Resums i Analisi: Antologia de Poesia Catalana

7/25/2019 Resums i Analisi: Antologia de Poesia Catalana

1/36

ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA

(LITERATURA CATALANA - MATRIA COMUNA)

ELS TROBADORS (s. XII i XIII)

Naixement de la poesia trobadoresca: fnals del s. XI. Aparici d'unapoesia culta en llengua vulgar. Primer trobador d'obra conservada:Guilhem de Peiteieu.

Anteriorment la poesia culta estava escrita en llat! i era cultivada permon"os i clergues.

#lengua rom$nica % poesia culta & permet als laics accedir a lacultura uedant enrera per sempre m(s la dicotomia: clergue ) culte *laci ) inculte.

+n poema d'aleshores (s una can,. -l trobador (s poeta i msicalhora. /oglar: va de cort en cort cantant els poemes ue ha escrit eltrobador.

0ia de transmissi: oralitat. Pblic receptor: col1lectiu 2cortesans3.

-l dest! de la poesia trobadoresca (s desapar4ixer un cop consumida.

Associaci entre l!rica i amor. -l "o amant anhelant mogut sempre perun desig insatis5et busca la correspond4ncia de la dama.

-ls trobadors 5ormalit6en el llenguatge i l'amor a partir de lesestructures 5eudals i cavalleresues.

-l "o amat (s un vassall i la dama una midons 2del llat! meusdominus3 sempre casada 2l'esposa del sen7or3 i d'un estamentsuperior amor impossible.

-l canvi arribar$ amb Ausias 8arch ue deixa de ser un vassall ueestima per passar a ser un home ue estima.

-l 5en9men trobadoresc havia nascut en terres d'ccit$nia. 8atrimoni

de ;amon >>? iposteriorment pol!tica d'expansi vers ccit$nia per part d'Al5ons I2>>@)>>B@3. Composicions en occit$ "a ue la llengua liter$ria veniaimposada per la convenci liter$ria.

Drobador m(s important Cerver! de Girona 2segona meitat s. XIII3voluntat de reEexi metaliter$ria predilecci per g4neres i 5ormespopulars incorporaci d'elements de la tradici 5rancesa igalaicoportuguesa i tractament moralit6ador de temes tradicionals. Isobretot important per la inEu4ncia ue t( a tota la poesia catalanaposterior.

GUILLEM DE BERGUED2...>>?F)>>B@3


2/36

CANSONETA LEU E PLANA

Guillem de LB)>FL3

NO!L P"ENAT# LO $ALS %A"&T

Cerver! de Girona 2Guillem de Cervera3 (s un trobador al servei del rei/aume I i del seu fll Pere el Gran. -l seu can,oner (s un dels m(s extensos itamb( ens ha deixat uns Proverbis0arietat de 5ormes estils i registres.Poesia culta reEexi moral alternant amb s d'esuemes populars i 5ormes

de tradici 5rancesa i galaicoportuguesa.


3/36

Auesta composici pertan7 al g4nere anomenat vai(e)ra2viadera3 uepertan7 a la l!rica popular hispana. Mignifca can, de cam!H. Consta d'unre5ran7 inicial i de diverses cobles bin$ries 2paral1lelisme3 cadascuna de lesuals repeteix parcialment el re5ran7 2lleixapr4n3. Dema can,ons demalmaridada 25ons l!ric rom$nic3. M'aconsella a la dona peru4 re5usi el

marit imposat i es uedi amb l'amic amb ui comparteix el llit. -s cantenamb auest f els vicis i de5ectes del marit imposat.

$als *urat:ue "ura en 5als.

Pec:neci maleducat.

Privat: concepte d'origen "ur!dic ue 5a re5er4ncia a les persones properesde tracte !ntim.

Amic+:designa l'enamorat s'ha d'entendre com amantH.

LA POESIA ENTRE 1300 - 1!"#130

-ls territoris occitans sn absorbits per l'hegemonia 5rancesa.

Comen,a una etapa d'expansi catalana cap al sud primer vers elsalmohades i llavors vers la 8editerr$nia. Conuesta de les OL)? 2uan comen,a a escriure Ausias 8arch3 hiha un veritable desplegament po4tic.

-xperimentalisme con"unci de temes motius i 5ormes tradicionals2trobadorescos3 en una reordenaci di5erent buscant la innovaci.

InEu4ncia 5rancesa 2el lai l!ric o la balada3 i italiana 2=ante3.

Construcci d'una tradici l!rica aut9ctona i orientaci cap a lasub"ectivitat.

RAMON LLULL2>?)>?>@3

A ,-S. /ONA ,E"0E SANTA %A"&A

;amon #lull dedic$ vida i obra a la conversi al cristianisme dels habitantsmusulmans de


4/36

21om no (ei2a el creure pel creure. sin3 per l'enten(re3. #'Art (s un sistemaflos9fc. Dotes les seves obres giren entorn d'auest Art.

Cultiva la poesia la novel1la l'exemple la 5aula d'animals l'autobiografa...com a eina per a vulgarit6ar i 5er m(s comprensible el missatge de l'Art.

A v3s. (ona verge santa %ariaest$ inclosa al Llibre ('Evast e Aloma e4lan5uerna son fll2>F?)FL3 ideal de re5orma de la "oglaria ue #lullpostulava els "oglars han de deixar de cantar can,ons d'amor per passar al'apostolat social.

#a composici consta de dues parts:

0. >)>>: lloances marianes. /oc derivatiu. An$5ora de vs. ;epetici.Dractament de la verge 8aria de midons trobadoresca.

0. >): programa de #lull de conversi de l'infdel i re5orma de lasocietat cristiana.

=ues cobles de vuit versos i tornada de uatre. -suema m4tric: ababaacc iababaabb.

#a composici 5orma part del fl tem$tic d'un canonge ue entra a unataberna de gent vil i cantant auesta can, tothom es ueda conmogut iesdevenen bons cristians.

#'enteniment la mem9ria i la voluntat la relaci del "o po4tic amb la 0ergees genera en un impuls amors 2voluntat3 i es lliuren a la 0erge les altresdues 5acultats. No hi ha amor sense entendre auest amor o senserecordar)lo.

Per a #lull el programa de conversi de l'infdel ha d'estar presidit perl'ideal del martiri. =urant les seves missions al nord d'Q5rica s'exposa a lamultitud ue l'apedrega.

ANSELM TURMEDA2...>?JL)>O?3

ELO0& /ELS /&NE"S

Anselm Durmeda membre de l'ordre de sant rancesc es converteix m(stard a l'islam 2mor a Dunis3. #a seva ambigRitat no (s nom(s lingR!stica2tamb( escriu en $rab3 i religiosa sin9 tamb( tem$tica literatura cr!tica ambla seva societat amb contingut moral o b( personalment interessada.

Elogi (els (inerspertan7 al llibre Llibre (e bons amonestaments2>?BF3recull de consells 4tica pr$ctica i tamb( d'all9 ue (s moralment reprobablellista doble & doble moral. -l tema (s el triump+us nummi el poder delsdiners. =(u de la terra ue (s capa, d'obrar miracles. -ns diu el daltabaixmoral ue el diner provoca per9 tamb( aconsella de tenir)ne per poder

ascendir socialment i arribar fns i tot a ser Papa de ;oma.


5/36

-stro5es de tres octos!l1labs ue rimen entre ells seguits d'un tetras!l1lab derima independent.

Lla(esme:leg!tim

6as:tingues * pren.

,ui:a54resi d'Avui.

Oc:s! en catal$ medieval i occit$.

$ORDI DE SANT $ORDI2...>O>@)>OO3

/ESE"T /'A%&CS. /E 47NS E /E SEN8O"

Poeta cortes$ i msic al servei d'Al5ons el 8agn$nim. -l seu can,oner tractasobre la fna amor2recursos de la tradici trobadoresca3. ;ecicle 5ormes

antigues./esert ('amics. (e b9ns e (e sen)ort( un t!tol modern: Presoner-pisodireal de la vida de l'autor. M'allun7a dels convencionalismes de la tradicitrobadoresca. Presoner de N$pols adre,a la poesia al rei peru4 l'alliberi. -l

"o po4tic es revesteix de moralitat 2com a home sbdit i cavaller3 en5ront aldesordre del mn ue la ortuna governa. Car$cter persuasiu i pragm$tic.M5or6a 2cavaller mercenari de N$pols3 demana un uantis rescat.

0ersos >)> estat d'$nim contradictori del "o po4tic content per haversobreviscut i por per ser presoner. #'nic valor de l'exist4ncia (s estar viu.

=el B al > construSts amb fgures ret9riues com l'ant!tesi i el uiasme2passat * ara * ara * passat3.

0ersos >?)? avaluaci de la consci4nciaT el desastre es deu a causesexternes no a la seva responsabilitat 2arbitrarietat de la ortuna isuperioritat de l'enemic3.

Cinc octaves de versos decas!l1labs distribuSdes en rimescadenoencadenades amb alternan,a d'agudes i greus i amb capcaudamentde dues rimes 2les de la segona part de cada cobla es repeteixen a laprimera de la segRent3. +na tornada de uatre versos.

AUSIS MARC% I LA POESIA A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XV

Draduccions del llat! a llengRes rom$niues divulgaci i vulgarit6acide la cultura clerical.

ilosofa natural escol$stica i ci4ncia m4dica sent4ncia ue l'amor (suna malaltia una 5ollia identifcada amb la fna amorstrobadoresca. Ila producci doctrinal i moral cristiana ha 5et l'amor sin9nim deluxria i l'ha condemnat. -s Restiona el vessant 4tic de l'amor.

Ausi$s 8arch vol redefnir l'ideal amors ue ell anomena bona amoro vera amor


6/36

Punts comuns amb la poesia trobadoresca timidesa de l'amantfdelitat la mort per amor i l'orgull de la dama. Per9 amb mat!sintel1lectual i psicol9gic. =rama de l'home ue es troba entre el cos ila carn ara valorat negativament. Contradicci entre desig osensualitat 2ue esclavit6a la voluntat racional3 i el recte s de la ra

on resideix la llibertat i humanit6a l'home allun7ant)lo delcomportament instintiu de les b4sties. Per9 tot intent de superar lapugna acaba en 5rac$s.

-n molts poemes ue duen el sen7al #lir entre cardsH 8arch proposal'experi4ncia contemplativa per a superar el conEicte de l'experi4nciaer9tica: trobar l'amor m(s enll$ del cos. 8arcat component religis.8ai no es podr$ arribar a la vera amorper causa de la dama nom(ssi ella mor "a ue el cos haur$ desaparegut per9 llavors com diu aCants d'amorH esdev( la tristor "a ue s'espera obtenir consol

espiritual a trav(s de la desgr$cia d'una persona accentuaci de laculpa.

Mub"ecte moral "o ue (s consci4ncia camp po4tic personal.Mub"ectivitat. -sdev( universal alhora exemple de l'experi4nciahumana.

Ausi$s 8arch (s el primer poeta modern.

InEu4ncia 5ormal d'Ausi$s 8arch en els poetes de la a meitat dels.X0 2imatges i met$5ores3.

#a poesia segueix la l!nia del per!ode fnal del s. XI0 can, comiatdansa balada... i en uant a temes s'endinsa cada cop m(s en latristesa l'abs4ncia la malenconia... alhora ue s'incorporen temesliteraris propis de la segona meitat del s. X0 com l'amor sotm(s a la5ortuna o la pol4mica pro5emenina i anti5emenina.

Pere Dorroella poeta m(s representatiu.

Composicions en catal$ sense vern!s d'ccit$. Comen,a a a5ectar elbilingRisme castell$ * catal$ conviv4ncia de poetes en amdues corts.

Algunes composicions en itali$ seguint les modes de la cort deN$pols.

Poesia pol!tica caiguda de Constantinoble en poder turc 2>OL?3 i laguerra civil catalana 2>O@)>OJ3 ue en5ronta /oan II amb el Conselldel Principat.

AUSIS MARC%2>O)>OLB3

;


7/36

8ort per amor hiperb9lica in5ernT construcci d'un "o po4tic supremexemplar vessant moral i did$ctic.

0. >)> imatge de la mort en vida. 0. >)O: ant!tesi ue oposa la gentcomuna al "o l'alegria i la 5esta de la vida al "o solitari. 0. L)F: record

de l'in5ern de=ante intensifcaci del so5riment. 0.B: a5orisme eclesi$stic >Ca(asc?cerca amb insistncia i estima el 5ue se li assembla@ 5unciona com arecurs d'autoritat.

0. >?)>@ s!mils hip4rboles... comparaci amb un personatge hist9ricviu ue (s /anus de #usignan rei de Xipre i la seva dissort.

0. >J) comparaci amb un damnat de l'in5ern cl$ssic el gegantmitol9gic Dici.

0. >)O met$5ora b!blica dels verms 2corcs3. Indica l'acci nociva delpecat i el remordiment ue provoca sobre l'$nima de l'home.Al1literaci de la consonant vibrant per representar el rossegar delsverms 2romp rompre enterrompre3.

#es dues darreres cobles sn argumentatives 2pros i contres d'unamort real per amor3 i expositives 2passi amorosa mostrada com a5en9men paradoxal3.

Dornada: el "o po4tic recorda a la dama ue la mort per amor (spossible atorgar)li merc4 culpabilitat d'ella si ell mor!s.

Cinc octaves de decas!l1labs cl$ssics de rimes creucreuades ambcapcaudament i una tornada de uatre versos.

A&B CO% CELL U& ES ,EU P"OP /E LA %O"T

#'amor com una navegaci perillosa una de les imatges po4tiuesm(s universals i m(s emprades per Ausi$s 8arch. InEu4ncia delsautors llatins medievals i dels trobadors.

) 0. >)O s!mil envoltat d'un context mar!tim negatiu ue anuncia destrucci.

Me salvaria si arrib(s a port 2lo lloc3 per9 l'acci verbal (s negativa 2no +iaten)3.

) 0. L)@ "oc d'euival4ncies: el "o po4tic (s el mariner el port salvador (s ladama 2v3s3 i la navegaci perillosa (s l'amor 2mos mals (elir3. M'anuncia unaresoluci negativa ue es clou positivament.

) #a poesia s'edifca sobre les cendres de la 5rustraci sentimental del "opo4tic. -l preu: dir mal de la dama vostre ergull. v.F3.

Us una octava de decas!l1labs de rima creucreuada.

$OAN ROS DE CORELLA2>O?L)>OBJ3


8/36

4ALA/A /E LA 0A"SA & L'ES%E"AL/A

/oan ;o!s de Corella (s autor de poesies l!riues 2pro5anes ireligioses3 de proses de literatura religiosa.

Proses arguments mitol9gics extrets d'vidi cat$stro5e psicol9gica imoral ue poden causar la passi i la in5elicitat amat9ries. -statssentimentals turmentats.

) Dema: la mort per amor.

) =ues parts: introducci descriptiva 2v. >)>3 i la balada pr9piament dita 2v.>>)L3.

) Cobla introduct9ria l'ocell ue canta a l'arribada de la primavera i busca laseva parella el "o po4tic ue canta a la dama. Colorisme e5ectes pict9rics.

) -l "o po4tic se situa en una posici de narrador impersonal. #a balada tristaue entonen la garsa i la merla reEex de l'estat d'$nim del poeta.

) M'ometen els altres elements caracter!stics del locus amoenus2"ard!arbres...3.

#a balada pr9piament dita 2v. >>)L3 versos octos!l1labs i tetras!l1labsde rima masculina es caracterit6a per un esuema de sol1logismeamb pe,a condicional si nocom a 59rmula vertebradora.

#'amant t!mid no gosa mani5estar l'amor a la dama i morir$ si auesta

no el mira.

8ort com a prova contundent del seu amor ue tamb( provocar$dolor en el cor de la dama. -lla ser$ responsable i plorar$ mani5estantaix! la seva benevolen,a.

Per la ual cosa (s millor ue ella el miri aix! no passar$ res de totaix9.

LA POESIA ENTRE EL SEGLE XVI I COMEN&AMENT SEGLE XIX

#a uni de la Corona d'Arag i la de Castella amb el casament deerran II d'Arag amb Isabel de Castella accenta el bilingRismesense oblidar l's del llat! molt com entre els erudites i exclusivistesdel ;enaixement.

#a poesia del segle X0I ve marcada per la continuStat de models delssegles anteriors.

Abundants cert$mens po4tics als segles X0I i X0II.

Gran vitalitat de la poesia popular o b( com a corrent independent o

reciclada dins la poesia culta 2Pere Mera5!3 5en9men no ali4 al mnmedieval.


9/36

Poesia culta tradici medieval trobadoresca m(s present per9 lapoesia de can,onerH. =esapareixen temes com la mort per amor elsmals d'amor...

0iva la inEu4ncia d'Ausi$s 8arch.

Novetats espec!fues renaixentistes:

inEu4ncia dels autors cl$ssics llatinsT

inEu4ncia de la l!rica de Petrarca.

G4neres vells com la can, conviuen amb g4neres nous com la glossa elmotet 25onamentalment musical3 o la poesia buc9lica.

Autors principals: Pere Mera5! i /oan Dimoneda.

M. X0II


10/36

can9nic met$5ores: els cabells sn d'at6abe"a la pinta (s de marfl i elcollpura neu.

Auest "oc de contrastos (s la met$5ora de la passi amorosa uecorpr4n l'enamorat... observa at9nit l'escena 2v. B3.

Monet cl$ssic de versos decas!l1labs de rima 5emenina 2A


11/36

-ncreuament entre l'ideari rom$ntic i el de la ;enaixen,a 5a n(ixer lapoesia catalana moderna.

) >FO> /oauim ;ubi i rs publica Lo gaiter (el Llobregatbreu programa dela nova orientaci de5ensa de la llengua catalana redescobriment del

passat medieval i de la tradici trobadorescaH i res de la poesia popular itradicional.

) Problemes: manca d'una llengua codifcada i de gram$tiues i superaran7s d'ensen7ament en castell$.

) Molucions: la creaci dels /ocs lorals 2>FLB3 plata5orma de la culturacatalana i punt de trobada dels intel1lectuals el geni de /acint 0erdaguerveritable creador del catal$ literari modern.

0erdaguer obra variada tant en prosa 2en dietaris i narracions de

viatges3 com en vers ue va des de la l!rica amat9ria de la "oventut ala poesia religiosa i m!stica passant per poemes de tem$ticahistoricopatri9tica.

Importants dos poemes rom$ntics i 4pics: L'AtlDnti(a i Canig3.#'Atl$ntidaH t( com a tema el cataclisme i la migraci de lescivilit6acions 2dos universals 4pics3 el poema narra l'en5onsament del'Atl$ntida 2un 0ell 8n3 i la descoberta del Nou 8n per Colom. -levala literatura catalana a literatura culta de 5ama europea per9 ambdos problemes: el tema no era propi de Catalun7a sin hisp$nicT i elpaganisme i el cristianisme no presentaven una 5rontera n!tida dedelimitaci. CanigH resolgu( auests problemes (s un poemapatri9tic i cristi$ aborda el tema del naixement de Catalun7a com anaci: paisatge i hist9ria terra i naci catalanes obeeixen els designisde la provid4ncia divina.

rdenat sacerdot el >FJ es 5orm$ en la lectura dels cl$ssics llatins idels principals autors rom$ntics europeus.

BONAVENTURA CARLES ARIBAU2>JBF)>F@3

LA PT"&A

T"O4ES


12/36

>a -stro5a la terra catalana (s descrita geogr$fcament. Paisatge de lam(s alta verticalitat 2turons serres 8ontsen7...3 fns a l'horit6ontalitatdel mar. -l poeta se n'acomiada amb represa ana59rica 2Ad(u siau...Ad(u sia3 biparteix l'estro5a. Us una 59rmula caracter!stica de lescan,ons populars de comiat en voga a Catalun7a els segles X0III i

XIX. -l comiat presenta un altre gran tema rom$ntic: l'en7oran,a.Mub"ectivitat del territori esdev( p$tria. Ki apareix la tomba del

/ueuH la montan7a de 8ont"uSc meton!mia de


13/36

"ard! locus amoenuscl$ssic: de la Faire i l'aroma (elstarongers al vent.de l'aigua correnta la xiuladissa dels ocells. Idealatemporal i captivador 2v. >O: el cor en2isa3. Us envaSt pel pas deltemps a la darrera estro5a. #a terra de la in5antesa terra del recordamena,a latent de mort 2v.?>3: un parad!s viscut per9 perdut.

Vuatre octaves d'octos!l1labs 2abbaacca3.

$ACINT VERDAGUER2>FOL)>B3

,O"A LA %A" (e $LO"S /EL CAL,A"&=

0ora la marH (s una reEexi desengan7ada en un moment de lacarrera po4tica de 0erdaguer. #a poesia com a viv4ncia personal2recor(s. somnis. i(ees3 5a 5allida per la seva inestabilitat icaducitat castells 5ue +a aterrat lo vent. *oguina ('inGantons.

pet2ines. vai2ells 5ue s'ensorren=-s reclama un ideal po4tic ambvocaci de transcend4ncia i eternitat. Anhel religis ue no exclou eldesig de perdurar entre els homes.

=ata del >F?? per9 no 5ou publicat fns al recull $lors (elCalvari2>FB@3.

-stro5es de O versos de endecas!l1labs i hexas!l1labs alternats.

-l poeta cerca en la >a estro5a un escenari adeuat per a lameditaci. Auest espai natural amb un paisatge grandiloRent (s

5arcit de llocs rom$ntics. ;emarcar la solitud del personatge.

-l paisatge s'interiorit6a i es pot establir una correlaci meta59ricaentre els elements de la natura i les viv4ncies de l'$nima.

#'home (s insignifcant davant de la natura ue (s la gran obra de=(u.

$ACINT VERDAGUER

LOS /OS CA%PANA"S (e CAN&0-=

0erdaguer comen,a a escriure #os dos campanarsH el >FF ues'incorpora a Canig3 en ualitat d'ep!leg a la a edici d'auestaobra el >B>.

-l text parteix d'una meditaci sobre les ruSnes dels monestirs deMant 8iuel de Cuix$ i Mant 8art! del Canig van tenir un paper deprimer ordre en el naixement de Catalun7a s!mbol de la p$tria sen'ha d'impulsar la restauraci 2el moviment de la ;einaxen,a ho 5(u3sn tamb( ob"ecte est4tic perllongaci del paisatge natural motivenla pro"ecci an!mica del poeta.


14/36

-l tema de les ruSnes (s un t3posue procedent de la literaturallatina i conreat tamb( per l'humanisme esclata amb 5or,a al;omanticisme. #a ruSna no (s nicament el testimoni d'un passatesplendors sin tamb( un ob"ecte est4tic tot sovint m(s bell uel'edifci del ual (s ruSna.

-l poema (s una elegia 2plan7 dels campanars3 emmarcada per duesintervencions del narrador. Aix! a les estro5es inicials i a trav(sdelt3pos: ubi sunt el poeta pro"ecta les ruSnes vers el passat. Demarom$ntic de l'en7oran,a d'all9 perdut.

A continuaci l'elegia pr9piament dita caracterit6ada per laprosopopeia 2personifcaci3 dels campanars i pel recurs al di$legintrodueixen el lector en l'escena 2present3.

A les estro5es fnals reapareix el narrador ue rellan,a les ruSnes vers

el 5utur. -n5ront a la hist9ria i a l'acci dels homes s'al,a la muntan7aimponent monument (e /9u

EL SEGLE XX

-ntre >FF> i >B?B la poesia catalana viu una evoluci intensa canvisde mentalitat guerres innovacions t4cniues a -uropa.

Kereu del romanticisme el simbolisme i els moviments d'avantguardatrans5ormen la poesia en un g4nere dedicat a expressar les realitatsinternes del poeta o a esdevenir la veu de la col1lectivitat.

-l llenguatge es trans5orma la ciutat i la m$uina s'introdueixen coma re5erent meta59ric encara ue la poesia popular sempre hi (spresent.

Per primera vegada des de l'aparici de la impremta la veu po4ticade la dona irromp amb 5or,a. +na reEexi habitual de la poesia de ladona (s la recerca del "o po4tic en una societat patriarcal.

EL MODERNISME (11 - 1*11)

=urant el 8odernisme la poesia rep un impuls renovador 5onamentalrespecte als temes i al llenguatge de la ;einaxen,a.

Neix una nova idea d'artista. -s busca un art total.

Par!s (s el centre neur$lgic de l'art i de la cultura. -l 5ranc4s (s lallengua de re5er4ncia.

-ntre >FB> i >FB? la revista l'AvenHinicia una campan7a lingR!sticaefca, element imprescindible per a la literatura.

-l "ove pintor Mantiago ;usiWol ue ha passat una temporada a Par!sorganit6a trobades liter$ries pict9riues i musicals a Mitges ue es


15/36

coneixen com les estes 8odernistes de Mitges o del Cau errat nomue rep la casa on residia ;usiWol. M'hi defneix la idea de l'artista.Meguint l'individualisme i el vitalisme de Niet6sche l'artista esdev( un(sser superior dotat de sensibilitat i intel1lig4ncia per parlar en nomde la col1lectivitat i per renovar)la.

/oan 8aragall comen,a a escriure al /iaro (e 4arcelona. -ls seusarticles el converteixen en la veu de la consci4ncia de la societatcatalanaT esdev( l'artista modernista per excel1l4ncia l'intel1lectual.Parla per boca de la col1lectivitat davant els conEictes i lesreivindicacions tant amb el govern espan7ol com dins la societatcatalana. Kereu de 0erdaguer a l'-logi de la paraula 2>B?3 8aragallhi exposa el seu concepte de poesia la paraula vivaH.

EL NOUCENTISME I LA POESIA A MALLORCA (1*0+-1*1,)

=ins de l'organit6aci pol!tica i cultural ue es produeix durant elNoucentisme la literatura contribueix a la construcci de la Catalun7aIdeal.

#a generaci ue pren el relleu als modernistes.

Istitut d'-studis Catalans 2>BJ3T diaris com La ,eu (e Catalun)al'-ditorial Catalana dirigida per /osep Carner.

#a data de >B@ ha esdevingut emblem$tica del Noucentisme per lacoincid4ncia de diverses publicacions i esdeveniments -nric Prat de la

;iba m$xim ide9leg i pol!tic publica La nacionalitat catalana.l'idearidel catalanisme pol!tic d'auells an7sT -ugeni d'rs inicia elseu 0lossarial diari La ,eu (e Catalun)a2cr9niues period!stiuessobre la realitat uotidiana3 rs es converteix en l'ide9leg culturalT

/osep Carner pr!ncep dels poetesH publica Els Gruits saborososT i escelebra el Primer Congr9s &nternacional (e la Llengua Catalana

-l pro"ecte noucentista ue perseguia una trans5ormaci modernadel pa!s ue el situ(s al nivell europeu es consolid$ amb laconstituci de la 8ancomunitat de Catalun7a 2>B>O)>BL3 en auests

an7s i fns a la guerra civil la literatura catalana viu un dels per!odesm(s brillants sols euiparable a l'edat mit"ana.

Normalit6aci lingR!stica Institut d'-studis Catalans sota la direcci dePompeu abra #es normes ortogr$fues 2>B>?3 la Gram$ticacatalana 2>B>F3 i el =iccionari de la #lengua catalana 2>B?3.

-l sonet decas!l1lab pren 5or,a davant el vers lliure la construccisint$ctica les fgures ret9riues lligades a la sintaxi i les subtilitatsintel1ligents ir9niues o d'humor s'imposen a la met$5ora.

posat a la teoria de laparaula vivade 8aragall /osep Carner ue5ou un dels art!5exs del programa noucentista mani5esta ue la


16/36

poesia (s una elaboraci lenta i 5eixuga 5eta de t4cnica iintel1lig4ncia d'ofci.

/osep Carner i altres escriptors troben en els malloruins 8iuel Costai #lobera i /oan Alcover un re5erent literari a seguir classicisme i rigor

5ormal visi serena i mediterr$nia de la natura ue s'oposa a lesvisions n9rdiues modernistes.

LES DIVERSES EVOLUCIONS CAP A LA POESIA MODERNA (1*1 -1*3*)

-l per!ode compr4s entre >B>F i >B?B (s un dels m(s esplendorososd'-uropa. Auest per!ode es trenca per la guerra civil espan7ola2>B?@)>B?B3 i la Megona Guerra 8undial 2>BO)>BOL3. Pel ue 5a aCatalun7a el Pa!s 0alenci$ i les illes


17/36

-ntre >B>F i >B> Malvat defneix el 5uturisme i escriu mani5estos comM9c /o ue parlo als "ovesH espontaneStat vitalisme i actitud moralpropera a 8aragall. #'s arbitrari de la disposici tipogr$fca delpoema i la seva ubicaci en el 5ull posen de relleu l'actitud de revoltai l'incon5ormisme.

Malvat evoluciona cap a l's de la can, popular en una conEu4nciaoriginal i in4dita en la poesia catalana.

E2 /8787:2isB@3.

-scriv! tamb( poesia narrativa entre la rondalla popular i la literatura5ant$stica.

-l pi de ormentorH viv4ncia del paisatge 5amiliar biogr$fcsentimental.

=ubtes i incerteses el pi ue dna vida al poema es converteix en el

correlat de l'$nima trasbalsada del "ove Costa. Mimbolisme universalde l'arbre eix del mn ue imat"a la relaci de l'home amb el


18/36

cosmos empara la pro"ecci personal i la riuesa de les tradicionsliter$ries.

G4nere oda de llarga tradici cl$ssica.

Paisatge i esperits rom$ntics. -ls elements tradicionals del locusamoenushi sn nicament per a ser negats.

=el pi se'n ressalta l'ideal de lluita per v4ncer la natura. -l desig deviure del "o po4tic malgrat l'hostilitat dels elements i sortir)nevencedor.

#a grandesa del tractament rom$ntic deixa pas al tractament b!blic ireligis ideal de vida superior espiritual de u4 la poesia esdev( lagran mit"ancera.

0uit uintets d'alexandrins tancats per un peu trencat hexas!l1lab. -lsalexandrins sn cesurats 5ormats per dos hemistiuis de @ s!l1labescada un. -l ritme accentual recau generalment sobre la segonauarta i sisena s!l1labes. #a rima masculina alterna amb la 5emenina.

$OAN MARAGALL2>F@)>B>>3

LA ,ACA CE0A

Publicada a la revista L'AvenHel >FB?. Inclosa a Poesies2>FBL3.

8aragall es convert! en el poeta i intel1lectual de re5er4ncia del

8odernisme.

-l poema parteix de la contemplaci directa de la natura seguint elconcepte rom$ntic europeu.

8aragall exposa la sinceritat de sentiment davant la natura.

#a vaca cegaH mostra el contrast entre l'harmonia lum!nica i de sonsde la natura i la 5oscor de l'animal.

-n els @ primers versos s'explica la causa de la ceguesaT en els J

segRents la solitud i el moviment de l'animal cap a la 5ont mancatd'energia de vida.

-n la segona part la personifcaci i la transcend4ncia s'inicien ambun Dopa de morroH ue estableix paral1lelisme sint$ctic amb Dopantde capH el vers inicial del poema.

A banda de l'4m5asi de la trag4dia de la b4stia dos altres concepteshi sn centrals: la resignaci de l'animal la compassi del poeta.

O/A A ESPAN8A


19/36

-scrita el >FBF l'Hda a -span7aH 5orma part d'H-ls tres cants de laguerraH segon llibre de poemes de 8aragall.

Dema nacionalista des de la nova perspectiva de la pol!tica catalanaen el segle ue comen,ava. Portaveu dels sentiments catalanistes de

la col1lectivitat.

#'Hda a -span7aH 5a re5er4ncia a la crisi colonial generada arran dela guerra de Cuba.

=i$leg pol!tic i emocional entre Catalun7a i -span7a -l poeta hi 5are5er4ncia a la visi antiuada ue imperava entre els governants.;eEexi a trav(s de la interrogaci sobre la mort intil dels soldatsen el 5ront cub$.

Conclusi: s'apunta la conducta positiva la construcci d'un estat

modern i es plante"a la independ4ncia en cas contrari.

$OAN ALCOVER2>FLO)>B@3

LA 4ALAN0UE"A

Ka esdevingut amb el temps una de les can,ons m(s conegudes delrepertori catal$. -l >BB@ es convert! en l'himne ofcial de 8allorca.

#a BB3.

#es Can,ons de la serraH o5ereixen una versi l!rica i humanit6adadel paisatge malloru!.

;elaci entre la poesia culta i la popular.

A trav(s del record personal Alcover reelabora el paisatge estimat i eltrans5orma en visi compartida per tota la col1lectivitat. Coincid4nciaamb 8aragall i el 8odernisme pel ue 5a a identifcaci del poemaamb la terra i la seva gent.

-structura de can,. Cinc estro5es compostes de versos octos!l1labs

amb rima conson$nticaT segueixen l'esuema d'una sixtina: ababcc.

MARIA-ANTNIA SALV2>F@B)>BLF3

L'ENCBS UE $U&0

0a ser publicat el >B@.

orma part de l'anomenada -scola 8alloruina. #'illa de 8allorca prenun fltre de classicisme asserenador. 8aria)Ant9nia Malv$ (s laprimera poeta moderna de la tradici liter$ria catalana.


20/36

#a contemplaci de la natura (s el punt inicial d'auest poema sobrel'amor la bellesa i la seva 5ugacitat.

#'es5ullament de les roses element identifcat des del ;enaixementamb la bellesa i sobretot amb la bellesa 5emenina i el sentiment

amors.

Malv$ mani5esta la seva experi4ncia l'HescomesaH viscuda 2"o l'hesentida uan passa pel mnH3T la recorda amb goig i es plan7 de laseva r$pida desaparici. Aix! tamb( la vida.

Vuartets encadenats 2ABJ3

CANIONETA &NCE"TA

orma part de la primera edici d'El cor 5uiet2>BL3.

El cor 5uiet(s el primer llibre ue Carner publica des ue viu 5ora deCatalun7a a Costa ;ica. Canvi de temes i to respecte a la seva etapaanterior plenament noucentista.

A Can,oneta incertaH Carner utilit6a la can, d'arrel popular. Auestacomposici lleugera contrasta amb el tema abordat: la interrogacigeneral sobre l'enigma de la vida i els seus riscos. -l sentit de laparaula camJ(s vidaH.

-ls elements del paisatge des d'una mirada ciutadana des d'alg uees malfa de la natura.

-l "o po4tic s'interroga sobre les possibilitats positives i negativesue li depara la vida en el 5utur.

$OSEP M. $UNO2>FFJ)>BLL3

O/A A 0U8NE%E"

-ntre >B>> i >B>F /osep 8. /uno7 es convert! en l!der idol9gic delcubisme en pintura i del cubo5uturisme en la literatura catalana.

ruit de la voluntat rupturista dels moviments d'avantguarda deprincipis del segle XX el cal1ligrama identifca l'expressi pl$sticaamb la liter$ria.

Primer l'estrictament visual 2el dibuix3T en segon lloc s'havia derelacionar el dibuix amb el textT i fnalment s'havia d'extreure lain5ormaci ue el text proporciona per ell mateix.

da a Gu7nemerH va ser publicat a la revista &berial'octubre de>B>J i posteriorment dins Poemes K cal!ligramesel >B.


21/36

Motrac viscut per la mort de l'aviador 5ranc4s Georges Gu7nemerue mor! en combat aeri uan "a s'havia convertit en una llegendavivent. -ncarna l'heroi modern "ove i arriscat valent i geners.

-l presenta amb un altre mite del moment: l'avi.

$OAN SALVAT-PAPASSEIT2>FBO)>BO3

TOT L'EN8O" /E /E%

Dot l'en7or de dem$H va ser publicat el >B> dins L'irra(ia(or (elport i les gavines

#'inuietud 5uturista de l'autor per incorporar els aven,os t4cnics al'art. -l llum el4ctric ue trans5orma la visi nocturna de la ciutat.

-l port de B@>3

,&N8ES ,E"/ES ,O"A EL %A"

0in7es verdes vora el marH va ser publicat dins CanHons (e rem i (evelael >B?.

/osep 8. =e Magarra es convert! entre >B i >B?@ en un dels poetesm(s populars i reconeguts.


22/36

;etorn a una tradici 2seguint 0erdaguer 8aragall o 8aria)Ant9niaMalv$3 ue 5eia de la poesia l'expressi del plaer de viure l'exaltacide la bellesa de la terra i la plasmaci de les sensacions 5!siues.

Mi b( donava un to intrascendent als poemes acostava el g4nere a

l'antiga 5unci d'acompan7ar i entretenir en molts moments de lavida.

-l paisatge descrit (s el Port de la Melva. -l poeta hi descriu la sevabellesa a trav(s dels colors les olors el moviment... ue la repeticiconstant del primer i darrer vers de cada estro5a reafrmen.

#a 5or,a del verd i del blau el poeta busca el consol 2la compan7iaH3d'una terra mediterr$nia.

Met estro5es de L versos d'art menor uintetes 2ababa3 de rima

consonant.

A&0UA%A"&NA

AiguamarinaH (s el poema ue enceta el recullncores iestrellespublicat el >B?L.

Magarra essencialit6a els elements de les CanHons (e rem i (evelaper 5er)los portadors d'una reEexi m(s apro5undida itranscendida del sentit de la vida.

-s 5a ress del clima d'optimisme i catalanitat ue es viu als an7s i?.

AiguamarinaH 5a una proposta concreta de vida lligada a la literaturala uotidianitat i l'amor. Amb l'escull ineludible de la mort s'imposa eldeler sensual l'esclat dels sentits.

A partir del verb inicial 2,ol(ria3 les tres primeres estro5es descriuenl'univers desit"at: (sser lliure 2...3 i no mudar)meH.

Ys uasi exclusiu de l'infnitiu sintaxi simple basada en la repetici dela con"unci ia l'inici de molts versos.

Paisatge mariner del Port de la Melva i de l'amor.

-l llenguatge directe l'experimentaci 5ormal de l'estro5a i lapolimetria en el vers con5ereix al poema un to sincer i personal.

#es ? primeres estro5es combinen la uinteta i la uarteta en versosde metre divers.

#a primera estro5a de B versos segueix l'esuema 2ababa3 2ccdd3mentre ue entre la segona de O versos 2e5e53 i la tercera de L

2eg""g3 es produeix un encavalcament de rima: remi Gem.


23/36

#a uarta estro5a est$ 5ormada per @ versos segons un esuema gensusual en la sexteta catalana.

CLEMENTINA ARDERIU2>FFB)>BJ@3

EL PEN/BS

-l pend!sH pertan7 a L'alta llibertat.de >B.

L'alta llibertatplante"a el tema de la dona artista ue busca la sevaidentitat en la societat.

-l tema d'H-l pend!sH en concret (s la reEexi sobre la difcultat detrobar auest espai 5!sic i mental.

Anuncia el conEicte en la primera estro5a 2el privilegi de dedicar)se a(sser i sentirH d'atendre a la creaci3 es contraposa en el present

en un conc!s 8es araH ue dna inici a la reEexi interna a la lluitapsicol9gica i mental per guan7ar la partida la ual es concreta enl'oposici dalt * baix de les estro5es segRents.

#a vida de la poeta rodola per un pendent. +n pas amunt i en lliscosisH. Mi em vull salvar * b( cal pu"arH.

-l seu estat de revolta no pot amagar la con5usi 2Mc no s( onH3 i ladesolaci posades en evid4ncia en la imatge fnal del moribund.

=e rima regular segons l'esuema aabAbaab cada estro5a combina el

vers de O s!l1labes amb l'octos!l1lab.

-l ritme la llengua i la brevetat li donen un to directe i modern.

CARLES RIBA2>FB?)>BLB3

UE 6O NO S&0U& %7S CO% UN OCELL TOT SOL

=el llibre Estances. Llibre segon.ue Carles ;iba va publicar el >B?.

;iba s'hi mostra un poeta simbolista ue porta la poesia catalana a la

m(s plena modernitat. #a poesia sorgeix de records i experi4nciespersonals per9 ;iba els despulla de les re5er4ncies concretes i elssotmet a un proc(s d'essencialit6aci fns a trans5ormar)los en uns!mbol.

-l s!mbol s'anuncia en la comparaci del primer vers Vue / no siguim(s com un C-## tot solH i es desevolupa en tota la primera estro5a.

-l poeta busca la seva posici en la societat i se sent sol.

#a situaci de crisi personal el porta a establir un seguit de

comparances amb altra gent i el poeta en surt desvalgut: tenen m(sue no "o ue estran7 a mi mateixH.


24/36

-n la tercera estro5a el tema del dest! personal es trans5orma enreEexi general. ;iba ue (s un humanista es plante"a amb uninterrogant obert la 5unci del poeta 2ven,ut rebelH3 en la societatcontempor$nia.

#'estro5a (s de B versosT combinen alexandrins 2@%@3 amb versos deB s!l1labesT el darrer (s hexas!l1lab. #a rima (s consonant i d'art ma"or:A?)>B?F3

A %ALLO"CA. /U"ANT LA 0UE""A C&,&L

Public$ dos llibres: Nou poemes2>B??3 i ua(ern (e sonets 2>B?O3.Poc despr(s de la seva mort es va publicar &mitaci3 (el Goc 2>B?F3.

&mitaci3 (el Gocest$ dividit en tres parts: ira encesaH ;osasecretaH i Arbre de EamesH. -l poema A 8allorca durant la GuerraCivilH situat en la segona part el va escriure el mes de setembre de>B?J i expressa tot l'en7orament ue el "ove poeta sent llun7 de laseva terra i separat dels seus pares ue no tornaria a veure.

#'illa va ser ocupada tan bon punt va comen,ar la guerra civil i;ossell va passar tot el per!ode b4l1lic a B?B al >BL? evolucionen en O etapes: l'exili elsilenci o exili interior la clandestinitat i la represa.

LEXILI

-ls escriptors de l'exili la ma"oria instal1lats a Argentina Xile i 84xic

estaven sotmesos a les restriccions i a una reduSda capacitatd'actuaci liter$ria sense biblioteca sense tribunes normals


25/36

d'expressi amb un pblic hipot4tic exclusivament de re5ugiatsH2Albert 8anent3.

A #latinoam4rica s'havien despla,at les iniciatives ue havien estatprou importants com ara la undaci ;amon #lull instituSda per #lu!s

Compan7s ue va ser desmantellada el >BO per la invasi aleman7ade ran,a els /ocs lorals de la #lengua Catalana ue es van celebrarexclusivament a #latinoam4rica durant l'etapa >BO>)>BOLT lapublicaci de revistes com Catalun)a. "essorgiment o 0ermanor.uevan estimular)ne l'aparici de noves com ua(erns (el'E2ili2>BO?3 Lletres2>BOO)>BOF3 La Nostra "evista2>BO@3.

Alguns exiliats van tornar aviat passats els moments m(s durs o5ugint de la invasi aleman7a de ran,a com ara Carles ;iba.

='altres van trigar una mica m(s esperan,ats en els resultats de la

vict9ria dels aliats com ara Pere Vuart i d'altres es van uedar al'exili fns a la seva mort o b( van tornar per decisi personal uan elr4gim va mostrar)se una mica men7s intransigent.

=e tots els llibres escrits i publicat a l'exili les Elegies (e4ierville 2>BO3 de Carles ;iba ha esdevingut 5onamentalT d'altrescom Sal3 (e tar(orde Pere Vuart sn un testimoni directe de l'estatd'$nim d'un home expatriat.

Agust! BO3 publicat a Mantiago deXile.

LEXILI INTERIOR

#a literatura clandestina en un principi nom(s trobava acolliment encases particulars.

Poc a poc van anar eixamplant la seva $rea d'incid4ncia amb unsintents m(s o men7s institucionalit6ats com araAmics (e laPoesia2>BO3Catalun)a 2>BO3 L'ocell (e paper2>BO?3 iniciativesue obeSen a uns ob"ectius b$sics:

salvar la llenguaT

recuperar el lloc de prestigi social i cultural ue havia perdut amb lavict9ria de rancoT


26/36

salvar les institucions de cultura m(s rellevantsT

re5er el sistema de relacions humanes i establir contacte amb les novesgeneracions.

Cap a >BO es reconstitu! clandestinament l'Institut d'-studisCatalans i es reprengueren els -studis +niversitaris Catalans en casesparticulars.

RESTABLIR EL CONTACTE AMB EL PBLIC

#a represa de la publicaci de poesia es va 5er possible amb duesiniciatives ue van permetre passar de la semiclandestinitat a larelativa normalitat dels an7s @: les editorials i els premis literaris.

-ls premis literaris van ser una plata5orma de llan,ament de nousautors i un incentiu per a la creaci liter$ria.

-l >BL? -spriu publicava Obra lJrica on recollia els tres llibres depoesia ue havia escrit fns auell moment i /.0. oix treia On +e(ei2at les claus

#a poesia comen,ava a sortir de les catacombes.

DESPRFS DE CARLES RIBA

=es del seu retorn de l'exili el >BO? i fns la seva mort el >BLB Carles;iba va representar la fgura de l'intel1lectual pro5essor i poeta ue

va assumir la condici de dirigent cultural de la postguerra.

-l >BL dialoga amb els intel1lectuals castellans en el Congr(s deMegovia on parla de /oan 8aragall i d'+namuno i en certa mesura elresultat comporta un m!nim reconeixement de la situaci catalana perpart dels escriptors castellans.

#a seva va ser una mostra eminent de poesia simbolista est4tica ueal llarg de dues d4cades va dominar el panorama de la poesiacatalana de postguerra.

#a perduraci del ue au! s'ha anomenat postsimbolisme veniamotivada per la voluntat d'establir una continuStat amb la tradiciliter$ria dels an7s ? tot oblidant els an7s de la guerra.

-ntre els poetes "oves ue van seguir l'exemple de ;iba la cr!ticaassen7ala 8$rius Dorres /oan 0in7oli i ;ossell)P9rcel.

=espr(s de la mort de ;iba alguns poetes van iniciar un canviconsiderable ue va conEuir en l'anomenada poesia socialH.

-l tema va ser ob"ecte de debat a la recent estrenada revista Serra

('Or2>B@3 la ual esdevindr$ el 5ocus cultural m(s important de lad4cada dels @.


27/36

UN CANVI D%ORIT LITERARI

#a publicaci de l'antologia Poesia catalana (el segle 2>B@?3 ac$rrec de /oauim 8olas i /osep 8. Castellet va marcar la f delper!ode de la poesia pura ue va ser substituSda per l'anomenat

realisme hist9ricH el ual proposava una poesia ue centrava el seudiscrus en l'$mbit social i de reivindicaci pol!tica en expl!citaoposici al r4gim 5ranuista.

#'art po4tic havia de respondre a l'entorn sociopol!tic.

LA NOVA CAN&

A partir de >B@> els Met6e /utges van aplegar un grup d'amics moltinEuSts per la can, 5rancesa ue van reivindicar la can, com a einad'identitat nacional.

rancesc Pi de la Merra Guillermina 8otta /oan 8anuel Merrat 8ariadel 8ar FB?)>BLB3

SN&ONM T'E,OCA"7 /E LLUN8 A%4 UN C"&T /'ALE0"&A

orma part de les Elegies (e 4ierville.publicat a BO? enun tiratge molt reduSt a causa de la dictadura 5ranuista.

Amb auest llibre Carles ;iba aconsegueix de representarl'experi4ncia personal i col1lectiva dels ue es van haver d'exiliar persempre o dels ue 2com ell3 van tornar i van viure un exili interior.

MnionZ D'evocar( de llun7 amb un crit d'alegriaH (s la segonaelegia la destinada a representar la import$ncia de la tradici grega2liter$ria i cultural3 en un moment hist9ric el >B?B ue podiaesdevenir el fnal de la llengua i de la cultura catalanes. -l record deltemple de Mnion a =el5os recon5orta el poeta alegria confan,a

transmesa a trav(s del to greu.


28/36

-n la primera part es descriu el temple a partir del record real en lasegona iniciada amb l'apel1latiu Du vetllesH es capgira la posicidels interlocutors: ara (s el temple personifcat ui s'adre,a al poeta2mariner. embriac (el teu nom i e2iliat3 per donar)li la seva 5or,a persalvar)lo.

Adaptaci del ritme uantitatiu de l'antiga elegia grega al sistemasil1l$bic i accentual del catal$. #a rima (s lliure.

MRIUS TORRES2>B>)>BO3

LA C&UTAT LLUN8ANA

=es de >B?L i fns a la mort 8$rius Dorres va estar ingressat a unsanatori on va morir de tuberculosi. ASllat i solitari viur$ una amistatamorosa amb una dona a ui anomena 8ahalta i a ui dedicar$ una

s4rie de can,ons.

#a seva obra escrita entre >B?@ i >BO va ser publicadap9stumament a 84xic el >BOJ.

Arrels simbolistes 5ranceses en la seva poesia.

#a ciutat llun7anaH expressa el dolor per la destrucci del somnipro"ectat: bastir una ciutat ideal lapolisue els noucentistes havienteorit6at la Catalun7a Ciutat. +n exemple de civisme i refnamentcultural en un $mbit de llibertat.

-n auest poema la inEu4ncia ue s'hi detecta es d'un classicismeitalianit6at molt del gust noucentista.

8otiu delspelegrinss!mbol d'una humanitat condemnada a l'exili enel poema de =ante.

#a ciutat s'en5onsa peru4 ha perdut la seva redemptora la ciutatdels idealsH el model plat9nic d'arrel noucentista ue a pesar de totresta amb expectatives de 5utur en el mn de les idees (s a dir elue Dorres anomena la ciutat llun)ana

Monet de versos alexandrins 2@%@3. Vuartets de rimes encadenades icreuades en els tercets.

AGUST BARTRA2>BF)>BF3

O/A A CATALUN8A /ES /ELS T"P&CS

A l'autor li han interessat els escriptors nord)americans i ha seguit elcam! dels grans rom$ntics aleman7s. +na via ue a"uda a comprendrela seva creen,a en la missi redemptora de la poesia i el seu Cantcorporalcom a resposta al 5ams Cant espiritualH del gran poetamodernista /oan 8aragall.


29/36


30/36

Per la data de l'escriptura a fnals de la guerra civil 2Catalun7a "aocupada3 sembla ue el monstre 5ue no (ices podria re5erir als uihan ocupat la terraplanto la meva ban(era(s un clar signe pol!tic.Momni d'una esperan,a de llibertat ue no morir$ interpretaci pelclau del catalanisme radical de oix.

Can, a la manera tradicional composta per tres d4cimes amb unatornada ue repeteix els dos versos inicials d'estro5a. -l versheptas!l1lab emprat (s el natural de la can, popular catalana. #esestro5es de > versos segueixen una seR4ncia de rimescadenocreuades: abababbaab.

$OSEP CARNER2>FFO)>BJ3

4L0&CA

BO uan Carner tenia an7s en va publicar una primeraversi. #lavors no podia imaginar ue acabaria vivint i morint enauell pa!s.

=es de >BO@ viu a BL3 lligat a l'experi4ncia de l'exili on publicaBLJ reordena la seva obra i


31/36

-ls dos poemes 5ormen part d'El caminant i el mur2>BLO3.

-n el poema Assaig de c$ntic en el templeH assistima la contradicciinterna del sub"ecte l!ric davant la situaci del seu pa!s sotm4s al'esclavitud ue suposa la dictadura.

-s tracta del tema de l'exili interior.

-l segon poema toca un dels aspectes m(s importants de la poesiaespriuana: el culte als morts ue enlla,a directament amb el misteride la mort i l'origen de la vida per pro"ectar)se cap al misteri de ladivinitat.

#'inter4s d'-spriu (s el de la salvaci. Mi el poeta se salva per la sevaobra amb ell se salva tamb( la seva llengua ue representa elconcepte de pa!s de naci. I abm la mem9ria del poeta se salva la

mem9ria dels seus morts re5er4ncies als seus pares germans i amicsaix! com al mn de Minera 2Aren7s3.

0a escriure El caminant i el murentre >BL> i >BL?. -n una -uropaoccidental en u4 havia guan7at la democr$cia la situaci d'-span7aseguia essent la mateixa de l'an7 ?B. Auest era un pa!s oblidatrecl9s en la seva mis4ria cultural i econ9mica.

A Assaig de c$ntic en el templeH es ueixa amargament de laseva vella terraue ualifca de covar(a i salvatgeperu4 est$ moltllun7 de l'ideal de civilit6aci ue els "oves de la generaci del ?@ els

de la ;epblica havien somniat.

-l poema (s escrit en versos lliures.

-l segon poema Can, del mat! encalmatH 5orma part de les dot6eCan,ons de la roda del tempsH segona part del llibre.

Acceptaci de tot el ue li ha tocat de viure.

Us una can, de versos hextas!l1labs excepte el @ ue (s un tris!l1lab.-ls versos es distribueixen en estro5es de @*@*F*@.

PERE UART2>FBB)>BF@3

CO""AN/ES /'E&L&

,ACANCES PA0A/ES

Autor teatral periodista traductor /oan liver utilit6ava el pseud9nimde Pere Vuart per a la poesia.

Ir9nic esc4ptic i pessimistaT incon5ormista i radical de5ensor de la"ust!cia i de la llibertat.

-s decantava per una poesia flos9fca de l'experi4ncia i ir9nica.


32/36

Dendeix al vers lliure i al to col1louial.

-n els seus inicis de poeta la seva cr!tica est$ m(s propera al'avantguarda actitud molt provocativa de car$cter antiburg4s.

+n cop superada la situaci moral de tristesa i melangia ue esmani5esta als llibres de l'exili i del retorn 2Sal3 (e tar(or 2>BOJ3 i Terra(e nauGragisdel >BLL3 hi domina un to eleg!ac.

No abandona mai el seu inter4s pel moment des d'una perspectivaindividual i civil.

Corrandes d'exiliH incloses dins de Sal3 (e tar(or

#a corranda (s una can, popular curta generalment composta per Oversos heptas!l1labs amb rima creuada.

) Amb ,acances paga(es2>B@3 la seva poesia experimenta un canvitornar$ a 5er s del seu racionalisme esc4ptic i de l'humor ir9nic.

) #'escriptura del poema en versos lliures ha estat molt estudiada.M'articula en una s4rie de reiteracions a l'entorn del concepte d'anar)se'n itornarH i en uns elements puntuals de caire religis: am9n. am9n. 6ob('escaleta. cel. tenebra encesa. /9u

ROSA LEVERONI2>B>)>BFL3

#'extens llibre Presncia i recor(2>BL3 recull l'obra po4tica de ;osa

#everoni des del fnal de la guerra vicil.

#everoni 5orma part de la generaci de la ;epblica ue s'havia donata con4ixer en els an7s ?.

0a haver de viure l'exili interior.

#a poesia de #everoni s'inscriu en el simbolisme europeu.

Elegies (e la represala poeta expressa el seu delit amors m(s enll$de la ra i del temps.

$OAN VINOLI2>B>O)>BFO3

LES 4O&ES

=os vessants a la poesia de 0in7oli:

o -n primer lloc auesta boira del paisatgeH ue sempreimpedeix al poeta d'anar m(s enll$ i ue (s el secret de tots elsromanticismes. #a poesia es 5a nost$lgica tot (s desig i somni.Aleshores ve la necessitat de re5ugiar)se en el rac del mn

ue li pertoca.


33/36

o Us el segon moment #es boiesH el salvaran del perill delnau5ragi peru4 el somni s'ha convertit en angoixa aterridora.Mi a l'impuls del somni pertan7 un paisatge il1luminat a l'horrorue segueix al somni li correspon un paisatge de suburbipassadissos i una paci4ncia infnita per suportar)ho tot.

#es boiesH (s un dels L poemes de Cercles2>BJB3.

#a creaci po4tica com un viatge en mar perillosa a la recerca d'unport ue no (s altre ue el retorn a un mateix. #'autoconeixement uenom(s es pot assolit mit"an,ant la poesia.

=eliberada irregularitat m4trica ue "uga sobre la base d'alexandrins idecas!l1labs ue sovint es parteixen per dibuixar amb els blancs elmoviment sinus de la serp (el vent

GABRIEL 'ERRATER2>B)>BJ3

$LO"AL CA%4"A /E LA TA"/O"

#a poesia de Gabriel errater escrita i publicada en la d4cada dels @voluntat de canvi est4tic.

eia una poesia basada en l'experi4ncia de les relacions humanessobretot amb les dones i la di5!cil complexitat entre amor i desig maino resolta.

/a nuces pueris2>B@3 ) %en*a't una cama2>B@3.

;eEexi sobre la vida malenconia del pas del temps es pot observaren tots dos poemes.

loralH pertan7 a /a nuces puerisi Cambra de la tardorH a %en*a'tuna cama.

-stil col1louial naturalitat discursiva precisi de saber trobar laparaula exacta ue resulta austera i realista tot i la subtilesa delscorrelats ue estableix entre home i natura.

loralH consta de >O versos blancs en una combinat9ria dedodecas!l1labs i decas!l1labs.

A Cambra de la tardorH els versos sn decas!l1labs blancs excepte elprimer ue (s un dodecas!l1lab i el penltim ue (s un hexas!l1lab. #aresta de versos sn tots decas!l1labs.

$OAN BROSSA2>B>B)>BBF3

POE%A

-l seu inter4s pel mn de la imatge l'ha dut a ser un dels principalsintroductors de la poesia visual a la literatura catalana.


34/36

0inculat sempre a l'avantguarda va ser un dels 5undadors de larevista /au al setel >BOF.

A partir de >BL poesia uotidiana o antipoesia en una voluntat dereEectir la realitat del carrer de la manera m(s directa possible.

-n els an7s @ la poesia visual centrar$ en seu inter4s la paraula "ano (s sufcient. -l materia ue utilit6a (s molt variat: sobretot lletressolit$ries ue esdevenen les protagonistes dels seus poemes visuals.

Pot expressar en un llenguatge internacional les seves cr!tiues a lasocietat i dir tot el ue pensa demostrant ue la poesia (s la millorarma ue existeix com ho demostra PoemaH el cos del ual (s unapistola.

ECO

-coH procedeix del llibre "ua (e llibres2>BF3. Demes: la relacientre les paraules i les coses.

='una estructura molt simple (s un di$leg.

Potser en auesta al1lusi s'hi podria veure un ress9 del mite deNarc!s: %ira't a Gons tot i ue el resultat no (s la mort sin un consellper a la superviv4ncia.

#a flosofa vital de


35/36

#'exaltaci de les relacions er9tiues com a motivaci b$sica de lavida (s l'nica manera "ustifcada d'en5rontar)se a la mort.

Llibre (e meravelles2>BJ>3.

0ersos alexandrins blancs.

MIUEL MART I POL2>BB)?3

L'EL&ONO"

A partir de >BLJ resolta la crisi religiosa 5ruit d'una educaciconvencional pr9pia de la postguerra 8iuel 8art! i Pol surt del'isolament en u4 ha viscut i escriu els seus primers poemes i s'obrea la realitat del seu entorn: el poble on viu i la 5$brica on treballa.

;ealisme hist9ric.

-l comprom!s amb el poble i la classe treballadora a la ual pertan7esdev( un dels ob"ectius principals de la seva poesia.

-n el poema #'-lionorH de La GDbrica ens 5a veure el treball constanti humil ue es va transmetent amb les generacionsT el silenci adoloritd'una dona s!mbol de totes les dones sense rebel1lia peru4 tot "aest$ estipulat pel costum i la tradici.

0ersos lliures amb una constant d'hexas!l1labs octos!l1labs idecas!l1labs amb algun puntual alexandr! i eneas!l1lab.

LA GENERACI NASCUDA DESPRFS DE LA GUERRA

A partir de >BJ una nova allau de poetes comen,a a interessar)seper la poesia en si mateixa no sub"ecte a all9 ue es denunciaH.

-lement com en els escriptors ue van comen,ar a escriure a fnalsdels @ rebuig de l'est4tica realista.

Mn escriptors urbans cosmopolitisme component tem$tic i moralimportant volen ser ciutadans del mn a m(s de catalans.

InEu4ncies autors de l'avantguarda com ara /.0. oix /oan


36/36

MARIA MERC MAR&AL2>BL)>BBF3

4"&/A

BJB3.

=os aspectes aglutinen la po4tica d'auesta etapa: l'experimentacipo4tica sota la inEu4ncia de oix i el mestratge de

Resums i Analisi: Antologia de Poesia Catalana

Documents

Transcript of Resums i Analisi: Antologia de Poesia Catalana