Resum Edat Antiga

5
IBERS, CELTES I COLONITZADORS IBERS CELTES Quan? Primer milenni aC. Primer milenni aC. Quins llocs habitaven? El sud i l’est de la Península. La Meseta i la costa atlàntica On vivien? En pobles emmurallats de pedra amb torres de defensa. En llocs elevats o prop d’un riu. En pobles emmurallats (els castres). En llocs elevats. Convivien amb altres pobles: vascons... Com eren les cases? Rectangulars distribuïdes formant carrers. Teulades cobertes amb argila per evitar la humitat. Circulars i distribuïdes de forma desordenada. Com s’organitzaven? En tribus governades per un reietó. En tribus. A què es dedicaven? A l’agricultura i la ramaderia. Eren una artesans experts. Fabricaven espases de ferro, recipients de ceràmica al torn, teixits de llana i lli. Comerciaven amb les colònies fenícies i gregues. Utilitzaven moneda pròpia en els intercanvis. A la ramaderia i conreu de cereals. El comerç era poc habitual: vivien del que produïen. Eren especialistes en la fabricació d’objectes de metall. Altres Tenien llengua i escriptura pròpia. FENICIS GRECS CARTAGINESOS Segle VII aC Segle VI aC Segle III aC Venien d’Àsia. Venien de Grècia. Venien d’Àfrica S’instalaren a la costa andalusa. S’instalaren a la costa mediterrània. S’instalaren a les Balears i est de la Península. Atrets pels minerals de la Península: or i plata... Per comerciar amb els metalls, la sal i l’espart de la Península. Volien conquerir territoris per augmentar el seu poder al Mediterrani.

description

Dossier CEIP Pompeu Fabra

Transcript of Resum Edat Antiga

Page 1: Resum Edat Antiga

IBERS, CELTES I COLONITZADORS

IBERS CELTES Quan? Primer mil·lenni aC. Primer mil·lenni aC. Quins llocs habitaven? El sud i l’est de la Península. La Meseta i la costa atlàntica

On vivien? En pobles emmurallats de pedra amb torres de

defensa. En llocs elevats o prop d’un riu.

En pobles emmurallats (els castres). En llocs elevats. Convivien amb altres pobles: vascons...

Com eren les cases? Rectangulars distribuïdes formant carrers. Teulades cobertes amb argila per evitar la

humitat. Circulars i distribuïdes de forma desordenada.

Com s’organitzaven? En tribus governades per un reietó. En tribus.

A què es dedicaven?

A l’agricultura i la ramaderia. Eren una artesans experts. Fabricaven espases

de ferro, recipients de ceràmica al torn, teixits de llana i lli.

Comerciaven amb les colònies fenícies i gregues. Utilitzaven moneda pròpia en els intercanvis.

A la ramaderia i conreu de cereals. El comerç era poc habitual: vivien del que

produïen. Eren especialistes en la fabricació d’objectes de

metall.

Altres Tenien llengua i escriptura pròpia.

FENICIS GRECS CARTAGINESOS Segle VII aC Segle VI aC Segle III aC Venien d’Àsia. Venien de Grècia. Venien d’Àfrica

S’instal·laren a la costa andalusa. S’instal·laren a la costa mediterrània. S’instal·laren a les Balears i est de la

Península.

Atrets pels minerals de la Península: or i plata...

Per comerciar amb els metalls, la sal i l’espart de la Península.

Van introduir el torn (per treballar l’argila), la moneda (per al comerç).

Volien conquerir territoris per augmentar el seu poder al Mediterrani.

Es van enfrontar a Roma que els van vèncer i expulsar.

Bons navegants Excel·lents comerciants.

Van fundar colònies: Gadir (Càdis) Sexi (Almuñécar) Malaka (Màlaga)

Van fundar colònies: Rhode (Roses) Empòrion (Empúries) Sagunt Hemeroskopeion (Dénia)

Van fundar colònies: Ebussus (Eivissa) Cartago Nova (Cartagena)

ELS ROMANS I HISPÀNIA

Page 2: Resum Edat Antiga

L’any 218 aC van desembarcar a Empúries. Venien atrets pels recursos de la Península: metalls...

Guerres púniques: fa més de 2.000 anys van derrotar els cartaginesos i van conquerir la Península. Va durar més de 200 anys. Van vèncer l’exèrcit cartaginès, dirigit per Anníbal. Van expulsar els cartaginesos.

Els pobles que habitaven al nord, a l’oest i a l’interior van oferir una forta resistència. L’any 19 aC, l’emperador August va acabar la conquesta de la Península.

Van anomenar la Península com a Hispània, una província més de l’Imperi romà. Van dividir Hispània en províncies governades per un governador. En un principi hi havia dues províncies, després tres i en el segle III dC ja n’hi havia cinc: la Bètica, la Lusitània, la Tarraconense, La

Gal·lècia i la Cartaginense.

Van implantar les lleis de l’Imperi Romà. El dret romà és la base de moltes lleis de l’actualitat.

Hi havia persones lliures:o Homes i dones rics:

Grans comerciants, propietaris d’extensos terrenys i famílies que procedien de Roma.o Homes i dones humils:

Artesans, petits comerciants i petits propietaris agrícoles. Hi havia esclaus:

o Propietat d’una altra persona. Treballaven al camp, en el servei domèstic, en les mines o com a gladiadors en el circ.

Romanització: adaptació als costums dels romans.o Legionaris: soldats romans.

Es van establir als poblats celtes i ibers i els van transformar en ciutats romanes. Van fundar noves ciutats: Híspalis (Sevilla) o Barcino (Barcelona).

o Amb els pas del temps, la població va aprendre el llatí que substituí les altres llengües. Només es mantingué el basc.o Inicialment, la majoria adorava els déus romans. o A l’any 380 dC, el cristianisme es convertí en la religió oficial de tot l’Imperi romà.

Eren excel·lents constructors Feien servir dos nous materials: el ciment i el formigó (pedres, ciment i sorra). Per decorar parets i el terra feien pintures o elaboraven mosaics a base de pedres petites o vidres de colors.

Els romans van conquerir Hispània i la van romanitzar: van fundar-hi ciutats i hi van estendre el llatí i el cristianisme.

Page 3: Resum Edat Antiga

L’EDAT ANTIGA

s’inicia amb a l’actual Catalunya hi vivien es caracteritza per

L’APARICIÓ DE L’ESCRIPTURA

L’APARICIÓ DE GRANS CIVILITZACIONS

com la dels

finalitza amb ELS IBERS GRECS ROMANS

que eren que van que van crear

LA CAIGUDA DE

Page 4: Resum Edat Antiga

POBLES GUERRERSNAVEGAR PEL MEDITERRANI

L’IMPERI ROMÀ

que van establir van dominar

COLÒNIES LA CONCA MEDITERRÀNIA

VIVIEN EN POBLATS GOVERNATS PER UN CAP GUERRER

TENIEN UN SISTEMA D’ESCRIPTURA PROPI

ES DEDICAVEN A L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA, LA MINERIA I L’ARTESANIA

van difondre creant imposant

EL SEU PENSAMENT AVENÇOS TÈCNICS EL SEU ART

CIUTATS CALÇADES OBRES

PÚBLIQUES

LA LLENGUA LA CULTURA LES LLEIS ELS COSTUMS

Page 5: Resum Edat Antiga