Butlletí de la Secció Local d’Esquerra Republicana de Sant Fost | N.2 NOVA EDICIÓAgorawww.esquerra.cat/santfost

2010Us desitgem

un bon Nadal i un feliç Any Nou

IMPULSEM EL PLA DE JOVENTUTI EL DE PATRIMONI CULTURAL

CONSULTA PER LA INDEPÈNDÈNCIA:ARA TOCA QUE PARLI SANT FOST

DEMANEM UNITAT POLÍTICA CONTRA EL PEATGE DE LA B-500

CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA. ARA TOCA QUE SANT FOST PARLI!

PLA LOCAL DE JOVENTUT

No cal que debatem ara sobre la legitimitat de convocar o no

una Consulta Popular a la nostra població. No cal que us

diguem que la Consulta Popular està reglada per la mateixa

constitució i per les lleis del Règim Local. No cal que us diguem

tampoc que una Consulta Popular no és un referèndum, i per

tant, no és vinculant en la decisió que se’n derivi. Tampoc cal

que us diguem que la consulta i la participació de la ciutadania

és un dret de tots els ciutadans i ciutadanes d'aquest país.

Bé, després d'aquestes respostes més que òbvies, creiem que

a Sant Fost prèviament hem de fer un exercici de reflexió al

voltant de la possible convocatòria d'una Consulta

d'Independència a la nostra població. No és cosa fàcil portar a

terme un debat serè i constructiu sobre aquest tema en els

temps que corren. Tampoc és fàcil organitzar un esdeveniment

així sense un treball previ de pedagogia i d’implicació dels

santfostencs i les santfostenques. Però, de manera constructi-

va creiem que cal posar sobre la taula un element clau per a

portar a terme aquestes tasques; ccaall qquuee eell tteeiixxiitt aassssoocciiaattiiuu

llooccaall ii eellss ppaarrttiittss ppoollííttiiccss ddeell mmuunniicciippii

ccrreeeemm uunn ddeebbaatt aall vvoollttaanntt ddee llaa iinnddee--

ppeennddèènncciiaa..

Des d’ERC, tots sabeu quina és la nostra posició, i no ens n'a-

maguem. Ara bé, Sant Fost no té cap experiència de participació ciu-

tadana, cap!, Opinem que aquesta és un bona possibilitat. També

pensem, i considerem que no en som els únics, que el debat sobre la

possible independència o no del nostre país, tard o d'hora haurà de

ser-hi. Per què? Perquè és un debat que parla de la democràcia, i

parla de la participació dels ciutadans i ciutadanes en qüestions que

la poden afectar en la seva vida del dia a dia. En definitiva, parlar d'in-

dependència és parlar del nostre futur com a societat, com a poble.

Per tant, animem a tots i totes els ciutadans i ciutadanes a incentivar

la participació, a fomentar la democràcia des de baix, des del teixit

associatiu, aquesta és la millora manera de poder afrontar una pos-

sible Consulta Popular també a Sant Fost. Com deia Nelson Mandela:

“Tot sembla impossible...fins que es duu a terme”.

EL PLA LOCAL DE JOVENTUT DE SANT FOST

S’ELABORA PER TAL DE DONAR UN FORT IMPULS

A LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT AL MUNICIPI I

FER FRONT A LES NECESSITATS I DEMANDES DE

LA POBLACIÓ JUVENIL.

Pretén ser una eina útil de treball per orientar, estructurar,planificar i avaluar les accions que es duguin a terme enmatèria de joventut durant els propers anys. És una eina perrendibilitzar recursos i fer unes polítiques de joventut més efi-caces i eficients, que vetllin pel ple desenvolupament delcol·lectiu juvenil com a ciutadans i ciutadanes de ple dret, aju-dant l’administració i als propis joves a desenvolupar serveis iactuacions que donin resposta a les seves necessitats i interes-sos. El Pla Local de Joventut ha d’esdevenir un element dina-mitzador i potenciador de la cohesió social, la participació juve-nil i l’autonomia dels i les joves en el seu procés vital.

Per tal d’assolir el conjunt d’objectius marcats inicialmentplantejarem la realització del Pla Local en dos grans blocs. En primer lloc s’ha fet una diagnosi de la realitat juvenil.Aquesta diagnosi es fonamenta en la recollida d'informació,utilitzant diferents mètodes, i el seu posterior estudi. Això enspermetrà establir les característiques bàsiques de la poblacióestudiada, definir les seves necessitats, incorporar les seves

prioritats, recollir les seves opinions, entendre les sevesexpectatives, etc.

Aquest coneixement és bàsic alhora de posar en marxa qual-sevol projecte a curt, mig o llarg termini i garanteix que lesaccions finals són fruit del consens i de la participació dels ciu-tadans i ciutadanes. Aquesta diagnosi s’estendrà a l’organitzaciómunicipal i a les polítiques juvenils que dura a terme.

També s’estudiarà l’entorn dels joves del municipi; s’ha recollitinformació d’altres agents que intervenen en el municipi enl’àmbit juvenil... En definitiva, es recolliran totes aquellesdades que ens aportin informació sobre la realitat juvenil. Ambaquestes dades es presentarà un estudi que ens marcarà leslínies bàsiques d’actuació del Pla Local de Joventut.

En segon lloc, es passarà a la realització del Pla Local deJoventut, o sigui, la concreció en programes, serveis i activitatsque l’Ajuntament de Sant Fost posarà en marxa, o mantindrà,destinats als joves del municipi. Les accions es dissenyaran grà-cies a la informació detallada del diagnòstic de la realitat juve-nil, adequant-les a l’estructura i possibilitats de l’Ajuntament iamb el consens i el treball transversal dels departaments impli-cats en cadascuna de les accions. El Pla Local de Joventutestablirà les línies bàsiques d’actuació de l’Ajuntament de SantFost en matèria juvenil ens els propers anys.

Editorial

LA COMPETITIVITAT D’UN TERRI-

TORI depèn en gran mesura del nom-

bre de persones que hi poden accedir

de manera ràpida i segura. Durant

molts anys s’ha pensat que el cotxe

acomplia amb aquesta funció. Ara bé,

resulta evident aquí i arreu que el cotxe

només ofereix rapidesa sempre i quan

els altres cotxes no decideixin circular

també en aquell moment.

A Barcelona ciutat ja fa temps que es

van adonar que per reduir la congestió

no podien seguir ampliant l'espai que la

ciutat destinava al cotxe, amb l'obertu-

ra de vials, construcció d'excalèxtrics,

etc., sinó que havien d'apostar per

altres mitjans de transport. Així

Barcelona no fa més que reduir l'espai

destinat als cotxes amb nous projectes

com el de la Diagonal, l'avinguda

Roma, el passeig de Sant Joan, o fins i

tot l'enderrocament de l'excalèxtric de

Guinardó, Però mentre Barcelona sem-

bla abandonar els paradigmes d'un

model obsolet, la recepta que el depar-

tament de Política Territorial i Obres

Públiques aplica a la resta del territori

metropolità està totalment ancorada

en aquest model obsolet.

Un dels exemples que il·lustra aquesta

afirmació és el desdoblament de la car-

retera B-500 entre Mollet i Badalona,

via que Tabasa transformarà en

autovia, construint l'anomenat túnel de

la Conreria. Malgrat el Pla Metropolità

afirmi que es tracta d'una via de mallat

per millorar la connexió entre el Vallès

Oriental i el Barcelonès nord, resulta

prou evident que la nova autovia és un

accés radial a la ciutat de Barcelona,

paral·lel als accessos de la C-58, la

C-17 i la C-33, però amb la diferència

que el cinquè accés vallesà, esquiva el

congestionar el nus de la Trinitat en

hora punta.

Per tant aquesta nova via pretén solu-

cionar un problema de congestió en

hora punta amb les receptes d'un

model obsolet: amb més autovies. I la

mostra del fet, que el govern coneix

que és un model obsolet, és la imposi-

ció d'un peatge (amb el qual no hi

estarem mai d'acord) per assegurar

que el nou túnel no es congestioni.

Però com serà l'enllaç amb el trànsit de

les autopistes congestionades on abo-

carà la futura autovia? Un túnel fluïd

millorarà substancialment l'accés en

cotxe a Barcelona i Badalona, ciutats

que ja estant congestionades en l'actu-

alitat? Amb aquests antecedents no

hauria de ser imperatiu destinar els

recursos econòmics i naturals, en crear

un model basat en el transport col·lec-

tiu, aquell que ofereix la rapidesa i

seguretat amb caràcter universal. Des

d'ERC, també considerem que l'ober-

tura d'aquesta nova via per territoris

encara poc ocupats, com la vall de

Cabanyes, no només no respon a les

necessitats de mobilitat metropoli-

tanes, sinó que millora l'accessibilitat

inadequada ha territoris que haurien de

preservar-se com el que són: espais

verds. Aquest perill és sovint obviat per

la Conselleria que té les competències

en infraestructures i obra pública, com

s'observa clarament en el Pla Territorial

Metropolità

Des d'ERC creiem que aquest ha estat

el veritable debat que ha mancat, més

que no pas populista debat sobre els

peatges, i que tots en hem apostat

negativament

TONI PINYEROPortaveu del Grup Municipal d’ERC

Amb el suport de l’ADENC

L’ÚNIC PROBLEMA ÉS EL PEATGE?

L’1 de desembre la Regidoria dePromocions Culturals i Patrimo-ni vàrem presentar el Pla dePromoció del Patrimoni Cultu-ral de Sant Fost. Aquest Pla s’em-marca en quatre eixos de treball: 1. La creació del Catàleg deProtecció del PatrimoniArquitectònic. 2. L’inici de definició de tresitineraris culturals per a la nostravila: Itinerari Espais de Guerra,Espais de Memòria, Itineraricultural de l’Aigua i el Vi, iItinerari amb ressenyes al voltantde la història de la cases més

antigues de la nostra població. 3. La Promoció del PatrimoniGastronòmic Local a través dela creació del Mes del Vi i d’unLlibre de Receptes de Gastro-nomia Tradicional Local. 4. I per últim, també es vol por-tar a terme una projecció delnostre patrimoni cultural cap al’exterior a través dels mitjans decomunicació de qualsevol àm-bit, així com també s’editarà undíptic que pretén plasmar elselements de referència delsespais i itineraris culturals i natu-rals que disposem a Sant Fost.

No cal dir que el projecte ésforça ambiciós en el seu con-tingut, i trencador en la maneraen que hem entès el nostre pat-rimoni cultural fins a dia d’avui. Però volem anar una mica mésenllà i explicar per què i com hovolem realitzar. El per què és besenzill: Sant Fost disposa d’unpatrimoni cultural que ha estatmassa anys en letargia i ja éshora que li donem la importàn-cia que pertoca, per responsabi-litat, d’una banda, i perquè tenirun patrimoni cultural actiu i fortens fa recuperar aquelles petitesdosi d’identitat que ens calen.

I com ho volem aconseguir?Evidentment, els recursos i lavoluntat de la Regidoria per fer-ho realitat hi són, però faltaalguna cosa. Perdamunt de

tot cal que aquest projecte queengeguem sigui compartit ambtots els ciutadans i ciutadanes.No podem entendre un projectecom aquest sinó sabem articulartotes les nostres aportacions, lesnostres visions, les nostres opi-nions al respecte. És per aixòque la consecució d’un projectecom aquest ha de comptar ambla col·laboració del teixit associa-tiu local; és més, l’ha de poderfer seu.

És per això que us emplacem aque poseu el vostre granet desorra en aquest projecte, perquèel Patrimoni Cultural d’unapoblació és teu, ésde tots.

PLA DE PROMOCIÓ DELPATRIMONI CULTURALCap a on volem anar

Demanem unitat políticaen contra del peatge de laB-500 i màxima protecció

per a l’entorn natural’’’’

EM COSTA DE CREURE-HO. TANCO ELS ULLS, ELS TORNO AOBRIR I SÍ, ÉS REAL. QUINA JOIA! JA NO HI HAURÀ MÉS LAPOLS EN TEMPS SEC, NI EL FANG I ELS CLOTS EN TEMPSDE PLUJA.

L'asfaltat del tram conegut com de la Font de les Monges queuneix la carretera B-500 des del coll de la Conreria fins a la cruïlladel camins coneguts amb els noms de camí dels Castanyers, camíAntic de Sant Fost i camí del Torrent, representa la fi del turmentde quasi bé tots els veïns de la Barriada de la Conreria.

En aquest punt m'agrada recordar i agrair que fou en Toni Pinyero, llavors president de l’executiva d’Esquerra de Sant Fost i avui regidor i tercer tinent d’alcalde, qui es va comprometre amb elsveïns de la Conreria a que si en les eleccions municipals sortia elegit amb prou força, aquest projecte el defensaria amb tota laseva energia. Avui és una realitat!

-Vostè és tot un especialista en la recerca defonts i d’antics camins al voltant de la nostrapoblació. Expliqui’ns una mica aquesta recer-ca?-Les fonts són font de vida. S’hi han fet actes cultu-rals, serveixen per beure o regar. Els caçadors, elsexcursionistes i els pocs animalons de la muntanyase’n serveixen per calmar la sed. Són racons depau on el silenci s’altera pel cant dels ocells o elrajolí de la seva aigua. En altres temps potser que elsnostres avis s’enamoressin al costat d’una font. Totplegat, per a mi, té un valor important, especialmentper aquella gent que les construïren i que no esmereixen caure en l’oblit. Les nostres fonts de SantFost poden servir com itineraris de caminades i almateix temps en totes les èpoques de l'any, i perobservar la nostra natura, que és rica i variada.

-Què troba que li falta a Sant Fost?-En primer lloc a Sant Fost li falta una veritable

autoestima. Que la gent que fa poc temps que hi viuse’l faci seu. Per a mi, és molt important. Per altrabanda, en certs barris i per causa de l’especulaciódel sòl, falten carrers i voreres més amples. Unagran neteja de pals i fils penjats per molts carrers(també per l’especulació), que semblen barris ter-cermundistes. Ja fa anys que els antics ajuntamentsno ho havien d’haver tolerat. En fi, hi falten moltesmés coses...

-Quines creu que són les potencialitats de SantFost?-La seva natura i la seva gent.

-També, com a bon home inquiet que és, esdedica a la pintura i a la fotografia. Faci’ns cinccèntims de la seva experiència en aquests dosàmbits. -Tant en el camp de la pintura com en la fotografia,per mi ha estat sempre un repte. Per més que facissempre s’està aprenent. La pintura va començarcom a hobby, però la fotografia sempre m’ha acom-panyat en la meva vida. Vaig començar a fer fotos demolt jove, amb una máquina de baquelita esquerda-da i apedaçada amb esparadrap fins arribar afotografiar amb càmeres digitals.

APORTACIONSSANTFOSTENQUES

La Conreria, època moderna

PER JOSEP SALA

AMADEU ROVIRACONVERSES A L’ÀGORA AMB...

-Com veu el panorama polític del municipi?-El veig bastant bé, però es continuen dient moltesbestieses i fent demagògia política que no serveixper a res. No tots els ciutadans són burros i no se’lspot enganyar fàcilment. Els gurús continuen predi-cant però cal que filin prim. Penso que a Sant Fosts’han acabat les majories absolutes, es manarà ambpactes puntuals.

-Creu que les coses han canviat en relació alpassat?-És cert que moltes coses han canviat, però encaraqueda gent amb els mals vicis del passat i que hitroben plaer: continuen o mantenen uns hàbits comel de la raó absoluta o enverinen el món que elsenvolta. S’ha acabat això d’anar pel carrer amb ladestral a la mà. Sant Fost des de fa uns anys ha can-viat molt, tan sols s’han d’obrir els ulls, molta gent horeconeix i els fets ho fan palès. Espero que seseguirá per aquest camí.

-Vostè col·labora amb la Comissió de Festes.Aquest és un projecte nou per a la nostrapoblació encara que es reivindicava des de ja fauns anys. Què li sembla el seu funcionament? -El seu funcionament és bo i cal que la gent aportiidees per anar-lo millorant. La innovació, dins de lesposibilitats existents, és bona. La participació ciu-tadana és important.

-En què creu vostè que hauria de millorar SantFost culturalment?-La cultura és un camí molt llarg i molt ample. La par-ticipació del pares i mares en els nostres centresd'ensenyament és vital. L'Ajuntament ja fa actesimportants i crec que ja és suficient. Allò que verita-blement hauria de millorar és la participació ciu-tadana. Es fan actes culturals i tan sols s’hi ajuntenquatre gats. En el culte al pa amb tomàquet i la boti-farra no hi falta gent, però si no n’hi ha, malament rai,poca assistència. Ens hem de posar al cap que lacultura són els bons fonaments d’un poble i d’unanació.

Les grans potencialitats

de Sant Fost són la seva

natura i la seva gent

Nom i cognoms:AMADEU ROVIRA I BOIXPerfil biogràfic: Vaig néixer a Castellar delVallès. De petit, com moltes famílies de lapostguerra, les vàrem passar magres. Vaigestudiar mestria industrial i l’ofici de matrisser.He viscut en el municipi de Montcada i Reixac,més tard a Ripollet, uns set anys a Brussel·les ifinalment he arrelat a Sant Fost des de fa 31anys.Aficions: Les aficions han estat molt lligades ala natura com també al fet de viatjar pel món,els fòssils i minerals, l’arqueologia, la botànica,la naturopatia i, en especial, la fotografia.

www.esquerra.cat/santfostÀGORA. Butlletí trimestral Edita: Secció Local d’ERC de Sant Fost de Campsentelles

Telèfon de contacte: 606 16 90 32E-mail: santfost@esquerra.org

Amics d’Esquerra a Sant Fost