Entrevista amb Josep Bardés, regidor a l’oposició per Gent d’Alella

Es produeixen canvis als comandaments de la Policia Local d’Alella

alella Núm. 344novembre-desembre2016 any 56

3,50 €

Els Escolapis esdevindran un hotel de luxe

El Casal renova la Junta a uns mesos del trasllat a la nova seu

Primeres declaracions del nou propietari

2

NOU TREN DE RENTAT, MÉS SUAU I MÉS EFICIENT!

3

EscolapisTanquem l’any amb una notícia molt important pel que respecta a una de les principals fonts de neguit per als alellencs: l’esdevenidor de la finca del Cal Governador, els Escolapis. Efectivament, l’any 2000 la ja aleshores decrèpita finca va ser venuda a una entitat bancària. S’iniciava així un calvari que portaria tant les edificacions com els jardins a un accelerat procés de deteriorament que sem-blava no tenir aturador.Passats aquests anys i després de totes les peripècies que ja heu pogut anar seguint a través de la nostra revista, ens trobem amb una finca dividia en tres parcel·les. Una d’elles, que comprèn can Xeco Monnar i la zona del llac, ha anat a raure en propietat d’un inversor particular. I les altres dues, que conjuntament conformen el Pla de Millora Urbana PMU-01, finalment han pogut ser adquirides pel jove inversor d’origen rus Vadim Sukarev.Amb aquestes darreres adquisicions (afavorides per l’Alcalde d’Alella, amb la decisiva intervenció de Juan Peláez, Marquès d’Alella) sembla que es desbrossi el camí perquè es desenvolupi el PMU i la finca esdevingui un hotel de luxe.Potser aquesta solució no sigui la que més agradi tothom, però també hem de recordar que hi hagut moments en què s’ha vist tot molt negre, per tant hem de confiar en aquest projecte que, a més, es l’únic possible que hi ha sobre la taula. Desenvolupar-lo no serà un camí de roses. Desitgem es puguin salvar amb eficàcia els entrebancs que, de ben, segur sorgiran.

Casal d’AlellaUn altre motiu de neguit per als alellencs ha quedat finalment encarrilat aquestes últimes setmanes. Les darreres juntes directi-ves del Casal d’Alella han acabat els respectius mandats de forma traumàtica. La darrera de totes, encapçalada per Alberto Garcia, va presentar la seva dimissió per motiu de greus desavinences entre els seus diferents membres. Així, va caler que es fes càrrec de la gestió de l’entitat una junta provisional, la qual va convocar novament eleccions. En el supòsit que aquesta convocatòria hagués quedat deserta per dues vegades consecutives, els estatuts del Casal manen la dissolució de l’entitat i n’hauria heretat el patrimoni l’Ajuntament d’Alella. Algunes veus ja es consolaven argumentant que si final-ment aquest bagatge anava a parar a l’Ajuntament, d’alguna ma-nera seguiria essent de tots, ja que l’Ajuntament també és de tots. De totes maneres, una bona colla de socis històrics del Casal, en-capçalats per Toni Mayol, van fer el pas al front necessari, van constituir una candidatura i van obtenir el vot unànime de la resta de socis assistents a l’assemblea constituent.La veritat és que, després de més de quaranta anys d’història, el final d’aquesta entitat civil hauria estat una pèrdua irreparable per al poble d’Alella. Ja està bé que l’Ajuntament assumeixi tots els serveis que els ciutadans no tinguem capacitat d’assolir, però cada cop que això passa no deixa de significar un empobriment.

Per tant, encarem l’any 2017 amb dos dels gran reptes locals amb molt millors perspectives. Hem de recordar també el gran repte que el nostre país encararà en un any en què, necessàriament, succeiran esdeveniments transcendentals. Així doncs, desitgem un feliç i venturós any 2017 als alellencs i a tots els catalans en general. Tant de bo en el número de Nadal de l’any vinent tinguem bons motius per suggerir un brindis –amb vi d’Alella, naturalment- per felicitar-nos per les fites assolides!

Ramon RuizDirector

PRIMERA PLANA

EDITORIAL01 Coberta Il·lustració de Josep Puig que mostra un detall de la Torre del Governador, recentment adquirida per l’empresari rus Vadim Sukharev.

04 Cartes al director

06 Del poble

8 Actualitat• Primeres declaracions de

Vadim Sukharev en exclusiva per a la revista Alella.

• Entrevista a Josep Bardés, regidor de Gent d’Alella.

• Canvis als comandaments de la Policia Local.

• Entrevista amb Oriol Rivera, gerent de l’Ajuntament d’Alella.

• L’aigua: servei o negoci?• El

27 Què fà...• Patrick Aloy.

29 Cultura• Repressió a la rereguarda

Republicana.• Pasturant les complicitats

hac-morianes.• Montserrat Roig i els

premis literaris centren el Correllengua 2016.

• Bob Dylan, premi Nobel de Literatura 2016.

• La memòria de Ferrer i Guàrdia segueix viva a Brussel·les.

• L’herència, relat guanyador del premi Alella a Guida Alzina. Autora: Anna Folch

• Recuperen les Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d’Innovació Educativa

45 Fototeca• La gran nevada de 1962.

47 Personatge• Toni Mayol, el nou president

del Casal.

50 Arrels• Maria Guarro Casas i

l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

52

Vitivinícoles• Gemma Ferran del Celler

del Mar del Masnou.

54 Solidaris• La formació d’agents

sanitaris a una comunitat rural del Senegal.

57 Magazín

60 Esports• Edgar Olivares, president

del Club d’Atletisme Serra Marina.

• Breus.

Casal d’Alella renovala seva junta.

4

CARTES

alellaRevista independent d’informació local

EditaASSOCIACIÓ CULTURAL REVISTA ALELLAEduard Serra i Güell, 2 08328 Alellarevista.alella@gmail.comwww.revistaalella.cat

Director Ramon Ruiz Bruy

Sots-director Eudald Serra

Redactor en cap Òscar Pallarès

Redactors Albert Alabau, Jordi Albaladejo, Ramon Anglada Àlex Asensio, Laia de Bobes, Víctor González, Sigrid Guillem, Queralt Morros, Carla Riverola, Elisabet Solsona i Pep Vidal

Col·laboradorsAgnès Céspedes, Comissió de Cooperació d’Alella, Montse Donada, Jordi Ribas, Laura Ruiz i Keco Santos

Publicitat: Òscar Pallarès (Tel. 654 40 40 43)

Subscripcions: www.revistaalella.cat/subscripcio

Correcció: Aïda Estrada

Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig

Producció: RRB

Impressió: Comgràfic

Dipòsit legal: B-24.950-62

Col·laboració: 3,50 euros

Amb el suport de:

Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa comarcal. Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i Güell. Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de 1989 a 1994.

La revista Alella no es responsabilitza necessàriament de les opinions que continguin els articles signats.

TIRA CÒSMICA Keco Santos

Cartes al director

Departament de la Presidència

BUS EXPRÉS

Des de fa molt de temps, els alellencs de la part baixa del poble som invisibles pel que fa al man-teniment de l’arbrat, carrers, neteja, etc. També ho hem estat en el servei de bus, ja que quan tornàvem de Barcelona havíem de fer una “es-tada” de 20 minuts dins del bus a la parada de Can Lleonart per poder arribar, com a part del servei i del bitllet, a casa nostra.Doncs bé, després d’estrenar a bombo i plateret el nou Bus Exprés, això continua passant tot i les queixes fetes a l’Ajuntament i als propis conduc-tors en els darrers anys. ¿Tant costa que el bus, en sortir de l’autopista giri avall i faci el recorregut per l’Avinguda dels Rosers, Avinguda de Badalo-na (riera) i torni amunt fins a Can Lleonart com a fi de trajecte? Si així fos, no hi hauria també un in-crement de passatgers? Per part meva, l’agafaria més, i no pas el cotxe (no es això, també, el que pretenen?). Això suposaria, per als habitants de la zona, no perdre 30 minuts de la seva vida de forma inútil i ximple (sobretot la gent gran que no pot fer aquest camí a peu).Recomanació que em va fer un dia un conductor: “Baixi i agafi el bus del port, que el bitllet també li val”. Caram! El bitllet potser sí, però si plou i la riera baixa amb aigua, he d’avisar l’Alcalde o la Policia Local perquè em passin a coll?

Ferran Bofill

CAQUES DE GOS

Tots (bé, suposo) els parcs d’Alella tenen un sen-yal a l’entrada on hi diu que els gossos no hi poden entrar o que cal que ho facin lligats. I la norma també diu que, pel carrer, els gossos s’han de dur lligats. Però aquí ningú no fa cas i els gossos van deslligats per tot arreu. I, en conse-qüència, trobes merdes arreu. Hi ha alguna zona, com el parc que hi ha al darrere dels pisos de Cal

Doctor, que és un autèntic camp de mines. Cal anar sortejant les caques, si no vols embrutar-te les sabates. I et trobes els gossos per allí corrent lliures i els seus amos, tots ben progres, amb les seves dues frases preparades: “No tingui por, no fa res” i “No, jo el controlo, si fa caca vaig i la recullo, veu? aquí tinc una bossa”. I jo ja no els dic res més, però penso: “Doncs sí, tinc por. No només d’una possible mossegada, sinó també que un gos enjogassat em tiri per terra”. I també penso “en tot cas, ho saps tu, que no fa res, jo no tinc per què saber-ho. I no ha fet res de moment, però com pots estar segur que mai no farà mal a algú?”. I encara penso més: “Mentre estàs aquí fent-la petar amb altres amos de gossos descui-dats com tu, com saps que la teva bèstia peluda no se’n va fins a l’altra punta del parc, hi deixa una bona tifa, que tu no veus, i torna?”. Tan difícil és acollir-se a les normes mímimes de convivència? A més, ara hi ha un parc especial per a gossos a Can Sans, no? Doncs si vols dur el gos sense lligar… ja tens a on anar! Què he de fer? Trucar a la policia i quedar com un vell amargat? Em sembla que millor seguiré trepitjant caques cànides.

Josep Rovira

BLOSS FRANQUISTA?

Som la riota del país. Només sortim a les notícies per coses així. “El PP d’Alella felicita el Nadal amb l’ús de símbols franquistes”. No és penós que Alella hagi de sortir a les notícies de la meitat dels diaris del país perquè la senyora Bloss no ha pogut reprimir la seva vena més fatxe-nda? En un país civilitzat, a aquesta dona l’hauria detingut la policia. I el seu partit l’hauria fulminat immediata-ment. Però aquí no passa res, aquí tothom conti-nua ben enganxat a la poltrona. Quina vergonya!

Jordi Nadal

5

CARTES

FELICITATS

Voldria felicitar els responsables del canvi en el servei d’autobús de línia Alella-Barcelona, que ara forma part de la xarxa Expres.cat. Amb l’increment de freqüències i l’ampliació de l’horari és molt més còmode per als usuaris agafar aquest transport públic. Ara pràcticament mai cal fer llargues esperes fins a la següent sortida, tant d’anada com de tornada, i per tant podem baixar a la ciutat a fer gestions sense haver d’estar pendents del rellotge si s’allarga el temps previst d’estada a Barcelona. Estic segur que aquesta millora en el servei ja ha incrementat la quantitat de viatgers, que així deixen el cotxe a casa i això també ajuda a tenir cura del medi ambient. Crec que tots els alellencs hem de congratular-nos per aquesta iniciativa. Gràcies!

Pau Martí

CONSUMIR LOCAL

Aquesta setmana, a través de les xarxes socials, he pogut llegir un debat sobre la contaminació que provoquen els vehicles que la gent usa per a desplaçaments de feina. La persona que plan-tejava el problema proposava bonificar els tre-balladors que no agafessin el vehicle privat per anar a la feina. Després comentava que potser la solució seria al contrari, sancionar qui treballés lluny de casa seva. Tothom se li va tirar a sobre ja que, malauradament, no vivim en una època en que puguis decidir on treballar; de fet, moltes vegades no pots decidir ni de què treballar.I per què parlo d’això en una revista local? Doncs perquè precisament per a reduir la con-taminació, cal reduir els desplaçaments, i això implica consumir localment. Tinc clar que la so-lució és una mica utòpica ja que és impossible obtenir tots els recursos al propi poble; però al mateix temps sóc optimista i, igual que el Capità Enciam, penso que els petits canvis són pode-rosos. Si procurem consumir productes locals o propers, ajudarem a empreses properes que generaran més feia per a la gent de la zona; evitarem grans desplaçaments tant de persones com de productes i contaminarem menys.

Carlos Martínez

AMICS DEL CF ALELLA

lana de Futbol, Consell General de l’Esport, Revista Alella

Alella, 5 de desembre de 2016

Senyors de la Junta Directiva del CF Alella

He llegit amb gran deteniment la carta oberta que la Junta Directiva del CF Alella ha publicat a la Revista Alella núm. 343, en la qual expliquen, amb una mica de retard (segons diuen va ser una decisió de l’estiu de 2014), els motius pels quals creuen ne-cessari fer un canvi de la imatge del Club. La Junta intenta explicar –sense gaire èxit– els motius pels quals feia falta dur a terme una transformació dins del Club, fent referència als nous temps. M’ha sorprès molt llegir la frase “Dins una societat democràtica i parti-cipativa” ja que, precisament, aquesta trans-formació de la qual ens parla la Junta Direc-tiva, 2 anys després d’haver-la executada, va ser duta a terme sense seguir els canals democràtics que regeixen el Club. Doncs, el canvi dels signes distintius del Club, com l’escut i el color de la samarreta, es va pro-duir per una decisió unilateral de la Junta, sense prèvia consulta als socis de l’entitat. No obstant això, ja havien fet una sessió informativa per als socis al començament d’aquesta temporada; no ha estat fins ara (amb aquesta publicació a la Revista Alella) quan, per primer cop, la Junta s’ha dignat a explicar amb profunditat aquests canvis, tant als socis com als simpatitzants del Club.Dins de les competències que té atribuïdes la Junta Directiva, hi ha la gestió ordinària de l’entitat (a nivell esportiu, econòmic i so-cial); i, en aquest sentit, la promoció del Club a través de l’ús de les noves tecnologies, la pàgina web, xarxes socials (Facebook, Twiter, etc.) sí que formen part d’aquestes competències. Així com també ho són la representació del Club i vetllar pel mante-niment, la conservació dels equipaments, l’administració del Club i la gestió esportiva.Aquesta transformació que la Junta diu vo-ler realitzar, ens la presenten com una cosa innovadora i que, de fet, ja estan duent a terme de fa 2 anys. Tot i així, no creiem que hi hagi cap necessitat de canviar els signes d’identitat del Club, com són els colors i l’escut, per donar una nova imatge d’entitat. O que, en tot cas, aquesta decisió no corres-ponia ser adoptada de manera unilateral per la Junta Directiva, sinó per l’Assemblea de socis.L’article 12.1 dels Estatuts d’un Club es-portiu diu: “La Junta Directiva és l’òrgan de govern, gestió, administració i representació de l’entitat, que té la funció de promoure,

dirigir i executar les activitats esportives i les altres previstes estatuàriament com també, gestionar el funcionament de l’entitat se-gons els acords de l’Assemblea General.”L’article 8.1 diu: “L’Assemblea General és l’òrgan de govern de l’entitat i els seus acords són vinculants per a tots els socis i sòcies i per a la Junta Directiva.” El punt 3 del mateix article diu: “L’Assemblea Gene-ral té competència especial en les matèries següents, que en l’apartat e) diu: “Acordar la transformació, la fusió, l’escissió i la dis-solució de l’associació.” I l’apartat i) esta-bleix: “Resoldre sobre les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre òrgan de l’associació.”D’aquests articles es desprèn molt clara-ment quines són les competències de la Junta Directiva i de l’Assemblea. Per tant, procedir a la transformació del Club duent a terme un canvi de la seva imatge, modifi-cant els colors de la samarreta, així com la forma i configuració de l’escut (que són dos dels elements d’identitat més essencials del Club), és clarament una decisió que corres-ponia ser presa per l’Assemblea General. Doncs, tractant-se d’una qüestió que no està expressament atribuïda a cap altre òr-gan de l’entitat, la competència per prendre aquesta decisió és exclusiva de l’Assemblea General.També ens agradaria que expliquessin al soci aquesta nova relació del Club amb una marca alemanya de roba esportiva, ja que tampoc en teníem coneixement fins ara.Creiem que fent aquestes modificacions en els colors i l’escut del Club, vostès s’han equivocat perquè han pres una decisió que no era competència de la Junta Directiva i sí que ho era de l’Assemblea General. Amb aquesta actuació vostès han ferit els senti-ments, no només dels socis, sinó de tot un poble que se sent identificat amb uns colors i amb un escut que els representa.Per tant, fent ús del que preveuen els es-tatuts d’associacions esportives, en el seu Article 10, apartat 2, i aportant més del 10% de signatures de socis de l’entitat, els hi demanem formalment una assemblea ex-traordinària amb els següents punts a l’odre del dia:

1r. Sotmetiment a votació dels socis per l’aprovació o no aprovació dels canvis de colors i de l’escut del Club.

2n. Explicació als socis de la relació del Club amb aquesta firma alemanya de roba es-portiva.

Cordialment,

Amics del CF AlellaManel Ruiz Dumé

Al darrer número de la revista, el 343, els follets de la impremta ens van jugar una mala passa-da. L’article de Lina Rubio “D’ensenyar a edu-car: una mirada des del punt de vista docent”, publicat a les pàgines 42 i 43 del número va quedat escapçat i la seva lectura resultava con-fusa. Podeu llegir l’article correctament maque-tat a la versió en PDF la revista, que trobareu en línia al nostre web www.revistaalella.cat.

SÍNDIC D’ERRADES

CC: Sr. Alcalde d’Alella, Federació Cata-

6

Finançament 9 mesos

Sense interessos

Per conèixer totes les nostres botigues i tots els productes, visita el nostre web

La teva fusteria d’alumini

C/ Amadeu I, 33 C (carretera d’Alella)08320 El MasnouTel. 93 540 45 00 masnou@grupoalmansa.com

Aparcament gratuït al davant de la botiga

DESCOMPTE

ESPECIAL PER

ALS LECTORS

DE LA REVISTA

ALELLA

7

DEL POBLE

L’alellenc Joan Xirau, nou director adjunt de l’Oficina Antifrau de CatalunyaEl veí i exregidor d’Alella Joan Xirau va ser avalat com a director adjunt de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) amb els vots a favor de tots els grups parlamentaris i l’abstenció del PP. Xirau ocuparà el càrrec després que Maite Macià, número dos de l’exdirector Daniel de Alfonso –cessat per l’escàndol de les converses amb el ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz- fos cessada per Miguel Ángel Gime-no, l’actual director de l’OAC.Respecte a la seva vinculació amb el PSC a l’Ajuntament d’Alella durant dos mandats ara fa ja fa disset anys, Xirau ha dit, en declara-cions a la revista Alella, que li sembla “un període suficient perquè no sigui una influència real”. Xirau, conscient que l’Oficina Antifrau ha estat en el punt de mira pel cas Fernández Gate, assegura que “suposa un repte, en el sentit que la lluita antifrau és una gran pre-ocupació de la ciutadania, i un reconeixement a la meva trajectòria professional”.Joan Xirau, de 60 anys i llicenciat en dret per la Universitat de Barce-lona i màster en direcció pública a ESADE, ha ocupat diversos càrrecs d’importància a la Generalitat; l’últim, de responsable de suport tècnic i normatiu a la Direcció General de Modernització i Innovació de l’Administració. A més, també ha estat subdirector general de gestió de personal de la Direcció General de Funció Pública (1995-1999) o cap de gabinet del conseller de Medi Ambient Albert Vilalta (1991-1993).

Abel Miravet, nou coordinador de MÉS al MaresmeL’alellenc Abel Miravet ha estat escollit nou coordinador territorial de Moviment d’Esquerres (MÉS) al Maresme. Miravet ha assumit el càr-rec en substitució del mataroní Jesús Garrido, traspassat el passat 29 d’octubre de manera sobtada als 56 anys i que era qui havia d’exercir el lideratge de MÉS al Maresme. Durant el seu nomenament, Abel Miravet va dedicar unes paraules a Garrido assegurant que assumia el càrrec “amb molta pena, però amb ganes de continuar la seva tasca”.L’assemblea territorial de MÉS també va escollir Oriol Calvet com a nou coordinador de la formació al Vallès Oriental.

S’amplia la línia d’autobusos Alella-BarcelonaL’ampliació de la freqüència de pas dels busos que connecten Vall-romanes, Alella i Barcelona permet realitzar 21 serveis diaris en cada sentit. A més, els caps de setmana i el mes d’agost es passa de 6 a 15 expedicions diàries.El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va presentar a Alella l’ampliació de la línia d’autobusos, ara anomenada exprés.cat, que continuarà operant l’empresa Sagalés i que constituirà la trenta-unena d’aquesta xarxa. Segons va declarar el Conseller, “l’aposta del Govern pel transport públic és inequívoca”. En aquest sentit, Rull va destacar que “malgrat que el pressupost de la Generalitat s’ha anat reduint, el transport públic interurbà per carretera ha incrementat”. L’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, per la seva banda, va destacar que es tracta d’una “connexió real i contínua del nostre poble amb el centre de Barcelona” i va mostrar també la seva confiança que aquesta millora del servei es tradueixi en un augment del nombre d’usuaris.

Nova reunió del Consell de PobleUna vintena d’entitats van participar de la segona reunió del Consell de Poble celebrada el passat 29 de novembre a les antigues Esco-les Fabra. Els representants d’aquestes associacions van rebre una proposta d’esborrany de reglament del Consell per estudiar-lo, i poder fer aportacions abans del 31 de desembre, ja que està previst aprovar aquesta normativa al ple de gener. Una altra temàtica que es va abordar va ser la creació de la figura del síndic de greuges locals, figura encara per desenvolupar. També es va aprofitar la sessió per donar a conèixer les línies bàsiques del pressu-post municipal i de les ordenances fiscals, per parlar de la reordena-ció del suport que es dóna a les entitats i dels criteris de concessió de les subvencions; i també es va explicar en quins punts es troben dos plans que s’estan elaborant actualment: el Pla d’Equitat (actualment Alella està adherida al pla d’equitat del Consell Comarcal) i també el Pla Local d’Adolescència i Joventut (el procés participatiu ja està en marxa i ja s’han fet diverses trobades durant la fase de diagnosi). El Consell de Poble està format per l’Alcalde, els regidors i regidores, i representants de les diferents entitats inscrites en el Registre Muni-cipal d’Entitats.

Rull, el dia de la presentació del nou servei a la parada de la Creu de Pedra.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

8

Novenes jornades ‘Mirades al món’“Riqueses naturals: sort o maledicció?” Aquesta va ser la pregunta a partir de la qual es van desenvolupar les novenes jornades de coope-ració internacional Mirades al món celebrades entre el 17 i el 19 de novembre. Organitzades per la Comissió de Cooperació Internacional, es van celebrar diverses activitats com tertúlies o cinefòrums, entre altres, que convidaven a reflexionar a l’entorn d’aquesta temàtica.Una de les activitats més destacades va ser la Festa de la Cooperació, durant la qual es van donar a conèixer els set projectes que aquest any han rebut suport econòmic de l’Ajuntament d’Alella, i també es va fer una xocolatada de comerç just, la gimcana del 0,7%, i l’espectacle de circ Exploradors de l’aigua, a càrrec d’Enginyeria Sense Fronteres.La novetat de les jornades d’aquest any va ser la Rifa de la Coope-ració, organitzada amb la voluntat de conscienciar la població sobre temes de desenvolupament internacional. Durant deu dies es van po-sar urnes a diferents equipaments municipals on es podien dipositar les respostes a un formulari i optar al sorteig d’una panera de comerç just que es va sortejar al final de la Festa de Cooperació.

Alella Negocis recapta més de 550€ solidarisL’Associació Alella Negocis ha organitzat, per tercer any consecu-tiu, la Festa Solidària, una trobada amb l’objectiu de recaptar fons destinats a cobrir les necessitats més bàsiques de les famílies del poble que estan patint els estralls de la crisi econòmica i que aquest any també oferia la possibilitat de donar sang. Enguany aquesta festa es va avançar al 12 de novembre. Durant el matí es va celebrar un esmorzar solidari, tallers infantils de pintacares i manualitats, actua-cions musicals i sortejos, entre altres activitats amenitzades pel Mag Estromboli. Entre els tallers, la venda de números i la subhasta d’una manta so-lidària, es van recaptar un total de 552,57 euros –una mica més que l’any passat– que es lliuraran íntegrament a Càritas d’Alella. Pel que fa a donacions de sang, se’n van registrar 13.

Diverses entitats socials vam comptar amb una parada a la plaça de l’Ajuntament. Membres de la junta directiva d’Alella Negocis, amb el mag David Stromboli.

CEDI

DA

CEDI

DA

Ja es van trobar fan cinc anys per celebrar que havien arribat a la seixantena. Aquest passat mes de novembre, els alellencs que aquest any n’han fet 65 van fer un sopar a Can Cabús. Com és habitual en aquests casos, ens van demanar que fóssim allà per fer la foto de família i documentar el moment.

Una colla d’alellencs celebren que aquest any n’han fet 65!

9

Alella dóna suport al referèndum i al procés constituent de CatalunyaL’Ajuntament d’Alella va aprovar, al Ple d’octubre, donar suport al referèndum i al procés constituent de Catalunya. La moció, que va arribar al Ple a proposta l’ANC, instava l’Ajuntament a recolzar “la celebració d’un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya com a molt tard el setembre de 2017”. Albert Frago, representant de l’ANC d’Alella, ha pre-sentat la moció, de la qual també n’eren coproponents ERC, la CUP i CDC. El text instava els grups a “impulsar els debats constituents des de l’àmbit local i a participar en la creació d’un espai de municipis per a la República en el marc del pro-cés constituent on es defineixi el model i el nivell competenci-al dels municipis a la futura República”. La proposta ha estat aprovada amb els vots a favor d’ERC, CDC i la CUP, l’abstenció del PSC i de Gd’A, i el vot en contra del PP.

El Ple aprova una modificació de crèdit per valor de 126.000 eurosEs tracta de la catorzena modificació de crèdit d’aquest any i els diners s’extrauran del fons de contingència. Segons ha explicat l’alcalde, Andreu Francisco, al Ple, aniran destinats a millores. Dels 126.000 totals, 56.000 serviran per a l’adequa-ció dels terrenys públics del nou equipament cultural; 12.000, per a la substitució de les finestres de l’Escola Fabra pel soroll que generarà el nou carrer de Can Calderó; 10.000, destinats a reparacions del Centre de Salut; i 48.000, per a la substitució d’una canonada d’aigua del nucli de Can Comulada. La pro-posta es va aprovar per unanimitat.

L’Ajuntament d’Alella recolza el grup “Som 27 i més”La CUP va portar al darrer Ple d’octubre una moció de suport al grup “Som 27 i més”. Segons el text, prop 200 estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona es van tancar al Rec-torat de la Universitat el 17 d’abril de 2013 per reclamar que la UAB desobeís la pujada de taxes universitàries i creés un títol especial de transport públic per als estudiants de la universitat. Un cop finalitzada l’ocupació, que va durar un mes, el rectorat va denunciar les 27 persones implicades, i el Ministeri Fiscal va sol·licitar penes de presó d’entre 11 i 14 anys i compensacions econòmiques, tal com recull la moció. En aquest sentit, el Ple va aprovar “mostrar el ferm compromís del consistori amb una universitat pública, instar el Govern de la Generalitat a reduir els preus de les taxes universitàries, reivindicar el Dret de Ma-nifestació, expressar la solidaritat amb aquests 27 membres i sol·licitar al Ministeri Fiscal que retiri les acusacions”. La pro-posta de la CUP va ser aprovada amb els vots a favor de tots els regidors i l’abstenció del PP.

DEL PLE

DEL POBLE

El Gran Recapte recull més de 5.000kg d’alimentsÈxit un cop més del Gran Recapte a Alella, que va aconseguir recollir més de 5.000kg d’aliments distribuïts en 10 banyeres. Els dos supermercats del municipi –Sorli i Caprabo- es van convertir, durant l’últim cap de setmana de novembre, en punts de recollida durant una nova edició d’aquesta iniciativa solidària impulsada pel Banc dels Aliments. El Maresme és l’única comarca que autoges-tiona el que es recull i ho reparteix entre les poblacions de forma solidària. Així doncs, 7 d’aquestes banyeres recollides es van lliurar directament a Càritas Alella perquè les lliurés directament a les famílies necessitades del poble, i les tres restants es van portar a Mataró perquè el Banc dels Aliments en fes la distribució.Toni Garcia, un dels organitzadors del Gran Recapte a Alella, es mostra molt satisfet d’aquestes xifres i destaca “la immensa generositat de la gent, tant de les 46 persones que van voler fer de voluntàries, com de tots els alellencs que van col·laborar amb el Gran Recapte aportant aliments”.Garcia també recorda que, fins a final d’any, l’Institut d’Alella i el Col·legi El Pino també fan una recollida d’aliments que es lliuren a Càritas Alella.

Dues rutes d’Alella, a l’app Natura LocalL’aplicació per a mòbil i tauletes Natura Local incorpora dues rutes d’Alella: la ruta de la Vall de Rials i la de les Fonts. Es tracta de rutes audioguiades a través de les quals es facilita informació detallada so-bre cadascun dels dos recorreguts, així com informació rellevant que es pot observar durant el recorregut referent a l’arquitectura, flora i fauna, geologia o paisatge.L’aplicació Natura Local recomana més de 340 recorreguts de més d’un centenar de municipis de Catalunya i ja acumula més de 26.000 descàrregues.

Treballadors municipals manipulen una de les caixes de menjar recaptat.

CEDI

DA

10

El nou vi de Papers de vi. Ja a la venda!

Tres panses

12 €

www.papersdevi.catALELLA DENOMINACIÓ D’ORIGEN

11

ACTUALITAT

ÒSCAR PALLARÈS Després de molts mesos d’incertesa, finalment s’ha desencallat el projecte de l’empresa Ale-bian XXI, propietat de Vadim Sukharev, per convertir la Torre del Governador en un hotel de luxe.

Cal recordar que la finca consta de dues parts, ambdues imprescindibles per tal de po-der endegar el projecte. La peça dels jardins –que era propietat del BBVA i que, després de passar per les mans d’una empresa de Josep Oliu, president del Banc de Sabadell– ja fa un any i mig que va ser adquirida per Alebian XXI. I, fins fa unes setmanes, la peça on hi ha els edificis, titularitat de La Caixa, entitat que ha-via signat un contracte d’arres amb Alebian XXI. Però, per alguna raó que l’entitat bancà-

ria no ha desvelat, la formalització d’aquest traspàs no es va acabar de materialitzar mai.

La intervenció del Marquès, clau Al juliol de 2015 l’Alcalde, Andreu Francisco, va reunir-se amb Juan Peláez, Marquès d’Ale-lla, i li va demanar la seva col·laboració en la cerca d’una solució per a aquest assump-te. Peláez, advocat retirat, és expert en la resolució de conflictes complexos de grans empreses i és un bon coneixedor de la banca espanyola i dels seus directius. Explica que no va aconseguir que La Caixa li expliqués les raons per les quals no li venien la finca a Sukharev, però que li van dir “ara bé, si la vols comprar tu, cap problema”. I així ho va fer. La solució legal amb què Peláez va optar per de-

sencallar la situació i donar sortida al projecte de Sukharev va ser la creació d’una empresa, de nom Torre de Governador, que el passat 11 de novembre va comprar la finca a Building Center (la filial de La Caixa que gestiona el seu patrimoni d’immobles). L’operació, d’un import superior als dos milions d’euros, va comptar amb el finançament del banc de Sa-badell. Automàticament, el Marquès va vendre aquesta societat a l’empresa de Sukharev. Amb això les societats de l’empresari rus passen a ser les propietàries de la totalitat de la finca que l’actual POUM defineix com a Pla de Mi-llora Urbana PMU-1 Sector Torre del Governa-dor i passeig de Marià Estrada. A partir d’ara aquesta titularitat ha de permetre Sukharev desenvolupar el seu projecte hoteler.

La revista Alella ha tingut l’oportunitat de parlar amb Sukharev. Li hem transmès l’interès dels nostres lectors per conèixer qui s’amaga al darrere de l’empresari rus del qual hem parlat tantes vegades i de qui, fins ara, en sabíem ben poc. Ens ho ha explicat d’aquesta manera:“La meva esposa Natalia i jo portem més de tres anys vivint a Espanya, tot passant tempo-rades a Rússia. La nostra filla Mia, que té dos anys i mig, és nascuda aquí i aviat vindrem a viure a Alella”. “Vaig néixer a l’illa de Sajalin el 1977. A l’any 2000 em vaig llicenciar en economia a la uni-versitat de Novosibirsk. El 1996 vaig iniciar el meu primer negoci amb els meus socis, amb els quals continuo treballant fins ara, sense partir d’un capital inicial. L’any 2000 vam crear la companyia “Sibirskiy Bereg”, dedicada a la producció d’aperitius salats envasats. El volum de vendes d’aquesta empresa va créixer fins els gairebé 200 milions de dòlars anuals. El 2010 vam vendre l’empresa i vam invertir els fons al mercat de promoció residencial. De moment, sóc inversor en tres grans projectes immobiliaris a Novosibirsk, que estan construint tant grans edificis a la part central de la ciutat com edificacions de poca alçada als afores. El 2003 vaig iniciar un projecte més amb la meva esposa: una cadena de clíniques privades a Novosi-birsk; de moment, comptem amb 4 clíniques i la cinquena està en procés d’obres.”“Ara estem molt contents d’haver aconseguit adquirir les dues parts separades de Cal Go-vernador després de gairebé tres anys de feina en aquestes operacions. Estic molt agraït a l’Ajuntament, per la voluntat mostrada per fer possible que aquest projecte sigui una realitat i, per descomptat, vull expressar el meu agraïment al Marquès d’Alella, que m’ha ajudat molt en l’operació amb La Caixa. Pel que fa a l’hotel en què convertirem la finca, estem treballant en la creació del concepte i no podem avançar res més que el fet que serà un hotel de 5 estrelles. Estic segur que la nova vida de la Torre del Governador aportarà un nou impuls al desenvolupament de la preciosa Alella, de la qual estem enamorats”.

Primeres declaracions de Vadim Sukharev en exclusiva per a la revista AlellaL’empresari rus, finalment, ha pogut completar la compra dels Escolapis per construir-hi un hotel de luxe

CEDI

DA

Vadim Sukharev: “Estem enamorats d’Alella”

12

ACTUALITAT

Josep Bardés,regidor de Gent d’Alella

“Odio la manera d’actuar de l’alcalde perquè és un polític professional”

Josep Bardés va triar per a la seva sessió de fotos la vinya del Bosquet, una vinya vella que conrea el celler Bouquet d’Alella.

Josep Bardés ocupa el segon seient que Gent d’Alella va mantenir en les darreres eleccions munici-pals de 2015. Amb 547 vots, són la segona força a l’Ajuntament. Bardés porta dotze en anys en la política municipal: quatre al Consell de l’Habitatge i vuit com a regidor. Malgrat el cansament, diu, està “més motivat perquè la gent compta més amb Gent d’Alella”. Té ganes de parlar clar i, al llarg de tota la conversa, denuncia el protagonisme que, segons diu, acumula l’alcalde, Andreu Francisco.

13

CARLA RIVEROLA FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

Sou el partit de l’oposició. Us sentiu com a tal?Ens sentim caps de l’oposició perquè hem notat que la gent que necessita resposta que no els dóna el govern ve a nosaltres. Hem notat un increment de visites, peticions, trucades...

La majoria absoluta del govern dificulta el marge de maniobra de l’oposició?Estem com sempre, de convidats de pe-dra. Ens agradaria participar i que la gent pogués gaudir de la intel·ligència o la no intel·ligència que tenim quan portem coses a terme, però qualsevol iniciativa nostra ens l’aixafen, la posterguen i al cap d’uns plens surt com a iniciativa del govern.

Tants anys a l’oposició desgasten?Si t’estàs molts anys a l’oposició o al govern és perquè tens uns interessos molt clars. En el cas del nostre govern, pensem que el seu interès és tenir una feina i uns interessos polítics molt clars, que de vegades no tenen res a veure amb el poble. En el meu cas, en canvi, jo tinc la meva feina i no necessito la regidoria per tirar endavant; la meva dedi-cació ha estat una aposta meva de treball social altruista. I tot plegat comença a can-sar, que ja són vuit anys...En una entrevista a aquest mateix mitjà el 2014 vas dir: “Portem quatre anys de con-vidats de pedra i això és molt dur. Quatre anys més a l’oposició... seria insuportable”.

Continues pensant el mateix?Sí, començo a estar molt cansat, però crec que ho estic menys que abans. Noto que la gent compta amb Gent d’Alella. Abans em semblava que la gent ens veia com uns in-trusos i realment no som nats d’aquí de tota la vida. Jo, per exemple, vaig néixer a Santa Coloma i, tot i que ja fa més de vint anys que visc a Alella, no deixo de ser de fora. Abans notava que això em passava factura, fins i tot molta gent no em coneixia, però ara quan vaig pel carrer em coneix tothom; estic molt més motivat que abans.

A la política local, igual que al periodis-me, la relació amb el ciutadà és molt més directa. És potser la part més agraï-da, tot i els riscos que també comporta. Sí, és cert que has de tenir cura a l’hora d’actuar, perquè al final tu representes un conjunt de gent.

Com és la relació amb la resta de l’opo-sició? Fa uns mesos vau signar un mani-fest conjunt per denunciar el menyspreu de l’alcalde…

Jo no em considero ni de dretes ni d’es-querres: em considero una persona so-cial. Estem veient que les dretes i les esquerres són el mateix. Salvant la ideo-logia política... l’Annerose Bloss (PP), per exemple... què n’he de dir? És una “carna-valera”, però no és mala persona; sóc dels que sempre la defensen als plens, quan el públic la xiula. I a les reunions dels regi-dors passa el mateix; s’ho mereix, però arribar a l’insult, no. M’agrada defensar els febles.

Però pel que fa a la política?Amb el PP no hi ha cap afinitat i amb la CUP, menys, zero: l’Oriol Font està total-ment a la tralla amb tothom; amb CDC no es poden ni veure, amb el PP ha tingut fins

i tot conflictes jurídics i jo pensava que en qualsevol moment ens donarien la notícia que la CUP entrava al Govern, però no; ERC tampoc el pot veure; és massa dràstic, mas-sa extremista.

Amb l’Oriol Font precisament vau pro-tagonitzar una tensa picabaralla al Ple de setembre després que ell us dema-nés silenci mentre exposava una moció i, davant la teva negativa, acabés etzi-bant-te: “Ets un macarra”!Nosaltres hem de deliberar i hem de par-lar. Ell no hauria de cridar-nos l’atenció, jo mai ho faig. Almenys m’agradaria que si ens la crida, també ho faci amb l’Alcal-de, que es passa els plens parlant amb el secretari o amb l’interventor. Crec que va ser desproporcionat. Em van dir que por-tés l’insult a la Fiscalia, però no estic per aquesta labor.

I amb CDC?L’Esteve vol ser polític i és una mica inte-ressat, però em porto bé amb ell. És polític i

jo em considero extremadament antipolític i supersocial. Odio tota la manera d’actuar de l’alcalde perquè és un polític professi-onal i fa coses que no m’agraden. Portarà vint anys sent alcalde, ja val!

S’haurien de limitar els mandats?Sí. No és el més indicat que jo ho digui, per-què ja porto dotze anys entre el Consell de l’Habitatge i l’oposició, però en el nostre cas no és fàcil que la gent es presenti i em-penyi, ja que som assemblearis i quan vam fer les votacions per les llistes la gent em va dir que m’havia de presentar jo perquè ja tenia experiència. Hauríem d’intentar que hi hagués gent nova.

El problema és que la gent no s’atreveix a presentar-se?Ho entenc, la cosa està complicada a nivell professional. Jo, per exemple, vaig molt ma-lament de temps i tot això s’ha de fer per altruisme... I qui s’hi pot dedicar si es fa de manera altruista? La gent que està jubilada. Si és per cobrar un sou, s’hi pot dedicar qui vulgui.

Com és la relació amb el govern?Abans era dolenta en l’àmbit polític i en el personal. Ara hem avançat: en l’àmbit polític no ens deixen participar en res, però tinc molt bona relació amb tothom, fins i tot amb l’alcalde. L’últim mandat em queixava que no ens havia dirigit quatre paraules... però mira!, l’altre dia vam anar a fer dues cerveses, com dos amics: en el tracte personal no hi ha cap problema.

Però en l’àmbit polític ja és una altra cosa...En l’àmbit polític estem enfadats perquè Gent d’Alella sempre ha estat un enemic. Mai no hem estat polítics, sinó que som una agrupació cívica, i els polítics ens veuen amb una mica de recança. És el que ara passa amb Podemos, però a Alella ja fa uns quants anys que és així.

A l’últim Ple, com en molts d’altres, es van aprovar mocions que feien referèn-cia a temes nacionals. Sempre heu mos-trat el vostre desacord amb aquesta mena d’iniciatives...Prou feina tenim aquí a Alella per parlar de coses locals! en canvi, en un ple podem estar quasi dues hores parlant de la inde-pendència o les ocupacions, quinze minuts de temes locals i després donem dos minuts al públic... Resultat final: no ve ningú. Això ha de canviar, perquè alguna cosa està fa-llant: els plens estan plens de coses insul-ses. S’haurien de fer als barris: segur que vindria molta més gent.

“ESTEM COM SEMPRE, DE CONVIDATS DE PEDRA”

“NOTO QUE LA GENT COMPTA AMB GENT D’ALELLA”

“AMB EL PP NO HI HA CAP AFINITAT I AMB LA CUP, MENYS, ZERO”

ACTUALITAT

14

Voldríeu donar més importància a les urbanitzacions?El que és important és que quan alguna cosa falla s’hi ha de posar remei. Moltes vegades als plens nomes hi ha un o dos punts, i molts cops tracten assumptes de fora del poble. Si no ve gent, haurem de fer alguna cosa: el Ple no hauria de ser un acte per fer el “paripé”, que és el que és ara; per exemple, posem a votació coses sabent ja què sortirà... Em queixo que no he vist mai que cap regidor digui res contrari al que diu l’Alcalde, que és un líder; jo, en canvi, he votat molts cops diferent de la Mercè.

La CUP també es queixa de la brevetat dels ordres del dia. Creus que en reali-tat teniu més en comú amb la resta de l’oposició del que us penseu?Sí. Per això, com que el format de Ple que te-nim no funciona, l’hauríem d’obrir més al po-

ble. Els punts haurien d’incloure propostes ciutadanes que sorgissin de les inquietuds dels alellencs. Seria un canvi molt positiu. Ho esta fent bé, el govern? Quins consideres que són els seus errors i els seus encerts?Veig que s’ha augmentat la despesa social, que és el que s’ha de fer. Les inversions als carrers també són un encert i m’agrada l’ac-

tuació que volen fer al camp de futbol. El Ca-sal ha estat una bona inversió, sobretot des-prés de canviar el projecte inicial, que era desproporcionat. Un dels errors més grans

és maquillar els processos de participació per dir que els fan, però no serveixen per res. Fa uns dies es va fer el Consell de Poble, del qual se’n va fer una gran publicitat, però al final va ser només una exposició del que estaven fent. No entenen la paraula “consell”.

L’oposició es va mostrar contrària a la contractació d’un gerent. Quina valora-ció en fas?L’alcalde està destinant uns diners de tot-hom a realçar la seva persona. Nosaltres mai podrem guanyar perquè ens dediquem a les nostres feines. Ell té tot el temps del món per fer-se publicitat; però aquests di-ners no s’haurien d’haver gastat en això: si vol un gerent, que renunciï al seu sou!

Heu estat molt crítics amb la gestió dels Escolapis. Com ho veieu ara que Vadim Sukharev ha completat la compra?

“EL FORMAT DE PLE QUE TENIM NO FUNCIONA, L’HAURÍEM D’OBRIR MÉS AL POBLE”

15

ACTUALITAT

Nosaltres vam ser els primers que vam co-mençar a parlar dels Escolapis i vam posar el nostre granet de sorra per conscienciar el poble del que s’estava perdent. Quan la gent va començar a criticar-ho, l’alcalde s’hi

va posar seriosament, com fa amb tot. En aquesta compra hi ha hagut molts canvis de mans i no s’acaba d’entendre. No veig clares tantes transaccions, és estrany.

A Alella cal una nova biblioteca? Mercè Marzo va dir en declaracions a aquesta revista que “haguéssim començat per la biblioteca”. Hi estàs d’acord?Prioritzàvem la biblioteca amb el Casal an-tic, perquè era car tant d’execució com de manteniment. Una vegada s’ha rebaixat el preu, veiem que quasi seria equiparable a la biblioteca. El Casal és una cosa bona per al poble, i la biblioteca també serà necessària.

Gent d’Alella va ser molt crítica amb al-guns aspectes del POUM, sobretot amb els plans per al territori de sota l’auto-pista. S’està gestionant bé l’urbanisme a Alella?

Alella va creixent a poc a poc i hem de llui-tar perquè el creixement sigui el més pau-sat possible. S’ha d’edificar per aconseguir habitatge social, però s’ha de mantenir l’en-cant. També s’ha de conservar la qualitat. Els pisos de Can Vera en són un exemple: no s’ha cuidat l’estètica. Els pisos de Can Calderó, tot i que encara no es veuen els acabats, tenen un impacte visual bestial. S’hauria d’haver fet una mica més d’auto-control. Què faríeu diferent si governéssiu? Intentaríem que la gent governés. Això què vol dir? Doncs pressupostos participatius, consells de veritat. Quan hi hagi festes o actes, l’alcalde no ho ha de capitalitzar tot; té massa afany de protagonisme... No passa res si un dia està en segona plana.

Gent d’Alella té possibilitat real de ser l’alternativa?En les condicions que tenim en aquests moments, no. No podrem ser mai una al-ternativa perquè està tot molt capitalitzat. L’alcalde ha posat un gerent per tenir més temps i dedicar-se a la seva persona i fer-se publicitat; és un professional de la política. ERC fa amb nosaltres el mateix que el PP de Madrid fa amb ERC: el menysprea per-què és el poderós, i aquí passa el mateix. Però s’equivoca: ha de deixar que la gent faci servir les seves iniciatives.

PERFILLa teva principal virtut? L’altruisme.I el principal defecte? Penso molt poc les coses abans de dir-les, sóc massa im-pulsiu.Quin do t’agradaria tenir? Poder veure el futur.Un personatge històric que admires? Tarradellas.Qui t’ha fet políticament? La gent Com et defineixes espiritualment? Sóc cívic social. Vi o cervesa? Vi.Quina llengua parles amb els pares? I amb els fills? Català tant amb els pares com amb els fills. S’ha publicat alguna mentida sobre tu o s’ha fet córrer algun rumor que t’hagi molestat? No. Et guia algun lema? La justícia. De la resta de regidors de l’Ajunta-ment d’Alella, quin seria el millor al-calde? La Mercè Marzo.

“UN DELS ERRORS MÉS GRANS ÉS MAQUILLAR ELS PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ”

“S’HA D’EDIFICAR PER ACONSEGUIR HABITATGE SOCIAL, PERÒ S’HA DE MANTENIR L’ENCANT”

16

C/ Àfrica, 14 - local 1 · 08328 AlellaTelèfons: 93 540 57 31 · 610 276 402info@piscinesrovira.com

www.piscinesrovira.com

Servei tècnic4 anys de garantia

OFERTES: Electròlisi salina

Manteniment i netejaNetejafons automàtics

PISCINA DESCANS

CASA JARDÍ

17

ACTUALITAT

ELISABET SOLSONA Sacsejada a l’organigrama i a la direcció po-lítica de la Policia Local d’Alella. L’alcalde, Andreu Francisco, va assumir directament la Regidoria de Civisme i Seguretat Ciutadana ara fa dos mesos; fins aleshores, en mans del primer tinent d’alcalde, Frederic Sala –que ha passat a ser el nou responsable de l’Àrea de Participació Ciutadana–. El cos policial tam-bé ha vist com s’incorporava un nou cap de policia en substitució de Joan Carles Pindado, recentment jubilat, i també com es creava una nova plaça de sergent, ocupa-da per promoció interna.

El nou sots-inspector és Mosso d’EsquadraLa reestructuració en els llocs de treball dels comandaments del cos es va aprovar al Ple del 29 de setembre. Francisco va nomenar, per la via d’urgència, Josep Antoni Gómez com a nou sots-inspector coordinador de l’àrea de Civisme i Seguretat Ciutadana, un càrrec de sots-inspector amb unes competèn-cies més àmplies que abans, ja que ara també inclouen funci-ons relacionades amb l’àmbit del civisme i de l’agrupació de defensa forestal. El nou cap de la Policia Local prové del cos de Mossos d’Es-quadra on, durant l’última dècada, ha estat el cap de l’Àrea Central d’Informació Exterior de la Policia de Catalunya. A les seves espatlles té 24 anys de trajectòria i diverses condeco-racions.

També per la via d’urgència, l’alcalde va ascendir fins a número dos del cos el fins ara caporal Tomàs Casas. Amb una trajectòria de més de 35 anys a la Policia Local d’Alella, ara Casas ocupa un càrrec de nova creació, el de sergent.

L’oposició, en contraL’alcalde, Andreu Francisco, explica que va optar per fer aquests canvis perquè el cos

policial necessitava incorporar noves dinà-miques. Al Ple en què es va aprovar aquesta reestructuració, però, l’oposició va fer sentir el seu malestar i discrepància respecte de com s’estaven duent a terme els canvis. La portaveu de Gent d’Alella, Mercè Marzo, va argumentar el vot en contra del seu grup perquè no volien “ser còmplices d’aquesta manera de procedir”. Marzo va alertar que tot el cos de policia esta-va en contra d’aquesta reestructuració i, per tant, si la provisió d’aquesta plaça no es feia amb prou transparència, era “molt fàcil que

sigui denunciada”. Va lamentar que no s’optés per buscar una solució de consens, i que la provisió de cap de policia no es fes amb un mecanisme de promoció interna.

Des de les files de Convergència, Esteve Garcia-Ossorio també va carregar contra el govern perquè considera que, amb aquesta ma-nera de procedir, “s’està coartant la promoció interna” dels agents dins el propi cos de policia

d’Alella perquè “se’ls nega la possibilitat de po-der créixer professionalment”. També va criti-car el cost que tindrà la incorporació de Josep Antoni Gómez per a les arques municipals.

La portaveu del PP, AnneRose Bloss, va posar en dubte el procediment i va lamentar que aquesta contractació, “que podria haver estat irregular”, sortiria “molt cara perquè 50.000€ no és poc”. També va insinuar que “treuen uns llocs de treball sense necessitat” i que “aquestes presses a la Policia són una mica estranyes”, va concloure.

Des d’Alternativa per Alella-CUP, Oriol Font va voler donar un vot de confiança i es va abs-tenir. Va recordar que la mateixa Policia havia vist la jubilació del fins aleshores cap, Joan Carles Pindado, com una oportunitat per reestructurar-se interna-ment, i va voler donar un vot de confiança a la creació de la nova plaça de sergent.

Andreu Francisco va adme-tre que hi havia agents a la Poli-cia Local que no compartien la decisió de posar un nou cap de policia que no fos de promoció interna, però va defensar l’opció del Govern perquè entén que, un cop jubilat l’anterior cap de po-licia, la voluntat ha estat “obrir

les portes perquè entri un nou responsable amb idees noves i coneixements diferents”. Ara, dos mesos després, Francisco es refer-ma en aquesta decisió i ha assegurat en de-claracions a la revista Alella que el canvi al capdavant de la Policia Local ja ha començat a donar resultats tangibles, com un desplega-ment i canvis de torn que han comportat una reducció del nombre de robatoris –en aques-ta època és quan més augmenten– i també resultats positius més intangibles. L’Alcalde es mostra “convençudíssim” que va ser una decisió encertada, i assegura que, “més enllà d’algunes reticències prèvies, un cop incor-porat el nou cap hi ha hagut predisposició de col·laborar per part de tothom”.

Canvis als comandaments de la Policia LocalS’incorpora un nou cap, es crea una nova plaça de sergent i la Regidoria passa de les mans de Fede Salas a les d’Andreu Francisco

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

L’OPOSICIÓ, MOLT CRÍTICA AL RESPECTE DEL PROCE-DIMENT DE CONTRACTACIÓ DEL NOU CAP

18

CARLA RIVEROLA L’Oriol Rivera porta quatre anys a l’Ajunta-ment d’Alella. Primer com a tècnic econò-mic, després com a interventor accidental i ara, com a gerent. Llicenciat en Economia, màster en Hisenda Autonòmica i Local, i postgrau en Gestió Econòmica Avançada, explica que les pràctiques que va fer a l’Ajun-tament del Vendrell li van servir per fer “un tastet molt interessant”. Allà va veure que la gestió pública era el que li agradava. Reco-neix que no havia trepitjat Alella fins que va venir a treballar, però també admet que ve-nir cada dia li ha generat “un vincle molt fort de pertinença”. El que més li agrada d’Alella,

diu, és que “la gent segueix dient ‘bon dia’ al carrer i ‘bon profit’ quan esmorzes a un bar”, el “caliu del poble”, que diu ell. Tot i que ho va descartar per motius de feina de la seva dona, admet que es va plantejar venir a viure després de casar-se.

Quant fa que treballes a l’Ajuntament? Com vas aconseguir la primera feina?Vaig entrar ara fa quatre anys com a tècnic econòmic. Abans estava a l’Ajuntament de Santa Coloma com a funcionari interí. Van sortir unes places de funcionari de carrera a Alella i vaig guanyar la plaça de tècnic econòmic.

També has realit-zat la feina d’inter-ventor....Als sis mesos d’en-trar, quan conclo-ïa el període de pràctiques, la in-terventora titular va agafar la baixa i em van nomenar interventor acci-dental. Després va tornar a quedar-se embarassada i vaig tornar a assumir la intervenció. Ella va demanar plaça a un altre ajuntament i, aleshores, em vaig quedar jo fins que va sortir el concurs de gerent.

Com se’t va pre-sentar l’oportu-nitat d’accedir al càrrec de gerent?Era una convocatò-ria pública de pro-moció interna. No és un càrrec de confi-ança, és un personal directiu. S’ha de ser funcionari de car-

rera amb un nivell A1. Dins l’Ajuntament hi havia quatre persones que complíem aquests requisits i es va fer un procés de selecció.

Quina és la funció d’un gerent a l’Ajunta-ment?Supervisar i coordinar totes les àrees per tal de donar compliment a les directrius que marca el Govern. Això també coincideix amb que s’ha aprovat un Pla d’Acció Municipal (PAM) per primera vegada, que se suma al full de ruta que s’ha de posar en marxa. Al final, és una figura de gestió per organitzar totes les àrees, sobretot de les accions trans-versals de l’Ajuntament.

ACTUALITAT

“No sóc un càrrec de confiança”Entrevista amb Oriol Rivera, gerent de l’Ajuntament d’Alella

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

19

Molts partits de l’oposició es van quei-xar que aquesta és una feina de l’alcal-de...L’Ajuntament d’Alella, pel que sempre m’han dit, ha tingut un creixement com a organit-zació molt gran. Primer perquè la gent de-mana més i millors serveis. També la legis-lació demanda una estructura cada vegada més gran per donar serveis més eficients. Ha arribat un moment en què políticament es veu que es necessita una persona que tècni-cament pugui coordinar tot el nivell tècnic. El govern està més a la part política.

El gerent és una figura present a ajun-taments com Barcelona, Badalona o L’Hospitalet de Llobregat. És necessari un gerent en un ajuntament tan petit com el d’Alella?És una figura que en els últims anys s’està posant en valor perquè el que necessiten les organitzacions és tecnificar-se. Per una vegada s’està fent una aposta important i s’estan deixant els càrrecs de confiança o polítics i s’està aposant per un personal tècnic.

L’oposició ha tit-llat de “càrrec de confiança” la figu-ra del gerent. Els càrrecs de con-fiança estan per as-sessorar l’alcalde, i a mi el que em toca és executar, igual que els tècnics, quan hi ha una vo-luntat política. Per exemple, el tema del Casal. Hem de posar tota la part tècnica i administrativa per tal d’arribar al com-pliment, que és tenir un nou equipament en aquest cas. Jo no entro a valorar si em sembla bé o malament una acció política.

Quin és el teu dia a dia?El fet que ara hi hagi un nou interventor fa que hagi de fer el traspàs fins que la nova persona no vegi el funciona-ment de tot un any. Per la resta, intento detectar les neces-sitats que tenen els

diversos departaments, posar les coses en comú i buscar processos que serveixin a to-tes les àrees per facilitar el dia a dia i fer que sigui més eficaç i eficient a nivell de fluïdesa.

Com t’organitzes? Estic a les reunions del govern, que tenen lloc dos cops per setmana. Les reunions que tinc són sempre tècniques amb el personal de l’Ajuntament per posar en marxa i mi-llorar els processos que no acaben d’anar rodons i per buscar les fórmules que podem trobar per millorar l’eficiència.

Quins són els principals objectius que esperes assolir?El principal objectiu és poder complir el mandat de govern, que és bàsicament el PAM. Aquí es veurà si la feina s’ha fet o no. Per aconseguir tot això i fer-ho de manera eficient, has d’intentar que les coses vagin bé. És evident que l’Ajuntament té una car-tera de serveis molt àmplia, i la gent està contenta amb la gestió que s’ha fet fins ara. Un dels objectius és negociar un conveni de treballadors que millori alguns aspec-tes i també tenim en marxa un projecte per ampliar la tramitació administrativa elec-trònica.

El teu lloc de treball va generar molta polèmica entre els partits de l’oposició, que criticaven que el sou era desproporci-onat. Una polèmica justificada?Al final, la gent dema-na un millor control de la gestió pública i ha de tenir la seva re-tribució. Entenc que és un tema polèmic, però si volem que dins l’administració pública hi hagi gent ben formada, capa-citada i amb tasques de responsabilitat, se’ls ha de retribuir. Estem gestionant di-ners públics i té un plus de responsabili-tat. De vegades s’entra en aquesta discussió, però alhora reclamem que la gestió sigui mi-llor.

Tens alguna rela-ció amb els partits d’oposició?Venen a comentar alguns temes i jo els atenc sense proble-mes, com ja feia quan era interventor. No hi ha cap problema.

ACTUALITAT

“LA FIGURA DEL GERENT D’UN AJUNATEMENT, EN ELS ÚLTIMS ANYS, S’ESTÀ POSANT EN VALOR PERQUÈ EL QUE NECESSITEN LES ORGANITZACIONS ÉS TECNIFICAR-SE”

“EL MEU PRINCIPAL OBJECTIU ÉS PODER COMPLIR EL MANDAT DE GOVERN”

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

20

21

ACTUALITAT

ÀLEX ASENSIO El juny passat, el ple municipal va aprovar les noves tarifes del servei municipal d’abasta-ment d’aigua potable amb els vots a favor de l’equip de govern d’ERC-Sumem per Alella i PSC-Alella Primer, si bé no serà fins ara que els ciutadans en podran comprovar l’efecte sobre les seves butxaques amb el cobrament dels rebuts corresponents al quart trimes-tre de 2016. En tot cas, I’impacte serà només parcial, ja que les noves tarifes van ser defi-nitivament autoritzades per la Comissió de Preus de Catalunya el passat mes d’octubre i no tenen caràcter retroactiu.

La proposta acordada el mes de juny ate-nia la pretensió de l’empresa concessionària de “restablir l’equilibri financer” d’ingressos i despeses en 1.132.000€ anuals, la qual cosa obligava a augmentar la recaptació global un 9,6%.

La revisió de preus és una potestat que té l’empresa concessionària de qualsevol servei i ha d’estar fonamentada en una memòria i un estudi justificatius dels costos d’explotació. Com a titular del servei, l’Ajuntament pot in-formar la proposta favorablement o desfavo-rablement, o estimar-la en part.

En aquest cas, la companyia plantejava de repercutir l’increment de forma lineal sobre tots els abonats, però el govern va introdu-ir-hi diverses mesures de progressivitat fiscal per redistribuir la càrrega sota la premissa de “qui més consumeix, més paga”. L’Ajuntament va pactar també la creació d’un fons social de 4.000€ per evitar els talls de subminis-trament i una tarifa especial per a persones grans en determinats supòsits, a més de com-prometre’s a encarregar a la Diputació una auditoria sobre l’explotació del servei per part de la Societat Regional d’Aigües (Sorea).

Tot i aquestes modificacions, l’actualit-zació tarifària va ser molt qüestionada pels grups de l’oposició, que van demanar el vot desfavorable del ple i el seu ajornament fins a conèixer les conclusions de l’auditoria. Per al portaveu d’Alternativa per Alella-CUP, Oriol Font, “això és demencial i contravé els prin-cipis rectors de la nova cultura de l’aigua: eficiència, estalvi domèstic i sostenibilitat de recursos hídrics”. El representant de Con-vergència, Esteve García-Ossorio, va contra-posar l’augment mitjà de la tarifa al nivell dels salaris i l’IPC dels últims 5 anys, “que és del 0,7 negatiu”, abans de concloure que “la proposta és una bestiesa” i “una salvatjada”. La regidora del PP, Anne-Rose Bloss, va qua-lificar les tarifes d’“obscenes i inadmissibles”, i Mercè Marzo, en nom de Gent d’Alella, va preguntar a l’alcalde si portava en el seu pro-grama electoral aquesta pujada: “el senyor

L’aigua: servei o negoci?

La darrera actualització de tarifes del servei municipal d’abastament d’aigua suposa un augment mitjà del 9,6% respecte de 2014 i del 167% en l’última dècada, però la incidència sobre els abonats se situarà a l’entorn del 4% a causa de la complexitat del sistema tarifari.

ARXIU

22

Rajoy tampoc no ho deia i avui ens ha donat la notícia que puja la llum”. Marzo va demanar l’alcalde que “es posi al costat de les famílies” i “ampliï els beneficis socials al segon bloc de consum, ateses les característiques dels habitatges de la població”.

Bo i definir la situació com a “paradoxal” perquè l’estalvi global en el consum d’aigua comporta el seu encariment, l’alcalde, An-dreu Francisco, va anunciar que el govern tramitaria la proposta “per responsabilitat institucional”.

La factura de l’aigua: cànon, tarifa i IVAEl rebut de l’aigua és emès i liquidat pel pro-veïdor del servei, però inclou càrrecs per dife-rents conceptes i per a diferents organismes. S’hi distingeixen, d’entrada, tres conceptes: el cànon de l’aigua (que suposa aproximada-ment el 60% de la factura), la tarifa de sub-ministrament (que representa un 30%) i l’IVA, del 10%.

El cànon de l’aigua és un impost ecològic creat l’any 2000 per recuperar els costos que suposa el cicle integral de l’aigua a Catalunya, d’acord amb la directiva marc de l’aigua de la Unió Europea. Serveix per finançar l’activitat de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), però també tot el sistema d’embassaments, des-salinitzadores i depuradores. El cànon pren com a base una família tipus de tres membres amb una quota mínima de facturació de 6 m3

mensuals per cada abonat, per damunt de la qual s’estableixen quatre trams de consum (fins a 9 m3, 10-15 m3, 16-18 m3 i més de 18 m3) i dos coeficients multiplicadors (el tipus protegit de 0,48€/m3 i el general de 0,56€/m3) per gravar els consums excessius.

La tarifa de subministrament d’àmbit local encara és més enrevessada, ja que hi engloba el preu de compra de l’aigua en alta (aquell que aplica el titular de les infraestruc-tures generals d’aigua al proveïdor) i el preu de subministrament en baixa (aquell que apli-

ca el proveïdor al consumidor final), amb les corresponents parts fixes (la quota de servei) i variables (els blocs de consum).

En el cas d’Alella, Sorea adquireix el 90% dels recursos hídrics a l’empresa concessi-onària de la Generalitat Aigües del Ter-Llo-bregat (ATLL), actualment immersa en un procés judicial que formalment n’ha anul·lat l’adjudicació al grup Acciona, però que no ha tingut encara efectes pràctics.

La fixació del preu de l’aigua en alta cor-respon al consell d’administració de l’ACA

i en l’última dècada es va incrementar més d’un 250%. Dels 162.000€ que el 2006 es van pagar a ATLL per la compra de 809.000 m3 s’ha passat als 405.000€ de 2016 per 765.000 m3. Per a l’alcalde, Andreu Francisco, “és xocant que un descens en el consum d’aigua com-porti un increment de cost, però el problema no és local, ni de la concessió d’Alella”. L’al-calde assenyala directament la Generalitat i parla sense embuts de “la trampa de la ta-rifa plana”: una quota regional que es liqui-da cada mes i que es va incrementar el 84% just abans de la privatització d’ATLL el 2012.

“Malauradament, el sistema fa que, al final, l’estalvi d’aigua que un municipi pot generar vagi en contra seu i pagui l’aigua més cara”, es lamenta.

L’altre 10% de l’aigua de boca s’obté de fonts pròpies: sis pous i tres mines que esta-ven en desús i que l’Ajuntament va recuperar

a l’empara del decret de sequera de l’any 2007. Aquesta aigua no s’ha de comprar perquè l’Ajuntament és el titular de les concessions a 50 anys, però s’ha de potabilitzar i bombar a la xarxa d’abastament, i s’ha de satisfer un cànon a l’ACA per l’aprofitament d’aquests cabals a raó de 0,07€/m3. Tot plegat fa que, a la pràctica, en aquests moments sigui més car aflorar aigua a Alella que no pas dur-la des de la planta potabilitzadora de Cardedeu, i si se n’extreu en alguna mesura –dels 140.000 m3 de 2010 se n’ha passat als 89.000 de 2016-

és únicament per garantir el funcionament i manteniment dels equips i instal·lacions de bombament i osmosi.

I així arribem al preu del subministra-ment domiciliari, que és l’única part de la factura sobre la qual té potestat l’Ajunta-ment. En el cas d’Alella el preu inclou una part variable segmentada en quatre blocs de consum i dues quotes fixes: una per la conservació de comptadors i connexions, i una altra de servei que cada domicili paga pel fet de tenir garantida una dotació diària de 500 litres. Aquesta darrera s’ha encarit un 202% en l’última dècada: dels 2,5€ mensuals de 2006 als 7,7€ de l’actualitat.

Com passa amb el cànon de l’ACA, el re-but domiciliari conté quatre trams de con-sum exponencials: més cars com més aigua es gasta (fins a 15 m3 mensuals, 15-30 m3, 30-45 m3 i més de 45 m3). En principi, Sorea pretenia aplicar-los un increment lineal del 9,6%, però el govern els ha dosificat, de ma-nera que el bloc de fins a 15 m3 suportarà un increment del 3,6%. Segons l’alcalde, es tracta de “beneficiar el bloc de consum més ampli, que representa el 66% de tota l’aigua que es consumeix al poble”. Per a Francisco, “es tractava de reequilibrar el preu global segons consums eficients i persones empa-dronades a cada domicili”, per la qual cosa el govern ha habilitat un consum suplementari

CEDI

DA

CEDI

DA

Dipòsit i mina de can Sors. El 2008, l’Ajuntament hi va invertir 176.000€: 120.000 dels quals corresponien a la instal·lació d’un sistema per a l’eliminació de nitrats amb capacitat per recuperar 100.000 m3 anuals d’aigua.

L’ESTALVI D’AIGUA DERIVAT DE LA REDUCCIÓ DE CONSUMS I L’EFICIÈNCIA DE LA XARXA NO S’HA TRASLLADAT AL REBUT DOMÈSTIC

ACTUALITAT

23

de 2 m3 mensuals en les mateixes condici-ons a partir del quart resident a la llar. Per damunt d’aquest bloc bàsic tots els consums es consideren sumptuosos, per la qual cosa el segon bloc s’ha gravat amb un increment del 10% i el tercer i el quart, amb el 15%. Per tot plegat i vista la complexitat de la factura-ció, al final l’impacte real d’aquest augment sobre el total de la factura s’estima que se situarà a l’entorn del 4% respecte del preu que pagaven els usuaris des de 2014.

Raons de l’encarimentLes principals causes de l’encariment del rebut són dues: el descens de la demanda –cada any hi ha més abonats, però menys consum– i l’increment continuat del preu de la venda d’aigua en alta per part d’ATLL.

Les tarifes de l’aigua traslladen al con-sumidor el cost d’explotació del servei (per-sonal, treballs de manteniment, transport, energia elèctrica, anàlisis i tractaments), la compra d’aigua, les amortitzacions i les despeses financeres (interessos i devoluci-ons de capital associades al finançament de grans obres), i la retribució del conces-sionari.

Segons les dades històriques de l’última dècada, si el 2006 era necessari repercutir 0,7€ per cada m3 per tal de garantir l’equi-libri econòmic de la concessió, al cap de 5 anys la xifra ja era d’1€ i el 2016, d’1,8€. En 10 anys, doncs, el preu de la tarifa mitjana s’ha incrementat un 167% i, de retop, això ha catapultat també els guanys de Sorea: si el 2006 declarava obtenir una retribució neta de 48.000€ i 16.000€ d’addicionals per la venda de comptadors, el 2017 en seran 96.000€ i 45.000€, respectivament.

El contracte entre l’Ajuntament i la con-cessionària data de 1973 i fixa un marge de benefici del 16% sobre la despesa d’explota-ció i d’un 6% sobre la compra d’aigua. Go-vern i oposició coincideixen a assenyalar que això no té cap ni peus. “Les coses han canviat i estem en un altre paradigma. No té sentit que incentivem polítiques d’estalvi si seguim sufragant el diferencial”, observa el regidor d’Alternativa per Alella-CUP.

Segons l’alcalde, “el sistema és contra-dictori, ja que obliga a suplir la reducció de consums amb l’increment de preu dels cos-tos fixes”. Efectivament, “en els darrers anys hem assistit a una disminució dels consums a causa de la crisi, la conscienciació social i ecològica, i l’augment de l’eficiència de la xarxa de distribució”. Les fuites i pèrdues han baixat del 35% al 25%, però “les condi-cions del contracte no premien que hi hagi una gestió eficient. Gairebé al contrari, de manera que si el servei costa més diners, la companyia obté més retribució. Això de cap de les maneres podrà ser així en el futur”, assegura Francisco.

Sorea, fins a 2026Fins al darrer quart del segle XX totes les cases d’Alella es proveïen d’aigua de pou o de mina, ja fos mitjançant captacions pròpies o comunitàries o bé a través de la contractació del servei de subministrament que prestaven els propietaris del pou de can Blai i de les mi-nes de can Magarola i can Tito Serra Vell. Per aquelles dates va entrar en funcionament la connexió amb el Ter i l’Ajuntament va munici-

palitzar el servei, no sense litigis, donant-lo en concessió a Sorea. Progressivament, aquesta empresa va anar fent diverses millores amb càrrec a tarifes que s’amortitzaven a través de la concessió. És el cas del gran dipòsit que subministra aigua al sector sud del municipi, situat a la Creu de Pedra, o el que abasteix el centre urbà i els barris de muntanya, a Mas Coll. La construcció d’aquest darrer, l’any 2000, va motivar l’allargament del contracte fins al 2026.

Ara tot ha canviat. El govern vol fer cau i net per tenir les mans lliures quan arribi el moment. Els 100.000€ destinats a les últi-mes substitucions de canonades a l’entrada

de Mas Coll i Can Comulada els ha assumit directament l’Ajuntament a través del capí-tol d’inversions ordinari del pressupost, i el mateix podria passar amb els 200.000€ necessaris per posar al dia el dipòsit de can Magarola. Es tracta de no engreixar més el

capítol d’amortitzacions, que suposa una càr-rega financera de 84.000€ anuals: 50.000€ per la construcció del dipòsit de distribució de Mas Coll el 1999, 24.600€ per l’aprofita-ment de pous i mines de 2008 i 9.700€ pel dipòsit del Cementiri de l’any 2000.

A nivell polític, Alternativa per Alella-CUP defensa que l’aigua és un bé públic i no pas una mercaderia. L’esquerra independen-tista advoca per un servei “no lucratiu” allu-nyat dels grans grups empresarials: “Sorea pertany a Agbar, que al seu temps és una filial del grup francès Suez, amb molta influència sobre la Comissió Europea”. Font recorda que ja hi ha 507 municipis catalans que ges-tionen directament el servei d’aigua potable, com Mataró o Vilassar de Mar, i que cada cop en són més els interessats: Cerdanyola, Ripollet, Terrassa, Sant Cugat... El mateix està passant a escala global: Berlín, Buenos Aires, Nàpols, París...

Segons Font, “Sorea té la paella pel mànec des de fa 43 anys. Aspirem, com a mínim, a marcar els temps del sofregit”. El regidor apos-ta per una municipalització en diferit. “Pel poc temps que queda no rescindiria el contracte perquè hi ha amortitzacions pendents i molt a discutir sobre perjudicis ocasionats i expecta-tives lesionades, i Sorea s’ho coneix tot i l’Ajun-tament, en canvi, només allò que la companyia ens vol explicar”. Per tot plegat, Font aconsella mantenir una “actitud prudent”, veure “com acaba el merder del servei en alta amb la priva-tització d’ATLL”, “aprendre d’altres experièn-cies i exemples com Arenys de Munt” i el 2026 “revisar-ho tot”: “teòricament tenim el control

de la gestió i es trac-taria de recuperar també el control de l’administració”.

També l’alcalde es mostra possibilis-ta. “Sóc partidari del millor servei amb el mínim cost i la màxi-ma expertesa”. Fran-cisco creu 96.000€ de coll potser són pocs per plante-jar-se la municipalit-zació, però obririen la porta un model de col·laboració públi-co-privada en què el partner “no té perquè ser Sorea”. L’alcalde recorda que “hi ha una agrupació de

serveis municipals d’aigua de ciutats mitja-nes de Catalunya que opera des d’una òptica social sense renunciar a l’economia d’escala”, i conclou: “segurament és una línia del mig, un pas intermedi interessant diferent del punt de vista mercantilista”.

Segons el Mapa del preu de l’aigua a Catalunya de l’ACA, les tarifes d’Alella se situen una posició intermèdia dins l’àmbit metropolità de Barcelona.

ELS GRUPS MUNICIPALS ANUNCIEN NOVES REGLES DE JOC A PARTIR DE 2026 BASADES EN L’INTERÈS PÚBLIC I LA NOVA CULTURA DE L’AIGUA

ACTUALITAT

24

C/ Amadeu I, 33 C (carretera d’Alella)08320 El MasnouTel. 93 540 45 00 masnou@grupoalmansa.com

25

CARLA RIVEROLA Calma de nou dins la directiva del Ca-sal. Les tensions internes que van motivar la dimissió en bloc de la junta encapçalada per Albert Garcia, han quedat enrere. La cinquantena de so-cis de l’entitat que van assistir a l’As-semblea Extraordi-nària del passat 27 de novembre, van aprovar per unani-mitat la candida-tura de Toni Mayol per als propers 4 anys. Àngels Soler serà la vicepresi-denta i Tere Arenas i Josep Maria Roca ocuparan els càr-recs de secretària i tresorer. Els nous vocals seran Anna Salas, Narcís Perich, Teresa Llinàs, Toni Ribes i Pep Casas.

La fi de la tensióLa nova etapa que encetarà la junta dirigida per Toni Mayol tancarà un període convuls en el si d’una de les entitats més emblemàti-ques d’Alella. Malgrat les tensions internes que es vivien des de feia temps, els fets es van precipitar amb la dimissió en bloc dels membres de la directiva encapçalada per Alberto Garcia el 4 d’octubre. En el comu-nicat que va emetre Garcia, es va al·legar que “les sensibilitats i les opinions no són coincidents i unànimes” tant pel funciona-ment de l’antiga junta com pel futur del nou Casal. En el mateix text es convocava els socis a una assemblea extraordinària que es va celebrar el 30 d’octubre. En un ambi-ent tens i desconcertant per a molts socis, es va decidir nomenar una gestora encarre-

gada de convocar noves eleccions formada per Quico Lluch, Jesús Ruiz, Jordi Martínez, Josep Maria Roca i Francesc Reverter.

Tot i que a l’ordre del dia hi constava la dissolució de la junta directiva, els seus membres es van reunir el 13 d’octubre i van

firmar en bloc la dimissió: el president, Al-berto Garcia; el vicepresident, Miquel Rué; el secretari, Miguel Fernández; el tresorer, Josep Gironès; i els vocals Joan Roca, Jor-di Noguer, Jacinto Rodríguez i Lluïsa Vilà. En la renúncia s’hi va incloure una clàu-sula, a proposta de Josep Gironès, que els

prohibia tornar a presentar-se a una junta. Gironès, en declaracions a la revista Alella, va assegurar que hi havia “una manio-bra per tornar-se a presentar a la jun-ta i fer-se amb el control del casal”. La resta, però, va assegurar que no tenien cap intenció.

President per unanimitatLa Junta Gestora del Casal va con-vocar una nova Assemblea Extra-ordinària per al 27 d’octubre que hauria de servir per tancar l’etapa de tensió a l’entitat.

Toni Mayol en va ser elegit president per unanimitat. En el seu discurs, va dibui-xar, com a línies d’actuació, eixamplar la base social, potenciar el contacte directe o mantenir i millorar les activitats de l’entitat. Mayol va garantir “la màxima transparèn-cia en la gestió” i va demanar “potenciar els voluntaris del Casal”. Tot i així, va deixar clar que “la junta té una cadira buida per a qui vulgui aportar”. De la nova directiva en va destacar “l’estima i la generositat, que està al seu ADN i també hi era quan es va crear el Casal”.

En una crida a l’optimisme, Mayol, cons-cient de les dificultats que travessa l’entitat pels problemes interns de l’anterior junta i sense un local definitiu per desenvolupar les seves activitats, va demanar deixar enrere “el desencís” i mirar cap al futur, perquè “l’horitzó del nou Casal ens ha d’ai-xecar l’ànim”. “Serem el mateix esperit en un vestit nou”, va sentenciar.

ACTUALITAT

Toni Mayol, nou president del Casal d’AlellaEls socis escullen una nova junta directiva després d’un període convuls a l’entitat i la dimissió en bloc de l’anterior executiva

Els membres de la nova junta directiva del Casal, a la seu provisional de l’entitat.

CARL

A RI

VERO

LA

LA NOVA ETAPA TANCARÀ UN PERÍODE CONVULS EN EL SI D’UNA DE LES ENTITATS MÉS EMBLEMÀTIQUES D’ALELLA

26

27

ALBERT ALABAU Fent un recorregut pels darrers Què fa...?, pot algú preguntar-se què té Alella per produ-ir tant de talent en els seus habitants? Nosal-tres ens ho preguntem número rere número i estem encantats de fer-ho. Un exemple d’això és en Patrick Aloy, alellenc i una eminència dins el món de la recerca biomèdica.

En Patrick va néixer a la ciutat de Bar-celona, però ell i els seus pares van venir a viure a Alella quan tenia 8 mesos. De ben petit va entrar a l’Es-cola Fabra, lloc on romandria fins al fi-nal dels cursos que aquesta oferia, i on descobriria la seva passió. Va ser grà-cies a la professora Carme Juncà –en-cara en actiu– que el petit Patrick va començar a veure’s dedicant la seva vida adulta a aquell món que se li oferia a les classes de Ciències. Va continuar els seus estudis a Barcelo-na –ja que en aquell moment Alella no tenia institut– per passar, uns anys des-prés, a la Universitat Autònoma de Bar-celona, on cursaria Bioquímica, compa-ginant-ho amb el seu treball al laboratori. Un temps més tard, va marxar a Londres on va acabar de fer el seu doctorat. Va viure a la capital britànica i, més tard, a la ciutat alemanya de Heidelberg, on va néixer el seu primer fill. Però després d’uns anys allà, torna a viure a Alella i, tal i com van fer els seus pares amb ell, va apun-tar els seus dos fills a l’Escola Fabra, on co-incideixen amb molts fills d’antics companys.

En aquell moment, en Patrick ja estava endinsat en la investigació i va entrar a for-mar part de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), un dels cen-tres capdavanters en aquest àmbit cientí-fic. Actualment, en Patrick és Investigador Principal d’un equip de quinze persones dins l’IRB Barcelona, i treballa conjuntament amb ells per trobar solucions a malalties

complexes que encara demanen esforços en recerca al seu voltant. En aquests moments, l’equip d’en Patrick investiga concretament sobre la malaltia de l’Alzheimer i el càncer de mama. El grup de recerca està dividit en una part teòrica, on es desenvolupa metodo-logia computacional per explotar les ingents quantitats de dades biomèdiques que estem produint a nivell mundial –les dades massi-ves clíniques– i una altra part dedicada al treball de laboratori –cèl·lules, ratolins, etc.–

on es validen els resultats de les simulacions computacionals.

En Patrick ens explica que no podria te-nir millor equip, que els joves d’avui dia que se li presenten per treballar amb ell estan

sobradament preparats i que tot això es re-flecteix en el treball del dia a dia –encara que tenen horaris laborals molt flexibles, no

hi ha ningú que treballi menys de deu hores diàries– i per suposat també amb reconei-xements oficials: com és la prestigiosa beca del Consell Europeu de Recerca o el premi al millor projecte espanyol de transferèn-cia de tecnologia. El desig d’en Patrick és aconseguir que aquestes investigacions que duen a terme al laboratori puguin repercutir directament en la societat, és a dir, comen-çar amb la recerca d’una hipòtesis i acabar amb un producte acabat i disponible per al

seu ús directe. Amb aquesta intenció neix l’empresa Anaxomics Biotech –amb més de vint treballadors actualment–, on ell i altres col·legues de professió treballen per acon-seguir tancar aquest cercle i poder realitzar per complet el seguiment de tota la investi-gació ells mateixos.

Com podeu veure, en Patrick no para. El rebem mentre ens parla de la genealogia del seu cognom i se’n va desitjant-nos una bona setmana ben abrigat dins la seva ja-queta i una bufanda. Ens acomiadem d’ell a la vegada que un pensament ens ve al cap: quant de talent hi ha sota les persones que trepitgen els carrers del nostre poble. I quina sort tenim de poder descobrir-les a la revista Alella.

QUÉ FA...?

Què fa… Patrick Aloy?

CEDI

DA

ALOY FA RECERCA SOBRE MALALTIES COM L’ALZHEIMER I EL CÀNCER DE MAMA

28

Papers de viD O A L E L L A · E N O T U R I S M E · G A S T R O N O M I A · C U LT U R A

Fes efectiva la teva subscripció a www.papersdevi.cat/subcripcioPROMOCIÓ VÀLIDA FINS A EXHAURIR EXISTÈNCIES www.papersdevi.cat

SUBSCRIU-TE!Per només 9 euros rebràs Papers de vi a casa teva durant un any i, amb el primer número, una ampolla de vi DO Alella de regal.

O, si ho prefereixes, per 18 euros, la rebràs durant dos anys i, amb el primer número, la Guia d’Enoturisme de la DO Alella de regal.

Regala una

subscripció a Papers

de vi!

29

RAMON RUIZ Cerquem les Arrels és un col·lectiu de recerca i divulgació històrica local, en actiu des de 1996, que s’ha centrat, tot i que no exclusiva-ment, en la recuperació de la memòria recent de la població a través del testimoni oral dels avis i àvies d’Alella. El resultat d’aquesta feina ha vist la llum a través d’una col·lecció de quatre llibres i l’organització d’exposicions i conferències. Bona part dels integrants de Cerquem les Arrels són tam-bé col·laboradors de la Re-vista Alella i formen part del cos de redacció. De fa anys, s’hi poden trobar els seus articles i col·laboracions a gairebé cada número de la revista.

Precisament durant tot l’any 2014, per comme-morar que s’esdevindria el setanta-cinquè aniversari de l’acabament de la Guer-ra Civil, Cerquem les Arrels va coordinar la publicació d’un article referit a aquella temàtica a cada número de la Revista. Aquesta secció la vam anomenar Els anys tràgics. A l’any següent, en esdevenir-se l’aniversari, vam dedicar íntegrament el número de Sant Jordi a un Dossier que portava per títol La Guerra Civil

i l’inici de la repressió franquista a Alella. 75 anys després.

Al cap d’uns mesos, al desembre d’aquell mateix any, s’inaugurava a Can Manyé l’ex-posició 75 anys després: Guerra Civil i re-

pressió franquista a Alella que, com el seu nom indica, seguia aprofundint en el mateix període de la nostra història.

Disciplina acumulativaLa història és una disciplina acumulativa; cada nou estudi parteix dels treballs anteri-ors i n’aprofundeix i revisa els coneixements. Així, Ramon Anglada, que és un dels especi-alistes en la primera meitat del segle XX dins el col·lectiu Cerquem les Arrels, va copsar que, en base a tota aquesta feina anterior i si comptessin amb mitjans, hi havia tota una sèrie de fonts que, de ser estudiades, podrien

fer avançar la investigació. És així com va presentar la seva candidatura a l’edició 2015 de la Beca d’història local, i el fet d’obtenir-la li va proporcionar l’oportunitat de realitzar el treball que avui presentem.

A part d’una lectura amena i de gran inte-rès per a tot alellenc, un dels principals mèrits del treball d’Anglada és la detallada contextu-alització general. Efectivament, els episodis

alellencs es produïen en un context: tant a l’estat espanyol com al nostre país, on s’havia proclamat la república i hi havia hagut una insurrecció militar. Conèixer aquest context general ens ajuda a interpretar els episodis concrets que es van esdevenir a Alella i que ens són novament presentats, ara amb més detall i amb la incorporació de noves fonts i testimonis.

La crema de l’església parroquial d’Alella, les peripècies dels objectes de culte i l’arxiu parroquial, la persecució de les comu-nitats religioses –principal-ment els Escolapis-, els can-vis en el cementiri municipal i tants altres dels esdeveni-ments que afectaren la convi-vència a Alella abans i durant el període bèl·lic, són àmplia-ment narrats i documentats.

Alella, excepcióA diferencia de tants pobles del Maresme en què durant aquells anys es produïren fets molts sanguinaris, Ale-lla va ser una excepció en aquest sentit. Així, al final del treball es conclou que “mal-grat les pràctiques represso-res durant el període de la II República, no es produiria

a Alella cap assassinat ni empresonament (...) per motius religiosos”. I durant la guerra, “sense la solidaritat de les famílies d’Alella, la persecució de religiosos locals hauria acabat amb tota seguretat amb víctimes mortals.”

Cerquem les Arrels té la intenció d’editar properament aquest treball, mentrestant, per als impacients, es pot consultar un original a la Biblioteca Ferrer i Guardia d’Alella.

CULTURA

L’acte de presentació del treball va tenir lloc el 5 de novembre dins de la programació del Correllengua a l’espai, recentment recuperat, del celler de Can Magarola.

RRB

Repressió a la rereguarda republicanaPersecució i solidaritat amb els sacerdots alellencs (juliol de 1936 - desembre de 1938)Ramon Anglada, de Cerquem les Arrels, presenta el treball guanyador de la III Beca de Recerca històrica de l’Ajuntament d’Alella

30

QUERALT MORROSL’exposició col·lectiva Pastures d’Hac Mor ens descobria el prolífic poeta des d’una visió completament nova, una bona opor-tunitat per endinsar-nos al món de Carles Hac Mor des de múltiples sinergies: obres d’Eugeni Bonet, Pere Noguera, Adolf Al-cañiz, Lluís Calvo i Esther Xargay s’unien a la col·laboració de Marta Darder i a tres creacions del mateix Hac Mor; inquietuds compartides en un homenatge dedicat a tota una vida de compromís artístic.

Creacions visuals, textuals i videogrà-fiques es donaven la mà en una mostra on era possible copsar la individualitat de cada llenguatge, però també els lligams latents i innegablement presents entre artistes. “La conclusió n’és que, per entendre-ho, cal lle-gir i mirar el que hem intentat d’explicar i que no admet descripcions ni raonaments. I si en sortís alguna, d’explicació, segur que seria tan parcial que caldria descartar-la”, assegurava Hac Mor en una introducció al projecte datada el 2013.

A la sala, l’acció inaugural D’Hac Mor

H2O o Aquarel·la 1990/2016 de Pere No-guera ens en mostrava un bon exemple. Acompanyant composicions impreses, re-presentatives de més de quatre dècades d’amistat, s’exhibia sobre peanyes i dins de metacrilats un art d’elements simples i quotidians en canvi constant. Aigua, fang, pilotes de petanca, taps de suro fets peces d’escacs, plats, regadores i cubells. Segons Noguera “una sèrie d’elements conjugats que produeixen una transformació de matèries”.

CULTURA

Pasturant les complicitats hac-morianesDel 28 d’octubre al 20 de novembre l’Espai d’Art i Creació de Can Manyé va acollir un homenatge únic i plural al poeta lleidatà

QUE

RALT

MO

RRO

S

Lluís Calvo i Esther Xargay a l’antihomenatge parapamènic.

31

El secret? Una acció que focalitzava l’atenció en la interpretació de l’observador.

Eugeni Bonet acostava als assistents la trajectòria de Marcel Duchamp –artista fran-cès de gran influència, cabdal en l’art del se-gle XX– mitjançant un assaig visual amb tocs d’humor i inspirat en una novel·la d’Henri-Pierre Roché. L’obra de llarga durada, a més del seu valor divulgatiu, ajudava a compren-dre el rerefons i les idees compartides de la mostra. Esther Xargay definia les connexions existents com “una ideologia, una visió de l’art compartida” i, de fet, aquesta visió guia-va L’edat de pedra de Lluís Calvo; una reflexió també en format vídeo sobre la vida, el passat i el present curullada de poesia. Així, gràcies a Bonet i Calvo, podíem submergir-nos en dues col·laboracions d’Hac Mor d’èpoques ben diferents, la primera de 1987, la segona de fa només tres anys.

Diumenge dia 6 de novembre les HAC-tivitats van fer possible un antihomenatge paraparèmic a Can Manyé amb Lluís Calvo, David Caño, Andríi Antonovskyi, Catalina Girona i Ester Xargay, a més de la presentació del llibre Paraula de Marta Darder. Un reci-tal amb versos Hac-Morians –on no faltaven trucs fantàstics d’antimàgia– que va reunir, passant de la pantalla a l’espai alellenc, molts dels integrants de L’edat de pedra. Marta Dar-der també era present en la seva acció-inter-venció a Per la gràcia de Franco, instal·lació provocadora d’Hac Mor on observàvem una interessant qüestió irreverent sobre l’estèti-ca: és art un llençol a terra emmarcat amb cinta vermella?

Esther Xargay, a Un himne del no-ésser, projectava sobre cendra, dins la sala fosca, els versos d’Hac Mor: “l’ésser no és i el no-és-ser és”. El so i el moviment d’antiga pel·lícula cinematogràfica convidaven a desgranar un poema que, de la mateixa manera que el con-

junt de l’exposició, deixava entreveure signi-ficats que calia pasturar detingudament. A Can Manyé tampoc hi faltaven les fotografies d’Adolf Alcañiz capturades el 2009, on vèiem un Carles Hac Mor treballant amb diversos artistes de la mostra, sempre inconfusible vestint jersei vermell.

No és senzill posar sobre paper una exposició tan singular on, recordant les paraules d’Hac Mor, “constatem la impossibilitat de descriure el resultat d’un procés també indescriptible”. Precisament per aquest motiu, possiblement únicament qui va poder visitar-la serà capaç de retenir-ne impressions i descobertes tant poètiques com artístiques; la seva complexitat i pluralitat de llenguatges, les seves conne-xions i el seu “deixar fer”. Un no-res que, en definitiva, també configura un tot.

La Città infinitaEl cap de setmana del 26 i 27 de novembre, just acabada l’exposició, el projecte interna-cional La Città infinita prenia el relleu amb gran èxit. Des de Milà fins a Anglaterra, el joc senzill, relaxat i màgic ideat l’any 2008 arribava a Can Manyé dirigit per Roberta Genova. Una activitat familiar, en format de performance participativa, per treballar de manera lúdica la construcció i la cooperació entorn de la idea de ciutat.

La projecció d’un cel en moviment, la il-luminació del sòl amb llums LED i la suau música instrumental, van ajudar petits i grans en la creació d’espais urbans, ideant també connexions i camins entre si. Escoles, estacions de tren, cases i carreteres apareixi-en en un exercici on la imaginació i el disseny prenien forma gràcies a peces sostenibles fetes de materials industrials reutilitzats. Un petit món de possibilitats infinites que anava evolucionant, expandint-se i nodrint-se a tra-vés de l’ajut de cadascun dels seus nous habi-tants. Amb l’objectiu de fomentar el diàleg, el dret al joc, així com l’intercanvi d’habilitats i d’idees, es proposava reflexionar sobre la ciu-tat com a creadora de relacions d’ajut mutu i les sensacions experimentades en conver-tir-nos en ciutadans de l’espai.

Tres anys de Literatures amb sentitsLa reeixida iniciativa literària i vinícola con-duïda per la periodista Montserrat Serra ce-lebrava, el passat 30 de novembre, tres anys i trenta trobades de grans experiències com-partides. Com cada últim dimecres de mes, una cita ineludible que aquest 2016 ens ha permès descobrir de ben a prop els escriptors Albert Forns i Anna Ballbona, Perejaume i l’editor Enric Soler, l’especialista en Ramon Llull, Joan Santanach, l’editora Laura Huerga i l’escriptor Francesc Serés, l’escriptora Mari-na Espasa vora l’editora Eugènia Broggi i l’ac-tor Mark Ullod o l’artista JOMA, entre altres.

L’aniversari, amb la col·laboració dels Cellers de la DO Alella i de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia, va esdevenir una oportu-nitat única per delectar els sentits gràcies a un tast de vins i formatges del gastrònom Isaac Gelabert, l’enòleg Jordi Pujolràs i la humorística sonoritat poètica de Biel Bar-nils. Sens dubte, vesprades que de ben segur podrem seguir veient créixer.

CULTURA

QUE

RALT

MO

RRO

S

QUE

RALT

MO

RRO

S

Isaac Gelabert a Literatures amb sentits.Obres i acció de Pere Noguera.

CARLES HAC MOR: “CONSTATEM LA IMPOSSIBILITAT DE DESCRIURE EL RESULTAT D’UN PROCÉS TAMBÉ INDESCRIPTIBLE”

32

33

ELISABET SOLSONA El Correllengua va retre homenatge, aquest any, a la periodista i escriptora Montserrat Roig amb motiu del 25è aniversari de la seva mort i amb l’objectiu de recordar el seu com-promís amb la llengua i amb el país. Amb aquesta voluntat, molts dels actes del Cor-rellengua es van centrar en la figura de Roig, la seva tasca periodística per recuperar la memòria històrica dels crims del nazisme i la seva marcada personalitat feminista i d’es-querres.

Així doncs, i dins dels actes del Correllen-gua destinats a difondre la figura de Montser-rat Roig, es van organitzar xerrades com la que va impartir la professora i escriptora Fina Llorca el passat 4 de novembre. Sota el títol A

l’esqueix de l’hora violeta, Llorca va explicar la vida i l’obra de Roig. També es va fer un ho-menatge a l’escriptora davant de l’Associació de Dones Montserrat Roig d’Alella i un taller familiar sobre la seva obra.

Premis Literaris i beca de recerca històricaEl Correllengua també va ser el marc escollit per estrenar el celler de Can Magarola com a espai enoturístic i cultural amb una de les principals cites literàries d’Alella: els Premis Literaris.

Antoni Armengol i Puig, amb l’obra T’he

somiat, va ser el guanyador de la 20a edició del certamen de poesia Alella a Maria Oleart. El jurat també va concedir una menció especi-al a Martina Escoda Margenat per l’obra Amb

plor de boca. El premi de la 16a edició del certamen de

contes Alella a Guida Alzina va ser per a l’An-na Folch i Bartrolí per l’obra L’herència. Com el Maria Oleart, el jurat del Guida Alzina tam-bé va fer una menció especial a Gemma Bachs i Prim per l’obra Quedar-se o no quedar-se.

Ester Xargay i Esther Tallada, en repre-sentació dels dos jurats, van coincidir a des-tacar l’alt nivell dels treballs presentats als certàmens i, en especial, de les dues obres

guanyadores. Aquest any han optat a aquests guardons un total de 76 relats i 19 treballs poètics.

El celler de Can Magarola també va aco-llir la presentació del treball guanyador de la tercera edició de la beca de recerca històrica d’Alella. L’alellenc Ramon Anglada va presen-tar Repressió a la rereguarda republicana:

persecució i solidaritat amb els sacerdots

alellencs (juliol de 1936-desembre de 1938). El treball, que ha comportat una intensa in-vestigació en arxius públics i privats i que ha permès recuperar tot un seguit d’imatges inèdites i diversitat de fonts documentals to-talment desconegudes, ha tingut per objectiu analitzar el grau de repressió soferta per l’es-tament religiós alellenc durant la II República, quin va ser el paper del Comitè de milícies antifeixistes d’Alella i de l’Ajuntament republi-cà, i com es van transformar les antigues seus de les comunitats religioses locals –escolapis i salesianes– en dos dels refugis de guerra de la xarxa assistencial de l’Ajuntament de Barcelona, entre altres aspectes.

La beca de recerca local, convocada per l’Ajuntament cada dos anys, està dotada amb 3.000 euros i persegueix millorar i divulgar el coneixement i història del poble.

La vetllada històrica i literària a Can Ma-garola va finalitzar amb l’espectacle Esperit

de Vinyoli, un viatge a l’essència poètica de Joan Vinyoli a través dels seus versos entorn el món del vi i les begudes espirituoses. La veu i música de Sílvia Comes s’uneix en aquest espectacle a la veu de Sílvia Bel i al violoncel de Carles Muñoz.

Altres activitatsTambé en el marc del Correllengua, es va presentar el vídeo L’edat de pedra i el reci-tal de poesia a càrrec de Lluís Calvo, Andríi Antonovskyí, Catalina Girona, David Caño i Ester Xargay. També es va presentar el llibre ParAUla, de Marta Darder. Els actes del Cor-rellengua van estar organitzats per la CAL,

Òmnium Alella, el Masnou i Teià i Alella per la Independència-l’ANC i l’Ajuntament d’Alella, amb la col·laboració de l’Associació de Dones Montserrat Roig d’Alella i els Timbalers del Most.

CULTURA

Montserrat Roig i els premis literaris centren el Correllengua 2016L’Ajuntament aprofita l’ocasió per inaugurar el celler de Can Magarola com a espai per desenvolupar-hi activitats culturals

Antoni Armengol, guanyador del Maria Oleart, Anna Folch, guanyadora del Guida Alzina, i un moment de l’espectacle Esperit de Vinyoli.

CEDIDES

34

ROSA GONZÁLEZLa decisió de l’Acadèmia sueca d’atorgar el premi Nobel de Literatura d’enguany al can-tautor Bob Dylan “per haver creat una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó”, ha estat una agrada-ble noticia per a molts, entre els quals m’in-cloc. En canvi, per a algunes persones, com per exemple Mario Vargas Llosa –receptor d’aquest prestigiós guardó literari l’any 2010-, la decisió de l’Acadèmia sueca és una mostra de frivolitat, una concessió a la civilització de l’espectacle que podria portar a premiar a un futbolista l’any vinent.

Aquesta visió menyspreadora dels mèrits dels cantautors ens recorda l’actitud de pen-sadors de l’Escola de Frankfurt com Theodor Adorno i Max Horkheimer quan, fa vuitanta anys, es malfiaven de les puixants manifes-

tacions culturals propiciades pel sistema capitalista, titllant-les de mers productes massificats i banals d’una industria cultural sense cap vàlua intel·lectual. Sortosament, però, la línia divisòria entre Art i “cultura de masses” s’ha escurçat, i l’estudi de la cultura popular han entrat de ple en l’àmbit universi-tari. Amb això no es pretén substituir disci-plines acadèmiques anomenades “superiors”, sinó complementar-les, atenent al fet que la nostra percepció de la realitat i la construcció d’identitats personals i col·lectives es nodrei-xen en gran part dels mitjans de comunica-ció, el cinema i la música.

L’emoció d’escoltar DylanSignificativament, les raons que més s’han repetit a l’hora de recolzar el guardó literari a Bob Dylan en els mitjans de comunicació,

a les xarxes socials i en converses de car-rer, han estat de caràcter personal: es parla de l’emoció en escoltar a Dylan per primer cop, del fet que la seva música forma part de l’imaginari sentimental de moltes generaci-ons arreu del món, de que és la banda sonora de moments clau de la nostra biografia, tot i no sempre copsar el significat de les can-çons. Ara bé, com digué el poeta modernista TS Eliot, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1948, la poesia ha de comu-nicar abans de ser entesa, la poesia colpeja els sentiments abans de tocar la ment.

Alguns comentaristes han associat el compositor i cantant estatunidenc amb una llarga tradició oral que inclou figures tan cab-dals com Homer, François Villon o l’autor anònim de El Mío Cid. D’altres destaquen el bagatge de coneixements que traspuen les

CULTURA

Bob Dylan, premi Nobel de Literatura 2016L’alellenca Rosa González, especialista en l’obra literària de Dylan, posa en valor la creació del cantautor

ARXI

U

35

cançons. Certament, Dylan es nodreix de materials d’aquí i d’allà, ja siguin tradicions musicals –folk, blues, country, rock, gòs-pel–, escriptors i pensadors de procedència i èpoques diverses –Ovidi, Blake, Dickinson, Rimbaud, Nietzsche, Whitman, Lorca, Brecht i un llarg etcètera degudament inventariats pel cantautor a la primera part de la seva autobiografia (Chronicles Volume One) pu-blicada el 2004. Possiblement el text que més ha influenciat Dylan és la Bíblia, ja sigui en els àlbums Highway 61 Revisited (1965) i John Wesley Harding (1967), o en les can-çons Gates of Eden (1965), Tales of Yankee

Power (1978) o Every Grain of Sand (1981). De fet, les referènci-es bíbliques en l’obra dylaniana són tan abundants que el mú-sic, jueu de naixença i posteriorment conver-tit al cristianisme, ha afirmat que si hagués de començar de nou, ensenyaria Teologia. Al igual que Shakespe-are, però, Dylan no es limita a copiar o imitar les fons que l’inspiren sinó que, com una mena d’alquimista, les transforma en una altra cosa totalment personal i en renova-ció contínua.

Canvis radicalsEfectivament, lluny d’aferrar-se a una fòr-mula d’èxit com fan molts artistes, l’eclèctic i camaleònic Dylan periòdicament emprèn canvis radicals en la seva forma de compo-sar: en l’acompanyament instrumental, en la temàtica i, fins i tot, en les inflexions de la veu. Així, amb vint anys va començar fent música folk, parlant amb veu rogallosa, més que pas cantant, balades de denuncia social, tot arrossegant les mans per una guitarra acústica i fent frenètiques bufades d’harmò-nica. Poc desprès, l’any 1965, provocava un gran enrenou en introduir instrumentació de rock elèctric. Des de llavors ha transi-tat per nombrosos ritmes i modalitats mu-sicals: plàcides balades country, lúgubres blues, pop-rock acompanyat de cors, him-nes declamatoris, àries d’amor, epístoles visionaries, paràboles bíbliques i, fins i tot, un àlbum de nadales –Christmas In The

Heart (2009)– i un altre amb versions de melodies de Frank Sinatra –Shadows in the

Night (2015). Atesa la quantitat i varietat de la produc-

ció musical de Dylan –més de 500 cançons, moltes de les quals l’autor revisa una i altra vegada– és lògic que s’hagin fet lectures

molt diverses de l’obra dylaniana per part de les generacions que l’han gaudit en els darrers cinquanta anys. Però tot i que el re-buig de l’autor a ser líder i portantveus de la joventut contestatària ja era palès en moltes cançons de la primera època com Mixed

up Confusion (1962) o Restless Farewell (1964), a Dylan se l’identifica sobretot amb cançons protesta com Blowing in the Wind, The Times they are a-changing, Masters of

War, With God On Our Side, Only A Pawn

in Their Game– convertides en himnes pa-cifistes emblemàtics d’unes dècades que van transformar el món. A la seva biografia, el cantant explica que als anys 80 es va trobar

atrapat en un paper que no li corresponia: “sóc trobador dels anys 60, una relíquia del folk-rock, un artesà de la paraula de dies passats, un cap d’estat fictici d’un lloc que ningú coneix”. Va ser llavors quan va deci-dir sortir de gira i apropar-se a públics que no el jutgessin com a mite, sinó basant-se exclusivament en les lletres i la música

de les seves cançons. Des de juny de 1988 està contínuament fent concerts en el que es coneix com The Never Ending Tour (la gira inacabable). I és que, tot i el fet que les lletres de les seves cançons s’incloguin en la majoria dels àlbums, i s’hagin publicat a part en nombrosos llibres, invita a llegir-les com a poeme; cal tenir present que Dylan no

composa per ser llegit, sinó per ser escoltat, i que la música i les inflexions de la seva veu no són un mer acompanyament sinó eines expressives tan essencials com el textos.

Meditar sobre el sentit de la vidaMalgrat la constant evolució de la seva obra, es podria dir que el leitmotiv de Dylan ha estat meditar sobre el sentit de la vida en un món sovint incomprensible i hostil, la qual cosa fa, de vegades, en clau seriosa, altres irònica, tràgica, lírica, sarcàstica, psicodè-lica o apocalíptica, i emprant un llenguatge extraordinàriament versàtil que tant pot ser descriptiu i concís com difús i ple de metà-

fores hermètiques i críp-tics monòlegs interiors. Valguin com a mostra aquests breus exemples:

Your wife’s screams are stabbin’ you /Like the dirty drivin’ rain (Ballad

of Hollis Brown)

There’s an iron train a-travelin’ that’s been a-rollin’ through the years / With a firebox of hatred and a furnace full of fe-ars (Train a-travelin)

Ah get born, keep warm / Short pants, romance, learn to dance/ Get dres-sed, get blessed / Try to

be a success / Please her, please him, buy gifts / Don’t steal, don’t lift/ Twenty years of schoolin’ / And they put you on the day shift (Subterranean Homesick Blues)

I need a dump truck mama to unload my head (From a Buick 6)

The ghost of electricity howls in the bones of her face (Visions of Johanna)

A pay phone was ringing / It just about blew my mind / When I picked it up and said helloThis foot came through the line (Bob

Dylan’s 115th Dream)

Crec, doncs, que el premi Nobel de lite-ratura a Bob Dylan no ha estat una frivolitat de l’Acadèmia sueca, sinó el reconeixement que el compositor i cantant estatunidenc ha demostrat que la cançó és un vehicle expressiu de poesia. Així es va entendre a Catalunya quan Raimon va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2014, i així ho havia entès la Universitat de Barce-lona l’any 1976 quan vaig presentar la meva tesi de llicenciatura en Filosofia i Lletres sobre l’obra de Bob Dylan.

CULTURA

“EL PREMI NOBEL NO HA ESTAT UNA FRIVOLITAT, SINÓ EL RECONEIXEMENT QUE DYLAN HA DEMOSTRAT QUE LA CANÇÓ ÉS UN VEHICLE EXPRESSIU DE POESIA”

ARXI

ULlibreta de notes de Bob Dylan.

36

37

LAURA RUIZPoc després d’arribar a Brussel·les vaig as-sabentar-me que davant l’edifici del rectorat de la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB) hi ha un monument dedicat a Francesc Fer-rer i Guàrdia on cada any s’hi fan ofrenes florals. Més tard, vaig topar amb un insti-tut d’ensenyament superior que s’anomena Haute École Francisco Ferrer. M’intrigava saber per què el fill de més renom d’Alella, en Quico de Cal Boter, era tan co-negut a la ciutat on visc. Amb l’ànim de continuar recopilant informació, en aquest article resumeixo què he descobert sobre els lligams entre Ferrer i Guàrdia i Brussel·les.

La principal font d’informa-ció és una entrevista amb Anne Morelli, historiadora i directo-ra del Centre Interdisciplinari d’Estudi de les Religions i la Laïcitat de la ULB, que el 2009 es va encarregar d’organitzar els actes de commemoració del centenari de l’execució del pedagog a la ciutat. També he consultat els llibres que troba-reu al final del text i el número 298 de la revista Alella.

Connexions amb llibertaris europeus A final del segle XIX, l’elit belga era majoritàriament francòfo-na. De fet, el neerlandès, que actualment té més parlants que el francès, no era una llengua oficial de l’estat. Per això, els intel·lectuals belgues, sobre-tot a la capital, Brussel·les, estaven molt influenciats per França, que en aquell moment era la primera potència cultural.

Ferrer i Guàrdia es va exiliar a França per primera vegada l’any 1886, arran de la

seva implicació en l’alçament republicà del general Villacampa. Mentre treballava fent classes de castellà, va mantenir la seva militància política republicana. A partir de la dècada del 1890 es va inclinar per idees més anarquistes, en què es basaria per crear l’Escola Moderna.

L’any 1898 Ferrer va participar en el

Congrés Universal de Lliurepensament or-ganitzat a Madrid per la Federació Inter-nacional de Lliurepensament, que tenia la seu a Brussel·les. Uns anys més tard, es va separar de Teresa Sanmartí, amb qui tenia

dos fills, i va recórrer Europa amb la mestra lliurepensadora francesa Leopoldine Bon-nard. Bèlgica va ser una de les destinacions, on va conèixer anarquistes i intel·lectuals transgressors que el van influenciar.

Bèlgica, el seu refugi políticFerrer va enfortir els seus lligams amb

Brussel·les a partir del juny de 1907, quan va haver d’exiliar-s’hi després de passar gairebé un any a la presó a Barcelona. Les autoritats havien tancat la seva Escola Moderna perquè un dels seus col·laboradors, el bibliote-cari Mateu Morral, havia estat l’autor de l’atemptat contra els reis Alfons XIII i Victòria Eugè-nia a Madrid que va causar trenta morts el 1906.

A Bèlgica, on s’havien dut a terme mobilitzacions per denun-ciar el seu empresonament, Fer-rer va ser rebut amb els braços oberts. Va fer una gira de confe-rències per les sales d’associaci-ons de lliurepensadors d’arreu del país durant setmanes.

No és d’estranyar que fes amistat amb personalitats que defensaven idees socials i peda-gògiques similars, com ara Élisée Reclus, León Furnémont, Paul Janson i Hector Denis. De fet, es va convertir en un bon conegut als cercles liberals, socialistes i francmaçons del país. L’any 1908 Ferrer va fundar a Brussel·les la revista L’école rénovée, tot i que poc després es va mudar a París.

Places, carrers i bustos per honorar-loCom passa amb d’altres intel·lectuals i ar-tistes, la figura de Ferrer i Guàrdia es va mi-tificar arran del seu afusellament l’octubre de 1909, acusat d’haver instigat la Setmana

CULTURA

La memòria de Ferrer i Guàrdia segueix viva a Brussel·lesAcostament a la història de la relació entre l’alellenc i la capital belga

Després de l’homenatge el 13 d’octubre de 2016.

CEDI

DA

38

Tràgica. De fet, després de la seva mort es van convocar manifestacions i vagues a di-ferents punts d’Europa i es considera que va ser una de les primeres mobilitzacions transfrontereres de la història. Per exemple, a Trieste (Itàlia) es va convocar una vaga de transport, i la manifestació davant l’ambai-xada espanyola a París va acabar amb un policia mort.

Segons explica la professora Morelli, a Bèlgica la mobilització per la mort de Ferrer també va ser important a diferents ciutats i va servir per apaivagar els enfrontaments entre els diversos corrents d’esquerres. La reivindicació de l’anticlericalisme de Ferrer va unir anarquistes, socialistes i liberals amb l’eslògan “L’Église, voilà l’ennemi”. De fet, l’endemà del seu afusellament, el diari Le

Soir assegurava que el govern espanyol havia comès “un acte criminal foll”.

Molts locals dels partits d’esquerres van adquirir bustos amb la fisonomia del peda-gog. A més, fins a seixanta ajuntaments de Valònia (la regió francòfona de Bèlgica) van posar el nom de Ferrer i Guàrdia a places i carrers. Es tractava de ciutats on governava

l’esquerra antieclesiàstica que batejava amb el nom de l’alellenc els carrers on hi havia escoles o els que tenien noms amb referèn-cies catòliques. Per exemple, algunes “rue de l’Église” es van convertir en “rue Ferrer”.

Una mobilització que perdura en el tempsEl record de Ferrer s’ha mantingut fins el dia d’avui a Bèlgica, sobretot entre els defensors del laïcisme i el pensament lliure. Segura-ment la presència d’una estàtua dedicada a la seva figura (vegeu el requadre Un monument

amb molta història) i la reivindicació que en fan des de l’Ajuntament i la universitat ULB hi ha tingut molt a veure.

També hi ha contribuït el record mantin-gut des dels cercles francmaçons, que Bèlgica

era un dels indrets on es reunien més intel-lectuals i que va ser un dels principals impul-sors de la ULB. Ferrer havia tingut, des de 1884, molta relació amb la francmaçoneria.

Després de l’ocupació nazi de Bèlgica durant la Segona Guerra Mundial, la reivin-dicació de Ferrer va prendre un to encara més polític. L’octubre de 1946 el socialista llibertari Hem Day (pseudònim de Marcel Dieu) va presentar una conferència sobre Ferrer i Guàrdia a Brussel·les i molts cercles francmaçons del país feien conferències per explicar el seu llegat. El 1957 la seva filla Sol Ferrer va presentar la biografia del seu pare a la galeria Louise de la ciutat.

Encara avui, mentre que a casa nostra es posa èmfasi en la seva faceta de pedagog, a Bèlgica se’l recorda sobretot per ser un dels defensor del pensament lliure. L’any 1996 l’Ajuntament de Brussel·les va batejar amb el seu nom un centre que tenia l’objectiu de millorar l’ensenyament d’educació superior. El 2009, entre les activitats per commemorar el centenari de la seva mort, es va reconstruir el judici en què es va declarar el seu afusella-ment al Palau de Justícia.

L’ANTICLERICALISME DE FERRER VA UNIR ELS DIFERENTS CORRENTS D’ESQUERRES

L’Haute École Francisco Ferrer té més de 5.000 alumnes a Brussel·les.

El famós Manneken Pis llueix el vestit de l’Ordre de Francisco Ferrer de Brussel·les cada any pels volts de l’aniversari del seu afusellament.Francesc Ferrer i Guàrdia.

CEDI

DACE

DIDA

ARXI

U

CULTURA

39

Un monument amb molta història

L’homenatge que més explica la importància de Ferrer i Guàrdia en aquesta ciutat és, sens dubte, l’es-tàtua d’Auguste Puttemans i l’arqui-tecte Adolphe Puissant dedicada a la seva memòria. És la figura d’un home nu que aixeca una torxa encesa, que representa la llibertat i el combat contra la foscor i la ignorància.

Octubre de 1909: Només uns dies des-prés del seu afusellament, el govern de la vila de Brussel·les, dominat per partits laics, n’acorda la construcció a la plaça de Santa Caterina al centre de Brussel-les. 1911: L’ambaixada espanyola a Bèlgi-ca demana que no s’erigeixi l’estàtua i, com que l’alcalde Adolphe Max s’hi nega, s’obre un conflicte diplomàtic. Fi-nalment durant la I Guerra Munidal, el gener de 1915 els ocupants alemanys retiren el monument del carrer. Després de l’alliberament de Bèlgica, l’any 1919 el clam popular fa que es torni a col·locar al mateix lloc.A partir del 1913: Cada 13 d’octubre –el dia que el van afusellar– es fa un homenatge en memòria de l’alellenc. Només no s’ha dut a terme durant l’ocu-pació alemanya de la I i la II Guerra Mun-dial (els anys 1914-1918 i 1940-1944) per proximitat a Alfons XIII i a Franco respec-tivament.Maig de 1962: Els refugiats espanyols a Bèlgica hi organitzen una manifestació antifranquista. El monument es conver-teix en un símbol de la lluita contra el dictador.1984: Un grup d’estudiants de la ULB trasllada l’estàtua davant de l’edifici del rectorat per recordar els principis funda-cionals de la institució en base al pen-sament lliure. Des d’aleshores, cada 20 de novembre, el dia de la fundació de la ULB, els estudiants hi dipositen corones de flors.13 d’octubre de 1990: L’Ajuntament de Barcelona inaugura a Montjuïc una rèplica de l’estàtua de Brussel·les en pre-sència de l’alcalde Pascual Maragall. 2002: La Delegació del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea par-ticipa per primera vegada a l’homenatge floral. Des d’aleshores, hi assisteix cada 13 d’octubre. 2009: En ocasió del centenari de l’afuse-llament s’hi fa una desfilada que home-natja personatges del passat i el present que lluiten en favor de l’educació lliure.

FONTS:Morelli, A. et al (2011). Francisco Ferrer, cent ans après son exécution. Les avatars d’une image. La Pensée et les Hommes: Brussel·les.Ferrer, Francesc (edició impulsada per Bruxelles Laïque el 2009). L’École Moderne. Couleur Livres: Brussel·les.IDIOMA Núm. 21- Haute École Francisco Ferrer (2009). Francisco Ferrer, un pédagogue pour toutes les saisons. Les Editions Européennes: Brussel·les.

Postal antiga de Brussel·les que mostra el monument a Ferrer i Guàrdia a la plaça de Santa Caterina, al centre de la ciutat.

El desembre de 2016, una consellera del Govern de la Generalitat, Meritxell Ruiz Isern, va homenatjar per primera vegada Ferrer i Guàrdia al monument davant l’edifici del rectorat de la Université Libre de Bruxelles, acompanyada per la directora de la Haute École Francisco Ferrer.

ARXI

UCE

DIDA

CULTURA

40

41

Vaig aparcar el cotxe a la zona blava del car-rer Provença tocant al Passeig de Gràcia. Vaig pagar el tiquet. I abans de marxar vaig obrir el maleter i vaig donar una mirada a la mare. Estava bé. L’urna amb les seves cen-dres no s’havia mogut de dins de la caixa de cartró que la protegia. El ram de nards, la seva flor preferida, omplia d’aroma melós l’espai. Vaig tancar el cotxe i em vaig dirigir cap a cal notari.

Els meus germans ja hi eren, i a les seves mirades vaig veure la recriminació que em feien: “nena, arribes tard”. Sí, efectivament, cinc minuts tard, però a la meva família no hi ha perdó per a res, es té la idea que són

la perfecció. Sóc la petita de sis germans, i amb gran diferència d’edat, vaig néixer quan ja ningú no m’esperava. Entre el Jaume, el noi gran, i jo hi ha vint anys de diferència, entremig hi ha la Mercè, el bessons en Joan i en Lluís, i la Carme. Ells cinc formen una pinya ja que els separen pocs anys. Són els grans.

El meu naixement més que una alegria va ser un destorb, ni la mare em va acollir amb la tendresa que pertocava, i tots plegats m’ho han fet sentir sempre. El meu psiquia-tre, el doctor Castillo, m’aconsella que haig de plantar cara, que haig de reivindicar els meus drets, que no puc mantenir l’aïllament

en qual m’he reclòs des de petita. No he estat mai la princesa, al contrari sóc la pedra a la sabata.

—Ja hi sou tots? Passeu —ens va dir el notari, mentre obria la porta de la sala de reunions.

Vam seure al voltant de la taula ovala-da enfront d’ell i del seu secretari. El notari amb veu neutra i professional va anar llegint el testament de la mare. Les seves últimes voluntats. A tots nosaltres, els sis fills, ens deixava tots els seu béns a parts iguals: el laboratori de perfums, que ja regentaven els bessons, l’apartament de Castelldefels, el pis del carrer d’Anglí, els valors, les joies,

CULTURA

L’HERÈNCIARelat guanyador del premi Alella a Guida Alzina

Autora: Anna Folch / Il·lustracions: Jèssica Ayala

42

les obres d’art i els diners. Ens ho deixava tot menys Can Pareres, la casa pairal de la seva família, els Munner, que anava a parar a mans de l’Olívia Santos-Galarza, la dona que l’havia cuidada fins a la seva mort.

L’estupor vestit de silenci va planar per sobre de la sala. No ens ho podíem creure! Era impossible que la nostra mare deixés el seu únic patrimoni —la resta de béns havien estat adquirits en matrimoni—, a una estra-nya. El primer a reaccionar va ser en Jaume deixant anar un seguit d’imprecacions, blas-fèmies i renecs contra les dues dones. Els bessons s’hi van afegir, i la Mercè, menys impetuosa, sempre lúcida i pragmàtica, va demanar:

—Què es pot fer? Es pot impugnar aquest testament?

—De fet el testament és legal, la senyora Munner tenia les facultats mentals intactes. Sabia perfectament què volia i com. Ara, es pot mirar de negociar amb la família Santos-Galarza a veure què se’n treu.

No se’n trauria res, jo ho sabia bé. Així com també sabia perquè la mare havia ac-tuat d’aquella manera. L’Olívia i el seu marit César havien tingut cura d’ella i de la masia des de feia més de deu anys, des que es va quedar vídua i es va retirar a viure a Can Pareres. Els meus germans, en tot aquest temps, van dimitir de la seva funció de fills, només pujaven al Montseny per Nadal i uns dies al mes d’agost. L’única que s’hi acostava

regularment, cada quinze dies, era jo. Una, perquè no tenia cor de deixar-la sola, malgrat el menyspreu en què la mare em tenia per ser l’antítesi dels altres fills, una quarantina soltera, sense títol universitari i només fun-cionaria de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona. I dues perquè l’afecte que els Santos em proporcionaven redimia la desa-fecció familiar. Per a ells, jo era la niña; per a mi, ells, un amor.

Increïble, impossible, no pot ser... I un re-guitzell més d’expressions va ser el dominant quan vam sortir del despatx del notari. Fent rotllana, a peu de carrer, al mig del Passeig de Gràcia, cadascú es va esplaiar a la seva manera. Estàvem desconcertats, sorpresos, dolguts, i ens sentíem estafats. Perdre Can Pareres era l’últim que ens podíem imaginar.

Can Pareres és una gran masia envolta-da de jardí i bosc. Amb l’era convertida en frontó i la bassa en una magnífica piscina. Al darrere de la casa hi ha un hort que el César cuida i que ens proporciona, durant tot l’any, patates, cebes, enciams, mongetes, to-màquets... És el meu petit paradís ja que quan hi vaig l’home m’ensenya totes les tècniques de l’horta. Interiorment la casa consta de la planta d’entrada: vestíbul, saló, menjador, cuina i bany. Dos pisos amb habitacions i banys i unes golfes. La casa està ben vestida, amb un cert aire d’antiquari: mobles nobles, quadres, làmpades de metall, catifes, cor-

tines... Però tot una mica vell i desfonat, ja que costa molts d iners mantenir tanta envergadura. I amagada entre els racons d’aquesta llar hi ha la nostra infàn-cia i joventut. Una arcàdia que acabà-vem de perdre.

—Nois, no sé vosaltres, però jo tinc una gana que em moro. Anem a dinar i continuem la xerrada —va expo-sar en Lluís.

—Ha de ser un lloc tranquil. Tal com estem ens con-vé un reservat —va intervenir mig ploro-sa la Carme.

—Ei, escolteu, tinc la mare... —vaig iniciar amb veu feble.

—Carola, calla! —va interrompre’m,

amb certa mala llet, en Joan—Es que havíem dit...—Calla!Ningú no m’escoltava. No em feien cas. I

de cop i volta la veu del meu psiquiatra em va bufar l’orella: “Carola, imposa’t. Parla”. No. Amb un cop de mà la vaig espargir. No, no era el moment d’anar al Montseny a enterrar les cendres tal com havíem quedat, a sota de la glicina, que tan estimava, i on ja hi havia soterrat el pare. Res d’això no era possible. Una vegada més vaig callar i em vaig empas-sar la rèplica.

La discussió pel dinar va continuar, cap lloc no era adequat per acollir sis persones amb la moral tan alterada. Finalment em vaig atrevir a proposar de fer un dinar a casa meva, tot i que l’oferta d’una vegetariana abs-tèmia no era gaire atractiva per a un grup carnívor i alcohòlic. Però les circumstàncies manaven, i el meu loft, bé, uns baixos arre-glats amb un gran pati, permetia la solitud i discreció que necessitàvem. Sense gaire en-tusiasme tots vam fer cap al Putxet. La mare va restar sola a dins del maleter.

El dinar va transcórrer com tocava. Dis-cussions, crits, renecs... I a sobre en Jaume esbufegant per la manca de vi i dels ingre-dients per a fer-se un bon gintònic. Es va parlar de negociar amb els Santos-Galarza un preu raonable per a recuperar la finca i que es quedessin com fins ara de masovers. D’amenaçar-los amb una denúncia per haver

CULTURA

43

abusat d’un dona vella i malalta. D’impugnar el testament al·legant una incapacitació... En aquell menjador es va dir de tot, però ningú no va tenir el coratge de reconèixer la de-voció dels Santos per a tots nosaltres, ni la nostra desídia respecte Can Pareres. La paga era justa.

De la resta de l’herència poca cosa hi ha-via a dir. Diners, béns, i valors repartits. El que quedava era què es feia amb l’apartament de Castelldefels i amb el pis d’Anglí.

—Castelldefels es ven, i Anglí es lloga!I es va iniciar una altra discussió. Amb

Castelldefels tothom hi estava d’acord. An-glí era tota una altra cosa. Era la vivenda familiar. Llogar-lo, com? A qui?

—Som sis propietaris i ens fotrem amb un merder... —va opinar en Lluís.

—Carola, per què no te’l quedes tu? —va inquirir la Mercè— ets sola, lliure, podrí-em arribar a una bona entesa econòmica i així mantindríem alguna cosa de casa.

Tenia tots els números, una desena d’ulls em van foradar.

—No, no... Per favor. Jo estic molt bé aquí —vaig murmurar mirant de controlar la veu, la volia ferma i no tremolosa— a més aquí, al pati, tinc el meu hort. A Anglí no podria ser, no hi ha sortida.

—A sí, faltaria més, l’hort! Unes quantes taules amb quatre verdures i flors! Apa, nena, no siguis flasca!

—Joan! Sigues respectuós... —va respondre la Carme.

La polèmica va continuar, que si el Putxet era petit i humit, que si el pis d’Anglí tenia cent vint metres ben equipats on po-dria viure com una reina, que ja que estàvem a punt de perdre Can Pareres, almenys poder tenir un lligam amb el passat... Tot jugava en contra meu. I de cop em va aparèixer la imatge del doctor Cas-tillo renyant-me: “Carola, fes-te valer! Sigues ferma!” I a mitja veu vaig respondre:

—No... No em canviaré. L’hort... L’hort és la meva vida!

Havien passat les hores. Estàvem fa-tigats. S’havia de posar punt final a tanta discussió i deixar els acords per a una altra trobada. Abans de marxar em vaig carregar de valor i vaig dir:

—I les cendres... Què fem? Les cendres? Res. En Jaume directe i

contundent va sentenciar:

—Fes-ne el que vulguis. Són ben teves. Per a mi aquest matí ja les he enterrades.

Tots van partir i em vaig quedar sola. Objectivament i irremeiablement sola. Sola de veritat davant d’una urna, que va anar desada a dins d’un armari de l’estudi, i d’un ram de nards, que va anar a parar a les es-combraries. Amb desconsol vaig acceptar l’herència que m’havien adjudicat. La veu d’en Castillo va ressonar: “Tonta!”

Els dies i els mesos van passar amb mil trifulgues: telefonades, mails, reunions, con-sultes a advocats... Ningú no es va acostar

a Can Pareres, només jo. L’Olívia i el César estaven contents, però tan desconcertats com nosaltres, ells mai no havien esperat aquest regal. Ara, tampoc hi volien renun-ciar, era la garantia de poder portar la mare i els fills que tenien a Cochabamba i poder fer la reagrupació familiar. Beneïen la mare: “La señora siempre quiso reunirnos”. I a mi em van jurar i perjurar que la casa sempre seria nostra.

Mentre durava aquest tràfec, l’urna dau-rada continuava al seu lloc. No m’havia atre-vit a tocar-la.

—Carola, has de prendre una decisió —

em va dir en Castillo amb cara seriosa i veu contundent— aprofita l’ocasió que et brin-den els teus germans. Per primera vegada es refien de tu. Fes-ho!

Sí, bona refiada, fora puces. L’insomni em va fer companyia durant moltes nits: Gli-cina? Mar? Muntanya? Jardí de les olors de Montjuïc? I els meus germans silenci, l’únic que els interessava era posar punt final a l’herència, deixar-la enllestida d’una vega-da, pagar el que tocava i fer el repartiment legítim.

Avui a cal notari hem tancat una etapa de la nostra vida. Tot s’ha fet com calia. Només queda pen-dent el pis d’Anglí, ningú no el vol, però ningú no el rebut-ja, de moment és comunitari. En Jaume s’ha autoanomenat gestor. Tots hi estem d’acord. En sortir he dit sense opció de rèplica:

—Nois, us tinc el dinar preparat. I ah! Jaume, tinc vi, ginebra i tòniques!

No s’han atrevit a ne-gar-s’hi. Sé que no els venia de gust, però ho han acceptat. Tenen mala consciència.

Som a taula. Hi ha unes plates d’amanides del meu hort urbà: enciams, cogom-bres, pebrots, tomàquets, raves, ceba... Unes mongetes tendres al wok i un assorti-ment de formatges, patés i embotits. Pa amb tomàquet i vi negre de Costers del Segre. Em sento bé.

—Òndia, Carola, l’hortet dóna molt de sí!

Estem distesos. Xerrem. Mengem i bevem a gust.

—Carola —se m’adreça la Carme amb una certa insegu-retat i unes llàgrimes tentine-jant als ulls— No, no et vull parlar del pis d’Anglí. El tema és molt més delicat... Què has

fet amb la mare? M’he penedit tant de com hem actuat...

Deu ulls em miren. Cinc forquilles que-den suspeses a l’aire. Cinc boques s’entreo-bren indecises.

—Oh, estimats! —dic tímidament segu-ra— la meitat de les cendres són a sota la glicina. L’Olívia i el César m’hi van ajudar. I l’altra meitat ens les estem menjant, són el millor adob que he trobat.

El menjador s’ha tornat gris plom i les veus s’han diluït en un silenci dens. Espe-ro el cataclisme mentre em regalo un gran aplaudiment!

CULTURA

COMISSIÓ ORGANITZADORAEl passat 11 de novembre van acabar les Desenes Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d’Innovació Educativa que aquest any, sota el títol Re-

pensant l’educació: tendèn-

cies de canvi i experiències

d’Innovació educativa, es van celebrar a la sala d’actes de l’Institut d’Alella. S’hi van comptabilitzar més de 120 assistents, majoritàriament docents i altres professionals vinculats amb l’educació, i també mares i pares i altres agents de la comunitat edu-cativa interessats per la temàtica.

Les Jornades d’enguany van ser organit-zades per una comissió de treball vinculada al Consell Escolar Municipal d’Alella, amb persones properes al món educatiu del muni-cipi, liderat per la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella i l’àrea d’educació de l’Ajuntament d’Alella. També es va poder comptar amb la participació dels Serveis Educatius del Baix Maresme, així com membres del Mo-viment Educatiu del Maresme. Amb aquest equip de persones, amb diferents inquietuds i amb coneixements de sectors educatius diversos, va ser possible estructurar un con-tingut enriquidor i actual a través d’un for-mat intens on es van programar ponències, tallers, taules rodones així com experiències de pràctiques educatives. L’objectiu va ser que, al llarg de les tres tardes que duraven les jornades, es pogués contextualitzar el tema de la innovació educativa en base a tres qüestions que es van anar interrelacio-nant sobre la Innovació Educativa: “De què parlem? Com ho fem? i Amb qui innovem?”

Algunes ideesResulta complex resumir en poc espai les conclusions de les jornades, però sí que des-

tacarem algunes idees. D’una banda, i tenint en compte també l’interès suscitat per les jornades, creiem que avui dia ningú discu-teix que estem en un moment molt engres-cador en clau educativa perquè –tot i que des de fa anys s’estan impulsant pràctiques de renovació que posen en evidència que l’escola ja no pot ser només una institució transmissora de fets i coneixements i no pot actuar com un agent aïllat– és compartit que cal actualitzar el propòsit de l’educació, par-tint del fet que l’educació és un bé comú que ha de fer emergir els talents de tots i totes, on s’aprengui tenint en compte els quatre pilars: conèixer, fer, ser i viure en comuni-tat. També és interessant destacar la idea que cal un debat on s’aporti coneixement científic sobre les formes d’aprenentatge i es protocol·litzi la forma d’implementar-les. No tot s’hi val! És una constatació que hi ha coses que s’ensenyen, però que no s’aprenen, i també és una constatació que cada edu-cand aprèn de forma diferent, per tant és fonamental atendre aquestes particularitats per anar establint estratègies que tinguin en compte la diversitat de l’alumnat. Es dona la circumstància que, sovint, el professorat del s. XX ensenya continguts del s. XIX a estu-

diants del s. XXI. Està clar que cal adaptar estratègies i for-mes d’aprenentatge. També es va repetir al llarg dels tres dies la idea que parlar de renovació passa per parlar de corespon-sabilitat dels diferents agents: famílies, municipis, docents i administració. És imprescindi-ble teixir aquestes complicitats per donar resposta als gegan-tins i incerts reptes del s. XXI, i algunes de les pràctiques edu-catives que es van mostrar a les jornades ho posen de manifest. La comunitat és educadora i educativa, i és interessant esta-

blir sinèrgies i oportunitats perquè l’entorn esdevé fonamental per a tota la ciutadania.

El llibre de les jornadesLes properes Jornades seran al quart trimes-tre de 2018. Mentrestant es farà la transcrip-ció de totes les ponències d’aquesta edició per tal de poder editar el recull de les De-senes Jornades en format de llibre. A més, la Comissió organitzadora ha decidit seguir les trobades amb certa regularitat per co-mençar a perfilar possibles temàtiques i formats per a les properes Jornades, tenint en compte també alguns suggeriments i propostes que ens han fet arribar els par-ticipants d’enguany. La comissió, a més, ha volgut treure conclusions de tot el que es va tractar a les Jornades i en aquest sentit vol aprofitar aquest temps de preparació per fer propostes de caire educatiu i familiar que engresquin la comunitat educativa, en sessions més curtes i més sovintejades, per tractar temes educatius també al llarg de l’any.

Mentre no estigui enllestit el llibre amb les ponències transcrites, es poden consul-tar els materials dels ponents de les Jorna-des a www.alella.cat/educacio.

44

CULTURA

Recuperen les Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d’Innovació EducativaDesprés d’alguns anys sense celebrar-se, el passat mes de novembre va tenir lloc la desena edició d’aquestes jornades

CEDI

DAUn moment d’una de les ponències, a la sala d’actes de l’INS Alella.

45

RAMON ANGLADAA diferència de nevades anteriors, la de l’any 1962 es convertiria en la “gran nevada” gràci-es als gruixos acumulats, però també a l’exis-tència de nombrosos testimonis fotogràfics que la documentarien. Amb una temperatura extremadament baixa, la neu començaria a caure la nit de Nadal, i la seva intensitat s’in-crementaria durant tota la jornada de Sant Esteve. El gruix de neu acumulada –fins a la cintura, segons els veïns que la van viure– va provocar la ràpida reacció dels alellencs que, en plenes festes, van treballar de valent per netejar manualment voreres, camins i teu-

lades per tal d’evitar desperfectes causats pel pes. Gràcies a la col·laboració de la gent d’Alella i del Masnou es va poder reobrir a la circulació de vehicles al tram de carretera entre aquests dos pobles. Res de maquinària –la poca disponible treballava a Barcelona-, tot es va fer a cops de pala. La neu, però, no arribaria al gener, l’augment de temperatures dels dies posteriors i una forta pluja el dia dels Sant Innocents l’acabarien de fondre.Alella ha patit i gaudit altres nevades com la de l’any 1914 –de menor intensitat respecte la del 62– i la de 1956 –acompanyada de fortes gelades que malmetrien alguns conreus. La

nit de Reis de 1985 fou també blanca. La neu començaria a caure de forma suau coincidint amb la cavalcada en tractors dels Reis Mags d’Orient, i la seva intensitat aniria en aug-ment durant tota la nit. I ja ben properes als nostres dies recordem les nevades d’inicis de desembre de 2001 i especialment la del 8 de març de 2010. Desproveïdes de tota mística nadalenca, són recordades pels greus proble-mes de mobilitat que generaren.

Aquesta imatge de Rambla d’Àngel Gui-merà absolutament coberta de neu forma part del fons fotogràfic de l’Arxiu Municipal d’Alella.

FOTOTECA

La gran nevada de 1962Alella disposa d’un ampli fons fotogràfic, públic i privat, sobre aquesta nevada

ARXIU MUNICIPAL D’ALELLA

46

47

PERSONATGE

LAIA DE BOBES / FOTO: JORDI FARRÚSMayol és un cognom mallorquí, i de Mallorca –de Sóller concreta-ment– són els orígens familiars del nostre personatge, que va venir a viure a Alella l’any 1980, essent un jove acabat d’emancipar. «Jo sóc nascut a Barcelona, però de petit ja venia aquí en cabasset», explica: els seus avis eren comerciants de fruita i van instal·lar-se a Alella, i els pares el duien sovint de visita aquí, a la finca familiar, des que era un nadó. Els primers anys vivint al poble va estar-se de lloguer al carrer de Verdaguer mentre arreglava aquella casa dels avis, situada darrere del cementiri, que quan hi va anar a viure li va donar el malnom amb què molta gent el coneix: en Toni de la Bomba; i és que al costat mateix de la casa hi havia una bomba d’aigua que tothom tenia present perquè feia molt de soroll.

Després de la infantesa i l’adolescència passades al barri de Pla de Palau barceloní –davant del Govern Civil i a prop del Born, on el seu pare treballava quan aquest era encara el mercat central de majoristes de la ciutat–, en Toni Mayol és, doncs, alellenc perquè ho va escollir així i perquè aquí hi té els seus: «No sé si em consideren de fora» en contrast amb els d’aquí de tota la vida, reflexiona; «potser encara hi és una mica, aquesta mentalitat, en persones grans que et pots trobar, però això ha canviat molt avui dia. Jo, en tot cas, em sento alellenc a hores d’ara, i com a bon alellenc m’atabala Barcelona», confessa, i més seriosament remata: «Alella m’ha aportat un cercle d’amistats i persones que m’estimo molt. Ets d’allà on vius, i jo aquí hi tinc la dona, tres filles... tot això». Elles, les filles, són ja grans –la més jove té vint anys– i des d’aquest estiu en Toni és avi. «És una passada», diu amb somriure amplíssim i un esclat viu als ulls: «Els tinc una mica lluny, a Olot, però», afegeix a con-tinuació en referència a aquesta part de la família. Per cert, que el món de casa seva és bàsicament femení: per Nadal es reuneixen al voltant de la taula set dones i ell!

Deu ser de l’origen familiar de pagès d’on ha heredat la pre-ferència per l’aire lliure més que pels espais tancats: la muntanya és una de les seves aficions i treballa com a jardiner municipal a Mataró; també ha estat agent forestal i ha fet de pagès. De feines, però, n’ha tingut moltes i variades; entre d’altres, va ser ajudant de cuina al restaurant El Niu.

Per a la gent que sovinteja les activitats festives d’Alella, la imatge d’en Toni Mayol està lligada als músics que acompanyen els gegants Feliu i Madrona en les seves cercaviles: ell és l’home alt i amb barba de pera que toca la gralla, si fa sol sempre protegit amb unes ulleres molt fosques. L’afició i la pràctica de la música li ve de petit: va començar fent d’escolanet als Escolapis (a Barcelona), ha cantat molts anys en corals diverses i, finalment, fa quinze anys va aprendre a tocar aquest instrument, que diu que no és tan difícil com sembla: «La boca és un múscul, i s’entrena; això sí, cal oïda i temps de dedicació», comenta, i continua parlant de la música

en general: «M’agrada tota; la trobo un mitjà de comunicació tan bàsic, tan potent!», exclama; i tornant als grallers afegeix: «La música tradicional i popular m’agrada molt, però ha estat molt oblidada, relegada; però és que està a l’arrel, a la base de l’evolució de molta música: els gegants, la festa, el moviment, les cercaviles... sense música canvien molt, la música és essencial».

Però en Toni Mayol és, sobretot, una persona participativa, que creu en l’associacionisme i els moviments populars autèn-tics: «És important que la societat, la gent, s’organitzi; això és la realitat social, la gent s’ha de moure pels seus interessos i amb organitzacions pròpies», comenta, i critica la tendència actual a deixar-ho tot en mans de les institucions de govern: «L’adminis-tració és un gran pop amb tentacles que arriben a tot arreu, però també s’ha de deixar espai a la iniciativa de la gent». Conseqüent amb aquesta creença, pràcticament des que va instal·lar-se al nostre poble ha pres part en tota mena de moviments i institucions

populars: va ser fundador de la colla dels Diables del Vi –«Eren anys de molta força, llavors, hi havia la sensació que tot estava per fer», diu en referència a aquella èpo-ca, cap als anys vuitanta–; va ser geganter –«però portar gegants no era lo meu», diu, i justifica: «tenia problemes d’esquena»– i d’aquí va passar a acompanyar-los com a graller; i va estar –al Casal portant el bar– de l’entitat cap als anys noranta; «El Casal va anar molt bé al poble; llavors ho resistia tot», afirma: era l’època de les olimpíades, estava tot en efervescència i a Alella hi ha-via «un nucli bastant potent de gent jove», explica. Ser pare de tres filles el va dur a implicar-se també en les associacions de pares i mares primer de les Escoles Fabra i després de l’Institut d’Alella: «T’hi vas em-bolicant perquè et sap greu que les coses no es puguin redreçar, que no es puguin

millorar», diu; per això li costa entendre la passivitat acomodatícia de molta gent, però no vol criticar-la i esmenta un proverbi indi: «No pots jutjar una persona abans d’haver caminat cent llegües amb les seves sandàlies».

És precisament aquesta voluntat de col·laborar amb el po-ble, de participar, de moure el teixit popular, el que l’ha dut a presentar-se com a cap visible de l’equip que compon la nova junta del Casal. Es tracta d’una una oportunitat que no s’ha de deixar escapar: «Una institució que té tants anys de vida era una llàstima que es desintegrés», opina, i afegeix: «Ara que estem en vies d’anar a un local nou, semblava molt trist que la cosa no pogués tirar endavant», comenta. I mirant al futur apunta: «Ara la perspectiva que hi ha és bona: el nou Casal estarà adosat a un equipament cultural, i això farà que es puguin retroalimentar. Val la pena provar aquesta nova etapa, que no mori, sinó donar-li una empenta nova: aviat tornarem a casa, al carrer Santa Madrona, i ho revifarem». Sens dubte, en Toni Mayol té el tarannà i la ca-pacitat de creure en el projecte que cal per tirar-lo endavant.

Toni Mayol El nou president del Casal

Molta gent coneix en Toni Mayol; si més no, de vista. Perquè, alt i corpulent com és i amb una barba de pera inconfusible, se’l distin-geix fàcilment tocant la gralla en tots els saraus locals on surten els gegants. Diables, Casal, AMPA de les Fabra i de l’institut i altres entitats consten a la seva trajec-tòria personal i són proves del seu compromís amb l’associacionisme i la iniciativa popular. Des de fa unes setmanes és el nou president del Casal.

48

ARRELS

RAMON ANGLADADel matrimoni entre Camila Casas Jover, propietària de Can Casas d’Alella, i Wen-ceslao Guarro Menor, propietari d’una de les indústr ies papereres més im-portants del país, naixerien tres fills: Lluís, Concepció i Maria Guarro Ca-sas. En Lluís ac-tuaria seguint es-crupolosament els cànons de l’època: formar ia una fa -mília i es posaria al capdavant de la indústria familiar. Val a dir, però, que amb una forta cons-ciència social que el portaria a crear a la seva fàbrica espais com escola, bibli-oteca , menjador o cooperativa per als obrers. I la Ma-ria, amb profundes conviccions catala-nistes, faria tot el contrari : soltera, gaudir ia de total llibertat per portar a terme una inces-sant tasca d’activis-me cultural. Abans d e l f r a n q u i s m e formaria part de la secció femeni-na de l’Associació Protectora de l’En-senyança Catalana (APEC), que tenia per objectiu princi-pal l’ensenyament

del català. Entre altres activitats, aquesta entitat crearia biblioteques escolars, edi-taria manuals d’Història de Catalunya i de Llengua per a mestres, i organitzaria

infinitat de cursos de català per a diverses institucions. El 1939, l’entitat seria prohibi-da i tots els materials editats, confiscats. Amb l’arribada de la dictadura, la noia

dels Guarro conti-nuaria el seu acti-visme col·laborant a mb ent it a t s de marcat perfil cata-lanista com el Grup Torras i Bages que, entre moltes altres activitats, donava supor t a pet ites publicacions cultu-rals en català que anaven sorgint a la universitat tot qües-tionant el franquis-me. Maria fou una rara avis de l’alta societat de l’època tant per la capaci-tat de prendre les seves decisions vi-tals sense dependre del consentiment de cap figura masculi-na, com pel fet de defensar les seves idees catalanistes i fer-ne militància en un moment que la burgesia havia girat l’esquena a la llengua i cultura ca-talanes.

De la Via Laietana a la Casa Guarro d’AlellaE l pr i mer con -tacte entre Maria Gua r ro i P u ig i Cadafalch no s’es-

Maria Guarro Casas i l’arquitecte Josep Puig i CadafalchLa remodelació de Can Sanmiquel significaria el retrobament de dues fortes personalitats.

ARXI

U N

ACIO

NAL

DE

CATA

LUN

YA

Dins del Fons Puig i Cadafalch de l’Arxiu Nacional de Catalunya trobem la unitat documental titulada Reforma de la casa Maria Guarro (Can Miquel), Alella. Aquesta està formada per més d’un centenar de documents, on destaquen cartes entre propietat i arquitecte, 13 imatges en blanc i negre, 8 dibuixos i 2 grans plànols. Per il·lustrar aquest article hem triat seguit de fotografies sobre la casa i el seu entorn que ens permeten visualitzar com era abans de la reforma iniciada l’any 1944. Totes elles, de gran interès ja que són inèdites i mai no han estat publicades fins a dia d’avui.

49

ARRELS

tabliria, però, en el marc de les obres de remodel a c ió de Can Sanmiquel d’Alella . La seva relació s’havia ini-ciat dècades abans a Barcelona amb molt mal peu. La construcció d’una “casa destinada a despatxos i lloguer d’habitacions” al solar situat a la Via Laietana nú-mero 37, copropi-etat dels germans Guarro, generaria una tensa relació entre propietat i arquitecte. Un pro-jecte encarregat el 1922 a Josep Puig i Cadafalch que no culminaria a cau-sa de la falta d’en-tesa absoluta amb la copropietà r ia Maria Guarro. Les cartes creuades i els continus can-vis sense el visti-plau de l’arquitecte –com per exemple la decisió de Guar-ro de substituir la pedra natural de l’entrada per una d’artificial per aba-ratir costos– així ho demostren. L’es-tiu de 1925, Puig i Cadafalch deixava la direcció d’obra i Maria Guarro co-municava a l’Ajun-tament de Barce-lona la seva subs-titució per Claudi D u r a n Vent o s a , tot i que finalment l’obra seria execu-tada per un tercer arquitecte.

Però ma lg rat els problemes del passat, la propietà-ria de Can Sanmiquel –o Casa Guarro d’Alella, tal com apareix a la nombrosa documentació generada per aquest pro-jecte– tornaria a confiar en l’arquitecte per dirigir la seva remodelació entre els anys 1944 i 1945. La militància catalanis-ta de Cadafalch i el fet d’haver dirigit la Mancomunitat de Catalunya, potser van

pesar més que les diferències sorgides a l’edifici de la Via Laietana a l’hora de rebre aquest nou encàrrec. Mentre que

l’afirmació anterior és una mera hipòtesi, la bona relació entre Maria Guarro i Puig i Cadafalch és un fet. Així ho demostren les cartes creuades entre arquitecte i propietària en el decurs de les obres d’Alella on es pot copsar una estreta re-lació personal.

Unes obres que no avançaven a la ve-locitat desitjada per la propietària i que

GUARRO FOU UNA RARA AVIS DEL SEU TEMPS: DONA LLIURE I CATALANISTA

ANC

ANC

50

transformarien el que era una típica ma-sia en l’edifici actual. La primavera de 1945 Maria Guarro escrivia a l’arquitec-te una llarga carta des de Camprodon insistint en aspectes concrets, com per exemple la cuina de la casa, on verba-litzava també els seus desitjos respecte de la reforma: “Fa temps, molt temps que tenia projectat escriure-li per ocupar-nos una mica de les noves obres, i fer-li res-pecte d’elles alguns encàrrecs, però la meva mandra superior m’ha fet passar fins avui, i primer de tot vull agrair-li el bon nord d’aquestes. Me va dir el mes-tre de cases que Vostè hi anirà dintre de uns dies. Jo penso estar per aquí dalt fins el 15 o 16 més sense fixar-me definitiva-ment a Alella, però de passades ens hi podem trobar així constatarem com us ha provat l’estiu i lo que han avançat els treballs, tant que m’agradaria que corres-sin!”. Cartes que permeten copsar també

l’estret control de les despeses per part de la impulsora de les obres del que es convertí en la seva propietat l’any 1920: “L’aigüera que hauran de demanar per la cuina cosa que ja veu que no he fet fins avui em sembla recordar que l’havíem tri-ada que no era de las de primera classe ó sia de porcellana i que tenia metro i mig. Els prego revisin el seu preu”. Una refor-ma que generaria també una constant co-municació entre arquitecte i els respon-sables d’executar les obres. Nombroses són les cartes on Puig i Cadafalch deta-lla les tasques que cal realitzar, sovint combinant text amb petits dibuixos, o els problemes detectats després de les seves visites d’obra. A tall d’exemple, les esquerdes entre les voltes del cos pos-terior de la casa observades el maig de 1945. Entre els destinataris de les seves missives destaca el constructor Narcís Rodó, encarregat l’any 1942 del peritatge dels danys causats a l’església i rectoria de Sant Feliu.

Maria Guarro –membre de la famí-lia paperera que havia aconseguit que a l’Amèrica Llatina el paper de qualitat s’anomenés paper català– rebria per he-rència la gran finca de Can Casas, unifi-cant així aquestes dues propietats conti-gües sota una sola titularitat.

Carta de Puig i Cadafalch en relació a la compra de bigues de fusta per a la remodelació de la Casa Guarro el gener de 1945.

ANC

ANC

ANC

PUIG I CADAFALCH FOU L’ENCARREGAT DE CONVERTIR L’ANTIGA MASIA EN LA CASA SENYORIAL QUE ÉS AVUI CAN SANTMIQUEL

ARRELS

51

Departament de la PresidènciaAmb el suport de:

lescasesdalella.catWeb de divulgació històrica i patrimoni arquitectònic d’Alella

L’Associació Cultural Revista Alella us ofereix una portal que us permetrà navegar a través de la història i el patrimoni d’Alella. Inicieu un viatge que us portarà des de la prehistòria als nostres dies. Visiteu les masies i torres d’estiueig de la població, conegueu la seva ressenya arquitectònica, i gaudiu de les galeries d’imatges, tant antigues com modernes. Una obra coral on es recull el treball de diverses generacions d’estudiosos alellencs. Després de l’edició del llibre Alella, recull d’imatges, l’Associació Cultural Revista Alella torna a oferir al públic alellenc un altre obra fonamental per divulgar el nos-tre patrimoni i la nostra història.

Navegueu-hi: www.lescasesdalella.cat

5252

VITIVINÍCOLES

SIGRID GUILLEMLa Gemma Ferran (Març, 1976) és la cara visible del Celler del Mar, una botiga de vins que s’ha fet un nom a la localitat veïna del Masnou des que es va fundar el 1998. De fa-mília alellenca vinculada al sector vinícola per part de pare, la relació de la Gemma amb aquest món no és vocacional sinó cir-cumstancial. Enòloga i sommelier, la seva formació continuada i el viu entusiasme que desprèn envers la seva feina, són una bona mostra que el del vi “és un món que t’atrapa”, com ella diu amb sentiment. Extravertida i alegre –segurament els anys d’experiència que acumula de cara al públic han modelat el seu perfil venedor–, té els trets d’una bona professional: honestedat, empatia, comu-nicació i coneixement del producte. El seu germà és la seva mà dreta a la botiga. Fora d’aquesta, es dedica a la seva família: té una nena de set anys i un nen de dos. I treu d’on pot el temps per estudiar psicologia a la UOC, un interès que feia temps que tenia pendent. Li agrada la cuina, els animals –té dos gossos– i és molt aficionada al motoci-

clisme. Parlem amb la Gemma sobre ella i tots aquests anys de creixement en el món vinícola a través d’aquesta botiga familiar, atapeïda de vins, que mira al mar i al futur del sector amb un optimisme encomanadís.

Gemma, quines qualitats ha de tenir un bon venedor?Em sona una mica pretensiós… Quan estudi-ava sommelieria, tenia un professor que deia que un bon sommelier ha de ser una persona humil. Primer has de ser un bon comunicador –ja que has de saber transmetre al teu client el que saps- i després, el tracte humà –con-nectar amb la gent. Sobretot conèixer molt el producte, estar al dia de novetats, tenir una bona selecció… Ser honest. Al cap i a la fi és el que jo busco quan vaig a comprar: que m’atengui una persona agradable, sentir-me ben atesa, que es creï un vincle. Jo, al final, acabo establint un vincle amb el client, m’ex-pliquen coses personals. Acabes coneixent tant els teus clients que quan et presenten vins ja et ve al cap a qui li agradaran, i poques vegades falles.

Treballes al sector del vi per vocació? En quin moment vas decidir dedicar-t’hi?M’ha anat enganxant un cop hi he estat dins. És un món que t’atrapa. Jo hi he anat a pa-rar una mica de retruc. Quan vaig acabar la selectivitat dubtava de tot, era un moment crucial de la meva vida i no hi havia res que em cridés l’atenció el suficient per orientar la meva trajectòria. Llavors, un dia el meu pare em va proposar anar a veure l’Agustí Torelló fill –un gran comunicador!– i em va parlar sobre l’Escola de Viticultura i Enologia a Espiells, a Sant Sadurní d’Anoia.

I et vas decidir a estudiar viticultura i enologia…Sí, el 95 vaig començar. Vaig agafar una pro-moció maca. Venc vi dels qui havien sigut companys! Tenia el Joan Milà de professor. Una bona escola! Després, i ja amb la boti-ga, també em vaig treure sommelieria perquè notava que em faltava aquesta formació per atendre els clients.

Quan vaig acabar enologia tenia la forma-ció per estar a un celler, però al meu pare li

Coneixem la Gemma Ferran del Celler del Mar del Masnou, l’ànima d’aquesta botiga de vins que va obrir portes el 1998, i la

veu experta i entusiasta d’una professional del sector vinícola

Gemma Ferran, davant la lleixa dels vins DO Alella, al Celler del Mar. ÒSCAR PALLARÈS

“La percepció del vi ha canviat. Els vins catalans tenen el

reconeixement que els pertoca”

5353

VITIVINÍCOLES

feia il·lusió muntar un punt de venda –ja tenia la distribuïdora i el Xarel·lo a Alella que havia fundat junt amb els seus germans. I just quan vam anar a fer el viatge de fi de curs amb el Joan Milà, el pare va trobar el local on muntar el celler el 1998.

I fins a dia d’avui...!Sí.

I en aquests anys no has sentit mai el cu-quet de treballar d’enòloga en un celler?Sí –i, de fet, m’ho han proposat vàries vega-des-, però després d’estar molt de temps a la botiga i no havent-hi treballat mai, m’ha fet por. I m’agrada el que faig! El tracte amb la gent és bonic, veus que gaudeixen molt. És satisfactori, sobretot quan t’has fet una clien-tela molt fixa. Et demanen consell i després t’expliquen com els ha anat.

Com ha canviat la DO Alella en aquest temps?A millor. Només cal veure els cellers que hi ha i el gran assortiment de producte… És un gran moment per a totes les denominacions d’origen catalanes. Hem de creure en el que fem.

Fan l’esforç necessari per donar-se a co-nèixer?Es fan coses. No sé si les suficients, però com a botiguera veig que estan en un bon moment.

I amb la perspectiva que et dóna el temps, quina lectura fas de l’evolució que ha viscut la botiga en relació al poble?Tot ha canviat molt. Recordo quan vam obrir divuit anys enrere: aquí no hi havia res, era l’extrem del poble. En aquell moment, a la gent li sorprenia un negoci només de vins. Recordo quan el meu pare em va proposar muntar la botiga i em va dir de vendre vi a doll; llavors havia acabat enologia i em va semblar un sacrilegi; però em va sorprendre veure que se’n consumia molt. De fet, avui també –tot i que menys– i ens ajuda en el dia a dia –la clientela d’entre setmana no és la mateixa que la del cap de setmana.

D’on és aquesta clientela?La gran majoria són d’aquí del Masnou; molts, de Premià; de Teià i Vilassar, també. De Barcelona van baixant al llarg de l’any, són estiuejants d’aquí.

Vens més vins d’aquí de Catalunya o de fora?Ara d’aquí. Ha canviat tant! Quan vam obrir era Rioja i Ribera del Duero. Apostàvem pels vins d’aquí igualment, però el vi català cos-tava molt de vendre. El vi semblava sinònim de Rioja i Ribera. Ara és tot el contrari, fins i tot costa més de vendre el de fora. Així com

també abans semblava que ens n’avergonyís-sim, que ens faltava seguretat, ara pots anar amb la cara ben alta de tot el que fem aquí. El vins catalans tenen el reconeixement que els pertoca. Només cal mirar aquí a Alella la gran varietat de vins que tenim. La gent en té una bona percepció, abans semblava que no. De Riojas i Riberas ara en tinc una quarta part del que havia tingut abans. La gran majoria són vins catalans.

I a què creus que és degut aquest canvi?A l’esforç de tots. Realment les coses es fan molt bé, s’ha apostat per allò que és nostre. Tant a nivell de restauració com de botiga, es confia en el producte d’aquí i s’aconsella. Estan molt ben posicionats gràcies també a una xarxa i bona feina de distribució. També a certàmens com els Vinari o la Guia de Vins de Catalunya… al final li va quedant a la gent. Són productes que es fan aquí, i que tenen tanta o més qualitat que els de fora.

Ara que m’anomenes premis en el sector vinícola català, ¿consideres que arriben al gran públic, al que no n’és professio-nal?Per a mi no hi ha un únic consumidor. Hi ha set o vuit perfils diferents. Al clàssic de Rioja no li parlis de Vinaris! –somriu–. És el que no es deixa aconsellar, que sempre ha consumit i consumeix el mateix vi. Després hi ha el que no vol repetir vins i cada setmana en vol tastar un de diferent. Aquest és el que em fa córrer! És el que es mira molt els Premis Vinari. M’arriba amb la llista dels premiats i em pregunta quins li puc aconseguir. Tinc un client que té un document d’Excel amb tots els Vinari premiats de cada any. Per a cada vi fa diferents anotacions: el preu que té, si l’ha comprat, si l’ha tastat…

Els arriba a la gent d’entre 30 i 40 anys. És la que està més conscienciada i té inquietud per aprendre; que busca informació i com-para molt. Internet ajuda a que accedeixin

més a informació sobre vins. La gent jove, que és més curiosa, està més al dia gràcies a les xarxes socials.

La persona gran, en canvi, respon a un perfil de consumidor més tradicional, que compra vi a doll. I segons quines denomina-cions no les ha ni sentides.

També hi ha el qui és rebec a tot, dubta de tot –“les guies em són igual; els crítics, indiferent”. O aquell qui només vol “un bon vi”; la resta tant li és.

Després hi ha tant el que no es deixa aconsellar com el qui es deixa mitjanament aconsellar, i li sonen coses. O el qui diu di-rectament “m’estimo més un vi d’aquí”.

El client es mira molt el preu?A cada botiga variarà, però amb el meu perfil de clientela, fins a deu euros no els costa comprar. A partir de deu ja s’ho pensen més. Hi ha un canvi de percepció en els blancs; els estant entenent més. Posant aquesta franja psicològica dels deu euros, abans costava molt més vendre un blanc –que no pas un negre– per aquest preu. Ara el client veu que se’ls pot gastar tant en un blanc com en un negre.

Tasto moltes mostres de vins bons, però, a partir d’un preu, he de pensar en la rotació que en pugui tenir perquè la gent se’l mira molt per una qüestió de poder adquisitiu. Amb divuit anys hem viscut de tot: des de l’època en què tothom feia vins d’autor a un preu elevat al mercat –que no sempre es cor-responia amb la qualitat, però que es venia tot– fins ara que la gent s’ho mira molt. Tot valia per fer un super vi per donar prestigi celler i, de fet, ha servit també a alguns ce-llers per posicionar-se.

Tinc un client molt representatiu de l’efec-te de la crisi: per menys de vint euros no volia cap vi. Ara em diu que ha descobert vins de deu i dotze euros. Doncs, hi ha molt bons vins amb una bona relació qualitat-preu!

Sí, de fet el preu d’un vi sovint s’associa a la seva qualitat…Normalment sí, però és molt subjectiu. Set euros per un vi de diari a un li semblarà bé i a un altre excessiu. Del tema de preus fa una mica de tràngol parlar-ne. Quan em diuen “recomana’m un vi que estigui bé”, doncs què vol dir “Bé”? Llavors els demano pressupost –“que no sigui car” és també relatiu– i, a par-tir del que volen gastar, els aconsello uns o altres.

Gemma, per acabar: el millor vi?El que a un li agradi. És una cosa molt per-sonal. També, quan n’aconselles, mires de trobar el que li pot agradar a l’altre tot i que, en el fons, aconselles el que t’agrada a tu. El vi és compartir. I l’atmosfera que es crea en general al seu voltant.

“EL DEL VI ÉS UN MÓN QUE T’ATRAPA. JO HI HE ANAT A PARAR UNA MICA DE RETRUC”

“EL VINS CATALANS TENEN EL RECONEIXEMENT QUE ELS PERTOCA. NOMÉS CAL MIRAR AQUÍ A ALELLA LA GRAN VARIETAT DE VINS QUE TENIM”

54

SOLIDARIS

COMISSIÓ DE COOPERACIÓ D’ALELLAL’efectiva universalitat dels Drets Humans passa inevitablement per l’eradicació de la pobresa i les desigualtats entre països i dins dels mateixos països, essent el gran repte a què s’enfronta la societat actual. Tot sovint s’entén que la pobresa afecta la manca de bens materials i d’oportunitats, però no és solament l’escassetat o la mala qualitat del treball el que empobreix. Disposar dels bens físics i socials que permetin mantenir la salut i la integritat física i social, viure sense por ni vi-olència, viure amb dignitat, etc., són aspectes indispensables per reduir la pobresa.

És comú a les comunitats humanes més empobrides que es faci una violació massiva dels Drets Humans. A finals dels anys 90, les

Nacions Unides va canviar la manera com s’en-tenien el desenvolupament humà i la coopera-ció internacional, establint l’enfocament basat en Drets Humans com a eina per eliminar la pobresa al món.

Entre les característiques definitòries dels Drets Humans, voldríem destacar-ne dues:

- Són universals, inalienables de tots els sers humans.

- Tots tenen la mateixa importància, a la vegada que són indivisibles i interdependents.

Formació d’agents sanitarisPer contribuir a la posada en acció dels pro-pòsits de Nacions Unides, un dels projectes de cooperació internacional que ha finançat l’Ajuntament d’Alella l’any 2014 és la formació

d’agents sanitaris co-munitaris de la comuni-tat rural de Dialakoto, al Senegal, l’objectiu del qual és millorar l’accés a la salut dels seus ha-bitants, amb la voluntat de corregir una de les més grans desigualtats entre els pobles.

Abans d’analitzar el projecte subvencionat, és necessari fer-se una idea de la situació de Senegal. Algunes da-des són:

- Mentre que l’espe-rança de vida al Senegal és de 69 anys per a les dones i de 65 anys per als homes (OMS, 2015), a Catalunya és de 86 anys per a les dones i de 80,3 anys per als homes (Idescat, 2013).

- Al Senegal, 42 in-fants sobre 1.000 nas-cuts vius, moren durant el 1r any de vida. A Ca-talunya, 2,74 (segons

dades del Banc Mundial i Idescat).- Si atenem a l’índex de pobresa, i malgrat

que els últims anys ens està afectant a casa nostra com mai havíem suposat que arribaria a passar-nos, al Senegal és de 46,7% (PNUD, 2013) i a Catalunya del 22,2% (Idescat, 2014).

- Si per a nosaltres l’accés a l’aigua, avui per avui, està garantit, al Senegal només ho està per al 89,5% de la població i, moltes ve-gades, amb un gran esforç per aconseguir-la que condiciona el dia a dia de nenes i dones (PNUD, 2013).

- Resultats similars es donen pel que fa a la inscripció escolar, que aquí és garantida i obligatòria fins als 16 anys, mentre que allà sols arriba al 81% de la població d’entre 7 i 13 anys.

La formació d’agents sanitaris a una comunitat rural del SenegalLa Comissió de Cooperació ens parla d’aquest projecte a què l’Ajuntament d’Alella ha aportat fiançament

CARM

E AL

TAYÓ

(JUS

TÍCI

A I P

AU)

55

SOLIDARIS

- Conscients que hi ha molts altres factors a tenir en compte, fem esment de l’índex de Desenvolupament Humà com a aglutinador del que s’entén per nivell i qualitat de vida. En aquest punt les diferències són grans: l’any 2014 Catalunya presentava un índex del 0,89 (sobre 1), mentre que Senegal només compta-va amb un 0,47 (sobre 1) (PNUD, 2014).

La comunitat rural de Dialakoto està situ-ada a Ballacounda, regió de Tambakounda, al sud del país. És una regió subdesenvolupada que fa temps pateix un fort èxode rural, per la qual cosa està poc poblada. La població pateix desnutrició i està molt desmotivada.

Aquesta comunitat acull 15.620 persones, repartides en 57 pobles. Quatre de cada cinc habitants viuen sota el llindar de la pobresa. El 54% dels nens i nenes no estan escolaritzades i el 70% de les dones són analfabetes.

Augmentar la qualitat de vidaL’objectiu d’aquest projecte, impulsat per l’ONGD Associació de cooperació Fallou de Viladecans, és millorar la salut i augmentar la qualitat de vida dels habitants d’aquesta comunitat, donant coneixements i recursos als agents sanitaris comunitaris, que ja estan actuant sobre el terreny, però no disposen de la formació necessària que asseguri la seva funció amb les mínimes sanitàries garanties.

El govern del país fa algunes campanyes de vacunacions i de prevenció de la SIDA, però la majoria de la població no té accés a la sanitat pública: centres molt allunyats, carreteres en

mal estat i, a més, els medicaments són es-cassos i molt cars.

El projecte preveu un pla d’acció a 5 anys durant els quals cada any un equip interdisci-plinari, format per sanitaris qualificats, es des-plaçarà a Dialakoto per impartir una formació intensiva de 2 mesos per formar futurs agents sanitaris que visquin a la comunitat.

El pilar de la salut en els petits poblesEls futurs agents sanitaris, en molts casos do-nes, són el pilar de la salut en els petits pobles. Reben formació bàsica sobre primers auxilis, prevenció i detecció de malalties comunes com ara hipertensió arterial, diabetis, malalties de transmissió sexual, etc. No necessiten gaire material per a poder fer la seva tasca: aparell per mesurar la tensió arterial, termòmetre, aparell de glucosa, tires reactives. Amb això i un poc més poden realitzar una gran feina.

Entre les seves tasques està la de tenir cura d’una petita farmaciola que els centres sanita-ris els envien, prendre dades de naixements, defuncions i qualsevol episodi sanitari que es presenti per tal d’informar el centre sanitari de referència. També organitzen grups per parlar sobre altres problemes que afecten la població com ara embaràs, drogues, violència, depressió, etc. Normalment, són un referent per a tota la gent del poble.

L’accés a una sanitat de qualitat és un dels Drets Humans bàsics per garantir la igualtat entre les poblacions. Per millorar la salut, cal disposar de les infraestructures bàsiques ne-cessàries com centres de salut o clíniques, de material de cures i medicació. Però, si aquestes dotacions materials no van acom-panyades de l’acurada formació dels agents sanitaris comunitaris o agents de salut a les zones rurals, no serà possible fer realitat els canvis pretesos.

A data d’avui, els agents rurals ja han as-solit el curs teòric en diagnòstic i tractament de malalties de la pell, boca i ulls, així com les classes pràctiques, i es troben cursant el curs teòric en diagnòstic i tractament de malalties comunes en nens i gent gran i classes pràcti-ques. Ja han començat a atendre la població incidint, sobretot, en la prevenció. Primers passos cap a la consecució d’una salut uni-versal de qualitat.

CARM

E AL

TAYÓ

(JUS

TÍCI

A I P

AU)

CARM

E AL

TAYÓ

(JUS

TÍCI

A I P

AU)

“ELS FUTURS AGENTS SANITARIS, EN MOLTS CASOS DONES, SÓN EL PILAR DE LA SALUT EN ELS PETITS POBLES”

“L’ACCÉS A UNA SANITAT DE QUALITAT ÉS UN DELS DRETS HUMANS BÀSICS PER GARANTIR LA IGUALTAT ENTRE LES POBLACIONS”

56

Aposta de mandat

Alella 47.015,73

Arenys de Mar 65.771,93

Arenys de Munt 47.697,68

Argentona 60.419,81

Cabrera de Mar 28.831,04

Cabrils 37.734,15

Caldes d’Estrac 19.804,33

Calella 76.470,05

Canet de Mar 61.481,74

Dosrius 41.874,70

Malgrat de Mar 77.251,81

Mataró 504.594,12

Montgat 51.228,98

Palafolls 47.501,92

Pineda de Mar 104.484,92

Premià de Dalt 48.571,26

Premià de Mar 108.515,23

Sant Andreu de Llavaneres 50.683,86

Sant Cebrià de Vallalta 26.885,46

Sant Iscle de Vallalta 20.521,01

Sant Pol de Mar 30.061,23

Sant Vicenç de Montalt 33.864,84

Santa Susanna 25.686,95

Teià 34.051,49

Tiana 42.098,87

Tordera 95.640,65

Vilassar de Dalt 44.338,80

Vilassar de Mar 82.906,29

Ajuntament del Masnou 91.368,78

Òrrius 14.300,99

Maresme 2.021.658,62

Premsa Comarcal

Redacció / Barcelona

La Diputació de Barcelo-na destinarà

20 milions d’euros a reforçar el teixit empresarial local i la seva solvència econòmica afa-vorint la inversió en equipaments i infraestructures. Serà gràcies a un nou programa d’in-versió local aprovat aquest mes de no-vembre i destinat als ajuntaments i les quatre entitats municipals descen-tralitzades de la de-marcació.

Criteris d’adjudicació

La Diputació de Barcelona destina 20 milions d’euros a reforçar el teixit empresarial local

L’objectiu és reforçar la solvència econòmica local i afavorir la inversió en equipaments i infraestructures

Millora dels camins

El nou programa promou la contractació de petites i mitjanes empreses per tal d’afavorir el desenvolupa-ment econòmic local. Eva Guillamet / Diputació de Barcelona

. © Jean-Bernard Nadeau / Quickimage

Teixit empresarial

57

MAGAZINE

alellaSubscriu-te!Per només 17€ a l’any rebràs la revista Alella a casa tevaEntra a www.revistaalella.cat/subscripcio o truca’ns al 654 40 40 43

Vols estar assabentat de tot el que passa a Alella?

Revista independent d’informació localrevistaalella

Eudald Serra Segurament més d’una vegada haureu llegit o sentit dir que “la ignorància és atrevida”. Desconec qui és el pare d’aquesta frase, i sóc conscient que podria haver anat a buscar-ne l’autoria a google. De fet, avui en dia, cada vegada que tenim un dubte sobre alguna cosa és el que gairebé tots acabem fent.

Però sense desmerèixer el mèrit del seu autor –ben al re-vés-, el que més m’interessa és l’encert que va tenir a l’hora de pronunciar-la o escriure-la. És una veritat com una casa de pa-gès i no ha perdut gens de vigèn-cia, sinó més aviat, tot el contrari.

I és que cada cop parlem, opinem, argumentem i debatem més de tot sense entendre-hi ni un borrall. Fixeu-vos-hi bé que utilitzo la primera persona del plural perquè –només faltaria– un servidor també s’hi inclou. I no només en tenim prou sen-tenciant sobre fets i coses que passen a prop nostre, sinó que també ens atrevim a valorar què fan i per què ho fan els de l’altra punta del planeta. Tant se val si els coneixem molt o poc, si sa-bem alguna cosa o no de la seva realitat. Els jutgem, sovint, sense tenir-ne ni la més mínima idea. I això val per a tot: política, eco-nomia, esport, religió, cultura...

Algú em dirà que això de par-lar d’un tema sense saber-ne gaire cosa és més vell que a l’anar a peu, i segurament no li faltarà raó, però no em negareu que immer-sos en plena era de la informació, amb milers de mitjans, canals de comunicació i múltiples xarxes socials, aquest ancestral costum hauria d’haver anat a la baixa.

Res més lluny de la realitat. Tinc la impres-sió que ha anat en augment precisament perquè, davant d’aquest allau d’informació, cada cop sabem menys destriar el gra de la palla, i sovint ens acaba quedant el més es-trident, impactant i, algunes vegades també, el més demagògic que s’acaba dient sobre la qüestió.

Arreglem i desarreglem el món amb una fa-cilitat que fa feredat. Opinem amb lleugeresa de fets sobre els quals coneixem ben poc i, també algunes vegades, acostumem a con-tradir i desacreditar altres persones que en saben més sobre el cas o que, fins i tot, en són expertes.

Volem tenir la raó o, més ben dit, la nostra raó. Xerrem molt i raonem menys. Parlem molt i escoltem poc. Parlem massa i sovint no ho deixem fer gaire a la resta. Ens costa deba-tre sense que l’objectiu final sigui convèncer l’altre, i no simplement intentar trobar alguns punts d’entesa, encara que no arribem a estar mai del tot d’acord.

Prima més qui crida que qui ho fa sense alterar-se. I això no sempre ha d’estar renyit amb la passió o la vehemència que, ben enteses, també són ne-cessàries en una conversa. Ens impacten més els cops d’efecte, la manera com es diu, que no pas el que es diu.

No deixa de ser un reflex de la societat en què vivim –i que consti que això no hauria de ser cap cònsol, més aviat, una vergonya. Però només cal veure els programes de televi-sió que més triomfen. Alguns diran que no fan cap mal, que són per distreure’ns. A mi em fa la impressió que diuen molt de cap a on anem com a societat.

És clar que sempre hi hau-ran excepcions. És evident que hi haurà qui no se sentirà identificat amb aquesta radi-ografia. Però d’això també es tracta. De que no hi estiguem tots d’acord, si no, seria molt avorrit.

I parlar, argumentar, opinar i debatre sempre és i serà necessari i saludable, però escoltant una mica més la resta i no volent imposar el nostre criteri als demés, encara que creiem que tenim la raó. I, sobretot, quan no hi entenem gaire sobre el que estem parlant i volem fer creure a tothom que no és així.

TASQUES DIPLOMÀTIQUES

Jutjar

58

Jordi RibasLa Nit de Reis és i ha estat sempre una nit ben màgica. I no només per als petits de la casa. Els joves del poble solien aprofitar-la per fer gresca i fer bromes de tota mena als veïns i veïnes del po-ble; algunes, ben pesades. Era una tradició que venia de lluny, però el meu record em trasllada als voltants de 1940, just acabada la Guerra Civil. Aleshores al gener feia fred de debò i, quan els joves passàvem aquella nit al carrer, fèiem córrer una mica del vi fet a casa per alegrar l’estona i escalfar l’ambient.

En aquells temps, nois i noies es coneixien i festejaven els diumenges, tot passejant amunt i avall per la carretera que enllaça amb el Masnou, asseient-se –si es donava el cas– a la paret que hi havia a l’alçada de Cal Marquès. Aleshores no hi havia cap perill d’accident, perquè quasi no passaven automòbils, i si en circulava algun era a molt poca velocitat.

Aquelles passejades facilitaven les primeres trobades, els enamoraments i... alguna altra cosa. I és que les escaletes que baixaven de la carretera a la Riera que hi havia més avall de Cal Marquès, tenien mala fama... I merescuda!

Han passat el Reis!La nit de Reis esdevenia una part més d’aquells festejos, essent el moment escollit per molts nois per dir a les noies allò que pensaven d’elles. Però ho feien d’una manera ben especial: dipositant

verdures com naps, carabasses, pastanagues i altres hortalisses, sostretes d’algun hort pròxim, als seus balcons. Això era el que s’anomenava “passar els Reis”.

Les noies que havien estat esquerpes i re-butjaven l’amor dels seus pretendents, trobaven una bona carabassa als seus balcons, mentre que aquelles que eren estimades i corresponien els seus galants, eren sorpreses amb cartes d’amor d’allò més poètiques o, fins i tot, apassionades i ardoroses.

Unes garlandes peculiarsEn plena postguerra, moltes cases del poble teni-

en encara la comuna al pati de la casa. Aquests precedents dels ara habituals vàters –com molta gent encara recordarà– consistien en un recambró amb un seient de fusta amb un forat per fer la “fei-na”, i una tapa amb un petit pom per aixecar-la. A la paret solien tenir-hi un ganxo on, retallats convenientment, hi havia papers de diari vells per fer servir –ja us podeu imaginar per a què.

Però ai! Si aquestes comunes eren accessibles des del carrer, la Nit de Reis es convertien en l’objectiu de molts nois a l’hora de fer bromes. I és que unes quantes tapadores, discretament rampinyades dels seus propietaris, eren unides amb un cordill, ben lligades pel pom, i esdeve-nien garlandes improvisades entre arbre i arbre de la Plaça de l’Ajuntament.

L’endemà al matí, les famílies afectades es veien obligades a anar a buscar cadascú la seva tapa i viure la vergonya d’haver de despenjar-la i anar fins a casa amb aquella part de la comuna sota el braç. A més, hi ha qui diu que en aques-tes ocasions sempre hi havia algun espavilat que agafava una tapa més nova si és que la seva estava atrotinada.

Fent “passejar” els carrosDe manera semblant a com es feia amb les tapes de les comunes, un altre objectiu de la Nit de Reis eren els carros dels pagesos que, ben aparcats als patis o eres de cada masia, sortien a passejar per trobar-se també a la Plaça de la Vila.

FENT MEMÒRIA

La nit de reis

MAGAZÍN

LA NIT DE REIS ERA EL MOMENT ESCOLLIT PER MOLTS NOIS PER DIR A LES NOIES ALLÒ QUE PENSAVEN D’ELLES

LA PLAÇA DE LA VILA ES GUARNIA AMB TOTA MENA D’OBJECTES SOSTRETS DE LES LLARS DELS ALELLENCS

L’agutzil d’Alella, en Joan de Cal Dimoni.

Nois i noies asseguts a la paret de la carretera davant de Cal Marquès, als anys 40. S’hi pot veure en Ramon, la Mª Rosa, l’Eduardo “Leré”, la Mercè, en Jordi i la Paquita. Al seu darrere, Can Lleonart i també Les Monges, etc.

59

En nits memorables, la llista de carros era inaca-bable: el de l’Hort de Rials, el de Can Boquet, el de Can Pau Arenas, el de Can Estela –que algun cop havia aparegut carregat de fems i tot– o el de La Plana, pel qual un any es recorda que el masover, en sentir la fressa que feien els joves quan se l’enduien, va sortir fora amb calçotets i va engegar un parell de trets a l’aire amb l’es-copeta. O també el carro d’en Mainar, que ja no esperava que li anessin a buscar, sinó que ell mateix el portava a la plaça.

I és que a la plaça s’hi trobava de tot. Una vegada hi va arribar una barca que alguns van portar des de la platja, i en una altra ocasió s’hi va trobar una cigonya de ferro forjat del jardí d’un veí masnoví important. La van pujar amb un carretó de Can Benet i la van posar dalt la teulada del mercat, com si hagués arribat volant. El fet és que es va malmetre, i descoberts els autors de la malifeta, se’ls va obligar a pagar-ne la reparació.

També la roba íntima de senyora que en al-gun descuit havia quedat a l’estenedor, corria el perill de convertir-se en un trofeu que servís per guarnir –al costat de carros i tapes de co-muna– una mica més la plaça en aquella nit de disbauxa.

Davant de tot això, l’alcalde Ferran recor-dava a l’agutzil –que era de Cal Dimoni– que vigilés, que indagués sobre els incidents, però aquestes investigacions quedaven en un no-res. Qui sí que va aconseguir finalitzar amb aquesta tradició de la Nit de Reis va ser la Guardia Civil qui, de cop, ho va prohibir. Els joves van deixar de fer bromes per anar a fer-se carn a la brasa allà del Bosquet, però de nou la Benemèrita els va dispersar i els va enviar cap a casa. D’aquesta manera es va acabar un costum que havia ar-relat força al poble fent passar bones estones a nois i noies.

MAGAZÍN

Un carro com els que anaven a parar a la plaça.

A l’esquerra, alguns escrits –tots ells autèntics– que els nois alellencs dirigien a les noies la Nit de Reis.

60

61

Jordi Albaladejo

Amb tota cordialitat i un somriure, Eudald Serra ens rep a casa seva. Primer ens explica que quan parlem de goigs podem fer-ho a partir de dues accepcions: com composicions poèti-ques de caràcter popular –generalment amb advocacions a la Mare de Déu, a Crist o a un sant– o bé l’imprès en què aquestes poesies s’imprimeixen amb una determinada compo-sició tipogràfica (sanefa, dos florons, tipus de lletra, etc.) i com alguns són musicats i tenen notes històriques. Aquest darrer apunt, a més del valor documental dels goigs, “esdevé una font de coneixement històric”. I precisament ens posa com a exemple un goig dedicat a la Mare de Déu de Núria de la capella de Can Calderó d’Alella editat el 1915 en què, a més del goig en si, hi ha unes notes històriques sobre la família Calderó i unes fotografies de la masia i de la capella a l’època.

L’Eudald és soci i membre de la junta dels Amics dels Goigs des de fa prop de vint anys, i ens explica que no es considera un col-leccionista com a tal, ja que “guarda” els goigs i “no vaig darrere del producte ni intercanvio”.

Segons ell, els aconsegueix, “d’amics, contac-tes o llocs on he anat, o vaig els demano i els recullo, i només molt puntualment n’he comprat”. Sigui com sigui, té una important col·lecció ben ordenada d’uns vuit mil goigs, els més antics són del segle XVII. La seva afició ve de molts anys i guarda un primer record de quan va començar a treballar de jove, i el propietari, Joan Serra i Graupera, era un gran col·leccionista de goigs que després ha fornit diferents arxius històrics.

A l’Eudald sobretot li agrada “el món del

paper i la seva estètica en general” i troba en els goigs, vigents popularment en altres temps, “una història de la història”, com “una mostra cultural de devoció popular, per exemple amb advocacions pietoses perquè plogui, per pro-tegir o guarir de malalties...; i de manteniment i coneixement de la llengua catalana a través de l’església al llarg de diferents èpoques”. Així, ens mostra un estudi històric i dotze facsímils de goigs a l’entorn de 1714, editat pels Amics dels Goigs. En paral·lel als goigs i l’atracció pel paper imprès, col·lecciona recordatoris de di-funts, i n’observa “l’evolució iconogràfica del tracte dels sentits de la pena i el dolor al llarg dels temps”.

Com els col·leccionistes, aprecia el contin-gut; el lloc de procedència i l’època; el disseny dels goigs: tipus de lletra, iconografia, compo-sicions poètiques (els poetes Verdaguer, Ma-ragall en van escriure); el paper utilitzat; o els impressors (com per exemple “Manuel Tegero” i després, “Viuda é Hijo de Manuel Tegero”). A la seva col·lecció li agradaria comptar amb algun goig antic dedicat a Sant Feliu d’Alella ja que en disposa de 1959, però ben segur que hi ha de més reculats en el temps”.

COL·LECCIONISTES

Eudald Serra

MAGAZÍN

FITXACol·lecció: Goigs de la Mare de Déu, de Crist i de santsNombre de peces: unes 8.000 Peces més antigues: Goigs del segle XVIIPeces més originals: Goigs de la Mare de Déu del Coll i de Font-RubiaTambé col·lecciona: cartells, postals comercials, rodals de cerveses, recorda-toris de difunts (des d’un punt de vista iconogràfic)

62

Can Genís

LES CASES DE LA RIERA

Jordi Ribas La primera casa de la Riera després del carrer del mig i que en fa xamfrà, va ser propietat d’un home anomenat Genís. D’aquesta persona en tenia cura l’Antonia Font Fuster i, en fer-se vell, l’Antonia el va cuidar fins que es va morir. Llavors, la casa va passar a ser de l’Antonia, que es va casar amb en Joan Oliveras Viñallonga. Vivint allà amb el seu marit, varen tenir quatre fills: la Rosa, en Salvador, en Jaume i en Joan. Tots varen marxar de casa, però en Jaume i la seva esposa Belén hi varen viure uns quants anys, fins que tingueren casa pròpia.

La casa és molt gran. Tenia façana a la Riera, però també al carrer del Mig, on hi havia diver-sos habitatges i un d’ells era la casa del doctor Parellada –i també el seu despatx mèdic. Era el lloc on la gent que necessitava ajut sanitari havia d’anar per rebre atencions mèdiques perquè no n’hi havia cap altre.

Les altres dues entrades estaven marcades amb el número 2 i 4 i donaven a uns locals més o menys grans, en un dels quals hi havia una o dues premses i l’Oliveras hi feia vi. No sabem si en el mateix o en l’altre, el Sindicat de Pagesos local hi va establir la seva seu durant un temps, passant a ser un lloc amb caràcter més o menys públic.

Molt a prop de la Riera hi havia una quarta porta més petita que era l’accés a l’habitatge pròpiament dit.

En la façana que donava a la Riera hi havia dues portes vestides de planxa (com moltes del poble). La petita corresponia a una altre habitat-ge, on vivia la Vicenta Ventura.

La Vicenta va enviudar dues vegades: el pri-mer marit es deia Colomer i el segon, Cosme Cortés. Com moltes vegades passava, més abans que ara, la gent va passar de dir-li Vicenta a dir-li

simplement “la Cosme”. Va tenir tres fills, l’Al-fredo del primer marit i en Pepet i en Miquel del segon.

L’altra porta més gran que hi havia més amunt, també coberta de planxa, tancava un espai que va ocupar un home la feina del qual era la de ferrer de tall, i també es dedicava a ferrar cavalls lligant-los a un pal que hi havia davant de la ferreria. Era l’Agustí Pidemont, que venia del cantó de Girona. Malgrat tenir força feina, per-què en aquell temps a Alella hi havia més de cent cavalls, es va quedar poc de temps al poble i se’n va anar a treballar a casa d’un ferrer del Masnou.

L’any 1984 la casa es va vendre i, al cap d’un any, s’hi varen fer moltes obres, ja que es troba-

va en un estat deplorable per haver estat força temps deshabitada i abandonada. Actualment hi ha quatre pisos i estan tots ocupats .

En els baixos on hi havia el ferrer i en un local adjunt, hi ha ubicada una empresa anomenada Format dedicada a la informàtica.

Al seu costat, una mica més avall, hi ha dues empreses més: Conindec, SL i Gran Balusa, SL. Semblen empreses dedicades a la construcció.

En un dels locals del carrer del Mig hi ha establerta una empresa que es dedica a la venda de peix anomenada TASMAN SEA, SL.

Canviant molt d’aspecte, no ha deixat de ser una casa gran, amb molta activitat i força impor-tant dins del poble.

D’esquerra a dreta:La mateixa imatge que la foto de dalt des d’una perspectiva inversa. Sembla que no calia, però s’ha posat perquè té una particularitat quasi històrica: en l’hort de Can Calderó es veu instal·lat un dels últims envelats que es varen fer al poble.Fotografia on es veuen dues portes. La primera, petita i de color verd deslluït, que era l’entrada a la vivenda de “la Cosme” i, més amunt, una de gran rovellada, que era la del taller del ferrer Pidemont mencionat a l’escrit. El matrimoni Oliveras-Font.

MAGAZÍN

Les portes que donaven al carrer del Mig

63

MAGAZÍN

Arbres de CatalunyaRamon PascualAlpina / Cossetània / Pòrtic. 2016

Òscar Pallarès Arbres de Catalunya és una magnífica guia per dur a la butxaca en cada sortida al bosc o a la muntanya, i que ens ajudarà a poder identificar els arbres que hi tro-bem. L’obra presenta fitxes de gairebé tots els arbres autòctons dels Països Catalans, acompanyades de fo-tos i amb tota la informació necessària perquè, cada vegada que ens aturem davant d’un arbre, siguem capaços de posar-hi nom i saber-ne tot el que cal. Ideal per a les escapades a la natura amb la canalla. N’aprendrem nosaltres, n’aprendran els petits i, alhora, estimularem la seva ànsia de coneixement.

Pa ciència, la nostraMàrius Belles / Daniel ArbósAngle Editorial2016

Òscar Pallarès Màrius Belles és físic. Daniel Arbós és biòleg. I, plegats, ja fa una colla d’anys que van començar a fer un programa, amb el mateix nom que aquest llibre, a Sants3Ràdio, que avui s’emet a diverses emissores del país. Col·laboren, a més, amb un bon nombre de mitjans de comunicació amb seccions dedicades a la divulgació científica. Al llibre, com al programa, Belles i Arbós parlen de ciència amb gran sentit de l’humor i de manera fàcil i planera, fent-nos veure que la nostra vida quotidiana està envoltada de fets científics. Un regal nadalenc ideal per aquells que els agrada tant aprendre com riure.

SidonieEl peor grupo del mundo Sony Music / 2016

Albert AlabauQui hauria dit –quan eren poc més que uns gamberros tocant sense parar per saletes mig buides- que, després de prop de 20 anys de carrera, entregarien cada cop discos més rodons, com aquest homenatge a la música, des de la passió per la música, que només uns fans del pop com Sidonie podrien fer. Disc honest, directe, sense estridències... 100% actitud, 200% bon gust. En ell cristal·litzen har-moniosament belles melodies, brutes guitarres, algun sitar que recorda els orígens, i cors dels que crides a pulmó conduint. Memorable col·lecció d’himnes de dutxa de principi a final. Bon regal de reis.

LLIBRES

DISC

Montse Donada Hem iniciat un nou curs amb les activitats i serveis que ofereix habitualment la parròquia.

El divendres 11 de novembre va tenir lloc, a l’església, un recital líric a benefici de Càritas, organitzat per l’Associació de Dones Mont-serrat Roig.

Els dimarts a la tarda i els diumenges al matí hi ha sessions de catequesi. Tenim nens d’iniciació, primer i segon de catequesi. També comptem amb un petit nombre de joves que es responsabilitzen, entre altres activitats, de la publicació d’una revista de la catequesi, El Feliuet.

I com ja és tradició, enguany també con-voquem un concurs de dibuixos de Nadal de tema bíblic, tant per als nens de catequesi com per a tots els nens de la nostra parròquia d’en-tre 5 i 12 anys. Les bases es troben als locals de catequesi i al mural al fons de l’església.

El dia 12 novembre es va fer una xerrada de formació de catequistes al Santuari de La Cisa.

Es va tractar el tema de l’educació en sen-timents, a càrrec de Carles Porrini .

I el dissabte 26 de novembre, també al Santuari de La Cisa, vam tenir una xerrada so-bre els sagraments de la Reconciliació i l’Eu-caristia, a càrrec de Mn. Jordi Font, Rector del Seminari de Girona i Professor de la Facultat de Teologia.

El diumenge 27 de novembre comença el temps d’Advent. Són quatre setmanes de preparació per la gran diada del Nadal en què celebrem el naixement de Jesús. És temps pe-nitencial i d’oració, i alhora temps esperançat davant la propera vinguda del Messies tan anunciat pels profetes de l’Antic Testament. Símbol d’aquest temps és la Corona d’Advent que posem davant l’Altar Major de l’església i a les llars cristianes, amb quatre espelmes, que es van encenent, una cada diumenge d’Ad-

vent, i que ens anticipen l’arribada de Jesús, llum del món i de la vida de cada persona.

Les catequistes, junt amb els nens, pre-paren el pessebre que trobem al final de l’es-glésia.

El dissabte 10 de desembre està previst fer una sortida familiar a Sant Mateu per pujar-hi un pessebre. És una trobada organitzada des del grup de catequesi, oberta a tothom que vulgui afegir-s’hi. Posarem el pessebre, farem una petita pregària, cantarem una nadala i esmorzarem. Esperem una nodrida assistència i que hi hagi un bon ambient entre els parti-cipants.

L’horari de les misses de Nadal serà: - dissabte 24 de desembre a les 7 de la

tarda la “Missa del Pollet”, i a les 12 de la nit la tradicional “Missa del Gall”.

- El dia de Nadal, diumenge 25, les misses seran a les 10 i a les 12 del migdia. No hi haurà la missa de les 8 del vespre.

- El dilluns dia 26, dia de Sant Esteve, la Missa serà a les 11 del matí.

El dissabte 24 se celebrarà també una Missa de Vigília de Nadal, a 2/4 de 6 de la tarda, a la capella de la Residència Germans Aymar i Puig.

La Parròquia de Sant Feliu desitja a tot el poble un bon Nadal i joiós Any Nou!

LA PARRÒQUIA AVUI

Tres Panses (Papers de vi)Com cada any per aquestes dates, presentem el nou vi de la nostra revista germana, Papers de vi. Un vi del que s’han elaborat únicament 300 ampolles numerades i que ja es pot trobar a les botigues espe-cialitzades del municipi. Com en edicions anteriors, es tracta d’un vi únic, especial i que ofereix quelcom diferent del que es pot trobar a les botigues amb el segell de la DO Alella.Aquest Tres Panses neix a partir del cupatge de tres vins, de tres anya-des, de tres cellers i de tres elaboracions diferents: pansa blanca de 2014, amb llarga criança sobre les mares en dipòsit d’acer inoxidable, del celler Quim Batlle; pansa blanca de 2015 criada en barrica de roure francès al celler Altrabanda; pansa blanca del 2016 elaborada com a vi jove al celler Roura. I, tot plegat, embotellat pel celler Alella Vinícola.

AVUI TASTEM...

A

e la nostraúnicament ues espe-

cta d’un vi ot trobar a

tres anya-blanca de noxidable, a de rourea com a vi Vinícola.

64

ESPORTS

PEP VIDAL

Quin és l’estat de salut general del Club d’Atletisme Serra Marina?Ara mateix estem molt bé. Tenim aproxi-madament 60 socis i el club està molt viu. Podríem dividir la nostra activitat en tres grans grups: la iniciació dels joves, que ha crescut moltíssim aquest últim any; la part de lleure, gent de totes les edats que entrena per passar-s’ho bé i mantenir-se en forma; i, per últim, la secció de competició –la més petita- on no hi ha atletes d’elit, però sí gent que es prepara molt bé i de forma gairebé professional.

Així doncs, creus que la pervivència del club a mitjà i llarg termini està assegurada?Jo crec que sí. A banda de les activitats dels tres grups que t’he comentat, també tenim un grup de nens més petits –fins a 12 anys- que no portem nosaltres directament, sinó l’Es-cola d’Iniciació Esportiva de l’Ajuntament, però sí que entrenen a les pistes. A partir d’aquesta edat s’incorporen al club, i dels 13 fins als 18 formen part del nostre equip de formació; són els atletes que esperem que, en un futur, formin part de la secció competitiva del club. Busquem que cada cop estiguin mi-llor entrenats i puguin ser més competitius. A banda de la formació i la competició –que sempre intentem que vagin de la mà–, el gran

gruix del club el conformen atletes de totes les generacions: tenim gent des dels 20 anys fins als 60, entre ells n’hi ha que només ve a córrer una estona i a fer una cervesa després, i altres que sí que intenten fer alguna marca, però només amb l’objectiu de passar-s’ho bé.

Dius que el grup més important quant a nombre és el de lleure. A banda d’entre-naments i carreres, quin tipus d’activitats

fa el club per cohesionar tot aquest teixit social?Doncs, per exemple, fa unes setmanes va ser La Behobia, una prova de Sant Sebastià que és molt maca, i vam organitzar un grup per fer un viatge allà tots junts, passar un parell de dies plegats i córrer la carrera. És una sortida que es fa des de fa anys. Depèn de l’any, som més o menys; fins i tot algun any hem llogat una casa, i es fa una mica de gresca i xerinola per fer equip i fer club a més de la cursa. Per al pròxim any, n’intentarem muntar més perquè crec que aquest tipus d’activitats són les que donen vida a l’entitat.

De la secció de competició, què és el més destacat que han assolit els atletes del club darrerament?Actualment tenim dos molt bons veterans. Són de la categoria veterà 1, de 35 anys fins a 40, i han fet molt bons resultats als últims campionats de Catalunya, tant de pista cober-ta com a l’exterior. Fins i tot vam aconseguir una medalla de bronze en 400 metres i estan fent molt bon paper. Ara començarà la tempo-rada de pista coberta –tant per a la formació com a per a l’elit– i veurem quins resultats podem treure.

A banda de la competició, quins projectes teniu per als pròxims mesos?Un dels més importants és que, fins ara,

Edgar Olivares,

president del Club d’Atletisme

Serra Marina

Edgar Olivares presideix, des de fa poc més de tres anys, el Club d’At-letisme Serra Marina d’Alella després d’haver passat per tots els nivells dins l’entitat: des d’alumne i atleta, pas-sant per entrenador i directiu, fins a convertir-se –pràcticament sense vo-ler-ho- en el president. Una història d’amor a la disciplina i al club que ha portat un home que no respon als cànons clàssics dels perfils dels pre-sidents d’entitats esportives –no no-més per la seva joventut, sinó per la manera que té d’entendre l’esport- a ser el màxim responsable de l’entitat a dia d’avui.

ÒSCAR PALLARÈS

65

ESPORTS

obríem dimarts i dijous i tenim la intenció de començar a fer-ho també els dimecres, i dedicar aquest dia a un entrenament més enfocat al fitnes, –ara que està tan de moda. El running ja l’englobem –crec jo– en el grup que tenim de lleure, però volem promocionar també activitats com el crossfit, que és cór-rer i exercitar musculatura a la vegada, ja es fa més o menys als gimnasos, però crec que una pista d’atletisme és un lloc fantàstic per fer-ho. Llavors volem crear un altre grup els dimecres, interessat per aquestes activitats.També volem seguir millorant l’organització del cros d’Alella, que va ser el 18 de desem-bre. Fins ara es feia a la riera i hem aconse-guit passar-lo al bosquet i fer-lo més atractiu. Aquí també volem muntar una marató per relleus. A mi, personalment, m’encanten les proves de relleus i l’esperit d’equip que con-tagien.

Què es necessita per fer-se soci del vostre club?Qualsevol persona es pot fer sòcia. Pot venir a provar i, si li agrada, pot apuntar-se. Pen-so que la quota anual que tenim és bastant assequible, a més donem la possibilitat de fraccionar-la, i pots venir aquí a entrenar, apuntar-te a les carreres que vulguis i a totes les activitats socials que fem.

Córrer ho pot fer tothom quan vol al car-rer gratuïtament. Què t’ofereix un club d’atletisme com el vostre?Per experiència puc dir que córrer al car-rer costa molt més. Ara que ve l’hivern i que s’està tan bé a casa, costa molt sortir, sobretot si has d’anar sol, i si vas en grup penso que s’acaba fent molt repetitiu. En un club d’atletisme com el nostre, no no-més tenim gent que vulgui anar als cam-pionats de Catalunya o d’Espanya, sinó gent de tots els nivells. Pots trobar un ti-pus d’entrenament a la teva mesura, tenir assessorament, un grup més gran amb el que després fer altres activitats, no només de l’atletisme en si mateix. El més impor-tant és que et permet conèixer gent a qui li agrada el mateix que a tu i això, d’una manera o altra, segur que acabar fent que entrenis millor.

¿Com valoreu el suport de les institucions, tant de l’Ajuntament d’Alella directament cap a vosaltres, com de les administracions públiques, en general, amb l’atletisme?Per part de l’Ajuntament, com tot, va a etapes. Hi ha èpoques que hem estat realment molt satisfets i altres que hem pensat que passaven una mica de nosaltres. Ara venim d’una època molt bona en què ens han millorat les instal-lacions. S’ha de dir que era necessari i ja fa temps que tocava, però s’ha de fer i ho han fet bé. Ara tenim uns vestuaris i un gimnàs nou, tot i que la pista crec que s’ha de millorar.

Es va construir el 1989 i ens ha anat fent ser-vei, però s’ha de seguir insistint i treballant. No volem tenir una pista de 400 metres, som conscients que som un poble petit i que amb la que tenim ara ja en tenim prou, però ens falten certes millores com començar a posar tartana a la pista. Anys enrere vam passar una època molt dolenta, ara han millorat les relacions i crec que aquest és el camí.Pel que fa a altres institucions a nivell Diputa-cions, Generalitat, Govern, etc., he de dir que s’ha notat molt la crisi econòmica. L’atletis-me és un esport minoritari i se n’ha ressentit molt. Abans s’organitzaven moltes més com-peticions des de les diputacions, i sobretot

des del consell comarcal es feien reunions. Ara es fa la lliga de cros del Maresme –que ha crescut molt en pocs anys perquè abans Girona i el Vallès sempre eren més potents en cros–, però s’han perdut les classificacions per a competicions internacionals. Abans, als primers classificats d’aquests campionats els portaven a una prova internacional a Euskadi o algun altre lloc d’Espanya, i això motivava molt els participants. S’ha deixat de fer i és una llàstima... En general, costa molt trobar diners i patrocinadors per a l’atletisme, i el suport públic és molt important.

Molta gent surt a córrer, però l’atletisme de competició, en canvi, només apareix als mitjans durant les Olimpíades. Per què creus que un esport que practica tanta gent no manté una afició i repercussió als mitjans?És la mateixa història de sempre. Tot el que no sigui futbol costa molt que tingui reper-cussió. Crec que ara que està tan de moda el running, la gent coneix una mica més els atletes. Malauradament, ara aquí no tenim atletes que destaquin en l’àmbit de pista, són més coneguts fins i tot els de muntanya com el Kilian Jornet, i això ho posa molt més difí-cil. Però, per desgràcia, no crec que sigui un problema només de l’atletisme, tot el que no és futbol costa molt que surti. Hi ha excep-cions com la cursa Jean Bouin, que va ser el mes passat; l’organitza el Mundo Deportivo i, evidentment, té presència al diari. A Esport3 van fer un reportatge... Per cert, aquesta cursa la va guanyar un exatleta del Serra Marina.

Ja en l’àmbit personal, ara fa tres anys que ets el president del club. Explica’ns una mica com vas començar a fer atletis-me i per què.Vaig entrar al club amb 14 anys. Feia futbol sala, també aquí a Alella, i era molt dolent, no veia la pilota pràcticament i “xupava” molta ban-queta, però era el que més corria. Veient que amb la pilota no me’n sortia, però que sense pilota corria més que ningú, vaig pensar que potser m’estava equivocant i vaig passar del futbol a l’atletisme. Quan ho vaig provar, vaig veure que ho feia prou bé i vaig començar a entrenar-me amb ganes. Després, amb 20 anys, em van proposar entrenar el grup d’iniciació, que llavors el formaven només tres nens. Ara en tenim més de 50... Jo vaig ser el primer en-trenador del club farà uns deu anys i he viscut en primera persona tot el creixement del club. Em sento molt partícip de tota aquesta pujada. Quan semblava –farà quatre o cinc anys- que tot se n’anava en orris per problemes entre la junta i el president anterior, i l’Ajuntament, aquesta gent ho va deixar i un grup de quatre persones ens vam reunir i ens vam resignar a tancar. Hi ha molt pocs pobles com Alella que tinguin club d’atletisme, fins i tot, pobles més grans com el Masnou no en tenen, i pensem que és molt bonic tenir-lo aquí. Quan es plantejava tancar, vam dir això no pot ser i ho vam agafar entre aquestes quatre persones: en Xavi Tarafa, en Jordi Simeon, l’Enric Mudarra i jo. Li vam proposar al Joaquim Saez –que portava molts anys també lligat al club i a l’atletisme– de ser el president, però per qüestions d’edat i altres problemes va renunciar, i pràcticament no em va quedar més remei que ser-ho jo, ja que era l’únic de la junta que vivia a Alella.

Passat un temps, creus que els socis estan satisfets amb la manera que teniu de por-tar el club?Últimament hem passat una època molt bona gràcies a la millora de les instal·lacions. Sem-bla que hem aconseguit una gran estabilitat amb la subvenció que rebem de l’Ajuntament i les quotes dels socis, i tenim diners per anar comprant material i fent petites millores. A poc a poc, això va fent que més gent vingui al club i vol dir que estan satisfets amb la gestió.

Ja per acabar, com convidaries a aquelles persones que no coneixen pràcticament res de l’atletisme a venir a córrer i a en-trenar-se al Serra-Marina?Els diria que córrer és molt més divertit si ho fas amics i si després vas amb ells a fer una cervesa. I a més, quan algú t’ensenya a fer-ho bé, guanyes molt a nivell de salut. Dis-minueixes el risc de lesions, et coneixes més a tu mateix... En fi, que convidem tothom a què vingui, estem oberts a gent amb tots els nivells, els entrenadors són molt amables, es fa tot de forma molt personalitzada i et rebrem amb els braços oberts.

“HI HA MOLT POCS POBLES COM ALELLA QUE TINGUIN CLUB D’ATLETISME, FINS I TOT, POBLES MÉS GRANS COM EL MASNOU NO EN TENEN, I PENSEM QUE ÉS MOLT BONIC TENIR-LO AQUÍ”

66

ESPORTS

PEP VIDAL El retorn a les lligues de la Federa-ció Catalana de Futbol ha donat un nou impuls a l’Hummel Alella FS. La majoria dels equips s’estan adaptant molt bé a la competició i, fins i tot, alguns lluiten per pujar de categoria en la seva primera temporada. És el cas del primer equip sènior mascu-lí, que encapçala amb solvència el Grup 1 de Tercera Catalana, i també del sènior femení, que comparteix el liderat amb el Racing Pineda al Grup 1 de Segona Catalana. El juve-nil, el cadet O, l’aleví i el benjamí R

són els altres equips que es troben a la part alta de les seves lligues. Aquest bon rendiment ha permès que quatre jugadors del club: el cadet Gerard Viñallonga, el benja-mí Marco Fernández i les juvenils Aina Moya i Naima Reixach hagin estat seleccionats per la selecció del Maresme. El 29 de desembre l’entitat ha organitzat la primera Diada del Club, una jornada en què es durà a terme la presentació de tots els equips del Club i es faran diverses activitats al Pavelló Mu-nicipal Abelardo Vera.

FUTBOL SALA

Bons resultats per a la majoria d’equips de l’Hummel Alella FS inclusiu

PEP VIDAL El primer equip sènior masculí del Bàsquet Alella també ha completat un inici de tem-porada engrescador després d’un parell d’anys en dinàmica negativa. Enguany, els alellencs compten amb una plantilla ambi-ciosa per intentar tornar a Tercera Catalana i, des de l’inici de curs, les bones sensacions

s’estan confirmant. Amb 9 victòries –una de les últimes aconseguida de forma brillant el passat 27 de novembre a la pista de l’equip que era líder, el CB Sinera (65-71)- i només 2 derrotes, el conjunt dirigit per Javier Tres-gallo encapçala el Grup 1 de la fase prèvia del Campionat Territorial de Barcelona. A poques setmanes per al final de la prime-

ra volta, la situació permet ser optimista de cara a les possibilitats finals de, com a mínim, poder lluitar per les primeres posi-cions. El sots-25 també es troba a la part alta de la seva lliga, igual que la majoria dels equips de base, entre els que destaca especialment un mini masculí que encara es troba invicte.

BÀSQUET

El sènior masculí del Bàsquet Alella lluita pel liderat

PEP VIDALEl passat dissabte 22 d’octubre el Pa-velló Municipal Abelardo Vera d’Ale-lla va tornar a acollir el Campionat de Catalunya de Taekwondo en mo-dalitat de combat de les categories infantil i cadet. Amb una participació de més de 300 competidors que, amb els seus acompanyants, entrenadors i familiars, van omplir de gom a gom el poliesportiu, l’Escola de Taekwon-do Maresme-Alella va aconseguir un èxit total tant a nivell d’organització com de resultats. Van ser els domi-nadors del campionat, assolint fins a dotze medalles i demostrant, de nou, la bona feina feta per l’equip d’entre-nadors que encapçala Julio Sánchez.

Victoria Trihinova, Rafael Rosillo i Pol Martín es van endur la victòria en les seves respectives categories; mentre que Marina Onielfa, Genís Cuixart, Aritz Basco, Jan Villanu-eva i Blai Martín van aconseguir la medalla de plata. Violeta Prat, Eduard Girona, Marta Moton i Yil Shen es van fer amb el bronze. A més, per primera vegada, els llui-tadors de l’Escola van compartir la representació d’Alella amb l’Escola Internacional Hamelin-Laie, que va debutar en aquesta cita amb una ac-tuació molt destacada aconseguint un or amb Arnau Hernández i dos bronzes amb Pol Sobrino i Cedric Hernández.

TAEKWONDO

El Pavelló Abelardo Vera va tornar a ser seu dels Campionats de Catalunya de Taekwondo

CEDI

DACE

DIDA

67

ESPORTS

Tots els infants amb discapacitats físiques i psíquiques de la comarca podran fer esport al Municipal d’Alella gràcies a l’acord que la directiva del Club de Futbol Alella i una delegació de la Fundació Johan Cruyff varen firmar per promocionar pràctica esportiva inclusiva al Maresme. Coincidint amb la pre-sentació dels més de 200 jugadors del CF Alella, el Camp de Futbol Municipal es con-vertiria en l’escenari ideal per donar el tret de sortida del projecte. L’objectiu és posar a disposició de molts nens i nenes que ara ma-teix no poden fer esport un espai de forma-ció i de benestar. Des del moment present, el Club de Futbol Alella passa a formar part de

les entitats esportives que col·laboren amb la Fundació Johan Cruyff per oferir a infants i adolescents amb discapacitats físiques o psíquiques la possibilitat de jugar a futbol. Convertint-se en el tercer club del Mares-me –després del Racing Pineda de Mar i del Futsal Vilassar de Mar- amb capacitat per acollir jugadors discapacitats, l’Alella vol compartir amb tot el seu entorn l’enorme il-lusió que aquest compromís suposa. A l’acte, celebrat el passat 19 de novembre, hi van assistir la Coordinadora de projectes de la Fundació Johan Cruyff, Esther Eroles; el delegat de la FCF al Maresme, Antonio Jimé-nez; l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco i la regidora d’esports Glòria Mans..

PEP VIDALAquest any sí que sembla que la Unió Espor-tiva Alella podrà treure el cap a les posici-ons capdavanteres de Quarta Catalana. En el quart curs després de la seva fundació, el conjunt groc-i-negre ha aconseguit com-pactar un bon bloc de jugadors –la majoria formats al futbol base de l’Alella CF- que ha fet un inici de lliga força bo. A falta de poques

jornades per arribar a l’equador de la compe-tició, es troben a només cinc punts del lide-rat, i esperen poder fer un pas endavant en els pròxims duels directes contra els equips de la part alta. No tan positiva és la situació del primer equip de l’Alella CF, que es va ha-ver de tornar a construir pràcticament des de zero a l’estiu després del descens, i encara no ha pogut aconseguir cap victòria.

PEP VIDALEl sènior masculí del Rugby Alella va acon-seguir, el passat 26 de novembre, puntuar per primer cop aquesta temporada gràcies a un meritori empat (12-12) al camp del Ripoll. En els quatre partits anteriors al grup C de la Divisió d’Honor Catalana, els alellencs no havien pogut sumar ni un sol punt, però ara esperen que el primer resul-tat positiu de la temporada els doni ales per començar a guanyar partits. En una situa-ció similar es troba el femení, que encara no ha guanyat, però també va millorant el seu joc a poc a poc.

FUTBOL

Acord entre l’Alella CF i la Fundació Johan Cruyff per crear un equip de futbol inclusiu

La UE Alella il·lusiona amb un bon inici de lliga

RUGBY

El Rugby Alella millora, però encara no coneix la victòria

SERGI VIÑALLONGA “VIÑA”, davanter de la UE Alella, porta ja 9 gols en les 8 jornades disputades fins ara a Quarta Catalana, i és un dels principals motius del bon rendiment de l’equip.

DAVID ZAPATAJugador de l’aleví A de l’Alella CF, ha anotat 27 gols en les 10 primeres jorna-des de lliga, i és un dels màxims gole-jadors del Grup 37 de Tercera Divisió.

ÀLEX POMPIDOEx jugador de l’Alella CF, ha fitxat pel CD Masnou de Primera Catalana -que dirigeix des de fa uns mesos el tam-bé alellenc Juan Carlos Torres- i ja ha marcat un gol.

ALBERT GUBERNDirigeix, conjuntament amb Marc Guallar, l’equip mini del Bàsquet Alella que encara no coneix la derrota aques-ta temporada i que lidera amb mà de ferro el Grup 12 de la Fase Prèvia del Nivell C.

DANI CARRAU Ha acabat tercer a la classificació ge-neral final de la Kawasaki Z800 Cup. A l’última cursa, celebrada a Xest, va ser segon.

P R O T A G O N I S T E S

CEDI

DA

Esther Eroles, Coordinadora de projectes de la Fundació Johan Cruyff, durant la presentació que es va fer al Camp d’Esports Municipal.

PEP VIDAL

68