Responsables del grup industrial Oliva Torras PÀGINA 28 ... · 2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES...

DEL 16 DE novEmbrE aL 6 DE DEsEmbrE DE 2017 l nÚmEro 297 l 15.000 EXEmPLars

Entrevista a Ramon Mandaña, Jordi Catllà i Sebastià Catllà

FREQÜÈNCIAResponsables del grup industrial Oliva Torras

PÀGINA 28

BAGES

El surienc Miquel Esquius, número 2 de la cúpula dels Mossos d'EsquadraPÀGINA 12

CULTURA

Jarabe de Palo actuarà per primer cop al Kursaal,el 14 de generPÀGINA 22

ECONOMIA

Els empresaris tractaran sobre economia circular el 23 de novembrePÀGINA 23

SOCIETAT

La Caixa aporta 50.000 euros per al nou hospital de dia d'oncologiaPÀGINA 20

Els nous comerços ja superen el nombre dels que tanquen

MANRESA

L'Ajuntament es compromet a reurbanitzar el Camí de la GraveraPÀGINA 6

L'informe semestral dels comerciants de Sobrerroca, plaça Major i voltants reflectirà per primer cop en cinc anys

un balanç positiu dels establiments que obren i els que tanquen. La situació coincidiex amb la posada en marxa

d'un conveni entre l'Ajuntament i UBIC pel qual es regulen ajuts per a les activitats de dinamització comercial

montsE F

i els ajuts que s'han restablert per als locals buits destinats a activitat econòmica. PÀGINES 3 i 4

Les noves tecnologies,

clau en la feina dels detectius

L e s n o v e s t e c n o l o g i e s i l'aprofitament de les xarxes socials s'han convertit en una ajuda indispensable en la feina dels detectius privats. Amb tot, la majoria de casos que donen feina als professionals de la investigació privada de casa nostra continuen sent els habituals d'anys enrere, excepte en el terreny laboral. La Llei sobre la reforma laboral impideix que avui dia s'hagin d'investigar qüestions laborals que sí que es perseguien abans d'aquesta llei. Per la resta, les causes d'infidelitats, familiars i mercantils continuen estant a l'ordre del dia.PÀGINES CENTRALS

arXiu

2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 16 DE novEmbrE aL 6 DE DEsEmbrE DE 2017

LA SEGONAAmb el suport:

DirECCiÓ: Pilar Goñi • MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • PROJECTE GRÀFIC: Wedomedia/Llargués-Lorente • REDACCIÓ: Eduard Font, Eli Pagan, Pilar Goñi, Francesc Serrat • CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Mariona Barrera • PubLiCitat: Tere Solé • CoorDinaCiÓ: Òscar Bolancell • EmPrEsa EDitora: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • GESTIÓ D’IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18• IMPRIMEIX: Imprintsa. Núm. de dipòsit: L-561-1998. Fre-qüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.FRQFRQ

FRQ Publicació setmanal de distribuciógratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.taronjadigital.cat

TARONjA I LLIMONA

EditorialFRQ

PILAR GOÑI

D ecididament, el fred ens ha agafat amb el peu canviat. En pocs dies hem passat de tempera-tures d’estiu a sota zero. El temps de les castanyes ens porta aquella olor caracterís-tica de l’arribada de la tardor. L’exemple més característic de memòria olfactiva és el que es coneix com record “proustià o involuntari”. Mitjançant aquest fenomen, la simple exposició a un estí-mul desencadena automàti-cament un record intens del passat. Per a Proust, era una magdalena mullada en te el que li feia recordar la casa de la seva tieta. Per a nosaltres, són aquelles vetllades de Tots Sants plenes de dits bruts de pelar castanyes ben calen-tones i de menjar panallets que més d’u n empat x ha n provocat.Sóc ferma defensora de les tra-dicions de casa nostra i, igual que defenso la castanyada en-front del Halloween, també hem de ser conscients que el consumisme ens ha portat a copiar aquesta tradició anglo-saxona per vendre disfresses fora del temps de Carnaval. Ara, amb el fred, esperem que el consumisme ens porti a la venda d’electrodomèstics hi-vernals, roba per abrigar-se i tot al lò que ajudi a apujar l’economia dels comerciants. La qüestió sempre és que ‘fer bullir l’olla’ costa. Cal ima-ginació, empenta, voluntat i per sobre de tot que l’atur no pug i... amb ai xò ja comen-cem a fer els bons desitjos de Nadal. n

AGENDA del 16 de novembre al 6 de desembreHISTÒRIA QUE

MARXA

on era la Llibreria sobrerroca?

Desapareixen els darrers rastres de la

històrica Llibreria Sobrerroca de Manresa en

aquest carrer. Gairebé una dècada després

de tancar, el propietari n'ha

eliminat qualsevol rastre.

temps de castanyes

TELF. 93 872 02 05

FREQÜÈNCIAPublicitat de proximi

tat

assequible

PASSAR POR... vE DE GUST

De nou, al carrer del balç

El Passatge del Terror al carrer del Balç

de Manresa aplega en total un miler de

visitants. Malgrat la pluja, ha aconseguit

repetir una bona assistència de

públic.

CASTELLS DE LUXE

De nou, visca Els Tirallongues

Els Tirallongues, la colla castellera de

Manresa, es fan grans i tornen a fer

història. La colla castellera manresana

aconsegueix descarregar la Clàssica

de Vuit (4de8, 3de8 i 2de7).

ON SÓN ELS BOLETS?

no n’hi ha

La producció de bolets, sota mínims. En

aquests moments s’estan recol·lectant 15

quilos per hectàrea mentre que la mitjana

per a aquesta època de l’any

serien 50 quilos per hectàrea.

SEMPRE DIÀLEG

Missatges des de Montserrat

L’abat de Montserrat lamenta que els

empresonaments “dificulten la construcció

de ponts de diàleg”. El pare Josep Maria

Soler diu que cal “treballar per la

convivència”.

Jornada és organitzada per l’Associació Coaching C7 i hi col·laboren l’Ajuntament de

Manresa, el CIO, la Diputació de Barcelona i UManresa-FUB.

UN OBÚS AL COR de Wajdi Mouawad

Sala Gran Teatre Kursaal - 21 h.Una producció incentivada per Benets, que, juntament amb Oriol Broggi i Ferran Utzet,

aixequen aquest monòleg intens i despullat en què la paraula de Mouawad té la força que ja vam

descobrir a incendis i Cels.

DIMECRES 22 CANTEM EL CINEMA!

Musical participatiu de l’Obra social ‘la Caixa’ .

Sala Gran Teatre Kursaal - 21 h.Aquest projecte participatiu

permetrà que cantaires amateurs de Manresa i voltants es preparin durant dos mesos al costat de professionals de la música per debutar a l’escenari

del Kursaal.

DIvENDRES 8 34 Sarau Artesenc

En aquesta 34a edició, la festa vol continuar essent una diada

de grata convivència i una mostra participativa i plural de

la nostra tradició, amb la música com a protagonista. El concurs

del matí, la doble ballada i el concert de tarda, a més del ball

de nit, són els components d’una jornada lúdica i festiva per a amics i simpatitzants d’arreu de Catalunya, que es retroben a Artés per gaudir, en una sola

jornada, d’actes molt diversos en un clima d’agradable germanor.Enguany, volem fer una menció

especial de totes aquelles persones que ens han fet costat

des del primer dia.

de molts del clubs i associacions Unesco que hi ha actualment a

Catalunya.

DIvENDRES 17 BLAUMUT

Sala Gran Teatre Kursaal - 21 h.Blaumut ha aconseguit donar vida a un univers propi i reconeixible

marcat per unes lletres emotives, dotades d’una forta càrrega

evocadora, i una música elegant de tall pop-folk i impregnada de tocs clàssics. Amb arranjaments

de corda més acurats i sofisticats, a cops èpics i simfònics, balades i apunts d’electrònica, Blaumut mostra un so més contundent.

Això sí, les lletres segueixen mostrant optimisme, imaginació,

calma i imatges poètiques que sorgeixen de la ploma del seu

cantant i compositor, Xavi de la Iglesia.

DISSABTE 18Club de lectura infantil

(9-11 anys) Sala de Tallers de la Biblioteca del

Casino, passeig Pere III, 29d’11.15 a 12.15 h.

III Jornada de Coaching i Creixement Personal de la

Catalunya Central. Ara és el teu moment: l’hora del canvi!

FUB (av. Universitària, 4-6 de Manresa). De 9 a 14 h.

La trobada abordarà el tema de la gestió del canvi a través de

tallers pràctics i grups de treball que portaran a terme els coachs

professionals de l’Associació Coaching C7. Durant la jornada s’aportaran eines pràctiques per millorar l’autoconfiança,

l’autoestima, l’actitud i la mentalitat. El preu de la inscripció del 16 d’octubre al 6 de novembre

és de 25 euros i del 7 al 17 de novembre serà de 40 euros. La

DIJOUS 16FRED

d’Agustí Franch - 21 hSala Petita Teatre Kursaal.

Andorra, anys quaranta. L’Antoni i la Sara viuen una vida plena de limitacions. És temps de guerra a Europa i Andorra viu aliena a aquest conflicte, però en una

pau tensa. Aquesta pau es veurà alterada quan l’Antoni accepta

acollir una família de jueus evadits a casa seva esperant que

siguin només dos dies…Nascut a Santpedor, Agustí

Franch —que va viure durant uns anys al Principat— signa aquesta obra amb la qual va

ser guardonat amb el premi de teatre 50è Aniversari Crèdit

Andorrà.

AMA-SANAuditori Plana de l’Om

de 20 a 21 h. La llum del sol del migdia

travessa l’aigua del mar. Es produeix la immersió. A Wagu,

un petit poble pesquer, les dones bussegen sense l’ajuda

d’ampolles d’oxigen, diàriament, sense saber què trobaran. Les

ama-san, les caçadores del mar, practiquen la pesca submarina des de fa més de 2.000 anys.

Mostra Films de Dones.

Els clubs Unesco a Catalunya.Xerrada, drets humans,

solidaritat, cooperació, cultura.Centre Cultural del Casino de

Manresa a les 20 h.A càrrec de Fèlix Martí, primer director del Centre Unesco de Catalunya. Felix Martí va ser

el primer president del Centre Unesco de Catalunya, de la

Federació d’associacions i Clubs Unesco de Catalunya i un gran divulgador dels principis de la Unesco a Catalunya i promotor

DEL 16 DE novEmbrE aL 6 DE DEsEmbrE DE 2017 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 3

EL TEMA DEL DIA

Els comerços que obren superen els que tanquen per primer cop en cinc anys

L'informe semestral de l'Associació de Comerciants de Sobrerroca publicarà noves dades a finals d'aquest mes amb un balanç positiu

Francesc SerratManresa

S i no es torça la tendència en les dues setmanes que falten per tancar el mes de novembre, l’Associa-ció de Comerciants de Sobrerro-ca, plaça Major i Sant Miquel po-drà publicar un balanç històric: per primera vegada en cinc anys hi haurà un saldo positiu de co-merços oberts amb relació als que han tancat. Segons el portaveu de la junta: “Els darrers semestres oferíem balanç negatiu o com a molt balanç zero, equivalent a la mateixa xifra d’establiments que obren que els que tanquen”. En el proper informe semestral de l’As-sociació de Comerciants d’aquest sector del Nucli Històric de Man-resa, “trencarem la tendència i el balanç serà positiu amb quatre comerços més oberts que no pas els que hauran tancat”.

Bonificacions reduïdes

Es desconeix la incidència que pugui tenir la política de bonifi-cacions de l’Ajuntament de Man-resa. El membre de la junta dels comerciants recorda que l’any 2014 es va subvencionar l’ober-tura d’establiments en aquest sector amb un 95 % de bonifi-cacions, però de sobte els anys 2015 i 2016 es va retirar l’ajut “per motius econòmics”, deien els res-ponsables municipals. Ara s’han tornat a facilitar. L’interlocutor recorda que durant alguns anys es van presentar recursos con-tra l’Ajuntament perquè es feien obres de nova obertura confiant

en les bonificacions que després van ser retirades. Però els recur-sos no van prosperar. S’hi va in-sistir molt, asseguren des de l’As-sociació, perquè tornés a haver-hi bonificacions i ara s’ha aconse-guit el 60 % de descompte.

La darrera estadística: 4 oberts, 5 tancats

El darrer informe semestral pre-sentat pels botiguers d’aquest sec-tor Sobrerroca, plaça Major i ad-jacents presentava un balanç de 4 botigues obertes i 5 de tancades, cosa que augmenta la diferència històrica en menys un. Eren da-des datades del 31 de maig. És a dir, del 30 de novembre de 2016 al 31 de maig de 2017 havien obert Bar Musical Sant Ignasi, Bar Res-taurant El Golut, Nació Manresa Diari Digital i Bar Restaurant Ve-nezuela y Olé. En canvi, n’havien tancat 5: la Casa dels Pernils, Ba-callà Oms, El Somni de Martina, Obres Soler Ruiz i Tot a pes.

El mateix informe esmentava: “Al maig de 2012 teníem 114 botigues obertes als nostres carrers, actu-alment 89 botigues hem resistit donant un bon servei a la ciutat”. El balanç en aquest període era, doncs, de 25 botigues menys.

També es denunciava que “ac-tualment no parlaríem de tan-caments si des de l’Ajuntament s’hagués fet efectiu el Pla de go-vern 2016-2019 per revitalitzar el centre històric, perquè recuperi la centralitat i es converteixi en una peça fonamental per acon-seguir una ciutat viva i atractiva”.

Les reivindicacions

L’Associació continua reivindi-cant “el pàrquing subterrani del Mil centenari que beneficiaria ve-ïns, comerciants i clients”. També demanen de manera insistent en cada informe semestral posar en marxa una línia de microbús, un pla de dinamització del centre his-tòric que transformi el barri d’una manera transversal i integral, sub-vencions per adequar els negocis existents en establiments atrac-tius, promocionar la rehabilitació de pisos, millor senyalització dins el centre històric, més presència a peu de la Policia Local i que per part de l’Oficina de Turisme es tro-bi la manera que els autocars que portin visitants a la Santa Cova puguin tenir una parada a la pla-ça Europa-Infants per conèixer el centre històric i poder visitar els llocs ignasians. n

䔀氀搀漀挀甀洀攀渀琀愀氀焀甀攀爀攀猀猀攀最甀攀椀砀氀愀昀甀最椀搀愀樀甀攀瘀愀搀攀氀ᤠ䠀漀氀漀挀愀甀猀琀瀀攀氀倀椀爀椀渀攀甀搀攀䰀氀攀椀搀愀愀洀戀猀甀瀀攀爀瘀椀瘀攀渀琀猀椀攀氀猀猀攀甀猀搀攀猀挀攀渀搀攀渀琀猀⸀

唀渀愀瀀爀漀搀甀挀挀椀搀攀

䔀猀琀爀攀渀愀搀椀猀猀愀戀琀攀㈀㔀搀攀渀漀瘀攀洀戀爀攀簀㈀㈀栀

La Generalitat posa en marxa la línia de préstecs ICF Comerç per a emprenedors, autònoms i pimes

La Direcció General de Comerç i l’Institut Català de Finances (ICF) han creat la línia de finançament “ICF Comerç”, amb condicions pre-ferents, per facilitar l’accés al crèdit als emprenedors, autònoms, micro-empreses i pimes dels àmbits del comerç, l’artesania, la moda i els serveis relacionats.Les sol·licituds d’aquests préstecs es poden fer fins al 26 de setem-bre de 2018.Aquesta línia de finançament s’em-marca en la voluntat de la Generali-tat de donar suport a l’enfortiment de projectes empresarials i empre-nedors en l’àmbit de la micro, pe-

tita i mitjana empresa comercial.L’ICF Comerç disposa per als anys 2017 i 2018 d’una dotació de 15 milions d’euros per finançar ope-racions d’inversió i/o circulant. La Direcció General de Comerç, mitjan-çant el Consorci de Comerç, Artesa-nia i Moda (CCAM), assumirà el 70 % del capital pendent del préstec amb l’objectiu d’afavorir l’accés al finan-çament bancari dels beneficiaris.Les condicions de les operacions (préstecs o lísings) d’aquesta lí-nia iCF Comerç es poden consul-tar al portal web de l’ICF o al web del CCAM on s’han de fer les sol-licituds. n

montsEF

El sector del nucli històric va transformant lentament la tendència negativa a una lleugera recuperació


EL TEMA DEL DIA

L'Ajuntament aporta 8.000 euros per als locals buits on es faci activitat econòmica

El govern municipal de Manresa incentiva la dedicació de locals buits del nucli històric a activitats econòmiques amb descomptes

Hem sol·licitat informa-ció i valoracions dels plans per reactivar el comerç als regidors de Comerç i al de Llicències. El de Llicències de l’Ajuntament de Manresa, Jaume Arnau, regidor de Comerç, Mercats i Indústria no ha pogut atendre la nostra pe-tició per motius de salut. En can-vi, Marc Aloy, regidor d’Urbanis-me i Llicències sí que ha respost i ha anunciat que “aquest any hem tret una línia d’ajuts de 8.000 euros per incentivar que els propietaris de locals buits els posin a dispo-sició per a l’obertura d’activitats econòmiques”.

Quines són les bonificacions ac-tuals per als nous comerços que s’instal·lin al centre històric?Els nous comerços tenen una bo-nificació en la llicència d’activi-tats del 95 %, sempre que es com-pleixin, com a mínim, dos dels requisits següents: que suposin una diversificació de l’oferta co-mercial existent al sector deli-mitat, i que resolguin una man-cança real dins del sector; que es tracti d’establiments singulars, sigui pel seu caràcter innovador o per la capacitat d’atracció de clients, o d’altres activitats; que es tracti d’activitats amb marca pròpia, i que es tracti d’activitats desenvolupades per artistes, ar-tesans i dissenyadors. A més, tin-dran la bonificació del 60 % de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) per a les obres o instal·lacions que hagin de fer.


Hi ha ajuts per als que vulguin modernitzar-los?Hi ha bonificació del 60 % de l’im-post sobre construccions, instal-lacions i obres (ICIO) per a les obres o instal·lacions que hagin de fer.

Quin balanç fa el seu departa-ment des que es van restaurar les bonificacions?De bonificacions en l’ICIO fa molt temps que n’hi ha, però a les orde-nances de 2017 es van modificar per tal d’ampliar-les a qualsevol obra de reforma al centre històric. Fins aleshores només eren per a obres de reforma i rehabilitació i molts comerços en quedaven fora perquè no es bonificaven les obres d’adequació. A partir de 2017, la bonificació és del 60 % i s’ha fet extensiva a qualsevol tipus d’obra

al centre històric, amb indepen-dència de la seva tipologia o del seu abast, llevat de les d’interven-ció total en façanes o coberta, que són del 95 %.

Hi ha previsió d’aplicar noves mesures per incentivar el co-merç?Aquest any hem tret una línia d’ajuts de 8.000 euros per incen-tivar que els propietaris de locals buits els posin a disposició per a l’obertura d’activitats econòmi-ques. L’Ajuntament bonifica una part d’aquest lloguer.

“Treballem per eliminar els punts negres de degradació i

abandonament "

Adam Majó és comissionat del nu-

cli històric de Manresa.

En quin punt de compliment es troba el compromís de millo-res per revitalitzar el nucli his-tòric especialment en el vessant de negoci?S’han fet moltes coses però en ca-len moltes més. S’ha millorat la il-luminació al carrer Sobrerroca i Sant Miquel, s’ha actuat en baixos tancats per millorar-ne l’aspecte exterior, s’estan fent gestions indi-vidualitzades per atreure establi-ments al barri amb resultats posi-tius (dos a Sobrerroca i un a plaça del Carme), s’ha renovat l’oferta d’ajudes a la dinamització econò-mica i de bonificació de llicènci-es d’obra al centre històric, s’es-tà treballant i invertint al Mercat de Puigmercadal per reforçar-ne l’atractiu comercial, s’ha consoli-dat la pista de gel com un element atractiu perquè el públic creui la carretera de Vic i s’endinsi al cen-tre històric per les festes de Nadal, s’ha ampliat l’espai de la Fira de l’Aixada, s’ha impulsat la campa-nya “Barris antics, molt per oferir, molt per descobrir”...

arXiu S’ha notat l’obertura de nous establiments darrerament en aquest sector?El nombre total d’establiments es manté, però en millora la qualitat. Vull dir que en tanquen alguns que potser havien quedat obso-lets i n’obren d’altres amb millors perspectives i prestacions.

En què està treballant el Comis-sionat per impulsar activitats comercials o de negoci?A més d’allò explicat en la pri-mera pregunta, seguim treba-llant per eliminar punts negres de degradació i abandonament que espatllen els tradicionals re-correguts de passeig i comercials pel centre històric. Alhora, conti-nuem fent aquesta feina d’acom-panyament per a possibles nous establiments, posant en contacte gent amb projectes amb propie-taris de locals, mirant de buscar solucions als problemes tècnics que sorgeixen sovint quan es trac-ta de locals antics, donant a co-nèixer ajudes i bonificacions, etc.

Té contacte amb l’Associació de Comerciants de Sobrerroca-pla-ça Major i es fa seva alguna de les seves històriques reivindi-cacions, com la del microbús o l’itinerari de turistes que van a la Cova?El contacte i la col·laboració amb l’Associació de Comerciants de Sobrerroca/Sant Miquel és cons-tant. La proposta del microbús no es veu clara des del Departament de Mobilitat perquè considerem que causaria més problemes dels que solucionaria i per enten-dre que les parades de bus que envolten el centre històric (Ren-fe, Piscina, Pl. Europa, sant Do-mènec, Puerto Rico) fan que sem-pre hi hagi una parada a prop. Pel que fa als visitants a la Cova, s’ha posat en marxa un servei de bus sota demanda que apropa els vi-sitants a la Cova fins a sant Do-mènec i d’allà retornen al santu-ari travessant el centre històric.n

El carrer Sant Miquel, com d'altres del nucli històric, és testimoni d'obertura i tancament d'establiments


PUBLICITAT


MANRESAEl Camí de la Gravera canviarà completament de fesomia l'any que ve

nnn L’Ajuntament de Manresa reurbanitzarà completament el Camí de la Gravera, amb una in-versió de 528.000 euros. El govern municipal farà realitat, així, una demanda veïnal històrica.Un cop fets els tràmits d’exposició pública i de licitació de les obres, es preveu començar l’execució a l’en-torn del mes de març vinent, i tin-dran una durada de quatre mesos.El projecte consisteix en la urbanit-zació de 400 metres del Camí de la Gravera, entre el passatge Padró, al barri de la plaça Catalunya, i el car-rer Saragossa, a Mion-Puigberen-guer, i permetrà dotar aquest vial de l’amplada necessària per tenir dos carrils de circulació i un recor-regut per a vianants segur, que per-metrà connectar adequadament aquests dos barris de la ciutat.El projecte també preveu la renova-

ció i l’ampliació de les xarxes de cla-vegueram, de reg i d’aigua potable, que fins ara no estaven recollides.Aquest arranjament és una reivin-dicació històrica dels veïns, que l’han demanat molts anys. Actu-alment el Camí de la Gravera és un vial amb nombrosos dèficits fun-cionals i de conservació.L'anunci que les obres s’iniciaran al març, i no aquest any, com s’havia dit anteriorment, ha molestat l’As-sociació de Veïns de la barriada Mi-on. Ara s’inicia un període d’expo-sició pública abans de ser aprovat definitivament. Dins d’aquest mes se signaran les ocupacions de les porcions necessàries per fer l’obra amb els cinc propietaris afectats i se signarà el conveni amb Aigües de Manresa. A principis de desem-bre es donarà tràmit a l’expedient de contractació, i es preveu que les obres comencin durant el mes de març, amb un termini d’execució previst de quatre mesos. n

redaccióManresa

Ajuntament i Junta Contra el Càncer renoven el conveni

nnn L’Ajuntament de Manresa i l’Associació Espanyola Contra el Càncer - Junta Local de Manresa han renovat avui el conveni de col-laboració per al projecte d’ajuda al malalt oncològic. L’acte de signa-tura ha anat a càrrec de l’alcalde, Valentí Junyent, i la presidenta de la Junta Local de l’entitat manre-sana, Maria Jesús Pérez. Segons els termes del conveni, l’Ajuntament atorga una subvenció de 9.000 eu-ros a la Junta Local de Manresa per

portar a terme el projecte d’ajuda al malalt oncològic, que comprèn els programes “Seguir endavant”, que està destinat a oferir ajuda psico-lògica i social als malalts i/o famí-lia; ajuda econòmica per a neces-sitats puntuals durant tres mesos, i perruques gratuïtes, cremes i al-tres productes. I el programa “Sentir-se millor” ,que consisteix en drenatge limfàtic per a dones operades de càncer de mama que pateixen limfedema, i tallers de te-ràpies de grup sobre temes diver-sos: sexualitat, gimnàstica, rela-xació, alimentació, etc. n

redaccióManresa

Èxit de públic en les visites guiades al patrimoni urbàredaccióManresa

nnn Manresa Turisme va organit-zar una nova visita al patrimoni artístic del Cementiri Municipal per al diumenge 12 de novembre. Davant la bona acollida que ha-vien tingut les precedents (la del 29 d’octubre va fer un ple absolut de públic, i la del dia 5 amb bona entrada), se’n va programar una tercera.“El patrimoni artístic del Cemen-tiri Municipal” es tracta d’un re-corregut històric i artístic, princi-palment per les seccions de Sant Maurici i de Santa Agnès, amb peces de Josep Llimona, capelles d’Ignasi Oms i panteons de man-resans cèlebres de les primeres dècades del segle XX. El punt de sortida era a la Font de Neptú i ar-ribada al Cementiri pel Pont Nou.La visita al Cementiri Municipal parteix de l’estudi recent fet pels historiadors Raquel Valdenebro i David Olivares, recollit en un opuscle de l’Ajuntament de Man-

resa, i vol oferir, amb respecte, una visió diferent del Cementiri als seus visitants, per destacar els

indrets i els elements que el con-verteixen en un autèntic museu a l’aire lliure. n

Els vianants ja poden circular per aquesta passera més segura

AJ MANRESA

L'èxit de públic ha fet programar tres visites al patrimoni del cementiri

AJ MANRESA

S’obre als vianants la passera i vorera del Pont de Sant Francesc

nnn La gerència de Serveis d’In-fraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona ha comunicat que des del passat 6 de novembre s’ha obert al pas de via-nants la nova passera i la vorera que connecten el Pont de Sant Francesc amb l’estació de Renfe.

Així mateix, dins dels treballs cor-responents a les obres de l’itinera-ri entre el Pont de Sant Francesc i l’estació de Renfe, ha començat l'actuació de millora de la zona d’aparcament propera. Amb mo-tiu d’aquests treballs es prohibi-rà l’estacionament en tot l’àmbit de l’aparcament. És previst que aquests treballs durin una set-mana. n

redaccióManresa

La Fira de SantAndreu se celebrarà el3 de desembre

nnn Un any més arriba la fira d'hi-vern o de Sant Andreu que impulsa el comerç amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa.Enguany continuarà l'oferta d'ac-tuacions al carrer que organit-za l'Associació de Comerciants Manresa+Comerç, amb algunes novetats que es donaran a conèi-xer els propers dies.Canal Taronja TV oferirà una pro-gramació especial la setmana ante-rior de la fira amb entrevistes amb els organitzadors i responsables dels establiments participants en el certamen.n

La Fira també ofereix atracccions

AJ MANRESA


PUBLICITAT

0 0 0 0 0S È R I E 0 0 05 €


MANRESA

Innovació

Creativitat

Periodisme

Proximitat

Anunciants

Organitza:

Oportunitats en contingut, publicitat, digitalització, innovació, satisfacció del lector...

Amb el suport de:

La Pedrera Barcelona21 de novembre de 2017

Una cita ineludible. Inscriu-t’hi! jornades.amic.media | 93 452 73 71

6a JornadaInternacionalde mitjans de proximitat

Engagement

Ponents: Damian Radcliffe Lars Rosenblad Rosalía Lloret Ismael Nafría...

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Una quinzena d'alcaldes bagencs viatgen a Brusel·lesredaccióManresa

nnn Una quinzena d’alcaldes del Bages van ser presents el 7 de no-vembre a Brussel·les a l’acte de suport als membres del Govern i en protesta per l’empresonament dels presidents d’Òmnium i ANC i vuit consellers. Entre els alcaldes del Bages hi havia els de Manresa, Súria, Talamanca, Sant Salvador de Guardiola, Monistrol de Mont-serrat o Cardona, entre d’altres. Els alcaldes de la CUP, de Navàs i d’Ar-tés, no s’hi van desplaçar per mo-tius personals. Del Moianès hi van viatjar els alcaldes de Calders, San-ta Maria d’Oló i Sant Quirze Safaja.Durant l’acte, Puigdemont va ins-tar Juncker i Tajani a acceptar els resultats del 21-D: “Seguireu aju-

dant Rajoy amb aquest cop d’es-tat?”. El president va defensar des de Brussel·les i davant de 200 al-caldes que la democràcia és “l’únic camí” per esdevenir una Repúbli-ca.El president Puigdemont ha as-segurat a les autoritats europees que els valors de la UE estaven “més ben representats” a Catalu-nya pels milers de ciutadans que van defensar les urnes i els col·legis

electorals que no pas per la poli-cia espanyola.Els quatre conse-llers que són amb Puigdemont a Brussel·les, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, també es van adreçar, en unes in-tervencions breus, a les autoritats europees, en la primera vegada que se’ls ha vist tots cinc junts a la capital europea des de l’ordre d’extradició de Madrid. n

Sessió de la comissió gastronòmica de Manresa 2022

nnn Manresa ha acollit a una sessió de treball de la comissió gastronò-mica del projecte Manresa 2022, coordinada per la Fundació Alícia, amb la participació d’una trente-na d’agents vinculats a la restau-ració, la DO Pla de Bages, forners i pastissers. A banda d’una reunió de coordinació que va tenir lloc a l’Espai 1522, la trobada va incloure una visita guiada pels llocs ignasi-ans de Manresa. La convocatòria va iniciar-se a la Cova de Sant Igna-si, on, després d’una presentació a càrrec del regidor de Turisme, Joan Calmet, el gerent de la Fundació de la Cova, Lluís Pagès, va fer una ex-plicació del santuari. Tot seguit, els participants van pujar a un autocar

que els va portar, acompanyats per guies de Manresa Turisme, fins al Museu Comarcal i la Capella del Rapte, el Mas i la Creu de la Culla, Sant Pau, el Pont Vell i la Creu Be-auys, fins a arribar, seguint el curs del riu i les muralles de Manresa, a la plaça Valldaura, on van conti-nuar el recorregut a peu fins a l’Es-pai Manresa 1522. A la Fundació Alícia, va presentar les propostes de treball per preparar les segones Jornades Gastronòmiques del Camí Ignasià, que enguany es faran els tres darrers caps de setmana de no-vembre. Al final de la sessió, es van poder tastar productes de la cuina del pelegrí, com el dolç del pelegrí, ofert pel Forn de Cabrianes, vi bu-llit i vins del Camí de la DO Pla de Bages i el brou del pelegrí, elaborat per Aneto.n

redaccióManresa

Alcaldes de l'ACM que han expressat el seu suport als presos polítics

EP

Accessos a Manresa col·lapsats en la vaga general del 8-N

nnn El dimecres 8 de novembre es va viure un matí de col·lapse gene-ral a les carreteres de la Catalunya Central, pels talls de carretera pro-vocats per la vaga general convo-cats per diferents comitès de de-fensa, els CDR, del territori.A Manresa estaven convocats en dos punts: a la plaça Catalunya i a la plaça de la Reforma de Manresa.El grup de la plaça Catalunya és el que es va dirigir en marxa lenta, a peu i en vehicles, fins a la rotonda Petrocat, on es va començar tallant el trànsit. Posteriorment, es va ocu-par un carril, el carril en sentit Vic de l’Eix Transversal. Malgrat aquest ambient distès, en aquesta zona es van viure alguns moments de tensió quan algun dels conductors atrapats va increpar els concentrats perquè no els deixaven passar. Els que sí que es van deixar passar són els vehicles d’emergència. Aquest tall de carretera va deixar llargues cues a la zona, a la C-55 direcció Sant Joan i Cardona, però també a la zona de l’Eix Transversal, que també va quedar completament ta-

llat.Això és el que passava en aques-ta entrada, a la sud. A la C-55, molt a prop de l’entrada a Sant Pau, el segon gran tall de trànsit, format per unes dues-centes persones. Són les que s’havien trobat a la plaça de la Reforma de Manresa. AEls con-centrats van mantenir també el tall de carretera malgrat les demandes d’obertura. A la zona del Llobregat, la C-16 va quedar totalment talla-da al trànsit amb llargues retenci-ons a la zona de Sallent, a l’eix del Llobregat. Un altres dels punts on es van formar llargues retencions va ser a una de les puntes de la co-marca del Bages, a la C-37 a Cas-tellfollit del Boix. Des de primera hora, un gran nombre de persones, vehicles i també tractors van tallar l’Eix Transversal, però també l’an-tiga carretera vella, cosa que va fer impossible circular en tota aquesta zona, en els dos sentits de la marxa, Manresa i Igualada.A banda de les carreteres, l’estació de la Renfe de Sant Vicenç de Cas-tellet també es va veure afectada, amb un grup de 200 persones amb pancartes que van fer talls intermi-tents a les vies del tren de la línia R4, des de primera hora del matí. n

redaccióManresa


PUBLICITAT

Amb el reciclatge estalviem energia i no omplimel dipòsit de residus.

El vidre que va a parar alcontenidor verd esconverteix en vidre nou.

Així aconsegueixes que els residus es transformin i no hem de gastar matèriesprimeres.

www.consorcidelbages.cat

FINS ARA, AMPOLLADE VIDRE

VIDRE

PLANTA DE RECICLATGE

HOLA,AMPOLLA DE VIDRE


BAGES

Sallent modificarà la zona de la Fàbrica Vella de la vilaredaccióManresa

nnn El Ple del mes d’octubre va aprovar una modificació del pla-nejament de la zona de la Fàbrica Vella per tirar endavant el projec-te de la residència. A finals de l’any passat, quan el consistori sallentí ja tenia tots els documents favora-bles per tirar endavant la residèn-cia, es va aprovar una modificació del reglament de domini públic hi-dràulic, que establia un nou mapa de les zones de flux preferent del riu Llobregat, que impedia construir l’equipament residencial tal com estava previst. Tot i tenir el permís per tirar endavant la residència, tal com s’havia plantejat, el consisto-ri sallentí va decidir aturar el pro-jecte momentàniament per poder adherir-se també a aquest nou re-glament i garantir doblement la se-guretat i la viabilitat de la construc-ció de la residència a la zona de la Fàbrica Vella. En aquest moment, l’equip de govern, després d’ana-litzar alternatives diverses d’ubi-

cació, considera que el millor lloc continua sent la zona de la Fàbrica Vella, ja que el terreny és propietat municipal, té una ubicació central a la població i permet construir un equipament rodejat de zona verda per a ús dels residents i del conjunt de la població. Segons l’alcalde de Sallent, David Saldoni: “Aquesta tramitació serà més llarga, però

permetrà esborrar tota la incertesa i tots els dubtes que s’han intentat posar sobre aquest projecte, amb relació a la inundabilitat i possibi-litat o no de construir-se”.Amb aquesta modificació, es pro-posa enretirar l’edifici cap al carrer Camp de la Bota i cap al Pont de la Concòrdia, segons es pot veure en el plànol adjunt. n

L'objectiu del replantejament és per tirar endavant la residència

AJ SALLENT

Sant Vicenç tracta els pins de les zones verdes de la població

nnn L’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet repeteix aquests dies el tractament dels pins de les zones verdes amb el sistema d’endoterà-pia que va fer l’any passat amb èxit. La metodologia segueix el sistema d’endoteràpia, que esdevé molt més respectuós amb el medi ambient i beneficiós per a la salut de les per-sones perquè s’evita polvoritzar productes químics a l’ambient. La voluntat de la Regidoria de Medi Ambient és substituir de manera progressiva els tractaments tradi-cionals de fumigació per aquestes tècniques més sostenibles.El tractament es fa per combatre la processionària i evitar que els pins emmalalteixin i que, al ma-teix temps, les erugues d’aques-ta plaga provoquin molèsties als usuaris dels parcs infantils i les zones verdes. El sistema d’endo-teràpia consisteix en la injecció al tronc de l’arbre d’una substància fitosanitària que es distribueix per tot el sistema vascular de la planta i elimina l’insecte quan s’alimenta de la saba de l’arbre.Des de l’Àrea de Medi Ambient,

s’actuarà als plataners de tot el mu-nicipi seguint aquesta mateixa tèc-nica. Concretament, s’actuarà als plataners afectats per l’insecte co-negut com a tigre del plàtan i als oms d’alguns espais que pateixen la grafiosi i les plagues associades. Es tracta de plagues que afecten l’ar-brat i en causen pèrdua de vigor, l’assecada i la caiguda de les fulles i també generen molèsties als ve-ïns a conseqüència de la presència d’insectes. n

redaccióManresa

Sallent aprova les ordenances fiscals per al proper 2018nnn El dimecres 25 d’octubre el Ple municipal del consistori sallentí va aprovar la modificació de les orde-nances fiscals que regulen les taxes i els impostos del municipi per a l’any 2018. En el cas de l’impost so-bre béns immobles, l’IBI del sector industrial es manté, mentre que el d’ús residencial, aquell que afecta les cases, els terrenys i els solars del municipi, s’abaixarà un punt. Del tipus impositiu 0,54 al 0,53. Pel que fa als edificis que presenten alguna patologia, s’incrementaran algu-nes bonificacions d’arranjament de façanes, accessibilitat, reformes d’elements estructurals i cobertu-res. I es bonificarà en un 50 % les construccions noves que afavorei-xin les condicions d’accés a perso-nes amb alguna discapacitat.D’altra banda, s’incrementarà la taxa de residus municipals 10 € i s’establirà una quota de 92 €. Un augment que és determinat per l’increment del cost de triatge de la brossa. La taxa de l’aigua amb un increment del 0,70 % i la del ce-mentiri puja un 1,5 %, corresponent a l’IPC anual. En general, la pressió fiscal als sallentins quedarà pràc-ticament igual que l’any anterior n

Tractament dels pins a Sant vicenç

AJ SANT VICENç


PUBLICITAT

Durant tot el mes De novembre

els suggeriments que, cada mes, ens fa El fantasma de la Biblioteca Casino, aquest novembre estarà dedicat als contes que tracten el tema de la guerra i com aques-ta afecta els infants, amb motiu de la setmana dels Drets dels Infants.Organitza: Biblioteca del Casino

DIlluns, 13 De novembre

De 17 a 19 h Fumem la pipa de la pauJoc per a infants de 3 a 5 anysa la ludoteca infantil (Font dels Capellans, bloc 14, local 75 baixos)Organitza: AVV Font dels CapellansDe 18 a 19 h Move&DanceConeix els drets dels infants a través de la música i el moviment. Per infants de 4 a 8 anyssala Cos ment de l’ateneu les bases (planta 3)Cal inscripció a www.ateneulesbases.cat o el mateix dia de l’activitat.Organitza: Ateneu Les Bases

DImarts, 14 De novembreDe 17 a 19 h Els drets dels infantsJoc/dinàmica per a infants de 6 a 12 anysal Casal Infantil (Font dels Capellans, bloc 12)Organitza: AVV Font dels Capellans

DImarts 14 I DImeCres 15 De novembreDe 17 a 19 h Notes per la paua l’aula de reforç de l’avv de la Font dels Capellans (Font dels Capellans, bloc 13)Organitza: AVV Font dels Capellans

DImeCres, 15 De novembreDe 17 a 19 h L’arbre de la Pau i la ConvivènciaTaller/dinàmic per a infantsal centre obert la Font (Font dels Capellans, bloc 11)Organitza: AVV Font dels Capellans

De 18 a 19 h Move&DanceConeix els drets dels infants a través de la música i el moviment. Per infants de 9 a 16 anys.sala Cos ment de l’ateneu les bases (planta 3)Cal inscripció a www.ateneulesbases.cat o el mateix dia de l’activitat.Organitza: Ateneu les Bases

DIJous, 16 De novembreDe 17 a 19 h Un dibuix per la paubiblioteca veïnal i Punt Òmnia (F. dels Capellans, b14)Organitza: AVV Font dels Capellans

DIvenDres, 17 De novembreDe 9 a 12 h Un mar de pauExposició de l’alumnat de 4t de primària de les escoles de la ciutat per una Manresa acollidora

al Passeig Pere III (davant del Casino)Organitza: Ajuntament de Manresa

De 17 a 19 h La Pau: activitats i dinàmiquessala Polivalent de l’avv de la Font dels Capellans (Grano-llers, s/n)Organitza: AVV Font dels Capellans

18.15 h Escopíndoles al Casal de les EscodinesMil i un contes per infants de 5 a 9 anysal Casal de les escodines (sant bartomeu, 50)Organitza: Ajuntament de Manresa

19 h Reflexions sobre salut mental en la primera infància. Una mirada integralXerrada a càrrec de Jorge Tizón, psiquiatra en atenció primària i psicoanalista, psicòleg i neuròleg.a la Plana de l’omOrganitza: Cicle de xerrades per a mares i pares i CDIAP del Bages.

DIssabte, 18 De novembre

a partir de les 17 h Festa dels Drets dels InfantsJocs i tallers per infantsal Pati del CasinoOrganitza: Ajuntament de Manresa i entitats de la ciutat

a partir de les 17 h Els joves també tenim dretsActivitat a partir de 12 anysal Casal de Joves la Kampana (Plaça Icària, s/n)Organitza: Sector Bages-Berguedà d’ESPLAC

a partir de les 19 h Correfoc infantilImportant: els infants que vulguin participar-hi hauran d’anar degudament vestitsal Pati del CasinoOrganitza: Ajuntament de Manresa i Xàldiga

DIlluns, 20 De novembre

10.30 h Manifest commemoratiu dels drets dels infantsA càrrec de l’alumnat d’EI3 de les Escoles La Font i Vedruna Manresasaló de Plens de l’ajuntament de manresaOrganitza: Ajuntament de Manresa

18 h Tenim dretsInauguració de la Setmana dels Drets dels InfantsPlaça del davant de ludugurus (entre c/urgell i c/ mel)Cal inscripció prèvia al telèfon de ludugurus: 93 872 17 04 (tardes)Organitza: Creu Roja

DImarts, 21 De novembre

18 h Dret a jugarJocs d’interior a la Ludugurus (de 4 a 11 anys)a la ludoteca ludugurus (Carrer de la mel, 5)Cal inscripció prèvia al telèfon de ludugurus: 93 872 17 04 (tardes)Organitza: Creu Roja

DImeCres, 22 De novembre

18 h Dret a la no discriminacióContes coeducatius a la Ludugurus (de 4 a 11 anys)a la ludoteca ludugurus (Carrer de la mel, 5)Cal inscripció prèvia al telèfon de ludugurus 93 872 17 04 (tardes)Organitza: Creu Roja

DIJous, 23 De novembre

10 h Mines contra minesMural per la pau realitzat per jovesOrganitza: Ajuntament de Manresa i Fundació Pax

18 h CinefòrumCurts sobre els drets dels infants a la Ludugurus (de 4 a 11 anys)a la ludoteca ludugurus (Carrer de la mel, 5)Cal inscripció prèvia al telèfon de ludugurus 93 872 17 04 (tardes)Organitza: Creu Roja

DIvenDres, 24 De novembre

18 h Dret a la salutFem esport al Pati dels Infants (de 12 a 16 anys)al Pati dels Infants (Infants, 10)Cal inscripció prèvia al telèfon de ludugurus 93 872 17 04 (tardes)Organitza: Creu Roja

DIssabte, 25 De novembre

De 17 a 20 h Juga en català. Taller de jocs en catalàespai Òmnium (sobrerroca, 38)Organitza: Centre de Normalització Lingüística Montserrat i El Cae

17.30 h Titelles teatre: En Jan TotlifanRecomanat a partir de 3 anys. Durada 50’teatre ConservatoriOrganitza: Imagina’t – Xarxa Manresa

7a sETMaNa DELsDRETs DELs INFaNTsTots els infants tenen dret a refugi i a viure en un món de pau

20 De novembre - DIa InternaCIonal Dels Drets Dels InFants

Organitza: Ajuntament de Manresa i Manresa Inclusió.

Hi col·laboren: AAV Font dels Capellans. Ateneu les Bases. Betel. Bi-blioteca del Casino. Cae. CDIAP Bages. Centres Oberts Municipals. Cicle

de Xerrades per a Mares i Pares. Consell Municipal de la Solidaritat. Creu Roja Manresa. Centre de Normalització Lingüística Montserrat.

Federació d’Associacions de Veïns de Manresa. FUB. Fundació Ampans. Fundació PAX. Imagina’t. Nord de la Dona. Projecte Entre Tothom - Fun-

dació Apip-Acam. Sector Bages-Berguedà d’Esplac. Xàldiga

Anunci FRQ drets infants 17.indd 1 14/11/2017 14:12:35


BAGESConveni municipal amb Rotary Club Manresa-Bages

nnn L’Ajuntament de Manresa i Ro-tary Club Manresa-Bages van sig-nar divendres de la setmana pas-sada la renovació del conveni de col·laboració entre el consistori i l’entitat manresana. L’acte de sig-natura va anar a càrrec de l’alcal-de, Valentí Junyent, i el president de Rotary Club Manresa-Bages, Pedro Carlos Moro. Segons els termes del conveni, l’Ajuntament de Manresa atorga una subvenció de 2.500 eu-ros per col·laborar en les activitats

que desenvolupa aquesta entitat al llarg de l’any a la ciutat, com són la celebració del Concert de Reis i el premi Simeó Selga.Rotary Club Manresa-Bages, Fun-dació Privada, és una entitat man-resana sense ànim de lucre dedi-cada al servei humanitari i a la promoció d’elevades normes d’èti-ca en tots els àmbits de la societat i a la contribució al desenvolupa-ment de la bona voluntat i la pau al món, mitjançant programes huma-nitaris, educatius, sanitaris i d’in-tercanvi cultural en tota la comu-nitat mundial. n

redaccióManresa

Deu dies per sortir de tapes a nou restaurants de Navàs

nnn Fins al dia 19 de novembre a Navàs són dies de gastronomia, vins i productes de proximitat que animen a sortir de casa per desco-brir les propostes del Navàs T’APAs-siona, amb nou restaurants i divuit tapes per assaborir, sota el lema “A bon bocí, bon glop de vi”.Les tapes surten al preu de 4,00 € cadascuna i una copa de vi del ce-ller Molí de Collbaix. Durant deu dies, els caps de setmana hi haurà

més al·licients per sortir de tapes, valorar-ne la qualitat i la quantitat.Les persones que tinguin segella-da la targeta que justifiqui que han passat per tots els nou restaurants entraran en un sorteig d’una pa-nera de productes de proximitat i ecològics. Les targetes es troben en els mateixos establiments.Navàs T’APAssiona està promo-guda per la Regidoria de Promo-ció Econòmica, amb el suport dels nou establiments dedicats a la res-tauració que hi participen i el celler Molí de Collbaix. n

redaccióManresa

El surienc Miquel Esquius ja és el número 2 dels Mossosnnn El comissari dels Mossos Mi-quel Esquius, fins ara cap de la Co-missaria General de Mobilitat, ha estat nomenat número 2 del cos al capdavant de la Comissaria Supe-rior de Coordinació Territorial, que mana sobre totes les comissaries, les ABP de Catalunya. Ocupa el lloc del comissari Ferran López, que ara n'és el cap després de la destitució per decret del major Josep Lluís Tra-pero per part del Ministeri de l’In-terior la matinada del 28 d’octubre arran de l’aplicació del 155 i sota l’argument que no podia seguir per la seva situació judicial.Com a sotscap del segon dels Mos-sos Miquel Esquius s’hi situa Josep Lluís Rosell. Els canvis a la cúpula s'emmarquen, segons fonts polici-als, en la necessitat d’ocupar la pla-ça de López i en els moviments que suposa el trasllat de cada peça. El tarannà d’Esquius, cordial i tran-quil, casa amb la recerca de cal-ma en aquest procés d’impàs que viuen els Mossos, intervinguts pel Ministeri des del passat 27 d’octu-bre després de la proclamació de la República Catalana. n

Algunes de les propostes que il·lustren el cartell de les jornades

navas.Cat

El president del Rotary, Pedro Carlos Moro, i l'alcalde, valentí Junyent

AJ MANRESA


PUBLICITAT

PARC DE LA SÈQUIA · L’aigua és el camí www.parcdelasequia.cat

La Sèquia i el poblat ibèric del Cogulló

Volsconèixerundelspoblatsibèricsmésan5csdelacomarcai,alavegada,descobriruntramdelaSèquiamedieval?NoetperdislavisitaorganitzadaambTotTurismeSallent.Preu:8€iambunaduradad’unes3horesimitja.

Diumenge26/11ales10h

El Museu de la Tècnica de Manresa

Vineagaudird’undelsmuseusdecinteriaméscompletsdelmón,iadescobrirlahistòriadelaSèquiail’aiguaaManresaamblesvisitesguiades.

Diumengesales11.30h

Treballar amb l’aigua L’acreditaciódecompetènciesprofessionalsenelsectordel’aigua

WEB DEL PARC DE LA SÈQUIA

Des del mes de juliol el Parc de la Sèquia té una nova pàgina web més simple i intuïtiva. El més destacable, és que s’hi ha inclòs un servei de venda online d’entrades i tiquets per a les activitats que s’hi organitzen. El web, a més, pot ser consultable en diversos idiomes: català, castellà, anglès i francès. Per no perdre-us cap novetat podeu subscriure’us al nostre newsletter mensual. Visiteu la pàgina web: www.parcdelasequia.cat

El diari de l’aigua

AGENDA

En el sector de l’aigua se’ns fa diNciltrobar personal qualificat per ocuparles vacants en l’àmbit produc5u, jaquefinsfapocnohihaviacap5pusdeformació professional o c ic lesforma5us específics per a aquestsector.Ésperaquestmo5uquemoltsdels professionals que avui en diapertanyenalesnostresorganitzacionshan aconseguit la seva qualificació alllarg dels anys, en el mateix lloc defeina, però en la majoria dels casossenseuna5tulacióadequadaalasevaqualificació.

Amb relació aquesta mancança,diferentssectorsproduc5ushaniniciatp ro c e s s o s d ’a c re d i t a c i o n s d ecompetènciesprofessionals. Enelcasdelsectordel’aigua,l’ASAC(AgrupaciódelsServeisd’AiguadeCatalunya)n’haestat la promotora, i ha iniciat unprocésquepermetràals treballadors/esdelcicleintegraldel’aiguaacreditarambuna5tulacióregladaleshabilitatsadquiridesenelsseusllocsdetreball.

Aquest procediment d'avaluació ia c r e d i t a c i ó d e c o m p e t è n c i e sprofessionals adquirides mitjançantl'experiència laboraloviesno formalsde formació, permet a les personesque hi par5cipen d'aconseguir unacer5ficació que els pot servir perarribar a obtenir un cer5ficat deprofessionalitat, un [tol de formacióprofessional o totes dues coses. Lesespecialitats en aquesta àrea seran :muntatge i manteniment de xarxesd’aigua; operació d’estacions detractament d’aigües i/o organització, icontrol del muntatge i mantenimentde xarxes i instal·lacions d’aigua isanejament.

Elprocedimentcomataltétresfases,lad’assessorament,enquès’aconsellaa l ’aspirant perquè 5ngui més

possibilitats de superar la fased’avaluació; la d’avaluació, en quel ' a s p i ra n t p o t d e m o s t ra r l e scompetències professionals per a lesquals demana l'acreditació, ja siguiamb documentació, assistència a

cursos,demaneraescritaopràc5ca, iladecer5ficació,enquè lespersonesquesuperenl'etapad'avaluació,rebenunacer5ficacióoficialperacadascunadelesunitatsenquèhagindemostratlasevacompetènciaprofessional.

A q u e s t p r o c e d i m e n t p e r m e tdemostrar que la persona capacitadaper desenvolupar una ac5vitatprofessional, en la qual ja téexperiència, pot aconseguir unaacreditacióoficial.

Aigües de Manresa par5cipa enaquesta convocatòria per par5dad o b l e : p e r u n a b a n d a , a m bpar5cipants a la convocatòria per

acreditar les seves competènciesprofessionals adquirides en el decursde molts anys de treball a l’empresa

i ,per l’altra, amb dos tècnics ques’ integraran en les comissionsd ’a s s e s s o ra m e n t , a v a l u a c i ó icer5ficació.

La Sèquia a la tardor

LaSèquiaésunparatgede26quilòmetresmagnífics,quepassaperrouredes,boscosderibera,elementspatrimonialsimprescindiblesdelpladeBages,etc.Latardorésunamagníficaèpocaperdescobrir-la,nohodub5sivineaconèixerelcanalmedievaldelaSèquia.

Visitesguiadesconcertades

SergiGrau,estudiisuporttècnic,iMontsePujol,capdeprocésderecursoshumansd’AigüesdeManresa


EL REPORTATGEEls detectius privats, que durant molt temps “perseguien” infidelitats o fraus a les empreses, avui dia investiguen bàsicament temes laborals, familiars i mercantils. No obstant això, per la seva naturalesa privada, molts encàrrecs no es comenten

El món de la investigació privada té molt de privat però a la vegada molt de “pel·lícula”, i morbós, ni que sigui pels personatges que amb aquesta professió han pro-tagonitzat sèries i pel·lícules d’èxit.Hem demanat als responsables de dues empreses diferents de detec-tius privats que operen a Manresa que ens posin al dia dels requeri-ments professionals més habitu-als, dels canvis que ha suposat la universalització de les noves tec-nologies i xarxes socials. Del que ajuda i del que perjudica precisament aquest avenç tecno-lògic. I de com els afecta la situa-ció política i social del moment a casa nostra.No hi ha grans sorpreses, perquè els àmbits laborals, familiars i mercantils continuen sent, com anys enrere, els que donen més fei-na a la investigació privada. Hi ha circumstàncies, però, que els han reduït la feina. Com apun-

ta Johann’s Lid, la reforma laboral ha provocat que molts temes que abans s’investigaven, ara no cal-gui fer-ho. Durant un temps, potser, s’investi-gaven més casos d’infidelitats que de frau a les empreses, però avui en dia les tasques dels investiga-dors privats comprenen diversos terrenys. Ens ho expliquen ells mateixos.

“LES XARXES SOCIALS AJUDEN A OBTENIR INFORMACIÓ D’UNA

PERSONA”

Ferran Gassó, director de l’empre-sa PAGÈS & GASSÓ, SL. Sobre quines temàtiques s’encar-rega treballar avui en dia els de-tectius privats?Els detectius privats avui en dia treballen tots els afers de caire civil que requereixin una investigació i l’aportació de proves en àmbits com la investigació mercantil, la-boral, familiar (custòdia de me-


nors, impagament de pensions) i civil, en general; per a temes pe-nals, sempre necessitem una au-torització judicial.

Hi ha més vigilàncies per motius laborals, matrimonials, famili-ars o econòmics?Els motius de les vigilàncies varien segons les lleis i el desenvolupa-ment de la nostra societat. En un ambient de conflictivitat la-boral, hi haurà més investigacions laborals; en èpoques de crisi, aug-mentarà l’impagament de pensi-ons. Concretament, al nostre gabi-net podríem dividir en un terç les investigacions laborals, familiars i mercantils.

Quin és el paper de les tecnologi-es i les xarxes socials en els pro-cessos d’investigació privada d’avui en dia?Cada vegada més els detectius fan servir les xarxes socials per obtenir informació. És de tots sabut que a través de Facebook, Linkedin i al-tres pàgines es pot obtenir molta informació d’una persona.

La discreció, bàsica en aquesta feina

La discreció deu ser una de les principals eines de l’investiga-dor. És difícil mantenir-la quan es treballa en ciutats de mida mit-jana com ara Manresa?La discreció és bàsica per al treball d’un detectiu privat. En una ciu-tat mitjana com és Manresa, per exemple, hi pot haver certes difi-cultats per incompatibilitats entre clients comuns que alhora han de ser investigats. És el criteri professi-onal del detectiu el que marcarà el comportament ètic que cal seguir.

Professionalment, ens pot dir el cas que li ha representat més de-dicació i per què?Aquesta pregunta és complicada, atès que amb qualsevol detall, per petit que fos, es podrien donar per al·ludits o identificats.

S’ha hagut de disfressar alguna vegada per passar inadvertit? De què?Més que disfressa, una de les bases

de l’actuació d’un detectiu és pas-sar inadvertit, això vol dir adequar vestimenta i aparença a l’entorn on s’ha d’investigar. Òbviament, no anirem a una discoteca amb vestit i corbata ni farem un seguiment a la zona financera de Barcelona amb pantalons curts i xancles.

Incidència de la situació política

Les administracions contracten també els investigadors privats, en quins casos?L’Administració local és la que més contracta els detectius privats, so-bretot en l’àmbit laboral. És molt important en la relació detectiu/administracions públiques saber exactament el que s’està investi-gant perquè l’investigador i el con-tractant no incorrin en possibles delictes.

La situació política que viu el país incideix d’alguna manera en la seva professió?La situació política pot incidir en la nostra feina, ja que som uns pro-

La reforma laboral minva la feina als detectius


EL REPORTATGEEls detectius privats, que durant molt temps “perseguien” infidelitats o fraus a les empreses, avui dia investiguen bàsicament temes laborals, familiars i mercantils. No obstant això, per la seva naturalesa privada, molts encàrrecs no es comenten

fessionals que tant depenem de la Policia Nacional com dels Mossos d’Esquadra en el sentit del control legal de les nostres activitats. Tota confrontació més o menys oberta entre aquests dos cossos pot tenir conseqüències en la nostra relació amb ells mateixos. Quant a la situació sociopolítica, és obvi que com més inseguretat,

la gent es retreu en la contractació de serveis.

ENCÀRRECS DE FEINA PER MOTIUS

LABORALS I FAMILIARS

Detectius Johann’s, també cone-guts com Detectius Manresa, as-seguren que són els únics que te-nen l’operatiu central a Manresa i que altres agències hi tenen de-legacions. El seu gerent, Johann’s Lid, contesta les nostres preguntes.

Quines són les principals tasques que s’encarreguen avui dia als de-tectius privats? Hi ha dos grans sectors que dema-nen investigació: empreses i temes familiars amb diversos matisos. Hi ha més vigilàncies per motius laborals, matrimonials, familiars o econòmics? Els dos principals eixos són el la-boral i el familiar; podríem dir que, últimament, un tant per cent més elevat de temes familiars, ja que l’última reforma laboral ens va deixar molts temes coixos, que abans s’investigaven més i ara no.

“El que es veu per la tele no ens beneficia”

En què ha canviat la manera de treballar de la investigació pri-vada d’anys enrere? Avui en dia hi ha per part de la gent normal del carrer, inclosos treballadors d’empreses, molta més informa-ció que a nosaltres no ens beneficia i a ells sí, per exem-ple, programes de tele que expliquen sistemes de segui-ment, sistemes de vigilància, pel·lícules que, al meu criteri, són molt boniques però que en-senyen massa, encara que tot no sigui verídic i real. Per això, la gent creu que està més informada.

Les tecnologies, i especialment les xarxes socials, formen part de proves i també de pistes per als investigadors? Evidentment moltes pistes les tro-bem a les xarxes socials, que la gent no sap que són més fàcils d’esbri-nar del que es pensen i per aquí es poden estirar molts fils.

La discreció deu ser una de les principals eines de l’investiga-dor, és difícil mantenir-la quan es treballa en ciutats de la mida de Manresa? Evidentment que la discreció és una de les principals eines, no sols

a Manresa, sinó a qualsevol lloc i poblet per petit

que sigui. Has de sa-ber com entrar en el

tema que vols, sen-se aixecar sospites i fer amistat dei-xant sempre por-

tes obertes per si més endavant s’es-

cau qualsevol acla-riment.

Professionalment, ens pot dir el cas que li ha representat més de-dicació i per què? El de més dedicació és un que ac-tualment tenim entre mans i, evi-dentment, no podem parlar-ne. Més endavant, dintre d’uns anys, potser sí.

Els detectius es disfressen

S’ha hagut de disfressar alguna vegada per passar inadvertit? De

què? Sí, amb perruques i bigotis, amb gorres, jaquetes reversibles, però jo sempre dic que anem disfres-sats de casa. Podem ser qualsevol ofici que ne-cessitem, amb una mica d’enginy.

Les administracions contracten també els investigadors privats, en quins casos? Les administracions contracten més del que podria semblar, però, per discreció, no podem dir qui-nes. És fàcil endevinar-les: allà on hi ha treballadors hi pot haver pro-blemes. També quan hi ha reunions impor-tants per saber que el local o oficina està net d’escoltes o altres sistemes de gravació, àudio i vídeo.

La situació política que viu el país incideix d’alguna manera en la seva professió? No particularment, però podria ser que, en un temps, si no canvia la co-sa, ens afecti. Per exemple, enca-ra que la situació política sigui ra-ra, sempre hi haurà empreses amb problemes o gent física que té pro-blemes amb els fills, l’exparella o els veïns. Per sort nostra. n


SOCIETAT

Ercross negocia amb els treballadors el tancamentredaccióManresa

nnn Ja han començat les negocia-cions entre l’empresa Ercross, que explota les mines de Cardona, i els sindicats de treballadors, i que han de durar un mes. El tancament de-finitiu de l’empresa arriba després d’un any de lluita i protestes dels treballadors perquè l’empresa no tanqués. El tancament d’Ercross a Cardona afecta 36 persones. L’em-presa hauria de recol·locar-ne 25, ja que la resta es jubilen o prejubilen. El delegat d’UGT a l’empresa, Juan Valverde, afirma, però, que caldrà parlar molt de les recol·locacions i que tindran un preu ja que la majo-ria de destins són fora del país, un fet que assegura que també afec-taria el poble de Cardona.El delegat dels treballadors de la UGT també ha transmès el males-tar i la preocupació entre els treba-lladors i el sentiment que “se senten enganyats perquè mai han tingut informació oficial”.Valverde afegeix que un dels motius principals de la decisió de l’empre-sa és la “qualitat de la sal de Cardo-

na, que ja no és competitiva amb altres sals com la Vacuum” i que, per tant, “el tancament no és per motius econòmics sinó tècnics”. A més a més, Valverde ha mostrat desconfiança en la resposta que tindrà l’empresa amb els més de 4 milions de tones de residus que queden als dipòsits de Cardona.Tot i això, els treballadors no per-

den la confiança, ni l’Ajuntament, que es pugui trobar una solució de recol·locació prop de Cardona i, de fet, s’hi vol treballar.L’empresa va confirmar a través d’un comunicat el tancament abans de l’11 de desembre de 2017 en compliment de la Decisió d’exe-cució de la Comissió Europea (CE), de 9 de desembre de 2013. n

Casa Ametller fa una convocatòria per crear més feina

nnn Ametller Origen és una empre-sa que es troba en plena expansió dins el món de l’alimentació salu-dable. L’estructura del grup està formada per l’àrea agrícola amb camps propis al llarg de l’eix me-diterrani, l’obrador de productes elaborats a Olèrdola i la comerci-alització de productes a través de les seves botigues.El grup vol incorporar 250 nous ametllerencs per formar part dels equips de botigues (venedors, car-nissers/xarcuters, restauradors...) i és per això que el 31 d’octubre va iniciar-se una convocatòria per a diverses poblacions de Catalunya que culminarà amb entrevistes tancades a diferents ciutats, la de Manresa està prevista per al 28 de novembre. Ametller Origen posa en marxa aquest tipus d’iniciatives per cap-

tar talent i tenir els millors equips a les seves botigues. L’empresa se-gueix amb el ferm objectiu de crear una marca capdavanteraen l’alimentació saludable i que estigui present en tots els àmbits possibles de la vida de les persones.El Grup Ametller Origen és una companyia catalana d’alimenta-ció especialitzada en producte fresc i productes elaborats de qualitat. La família Ametller s’ha dedicat des de 1830 a cultivar les seves terres a la comarca del Penedès.Fruit d’aquesta experiència com a agricultors i productors, han con-solidat en els darrers anys un mo-del de negoci d’integració vertical, controlant des de l’origen els pro-ductes que ofereix a totes les se-ves botigues. Actualment, el grup està format per més de 1.500 treballadors, camps al llarg de l’eix mediterrani, un obra-dor central de productes elaborats i 90 punts de venda propis. n

redaccióManresa

Prop de 800 alumnes de Primària participen al projecte Lotus Blanc

nnn Un total de 779 alumnes de Primària participen en el pro-jecte educatiu Lotus Blanc, que es basa en la gestió emocional i en valors. Organitzat per l’Ajun-tament de Manresa, el projecte Lotus és una de les apostes més innovadores de Manresa 2022 en el terreny educatiu. Consta de du-es activitats complementàries: el Lotus Blanc i el Lotus Blau. L’objectiu és desenvolupar un procés formatiu basat en l’edu-cació emocional i en valors per tal que els alumnes aprenguin a resoldre conflictes, a reforçar els valors d’autoestima, respec-te i solidaritat, pau i sostenibili-tat. La finalitat és formar futurs ciutadans més conscients i més compromesos amb l’entorn i amb els altres.Durant aquest últim semestre de l’any s’ha posat en marxa el Lo-tus Blanc, en el qual participen 779 alumnes de Primària (253 de primer, 253 de tercer, 273 de cinquè) de les escoles Fedac, la Flama, l’Espill, Puigberenguer, la Salle i Sant Ignasi, a més de 160 professors, dels quals 31 són tu-tors de primer, tercer i cinquè.Els alumnes treballen aspectes

com: l’apercebiment de la pròpia consciència corporal, l'autoob-servació, l’autoconeixement, tèc-niques de ioga, relaxació, respi-ració (activant, tranquil·litzant, equilibrant), atenció i concentra-ció i visualitzacions.De manera transversal es treba-lla el mindfulness, o consciència plena, que és la capacitat de por-tar l’atenció al moment present, sense jutjar, de ser conscient i de-tectar què passa a dins i a fora, moment a moment. Quant a les emocions, s’explica com identi-ficar-les i gestionar-les.El projecte Lotus està emmarcat en l’eix Llum del Pla director de Manresa 2022: cultura, art, edu-cació, espiritualitat i foment de valors, que facin millors les per-sones.L’objectiu és múltiple. Per una banda, acostar infants i joves a l’experiència espiritual de Sant Ignasi durant el seu pelegrinat-ge de Loiola a Manresa, però des del vessant laic, i fer-los conèixer la història de Manresa, fer-los par-tícips del projecte Manresa 2022, i potenciar la marca Manresa com una ciutat amb valors de pau, res-pecte i fraternitat. I per l’altra, augmentar l’autoconeixement i la millora de la gestió emocional dels ciutadans més joves. n

redaccióManresa

Abans de l'11 de desembre es preveu el tancament d'Ercross a Cardona

aCn


PUBLICITAT

Tel. 93 875 93 00Fax 93 873 62 04

Dr. Joan Soler, 1-308243 Manresa

[email protected]

Hello Dolly!Dia: 2 de gener de 2018

Hora: 17:00 i 21:00 horesLloc: Teatre Kursaal (Manresa)

Venda d’entrades: www.kursaal.catPreu: 15 euros

En comprar una entrada, col·laborareu en fer realitat el nou Hospital de Dia d’Oncologia d’Althaia.

Fes la primera acció solidària de l’any: vine a veure un musical divertit i espectacular.

SUSANNA SALAUsuària de l’Hospital de dia d’oncologia i hematologia

02Teatre Kursaal

de gener / 2018

www.mecenatgealthaia.cat

Pastorets de CalafDia: 17 de desembre de 2017

Hora: 17:30 horesLloc: Casal de Calaf

Venda d’entrades: entrades.pastoretsdecalaf.catPreu: 15 euros

Regala solidaritat Ajuda’ns a fer el millor Hospital de dia d’Oncologia


PUBLICITAT

200c

SUPERA TUS OBJETIVOSCON SAGE 200C Una nueva forma de trabajar ha llegado. Empieza la transformación digital de tu negocio. ¡No te quedes atrás!

93.877.03.03

www.controlsistemes.com

Solicita una prueba sin compromiso

[email protected]

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Anunci frequencia SAGE 200C .pdf 1 31/08/2017 10:53:09


SOCIETATÀlex Corretja, tennista i fundador de Double Match

“Al tennis hi jugues sol i ets tu quin pren les decisions, però és un esport d’equip”

GCT Plus ha convidat el tennista Àlex Corretja a una nova edició del Fò-rum Collserola que se celebra a Sant Cugat del Vallès. Corretja ha estat número 2 del ten-nis mundial, ha jugat els tornejos de referència a tot el planeta i des-prés de retirar-se com a jugador ha sigut entrenador d’Andy Murray i capità de l’equip espanyol de la Copa Davis. En aquests moments està al capdavant, juntament amb el seu germà, de l’empresa Double Match de representació d’esportis-tes d’elit i també és comentarista en diversos mitjans de comuni-cació. Abans de que Àlex Corret-ja participi al col·loqui amb una trentena d’empresaris, l’entrevis-tem per al Freqüència.

Què pot explicar un tennista que ve de l’elit als empresaris?En principi, moltes coses. Entenc que és bastant extraporable el que nosaltres hem viscut amb el que ells es troben al dia a dia. Al final, nosaltres hem sigut jugadors indi-viduals que hem hagut de treballar en equip, hem tingut tota una gent al darrere per desenvolupar de la millor manera possible la nostra feina. Tu estàs sol a la pista però a fora necessites un entrenador, un fisio, un mànager, un preparador físic,... Jugues sol però és un esport d’equip. Som persones que tenim molt clar que hem de treballar en equip des del primer dia.

A l’hora de prendre la darrera de-cisió, el tennista està sol a la pista per més equip que tingui darrere. Això té paral·lelismes amb la si-tuació en la qual es pugui trobar un empresari quan ha de pren-dre una decisió al seu despatx?Per a mi sí, al final tu t’has d’en-voltar d’un equip però sempre hi ha algú que ha de prendre l’última decisió. Et diuen com t’has de po-sicionar, quins exercicis físics has de fer, com t’has de recuperar, què has de menjar... però al final qui és a pista ets tu i qui ha de decidir què fer ets tu. No tothom assumeix aquest moment igual, hi ha qui té més angoixa o més nervis. El més important és saber-ho gestionar.

Com es gestiona aquesta pressió?No és un tema ni d’un dia ni de dos. Són molts anys d’entrenament. Jo entrenava des del 10 anys quatre

Jordi CuadrasManresa

hores cada dia, vaig tenir la sort de poder entrenar als matins i a la tarda fer classes particulars qua-tre hores més. Era molt petit però tenia clar que volia fer allò i ser un gran jugador. A mesura que passen els dies, els mesos i els anys, vas aprenent moltes coses. Són objec-tius a curt termini i d'altres a llarg. Per això necessites l’equip per ex-plicar què vols i que ells t’ajudin a aconseguir aquell objectiu. Jo tenia molt clar que volia arribar a ser número u del món. Vaig ser el número dos però vam guanyar moltes altres competicions.

És important marcar-se metes, doncs?Sí, perquè és la manera de gestio-nar la teva ambició i il·lusió per allò que fas. És important marcar-se un objectiu que pugui ser real. Si et marques un objectiu irreal, el teu equip t’ho ha de fer veure. En el meu cas, per exemple, no em po-dia plantejar voler guanyar Wim-beldon perquè les meves condici-ons no eren les millors per guanyar partits sobre herba. Roland Garros sí que era més adequat per a mi, en jugar sobre terra.

Quines lliçons hi ha en la victò-ria i en la derrota?Rumies molt més quan hi ha algu-na cosa que no surt bé perquè ana-litzes en què has fallat i en què pots millorar. Quan guanyes te n’has d’oblidar perquè l’endemà ja com-peteixes un altre cop. Jo parlava amb el meu entrenador i analit-zàvem què es podia millorar pe-rò havia d’oblidar la victòria ràpid per continuar progressant. L’èxit el vius amb gran satisfacció i la der-rota et fa mal perquè tornes a casa pensant que aquella setmana no has estat bé físicament i tècnica.

Un cop retirat com a jugador, vas ser entrenador. Com es viu el ten-nis des d’aquesta altra figura?És molt important l’experiència que hagis tingut abans com a juga-dor perquè entens els rols que vols de cada jugador i que tots són im-portants. No només els jugadors, sinó també tot l’equip tècnic. Tot-hom ha d’estar content i sentir que en aquell moment és molt impor-tant, tot i que el jugador sigui el que sortirà a pista.

Una vegada un esportista d’elit es retira, tu vas fer-ho a l’any 2006 arran d’una lesió a l’ull, com vius el canvi d’etapa?

Amb molta calma i paciència. Somies en ser jugador de tennis i en arribar a dalt de tot, però, so-mies en com retirar-te. Fins i tot vestir-se de carrer o sortir de casa sense xandall ni raquetes és una situació estranya. Des dels 10 anys sempre ho havia fet així i, de cop i volta, vaig deixar de fer-ho. Sem-pre tens la sensació que et farà fal-ta alguna cosa a la bossa. Quan ho tens assumit, et centres a bus-car alguna cosa que t’il·lusioni i t’apassioni.

En el teu cas, has creat una em-presa de representació d’espor-tistes. Com és el pas a veure el món empresarial com una sor-tida?Amb el meu germà hem fundat Double Match de representació d’esportistes de qualsevol àmbit i busquem donar-los el màxim ser-vei. Nosaltres entenem quines són les seves inquietuds i ells només

s’han d’ocupar de fer l’esport tan bé com saben. Com que jo ho he viscut en primera persona, això ens ajuda a que a tots els esportistes que ens vénen amb situacions que no saben controlar, els puguem traslladar aquesta ex-periència. A més, moltes vegades també hem d’ajudar els pares de nois joves que són grans jugadors a gestionar la situació. Els donem un assessorament.

Com veus el tennis, ara?Històricament el tennis català ha-via sigut referència i ara hi ha una mica de mancança de jugadors. N’hi ha molts de bons però en fal-ten alguns entre els 10 primers. A escala espanyola hi ha el Rafa Na-dal, número 1 del món i un exem-ple a seguir, i hi ha molts bons ju-gadors que tenen bon rànquing, però caldrà veure si aconseguei-xen fer el salt a dalt de tot.És molt difícil fer el salt a l’elit?

Es fa entrenant milers i milers d’hores i tenint les qualitats ade-quades. Cal entendre, també, que hi ha molta rivalitat i molts juga-dors que fan el mateix que tu i te-nen els mateixos objectius que tu. Has de progressar i millorar en el teu dia a dia.

Què aporta el tennis?Et fa ser una persona molt metòdi-ca, molt responsable, molt disci-plinada, necessites marcar-te uns horaris i unes condicions que una altra persona en una edat jove no es plantejaria. Saber guanyar i sa-ber perdre és molt important, tam-bé saber esperar, poder estar sis setmanes fora de casa, voltar per aeroports i hotels constantment o menjar allò que toca per tenir una bona condició física t’agradi o no t’agradi. Tot això, al final et fa ser una persona més tolerant. És un esport molt sacrificat i això et fa ser molt humà. n


SOCIETAT

La Caixa dóna 50.000 euros al nou hospital d'oncologiaredaccióManresa

nnn Manresa tindrà un nou hospi-tal de dia d’oncologia i hematologia a la primavera. El futur centre, que té un pressupost total de 2 MEUR, gairebé quadruplicarà l’espai actu-al i donarà servei a prop de 260.000 habitants de la Catalunya Central.El nou hospital de dia d’oncologia i hematologia s’ubicarà a la plan-ta 0 de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa i donarà servei a prop de 260.000 habitants de les comar-ques del Bages, del Berguedà, del Solsonès, del Moianès i de la Cer-danya. El futur hospital permetrà incrementar els espais per tal que els pacients afrontin el tractament de la malaltia en un entorn de més confort i calidesa, un fet que, se-

gons han assegurat els professio-nals, contribueix també a la millo-ra del diagnòstic. Així, es passaran dels 231 metres quadrats actuals de superfície a 824. El nou hospi-tal, a més, disposarà de llum natu-ral, d’espais més amplis, i també s’incrementarà el nombre de llits per a malalts, ja que es passa dels 8 llits i 12 butaques actuals a 10 llits i

19 butaques. El projecte té un cost total de 2 MEUR. En aquest sentit, Althaia ha engegat una campanya de mecenatge que, de moment, ja ha aconseguit reunir 250.000 eu-ros. De fet, aquest mes s’hi ha su-mat l’Obra Social ‘la Caixa’, que s’ha compromès a aportar 50.000 euros al projecte. Aquest és un projecte rellevant per a la ciutat, ja que ca-da dia arriben de mitjana a l’Hos-pital Sant Joan de Déu de Manresa prop de tres pacients amb malal-ties de sang o tumors. La unitat de dia d’oncologia i hematologia de l’hospital, que es va crear ara fa 14 anys, ha doblat el nombre de paci-ents des dels inicis i, actualment, fa 8.000 tractaments l’any. Aquest increment d’activitat ha fet que l’es-pai hagi quedat reduït i amb unes instal·lacions antigues. n

Manel Estiarte parla de la seva vida al Fòrum Econòmic

nnn El manresà Manel Estiarte, considerat un dels millors jugadors de waterpolo de la història, va ser el ponent de la vint-i-dosena edi-ció del Fòrum de la Catalunya Cen-tral., que es va celebrar el dijous 9 de novembre al restaurant Mas de la Sala, de Sallent, amb 180 parti-cipants.Estiarte, ha iniciat la seva ponència Ètica i Valors fent èmfasi en el factor de la sort, que creu que intervé i que és clau en la trajectò-ria de qualsevol persona. Els valors inculcats per la seva família, les de-cisions preses en cada moment, els èxits, les derrotes, l’amistat i la hu-militat l’han fet créixer com a per-sona. No tenir por de prendre deci-sions, valorar els altres, compartir i formar part d’un equip et dóna de veritat la felicitat, aquestes són les lliçons que ha après durant la seva trajectòria professional i que des del cor ha volgut compartir amb

els més de 180 assistents al Fòrum.Manel Estiarte ha estat presentat pel seu germà, el doctor Albert Es-tiarte, que ha fet un repàs de la seva vida com a nedador, waterpolista de club i amb la selecció, on va par-ticipar en sis olimpíades, membre del COI durant 6 anys, i posterior-ment part de l’staff de Pep Guardi-ola, tant en les etapes del Barça, el Bayer de Munich i actualment en el Manchester City. El defineix com a una persona senzilla i honrada, amb una gran intel·ligència emoci-onal, molta estima per la seva ter-ra i especialment pels seus amics. En Manel Estiarte volia ser boxeja-dor, però la seva mare, el va fer anar a la piscina, perquè creia que era imprescindible que ell i els seus ger-mans aprenguessin a nedar. La vida són decisions, i aquesta va marcar especialment la seva. Des del sentiment explica que quan parla d’esport és la seva vida i les piscines van ser la seva universi-tat. n

redaccióManresa

Manel Estiarte va aconsellar no tenir por a l'hora de prendre decisions

ForumCat.Cat

L’ICS forma als seus professionals sobre suport vital immediat

nnn L’Institut Català de la Salut formarà tots els seus professio-nals de medicina i d’infermeria a la Catalunya Central en la tècni-ca del suport vital immediat. Per fer-ho, s’han organitzat un seguit d’activitats formatives per ampliar els coneixements que tenen sobre aquest tema.Aquesta formació incrementa l’ac-tual capacitat de resolució dels pro-fessionals sanitaris dels centres d’atenció primària davant situa-cions d’emergència mentre arriba l’equip dels serveis d’emergència mèdics (SEM). Així, podran identi-ficar i fer un primer tractament en

casos d’arrítmia, que poden com-portar una aturada cardíaca.L’aturada cardiorespiratòria és una de les principals causes de mort, ja que —segons dades del Consell Català de Ressuscitació, organisme encarregat de formar els professio-nals en reanimació cardiorespira-tòria— cada dia es produeixen un total de cinc morts a Catalunya per aquesta causa.Com a primera part d’aquest pro-grama, el dilluns 30 d’octubre s’ha fet a l’Hospital d’Igualada el primer curs, en el qual s’han acreditat 12 professionals. Abans que acabi el 2017 està previst que el nombre de professionals formats arribi a sei-xanta persones i, al llarg de 2018, fins a 600. n

redaccióManresa

aLthaia

Manel Juvells i Jaume Masana


PUBLICITAT


CULTURA

Sessions matinals els diumenges • Programació i horaris subjectes a canvis de darrera hora. Disculpeu les molèsties • Dimecres al cine per 4,50 euros Estrena C Català 3D VO Versió original subtitulada

Òpera i Ballet al Bages CentreDijous 30 de novembre a les 20.15Concert recital enregristat alAvery Fisher Hall (Lincoln Center) de Nova YorkJonas Kaufmann: La dolce vitaLa música del cinema italiàPresentat per Martin Scorsese

Tadeo Jones 2. El secreto del Rey MidasDissabte i diumenge: 4.20 - 6.20Feiners: 6.20Diumenge matinal 12Apta. Animació. 81 min.En Tadeu i els seus amics faran servir el seu enginy i recorreran mig món per rescatar la Sara del malvat Rac-kham que vol fer-se amb el collaret d’or del Rei Mides.

Toc toc8.20

7 anys. Comèdia. 96 min. Uns pacients afectats de trastorn obsessiu compulsiu es troben a la consulta del psicòleg. Mentre l’esperen, els pacients han de mantenir a ratlla les seves manies.

Per fer el mos a Bages Centre

entra al futur amb

Batman la Lego pel·lículaCINC cinema infantil en català. Preu 4.50 € (per tots)Dissabte 18 de novembre a les 16.00 horesDiumenge 19 de novembre a les 12.00 horesApta. Animació. 104 min. CatalàAmb el mateix esperit irreverent i divertit de ‘La Lego pe-l·lícula’, ara el Batman protagonitza la seva pròpia aven-tura a Gotham, una ciutat que pateix múltiples canvis.

El pequeño vampiroDissabte i diumenge: 4.15Diumenge matinal 12.10

Apta. Animació. 90 min. Aquesta és la història del Rudolph, un noi de tretze anys que, a més, és un vampir. La vida del jove es complica quan un prestigiós caçador de vampirs el persegueix.

El secreto de Marrowbone6 - 8.15 - 10.30

16 anys. Thriller psicològic. 110 min. Quatre germans intenten sobreviure sols en una casa després de la mort de la seva mare i fugint del seu pas-sat, mentre una amenaçadora presència els segueix.

Thor Ragnarok5.10 - 7.45 - 10.20Diumenge matinal 11.50

7 anys. Aventures. 131 min. L’Asgard està amenaçat i el Thor està pres sense el seu poderós martell. Per escapar i salvar el seu món ha de lluitar contra un antic aliat: l’increïble Hulk.

DeepDissabte i diumenge: 4.10 - 5.50Feiners: 5.50Diumenge matinal 12Apta. Animació. 93 min. En un futur no molt llunyà, els últims supervivents ha-biten en una profunda esquerda dintre l’oceà. El Deep, l’Evo i l’Alice emprenen un perillós viatge ple d’aventures.

American assassin8.10 - 10.40

16 anys. Acció. 112 min. Un jove recluta d’operacions encobertes de la CIA i un veterà instructor treballaran junts per investigar una ona-da d’atacs aleatoris a objectius militars.Enganchados a la muerte10.40

12 anys. Thriller. 110 min. Cinc estudiants de medicina emprenen un atrevit experi-ment: aturar el seu cor durant un breu lapse de temps, el que els provoca una perillosa experiència.

Yo-Kai Watch la películaDissabte i diumenge: 4.10 - 6.20Feiners: 6.20Diumenge matinal 12Apta. Animació. 92 min. yo-kai-world.euExplica les aventures del Nathan, un nen normal que descobreix els graciosos Jo-kai que l’envolten, uns és-sers invisibles responsables dels nostres problemes.

La libreríaDiumenge: 4 - 6 - 8.15 - 10.30Dissabte i feiners: 6 - 8.15 - 10.30

12 anys. Drama. 108 min. A finals dels anys 50, la Florence deixa Londres per obrir una llibreria en un poble costaner, fet que desencade-narà tot tipus de reaccions entre els habitants del poble.Musa10.15

16 anys. Terror. 108 min. Després de la mort de la seva nòvia, el Samuel té un recu-rrent malson en el qual una dona és assassinada. Aques-ta mateixa dona és trobada morta igual que en el somni.

Jupiter’s moon5.30 - 8 - 10.30Diumenge matinal 11.50

12 anys. Drama. 123 min. Un jove immigrant rep un tret quan creua il·legalment la frontera. Ferit i aterrit l’envien a un camp de refugiats on s’adona que és capaç de levitar.

OroDissabte i diumenge: 4.10 - 6.15 - 8.20 - 10.40Feiners: 6.15 - 8.20 - 10.40Diumenge matinal 1216 anys. Aventures. 103 min. Al segle XVI, els conqueridors Lope d’Aguirre i Núñez de Balboa emprenen una expedició èpica per la selva amazònica a la recerca d’una mítica ciutat feta tota d’or.

Feliz día de tu muerteDissabte i diumenge: 4.20 - 6.20 - 8.30 - 10.40Feiners: 6.20 - 8.30 - 10.40Diumenge matinal 12.1012 anys. Thriller. 96 min.Una estudiant reconstrueix el dia del seu assassinat re-vivint tant els detalls quotidians com el seu aterridor final fins a descobrir la identitat del seu assassí.

El autorDissabte i diumenge: 4 - 6.10 - 8.20 - 10.35Feiners: 6.10 - 8.20 - 10.35Diumenge matinal 11.5012 anys. Drama. 114 min. L’Álvaro té una vida grisa en una notaria. És somiador i vol ser escriptor. La seva dona, que toca de peus a terra, es posa a escriure i, ironies de la vida, publica un llibre d’èxit.

Una razón para vivir5.20 - 7.50 - 10.20Diumenge matinal 11.50

7 anys. Drama. 117 min. breathefilm.comL’aventurer Robin Cavendish queda paralitzat en contreu-re la poliomielitis a l’Àfrica. Contra tothom, la seva esposa el treu de l’hospital per viure lliure la seva discapacitat.

Liga de la justiciaDissabte i diumenge: 4 - 6.15 - 7.35 (3D) - 8.10 - 10.35Feiners: 6.15 - 7.35 (3D) - 8.10 - 10.35Diumenge matinal 1212 anys. Aventures. 121 min. ligadelajusticia.esImpulsat per la seva fe en la humanitat i per un acte de Superman, Bruce Wayne aconsegueix l’ajuda de Diana Prince per enfrontar-se a un enemic molt més gran.

La formació Jarabe de Palo actuarà al teatre Kursaal el 14 de gener

nnn Jarabe de Palo, la formació en-capçalada per Pau Donés, visitarà per primera vegada el Teatre Kur-saal de Manresa el diumenge 14 de gener a les 18 h per presentar 50 pa-los. Les entrades per veure Jarabe de Palo es van posar a la venda el dimarts 14 de novembre.Fa 50 anys va néixer a Barcelona Pau Donés, compositor i cantant de la formació musical Jarabe de Pa-lo. Al mateix temps, ara fa 20 anys que la

Responsables del grup industrial Oliva Torras PÀGINA 28 ... · 2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES...

Documents

Transcript of Responsables del grup industrial Oliva Torras PÀGINA 28 ... · 2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES...