Revista 2011

42
BOCA DE LA MINA ESCOLA MOWGLI - maig 2011 - IV època - núm 37

description

Revista escolar

Transcript of Revista 2011

Page 1: Revista 2011

BOCA DE LA MINAESCOLA MOWGLI - maig 2011 - IV època - núm 37

Page 2: Revista 2011

Aquest curs 2010/11 ens hem decantat per temes relacionats amb la VIDA i hem

deixat de racó “les retallades”, perquè moltes coses que fem a l’escola no es

veuen implicades amb la CRISI.

Sí, algunes ens toquen de prop, però d’altres … Afortunadament ningú pot

retallar les noves branques que comencen a brotar ni les noves flors que es

comencen a obrir.

Cada dia quan entrem a l’escola, les cotorres que no paren de xerrar, ens donen

la benvinguda. Observem que elles segueixen fent el seu niu, faci fred o faci vent,

plogui o nevi… Són un bon exemple que ens dóna la natura de la CONSTÀNCIA,

un valor que considerem molt important en l’aprenentatge dels nostres alumnes.

Així doncs les criatures van aprenent que el treball de formiguetes és un bon

hàbit i a mesura que creixen i aprenen, van teixint una xarxa de competències,

relacions, emocions…, tot allò que els farà persones amb capacitat de reflexionar i

actuar honestament per a preservar la NATURA i buscar en ella tota la saviesa

que conté.

Siguem doncs capaços de regalar-nos una mirada al nostre entorn escolar i

alegrem-nos del què tenim!. A l’escola tenim la sort de tenir la natura molt propera

i la sentim a flor de pell,

El paisatge se’ns torna més alegre amb tot de colors que van sorgint i nosaltres

comencem a treure les pesades capes de roba per rescatar la roba estiuenca.

Sentint-nos més lleugers, més presumits.... i d’alguna manera també florim com la

primavera.

Us convidem a abraçar els arbres, olorar les flors i perdre la mirada en els camps

de roselles que ens anuncien que la primavera ja és aquí!

Damunt les branques Hi ha flors i ales noves.

CARLES RIBA

Page 3: Revista 2011

Vet Aquí que una vegada, a la classe dels Rikkis vam treballar els

animals, relacionant aquest tema vam escollir el conte dels 3

Porquets per explicar-lo a la classe!

Page 4: Revista 2011

Després d’escoltar la història i de parlar sobre el conte va

arribar l’hora de treballar les fitxes: GRAN, MITJÀ I PETIT

A quina casa viu

cada porquet?

Page 5: Revista 2011

A continuació ens vam divertir fent plàstica

Page 6: Revista 2011
Page 7: Revista 2011

Aquí tenim els Porquets

I conte contat, ja s’ha acabat!

Esperem que us hagi agradat!

Page 8: Revista 2011

DEL 26 AL 29 D’ ABRIL A L’ ESCOLA MOWGLI HA ARRIBAT LA

SETMANA CULTURAL. A EDUCACIÓ INFANTIL HEM

ORGANITZAT DIVERSOS TALLERS. ES VA DEMANAR L’ AJUT

DELS PARES/MARES I AQUESTS VAN RESPONDRE MOLT BÉ.

HEM FET UN TALLER DE GALETES. LA LOLI DOMENE,

MARE DEL CARLOS ESCRIBANO, ENS VA ENSENYAR A FER

UNES GALETES BONÍSSIMES. ELS NENS S’ HO VAN PASSAR

GENIAL AMASSANT AMB ELS RODETS I FENT FIGURES AMB

ELS MOTLLOS.

• RECEPTA DE LES GALETES:

- 170G. DE FARINA

- 125G. DE MANTEGA

- 50G. DE SUCRE

Page 9: Revista 2011

TAMBÉ HEM FET UN TALLER D’ ANELLS. LA MARIA JESÚS

GARCÍA,MARE DE LA LUCÍA HIDALGO, ENS VA AJUDAR A FER

UN TALLER D’ ANELLS AMB PAPER D’ ALUMINI I PEDRETES

DE COLORS.

DONA I OCELL DE MIRÓ

HEM FET L’ ESCULTURA . PRIMER

E

L’ELABORACIÓ DE L’ ESCULTURA

HIGIÈNIC.

.

VAM EXPLICAR ALS NENS LA BIOGRAFIA DE MIRÓ. LA MARE

DE LA ROCÍO MARTINEZ , VAN SA DOMENE, VA AJUDAR EN

AMB ROLLS DE PAPER

ART

JOAN MIRÓ

JOAN MIRÓ I FERRÀ (20 D'ABRIL DE 1893, MONT-ROIG DEL CAMP) FOU UN PINTOR, ESCULTOR I CERAMISTA CATALÀ.LA INFLUÈNCIA DELS LITERATS SURREALISTES PORTÀ MIRÓ A "PINTAR COM UN POETA". AQUESTES PINTURES S’HAN ANOMENAT "PINTURES DE SOMNI".DURANT ELS ANYS 1930- 1935 JOAN MIRÓ PASSÀ PER UNA PROFUNDA CRISI PERSONAL, ES CONCENTRÀ EN L’ESCULTURA I EL COLLAGE.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA I LA SEGONA GUERRA MUNDIAL DETERMINAREN LA REINTRODUCCIÓ D’UN REALISME TRÀGIC.L’ANY 1939, PER FUGIR DE LA GUERRA, INICIÀ LA SÈRIE CONEGUDA COM DE LES "CONSTEL·LACIONS", QUE ACABARIA L’ANY 1941 A MALLORCA. A PARTIR D’AQUESTA ETAPA ES CONSIDERA QUE JOAN MIRÓ ASSUMEIX LA PLENA MADURESA PICTÒRICA. CONTINUARÀELABORANT EL SEU LLENGUATGE, QUE CADA COP GIRA MÉS ENTORN ALGUNS SIGNES, JA PRESENTS A LES "CONSTEL·LACIONS": LA LLUNA, LA DONA, L’OCELL, LES ESTRELLES, PERÒ ÉS FA MÉS DIRECTE, MÉS ESSENCIAL, ELIMINANT TOT EL QUE ÉS ACCESSORI. EN ENVELLIR EL PINTOR, LA SEVA OBRA GUANYÀ EN DINAMISME I EN EXPERIMENTACIÓ: PINTURES FETES DE REGALIMS O PINTURES AMB ELS DITS, GRANS FORMATS EN ELS QUALS ELS COLORS PURS ES COMBINEN AMB TRAÇOS EN NEGRE QUE SEMBLEN ESCRIPTURES

HI HAVIA UNA VEGADA UN PINTOR CATALÀQUE ES VA CANSAR DE DIBUIXAR COM LA GENT GRAN I VA DIR: “VAIG A INVENTAR QUADRES DIVERTITS, VAIG A PINTAR COM ELS NENS: DONES AMB CAMES MOLT LLARGUES I MOLTS DITS, SOLS, ESTRELLES, ARANYES AMB MOLTES POTES ...” PERÒ TOT HA D’ ESTAR EN ALGÚN LLOC. PRIMER PINTARÉ EL CEL O LA TERRA I QUAN ES SEQUI PINTARÉ AL DAMUNT O ENGANXARÉ COSES. I LI VA AGRADAR TANT QUE SEMPRE MÉS VA PINTAR COM ELS NENS. LA SEVA PINTURA REFLEXA FIGURES IMAGINÀRIES I JUGUETONES, MOLT RELACIONADES AMB ELS PRIMERS DIBUIXOS D’UN NEN.

Page 10: Revista 2011

TALLER D’ ESTAMPACIÓ AMB FANG. ELS NENS S’ HO VAN

PASSAR DE MERAVELLA TREBALLANT AQUEST MATERIAL.

TAMBÉ HEM FET UN TALLER D’ ANIMALS AMB TUBS DE

PAPER HIGIÈNIC. LA MARIA MARCER, TIETA DEL RAMON

MARCER, ENS VA AJUDAR A FER GATETS AMB TUBS DE

PAPER.

TALLER DE CONTES D’ÀVIES. LA JOSEPA GARCÍA, LA NEUS

LA CARME MESTRES VAN FER

TS EXPLICANT-LOS-HI

IONALS.

ARAGONÈS , L’ ÀNGELS OLLÉ I

LES DELÍCIES DELS MÉS PETI

CONTES I CANÇONS TRADIC

Page 11: Revista 2011

TALLER D’ OMBRES XINESES. LA VANESA PUJOL, MARE DEL

MARC ARBONÉS ENS VA OFERIR UN TEATRE D’ OMBRES

XINESES. VAN REPRESENTAR LA LLEGENDA DE SANT JORDI

I ELS NENS VAN QUEDAR ENCISATS.

EL DIMARTS VINT-I-SIS A LA TARDA, ELS NENS D’

EDUCACIÓ INFANTIL VAM FER EL CONCERT DE PRIMAVERA.

ELS TABALETS VAM INTERPRETAR ELS PERSONATGES DE

SANT JORDI, LA LLEBRETA I LA DANSA TRADICIONAL

CATALANA LA MOURSOLIANA.

ELS NENS I LES NENES DE RIKKIS, TABALETS I BABARS ENS

HO VAM PASSAR MOLT BÉ DURANT LA SETMANA CULTURAL.

GRÀCIES MARES VOLUNTÀRIES I FINS L’ ANY QUE VE!!!

Page 12: Revista 2011
Page 13: Revista 2011
Page 14: Revista 2011
Page 15: Revista 2011
Page 16: Revista 2011
Page 17: Revista 2011
Page 18: Revista 2011
Page 19: Revista 2011
Page 20: Revista 2011
Page 21: Revista 2011
Page 22: Revista 2011
Page 23: Revista 2011
Page 24: Revista 2011
Page 25: Revista 2011
Page 26: Revista 2011
Page 27: Revista 2011
Page 28: Revista 2011
Page 29: Revista 2011
Page 30: Revista 2011
Page 31: Revista 2011

Adob: Substància que es tira a les plantes perquè la terra sigui més fèrtil. Els

ements dels animals serveixen d’adob. excr

Biològic: La biologia és la ciència que estudia els éssers vius.

Brossa: La brossa és un conjunt de restes vegetals, fulles seques i altes restes...

Compactadora: Aparell que redueix el volum de les deixalles.

Contaminació: Hi ha contaminació de l’aigua, de l’aire, dels aliments, etc., quan

contenen productes o substàncies que son dolentes per a la salut de les persones i nimals. els a

Contenidor: Dipòsit gran que es posa al carrer per llençar-hi runa, escombraries i

coses que ja no es poden utilitzar. També hi ha contenidors per transportar mercaderies. N’hi ha de 5 tipus: orgànic, rebuig, paper i cartró, vidre i plàstic. Tenen colors diferents: blau pel de paper i cartró, verd clar pel vidre, groc pel plàstic, marró per

ànic i verd fosc pel rebuig. l’org

Degradable: Materials que al cap d’un temps son dissolts o destruïts per bacteris

res substàncies naturals, sense deixar restes. o alt

Deixalla: Tot el que que no es pot aprofitar.

Drapaire: Persona que aprofita ampolles buides, draps vells i altres coses que ja no

es fan servir.

Page 32: Revista 2011

Ecologia: L’ecologia és la part de la biologia que estudia les relacions entre els éssers vius i el medi on viuen.

Ecosistema: Conjunt dels éssers vius i del medi natural que hi ha en un lloc. Per exemple: un llac, amb els peixos,, els insectes i altres animals, els tipus d’arbres i plantes que s’hi troben i les característiques de les seves aigûes, és un ecosistema.

Energia renovable: Aquestes energies no s’acaben mai com per exemple: el sol, l’aigua, el vent...

Fems: Són els excrements d’alguns animals domèstics com els conills, les gallines i

els cavalls, que barrejats amb palla es fan servir com adob pels camps.

Forestal: Tot el que fa referència als boscos.

Fotosíntesi: La fotosíntesi és el conjunt de reaccions que la llum del Sol provoca

en les plantes verdes. Gràcies a la fotosíntesi les plantes s’alimenten i creixen.

Gasos hivernacle: És un contaminant en estat gasós que agreuja l’efecte hivernacle a la terra: diòxid de carboni, metà...

G rminar: És quan una llavor comença a desenvolupar-se. e

Hàbitat: L’hàbitat d’un animal o d’una planta és el medi on viu.

Hivernacle: És un lloc cobert on es protegeixen les plantes del fred. El sostre i les

ts deixen passar la llum. pare

Humus: L’humus és matèria orgànica que es forma per la descomposició de

tals i animals. Afegir humus a la terra ajuda molt a les plantes vege

Indústria: Les indústries es dediquen a les transformacions de matèries per a

icar productes. fabr

Intercanvi: Canviar uns productes per uns altres. És el que es feia abans de que

s’inventés el diner.

Page 33: Revista 2011

Llaurar: Fer solcs a la terra amb una arada o amb un altre instrument. La terra és ada abans de sembrar-la per aconseguir que doni més fruit. llaur

Medi ambient: El conjunt dels elements on es desenvolupen els éssers vius. Els rius,

els boscos,, l’aire, el mar i la terra formen el medi ambient. Les deixalles i el fum el malbé. fan

Medi natural: L’entorn que envolta i que afecta i condiciona les persones,

comprèn els éssers vius, objectes, aigua, sol, aire i les relacions entre ells.

Natura: És el conjunt d’éssers i de coses que existeixen a l’univers i que no han

estat fabricats per l’ésser humà. Els animals i les plantes formen part de la natura.

Oli reciclat: Per cada litre d’aquest residu es pot aconseguir un litre d’un biocombustible per a motors diesel. També per elaborar adobs, vernissos, cera, cremes, detergents, sabons...

Optimitzar: Intentar donar solució a una sèrie de problemes de la millor manera possible.

Plàncton: Bacteris, animals i éssers vius que viuen a l’aigua,

Plaques solars: Dispositiu que transforma la radiació solar en energia elèctrica o en energia tèrmica. És un generador d’anergies renovables.

Regla de les tres R: Reutilitzar, Reduir i Reciclar.

Reutilitzar: Tornar a utilitzar una cosa.

Runa: És el conjunt de les pedres, trossos de guix i ciment ferrós i altres erials que queden quan s’ha ensorrat una casa o un altre edifici. mat

Saludable: Que va bé per la salut.

Sembrar: Escampar llavors d’una planta en la terra d’un camp ben preparat ,

perquè hi creixi i doni fruit.

Page 34: Revista 2011

Silvicultura: És la ciència que estudia el cultiu dels boscos. S’ocupa també de

enir els incendis forestals. prev

Sostenible: Que gasta només el necessari.

Transgènics: Els aliments obtinguts de manera artificial perquè els han manipulat.

Ultraviolat: La llum ultraviolada és la que forma part de la llum i del sol, també

d’algunes làmpades elèctriques.

Vegetació: És el conjunt de plantes que creixen en una regió o en un lloc. A les s humides hi ha una vegetació més verda que a les zones seques. zone

Zooplàncton: Plàncton constituït per animals microscòpics que viuen a l’aigua.

4art de Primària

Page 35: Revista 2011

A finals del trimestre passat, concretament el 25 de març, els alumnes de cinquè vam visitar la planta de compostatge de Botarell. Allí ens van explicar el seu funcionament i vam ser conscients de la necessitat de reciclar la matèria orgànica.

Reciclant 100 kg de matèria orgànica s’obtenen 20 kg de compost per reutilitzar com adob per a plantes. RESTA D’ALIMENTS + RESTA JARNDINERIA = COMPOST

Page 36: Revista 2011

Passos que segueixen a la planta: 1r Arriben els camions i els pesen a l’entrar i al sortir.

2n Descarreguen les restes del menjar per després barrejar-ho amb les restes de jardineria. 3r Els munts s’apilen arrenglerats en unes naus obertes i amb un sostre on hi ha uns biofiltres perquè no es noti l’olor. 4t Els munts són atacats per uns bacteris que s’alimenten de la matèria orgànica gràcies a l’oxigen i a l’escalfor que hi ha dins dels munts.

Page 37: Revista 2011

Una màquina anomenada voltejadora remena les piles per oxigenar-les i tirar-los-hi lixiviats (aigua + bacteris).

Page 38: Revista 2011

5è Passades 14 setmanes es separen les parts grosses de les fines, garbellant-ho. El composts més fi, ja el podem utilitzar com adob: per les plantes, pels horts, pels camps, .... 6è Les restes més grosses es retornen als munts perquè continuïn amb el procés més temps. Acabada la visita us hem de demanar que recicleu la matèria orgànica. I sempre que us sigui possible les tres

RRR

Page 39: Revista 2011

Avui he vist una oreneta. No la segona ni la tercera,la primera! Volava tota enjoguessada per damunt del camp de blat. Entre mig de la verdor treia el cap tota vermella la rosella. Ja arribat la primavera! Les flors m’han cridat l’atenció i m’ha agradat el seu color. He vist que tot començava a florir. Crec que la primavera ja es aquí.

Carles Giné Porqueras 6é 2011

El fred de l’hivern se n’ha anat, el calor de la primavera ha tornat. El camp de flors s’ha omplert, i les roses s’han obert. El cel és net i blau, sembla pintat i ens dóna pau. Ara cau un ruixat i deixa el terra mullat. Finalment tot s’ha acabat, L’arc de Sant Martí ha tornat. Míriam Asens 6è

Avui a la nit m’ha picat un mosquit. No era un mosquit igual, era primaveral. He sortit ràpid pel balcó I m’he trobat una flor. Llavors he pensat: Que estrany tot això Fins i tot una flor. Crec que ja sé que passa, la primavera s'ha colat a casa. Albert Burgos Dengra primavera 2011

Ja es comença a respirar el tendre olor de les flors i es veuen nous colors. El romaní prop del pi, i la farigola prop del camí. Ales noves a l’instant de les papallones que venen volant. Carlota Bolaños 6è

L’alumnat de Sisè han fet diversos poemes durant el curs: tardor, primavera, … Ací en teniu uns quants. També ens mostren unes imatges de la jornada de miniatletisme als Ploms. Finalment aprofiten per acomiadar-se. Recordeu-nos. Fins sempre.

Page 40: Revista 2011

ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA

Els i les alumnes de sisè de l’escola, vam anar, el 4 de febrer, a les instal·lacions del C.N Reus Ploms a fer unes proves de miniatletisme. Quan vam arribar, ens vam esperar una estona a que arribessin els nens de l’escola Joan Rebull i aleshores vam fer grups de 12: 4 de la Mowgli i 8 del Joan Rebull. Després ens van assignar dos monitors per cada grup i vam fer un petit escalfament. En cada espai de la pista fèiem una activitat relacionada amb l’atletisme: - Salt d’alçada: vam saltar a un matalàs per sobre d’una goma. - Salt de llargada: vam saltar en la sorra a veure qui arribava més lluny. - Carrera d’obstacles: feiem competició saltant obstacles. - Carrera de relleus: competiem passant-nos el testimoni. - Llançament de carioques: llançàvem carioques el més lluny possible. - Llançament de javalina: era un pal de suro i l’haviem de tirar dintre d’ uns aros. - Llançament de pes: llançàvem una pilota de 2kg el més lluny possible. A més, durant vint minuts vam tenir temps d’esmorzar i de jugar. Finalment vam competir les dues escoles en una carrera de relleus, passant-nos el testimoni per equips. I ... va guanyar la Mowgli! Quan vam acabar les activitats ens vam acomiadar dels monitors i vam anar als vestidors. A nosaltres ens va agradar molt i esperem que els que hi aniràn l’any que ve, els hi agradi molt! Mireia, Aina, Iman, Míriam, Joel, Coni i Carlota. 6è de Primària

Page 41: Revista 2011

HOLA!! Em dic Aida i vaig a la classe de sisè.

Aquest és el meu últim any aquí, així que, dir-li “adéu” a nou anys molt

divertits i inoblidables em costarà una mica.

He tingut molts bons amics, i alguns no els perdré, perquè vindran a

l’institut amb mi. Els mestres també m’han ajudat molt.

El que sí que enyoraré és: el pati, les excursions, els tallers, les festes i les

colònies.

Adéu a tothom!!

VISCA LA MOWGLI!!

Aquests nou anys a l’escola Mowgli han estat i seran els millors anys de la meva vida. He après moltes coses aquí, moltes gràcies!!!.

Deixo amb molta pena aquesta escola que sempre recordaré que és la millor del món!!!. Sé

que estaré preparada de cara a l’institut i que trauré molt bones notes gràcies alls mestres

tan magnífics que he tingut i que sempre han fet tot el possible perquè els alumnes

traguéssim el millor de nosaltres mateixos i ens preparéssim pel dia de demà.

Tots els alumnes estem encantats i meravellats d’haver passat aquests anys a l’escola.

ADÉU I MOLTES GRÀCIES MOWGLI, SEMPRE ET PORTAREM AL COR!!!!!!!!

Mariona Gasset 6è

Page 42: Revista 2011