uan canta la puput, el bon tempsés vingut», diu la dita. I és que laseva arribada s’associa amb el fi-nal del fred i amb l’arribada de

la primavera, i una de les que apareixen enles fotografies va arribar amb una britàni-ca puntualitat en un parc manresà, a mit-ja tarda del de març, exactament quancomençava la primavera.

La puput, que té fama de bon jan perquèpermet que ens hi acostem bastant, és unvistós ocell de mida mitjana, d’un ordre d’o-cells tropicals, com el blauet i el gaig blau,que podem veure al voltant de les masies,on s’acosta amb el seu característic bec perfurgar en els femers, i saltironant per terraen espais oberts, camps i prats i ambientshumits, a la recerca de menjar. El nom noés res més que l’onomatopeia del seu cant,

que fa «pu-pu-pu».És un ocell insectívor estiuenc, però pri-

merenc, ja que arriba a les nostres contra-des cap a mitjan mes de febrer, tot que enanys molt freds com aquest es pot endar-rerir un pèl. Després de passar tot l’estiuaquí, tornarà a marxar cap a terres africa-nes cap a mitjan setembre, excepte algunsexemplars que romandran tot l’hivernaquí, en zones baixes.

Té una certa mala fama per la pudor quefan els seus nius a causa dels excrementsque s’hi acumulen dels polles. D’aquí ve unaaltra dita que diu que «fas més pudor queun niu de puputs». Però el que per a no-saltres pot resultar desagradable, per a lespuputs és utilitzat com una defensa per alspetits quan es veuen amenaçats per algundepredador.

És un ocell bonic, amb una figura ca-racterística per la seva cresta de plomes, queobre com un vano quan està en estat d’a-lerta, i les ratlles blanques i negres de les alesi la cua, que contrasten amb la resta del cos,de color castany rosat.

La puput no es molesta a construir el niu.Per niar aprofita forats d’arbres, cases en-runades, o el forat d’una paret, on pondràels seus ous. També accepta fàcilment lacol.locació de caixes-niu, sempre que siguinen un lloc assolellat i a prop de zones deconreu. El mascle és tot un paràs, ja quementre dura la incubació va a buscarmenjar per a la femella, que no es mou delniu. Quan neixen els pollets, ja són tots dosels qui els alimenten.

Amb el bec prim, llarg i corbat de què estàproveït, que li permet furgar per racons on

no arriben els altres ocells, s’alimenta de tottipus d’insectes: llagostes, formigues, grills,erugues, cucs, larves d’insectes, i mostra unaespecial preferència per les crisàlides dela processionària del pi.

És present a tota la Catalunya central, so-bretot al Solsonès, excepte a les zones mésaltes del Prepirineu.

Tot i ser bastant abundant, se n’ha de-tectat una certa regressió en el darrer Atlesdels ocells nidificants de Catalunya. Aquestfet es podria deure a la disminució dels con-reus de secà a favor de regadius o de zonesurbanitzables, a la pèrdua d’arbres i mar-ges en zones agrícoles, aptes per nidificar,i a la utilització d’insecticides, que podenrepercutir tant directament en la seva in-toxicació com indirectament en la dismi-nució d’aliments.

Q

Ens porta EL BON TEMPS

LA PUPUT (UPUPA EPOPS) és un vistós ocell que podem observar a prop de les masies i de lesterres de conreu, que es veu afectat per la disminució del secà i la utilització d'insecticides. La sevaarribada, procedent de terres africanes, de vegades a final de febrer, de vegades a mitjan març, ensavisa que s’acosta el bon temps. Per Jordi Comellas

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 76REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE JORDI COMELLAS

Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna

10DISSABTE, 27 DE MARÇ DEL 2010 | Regió7

REVISTA�FAUNA