Revista Catalunya nº 88 - Juliol-Agost 2007 CGT

7/31/2019 Revista Catalunya n 88 - Juliol-Agost 2007 CGT

1/27


2/27

Comit Confederal CGT

El passat 14 de juny, enfrontdel Palau de les Corts, vatenir lloc l'acte central amb elqual el Parlament espanyol com-memorava el trent aniversari deles primeres eleccions poltiquesdesprs de la dictadura, del 15 dejuny de 1977. L'acte va comptaramb la presncia dels represen-tants de l'Estat, Rei, President delGovern, representants institucio-nals, poltics, a ms dels polticsque van protagonitzar la Transici.

A pesar d'aquestes farses i delreaccionari revisionisme de la his-tria de la Guerra Civil, divulgat ipromogut per la dreta i el PP, cadadia s ms evident que la Transi-ci no va ser tan modlica compretenen (va ser en si mateixa unaestafa). La prova: la rehabilitaci

moral i jurdica de les vctimes de larepressi franquista segueix sentencara l'assignatura pendent de laDemocrcia instaurada per laConstituci de 1978.

Aquesta escandalosa vergonyano noms s el resultat de l'accep-taci de la Llei d'Amnistia de 1977,que perdonava als que havien llui-tat per la democrcia i garantia laimpunitat als responsables delscrims franquistes, sin tamb laconseqncia de l'indigne compor-tament dels Governs successiusde la Democrcia que no s'hanatrevit a trencar el lligam institucio-nal amb el rgim feixista de Franco(tot queda lligat i ben lligat) i que,

a ms, han perms a la Judicaturala seva utilitzaci com doctrina pera impedir el qestionament de lajustcia repressiva del franquisme.

Per aquest motiu no han pogut

prosperar, en aquests 30 anys deDemocrcia, els Recursos de revi-si presentats per les famlies deles vctimes de la repressi fran-quista: des del cas Julin Grimau,en 1990, fins als de Granado i Del-gado, Joan Peir, Salvador PuigAntich, etc. No obstant aix, haestat grcies a aquestes iniciativesi a l'esfor i a la labor dels grups pro

revisi i a les associacions per a larecuperaci de la memria histri-ca que els partits progressistes hanpresentat iniciatives parlamentriesreivindicant l'honor de quants vansofrir repressi per defensar les lli-bertats que el rgim franquista ha-vien conculcat.

Aix, desprs del triomf electoralsocialista de 2004, el Govern vahaver de constituir una ComissiInterministerial per a presentar unaLlei de rehabilitaci i reparaci deles vctimes de la repressi fran-quista. Lamentablement, desprsde molts ajornaments i contrria-ment al proms, el Govern socialis-ta va presentar a mitjan 2006 un

avantprojecte de Llei que nonoms no contemplava la rehabili-taci jurdica (anullaci de sentn-cies) de les vctimes de la repressifranquista sin que, amb el pretext

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya.Juliol-Agost de 20072

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALSFederacio Metallrgica de Catalunya

(FEMEC)Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i

Entitats de Crdit de CatalunyaFederaci Catalana dIndstries

Qumiques (FECIQ)Federaci de Sanitat de CatalunyaFederaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 [email protected]

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus

[email protected] / [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Jacint Verdaguer, 23,08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 [email protected]

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected]. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltr - [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Valls OrientalFrancesc Maci, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 8225002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a, 43001 Tarragona [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis

08211 Castellar del [email protected]. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... Editorial30 ANIVERSARI DE LES PRIMERES ELECCIONS DESPRS DE LA DICTADURA

Trenta anys desprsi el deshonor continua

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, DdacSalau, Josep Gargant, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart i scar Purqueras. Collaboren enaquest nmero: Pau Lonch, La Directa, La Fbrica, Arcadi Bassegoda, Jordi Aguado Castillo,Javier Dez Carmona, Miquel-Ddac Piero, Artur Sard, Taller contra la Violncia Immobiliria, Entesapel Decreixement, Assemblea Pagesa, Mundana, El Psol Negre, Hiram Gascoigne, Rafael Cid,Antonio Prez Collado, Isaac Giribet, Josep M. Alarc, Nria Rimbau, Jose M.Paos, Antonio Aranda,federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Portada: Ddac Salau.David Datzira i MireiaBordonada. Illustracions: cido Crtico. Tirada: 10.000 exemplars. Informtica: GermnMozzer. Redacci i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda)977 340 883. Collaboracions a: [email protected] i (cronologia) [email protected] compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Aquest nmero del Catalunyasha tancat el dimecres 20 de junydel 2004.

Miquel ngel Marn a Lo clarinet s laixada

No es pot viure ms dels valors

rebuts, perque sn sentits com a

ordres i bloquegen, paralitzen,

alienen: hem de crear nosaltres

mateixos el Sentit des de baix

Cmic - cido Crtico

de reconciliaci i concrdia,equiparava a vctimes i botxins; adefensors de la legalitat republica-na i dels avanos populars amb elscolpistes. No s doncs d'estranyarque aquest projecte fos rebutjat pertots els partits, excepte el PSOE, iper tots els grups i associacions

que havien propiciat tal iniciativa. Ique hagi estat igualment rebutjatper collectius i associacions l'a-cord consensuat, fa ms d'un mes,entre els Grup parlamentaris delPSOE i d'IU per considerar-lo en-cara insuficient.

s per aix que des de CGT femuna Crida a totes les forces pro-gressistes a aprovar, abans queacabi l'actual Legislatura, una reso-luci institucional declarant inac-ceptables les sentncies pronun-ciades pels tribunals repressius dela dictadura franquista, doncsnoms aix ser efectiva la rehabili-taci moral i jurdica de les vctimesdel franquisme i es trencar definiti-vament amb el passat que lliga en-cara a la Democrcia amb la Dicta-dura.


3/27

Hiram Gascoigne(El Psol Nege)

Abans que res cal aclarir queel municipalisme llibertarino ha estat apropiat per partdel sistema estatal (els partits pol-tics, els governs i les administra-cions pbliques, i els sequaos da-quest sistema). El que s ha estatapropiat s el municipalisme; s adir lacci poltica (en el bon sentitde la paraula) construda i duta aterme des de, en i per al nivell mu-nicipal. De fet el municipalisme lli-

bertari s una interpretaci anar-quista del municipalisme i unacrtica a lapropiaci i perversidaquest per part del sistema estata-lista.

Dit aix, ara em contradir a mimateix, en matissar que una part delmunicipalisme llibertari (les pro-postes de Murray Bookchin i delsseus deixebles de lInstitut dEcolo-gia Social) s que ha estat apropiadaa travs dalguns partits poltics. Defet no es tracta en tota regla dunaapropiaci, ja que Bookchin preveula participaci dels collectius lli-bertaris a les eleccions municipals,no noms en lacte de votar sintamb en la candidatura als crrecs

locals electes.Aquesta participaci electoral la

justifica a partir del supsit quelassemblea local no t la capacitatde constituir-se com a un rgan an-tagonista al poder estatal i, com aconseqncia daix, s poc proba-ble que els governs municipals ac-cedeixin a dissoldres o a cedir elpoder a lassemblea. Dacord aaix, Bookchin considera que les-tratgia a seguir s apoderar-se delsgoverns locals i des daquests esta-blir les assemblees. La propostadaquesta corrent de pensament nonoms es limita a la participacidels anarquistes, sin que tamb

preveu ladopci daquest discurs iestratgia per part daltres collec-tius (partits poltics existents inclo-sos). Daquesta manera, per exem-ple, Janet Biehl (1998) en el seu

llibre cita al partits dels Verds (delpoble de Burlington, als EstatsUnits) i hi inclou el seu programaelectoral.

Daquesta manera no s estranyque el municipalisme llibertari deBookchin i de lEcologia Social, ouna part del seu discurs, sigui fcil-ment apropiable per part dels partitspoltics, especialment ecologistes.A Catalunya, per posar un exempleproper, el partit dels Els Verds-Al-

ternativa Verda s possiblement elque ms ha reivindicat\apropiat aMurray Bookchin, que el citen comun dels seus clssics (i en menormesura reivindiquen tamb a Kro-potkin).

A ms daquests sn molts elspartits que reivindiquen el munici-palisme, en especial aquells quetenen una base dactuaci ms local(per convicci o perqu sorgeixende moviments locals, com les asso-ciacions de vens, les agrupacionsdelectors o els partits dindepen-dents).

Linters pel municipalisme shaincrementat en la darrera dcada en

parallel a la creixent importnciade les qestions locals, en contra-posici a les descala superior (desde la regional a la global). Per enaquest creixent inters sha invertit

el sentit de la capacitat de poder. Sien el municipalisme (i en lanar-quisme) s de baix (municipi) adalt, lapropiaci daquell ha estatde dalt a baix, sintetitzat en el prin-cipi de subsidiaritat (acostar elms possible el nivell administratiual ciutad). En aquest context, isense sortir de Catalunya, un delspartits poltics que ms sha apode-rat del discurs municipalista sn lesCUP (Candidatura dUnitat Popu-

lar), que entenen el municipi nomscom lmbit ms proper a les perso-nes, i no com que aquest mbit estformat per persones. Des daquestmbit local, i a travs dels ajunta-ments, pretenen dur a terme lesseves propostes, aplicant la demo-crcia directa (tot i que, contradic-triament, participen en la demo-crcia representativa). Tot i quereconeixen el limitat marge daccidels ajuntaments, no reclamenlampliaci de les seves competn-cies ni de la seva sobirania. I, evi-dentment, en apostar per fer polticades dels ajuntaments, no contem-plen la creaci o participaci en as-

semblees municipals paralleles aaquesta instituci.Una altra de les conseqncies

del creixent inters per lmbit mu-nicipal s tamb lapropiaci per

part de laparell estatal, des de lad-ministraci local (ajuntaments,consells comarcals i diputacions).Aquesta sha basat en la construc-ci de les seves poltiques des delmbit territorial del municipi,per sense cedir el poder de decisials seus habitants. A partir daixlestatalisme crea nous instrumentsinstitucionalitzats (plans de partici-paci ciutadana, plans de barri...)pels quals administra i gestiona el

municipi, legitimant-se en una illu-sria participaci de la poblaci, ipels quals imposa i exerceix encarams la seva autoritat (en estar mspropera a les persones) per mitj dela intervenci de poltics i tcnicsen els rgans de participaci. Pertant aquests instruments sallunyenmolt de la presa de poder per partde les persones, i laplicaci delsquals t un efecte pervers sobre elscollectius locals.

Aquesta perversitat es mostra enla generaci duna major asimetriade poder, en la que lacci delscollectius ciutadans queda encarams anorreada pel sistema estatalis-

ta. s a dir, si les persones no tenenla capacitat de decisi i lmbit departicipaci s el ms proper possi-ble i descala petita (un barri, perexemple), les qestions que poden

treballar sn poques i poc rellevantsi amb una escassa capacitat. Pertant, amb lapropiaci del munici-palisme sevita el debat, la negocia-ci, el conflicte i la seva gestisobre les qestions importants delmunicipi, que continuen sent mat-ria exclusiva del govern municipal idels tcnics.

Un exemple daix sn els Con-sells Territorials de Manresa, unsrgans de participaci ciutadana debase territorial que estan enfocatsals temes durbanisme, equipa-ments, medi ambient i serveis p-

blics en general. Aquests consells,per, no prenen cap decisi, sim-plement sn espais en els que lA-

juntament de Manresa informa alsciutadans, es presenten queixes isuggeriments, i es fa alguna consul-ta (no vinculant). El seu control perpart de lAjuntament s clar: elsconsells estan formats per dos regi-dors i un funcionari de lAjunta-ment, als quals cal afegir algunsciutadans (amb un mxim de 40),que de fet sn els representantsdassociacions de vens i daltresentitats barrials (fins a 12), 12 msdesignats pels partits poltics i 12ms escollits a latzar a partir delpadr. Els Consells Territorials,

per el mateix per als altres con-sells ciutadans i rgans de partici-paci ciutadana de Manresa, vanms enll de la distorsi del muni-cipalisme. Sn tamb un instru-ment per al control de les associa-cions de vens per part delAjuntament i els partits poltics.En aquest sentit cal tenir en compteque les associacions de vens, so-bretot en el seu origen, tenen unaforta component municipalista ique articulen gran part de les reivin-dicacions de democrcia directa anivell local (de pobles i barris). Desde la seva aparici (la majoria a ladcada dels 70) els partits poltics

shi han abocat per a controlar-les,sigui directament o a travs del go-vern municipal. Com es pot des-


REPORTATGEEl reportatge daquest Catalunya s obradels companys i companyes de la publicacillbertria i berguedana El Psol Negre

MUNICIPALISME

3

Cap mbit pot sernegat a la discussides de les teories iprctiques llibertries

La perversi delmunicipalisme per part delestat i els seus sequaos

continua a la pgina 4 >


4/27


5/27

Catalunya.Juliol-Agost de 2007 5

REPORTATGE

Mundana (El Psol Negre)

Evidentment, emmarcar la crti-ca a les tesis de lassagistaMurray Bookchin conegudes ambel nom decologia social en aques-tes ratlles pot ser entesa com a unaexposici reduccionista, per no estracta en cap cas duna pugna ret-rica sin de llanar certes reflexionsper enriquir el debat al voltant da-quest tema. Ja arribant a la fi da-quest dossier central, seguramenthaver difs aquest plantejament potaportar nous canals de reflexisobre les possibilitats de participa-ci poltica en algunes persones

mentre que a daltres els pot sem-blar una traci a les idees anarquis-tes ja que existeixen diverses ten-dncies anarquistes i les seves ideesdifereixen respecte lorganitzaci

duna nova societat. Bookchin creuque el poder no pot ser mai eliminati pensa que uns pocs sempre possei-ran poder en alguna situaci, tant sies tracta dun dictador dun estatfeixista com de ciutadans lliures enassemblees democrtiques. Seguintaquesta lgica proposa una partici-paci llibertria a ladministracimunicipal com a via per aconseguirde manera legitimada el municipa-lisme llibertari. Daquesta manerarebutja la ruptura amb la reproduc-ci constant daquest sistema dex-

plotaci i opressi. En confrontacical dir que a part dall que implicaparticipar en les eleccions, fins i toten les eleccions municipals estruc-turades al voltant de la democrcia

directa, les lluites sintetitzades sotauna mateixa estructura sn fcil-ment integrades dins de les estruc-tures de poder de la societat actual.Em pregunto si fins i tot seria possi-ble que tal procs ajudes a reforarlautoritat i el poder de lestat tal icom sha donat amb tantes reivindi-cacions absorbides i tergiversadespels poders poltics.

Tenint en compte tamb quementre el municipalisme llibertaries centra en laugment del poderpoltic local la vida econmica resta

tan particularment globalitzada quecrec que seria impossible que unacomunitat pogus arribar a resistirles pressions de la gran economia iels interessos de classe per s matei-

xa. Daquesta manera aquest plan-tejament resta sota la meva opinidins duna utopia del tot impracti-cable integralment per la qual cosas fcilment adaptable en algunesde les seves parts per certes tendn-cies esquerrenoses actuals, tal i comest succeint. Seria doncs a travsdels mitjans des don es tergiversa-ria el fi. Al meu entendre ens haur-em dallunyar del mite de la demo-crcia directa, de la imatgeesteriotipada de les grans lluites demasses i del concepte del creixe-

ment exponencial dun movimentque es crea per dominar i controlar-ho tot. Si contrriament per sn elsmateixos mitjans els que ens deter-minen el fi per qu no deixem de

banda la tendncia cap a laugmentquantitatiu i ens posicionem perlanhel qualitatiu. Per qu nomirem de crear unes bases propug-nant en primer lloc la revoluci dela vida quotidiana i de les relacionssense la qual no es pot plantejar capalternativa ja que la futura revolu-ci no arribar o en cas de fer-hoarribar atapeda de vicis autorita-ris. En tot cas, quan siguem capaxsde viure lliurement ja pensaremcom volem desenvolupar-nos. Le-cologia social homogenitza lob-

jectiu obviant aix les diverses si-tuacions daquells collectiusdoblement oprimits, per aix em

sembla que prviament hem de ferla crtica a tota mena de poder, nonoms del poltic i aplicar amb unasincera transversalitat lantiautori-tarisme.

cie, ni tampoc els lmits municipalso parroquials establerts per lEstat ilEsglsia respectivament els quedefineixen la dimensi demogrficai territorial de les comunes. Da-questa manera, si b en algunscasos el municipi lliure pot coinci-

dir amb un municipi ja existent, endaltres, duna banda, s el resultatde la uni de diferents municipisdegut al redut nombre de poblacique hi habita i, de laltra, de la sepa-raci dun municipi en diverses co-munes degut, pel contrari, al grannombre dhabitants (com en el casde les ciutats, dividides en barris).Aix doncs, si sn les relacions so-cials les que construeixen la delimi-taci dels municipis lliures, sentnque els lmits daquests no snfixes. Tot el contrari, els lmits snun procs de construcci que potanar variant en funci dels canvissocials.El segon lloc, aquestes unitats estanemancipades de lautoritat de lEs-tat, lesglsia o la burgesia, de ma-nera que sn les persones que hiviuen o hi treballen les que prenenles decisions, de forma lliure, soli-dria i igualitria, per a ladminis-traci i gesti dels afers comu-nals\municipals. Aqu s importantnotar que en les propostes comuna-listes, seguint la lnia de Proudhon,substitueixen el govern de les per-sones per part duna minoria perladministraci de les coses perpart de totes les persones. Ladmi-nistraci i gesti de les coses in-clou totes aquelles activitats, bns iinfraestructures (que passen a ser

de propietat comunal, com exposaUrales) que tenen una incidncia enlmbit local o que des daquestmbit pot incidir-shi. s a dir, i perdir-ho duna certa manera, els mu-nicipis tenen competncies en tot:educaci, comer, indstria, salut,agricultura... En aquest punt hi hauna important diferncia entre lespropostes de caire anarco-sindica-lista i les anarco-comunalistes. Enles propostes de Besnard o Peir,per exemple, es constitueixen dosrgans dadministraci: la unilocal de sindicats sencarrega deles activitats econmiques, mentre

que lassemblea comunal senca-rrega de la resta (les activitats so-cials, culturals...). En canvi, rebut-

jant totalment el sindicalismeUrales proposa que sigui la comunala que sencarregui de tot; a aix,Antonio Ocaa (1932) matisa queel com del municipi lliure ha desubstituir al sindicat de treballa-dors en els pobles petits, i a la fede-raci local en les ciutats, entenentque les qestions econmiques sntamb socials. Tan en un cas comen un altre, donat que les personesno poden abarcar-ho tot, aquestes atravs del sindicat i\o el com cons-tituixen comits o departamentssectorials encarregats duna solaqesti per a la seva millor admi-nistraci i gesti. Aquests comitsno tenen poder de decisi, sin que

responen a les decisions del sindi-cat o lassemblea comunal Uralesemfasitza el fet que els membresdaquests sn rotatius, amb lobjec-tiu devitar la seva professionalitza-ci i burocratitzaci.

I, per ltim, en les propostes co-munalistes sentn els municipislliures com a interdependents, i nocom a unitats allades. En aquestsentit sn federables en diferentsmbits territorials per a ladminis-traci i la gesti daquells afersduna escala superior, seguint elprincipi elaborat per Proudhon (Elprincipi federatiu, 1863). Lorganit-

zaci territorial resultant segueix unesquema escalar: la federaci demunicipis forma la confederacicomarcal; les comarcals la regional;i aix successivament fins a arribar alideal de la confederaci mundial.Aquesta organitzaci no ha dim-plicar una prdua dindependncia iautonomia dels municipis, ja quesha de mantenir sempre el poderde decisi en aquests. Lrgan ad-ministratiu de les federacions snels consells federals, formats per unrepresentant de cada municipi, elqual, com en el cas dels comits,respon nicament a la comuna i sun crrec rotatiu.

Al respecte daquesta organitza-ci federal tamb existeix una dife-rncia substancial entre les propos-tes anarco-sindicalistes i

anarco-comunalistes. En les prime-res sestableix que els municipishan de funcionar obligatriamentformant federacions, de la mateixamanera que lorganitzaci dels sin-dicats. De fet, lmbit territorialdaquestes federacions s compostper tots els municipis situats en la

jurisdicci de la uni regional desindicats (Besnard, 1933). Encanvi, en laltre extrem, Urales,sense negar la interdependncia, sfavorable a la no-dependncia delsmunicipis (a ligual que la no-de-pendncia de les persones), de ma-nera que cada municipi en el major

grau possible sabasti a si mateix.Quan aix no sigui possible la fede-raci i, important, els pactes de mu-nicipi a municipi (sense necessitatdestar federats) es mostren com unmitj per a labastiment de les ne-cessitats comunes. Aix s espe-cialment interessant aplicat en ladistinci de tipus de comunes quesestableix en el Congrs de Sara-gossa (1936): les comunes de con-sumidors (les que segueixen la l-gica de la producci industrial iagrcola) i les comunes naturistes inudistes, i daltres (que no seguei-xen lgiques productivistes).Aquestes segones, fora de la lm-bit anarco-sindicalista, no hauriennecessriament de federar-se, perpodrien establir pactes amb aque-lles altres per a les necessitats de

productes industrials, infraestructu-res de comunicaci...Amb tot pot concloures que les

aportacions del municipalisme ib-ric tenen molt a veure amb les pro-postes del municipalisme llibertari,de les quals conscientment o in-conscientment shan pres algunesidees. Aix, per exemple, s interes-sant de notar que les federacionscomunalistes i els pactes de munici-pi funcionen de la mateixa maneraen la que Stowasser (1986) ha cons-trut el Projecte A: un municipi ambbalan positiu ajuda a un altre ambbalan negatiu; si el municipi s

substitut per una unitat econmicaaquest pacte s la proposta dedoble-projecte dStowasser.

Bibliografia

ALIZ, Felipe (1945). Hacia una

federacin de autonomas ibricas.[1993] Madrid\Alacant\Bziers:

Madre Tierra\Fundacin AnselmoLorenzo\CNTBESNARD, Pierre (1933). La or-ganizacin poltica... o administra-tiva a Orto, nm.11

BIEHL, Janet (1998). Las polticasde la ecologa social. Municipalis-mo libertario.

Alozaina\Madrid\Barcelona: Co-lectividad Los Arenalejos\Funda-cin Salvador Segu\VirusCNT (1936). El comunismo liber-tario, objectivo de la C.N.T. a HO-

ROWITZ, Irving Louis (1977): Losanarquistas, vol.2: La prctica.

Madrid: AlianzaMASJUAN, Eduard (2000). La eco-loga humana en el anarquismoibrico. Urbanismo orgnico oecolgico, neomalthusianismo ynaturismo social. Barcelona: Ica-riaOCAA, Antonio (1932). El mu-nicipio libre a GOMEZ, Luis i PA-

NIAGUA, Xavier (1991): Utopaslibertarias espaolas siglos XIX-

XX. Madrid: Tuero\ Fundacin Sal-vador SeguPANIAGUA, Xavier (1982). La so-ciedad libertaria. Agrarismo e in-dustrializacin en el anarquismoespanyol 1930-1939. Barcelona:Crtica

SANZ, Carles (2001). Municipa-lismo: una alternativa libertaria a

Butllet de la Fundaci dEstudisLlibertaris i Anarco-sindicalistes,nm.5STOWASSER, Horst (1986). ElProyecto A a DDAA (2003): Lautopa es posible. Experiencias po-sibles. Buenos Aires: TupacURALES, Federico (1932). Losmunicipios libres (ante las puertasde la anarqua) a NOGUEIRA,

ngel (coord.) (1988): Pensamien-to y esttica anarquista. Anlisis ydocumentacin. Seleccin de textosde F.Urales. Barcelona: Anthropos

OPINI: La concepci d'un ideal irrealitzable


6/27

Secci Sindical CGT Clariant ElPrat

E l 22 de maig va comenarla vaga a la factoria de Cla-riant del Prat de Llobregat.Feia dues setmanes el Comitd'Empresa havia anunciar a la Di-recci de Clariant la seva intencide convocar una vaga pels acomia-daments de dos treballadors de la

planta (un exdelegat de personal iun afiliat a la CGT). L'empresa vafer l'impossible per desmantellaraquesta convocatria i intentarminvar els nims dels treballadors

donant festa a la plantilla per alsdies en els quals estava convocadala vaga, etc.

Un cop fracassats tots els recur-sos de l'empresa per desmantellarla vaga, el 22 de maig del 2007 co-men la vaga.

Al voltant de les 8 del mat, enpresncia de la policia local delPrat i els Mossos dEsquadra, arri-ben els tcnics administratius, des-

vinculats de la vaga per comptepropi i accedeixen a les instnciesfabrils sense cap tipus de proble-ma, entre els xiulets i els aplaudi-ments irnics dels manifestants,

fins que arriba Dolors Binyoles,responsable de Seguretat i Higienede l'empresa, que quan circulavaentre els manifestants en va atrope-llar un sense que, en ser informadade l'ocorregut, vulgus parar i es vadonar a la fuga, amb una omissiclara del deure d'auxili. Casual-ment, el treballador atropellat, Ma-nuel Fernndez, era un dels aco-miadats.

Aquest treballador va patit l'ai-xafament del peu dret i cap a les 12h va ser donat d'alta al centre hos-pitalari i es reincorpor un altrecop a la vaga, a l'espera de l'atestat

de la policia per efectuar la deman-da corresponent per l'atropella-ment i l'omissi d'auxili.

El Comit de Vaga es va reunirdesprs d'aquest fet amb la direc-ci de Clariant que va oferir msdiners als acomiadats sense arribar,per, a cap acord sin demanar,una altra vegada, la readmissi in-condicional dels acomiadats. S'in-form l'empresa que la vaga conti-

nuaria els dies previstos 22, 23 i 24de maig.

Ms informaci:

http://cgtclariant.blogspot.com

TREBALL-ECONOMIAEntre callar i deixar fer i prendre partit i fer front ala piconadora neliberal, la CGT ha optat per lasegona proposta. La piconadora tamb

Un nou ERO a

Furas deixa al

carrer desenes detreballadors

La repressi contra la CGT continua

Vaga a Clariant del Pratde Llobregat al maig


OPINI: Qu s'amaga darrera del conflicte de Clariant,multinacional sussa, hereva de l'antiga Sandoz?

Secci Sindical CGT Clariant ElPrat

E l passat 17 d'abril, dos treba-lladors de Clariant Ibrica a lafactoria del Prat de Llobregat vanser acomiadats acusats d'assetja-

ment i persecuci a altres com-panys (mobbing). L'empresa esbasa en la investigaci d'una co-missi interna que assegura haverinterrogat diferents treballadors delcentre testimonis de l'assetja-ment. Aquesta comissi est for-mada per comandaments interns icap membre del Comit hi ha tin-gut accs, ni tampoc a les pregun-tes efectuades als treballadors inte-rrogats.

Les irregularitats en el procshan estat paleses per la realitat delconflicte s una altra ben diferent.Els treballadors acomiadats snManuel Fernndez Marn i Diego

Rojas Gonzlez. El primer s enl'actualitat secretari de Salut Labo-ral de la Secci Sindical de CGT iel segon, militant actiu daquestaSecci Sindical. Fernndez Marn

formava part del Comit d'Empre-sa l'any 2005.

La importncia d'aquestes dadeses fonamenta en el fet que el Co-mit de l'any 2005 va denunciarl'empresa i es va veure immers enun procs de conflicte collectiu a

causa de la falta de seguretat enlempresa i en el polgon. A diad'avui, encara tenim un companyen estat de coma clnic com a con-seqncia del fet que a l'interior delcentre no hi havia assistncia m-dica (recordem que es tracta d'unaempresa qumica immersa en elpla estratgic d'emergncies acausa de la seva perillositat) i quel'ambulncia del 061 es va perdre aconseqncia de les obres del des-viament del riu Llobregat mentrela de la mtua (Asepeyo) no estavaoperativa.

Els treballadors acomiadats erensignants de les denncies i actius

en les mobilitzacions. En l'actuali-tat, s'investiga per part del treballa-dor acomiadat els diferents casosde defuncions de treballadors enactiu per tumors o el d'un company

que ha hagut de ser operat d'untumor cerebral quedant en un estatprcticament vegetatiu; a aquestscasos cal afegir que ms del 75%dels treballadors jubilats moren percauses similars.

Els treballadors compleixen les

normes de seguretat per des de laSecci Sindical de CGT i des delComit d'Empresa se sospita demanca d'informaci i seguretat:

-Es compleix la Llei de Protec-ci de Riscos Laborals en la substi-tuci dels productes cancergensper uns altres de menys perillosos?

-Es respecta la normativa demedi ambient? Per qu no hi ha undelegat de medi ambient?

-Per qu encara a l'empresa exis-teixen sostres d'uralita ambamiant? I el que s pitjor, per qus'emmagatzemen els pocs que shan estat substituts a l'interior delcentre sabent la perillositat de l'ex-

posici a l'amiant?-L'empresa dna ms importn-cia a l'estalvi de la seva eliminacique a la seguretat dels treballadors.

-L'anterior metge d'empresa va

ser acomiadat perqu no dons aconixer aquestes dades?

La repressi s l'arma de l'em-presa: qualsevol treballador quedenunci una illegalitat dins deClariant s automticament san-cionat o acomiadat; no oblidem

que el centre del Prat no s l'nic ique al de Tarragona en dates re-cents tamb han estat acomiadatsdos companys, un d'ells RafaelCastellanos, membre del Comitd'Empresa de Clariant Tarragona isecretari d'Acci Sindical de laSecci Sindical de CGT.

La Secci Sindical vol manifes-tar que les accions executades perl'empresa sn un cas clar de repres-si contra els treballadors quealcen la veu i reclamen els seusdrets, alguns tan bsics com el dela prpia salut, i molt especial-ment, de repressi contra la CGT.Per aix, manifesta que no deixar

de lluitar per aconseguir la read-missi dels companys acomiadatsque estan sent vexats i insultats peruna multinacional amb algunaquerella a les seves esquenes.

V Congrs CGTBalearsnou Secretariat

PermanentSecretaria de Comunicaci CGTBalears, www.cgtbalears.org

Helena Herrera Gorosito va serescollida, quasi unnimement,com a nova secretria general de laCGT de les Illes Balears, durant lacelebraci del V Congrs realitzatdurant els dies 1 i 2 de juny a Cases Monges de Son Roca. Herrerasubstitueix en el crrec a Josep Ju-rez, que dimiteix desprs de vuitanys com secretari general, el qualdesenvolupar les tasques de Se-cretari dAcci Sindical.Helena Herrera prov de la immi-

graci argentina i fins ara era la res-ponsable de la secretaria de Gne-re. En el seu discurs va fer unaaposta clara per la dona, la joventuti la immigraci.

Amb un informe molt positiu dela gesti realitzada fins ara, JosepJurez inici la segona jornada detreball del V Congrs Confederalde la CGT a les Illes Balears, queva concloure amb lelecci del nouSecretariat Permanent al front delqual se situa la nova secretaria ge-neral.

La resta de membres integrantsdel nou SP queda de la segent ma-nera:- Secretari dAcci Sindical: Josep

Jurez- Secretari dOrganitzaci: Pep Oli-ver- Secretari dAdministraci i Fi-nances: Sebasti Ferrer- Secretari de Comunicaci i For-maci: Josep Torres- Secretari de Assessoria Jurdica:Juan Carlos Rubio- Secretari de Salut Laboral: Fran-cisco Canet- Secretraria de Gnere: Pilar San-tander- Secretari de Immigraci: CarlosAugusto Martini

La secretaria dAcci Socialqueda buida fins a la realitzaci

duna plenria monogrfica a finalsde setembre, on es debatran les l-nies a seguir dins una rea tan im-portant per a la CGT.


7/27


TREBALL-ECONOMIA

Municipals?

Emili Cortavitarte Carral

En el calendari poltic espanyol icatal apareixen cada quatreanys les eleccions municipals.Noms a Catalunya, Pas Basc, Ga-lcia i Andalusia no coincideixenamb les autonmiques.

Les del mes passat han servit permostrar-nos novament que notenim ni cultura ni estructura pol-tica i de gesti municipalista. Quims contribueix a aquesta mancan-a sn els grans aparells partidaris.Qualsevol espectador imparcial hapogut assistir a lespectacle lamen-table del principals lders de lopo-sici i del president del govern es-panyol aprofitant les eleccions i elsmtings municipals per continuarengreixant el debat sobre el dilego la rendici dETA i lannexi deNavarra al Pas Basc. No s que eltema no tingui la seva importncia,per s evident que tenien moltsmarcs on situar-lo i no necessria-ment apaivagant els programes iprojectes a nivell municipal.

A ms de la disputa dels dosgrans galls del corral, poques ciu-tats shan lliurat dels actes en elsquals els futurs regidors han estatacompanyats de companys i com-panyes de partit en el govern o enloposici parlamentria, que

tamb aprofitaven lavinentesa perdefensar o criticar altres poltiquesi altres mbits.

Poques poblacions han tingut undebat centrat en les seves necessi-tats, voluntats i expectatives. Elmunicipalisme no sel creuen lamajoria dels que es presenten a leseleccions municipals. Es tracta,doncs, dun esgla, inferior en lacursa poltica; des del qual saltarals consells comarcals, les diputa-cions o els parlaments.

A finals del segle XIX els repu-blicans federalistes plantejaven unaestructuraci de la gesti dels afersde les persones, segons la qual totall que es pogus resoldre en

lmbit del municipi shavia de fera nivell dajuntament o corporacimunicipal, els temes que importa-ven a nivell de naci o regi es re-solien en el seu mbit i lEstat que-dava redut a aquells aspectes queprecisaven de la coordinaci detotes les estructures anteriors o lesexcedien.

En lactualitat s completamenta linrevs. El concepte de munici-palisme no s molt diferent (excep-te en algunes formalitats democr-tiques) que lestablert en la famosatriada franquista (famlia, municipii sindicat). En definitiva la repre-sentaci de lEstat en les nostres lo-

calitats.Labstenci creixent enregistradao la puixana de les candidaturesalternatives en sn una bona mos-tra.

Secci Sindical de CGT a Repsol Tarragona

La seguretat nosn campanyes ni frasesfcils, sn fets

E N T R E V I S T A

Josep Gargant

-Quan i com es crea la Secci

Sindical de la CGT a Repsol Ta-

rragona?

-La Secci Sindical es va crear enl'any 1999, en resposta a un canvisubstancial de les condicions detreball que afectava el quadrant detorns a uns 450 treballadors.CCOO i UGT van promoure elquadrant de torns mal anomenateuropeu, provocant un seris en-frontament entre treballadors afavor i en contra. Els dirigents d'a-quests sindicats van cometre tot unseguit d'irregularitats una vegadacelebrat el referndum, negant-se aacatar el resultat ja que van quedarlluny d'arribar a el 50% mes un re-querit. Van promoure proves dequadrants per seccions al marge de

la llei i sempre comptant amb elbeneplcit de l'Empresa. Final-ment, van aconseguir el que venienbuscant des de l'Assemblea Perma-nent realitzada en aquest Centre deTreball fa ara 20 anys, que va anardividir la gent ms conscient quees trobava en el torn. Una srie decompanys vam veure la necessitatde dotar-nos d'una eina adequadaper lluitar contra aquest caciquis-me sindical, d'uns sindicats prote-gits per l'empresa, i el temps ens hademostrat que va ser un encert l'or-ganitzar-nos en la CGT.-Com s la situaci laboral en el

vostre sector? Quines sn les

principals demandes dels treba-

lladors i treballadores?-La situaci laboral es pot qualifi-car d'acceptablement remunerada,per entenem que aix es deu en

bona manera a la perillositat i al'exposici de tot tipus de contami-naci mediambiental amb la qualhabitualment hem de conviure entota la nostra vida laboral. D'aquel nostre inconformisme a acceptar

la filosofia de l'empresa i els sindi-cats CCOO i UGT amb els succes-sius plans d'adaptaci de plantillesque han signat tots aquests anys, decara a perfilar el canvi generacio-nal a un cost molt baix.

En el nostre Centre es crea unclima laboral enrarit, ja que les ne-gociacions collectives han generatgreus desigualtats, entre els treba-lladors amb antiguitat i les novescontractacions que aviat suposaranel 50% de la plantilla. s habitualescoltar per la fbrica la reclama-ci: igual treball, igual salari.CGT est totalment identificadaamb els que es troben immersos enaquesta situaci discriminatria i

per tant reconeguts com el sindicatque pot liderar les seves reivindica-cions. s important tenir en comp-te els resultats de les eleccions sin-

dicals celebrades en el nostre Cen-tre el passat 29 de novembre 2006,on CGT passa de 2 membres delComite d'Empresa a 5 i 2 delegatssindicals.

Les principals demandes, se

centren a escurar el perode detemps de desenvolupament profes-sional del personal de nou ingrsque ara necessita 10 anys fins aarribar al nivell tipus del lloc. Elpersonal a tres torns, que supera el50% de la plantilla, necessita unaprofunda reestructuraci ja que esprodueixen excessives jornades a12 hores, els cursets de formacil'empresa els programa semprefora de la jornada aix com lesprctiques de seguretat. Si els tre-balladors un dia diuen prou unaempresa com Repsol podria anun-ciar que els seus treballadors noreben formaci, i aix s molt se-ris.

Els treballadors a torn necessitengaranties perqu puguin accedir ala jubilaci a partir dels 55 anys.Quan es proposen canvis de qua-

drants de torn cal garantir el neces-sari factor corrector de la jubilacique en el seu moment al 1999- novan fer premeditadament CCOO iUGT.-Suposem que el tema de la segu-

retat i salut ha de ser una qesti

prioritria per al sector, sobre-

tot, tenint en compte els accident

que poden tenir plantes d'aquest

tipus? Com s la situaci en rela-

ci a aquest tema?

-El tema de la seguretat i salut la-boral ser una qesti prioritria enaquest nou mandat per a la CGT, jaque plantejarem a la direcci elmxim rigor en l'aplicaci de lesnormes i la seva vigilncia, creantnecessriament una relaci fludaamb les empreses contractistes jaque pateixen condicions precriesque afecten sobretot el tema de lahigiene, ja que cal humanitzar les

condicions i el clima de treball ones desenvolupen.Pel que fa a la seguretat de les

installacions i les persones, els quivam operm diriament en ellesconsiderem que una actualitzacipermanent dels procediments d'o-peraci s vital per evitar emergn-cies.

No obstant aix, el captol d'in-versions s vital a l'hora de millo-rar la seguretat de les installacionsi de les persones, i per descomptatcal garantir en hores de treball laformaci i aquest desgraciadaments un tema tab.

Per a la CGT el tema de la segu-retat no sn campanyes ni frases

fcils, sn fets. Cal demostrar quela producci i la rendibilitat de lesseves installacions no es podenavantposar a la Seguretat.

LA MIRADA

INDISCRETA

El Comit de Repsol Petroli s jutjat arran duna denncia de CGT

Collectiu Catalunya

Tots els membres del ComitdEmpresa i un representantlegal de Repsol Petroli van compa-rixer el 24 de maig davant el jutjatsocial de Tarragona a causa de ladenncia interposada per la CGT

per vulneraci de la llibertat sin-dical. La CGT acusava els altresdos sindicats i lempresa Repsoldimpedir-los participar en les co-missions de treball que desenvolu-

pen el Conveni Collectiu, signat alsetembre, al qual la CGT no vadonar suport i ara tampoc s'hi voladherir.

El Conveni Collectiu 2006-08,avalat per CCOO i UGT, cont unaclusula segons la qual solamentels sindicats signants o els que des-

prs shi adhereixin poden partici-par en les comissions que contro-len des de les hores extra a lespoltiques de seguretat laboral.CGT no hi va donar suport, per

dos mesos ms tard les eleccions elconvertirien en el sindicat msvotat entre els especialistes i elsegon al conjunt de lempresa,mentre que la UGT va perdre pes.Lactual Comit, de 21 membres,est composat per CCOO (7),CGT (5), UGT (5), CIT (3) i STR

(1). La CGT considera que est pa-gant les conseqncies del creixe-ment electoral i els altres dos sindi-cats independents estan igual. Tot ino tenir grans esperances que el

jutge els doni la ra, perqu snconscients que s'enfrontem a ad-versaris poderosos, els companysde la CGT estan disposats a anarfins on calgui. I si la via judicial re-sulta estril, han fet una proposta aCIT i STR per constituir un comitparallel, perqu no poden perme-

tre que sels vulnerin els drets ambpactes inconfessables entreCCOO-UGT i lempresa.

El cas va quedat vist per a sen-tncia.


8/27


TREBALL-ECONOMIA

CGT Metall Baix Llobregat

Amb motiu de la celebracidel Sal de l'Autombil aBarcelona, el Sindicat delMetall del Baix Llobregat de laCGT va convocar una concentraciel 16 de juny a les portes del Sal,sota el lema "Contra la precarietat,els acomiadaments i les deslocalit-zacions en el sector de l'automo-ci".

Un grup de sindicalistes de laCGT ens vam concentrar a l'entra-da a les 12h del migdia amb unapancarta i repartint centenars d'oc-tavetes per tal d'informar a totaquella persona que s'acostava alSal de l'Autombil que darrere decada cotxe que veuen i de totaquest circ que es munten les mul-tinacionals existeixen les desloca-litzacions, els acomiadaments, larepressi sindical, el terrorisme pa-tronal, etc Que els cotxes els

fem persones i els seus beneficisels produm nosaltres i que dia adia seguim perdent els nostresdrets i som preses com un simplenmero.

Amb aquest acte la CGT tornavaa informar de les problemtiquesexistents en el sector de l'automo-ci i a expressar que seguim entotal desacord amb les poltiques

repressores de les empreses i elsindicalisme subms d'UGT iCCOO, i que un altre mn s pos-sible.

La qualitat de l'ocupaci empit-jora i la situaci s'agreuja substan-cialment en les relacions collecti-ves. El fenmen de ladeslocalitzaci, on la supressidels drets sindicals bsics s un

dels majors atractius per a les mul-tinacionals en els pasos de desti-naci, sotmet als treballadors del'estat espanyol al pur xantatge ma-fis de "o t'empasses amb les con-dicions que imposo o em duc l'em-presa a un altre pas", amb elbeneplcit de governs i sindicatsmajoritaris.

Les conseqncies d'aquestesestratgies sn nefastes tant per alcollectiu de treballadors/es, comper a les posicions sindicals: divi-si, defensa del propi fent perdreperspectiva del global i en general,facilitant l'adopci de mesures talscom l'ampliaci de jornades, dis-ponibilitat i flexibilitat horria,congelacions, dobles i triples esca-les salarials, increments producti-vitat, acomiadaments... precarietat,un clar exemple s la recent signa-tura del conveni del metall de Bar-celona signat per les organitza-cions UGT i CCOO.

Concentraci davant

el Sal de l'Autombilde Barcelona

Federaci Comarcal CGT Anoia

Els treballadors i trebaladores ila Direcci de Copo-FeherBarcelona van signar, el passat 2de maig, un acord per al tanca-ment de la fbrica de Vilanova delCam (Anoia).

Desprs d'esgotar el termini denegociacions i davant el ms quepossible tancament judicial dona-da la situaci concursal en la quales trobava l'empresa, es va arribar

a un acord econmic per a la in-demnitzaci dels treballadors enactiu i plans de recollocaci perals prejubilats. La mitjana de lesindemnitzacions s de ms de vui-tanta dies per any treballat.

Els representants dels treballa-dors (3 delegats de CGT) van de-mostrar durant les negociacionsque els motius tcnics, de produc-ci i de mercat adduts per l'em-presa eren conseqncia de la sevamala gesti i falta de previsi,per la situaci concursal va ferque s'arribs a un preacord, ratifi-cat en assemblea, per al tancamentde l'empresa.

L'empresa Copo Fehrer haviaanunciat el 2 de mar la decisi detancar la planta de Vilanova delCam desprs que Seat li haguscomunicat que no li adjudicaria el

farciment dels seients del nouIbiza, que es comenar a fabricara Martorell el 2008. La mesuraafectava els 47 treballadors quequedaven a la factoria. La com-panyia ja va presentar l'any passatun procediment concursal, s adir, una suspensi de pagaments, iva acomiadar o va jubilar anticipa-dament 127 treballadors.

Deslocalitzaci

La Confederaci General el Tre-ball va denunciar la decisi del'empresa com una deslocalitza-ci, perqu s'emportaven part dela producci per a Seat a la plantade Saragossa.

Amb aquest trasllat de feina a lacapital aragonesa i la retirada delsfarciments d'espuma de Seat, a Vi-lanova noms restava un 25 % delvolum de feina, que tamb es por-tar a fer a Saragossa.

Copo Fehrer s el segon prove-dor de la filial de Volkswagen quecomunicava que tancava portes aprimers de mar desprs que l'em-

presa SAS d'Abrera, al Baix Llo-bregat, tamb anuncis que finalit-zava l'activitat a la seva planta ideixava sense feina a 300 perso-nes.

Finalment, lempresaCopo-Fehrer tanca la sevafactoria de Vilanova del Cam

Collectiu Catalunya

El 25 de maig la Secci Sindi-cal de CGT a l'empresa Mahlede Vilanova i la Geltr va convo-car una vaga de 24 hores, en soli-tari, per a pressionar a la direccide l'empresa en la negociaci delconveni i per protestar per la per-secuci sindical, que est patint elcompany Fredy, per part de l'em-presa, que en aquells moments estrobava complint una sanci de 60

dies d'ocupaci i sou. El dia ante-rior a la convocatria de vaga esva fer a Barcelona el darrer intentde mediaci, per no es va arribara cap acord.

La participaci en la vaga, tot il'oposici de CCOO i UGT, va serdel 70% de la plantilla. Aquesta

jornada de vaga mostrava un copms l'oposici de la plantilla, talcom ja es va visualitzar el 9 de fe-brer passat, quan la majoria delstreballadors va rebutjar en refern-dum l'acord a que havien arribatUGT, CCOO i l'empresa. La CGTes va reunir amb la direcci del'empresa el mes d'abril per desen-

callar la negociaci del conveni,per no va servir per a res.A banda del conveni collectiu, laCGT manifesta que hi ha malestara la fbrica perqu la direcci es

dedica a prendre decisions unila-teralment, referents al calendari,

jornades de treball, etc. A ms, hiha gent que no rep els incentiusque li corresponen. El descontents general.

Pel que fa el conveni que s'estnegociant, per a la secci sindicalde CGT no s lgic que no sin-clogui en el conveni poder cobrarel cent per cent duna baixa de 60dies, i per altra banda no estan d'a-cord en que es vulgui incloure en

el nou conveni el quart i cinqutorn que proposa lempresa. No esneguen a fer aquests torns, pervolen que hi hagi constncia foradel conveni i per un temps limitat.

Mahle t una plantilla de 600treballadors i es dedica a la fabri-caci de pistons de motors.

La CGT guanya leseleccions a Mahle

La CGT va obtenir un triomf in-discutible en les eleccions sindi-cals que es van celebrar el 29 demaig a Mahle. La secci sindicalde la CGT va aconseguir un total

de vuit delegats, mentre queCCOO en va obtenir sis. La UGT,que va ser la gran perdedora,noms es va apuntar tres delegats,la meitat que en el 2004.

En lluita a Mahle per un nouconveni i contra la persecucique pateix un dels seus delegats

LALTRA REALITAT

Qu hi podemfer? El cas Seat

Pepe Berlanga

El passat 4 d'abril, el Comit In-tercentres de la multinacionalSeat va arribar a un acord amb ladirecci de l'empresa sobre ofertesde jubilacions anticipades, per aqui hagi complert 58 anys el 31 dedesembre de 2007, un pla de baixesincentivades, excedncies volunt-ries i anys sabtics, podent acollir-se voluntriament a aquestes ofer-tes qui ho sollicits abans del 10 demaig.

L'objectiu final, reduir un 10 percent la plantilla en el grup d'empre-ses Seat durant els prxims tresanys, aproximadament 1.600 llocsde treball.

Com no podia ser d'altra manerai en coherncia, la CGT abans designar-lo, va realitzar una consultainterna deixant en mans de l'afilia-ci la decisi final sobre la conve-nincia o no de subscriure'l. El re-sultat daquesta va ser que vacomptar amb una amplsima majo-ria favorable a plasmar la nostra r-brica en aquest acord.

Les raons que van afavorir el sanaven des del carcter estricta-ment voluntari per acollir-shi; quel'empresa acceptava solucions notraumtiques per a disminuir l'ex-

cedent de plantilla que diu tenir;que no concorrien contrapartidesnegatives per als treballadors i tre-balladores que vulguin continuartreballant; la necessitat imperiosaque la Confederaci General delTreball de Catalunya estigus pre-sent en tots els mbits d'aplicacide l'esmentat acord i, no menys im-portant, l'eliminaci d'acudir, comen ocasions anteriors, a un Expe-dient de Regulaci d'Ocupaci.

Tot aix es completava amb elconeixement real que el sindicat tde la composici actual de la plan-tilla, identificant com ms de 1.100treballadors de 58 anys des d'arapodrien acollir-se a les prejubila-

ciones i deixar l'empresa als 60anys.

No obstant aix, en la Confede-raci s'ha deslligat una incompren-sible paranoia a partir d'interpretarque aquesta decisi contradiu elsacords que l'organitzaci t adop-tats sobre la nostra intervenci da-vant els Expedients de Regulacid'Ocupaci.

Noms qui desconeixen l'acordati pretenen tergiversar-ho podenplantejar aquesta lectura. Ja hemmanifestat que l'empresa ambaquestes mesures rebutjava acudira un Expedient de Regulaci dO-cupaci, el que no va succeir en an-

teriors ocasions, per tant, s inex-plicable que alg vulgui fer-noscombregar amb rodes de mol quanaquesta mesura no s'engegar per-qu ni es proposa.


9/27


TREBALL-ECONOMIA

La declaracide la renda i

lestat delbenestar

Vicent Martnez

Vivim en un pas on les elec-cions es guanyen dient quesabaixaran els impostos. Almenys,cap dels dos grans partits no propo-sa mai apujar-los. I s que el con-cepte que t el ciutad dels impos-tos s molt negatiu. Es t elconcepte que el que es queda lestatdel teu salari no ho gaudeixes tupersonalment a la teua vida. Peraix, lobjectiu de molts es pagar elmnim possible. En canvi, en altrespasos, els nrdics, les eleccions sesolen guanyar dient que es pugenels impostos.

Per qu aquesta diferncia? Per-qu el concepte que els ciutadansdel nord dEuropa tenen dels im-postos s diferent: en primer lloc,relacionen pagar ms impostos (espaga ms en funci de la renda)amb donar ms fons per a millorarels serveis pblics i, en segon lloc,en pagar en funci dels ingressos,sn un instrument de redistribucide la riquesa.

Al nostre pas, com que la pujadadels impostos s tab (sobretot si esfa a les classes altres) el que es fa es

abaixar la ja reduda pressi fiscal(els impostos, sobretot, se solenbaixar a les classes altes, per el re-clam electoral sol ser que es baixena les classes treballadores). Laltraexcusa s que si es baixa la crregafiscal a les classes empresarials,aquestes crearan ms ocupaci i ri-quesa que desprs es podr distri-buir entre tots (cosa que mai nopassa). Els pasos del nord dEuro-pa tenen crregues fiscals ms ele-vades i sn, com a pas, ms efi-cients, competitiuseconmicament.

Aix porta una manca de fonspblics, buscada pels mateixos go-vernants, que els fa optar (per la

seua orientaci liberal) a: esperarfons privats per finanar serveis p-blics amb la precaritzaci de condi-cions laborals daquests sectors iamb la prdua de la seva qualitat ilencariment per al ciutad quenha de pagar directament una part(a banda dels impostos). Per exem-ple, la Llei de la dependncia, queper ser portada endavant ha decomptar amb el capital privat.En canvi, amb uns impostos msalts els serveis podrien ser pblics,de qualitat, amb condicions per alstreballadors i totalment gratuts pera lusuari (que pagaria en funci dela renda i rebria en funci de les

seves necessitats).Potser les esquerres nhauriemde fer ms difusi de tot aix, per-qu la pujada dimpostos no fos tanantipopular.

Collectiu Catalunya

T al com informvem en l'an-terior nmero del Catalun-ya, l'empresa Furas, situadaa Piera (Anoia) i dedicada a la fa-bricaci de cables i connexionselctriques, desprs d'acumularcinc exercicis consecutius ambprdues, volia tirar endavant unExpedient de Regulaci d'Ocupa-ci parcial sobre la plantilla de laseves dues fbriques a Piera, quesignificava l'acomiadament de 112treballadors. Finalment, desprsd'unes setmanes durant les quals laplantilla va desenvolupar un procs

de mobilitzacions, van acceptarmajoritriament un acord que sig-nifica 94 acomiadaments.

Entre les dues fbriques de Furasa Piera, la de connexions Piera 1, ila de cables Piera 2, hi treballenunes 155 persones. Fundada el1969, la companyia t tres fbri-ques a Catalunya -dos a Piera i unaa Tor (Segarra)-, una altra a Casa-blanca (Marroc), una cinquena aDurban (Sud-frica) i oficines co-mercials a Hong Kong. El presi-dent de l'empresa s Josep Gonz-lez, que tamb s president de lapatronal Pimec.

Furas s l'empresa que ms llocsde treball oferia fins ara a Piera, i a

ms aquestes places les ocupavenpersones del municipi en la sevagran majoria. Amb els acomiada-ments anunciats, moltes famlies,aix com l'economia global pieren-ca, pode quedar greument afecta-des, fet que ha disparat l'alarma ala vila i a la comarca de l'Anoia,una de les comarques catalanesamb una taxa d'atur ms elevada.

Davant les intencions de l'em-presa, la plantilla i els tres sindicatspresents a Furas (CGT, CCOO,UGT) van portar a terme diversesmobilitzacions contra l'ERO, quevan comenar amb una concentra-ci a les portes de l'empresa el 16

de maig, i una manifestaci pelscarrers de Piera el 18 de maig. Desdel tancament de l'edici de l'ante-rior Catalunya, aquesta ha estat lacrnica del procs i de la lluita dels

treballadors i treballadores deFuras:

-El 21 de maig va tenir lloc unareuni entre els advocats de l'em-presa i els dels treballadors. L'em-presa va ratificar la voluntat detirar endavant un ERO que afecta-ria 112 treballadors, amb indem-nitzacions de 20 dies per any treba-llat, la mnima que estableix lalegislaci.

-El 25 de maig es porta a termeuna nova concentraci a les portesde l'empresa. A continuaci unes500 persones participen en la ma-nifestaci fins a l'Ajuntament, ones fa la lectura d'un manifest. El 28

de juny t lloc una altra reunientre els representants de l'empresai dels treballadors. L'empresa vaentregar a la Inspecci de Treballla documentaci sobre l' expedienti els treballadors van exposar elsmotius per oposar-s'hi.

-El 31 de maig nova reuni enque el comit d'empresa va oferirun pla de viabilitat, que implicavasacrificar alguns llocs de treballper salvar la planta, fet que l' em-presa no va acceptar, tot defensantels 112 acomiadaments amb 20dies d'indemnitzaci.

-El 2 de juny, nova concentracidavant l'empresa, i nova manifesta-ci pels carrers de Piera amb ms

de 200 manifestants contra l'ERO.-El 6 de juny els treballadors de

Furas inicien un bloqueig de laporta d'accs de la segona plantaque l'empresa t a Piera com a me-sura de protesta perqu la direccide Furas accedeixi a negociar lescondicions de l'ERO. Els treballa-dors impedeixen l'entrada i sortidade camions delrecinte. La segona planta s desd'on surt el coure per a la produc-ci de cablejat.

-Els treballadors de Furas i la di-recci de l'empresa segueixensense apropar postures, desprs dela nova reuni que van mantenir

l'11 de juny, i a la qual tamb hihavia la presncia d' un inspectorde Treball de la Generalitat. L'em-presa segueix tancada a realitzarqualsevol canvi a la seva proposta.

Furas deixa de proveir a la majoriadels seus clients com a conseqn-cia del bloqueig que els treballa-dors duen a terme.

-Furas rebaixa en 11 llocs de tre-ball l'expedient de regulaci en lanova reuni mantinguda el 12 de

juny entre la direcci de Furas i elcomit d' empresa, rebaixa que im-plicaria que els 11 treballadors dela planta Piera-2 que tamb incloul' expedient en sortirien i mantin-drien el seu lloc de treball. A ms,sis dels treballadors afectats en laprimera planta decideixen acceptarla indemnitzaci de l'empresa, de20 dies per any treballat, i rescin-

deixen el seu contracte.En total, doncs, quedarien afecta-des 95 persones de la planta Piera-1.

-El 15 de juny, els treballadorsde Furas deixen de bloquejarPiera-2, desprs d'arribar a un prin-cipi d'acord amb l'empresa per co-menar a negociar, que consistiriaen 40 dies en 20 mensualitats perany treballat, i un plus per als quihi porten ms de 18 anys, que noseria menor als 100 euros per any.Desprs d'aixecar el bloqueig de lafactoria, la plantilla de Furas i elssindicats organitzen una manifes-taci a Barcelona, des de la seu deCorreos fins a la plaa Sant

Jaume, a la qual participen 300persones. Una representaci delstreballadors es reuneix amb el di-rector general de Relacions Exter-nes de la Generalitat, Jordi Menn-dez, a qui els sindicats demaneninversions a la comarca i una alter-nativa industrial al tancament deFuras.

-Es comena a fer pblic queFuras negocia la seva venda alcompetidor alemany Leoni. A ms,el 18 de juny en la reuni entre elsrepresentants de l'empresa, el co-mit d'empresa i un inspector deTreball de la Generalitat, es vaconfirmar que Furas havia decidit

excloure del'expedient de regulaci 11 treba-lladors, aix com les noves indem-nitzacions que oferia l'empresa: 40dies en 22 mensualitats per any tre-

ballat, i un plus per als que hi por-ten ms de 18 anys no inferior a100 euros per any. A ms, a les noupersones majors de 55 anys, l'em-presa els ofereix una prejubilacide 22 dies per any treballat, la m-nima establerta per la llei. No es vaaconseguir arribar a cap acord defi-nitiu.

-El 19 de juny un altre dels em-pleats va arribar a un acord particu-lar amb l'empresa per rebre la co-rresponent indemnitzaci i, pertant, desvincular-se definitivamentde Furas. L'ERO afecta per tant a94 persones.

-Nova reuni empresa-treballa-dors-inspector de Treball, on l'em-presa planteja la seva oferta defini-tiva. El comit convoca unaassemblea de treballadors pel dia21.

-En l'assemblea realitzada el 21de juny, els treballadors de Furasvan votar a favor d'acceptar l'lti-ma oferta d'indemnitzacions de l'empresa, un cop van acabar les ne-gociacions. Van votar 86 de les 94persones afectades per l'ERO, 82van fer-ho a favor, tres en contra iuna va decidir fer-ho en nul.L'ERO afectar un total de 94 per-sones, totes elles de la fbrica

Piera-1, la planta de producci.Les indemnitzacions finals hanestat de 45 dies a ra de 24 men-sualitats. A ms, les persones queportaven ms de 16 anys treballanta l'empresa rebran una bonificacide 250 euros per any treballat. Les9 persones a les quals l' empresaels oferia la prejubilaci per tenir55 o ms anys van rebutjar aquestaopci i es van adherir tamb a lesindemnitzacions que rebran laresta de treballadors.

Furas oferia les prejubilacions ara de 22 dies per any treballat, lamnima que estableix la llei, perels nou afectats han preferit decan-tar-se per l' altra opci. A ms,

Furas es compromet a garantir lacontinuitat de la segona planta dePiera.

Des de la CGT i des dels treba-lladors s'ha defensat en tot momentque els acomiadaments de Furasreflecteixen un evident cas de des-localitzaci, per malgrat les greusconsequncies que tindr per a lapoblaci de Piera, la plantilla final-ment ha decidit acceptar majorit-riament l'oferta de l'empresa i elstres sindicats han signat l'ERO.L'ERO s'aplicar en un terminimxim de nou mesos i tindr uncost global de 3,7 milions d'euros.Per a finanar aquest muntant es

procedir a la venda dels terrenys is'arribar a un acord amb el com-petidor alemany Leoni, que es que-dar amb la maquinria de la plan-ta i amb la seva cartera de clients.

La plantilla de Furas de

Piera en lluita contra l'ERO

QUI PAGA MANA


10/27

10 Catalunya.Juliol-Agost de 2007

TREBALL-ECONOMIA

Seccions Sindicals CGT Atento

En els ltims sis mesos s'hanprodut 1.200 acomiada-ments a Atento (CATADSL, SATE, TERRA, etc...) i,per si aix fora poc, n'estan previs-tos uns altres 3.000 al servei 1004(B.O., Bsicos, Desarrollo, Fideli-zacin, C.S.I., Promotoras, Sub-venciones y Proyecto Espejo)sobre la base de l'acord arribat elpassat 3 de maig al Grup Telefni-ca, amb la complicitat d'UGT-CCOO. Aquest acord suposar laliquidaci de tots els serveis queTelefnica t contractats ambAtento per a l'Estat espanyol, acon-seguint-se aix increments supe-riors al 50 % anual en els beneficisde l'empresa. Els treballadors i tre-balladores tornen a ser mercaderiabarata a la qual acomiadar per acontractar-la encara ms barata aLlatinoamrica.

Desprs de les diferents assem-blees realitzades per tot l'Estat es-panyol els afiliats i afiliades a laCGT van decidir convocar mobilit-zacions, comenant amb una jor-

nada de vaga el 28 de maig, perqus'oposen als processos externalit-zadors que es realitzaran per partdel veritable contractador: Telef-nica.

Ms de cinquanta militants deCGT es concentraven a les dotzedel migdia del 28 de maig enfrontde la seu de Telefnica a Madrid(Gran Via, 28) en defensa delsllocs de treball i per a protestar pelsacomiadaments a Atento, subcon-trata del Grup Telefnica. L'acciva durar una hora, durant la qualels militants van repartir octavetes i

informar als vianants sobre la pol-tica laboral de l'empresa. La vagade 24 hores convocada per la CGTen totes les plataformes d'Atento al'Estat espanyol va obtenir un se-guiment d'un 25 % a Madrid, un 20% a Valncia i Sevilla i un 40 % aLa Corunya i Barcelona. CGTaconsegueix mobilitzar novamentals treballadors d'Atento, ja que lesreivindicacions sn justes. Comdeia ngel Lus Garca, secretarid'Acci Sindical de la CGT, al tan-car l'acte, noms nosaltres podemdefensar el nostre lloc de treball. Si

ning treballa per tu, que ning de-cideixi per tu.

CGT s'oposa amb fermesa alsprocessos externalitzadors que esrealitzen per part de Telefnica, illuita per la defensa de tota l'ocupa-ci que existeix a Atento i el man-teniment de tots els serveis de quies fa dir la quarta empresa del mnen el sector del telemarketing. Laviabilitat de l'empresa consisteixque Telefnica no desvi les truca-des a Llatinoamrica. Els ajusta-ments de beneficis (100 milionsd'euros Atento i 6230 milions Tele-fnica el 2006) sn la soluci peral manteniment de l'ocupaci al'estat espanyol. Creiem ferma-ment que hi ha una manera deparar els plans de Telefnica: se-cundant majoritriament les va-gues i mobilitzacions en tots elsserveis, aconseguint que Atentosigui multada pels clients i que laimatge de Telefnica es vegi taca-da en els mitjans de comunicaci.

Ms informaci en el web de laCoordinadora Estatal de Telemar-queting de la CGT:http://www.cgt.es/telemarketing

Vaga a Atento contra

els acomiadaments

Collectiu Catalunya

El grup holands Budelpack voltancar la factoria d'envasamentde cosmtics de Sant Just, on tre-ballen 95 persones, i portar la pro-ducci a Toledo. Budelpack vaanunciar a comenaments de junyla intenci de tancar la planta deSant Just Desvern, en qu treballen95 persones, que es dediquen al'envasament de productes de per-fumeria i cosmtica per a altresmarques. La companyia ho justifi-ca per una suposada manca de ren-dibilitat de la factoria i traslladar

la producci a altres factories, comla de Talavera de la Reina (Toledo)i Alberca, a Portugal.

La companyia va comunicar alsseus empleats la presentaci d'unprocs concursal, l'antiga suspen-si de pagaments, amb un pla so-cial que inclou una partida de 2,5milions d'euros. El pla es concretaen tres mesos de sou per als treba-lladors que tenen una antiguitat defins a cinc anys, de sis mesos perals que en tenen entre cinc i deu, denou mesos per als d'entre deu i vintanys, i d'un any de sou per a

aquells empleats amb ms de vintanys a l'empresa. Segons denun-ciava el comit d'empresa, formatper CCOO, CGT i UGT, aquestesindemnitzacions se situen, enmolts casos, per sota dels 20 diesper any treballat, una oferta queconsideren "ridcula", per la qualcosa van presentar una contrapro-posta a la direcci amb les sevesreivindicacions.

El Comit d'Empresa preveutirar endavant mobilitzacions i pro-testes en cas que la multinacionalholandesa mantingui el seu pla de

tancament i de trasllat de la pro-ducci.

La planta del Baix Llobregat lava vendre el grup Sara Lee a Bu-delpack ara fa set anys. En els da-rrers tres exercicis, per, la com-panyia holandesa ha anattraslladant a poc a poc part de laproducci a altres fbriques, talcom tamb denuncien els sindi-cats. La firma ja va presentar l'anypassat un expedient de regulaci(ERO) que afectava gaireb unacinquantena de treballadors a laplanta de Talavera.

Budelpack vol tancar la seva factoria de Sant Just Desvern

Collectiu Catalunya

Els Mossos d'Esquadra van des-allotjar l'edifici situat al pas-seig Joan de Borb nm. 11 de laBarceloneta, on es trobava el Cen-tre Social Miles de Viviendas. Estracta d'un lloc emblemtic perqus el primer edifici construt albarri barcelon de la Barceloneta, ique havia estat convertit en CSOdavant la manca d'equipaments so-cials a la zona. L'acci dels Mossos

va permetre que, de manera imme-diata, l'empresa Francisco AlberichSA s'encarregus del seu enderro-cament, la qual cosa va executard'una manera absolutament barroe-

ra, saltant-se algunes de les mesu-res bsiques en matria de preven-ci de seguretat i salut pblica inormatives prpies de l'Ajunta-ment com una sobre arbratge de laciutat, fet que va comportar el tren-cament de diferents i importantsbraos d'un pltan situat al costatde la casa.

La CGT fa fer acte de presnciai, en particular, el delegat de pre-venci de Parcs i Jardins de Barce-lona, Carlos Bernal, va detectar

que els treballs d'enderroc es feiensense les mesures de seguretatprescrites per a aquest tipus d'ac-tuacions. Aix, la grua que aquestdia va fer esvorancs a la faana era

massa a prop del cord de segure-tat al costat d'on es congregavenels Mossos d'Esquadra i alguns cu-riosos i per accedir a l'edifici elsoperaris van destrossar un platanerprxim. De la mateixa manera,Bernal va assegurar haver vist elsoperaris treballar sense casc ni ar-milla reflectora, aixecar fumeresde pols en no tirar aigua sobre laruna i que algunes de les restesmetlliques que alaven amb lamaquinria van caure molt a prop

dels interessat que s'havien congre-gat.La Confederaci General del

Treball es va mobilitzar de seguidai va presentar una denncia a la

Inspecci de Treball i a l'InstitutMunicipal de Parcs i Jardins perl'incompliment de la Norma Gra-nada sobre l'arbratge urb. Com aresultat de la demanda i de les in-formacions rebudes a travs delDepartament de Treball, l'inspectorJos Vicente Marzal va alar unaActa de Paralitzaci de l'enderro-cament d'aquest emblemtic edificiper falta de mesures de seguretat irisc greu contra la salut dels treba-lladors i altres.

Cal recordar que aquest edificiestava ocupat des de feia un parelld'anys per un collectiu i que l'obriaa diverses associacions i a l'anome-nada Universitat Pirata.

Aturen l'enderrocament del CSO Miles de Viviendas a la Barceloneta

Curs deformaci sobreExpedients deRegulaci

dOcupaciBruno Valtuea, SecretariFormaci CGT Catalunya

Els dies 17 i 18 de maig la Se-cretaria de Formaci de laCGT de Catalunya va organitzarals locals de CGT a Barcelona unCurs de Formaci sobre Expe-dients de Regulaci d'Ocupaci,destinat principalment als i les mi-litants que tenen una intervencisindical en diferents sectors i em-preses on s freqent haver d'abor-dar la problemtica dels ERO.

L'objectiu principal del curs, im-partit pels companys Desiderio iRal, era facilitar eines per fer pos-sible una intervenci sindical alter-nativa i combativa contra la lgicadel Capital, que utilitza els ERO,les deslocalitzacions i la precarietatcom a eines per a incrementar elsseus beneficis.

La valoraci dels curs feta per laSecretaria de Formaci i pels 25participants en el curs s positiva, iens referma en la necessitat de se-guir organitzant cursos de formaciper als afiliats i delegats de la CGT.

Alguns resultats

EleccionsSindicalsAxa Seguros de Balears

CGT 3 delegats,;UGT, 1; CCOO,1.

Mahle (Vilanova i la Geltr)

Els resultats han estat els segents:CGT: 8; CCOO: 6; i UGT: 3.

Sitel Ibrica Teleservices SA

CGT, 7 delegats; CCOO, 9; i UGT9.

Servicis Telefnicos (Sertel)

CCOO, 6 delegats; CGT, 3 dele-gats.

Ioxfil, (Igualada)

CCOO, 5; i CGT, 4.

Inacsa de la Batllria (Valls

Oriental)

CGT, 2; UGT, 2; CCOO, 2; iUSOC, 1.

Ajuntament de la Llagosta (Va-

lls Oriental)

CCOO, 3 delegats; CGT, 2;SPPME-CAT, 2; i UGT, 1.


11/27


TREBALL-ECONOMIA

Josep M. Loste Romero

Ara que ja se sap que el TAV noarribar a Girona com amnim fins el 2012 (a banda dela incertesa del pas daquest gran

tren per la ciutat de Barcelona).Seria un bon moment per posar,per aplicar una mica de sentitcom a la qesti ferroviria a lanostra estimada comarca de lAltEmpord; la qual cosa hauriadimplicar el manteniment de les-taci de tren convencional al centrede Figueres i la posada en marxa,com ms aviat millor, duna lniade rodalies Portbou-Girona, Giro-na-Portbou, que signifiqus un im-puls, un esper per a la millora dela mobilitat, entesa com una qes-ti social fonamental, arreu de lescomarques gironines i, molt espe-cialment, a lAlt Empord.

Ara s un bon moment per ende-gar una profunda reflexi sobre lesdeficincies de la xarxa ferroviriaconvencional, tant en lmbit delsviatgers com en el de mercade-

ries, a la regi de Girona. Aras un bon moment, des de la so-cietat civil, des del mn econmic,social i associatiu per exigir alspoders pblics (sobretot al bino-mi Adif-Renfe i al Ministeri de

Fomento) racionalitat, justcia so-cial i respecte a lequilibri territo-rial. Ara s lhora de demanarmolt seriosament que les diferentsinstitucions pbliques del territori(Ajuntaments, Consells comarcalsi Diputaci) es mullin per tal da-turar les grans discriminacionsque pateixen els usuaris del trans-port pblic del nostre territori. Undarrer exemple daix el tenim enlanomenada devoluci exprs:noms saplica, den de l1 del 6del 2007, als usuaris dels trens derodalies de lrea metropolitana deBarcelona.

A banda daquests terribles

greuges comparatius territorials,el ms negatiu de tot s la incertesadels usuaris del tren convencionala causa de les amenaces de reduc-ci de serveis o, el pitjor de tot:

una possible supressi de lestacidel tren del centre de Figueres i,consegentment, de la lnia deviatgers del tren convencionalentre Figueres i la frontera france-sa, la qual cosa seria un cop mor-

tal per a tota la comarca de lAltEmpord. Ara s un momentmolt oport per deixar enrere lespoltiques eixorques i fracassades iencarar el futur agafant el rave perles fulles.

Cal tenir molt en compte que,a hores dara, tenim ja algunesrespostes, certeses, sobre la qestiferroviria altempordanesa: 1/ Alestaci metafsica de Vilafantno satura cap Tren dAlta Veloci-tat, ser una simple PAET; 2/ Noes far la variant Nord del trenconvencional, per la qual cosa sidesapareix lestaci del centre deFigueres tamb desapareix la lnia

Figueres Portbou; 3/ La futuralnia del TAV noms podria ab-sorbir, assimilar entre un 15% i un20% de les mercaderies que ac-tualment passen per cami, per

carretera, per la Jonquera; la qualcosa implica que, si no es dignificala lnia de Portbou, en un futur pro-per el collapse de camions per ca-rretera pot ser monumental.

En sntesi, davant daquests fets

evidents, davant de la tossuda rea-litat de cada dia, a ms a ms, totsabent -tenint en compteque eltren, la mobilitat ferroviria (tantde viatgers com de mercaderies) suna qesti social primordial per ala nostra comarca, es fa necessarique els nostres poltics, els caps deles nostres institucions democrti-ques, els nostres lders de la socie-tat civil i la ciutadania en generalsimpliquin, es comprometin perdefensar, duna forma justa, demo-crtica i efectiva, lEstaci del trenconvencional al centre de Figue-res i la dignificaci del conjunt dela lnia frria entre Girona i la fron-

tera francesa. Aquesta s lnicaalternativa per fer possible unamobilitat sostenible i un creixe-ment econmic ordenat per a lanostra estimada comarca de lAlt

Joan Ramn Ferrandis,Coordinadora Defensa del

Ferrocarril SFF-CGT

El problema de la xarxa derodalies de Renfe a Barce-lona no ha sorgit de manerainesperada; que es fes evident eratan sols qesti de temps. Per lesobres del Tren d'Alta Velocitat(TAV) han precipitat els esdeveni-ments.

La xarxa de Rodalies pateix undficit d'inversions histric, i el de-teriorament es fa cada cop ms pa-

tent; en canvi, les inversions en l-nies d'alta velocitat absorbeixen el96 % dels diners destinats al ferro-carril. Per tant, ens enfrontem auna realitat esclafadora. D'aqu apoc s'inaugurar un ferrocarril eli-tista que utlitzar tan sols un 1% dela poblaci, i que rep la major part

dels recursos econmics, mentreque el ferrocarril de tots, el qu uti-litza la immensa majoria, noms seli poden posar pedaos amb un 4%del total de les inversions.

En contraposici a aquestesdades resulta eloqent que elsusuaris de Rodalies hagin augmen-tat ms del 60% en els darrersanys, i el seu creixement s'ha vistlimitat per la mateixa infraestruc-tura. A ms, part del material s elmateix de fa dcades, i els sistemesde seguretat i de bloqueig, tot i quehan millorat, queden a fora dis-

tncia dels emprats en altres xarxesde rodalies, a les quals se'ls perme-ten freqncies molt majors.

En les setmanes anteriors a lesrecents eleccions, els poltics vanemfasitzar aquest problema en clauelectoralista, fent palesa unamanca de memria noms usual en

ells.Quan es va presentar el projecte

per a la construcci de la lnia d'al-ta velocitat, en el seu pas per Santsi pel Prat, els diversos grups pol-tics ja sabien que les vies de circu-laci es reduirien a la meitat, i queles freqncies (durant al menystres anys) se'n ressentirien, sensecomptar els incidents indirectesque aquestes obres produeixen enla xarxa convencional. La resta d'u-suaris paguen les conseqncies dela construcci del tren d'uns pocs.

Els mateixos poltics que s'om-

plen la boca criticant les deficin-cies de Rodalies van ser aquellsque aprovaren (excepte una forma-ci) aquest traat per al TAV, sa-bent els problemes que aix com-portaria, i ara aprofiten el ressmeditic generat per demanar latransferncia de les competncies

de la xarxa de Rodalies i de Mitja-na Distncia.

El 16 de mar de 2006, el Parla-ment de Catalunya aprovava la Lleidel sector ferroviari de Catalunya, iel mateix conseller de Mobilitatanunciava "operadors publicopri-vats que gestionen les rodalies perfer-les funcionar amb garanties".

La realitat s que sense inver-sions que millorin les infraestruc-tures existents la xarxa seguir ob-soleta, i continuar deteriorant-sems, si pot ser (que pot ser). L'a-nunci del trasps de competncies

noms s una bombolla d'oxgenper fer callar la pressi ciutadana,per en realitat la Generalitat nosap ni com, ni quan, ni quines l-nies ferroviries es traspassaran. Elque s s evident s que la privatit-zaci no s la soluci.

Els problemes de la

xarxa de rodalies deRenfe de Barcelona

OPINI: El tren a lAlt Emord: una qesti social fonamental

SFF-CGT

E l congrs va tenir lloc a Sala-manca durant els dies 25, 26 i27 de maig. Desprs de l'entrada envigor de la Llei del Sector Ferro-viari el 2005, el SFF-CGT s'ha en-frontat a dos reptes fonamentals:adaptar la seva estructura a la se-gregaci de l'empresa pblicaRenfe en dues entitats, Renfe Ope-radora i Adif, i seguir donant cober-tura als treballadors de les novesempreses ferroviries que entrin aoperar en les infraestructures pbli-ques, als de les empreses vincula-des directament a l'activitat ferro-viria i als de les nombrosescontrates i subcontrates que es

mouen en un sector amb una desre-gulaci i una precarietat en cons-tant augment.

Aquest procs d'adaptaci orga-nitzativa, que va comenar al febrerde 2005 en el IV Congrs Ordinaricelebrat a Mlaga amb la creacide dos equips coordinats, ha conti-nuat a Salamanca amb l'estructura-ci del Sindicat Federal Ferroviarien dues Seccions Sindicals estatalsque desenvolupin la seva prpiaacci sindical, estableixin i defen-sin les seves prpies reivindica-cions i prenguin els seus acords deforma independent, amb el fermcomproms de continuar construintun instrument sindical combatiu,

transparent, participatiu i solidarique sigui til a un espectre moltms ampli de treballadors ferrovia-ris, construint un ampli sector fe-rroviari, dintre de la Federaci deTransports, que actu d'ens coordi-nador de les diferents seccions sin-dicals.

En el III Congrs Extraordinaridel SFF-CGT es va triar un nou Se-cretariat Permanent i Equip de Co-ordinaci.En el congrs van parti-cipar delegacions d'altres empresesferroviries (FEVE, Wagons-Lits) ide sindicats d'altres estats amb elsquals mantenim des de fa anys rela-cions de treball (SAC de Sucia,

CUB Trasporti d'Itlia), aix comconvidats de la Federaci Local deSalamanca, de la Confederaci deCastella-Lle i del Comit Confe-deral.

El SindicatFederalFerroviari de laCGT celebra elseu III CongrsExtraordinari


12/27

12 Catalunya.Juliol-Agost de 2007

TREBALL-ECONOMIA

Collectiu Catalunya

E l dia 15 de juny, en totesl'ambaixades i consulats delMarroc a l'Estat espanyol, laCGT es va manifestar contra la po-ltica de repressi laboral i socialque est portant a terme el governmarroqu, i exigint que es respectinels drets humans, laborals i socialsde forma real, i no formal.

Des de fa anys es parla que elMarroc est en una transici a lademocrcia, per la veritat s que larepressi als mnims drets civils se-gueix ben present cada dia. Casoscom l'empresonament massiu derepresentants de l'Associaci Ma-rroqu de Drets Humans, de l'Asso-ciaci de Diplomats en Atur i desindicalistes sn una constant.

En aquesta ocasi, desprs de lesmanifestacions del passat 1r deMaig, van ser detinguts i empreso-nats diversos sindicalistes i activis-tes de l'Associaci Marroqu deDrets Humans i de l'Associaci deDiplomats en Atur amb la qualCGT t un acord de germanor i so-lidaritat, tamb van ser detingutssindicalistes de la UMT (el sindicatms important al Marroc) de lamultinacional de Delphi per defen-

sar els seus drets i unes condicionsdignes. El Regne del Marroc vol

garantir als Amics de les multina-cionals que inverteixen all, un estatde Pax romana i sense drets.

Sindicalistes marroquins van sersotmesos en diferents ciutats (Se-frou, Tiznit, Agadir i Laksar Lak-bir) a interrogatoris policials des-prs de la seva participaci en lesmanifestacions de l'1 de maig, ambel pretext que s'havien proferit du-rant aquestes manifestacions con-signes que afecten a la Monarquia il'Estat. Alguns militants van ser em-presonats i perseguits en Agadir, al-tres cinc van ser presentats en situa-ci de pres preventiva davant delfiscal del Tribunal de Primera Ins-tncia en Laksar Lakbir, i desprsd'haver estat escoltats, el procedi-

ment va ser transferit a la policia ju-dicial per a un aprofundiment de la

investigaci.El 10 de maig de 2007 el tribunal

de primera instncia d'Agadir vapronunciar el seu veredicte, con-demnant Abderrahim Kerrad iMehdi Berbouchi a dos anys depres ferma i a una multa de 10.000Dh para cadascun d'ells. El tribunalde primera instncia de LaksarLakbir va pronunciar el seu vere-dicte el 22 de maig de 2007, con-demnant cinc militants, que sn:Thami Al khyat, Youssef Atitouani,Ahmed Al Kaatib, Oussama BenMassoud i Mohamed Alrayssouni atres anys de pres ferma i a unamulta de 10.000 dh per a cadascund'ells.

Est clar que el "makhzen", el

poder a l'ombra que controla la so-cietat marroquina i la vida poltica,

no est disposat a tolerar dissidn-cies i lluites socials que posin enperill l'actual estat de coses al Ma-rroc.

El dia 15 de juny, al Marroc,tamb va ser un dia de lluita, ambuna concentraci enfront del parla-ment a Rabat i una vaga de fam de24 hores, aix com diferents actesper protestar contra la repressiexercida pel govern del Marroc enles manifestacions del 1r de Maig,que ha desencadenat la pres per a7 companys. Aquestes mobilitza-cions van ser una vegada ms repri-mides amb una brutalitat extremaper les forces policials, provocant aRabat nombrosos ferits entre elsmanifestants, una quinzena dels

quals van haver de ser hospitalit-zats.

Considerem totalment injustifi-cada l'enorme repressi exercidaper les forces policials marroqui-nes. Pensem que aquesta actitud sindigna de qualsevol govern, doncsataca directament a un dels drets fo-namentals de les persones: el dret ala llibertat d'expressi. Si es coartaaquest dret s'estan reprimint tots elsdrets humans, perqu s aquesta lli-bertat d'expressi la qual permetdenunciar injustcies i reclamarcanvis.

Aix mateix, volem assenyalarque el govern marroqu, a travs dela seva Ambaixada i consulats, esva negar a rebre els escrits que laCGT va intentar lliurar. Aquest fetevidncia, una vegada ms, l'actitudd'aquest govern davant la llibertatd'expressi. Des de la CGT valo-rem aquest comportament com unatotal falta de respecte prpia d'unaactitud feixista i prepotent.

Els nostres companys marro-quins necessiten solidaritat. Hemd'ajudar-los al mateix temps quedonem a conixer la veritable caraautoritria del rgim marroqu.

Ms informaci al web de l'As-sociation Marocaine des Droits Hu-

m a n shttp://www.amdh.org.ma/

Concentracions contra la repressi

als sindicalistes al Marroc

Antonio Prez Collado, secretarigeneral de la CGT del Pas

Valenci

Estem tan acostumats ja als mi-lers de morts que es produeixenper guerres i sinistres, a la crnicade desgrcies diverses en qu esconvertix cada telenotcies, que lesdades anuals sobre sinistralitat la-

boral a penes si alcen algun comen-tari en els llocs habituals de tertlia;queden com un assumpte d'experts,com unes dades per a l'estadstica.

No obstant, els accidents de tre-ball sn un alifac que arrosseguemany rere any, una tragdia per a mi-lers de treballadors i per a les seuesfamlies. En els ltims cinc anys(2002/2006) s'han produt a Espan-ya quasi cinc milions d'accidents la-borals, que s'han emportat la vidade 5.048 treballadors i treballadoresamb una mitjana de 45 morts per

jornada laborable. Si ens centremen l'ltim any les dades sn encarams preocupants, ja que 1.030. 912

persones han sigut vctimes d'alguntipus d'accident laboral, la qual cosarepresenta un creixement del345% respecte al 2005. D'esta im-pressionant xifra de sinistres, 1.338

han sigut mortals (966 en el lloc detreball i 372 in itinere), 10.786greus (8.804 en el treball i 1.982 enel viatge d'anada o volta). L'altremili llarg han sigut d'accidentslleus, per tots ells amb baixa labo-ral.

No cal recordar que tots estos ac-cidents hi ha milers de treballadorsque mai aconseguixen recuperar-se

del tot, que han de passar per llargsi delicats perodes de rehabilitaci ique, en molts casos, acaben amb se-qeles que els impediran tornar aportar una vida normal. Els costosque estos accidents representen enhores de treball perdudes i en gastomdic sn astronmics, per aCGT li preocupa molt ms el costhum que la sinistralitat laboral sig-nifica.

Per si greu s la repercussi delsaccidents de treball, molt ms ho sla de les malalties professionals, en-cara que en este cas la situaci smolt ms depriment perqu ni tantan sols es reconeixen com a tals

malalties del treball a gran part deles patologies que tenen el seu ori-gen en l'entorn laboral. Perqu ensfem una idea aproximada del quepretenem denunciar, cal tindre en

compte que el 94% dels treballa-dors difunts ho s a conseqnciad'algun tipus de malaltia professio-nal i noms el 6% mor com a con-seqncia d'accidents de treball. El64% de les malalties laborals delsobrers no sn reconegudes com atals i es tracten com a malalties co-munes: cada any es reconeixenmenys de 30.000 casos de malaltiaprofessional, quan la xifra real s'a-proxima als 80.000 supsits.

Cada any, 16.000 persones

moren per malalties causades peltreball, la qual cosa representa el4% del total de defuncions anuals aEspanya. Uns 80.000 treballadorsemmalaltixen anualment per causesque s'inicien en els seus nllocs detreball, la qual cosa fa que actual-ment comptem en el nostre pasamb 1'8 milions de persones quepatixen algun tipus de malaltia d'o-rigen laboral. Les mtues d'acci-dents laborals solen desviar moltesd'estes malalties professionals cap ales contingncies comunes, per laqual cosa noms el 16% de les ma-lalties dels treballadors es tractentenint en compte el seu origen labo-

ral.Davant d'esta situaci i davant dela falta de mesures eficaces per acombatre de manera molt ms con-tundent i efica els accidents de tre-

ball i les malalties laborals, aplicantunes poltiques preventives que re-dusquen progressivament eixesdades que cada any tornem a la-mentar i implantant unes inspec-cions de treball, amb mitjans i capa-citat per a sancionar a les empresespoc sensibles per la salut laboral, laCGT ha iniciat un campanya d'in-formaci i denncia que es desen-

volupar al llarg dels prximsmesos, amb la que pretenem cridarl'atenci de la societat i dels treba-lladors davant d'este greu problema.

La campanya de desenvolupa en

totes les comunitats i conclour a latardor amb una manifestaci d'm-bit estatal. A Valncia hem comen-at amb una assemblea de delegats,en la que s'han distribut els mate-rials editats, i amb una concentracidavant de

Revista Catalunya nº 88 - Juliol-Agost 2007 CGT

Documents

Transcript of Revista Catalunya nº 88 - Juliol-Agost 2007 CGT