Ressenya: contes per a tot l’any.

1. Dades tècniques.

Títol: contes per a tot l’any.

Autor: Carles Cano

Il·lustracions: Francisco Delicado. Personatges caricaturesc a tot color.

Lloc de publicació: Madrid 1997.

Editorial: Anaya

Col·lecció: sopa de llibres.

Edició: primera.

Pàgines: 116

Disseny: Manuel Estrada.

Tipus de llibre: llibre narratiu, conte.

Lector: Com molt bé indica a la contraportada del llibre, aquest llibre es perfecte per alumnes de vuit o més anys.

Indicador d’edat: a partir de 8 anys.

Dades del autor: el llibre conté una biografia de l’autor i altra de l’il·lustrador.

Dedicatòries: a Aurora Díaz – Plaja, amiga de l’escriptor.

Tipus de lletra: lletra d’impremta.

Pròleg: el pròleg, anomenat nota de autor, va ser escric pel mateix autor.

Finalitat dels paratext: informar als lector sobre el llibre, l’escriptor i l’il·lustrador.

2. Dades de l’autor i la seua obra.

Carles Cano. València 1957. Llicenciat en Filologia Valenciana. Durant més de 20 anys va treballar com a professor de llengua i literatura. Actualment, és autor de Literatura Infantil i Juvenil, amb més de 50 llibres publicats en diverses llengües. Ha treballat com a guionista de ràdio, televisió, i còmics, així com autor teatral i contacontes.

Es dedica a la poesia visual i objectual des del 2000, que va muntar una exposició de poesia visual amb els seus alumnes de literatura titulada "poemes i altres artificis”. En 2003 va exposar una altra titulada "cartes" amb els naips com a motiu central. I en 2005 va impulsar el projecte "bescanvi", una exposició-intercanvi d'obra amb més de mig centenar de poetes, il·lustradors, dermatòlegs, titellaires, pintors, escultors i professores d'anglés.

Ha participat com a conferenciant en diverses trobades, taules redones, jornades… etc, referides a Literatura Infantil i Juvenil, ràdio, televisió, teatre, poesia visual i literatura oral.

3. Dades de l’il·lustrador.

Federico Joaquín Delicado Gallego naix a Badajoz en 1.956. Signa les seues obres amb el nom de Federico Delicat. És Llicenciat en Belles arts per la Universitat Complutense de Madrid. Inicia la seua activitat com a il·lustrador en 1.970 elaborant material audiovisual. Ha publicat dibuixos en premsa, col·laborant amb el diari El País. En l'actualitat treballa a Madrid com a il·lustrador de llibres infantils i juvenils per a diverses editorials.

Ha participat en nombroses exposicions de pintura i escultura. També ha participat en l'exposició col·lectiva El Text Il·luminat, organitzada per la Fundació Germán Sánchez Ruipérez de Salamanca a l'abril de 2.002.

4. Argument.

Al llibre apareix un jardiner que li conta un grapat de contes, relacionats amb les estacions de l’any, a la néta de la seua cap, Aurora la bibliotecària.

Als contes de Pompeu el jardiner, apareixen un arbre amb fred, joguets rebels, un xiquet que va apagar la lluna, la fada que no va inaugurar la primavera, un arbre amb fulles de papallona, una estrella que perd la seu llum, un ensumador de vents i una estrella de veritat caiguda al mar.

5. Tema.

El llibre conta l’historia d’un jardiner anomenat Pompeu i dels contes que conta a una xiqueta anomenada Clara.

6. Gènere

Narrativa, contes d’andar per casa.

7. Estructura.

El llibre s’estructura en cinc parts. La primera part és la introducció i les quatre parts restants són les quatre estacions. De cada estació hi ha dos contes. Al principi de cadascun dels vuit contes, comencen a parlar Pompeu i Clara. Desprès Pompeu conta un conte a Clara relacionat amb el tema de la conversació.

La seqüència narrativa és coherent.

El relat planteja diversos conflictes que animen a llegir més.

El llibre acaba amb l’últim conte. Després de contar l’últim conte no hi ha més historia.

Tots els conflictes representats al conte són convenients per als xiquets i tenen un final tancat.

8. Llenguatge.

El llenguatge es idoni per als xiquets: és senzill, transmet sentiments, s’adequa a l’edat del lector, hi ha equilibri entre descripció i acció, etc.

9. Narrador.

Al conte hi ha dos narradors protagonistes (narració múltiple). Els dos narradors conten l’historia en primera persona, ja que són els dos personatges principals, Clara i Pompeu. Tots els contes són contat per Pompeu, però Clara ens explica com Pompeu arriba a contar-li el conte.

Focalització interna.

10. Personatges.

El llibre combina personatges reals amb altres ficticis. No presenten cap ambigüitat. Són personatges plans, no canvien al llarg de l’historia. Transmet sentiments i empatia als xiquets.

11. Època i espai.

Als personatges, es pot veure clarament, l’etapa de vida on es troben. Clara és un xiqueta i Pompeu un home adult.

Cada conte ens ubica a l’espai on transcorre l’historia.

L’espai i època s’emblen ser l’actual segle, açò es pot deduir pel tipus de roba que porten els personatges a les imatges i per totes els joguets i instruments que apareixen a l’historia.

12. Temps.

El llibre permet seguir el temps, ja que cada conte, ens deixa clar a l’estació de l’any a la que es troben els personatges.

13. Il·lustracions.

Relació text- imatge: les imatges reflecteixen, clarament, el que diu el text.

Parts il·lustrades: pràcticament s’il·lustren totes les accions que fan els personatges.

Seqüenciació: hi ha una seqüència on es combina imatges obertes i tancades, grans i petites, centrades i descentrades, etc.

To de d’il·lustració: la imatge manté un to caricaturesc amb dibuixos fet amb colors vius a tot color.

Personatges Il·lustrats: les imatges representen l’estat anímic dels personatges. Alegria, tristesa, etc.

Descripció de l’escenari: hi ha escenaris exteriors formats per imatges obertes i molt detallades. També hi ha escenaris interiors amb algunes imatges més detallades que altres, i tancades.

Moment pel que s’ha optat: s’ha optat per representar tot l’any al llibre. Cada dos contes es representa una estació. Als dos primers hivern, als dos següents primavera, desprès l’estiu i per últim, als dos últims contes, es representa la tardor. El moment del dia agafat, es quasi sempre la matina, encara que també apareix la nit. Per últim, he de dir que en alguns contes apareixem llums i ombres, com es el cas de l’últim conte, que donen més expressivitat a l’obra.

Idea expressada: totes o quasi totes les imatges es representen en un primer pla. Algunes de les imatges semblen estar en moviment. Les imatges son fetes amb colors vius. Al llibre es combina imatges amb enquadrament horitzontal, vertical i inclinat.

Técnica: caricatures molt colorides.

Altres aspectes: Les imatges Són atractives i reforcen noció del temps.

Integren harmònicament les figures, el maneig de l’espai i el color. Hi ha una proporció, en quant als volums i les formes dels objectes.

Els colors emfasitzen les emocions del relat. La tècnica enriqueix el conjunt i és consistent al llarg de l’obra.

14. Disseny i impressió.

L’enquadernació no és de massa qualitat.

La grandària de la lletra és apropiada per als xiquets als que va recomanat aquest llibre. Utilitza lletra d’impremta.

15. Intertextualitat.

Al llibre hi ha intertextualitat, ja que com diu l’autor a la nota d’autor, els contes els va donar una xiqueta, però va ser l’autor el que va donar-li concordança a les histories amb la introducció de Pompeu i Clara.

A més Clara conta com Pompeu conta els contes, i a un dels capítols hi ha una carta escrita per Pompeu i destinada per a Clara.

16. Estil.

Predomini del discurs d’estil indirecte, encara que també hi ha discurs directe.

Narració en passat amb concordança.

Combina diferents trames i espais.

Ús de vocabulari estàndard.

17. Edició.

El llibre conte una nota de l’autor on s’explica el “perquè” d’aquest conte. També hi ha unes biografies d’autor i il·lustrador al final del llibre, i un catàleg amb altres llibres de la mateixa editorial.

18. Comentari valoratiu.

Aquesta obra té d’especial el seu origen, com l’escriptor la va començar a escriure i perquè. Es una obra molt valuosa a nivell cultural i de entreteniment.

En primer lloc, és una bona obra per animar a llegir, perquè segueix una trama i un llenguatge fàcil i àgil. A més, els protagonistes transmeten molta passió per la lectura i els contes.

En segon lloc, és una bona obra per a transmetre valors, sentiments i emocions.

Per altra banda, a nivell cultural, representa costums i tradicions pròpies de cada estació.

Per últim, he de dir que aquesta obra es recomanable per a qualsevol xiquet que tinga entre vuit i dotze anys.