davant de

dos instruments bàsicament de suportal finançament municipal que al llargdels anys han demostrat sobradamentla seva utilitat, però que en els tempsactuals, i davant d’una de les pitjorscrisis econòmiques que es recorden,prenen una altra dimensió, més força,i es fan més necessaris per tal que elsajuntaments puguin continuar millo-rant les seves poblacions i garantintels seus compromisos amb els ciuta-dans i ciutadanes. ■ Jordi Navarro



MUNICIPISSINGULARS Callús: el primer poble

digital de Catalunya

Foto

graf

ies:

Noe

mí Z

omeñ

o

Vista de Callús, que s'ex-

tén a banda i banda del

riu Cardener



Els ciutadans han d'apropar-se i sintonitzaramb el govern local a partir d'una plataforma digital

A tan sols nou quilòmetres de Manresa en direccióSolsona, hi ha el municipi de Callús. Actualment, enaquest poble, situat al centre del Bages i a la vora delriu Cardener, hi viuen unes 1.700 persones entre elsdiferents nuclis de població que conformen el muni-cipi: Antius, Callús, Cal Cavaller, El Cortès i Vilade-lleva. L’actual creixement urbanístic fa que hi arribinnous habitants provinents de la capital bagenca (Man-resa) i d’altres poblacions de la comarca, que busquenla tranquil·litat d’un poble petit que garanteix tots elsserveis necessaris per viure-hi i on els preus dels ha-bitatges són menys elevats que en altres poblacions.El cert, però, és que el municipi de Callús, amb unaextensió de dotze quilòmetres quadrats, segueix man-tenint l’essència d’un tradicional poble petit, esperitque barreja amb un desenvolupament tecnològic in-novador que el fan ser un dels pobles capdavanters enmatèria de telecomunicacions. Per això se’l coneixcom el primer poble digital de Catalunya.

Callús va néixer com un indret on els primers habitants vi-vien bàsicament del treball del camp. A mitjan segle pas-sat, el nucli de població va créixer notablement gràcies ala indústria tèxtil, que va assentar-se al costat del riu Car-dener, on es van crear diferents colònies, que van ser elprincipal motor econòmic del municipi. A partir de la dè-cada dels anys setanta, però, l’activitat industrial va anara la baixa amb el tancament d’algunes fàbriques, fet queva fer disminuir considerablement la massa de població.Durant anys, i també actualment, Callús ha viscut de lespetites indústries instal·lades al municipi i dels serveis, toti que la majoria de la població treballa fora del poble. Ambla intenció de donar un nou impuls i projecció al municipi,cap als anys noranta, l’Ajuntament de Callús i la Secreta-ria per a la Societat de la Informació de la Generalitat deCatalunya van iniciar un nou projecte per tal d’integrar i

aplicar les noves tecnologies de la informació en tots elsàmbits socials i locals, i així fer de Callús el model impul-sor dels futurs pobles digitals a Catalunya.

La primera fase d’aquesta iniciativa, que va començarl’any 1995, es va centrar en l’aplicació de les telecomuni-cacions en l’àmbit educatiu, amb un projecte portat aterme entre el consistori callussenc i l’escola pública Jo-ventut de Callús. Així, aquell mateix any es va fer el primercurs de connexió telemàtica educativa, amb la celebraciód’unes jornades especialitzades, de les quals ja s’han ce-lebrat cinc edicions, i una conferència internacional. Amés, també es van posar en marxa cursos formatius d’in-formàtica i Internet per a la gent gran, per tal que tots elssectors de població es poguessin formar en aquest àm-bit. En aquesta primera etapa, amb la intenció d’aproparles noves tecnologies als més joves, també es van cele-brar diverses edicions de Telecolònies, unes convivènciesd’estiu per a joves on predominaven tres eixos de treball:les noves tecnologies de les telecomunicacions, el mediambient i el lleure. D’altra banda, l’any 1997 es va crear Lacenet, la primera xarxa telemàtica educativa de la Ca-talunya Central vinculada a la xarxa iEARN-Pangea, queofereix projectes telemàtics adreçats als escolars i que téla seu central a Callús. Aquesta nova iniciativa va suposarun punt d’inflexió en el projecte de telecomunicacions ieducació que havia començat dos anys abans, i que aracomençava a consolidar-se.

Pel que fa a la infraestructura, durant aquesta primera fase,a Callús va néixer el primer telecentre en un poble rural deCatalunya. Es va crear un punt d’accés a Internet quecomptava inicialment amb deu ordinadors per a classesd’informàtica i tres per a connexió lliure, per tal de fer arri-bar les noves tecnologies a tots els sectors de població iaixí augmentar els fluxos de comunicació. Tanmateix, esva començar a configurar una xarxa de fibra òptica que ha-via de donar servei de connexió de banda ampla a tot elnucli de població. Un projecte que a dia d’avui està en unafase final, ja que tot el poble està cablejat amb fibra òptica,a l’espera de poder connectar definitivament amb les llars.



Infraestructura tecnològica imprescindibleL’any 1998 es va iniciar una segona etapa, quan es va bus-car donar un nou impuls al sector de les telecomunicacions,i és aleshores quan es comença a configurar la FundacióAplicació, que no va prendre forma fins a l’any 2000. LaFundació va néixer com un espai físic i virtual on els inte-ressos públics i privats convergissin per facilitar la milloradels serveis públics del municipi i la qualitat de vida delsseus habitants, i alhora potenciar el desenvolupamenteconòmic, la formació, la comunicació i la participació delsveïns, i la recerca aplicada. Així, des de la Fundació Apli-cació, amb col·laboració amb l’Ajuntament de Callús, du-rant tots aquests anys s’ha treballat en aquesta direcció.Tanmateix, coincidint amb l’inici de la Fundació Aplicació,Callús va acollir l’any 2000 la Fira del Futur, on es van mos-trar a l’exterior les diferents aplicacions pràctiques de lesnoves tecnologies que s’havien portat a terme en els dife-rents àmbits de la societat callussenca, com a model cap-davanter.

Un dels principals objectius d’aquest model de poble di-gital ha estat la potenciació i consolidació d’una xarxa departicipació ciutadana a través de la qual els ciutadans po-den apropar-se i sintonitzar amb el govern local a partird’una plataforma digital, per tal d’arribar a un model de po-blació consensuat per tots els participants. Així, dins d’a-quest model de gestió i participació s’han portat a termeactuacions diverses, com ara la tria de noms de nous ca-rrers, pressupostos participatius, disseny i decisions en lacreació de la residència per a la gent gran o el disseny delparc infantil.

Tanmateix, la Fundació Aplicació acull actualment un viverd’empreses tecnològiques, de serveis i sense ànim de lucre, i relacionades entre si per aportar algun servei mu-nicipal al poble, i entre les quals hi ha la Secretaria Inter-nacional de iEARN-Pangea. És a partir de la proximitat ambaquest organisme que la Fundació Aplicació ha portat aterme diversos projectes telemàtics educatius entre elsquals hi ha l’«Atlas de la diversitat». Aquesta iniciativa técom a objectiu fomentar el coneixement cultural d’altreszones del món i promoure l’ús de les noves tecnologies ales escoles d’una manera interactiva. A cavall entre la ves-sant social i l’educativa, una altra iniciativa portada a termedes de la Fundació Aplicació és el projecte «Memòria viva»,adreçat a acostar les noves tecnologies a les persones dela tercera edat de Callús. Durant el projecte de «Memòriaviva», la gent gran del poble va fer un recull de material fo-togràfic sobre el passat del municipi, material que es va di-gitalitzar i penjar a Internet. Dins l’àmbit social, «Territorisdigitals» és un altre projecte impulsat des de la FundacióAplicació, on a través d’una plataforma digital es poden fergestions entre ciutadans, entitats i consistori, com ara re-serves de pistes esportives, o comunicació de l’estat o deles incidències dels carrers i emplaçaments del poble perpart dels habitants cap al consistori callussenc. Aquestessón algunes de les iniciatives que s’han portat a terme aCallús per tal de contribuir a crear un poble dinàmic i ambcapacitat de comunicació entre ciutadania i govern, unesrelacions que tenen com a base les telecomunicacions, jaque des del consistori callussenc s’entén que la tecnolo-gia és imprescindible per arribar al model de poble desit-jat. ■ Noemí Zomeño

Imatge de l’Ajuntament de Callús, amb les lletres que donen la benvinguda al poble al davant


Quins beneficis ha aportat a Callús ser el poble digital?Obtenir el reconeixement de poble digital és fruit d’una feinad’anys feta, inicialment, des de l’Ajuntament i, després, desde la Fundació Aplicació, com a institució creada per as-sumir i gestionar els diferents aspectes tecnològics. Totsels avenços i reptes aconseguits en tot aquest temps dinsl’àmbit de les telecomunicacions han fet que Callús siguiun poble capdavanter en noves tecnologies, fet que ens hapermès, d’altra banda, arribar a la situació actual, ja que sino fóssim els primers a haver assolit aquests reptes, segu-rament ens faltarien molts anys per tenir el que tenim ac-tualment.

Quin és el present de Callús en l’àmbit de les teleco-municacions?Actualment gairebé tot el poble està cablejat amb fibra òp-tica, tot i que encara falta la infraestructura que permeti con-nectar amb la totalitat de les llars. Ara per ara, i dins del plapilot, la fibra òptica ja ha arribat a diverses cases, sobretotde gent gran, per proporcionar un servei d’assistència a dis-tància. Un cop finalitzi aquest procés, Callús serà el primerpoble amb una infraestructura de fibra òptica municipalconnectada a les llars.

Quins reptes de futur es planteja el consistori?A llarg termini, pretenem que Callús es mantingui com unpoble, però volem que sigui un poble despert, dinàmic, i onhi hagi un alt índex de participació ciutadana en tots els as-pectes municipals, i per això és imprescindible una bonaxarxa de telecomunicacions. Esperem fer de Callús un mu-nicipi on els estaments polítics interactuïn amb la ciutada-

nia, i que aquesta pugui opinar i decidir en els aspectes queafecten el poble. Per això, tenim clar que el futur dels serveismunicipals i d’assistència ha de passar per potenciar aques-ta infraestructura, que permetrà oferir televisió, telèfon i Internet amb banda ampla a tots els sectors de població,per tal que la comunicació entre ciutadania i govern siguibona. D’altra banda, a curt termini, s’instal·laran punts derecepció passiva a diferents espais públics per tal que lainformació arribi a tothom, i en un breu període de tempsarribarà la xarxa troncal de fibra òptica que permetrà quetot el poble quedi connectat, tant internament com cap al’exterior.

Creu, doncs, que la tecnologia és l’eina imprescindibleper al poble del futur?Les tecnologies ens han de donar un impuls molt impor-tant, han de cohesionar el poble per tal que el flux de co-municació sigui fàcil i ràpid. En aquest aspecte, els políticsassumim la responsabilitat de buscar les eines per preparari conscienciar la població, però la ciutadania també hi had’estar disposada.

Callús està preparat per acollir aquest nou model teninten compte que es preveu un fort creixement?Si es produeix aquest creixement, la millor infraestructuraper donar servei a tots els nouvinguts i als ciutadans actu-als és aquesta. Actualment, a les noves construccions se’lsdemana que preparin la xarxa de fibra òptica interna perdesprés poder connectar-se a la troncal. D’aquesta manera,l’assistència i els serveis a través de les telecomunicacionsarribaran arreu del poble. ■ N. Z.

«Volem que Callús sigui un poble dinàmic, despert i amb un alt índex de participació ciutadana»


Entrevista a Josep Maria Ginestà, alcalde de Callús


Ja fa anys que els ajuntaments treballen en la pro-moció i l’impuls de l’activitat econòmica a escala lo-cal, així com per dissenyar polítiques que fomentinl’ocupació. Aquest treball es desenvolupa des demúltiples fronts: el foment del teixit productiu, la pro-moció del comerç urbà, l’ús de les noves tecnologies,la creació de programes de formació, etc., i amb di-verses eines de gestió, com ara els consorcis, lesxarxes, els serveis, els observatoris, etc.

Una feina de proximitat que ha tingut i té bons re-sultats, com ho demostra que l’any passat prop de10.000 persones van trobar feina gràcies als serveislocals d’ocupació dels municipis de la província.

Per això, i davant la situació de forta crisi econòmicaque vivim, hem volgut preguntar a quatre alcaldes ialcaldesses, tant de municipis grans com de petits,més propers o més allunyats de Barcelona, quinesaccions concretes es poden tirar endavant des delsajuntaments per revitalitzar l’activitat productiva lo-cal i crear ocupació.

De les seves respostes en podem extreure, com a mí-nim, tres conclusions: que els ajuntaments continuentenint un paper important en aquest àmbit; que no elpoden fer sols, per separat, sinó treballant conjun-tament, en xarxa, i que en aquest treball s’han de te-nir molt en compte les polítiques tant de formaciócom d’innovació en nous sectors d’activitat.

A Barberà del Vallès treballem des de dues vessants: l’a-tenció, l’assessorament i l’acompanyament a les personesi també a les empreses. Des de la perspectiva de les per-sones, desenvolupem accions orientades a promoure laseva ocupabilitat, mitjançant la borsa de treball i formació,amb especial cura de les persones de difícil inserció, mit-jançant l’empresa d’inserció Barberà Inserta, programes dejoves (PQPI) i, en general, programes especials (RMI, IPI,PO, tallers d’ocupació, etc.).

Des de la vessant de les empreses, fomentem la innovació,la cooperació empresarial i la cooperació universitat-em-presa, el treball d’identificació i dinamització dels clústerssectorials al territori, i la promoció i la difusió del teixit em-presarial. Des de l’Àrea de Comerç i Mercats també divul-guem, promovem i impulsem un comerç de qualitat, ambaccions com ara la Guia pràctica per al comerç, les Jorna-des del Comerç Urbà, les fires del comerç i de Nadal i el de-senvolupament del POEC.

Les grans línies de treball per promoure la cultura empre-nedora i dinamitzar la creació d’autoocupació al municipi esconcentren en quatre línies bàsiques: sensibilització i in-formació, seminaris de generació d’idees i creació d’em-preses, reculls de les bones pràctiques i creació d’un espaia la pàgina web, i la convocatòria del VII Concurs d’Inicia-tives Empresarials. ■


Quines accions pot desenvolupar el teu ajuntament per fomentar l’activitat econòmica al municipi?

Ana del Frago BarésAlcaldessa de Barberà delVallès

A DEBAT


Una administració pública, en aquest cas un ajuntament, téel compromís de potenciar i desenvolupar l’activitat econò-mica que repercutirà directament damunt els diferents sec-tors socials, comercials i empresarials de la ciutat. Des del’Ajuntament de Vic, estem executant dos plans de barris, unal sud i l’altre al centre i la Calla, que suposen una forta in-versió de diners públics per a la ciutat que es reflectiran enun major dinamisme dels barris afectats.Igualment, Vic seràel primer municipi de Catalunya que desenvoluparà una àreade desenvolupament urbà (ARU), un programa del Ministerid’Habitatge que permet rehabilitar i renovar habitatges enestat precari. I finalment vull fer un apunt de futur ja que Viccrearà un parc científic i tecnològic que serà de referènciaper a tot Catalunya amb el lideratge de la Universitat de Vicque és el gran pal de paller sobre el qual se sustenta bonapart del posicionament i la projecció actual de la ciutat. ■

A escala estrictament municipal ens podem trobar limitatsper molts factors. Un municipi, i més els rurals com ara elnostre, pot potenciar iniciatives molt interessants, però el ter-ritori que l’envolta ha de ser receptiu i, alhora, s’ha de sabertreballar cap a la mateixa direcció. Crec que avui en dia elsmunicipis no podem funcionar per separat. El desenvolupa-ment dels nostres pobles passa per un consens entre muni-cipis propers per tal d’encarar un futur comú. En aquest sen-tit, treballem des de Lluçà i des del Lluçanès a través del seuConsorci. La idea que tenim per al nostre desenvolupamentl’estem forjant de manera conjunta i estem intentant fomen-tar l’activitat econòmica a través dels serveis d’ocupació id’ajuda a les empreses, però sobretot el que volem fer arri-bar als nostres ciutadans és que el model tradicional de desenvolupament va quedant inservible. En aquest sentit,estem tirant endavant projectes innovadors conjuntamentamb privats, que el que volen és tancar cercles de produc-ció i comercialització. Tenim clar que hem d’apostar per la di-ferenciació dels nostres productes. Un exemple pot ser el dela biomassa per a calefacció. En aquests moments ja s’estàtraient més rendiment a la biomassa forestal de la zona, per-què s’ha cregut fermament a posar calderes d’aquest tipus.Estem ajudant els productors a tirar endavant projectes sin-gulars arrelats al territori. El nostre municipi, a través del Te-lecentre de Teletreball de Lluçà, està aportant formació al ter-ritori, sobretot al sector primari. Un sector encara moltimportant al territori i amb possibilitats de futur si ens sabemadaptar als nous temps. Tenim a disposició una tècnica queassessora el sector, no només per a persones del municipi,sinó que també disposem d’un parell de despatxos munici-pals com a viver d’empreses per a persones que han optatper venir a viure al municipi.

Hem de caminar cap a un futur de territori serè, sosteniblei, alhora, innovador. Des d’un municipi, per petit que sigui,mai no et pots donar per vençut i pensar que no hi ha resa fer. El repte és seguir endavant i saber-nos adaptar alsnous temps, que de ben segur ens allunyaran de les acti-vitats d’economia de gran escala. Que així sigui, tant per ala nostra salut com per a la del territori. ■


Eva Boixadé i CalmAlcaldessa de Lluçà

Josep M. Vila d’AbadalAlcalde de Vic

A Viladecans hem fet una aposta clara per la diversitat econò-mica i la creació d’espais per a nous sectors d’activitat. Així,els espais econòmics del municipi que quedaven per urba-nitzar han estat destinats a un parc de negocis i al futur ParcAeroespacial i de la Mobilitat de Catalunya. A més, la ciutatcreu en un sector emergent com és el turisme, amb la recu-peració del patrimoni històric i natural, lligat sobretot al litorali a la platja. Estem preparant un pla específic de suport a lesempreses per fomentar la competitivitat, la creació de xarxeso el suport a la gestió directiva. Volem tenir una actitud activai actuar com a element de relació entre l’activitat econòmica,el coneixement i els treballadors de la ciutat. D’altra banda,des del Centre de Promoció Econòmica i Serveis a les Em-preses Can Calderon, hem incrementat els programes de for-mació, per tal de dotar les empreses dels recursos humansnecessaris i garantir el futur dels treballadors de la nostra ciu-tat. En especial, es treballa amb la mirada posada en dosgrans focus d’efervescència econòmica com són la nova ter-minal de l’aeroport i el nou centre comercial Vilamarina. ■

Carles RuizAlcalde de Viladecans



Jorge Wagensberg és un científic que convida a aprendre.Barceloní de seixanta anys, és doctor en Física i professorde Teoria dels Processos Irreversibles de la Facultat de Fí-sica de la Universitat de Barcelona. Paral·lelament a la sevatasca docent, s’ha distingit com a divulgador, en sentit am-pli, a través d’una extensa producció bibliogràfica i de ladirecció de museus. Va ser el primer director del Museu dela Ciència de la Fundació “la Caixa”, avui CosmoCaixa, i aran’és el director de l’Àrea de Ciència i Medi Ambient.

L’ENTREVISTA Jorge Wagensberg: «El món està evolucionant cap a un comportament científic»

Foto

graf

ies:

Joa

n R

oca

de

Viñ

als



Com a autor ha publicat, entre altres títols, Nosotrosy la ciencia, Ideas sobre la complejidad del mundo,Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pre-gunta?, La rebelión de las formas o cómo perseve-rar cuando la incertidumbre aprieta, A más cómo menos por qué i El gozo intelectual.

Durant els anys en què ha estat director de Cosmo-Caixa ha aconseguit apropar la ciència als ciutadanscreant un museu de referència. “la Caixa” va obrir uncamí en aquest àmbit… La Fundació “la Caixa” va promoure el Museu de la Cièn-cia i va ser pionera en aquest tipus de museus científicsmoderns. Per a nosaltres és una gran satisfacció que l’es-tela que ha deixat hagi produït un boom de museus cientí-fics a Espanya. Més encara, després d’obrir CosmoCaixa,

el 2004, es va convertir en una referència a tot el món. Peraixò, la Fundació està col·laborant en la creació de museussimilars a l’Antàrtida o a la Xina.

Des del 2005 és director de l’Àrea de Ciència i MediAmbient de la Fundació “la Caixa”. Quina és la sevaresponsabilitat? Bé, és més feina…, i més de continguts que de gestió.Sota la meva responsabilitat hi ha les exposicions i activi-tats de CosmoCaixa Barcelona i Madrid. El medi ambientés una aposta important de l’Obra Social de la Fundació“la Caixa”, és el signe dels temps. La Fundació té la vo-cació d’ajudar en tots aquells aspectes en què encara nohi ha una convicció general. Per exemple, nosaltres vamcomençar amb les biblioteques per tot Espanya, que des-prés hem anat transferint.

En aquest moment, el programa més important que tenimés amb els parcs naturals de totes les comunitats autò-nomes amb un objectiu molt especial: les persones en pe-rill de marginació social. És un punt de trobada entre lespersones i l’entorn.

Com es combina aquest binomi ciència - medi am-bient?De fet, el medi ambient és part de la ciència. No es potanticipar el futur d’un recurs natural si no és amb profundsconeixements de diferents disciplines científiques. Perògestionar un ambient saludable no només és ciència, hiha un aspecte social molt important. Nosaltres donem re-cursos i proveïm coneixement. Projectes com el Vell Marío l’Iber, vaixells que recorren el litoral espanyol, són autèn-tiques plataformes de projectes científics de recerca quetambé acompleixen una tasca de difusió quan arriben aport. El mar ens preocupa molt perquè ningú no mira quèpassa sota la seva pell. Els nostres projectes fan recerca

i observen la salut del medi marí en molts aspectes: acús-tic, residus, espècies en perill d’extinció…

El ciutadà és prou conscient que la ciència afecta laseva vida quotidiana? El concepte de canvi climàtic ésuna fórmula alarmista? El canvi climàtic era una preocupació molt profunda en elsi de la comunitat científica que no havia transcendit alciutadà. Fins fa dos anys no havíem aconseguit transme-tre aquesta inquietud al ciutadà. Si això es vol anomenaralarma, d’acord, però és bona. En un sistema democràtic,els polítics acaben fent el que pensa el ciutadà, per aixòés tan important que n’estigui informat.

Hi ha dues maneres de suggerir un canvi de comporta-ment: una és dictar normes, com es va fer al principi de

«La diferència de convicció amb què la ciutadania segueixuna norma, perquè l’han dictada o perquè s’ha descobert,

és enorme»



l’epidèmia de la sida. L’altra manera, la que ens agradaals museus de la ciència i a les universitats, és que el ciu-tadà descobreixi el perquè d’aquestes normes. La di-ferència de convicció amb què la ciutadania segueix unanorma, perquè l’han dictada o perquè s’ha descobert, ésenorme. En el cas de medi ambient, succeeix el mateix.

Suposo que cal treballar des de l’etapa formativa delciutadà…La idea és, sobretot, produir estímuls. Però no qualsevol,sinó aquells que condueixin a conèixer i comprendre. Ésla diferència que hi ha entre els estímuls que produeix unmuseu de la ciència i un parc temàtic, o entre una bonanovel·la i un best-seller de disseny. Un estímul sense unconeixement al darrere és com el cuc que no arriba mai aalimentar el peix que mossega l’ham. Nosaltres avantat-gem altres formes de divulgació en la fase de proveir es-tímuls. No es tracta de substituir l’escola, la universitat,els llibres, els programes de televisió, Internet, etc., sinód’incentivar la idea d’aprendre. Això és el que fa la Fun-dació “la Caixa” amb els CosmoCaixa i amb els projectesde medi ambient, que també tenen associades activitats edu-catives.

Què pot fer un ciutadà per ser respectuós amb el mediambient?Pot fer dues coses. Una, actuar coherentment després decomprendre: reciclar (hem d’importar deixalles perquè noreciclem prou, aquesta és una idea que transmetrem pro-perament en una exposició), estalviar en el consum parti-cular d’aigua, no menjar fruita de fora de temporada, noportar els nens a l’escola amb 4×4, sinó amb transport pú-blic, avançar els partits del Barça per aprofitar la llum del

dia, etc. Semblen ximpleries, però és tota una mentalitatque ha de canviar. L’altra cosa que es pot fer és tenir opi-nió, perquè en un sistema democràtic, més tard o més d’hora, som consultats. El ciutadà té el dret i el deure d’analitzar els programes polítics per saber com influiran enel seu entorn. Una de les idees que intentem difondre ésque l’exterior és una part interna de l’ésser viu. I un ésserno pot viure sense un exterior adequat.

La Diputació té un conveni amb “la Caixa” per a la con-servació d’espais naturals. Com veu el partenariat pu-blicoprivat i, en especial, entre una entitat financera iuna administració local? La nostra col·laboració amb la Diputació de Barcelona haestat perfecta en tots els aspectes. És un exemple del queen biologia s’anomena simbiosi, un benefici mutu. D’altrabanda, penso que la iniciativa privada en benefici públic ésuna bona fórmula que agafa el millor de tots els models: lapotència, l’agilitat i el convenciment de la iniciativa privadai l’harmonia d’allò públic.

En tenim molts exemples, com ara la fundació Bill Gates,dedicada a la infància. Hi ha molts punts de coincidènciasimbiòtica amb les iniciatives públiques. Certs projectes cul-turals o de recerca depenen molt de la iniciativa de perso-nes visionàries. I una persona que ha pogut generar riquesaamb la seva empresa pot tenir aquest aspecte visionari tanimportant a l’hora de tenir bones iniciatives privades.

Vivim en un món paradoxal en què, entre altres coses,el país més avançat científicament és el menys res-pectuós amb el medi. El canvi polític que s’hi ha pro-duït afectarà el planeta en aquest àmbit?

«La nostra col·laboració amb la Diputació de Barcelona ésun exemple del que en biologia s’anomena simbiosi»



Tota l’eufòria arran de la victòria de Barack Obama ve, enpart, d’aquí. S’espera una manera científica d’actuar. Si jotinc una creença, un model, una ideologia «A» i la realitat emdiu «no A», hi ha dues maneres d’enfrontar-se a la inco-herència: una és afirmar que la natura s’equivoca; l’altra, lacientífica, és admetre que la raó la té l’evidència experi-mental i jo he de canviar la meva manera de pensar. Fins itot la crisi econòmica se sustenta en això: hi havia la hipò-tesi que el mercat es controlava sol.

Podem concloure que cal canviar la hipòtesi, però tambépodem dir que és un error, que no es pot destruir una ideaque ha perdurat seixanta anys i que la natura ja s’enca-rregarà de tornar a encaixar amb la idea. Això seria una ac-tuació no científica. Afortunadament, l’opinió més generalés la científica. I per primer cop ha estat global. Hi ha uncomponent higiènic en aquests errors si s’interpretencientíficament, no com una creença. Afortunadament, elmón està evolucionant cap a un comportament científic.

Creu que la ciència i l’educació mediambiental s’hande treballar des de l’administració local o que és unaresponsabilitat que la supera?És una opinió personal, però crec molt en l’educació localamb vocació universal. I no només em refereixo a l’edu-cació ambiental, sinó en general. Crec que l’educació ne-cessita més estímuls dels que té, els alumnes no surtenprou de l’escola, s’hauria de conversar molt més; la com-prensió s’imposa i no es deixa que la persona pugui des-cobrir per si mateixa.

No es pot fer educació ambiental universal sense un su-port local. És clar que hi ha conceptes universals, però elsautèntics estímuls es troben quan surts de casa teva i veusla muntanya o el bosc que tens més a prop. Els millorsestímuls vénen de la realitat i sempre són locals. La uni-versalitat, les normes, la teoria és el que ens permet con-nectar un cas amb un altre. Per tenir autèntics estímuls afavor del medi ambient, els municipis i les escoles han depracticar la immersió en la natura. S’ha de passejar perl’entorn i amb aquest coneixement local es pot arribar aun coneixement universal i valorar i percebre les qualitatsd’altres indrets.

Un museu de la ciència a Nàpols no cal que sigui igual queel de Barcelona. La ciència sí que és la mateixa, i ambexemples i paradigmes d’allà pots explicar la ciència uni-versal.

Pensa que un dia hi haurà «cosmocaixes» locals?És una tendència que ja s’està donant. Fa poc, l’alcaldede Sant Celoni em va comentar que volia crear un museusobre el bosc. És una idea magnífica! Aviat es reivindica-ran aquests museus com ara un teatre o un camp espor-tiu. És un equipament bàsic d’aquest segle, un lloc de trobada per discutir problemes comuns. La seva mesuradepèn de la concentració urbana, però l’especificitat dónaper interessar tant el foraster com l’autòcton. ■ EnricMonné i Camps

Per a Wagensberg, «hi ha un component higiènic en aquests errors sis’interpreten científicament, no com a creença»



L’ús i la gestió del temps, un dret de la ciutadania

Foto

graf

ies:

Arx

iu

CIUTADANIA



La modificació de les estructures familiars, canvisen l’àmbit laboral o la incorporació de les noves tec-nologies de la informació, entre altres, han posatde relleu el desequilibri entre els tres temps de lespersones, el personal, el laboral i el familiar. Can-vis socials que han augmentat la «desincronització»horària de la nostra vida quotidiana, on l’espai en-tre la feina, la família i l’oci ha quedat desdibuixat.És per això que els Governs Locals han volgut po-sar fil a l’agulla engegant i gestionant el que es co-neix com a «Polítiques dels Nous Usos del Temps».

Si als anys 70, la generalització en l’accés de les dones almercat de treball remunerat va provocar un canvi en l’or-ganització vital de les persones i les famílies, ara en elsinicis del segle XXI són les noves tecnologies de la infor-mació i la comunicació, entre altres factors, les que ensobliguen a replantejar la gestió del nostre temps. «Cal li-deratge polític i treballar des de la proximitat», afirmala diputada d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Bar-celona i regidora d’Usos del Temps de l’Ajuntament deBarcelona, Imma Moraleda.

D’altra banda, hem de tenir en compte que les nostres ciu-tats estan pensades amb la lògica del segle XX, una lògicaben diferent de l’actual. «Tenim un esquema antic de ciu-tat que hem de trencar», tal com apunta la regidora deBenestar i Ciutadania de l’Ajuntament de Sant Boi de Llo-bregat, Lluïsa Moret. «Hem de repensar-les en funció deles necessitats de la ciutadania i no a l’inrevés. I és quecada cop més valorem tenir els serveis a prop», afirmaImma Moraleda. En aquest context de canvis socials, con-tinua Moraleda, «el temps l’hem d’entendre com unaoportunitat que hem de saber gestionar i no com unrecurs finit. I per tant, com un dret de la ciutadania,atès que totes les persones hem de poder escollir lliu-rament com volem organitzar i viure el nostre temps».

I per què hem d’entendre el temps com un dret de la ciu-tadania? Doncs, «perquè en primer lloc, les dades de-mostren que el temps s’ha convertit en un bé escàs. Iaquesta escassetat és un factor de discriminació so-cial per a les persones que no en poden disposar. Ensegon, perquè en democràcia els recursos s’han de

Imma Moraleda: «El temps l’hem d’entendrecom una oportunitat que hem de sabergestionar i no com un recurs finit»


distribuir entre la ciutadania. I si el temps és un béescàs, que contribueix al benestar de les persones i ala cohesió social, hem de buscar fórmules per redis-tribuir-lo. I finalment, perquè no tenir temps propi éscontrari a l’igualat d’oportunitats», conclou Moraleda.

Gestió pública del tempsPer tant, la gestió del temps de forma equilibrada és fona-mental per a la qualitat de vida de la ciutadania. Per aquestmotiu, cal que tots els municipis, petits i grans, tinguin l’o-portunitat de desenvolupar polítiques del temps. Un d’ells és


Els propers 4 i 5 de febrer, Barcelona acollirà la Jornada Eu-ropea “Cap a on va el nostre temps? Escenaris de futur”, or-ganitzada per l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació deBarcelona i la Regidoria d'Usos del Temps de l'Ajuntament de Barcelona. Una trobada que s’emmarca en els treballs ini-ciats l'any 2006 amb la celebració del I Congrés Internacio-nal de Polítiques de Temps. Ara, amb l'organització d’aquestaJornada Europea es vol donar un pas més enllà i, per unabanda, reflexionar sobre quins són els reptes de futur delsusos socials del temps; i de l'altra, fer operativa i liderar unaXarxa Europea de Ciutats d'Usos del Temps, com a respostaa una de les principals conclusions sorgides del I Congrés.

La jornada “Cap a on va el nostre temps?” comptarà amb laparticipació d’una àmplia representació acadèmica, políticai ciutadana, amb la voluntat de compartir diverses perspec-tives sobre les transformacions del temps social. Així mateix,la trobada oferirà un espai de reflexió sobre l'evolució deltemps quotidià a Europa i, en especial, analitzarà el temps detreball i l'harmonització de la vida laboral, familiar i personal,i les repercussions sobre l'organització del temps a les ciu-tats i metròpolis europees. (Més informació ahttp://www.jornadausosdeltemps.net/ca). ■ S. B.

«Cap a on va el nostre temps? Escenaris de futur»

La gestió del temps de forma equilibrada és fonamental per la qualitat de vida de la ciutadania



Olvan, municipi de tan sols 900 habitants situat a la comarcade Berguedà, amb una iniciativa cultural pionera a Cata-lunya, Olvaneja. «Un concurs de fotografia slow que pre-tenia que els participants poguessin veure tot el que elsenvolta amb tranquil·litat», afirma la seva alcaldessa, Ju-dit Carreras. Així, entre els punts del decàleg del concurs,podríem trobar: «fes la foto sense pressa, avui no diguisno tinc temps, o gaudeix de tot el dia».

En aquest context, es pot afirmar que «les polítiques deltemps han entrat amb força a les agendes públiquesperquè l’ús del temps no és neutre, incideix directamenten l’estructura social i, per tant, hem de fer polítiques degestió dels usos del temps si volem millorar la qualitatde vida de les persones», afirma Moraleda. «Una gestió onhem d’implicar a la societat civil, els agents econòmicsi socials. És una feina de tothom», assegura la regidora dePolítiques de Gènere i Usos del Temps de l’Ajuntament de Terrassa, Fabiola Gil. Per a la regidora Lluïsa Moret, «elque volem és generar un debat amb la ciutadania. El nos-tre rol, el de l’ajuntament, és encetar el debat, potenciarla participació i establir un lideratge compartit amb totsels òrgans». Així, municipis com Terrassa o Sant Boi de Llo-bregat estan treballant i desenvolupant programes i iniciati-ves que desencadenaran en un Pacte pel Temps.

I per tal de donar resposta a totes aquestes comeses, laDiputació de Barcelona, a través de l’Àrea d’Igualtat i Ciu-tadania, compta des del 2005 amb la Xarxa de Ciutats iPobles pels Nous Usos del Temps, amb més d’una tren-tena de municipis adherits. Una Xarxa que pretén afavorirl’intercanvi d’informació, coneixements i experiències en-tre els governs locals i abordar, en definitiva, la gestió deltemps per tal de millorar la qualitat de vida de la ciutada-nia. ■ Susana Burgos

El fer ciutat no és només una qüestió espacial. El temps,cada vegada amb més intensitat, s’està convertint, també,en una variable urbana. Els models urbans influeixen en elshoraris i en els temps de les persones que vivim a les ciu-tats. Fins al punt que hi ha esquemes territorials més omenys consumidors de temps quotidià. El territori sempreha estat relacionat amb el temps. D’una banda, el tempsllarg, que modela els paisatges i la memòria col·lectiva. I del’altra, el temps quotidià, el del treball, el de la família, el de l’oci, el dels desplaçaments. Per aquest motiu, la ges-tió del temps individual o col·lectiu, del temps personal ode les ciutats depèn de l'organització dels territoris.

Una organització que deriva, entre altres coses, dels mit-jans de transport, de la ubicació dels serveis, els equipa-ments i els llocs de treball, de les densitats urbanes, de ladispersió territorial. I també dels horaris comercials i es-colars, de les jornades laborals, dels temps de desplaça-ment i d’oci. El temps i el territori són els grans vectors queemmarquen la nostra vida quotidiana i, amb ella, la vida dela ciutat. A la pregunta de «quant de temps hi dedico» i «enquin horari», cal sumar-hi «a quin lloc»: al barri on visc oen el qual viuen els avis, al costat de casa o de la feina…I la resposta depèn no només del gènere, l’edat i el grupsocial, sinó també de la tipologia urbana i de la part de laciutat on es viu. De fet, la centralitat i la perifèria es podendefinir segons els usos socials del temps.

Ara més que mai la gestió de la ciutat és també una gestiódels temps, i els ajustos territorials són, alhora, una qües-tió d’ajustos temporals. La qualitat de vida dels ciutadanstambé està relacionada amb els temps. I el temps és undels recursos més escassos. ■

• Punt de vista

Temps i ciutat *

Carme Miralles-GuaschProfessora de Geografia urbana de la UAB

* Una reflexió més extensa es va publicar el dia 23 de novembre a La Vanguardia, a la secció de «Temas a debate».



La importància del capital social. Reflexions i propostes per a la generació de capital social

INNOVACIÓLOCAL

Foto

: Arx

iu

Des de principis de la dècada dels anys noranta i a causa de lesrepercussions creades per l’estudi de Robert Putnam (1993) so-bre les regions italianes, el capital social s’ha situat en el cen-tre de l’interès d’una part important de la comunitat acadèmicai de les institucions públiques. L’enorme rellevància assolida perla teoria del capital social s’explica per les externalitats positi-ves detectades (millora del rendiment institucional i desenvolu-pament econòmic) a les societats amb una configuració rica iestable de capital social.



Què és el capital social?Seguint la definició de Putnam, el capital social fa referènciaa aquells aspectes de les societats, com ara les xarxes, lesnormes1 i la confiança, que faciliten l’acció col·lectiva, mit-jançant l’existència d’expectatives de cooperació dels indi-vidus per al benefici mutu i la persecució de béns públics.Aquestes pautes cooperatives acaben incidint positivamenten el benestar social global per la millora en el rendiment ins-titucional2 que es produeix per l’augment dels incentiusadreçats a millorar-lo, i per l’efecte sobre la qualitat de-mocràtica i el desenvolupament econòmic de les societatsque suposa la participació associativa dels ciutadans com aconseqüència de la reducció dels costos de transacció.3

Tot i l’existència de diferents definicions del concepte de ca-pital social, totes mantenen nexes comuns que radiquen aconsiderar que tant les xarxes socials com el grau de con-fiança social són dos components clau del capital social4:

A) El primer component són les xarxes socials, a lesquals s’inclou la pertinença i la participació en xarxes for-mals agrupades al voltant de les associacions voluntàries,així com també la família i les xarxes informals, com arael grup d’amics i el cercle de coneguts. La participació enaquests tipus de xarxes aporta recursos, coneixements iinformació als individus que poden ser vitals per a l’asso-liment de determinats objectius individuals i col·lectius.Concretament, la participació en associacions fa créixerels sentiments d’eficàcia política i de solidaritat entre elsindividus i facilita la defensa d’interessos compartits. Amés, l’existència d’una xarxa associativa densa també té

un efecte positiu en la participació política a causa de lapercepció de la democràcia que crea entre els participantscom a conseqüència de la generació de virtuts cíviques.5

A l’hora de mesurar aquest component disposem de dos in-dicadors. D’una banda, Putnam (1993) atorgava una re-llevància especial a la densitat del teixit associatiu existent ales societats amb l’indicador següent:

Tanmateix, aquest indicador presenta alguns problemes jaque únicament es poden detectar aquelles associacions queestan inscrites en algun tipus de registre oficial i no ofereixcap informació sobre la participació ciutadana en aquestesassociacions.

I de l’altra, una alternativa o complement per estudiar aquestcomponent consisteix a utilitzar l’indicador d’associacio-nisme individual, mitjançant la realització d’enquestes a ciu-tadans:

Conèixer el grau d’implicació amb el teixit associatiu, pre-guntant sobre si es participa en activitats internes de les as-

El capital social fa referència a aquellsaspectes de les societats, com ara les xarxes,les normes i la confiança, que faciliten l’acciócol·lectiva

1. Per normes ens referim a les pautes compartides de comportament que possibiliten la convivència entre els membres d’una societat.2. Per a una anàlisi més detallada, consulteu PUTMAN (1993), Making Democracy Work: civic traditions in modern Italy, Princeton University Press, Princeton (traducció cata-lana: PUTMAN (2000), Per a fer que la democràcia funcioni. La importància del capital social, Editorial Proa) i HERREROS (2005), Capital social y gobierno democrático, FundaciónAlternativas.3. Per a una anàlisi més detallada, consulteu FUKUYAMA (1995), Trust: The social virtues and the creation of prosperity, Nova York, Free Press. Un exemple d’anàlisi de la con-tribució positiva del capital social al desenvolupament econòmic és FUNDACIÓN BBVA (2007), El capital social en las comunidades autónomas y provincias, Cuadernos de divul-gación: Capital y crecimiento, núm. 4.4. En aquest sentit, la visió de Putnam sobre la importància d’un teixit associatiu fort per produir un millor govern de les institucions democràtiques és heretada de les tesisdefensades per DE TOCQUEVILLE (1835), La democracia en América, Alianza Editorial, reimpressió del 2002. A més, cal esmentar que com que el capital social fa referència a re-cursos relacionats amb les xarxes socials, aquests no poden ser mesurats fàcilment.5. Alguns autors assenyalen que les associacions voluntàries actuen com a «escoles de democràcia» i creen un major grau d’interès pels afers públics i ciutadans més cívics.Per veure-ho amb detall, consulteu J. COHEN i J. ROGERS (ed.) (1995), Secondary Associations and Democratic Governance, Associations and Democracy, Londres, Verso.6. Una llista d’organitzacions que poden servir d’exemple són les utilitzades en la primera onada de l’Enquesta Social Europea (2002-2003), que es pot consultar ahttp://ess.nsd.uib.no/. Una llista més exhaustiva d’associacions voluntàries va ser utilitzada en l’estudi 2450 (març 2002) del Centro de Investigaciones Sociológicas. La utilit-zació d’una llista exhaustiva d’associacions millora de manera significativa la qualitat de les dades ja que serveix per recordar-les.

A.1) Quantitat d’associacions voluntàries per cada 1.000habitants.

A.2) Dels grups d’associacions següents, si actualmentés membre o està afiliat a: un club esportiu o una as-sociació d’activitats d’esbarjo a l’aire lliure / una asso-ciació amb finalitats culturals o d’oci / un sindicat…6



sociacions i en quines, i preguntant la freqüència d’aquestaactivitat, ajuda a dibuixar millor la xarxa formal de la qual esdisposa. Pel que fa a la resta de xarxes, també aporta infor-mació interessant el fet de conèixer el tipus de relació (fami-liars, amics, companys de feina…) que es té amb els seusmembres, així com la freqüència amb què es mantenen elscontactes.

B) El segon component d’aquest concepte és la confiançasocial, és a dir, una actitud que reflecteix l’expectativa sobreel comportament dels altres individus i es configura a partirde la interacció reiterada en el temps amb els altres. L’esta-bliment d’alts índexs de confiança social incideix en la crea-ció i el manteniment d’un comportament caracteritzat perpautes de cooperació entre els membres d’una determinadasocietat. A més, la reiteració dels comportaments coopera-tius, basats en la confiança social, actua com un element de-sincentivador dels comportaments free-riders, clàssics delsbéns col·lectius.

Les dades sobre aquest segon element s’aconsegueixen,altra vegada, mitjançant l’eina de les enquestes. Amb la fi-nalitat de distingir entre la confiança particularitzada i la con-fiança generalitzada o social que hi ha vers el conjunt depersones, la formulació de la pregunta acostuma a ser lasegüent:7

Cal comentar que aquests dos factors esmentats estan re-lacionats, interactuen entre ells, es reforcen mútuament icreen un cercle virtuós, que augmenta la quantitat i qualitatdels recursos dels individus involucrats i genera capital so-cial i beneficis per al conjunt de la societat. Pel que fa a la ma-

nera de mesurar el capital social, la utilització simultània delsdos indicadors esmentats és l’opció més recomanable pelmajor grau d’informació que ens proporciona. Fins i tot, di-versos autors han utilitzat aquests diversos components perconstruir un índex de capital social.8

Reflexió i proposta per afavorir la generació de capital socialTot seguit s’assenyalen algunes propostes d’actuació quepoden ser traduïdes en polítiques públiques i que tenen la fi-nalitat d’incrementar el volum de capital social existent a lessocietats. Tanmateix, la presència de determinats aspectesculturals (com ara la confiança) afegeix complexitat a les polí-tiques orientades a la seva creació i requereix actuacions allarg termini per poder consolidar els canvis culturals.

Aquestes polítiques públiques poden ser dutes a terme engran part des de l’àmbit local, tot i que la naturalesa d’al-gunes propostes i la necessitat d’aportar diferents tipus derecursos fan necessària la implicació i col·laboració ambinstitucions d’altres àmbits. A més, la generació de capitalsocial ha de ser considerada de manera transversal pels di-versos departaments institucionals i afectar el conjunt depolítiques que cal implementar.

Propostes orientades a la xarxa associativa. Aquest pri-mer conjunt d’actuacions van dirigides a donar suport a lacreació d’un teixit associatiu dens, així com a fomentar la im-plicació ciutadana amb aquest tipus de xarxes. Actuacionsconcretes:

1. Suport directe a la creació d’associacions, així com a laseva «supervivència» temporal mitjançant:- Establiment d’oficines de suport en els tràmits que han dedur a terme.- Establiment de línies d’ajuts econòmics (subvencions, crè-dits) que ajudin a cobrir les necessitats bàsiques de funcio-nament.- Suport a la creació de noves organitzacions que incentivi la

7. Per a una anàlisi més detallada sobre la confiança, consulteu E. M. USLANER (2002), The Moral Foundations of Trust, Cambridge University Press.8. Exemples de recerques amb un índex de capital social es poden consultar a PUTMAN (2000); A. ALESINA i E. FERRARA (2000), «Participation in Heterogeneous Communities»,Quarterly Journal of Economics 115, núm. 3, p. 207-234; P. NORRIS (2002), Democratic Phoenix. Reinventing Political Activism, Cambridge University Press, p. 137-167, i A. C.BROOKS (2005), «Does Social Capital Make You Generous?», Social Science Quarterly, núm. 86, p. 1-15.

B.1) Diria que, en general, es pot confiar en la majoriade la gent o que un mai no és prou prudent en el tracteamb els altres? Si us plau, col·loqui’s en una escala del0 al 10, on el 0 vol dir que «un mai no és prou prudent» iel 10 vol dir que «es pot confiar en la majoria de la gent».



creació d’una xarxa associativa heterogènia pel que fa alsobjectius de les associacions per aconseguir una millor re-presentació de la disparitat d’interessos existents a les so-cietats.2. Suport indirecte a la dinamització de les seves activitatsmitjançant la cessió d’espais municipals (infraestructures).3. Incentivació d’un rol dinàmic i actiu de les associacions enel dia a dia del municipi mitjançant l’establiment d’acords decol·laboració permanents i/o puntuals en determinats as-pectes de la gestió municipal.4. Establiment de jornades ciutadanes periòdiques amb la fi-nalitat d’explicar al conjunt de la població les diferents tas-ques i l’aportació del teixit associatiu a la realitat municipal.5. Realització d’accions per incentivar el major nombre pos-sible de ciutadans a formar part activa d’aquestes xarxesd’associacions. Cal cercar l’establiment d’un conjunt d’in-centius selectius per tal de donar suport a aquells ciutadansi ciutadanes que tinguin un rol actiu en el teixit associatiu.

Tenint present la desigual capacitat d’accés dels diferentssegments socials als factors que componen el capital social,cal treballar per mitigar o compensar els orígens d’aquestesdesigualtats.9 Diversos estudis han demostrat que el graud’implicació en el teixit associatiu (així com el grau de con-

fiança) varia segons el gènere, el nivell d’estudis i el nivell derecursos econòmics10. S’haurien de portar a terme accionsde discriminació positiva orientades a promocionar una ma-jor participació en la xarxa associativa entre els grups socialsque estan en una situació menys afavorida11.

Aspectes institucionals. La introducció de mecanismes departicipació ciutadana milloraria la connexió entre el poderpolític i la ciutadania. Mitjançant la utilització d’aquests me-canismes, s’intenta aconseguir que els ciutadans tinguin unrol polític actiu en l’àmbit local. La introducció d’aquests me-canismes com a complement de la democràcia representa-tiva dibuixa un sistema polític en el qual s’ha de combinarles institucions polítiques representatives12, que assegurinel funcionament diari del sistema, amb els mecanismes departicipació ciutadana13 mitjançant els quals els ciutadanspuguin fer sentir la seva veu i influir en les decisions políti-ques14.

Entre els efectes d’aquesta nova manera d’entendre i de re-gular la política, en l’àmbit local, destaca l’augment en la le-gitimitat de les decisions i la creació de capital social. Aquestsefectes s’expliquen per l’augment de la confiança com a pro-ducte de la contínua interacció i pel reforçament dels meca-

Foto

: Òsc

ar F

erre

r/A

go2

9. I, per tant, al conjunt de recursos i beneficis que aporta el fenomen del capital social.10. S’aprecia que les dones, la població amb menor nivell educatiu i aquells que disposen de menors recursos econòmics acostumen a tenir menor grau d’accés als fac-tors del capital social.11. En el cas català, s’ha observat que el col·lectiu d’origen estranger presenta índexs inferiors de connexió amb les xarxes formals i, per tant, també hauria de beneficiar-se d’aquestes accions. Per consultar aquesta anàlisi, vegeu J. SAN MARTÍN (2008), Les condicions de vida de la població immigrada a Catalunya, Fundació Jaume Bofill - Ins-titut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, Editorial Mediterrània.12. Les quals han de funcionar seguint els principis de transparència, publicitat, legalitat i igualtat per millorar el grau de confiança ciutadana en les institucions i el sis-tema polític.13. Perquè actuen com a canals de comunicació entre les elits polítiques i la ciutadania. Per a una anàlisi més detallada dels mecanismes de participació, consulteu J. FONT

i I. BLANCO (2003), «Polis, la ciutat participativa. Participar en els municipis: Qui, com i per què?», Papers de Participació Ciutadana, núm. 9, Diputació de Barcelona.14. Aquesta complementarietat entre els actors de l’esfera política i la xarxa associativa s’ha de basar en una espècie d’equilibri imperfecte en el qual les institucions re-presentatives de l’esfera política conserven una preeminència en la direcció de tots aquests processos a causa de la seva major capacitat de representació ciutadana.



nismes de cooperació i col·laboració entre els ciutadans perla defensa d’interessos comuns i de béns públics15.

L’existència de diferents tipus de mecanismes de participa-ció (sectorials, generals, de curta o llarga durada) amb unabase diferent de participants (de base col·lectiva amb grupsi associacions i/o de tipus individual), així com l’ús de les no-ves tecnologies de la comunicació, pot assegurar una majorrepresentativitat d’aquests mecanismes, una major capaci-tat d’inclusió ciutadana i la generació d’una cultura políticamés democràtica i participativa. Paral·lelament a aquests me-canismes de participació ciutadana, els poders públics hand’establir canals directes, accessibles i estables mitjançantels quals es puguin comunicar amb els seus ciutadans i desdels quals els ciutadans puguin fer arribar les seves propos-tes, crítiques i/o recomanacions.

Aspectes culturals. Aquest tercer conjunt de propostes esdirigeixen a l’aspecte cultural del capital social, és a dir, laconfiança social. Les actuacions i els mecanismes que s’es-menten breument a continuació no estan, en alguns casos,estrictament focalitzats a l’àmbit local:

1. Els poders públics han de vetllar pel correcte complimentsocial i polític de les lleis i les normes per tal d’augmentarels índexs de confiança dels ciutadans. Els principis detransparència, màxima publicitat i difusió entre la ciutadania,legalitat i igualtat han de vertebrar el funcionament de lesinstitucions polítiques.

2. Diversos estudis assenyalen l’existència d’una relació en-tre el grau de desigualtat de recursos econòmics que tenenels ciutadans i el grau de confiança social16. Per tant, portara termes polítiques efectives de redistribució de recursos queaconsegueixin reduir la desigualtat és una altra eina per con-tribuir a la creació de capital social. En aquest mateix sentit,polítiques actives més àmplies i diverses de lluita contra l’ex-clusió social també són necessàries.

3. El nivell educatiu està relacionat amb els recursos de quèdisposen els ciutadans i, per tant, les polítiques educatives són

Eustat ha dut a terme, durant l’últim trimestre de 2007 i alllarg de l’any 2008, una enquesta específica sobre capitalsocial que pretén completar el seu esquema actual d’indi-cadors socials i, a la vegada, respondre a una demanadacada vegada més intensa d’informació sobre aquesta matè-ria en l’àmbit basc. No estem pensant només a recopilaruna llista àmplia d’indicadors, sinó també a seleccionar elssignificatius, descobrir les dimensions que realment hi hadarrere del concepte de capital social, les seves relacions,i analitzar-ne la distribució en l’espai i entre els diferentsgrups socials. L’elaboració d’índexs sintètics i l’estimacióeconòmica del seu pes tanquen el cercle dels ambiciososobjectius que ens hem plantejat des d’Eustat.

El capital social esdevé un recurs que pot pertànyer tant alsindividus com als grups o a les institucions i als països, quees crea quan s’està inserit en xarxes personals i grupals (ose’n disposa) en les quals s’interactua activament sobre labase de normes i valors que s’interpreten en un ambient deconfiança. Entenem la noció de recurs com un actiu econò-mic i social que pot impulsar el desenvolupament econòmic,però també el benestar personal i social. En aquesta me-sura s’hi pot o s’hi ha d’invertir i es pot depreciar. Les di-mensions que analitza l’enquesta de capital social feta perEustat són sis: Tres de nuclears (xarxes socials, confiançai reciprocitat, i participació i cooperació), i tres d’associades:informació i comunicació, cohesió en inclusió social, i con-text (felicitat personal, salut subjectiva, xarxes de treball i residència i mobilitat). A més de les sis dimensions comen-tades, s’inclou el que podríem anomenar una setena di-mensió, que recull les variables socials nuclears (sexe, nacionalitat, canvis d’habitatge, situació familiar, relació ambl’activitat, etc.). L’enquesta, a més, és de resposta obli-gatòria. ■

• Punt de vista

L’enquesta de capital social a Euskadi

Josu Iradi ArrietaDirector general de l’Euskal Estatistika Erakundea- Instituto Vasco de Estadística-Eustat

15. La relació entre capital social i participació política és complexa, ja que estan re-lacionats entre ells i s’influencien mútuament.16. A major grau de desigualtat es constaten graus més baixos de confiança.



un altre recurs per generar capital social. Les propostes són:- Polítiques educatives orientades al fet que els ciutadansassoleixin nivells educatius superiors17. Aquestes polítiqueses poden concretar en la creació d’incentius efectius per in-centivar l’educació postobligatòria i una major inversió eneducació que tingui efectes positius en la reducció del fracàsescolar. Alguns autors defensen la introducció del voluntariatsocial dintre dels estudis obligatoris.- Polítiques públiques dirigides al conjunt de la ciutadaniaencaminades a educar, transmetre i/o posar en pràctica va-lors cívics18. En aquest sentit, la preparació de tallers i cursos on s’expliquin les institucions i les regles de funcio-nament del sistema democràtic i on els participants puguindiscutir qüestions polítiques tindrien un efecte positiu sobreel seu grau de coneixement del sistema polític i sobre virtutscíviques connectades al capital social19.

4. Dissenyar actuacions públiques, culturals o esportives queserveixin de punt de trobada als diferents grups socials.Aquesta interacció faria disminuir el desconeixement entreells i créixer el grau de confiança.

5. Desenvolupar un urbanisme que respecti el tipus de ciu-tat compacta, evitant el major grau d’aïllament social que s’a-costuma a donar a les ciutats difuses.

En definitiva, la relació entre el capital social i la millora econò-mica i institucional justifica els esforços per dur a terme ac-tuacions diverses que promoguin els comportaments cívicsi cooperatius entre la ciutadania. Com la diversitat de pro-postes d’actuació fa visible, la creació de capital social desde les institucions requereix algunes polítiques concretes, untractament transversal i una orientació a llarg termini a causadel component cultural d’aquest concepte. ■ Josep San Mar-tin i Morant (professor del Departament de Ciència Políticade la UAB i membre de l’Institut de Govern i Polítiques Pú-bliques [IGOP]).

PER SABER-NE MÉS

Making Democracy Work: civictraditions in modern Italy

PUTMAN, Robert D. (1993)Princeton University Press. Traducció catalana: PUTMAN (2000). Per a fer que la democràcia funcioni. La importància del capital social. Proa.

La major o menor extensió de les pautes de comportamentcívic i cooperatiu entre els membres de les societats és unaeina clau per entendre el grau de benestar econòmic i elfuncionament de les institucions representatives d’aquellasocietat. Aquesta és la idea bàsica defensada per Putnamen aquesta recerca sobre el capital social a Itàlia i respon-sable de la gran quantitat de literatura i atenció que aquestateoria ha rebut des de l’àmbit acadèmic i institucional. A latraducció catalana, l’edició està presentada per Carles Boixi introdueix algunes de les reaccions i punts crítics queaquesta obra suscità a l’àmbit acadèmic.

El quinto elemento: el capital social de las co-munidades autónomas. Su impacto sobre elfuncionamiento del sistema político autonómicoMOTA, F.; SUBIRATS, J. (2000). Revista Española de Ciencia Política. Vol. 1, núm. 2, p. 123-158

Bowling alone: The Collapse and Revival ofAmerican CommunityPUTMAN, R. D. (2007). Nova York: Simon and Schuster

Monogràfic sobre capital socialHERREROS, F; FRANCISCO, A. DE (COMP.) (2001). autors Coleman, Bordieu, Putnam, Levi, Taylor, Stolle i He-rreros/Criado, Zona Abierta, núm. 94/95

Capital social y organizaciones no lucrativas enEspaña. El caso de las ONGDMARCUELLO SERVÓS, C. (COORD.) (2007). Fundació BBVA

17. Aquest argument es basa en la confirmació empírica que a major nivell educatiues detecta una major participació en les xarxes i, per tant, una major capacitat de ge-neració de capital social.18. Com ja s’està fent durant l’etapa d’educació secundària obligatòria (ESO) ambl’assignatura Educació per la ciutadania.19. Una defensa d’aquesta educació cívica es pot consultar a B. BARBER (2006), Pa-sión por la democracia, Editorial Almuzara.



BONES PRÀCTIQUES Xarxa [e]spais: la política

d’inclusió digital de la Diputació

Foto

graf

ies:

Ósc

ar G

iralt/

Òsc

ar F

erre

r



La Diputació de Barcelona té més de 3.500 treballa-dors i treballadores. El 2006 gairebé dos terços d’a-questa força laboral disposava d’accés a Internet i ala intranet pròpia de la institució. Fora de la xarxa que-daven, doncs, prop de mil persones, un terç de la plan-tilla. Moltes d’elles treballaven en oficis manuals, forade l’oficina, a la natura, en destinacions mòbils, etc.,que no gaudien o es pensava que no necessitavenl’accés de primera mà a Internet o a instal·lacions in-formàtiques amb disponibilitat d’una adreça de correupropi com tenia la resta dels membres de la corpora-ció. A finals d’aquell any, la Direcció d’Informació Cor-porativa (DIC) va decidir emprendre una iniciativa innovadora per superar aquesta «fractura digital»: con-ceptualitzar l’accés a les eines informàtiques fona-mentals i el coneixement per utilitzar-les com «una deles competències que ha de tenir tot treballador i tre-balladora», com defineix la subdirectora d’Organitza-ció, Processos i Informació Corporativa, Lídia García,i obrar en conseqüència.

La iniciativa consegüent va ser precisament la posada enmarxa d’un ambiciós programa d’inclusió digital anomenat[e]spais amb l’objectiu d’incorporar institucionalment a l’eradigital el conjunt dels empleats de la institució i donar-los, depas, el seu lloc a la xarxa interna de l’organització.

El projecte comptava inicialment amb dues fases. La primeraconsistia en un curs d’introducció a les eines informàtiquesmés populars (l’ús d’Internet i el correu electrònic) i l’oberturaals empleats i empleades participants d’una adreça perso-nal a la xarxa institucional de la Corporació (amb [email protected]) com la resta de treballadors de la Diputació. Peraquesta etapa, que inclou la instal·lació de terminalscol·lectius on les persones que no disposin d’equip informà-tic propi puguin fer les seves consultes, ja n’han passat mésde 760 i s’han establert quinze punts d’accés als diversosrecintes i edificis de la institució repartits pel territori de laprovíncia.

En primer lloc, a més dels efectes beneficiosos de l’apre-nentatge tecnològic com a tal, la directora del projecte, Mont-

serrat Nieto, ressalta que «porta en el si de la casa els prin-cipis que practiquem cap enfora. Participació, trans-parència, innovació, transversalitat, treball en equip opromoció de la societat del coneixement són valors i prin-cipis que estan molt bé i que han caracteritzat tradicio-nalment el nostre treball i la nostra imatge cap a l’exte-rior. Ens vàrem plantejar com ho podíem fer permantenir-los i estendre’ls fent que la tercera part de lapoblació pròpia de la casa que mancava tingués accésals canals per on passa cada cop més freqüentment la in-formació de la institució. Aquest és un projecte destinata enfortir la cohesió social interna de la Diputació. La de-mostració palpable que suposa i suposarà per als treba-lladors i treballadores experimentar el fet tangible que realment es compta amb ells es configura com un pas moltimportant cap a l’enfortiment del sentiment de participa-ció i igualtat, i és una de les proves físiques de la reno-vació constant de la credibilitat mitjançant l’impuls d’unapolítica de cercles virtuosos», explica la responsable.

«És garantir a tots i totes, sense exclusions de cap tipus,el mateix accés que té tothom, des de la Intradiba i laseva informació laboral a les bases de dades de recursoshumans fins a la xarxa de biblioteques o dels parcs na-turals per al seu ús personal o familiar. En aquest sentit,i en paraules d’una de les treballadores que ha passat pelprojecte, Joana Colomer, com més informació reps, méssentit de pertinença tens, i la feina és molt més que tansols un treball», sosté la llicenciada en pedagogia.

Però, com hem avançat, la DIC partia d’una base teòrica id’uns objectius que anaven molt més lluny que una políticade recursos humans coherent: s’entén la inclusió digital enun marc competencial ampli i ajustat a les demandes con-temporànies, que inclouen el conjunt de l’individu i no nomésla seva faceta laboral. «Ens demanaríem avui dia quin sen-tit té que una persona sàpiga llegir i escriure per portara terme les seves tasques, fins i tot si aquestes sónnomés manuals? No, oi? Doncs avui dia la competènciadigital ja no és una capacitat que sigui pròpia de les per-sones amb una gran formació tècnica com podia ser favint anys. Ara es considera una de les habilitats, una deles assignatures, una de les tècniques bàsiques que ha

«Aquest és un projecte destinat a enfortir lacohesió social interna de la institució. Com mésinformació reps, més sentit de pertinença tens,i la feina és molt més que tan sols un treball»



«No són processos gens cars; es poden fer amb recursos ja existents en cada administració»

«No totes les persones tenen les mateixescondicions per relacionar-se amb la sevaempresa. La seva situació s’ha de tenir encompte a l’hora de dissenyar estratègies decomunicació, formació i inclusió digital»

Montserrat Nieto, responsable del Projecte d’inclusió digi-tal de la Diputació, sosté que «un dels assoliments mésimportants del projecte és que les administracions pren-guessin consciència que no totes les persones tenen lesmateixes condicions, mitjans i instruments per relacio-nar-se amb la seva organització, ni l’empresa pot utilit-zar els mateixos canals i formats per dirigir-se a tothom.El destí, el lloc de treball, la mobilitat, la disposició o nod’un ordinador com a eina habitual de treball, són totsfactors que influeixen molt a l’hora de comunicar-seamb l’organització, amb els empleats i aquests entreells. Aquesta estructura dinàmica i els fluxos correspo-nents s’han de tenir molt en compte a l’hora d’estudiari posar en marxa estratègies de comunicació interna,formació, inclusió digital i dotació de màquines i infra-estructures pertinents, de manera que tothom tingui ga-rantida una relació personalitzada amb l’ens».

D’altra banda, Nieto anima les administracions a implicar-se en projectes semblants perquè «a més de tots els be-

neficis de formació, cohesió, i adquisició i desenvolu-pament de competències, s’ha de subratllar que sónprogrames adaptables a tots els pressupostos orga-nitzatius i dimensions de plantilla. Hem de pensar queels recursos humans i estructurals necessaris no sónexcessivament cars i, sobretot, que ja estan disponi-bles en l’àmbit intern de les administracions. Els mu-nicipis —posa com a exemple— ja disposen de centresper difondre la cultura i les noves tecnologies entre elsseus ciutadans, recintes d’estudi dotats amb xarxespotents d’ordinadors com ara els telecentres de for-mació d’informàtica o les biblioteques públiques.Només és qüestió de fer cap endins el que ja estemoferint cap enfora. Les nostres administracions públi-ques ja destaquen per l’esforç i el temps que dediquena desenvolupar bones pràctiques per al servei als ciu-tadans, ara potser ha arribat el moment d’estendre-lestambé entre els nostres propis col·laboradors i rendi-bilitzar doblement uns recursos que ja tenim», conclouMontserrat Nieto. ■ J. I. E.

La directora del programa [e]spais manté que «la competència digital és considerada avui dia tan fonamental com el català, el nivell d’anglès o saber llegir i escriure»

Foto

: Ósc

ar G

iralt



de tenir tot treballador i treballadora», argumenta LidiaGarcía. «Pensem que s’ha convertit en una competènciabàsica, una de les vuit que la Generalitat de Catalunyaconsidera fonamentals. Fins i tot està recollida en la Re-comanació del Parlament Europeu i del Consell, de 18 dedesembre de 2006, sobre les competències clau per a l’a-prenentatge permanent (2006/962/CE)».

Ara que la fase d’aprenentatge i reconeixement institucionalcom a usuaris oficials de la xarxa mitjançant la concessiód’una direcció i una bústia de correu electrònic idèntics queels de la resta dels empleats i empleades que treballen ambun ordinador davant a les oficines està a punt de complir-se,s’està estudiant entrar en una etapa superior, que consisteixa impartir uns cursos en línia per desenvolupar en la vida quo-tidiana els coneixements adquirits perquè les persones queja hi han participat desenvolupin les capacitats que han aprèsi no les oblidin per manca d’ús.

«Serien en part presencial i en part a distància, i estariendestinats a obtenir aquest nivell inicial de competènciaoficial del qual hem parlat, que fins i tot està recollit enun projecte de Programa d’acreditacions de la Generali-tat, que reconeixerà, com ja fa amb l’escolaritat, l’anglèso el català, el nivell adquirit en relació amb les tecnolo-gies de la informació i la comunicació (TIC). La idea se-ria fer un curs en què cadascú desenvolupés un projectepersonal i que a mesura que necessités eines les anésadquirint, no per parts, estudiant un processador de tex-tos, un full de càlcul, una base de dades o un navegador,sinó responent a les demandes de cada etapa del pro-jecte: ara necessito aprendre a descarregar unes foto-grafies o penjar uns vídeos a Internet; ara, participar enunes xarxes socials per compartir una determinada in-formació; més endavant, fer un quadre partint de dadesd’un full de càlcul; després, adquirir algun producte adistància o preparar un PowerPoint amb animacions ovídeo per explicar-ho tot. Un projecte personalitzat i glo-bal, integral, i amb el suport i l’incentiu d’un reconeixe-ment oficial que acrediti un aprenentatge útil com a treballador, però també, i sobretot, com a persona», con-clou la subdirectora de Processos, Organització i InformacióCorporativa. ■ José Iglesias Etxezarreta

El grau de satisfacció que s’obté amb aquests programes és molt gran en comparacióal poc cost que representen per a institucions que ja disposen dels espais requerits

Foto

graf

ies:

Jor

di T

arré

s



INDICADORS MUNICIPALS Gestió i tractament

de residus

La Gerència de Serveis de Medi Ambient i el Servei de Pro-gramació van iniciar l’any 2001 el Cercle de Comparació In-termunicipal de Gestió i Tractament de Residus. Enguany hihan participat 26 municipis de la província de Barcelona, ambla finalitat de:● Mesurar, comparar i avaluar resultats, mitjançant uns

indicadors comuns consensuats.● Formar un grup de treball per intercanviar experiències. ● Impulsar la millora dels serveis a través de la comparació

entre municipis (benchmarking).

El quadre resum següent mostra una selecció dels indica-dors consensuats, així com el valor mitjà dels municipis par-ticipants de l’exercici 2007. Els indicadors s’han classificat enquatre dimensions de meta i s’han agrupat segons els ob-jectius genèrics del Servei de Gestió i Tractament de Residus.Per a més informació dels cercles de comparació intermuni-cipals, podeu consultar: www.diba.cat/governlocal/cci.asp.■ Àrea de Medi Ambient - Gerència de Serveis de Medi Am-bient [email protected] ■ Àrea d’Hisenda i Recursos Interns– Servei de Programació [email protected]



WEBS LLIBRES

No sé jugar amb màscaresMaria Àngels Anglada10 x 16 cm; 96 pàginesUn any més la campanya “Per Nadal, un regal” pre-mia la fidelitat del conjunt d’usuaris de la Xarxa de Bi-blioteques Municipals amb un llibre. Aquest any s’hatriat una selecció de textos de Maria Àngels Angladafeta per D. Sam Abrams. Es tracta d’una petita anto-logia que barreja la prosa i el vers i que ens brinda unaocasió esplèndida per observar a escala reduïda una obra literària vasta i alhora per conèixer les líniesmestres de la producció literària d’aquesta autora. Elllibre es pot recollir fins al 5 de gener, quan s’utilitzi elservei de préstec de les biblioteques de la Xarxa.

Els ponts han estat, al llarg de la història, nexes d’unióentre persones, ciutats, cultures... i alhora un ele-ment arquitectònic fascinant. Aquest llibre ens mos-tra més de 250 ponts, tots ells a la província de Bar-celona, que han estat construïts des del temps delsromans fins a l’actualitat i corresponen a una gran di-versitat tipològica. Es presenten seguint les conquesfluvials que travessen la província, autèntiques viesque defineixen el territori i les comunicacions.

Alternatives per navegar

L’accessibilitat a les pàgines web ha de procu-rar alternatives a l’hora de navegar-hi. Una d’aquestes alternatives consisteix en la inter-pretació en veu alta del text que s’està visualit-zant a la pantalla. L’increment de la capacitat deprocés dels ordinadors i la proliferació de labanda ampla en les comunicacions permetenfer la transcripció de text a veu sobre la marxa,i amb una aparença cada cop més humanitzada(encara hi ha camí a recórrer en aquest sentit).D’aquesta manera, es proporciona un accésmés universal a continguts de tipus dinàmic,d’actualitat.

En trobareu un exemple a la web de l’Ajunta-ment de Calella (www.calella.cat). Només heud’entrar a qualsevol notícia que trobeu a laportada, clicar sobre la fletxa verda a la partinferior dreta de la pantalla i deixar una micade temps per al procés.

Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatgeRaquel Lacuesta i Xavier González ToránLluís Casals (fotografia)25 x 30 cm; 384 pàgines

ESCAPA’T Terrassa industrial i modernistaA prop de Barcelona podem trobar molts exemples d’obres modernistes que els grans per-sonatges d’aquest moviment van difondre per tot Catalunya i, molt especialment, a les zo-nes properes a la capital. A Terrassa, una de les ciutats catalanes i espanyoles més repre-

sentatives de l’avantguarda de la revolució industrial, el Modernisme s’expressà no tan solsmitjançant la construcció d’habitatges luxosos per a les famílies burgeses, sinó també en

edificis industrials i de serveis: fàbriques, magatzems, botigues o edificis públics. Passejantper la ciutat, guiat per experts especialistes, el visitant coneixerà el conjunt modernista més

complet del món aplicat a l’arquitectura industrial.Aquí en trobaràs totes les dades:

http://www.turismetotal.org/RutesModernistes/terrassa.asp?idi=C

www.calella.cat


Revista de la Diputació de Barcelona · 2009-01-09 · prés de l’entrevista del primer dia em...

Documents

Transcript of Revista de la Diputació de Barcelona · 2009-01-09 · prés de l’entrevista del primer dia em...