Renaixenca
-
Upload
angels-garcia -
Category
Education
-
view
8.954 -
download
2
Transcript of Renaixenca
RENAIXENA
IES Arxiduc
2n Batxillerat
2008-09
LA RENAIXENA
Introducci
La literatura del s. XIX i la Renaixena
Els Jocs Florals
La Renaixena a les Balears
La Renaixena al Pas Valenci
Consolidaci de la Renaixena
a. Jacint Verdaguer; la consolidaci poticab. Narcs Oller; la novella realista-naturalistac. ngel Guimer; el drama de base realista
1. Introducci
moviment de redreament de la cultura i la llengua catalanes
1833
publicaci de l'oda La ptria
Bonaventura Carles Aribau
Antecedents
historiadors de la Illustraci que estudiaren la histria i la llengua catalanes
influncies del Romanticisme
[Romanticisme i Renaixena comparteixen el mite de ledat mitjana; es descobreix l'esplendor de la naci i de la literatura catalanes]
Programa de la Renaixena
Reconstruir la histria de ledat mitjana
Descobrir i divulgar els clssics medievals
Recollir les llegendes i la poesia de tradici oral
Crear uns models depurats de llengua
Crear una literatura en tots els seus gneres
Crear una premsa i unes editorials
Crear institucions que potencin la cultura catalana (Jocs Florals)
Etapes
Bonaventura Carles Aribau
Joaquim Rubi i Ors(lo Gayter del Llobregat)a- Inicis (1830-1840) ROMANTICISME
Adu-siau, turons, per sempre adu-siau,
oh serres desiguals, que all, en la ptria mia,
dels nvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo reps etern, per lo color ms blau.
Adu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau....Bonaventura Carles
Aribau
L'ardenta afici que t i ha tingut sempre a las coses de sa ptria; lo gust que li cabria de que sos compatricis coneguessen ms a fondo nostre antic, melodis i abundant idioma, que desgraciadament se perd de dia en dia, a pesar de ser com una taula de marbre on estan gravades nostres glries, perdent-se la qual han de desaparixer per precisi los records d'aquelles; i en fi lo desig de despertar en los dems eix sentiment noble i digne d'alabana, son las niques causes que han mogut a l'autor d'estes poesies a dar-les a la llum pblica.
Joaquim Rubi i Ors (Lo Gayter del Llobregat)
b- Consolidaci (1840-1860) ROMANTICISME - REALISME
Reinstaurats el 1859
Donen cohesi al moviment
Serveixen de punt de trobada d'escriptors
Plataforma per donar a conixer els escriptors
Inici dels intents de normativitzaci
Diversificaci de gneres literaris
Jocs Florals 1868
c- Plenitud (1870-1880) ROMANTICISME REALISME NATURALISME
Ms edicions en catal
Importncia premsa en divulgaci literatura
Inicis literaris de Jacint Verdaguer ngel Guimer Narcs Oller
2. La literatura del s. XIX i la Renaixena
Europa - s. XVIII-XIX:Romanticisme:a. llibertat, individualismeb. inters per ledat mitjanac. valoraci de la cultura tradicional
RENAIXENA
a nivell personala. LlibertatIndividualismerespecte un grup origen de les nacionalitats- reivindicaci dels sentimentsSUBJECTIVITAT- reivindicaci de la imaginaci- nsies de llibertat esperit rebel
b. Inters per ledat mitjana:
llegendes
poesia pica
mites
costums
canons
danses
c. Valoraci de la cultura tradicional:
Misteri dElx
Delacroix- La llibertat guiant el poblea. Llibertat, individualisme
Caspar David Friedrich, El viatger davant un mar de nvols,1818
b. Inters per ledat mitjana
c. Valoraci de la cultura tradicional:
VERDAGUERReculls de
-canons de Nadal-canons de MontserratLlegenda de Montserrat
Collecci cntics religiosos per al poble
Canig. Llegenda pirenaica
ALCOVERContarelles
Aplec de Rondaies Mallorquines dEn Jordi des Rac
Caracterstiques literries del Romanticisme
Originalitat i imaginaci
Lleig i grotesc s bell
Commouen, no allionen
Inspiraci i expressi
Adjectivaci rica, suggerent
Llenguatge expressiu
Sintaxi forada
Hiprboles
Anttesis
Exclamacions
Punts suspensius
Diferncies Romanticisme-Renaixena
Els primers antecedents de la Renaixena sn a la Illustraci
Fa servir els recursos del Romanticisme, per ms atenuats
La Renaixena supera l'esttica romntica adoptant els corrents realistes i naturalistes
3. Els Jocs Florals
Reinstauraci 1859:
LEMES:PTRIA FEAMORanhel d'enllaarnovament amb la ricatradici medieval catalana
Promotors
Joaquim Rubi i Ors
Lo Gayter del Llobregat
Antoni de Bofarull
Los trobadors nous Vctor Balaguer
Los trobadors moderns
Manuel Mil i Fontanals
J. L. Pons i GallarzaContam, vella olivera,
mentre sec alenant sobre la roca,
noves del temps denrera
que escrites veig en ta surenca soca.
4. La Renaixena a les Balears
Toms Aguil
Mari Aguil
Pons i Gallarza
Contam, vella olivera, mentre sec alenant sobre la roca,noves del temps denreraque escrites veig en ta surenca soca.
Jeroni Rossell
SETMANARI LA PALMAFundaci 1840
Collaboradors principals:Toms AguilJosep M Quadrado
IntroducciIdees romntiqueshistriaTradici local
Personalitat ms important
Mari Aguil
-fu sorgir els primers poetes de l'escola mallorquina-restauraci de la llengua literria: origen erudit (llengua antiga)+ llengua popular (parla viva)SALVACI LLENGUA LITERRIA
POETES ROMNTICS MALLORQUINS
5. La Renaixena al Pas Valenci
- Difusi de lobra literria a travs de la premsa composicions esparsesproducci culta:llenguatge arcatzat
- Diferncia important producci populista:llenguatge castellanitzat premsa satrica
Dialectalitzaci llengua literria
Anarquia ortogrfica
Principal representant:
TEODOR LLORENTE
6. Consolidaci de la Renaixena
- Reinstauraci dels Jocs Florals- 1871 Barcelona La Renaixensa- Anys 70 PLENITUD
augment nombre escriptorsobres ms qualitatdiversificaci propostes literries
xit
Jacint VerdaguerNarcs Ollerngel Guimer
a- JACINT VERDAGUER
Folgueroles 1845
Vallvidrera 1902
Obra
LAtlntidanarrativa (1868-1877) (tema patritic) Canig
religiosalricatemes ptriaCreacii paisatgeVoluntatpatriticarelacionats ambdivina
Lemigrant, Virolai
A POESIA
1886 Excursions i viatges
1889 Diari dun pelegr a Terra Santa
1895 En defensa prpia
1905 Rondalles
B- PROSA
MODEL als autors posteriors
CREADOR DE LA LLENGUA LITERRIA MODERNALiteratura culta+Llengua parlada
consistentllenguatgeflexible
b- NARCS OLLER
Antecedents1490 Tirant lo Blanc, Joanot Martorell
1760-1816 Calaix de sastre
Bar de Mald
1862 L'Orfeneta de Menargues Antoni de Bofarull
1874 Julita Mart Gens i Aguilar
Narrativa catalana : influncia -de la literatura estrangera-de la novella castellana-antecedents catalans: Bar de Mald, Calaix de sastre
nous costums [Antic Rgim societat industrial]
estaments: menestralia i burgesia
descripci dambients i de personatges de forma tipificada
actitud de nostlgia i denyorana
de costums
ROMANTICISMEREALISME
PROSA COSTUMISTA[QUADRE DE COSTUMS]
Descobriment de la realitat immediata com a matria literria.Tractament extern i superficial de personatges i situacions.Absncia d'argument i escassa mobilitat dramtica.
ESCENES
ballstertlies
botiguerTIPUS sereno fuster... APORTACIONS DES DEL PUNT DE VISTA TCNIC
Descripci detallada d'escenes de la realitat Incorporaci d'un dileg real, molt viu Creaci d'un llenguatge molt dinmic: frase fetagirs popularsdialectalismes...
COSTUMISME: dues tendncies
Narracions costumistes
NOVELLA REALISTA
Costumisme ruralidealista i conservadorlligat al RomanticismeCostumisme urbprogressistaconsiderable dosi dironiaBarcelonaRobert Robert
Narcs Oller
Valls 1846 Barcelona 1930
Influncia Josep YxartJoan Sard
Escriu en catal
Coneix els corrents literaris europeus
Valls
Josep Yxart
Trajectria literriaobres
ROMANTICISMELa papallona 1882(prologada per Zola)REALISME Lescanyapobres (1884)Vilaniu (1885)
NATURALISME La febre dor (1890-92)La bogeria (1898)
MODERNISMEPilar Prim (1906)
c- ngel Guimer
Antecedentsde la vida picarescadel triangle amorsde tipus polticde costums de la menestralia
sainetcomdia de costums burgesa
melodrama
drama/tragdia histrica
preocupaci per la professi teatral creaci d'escoles de teatre teories sobre la formaci teatral
Teatre romntic
Pardies teatre romntic
Autors
Frederic Soler Seraf Pitarrangel Guimer
Frederic Soler Seraf Pitarrangel Guimer
ngel Guimer
(Santa Cruz de Tenerife 1845-Barcelona 1924)
Romanticisme tard
Idllic i nostlgicRealisme i naturalisme
Inspiraci francesaEstructura: divisi obra en tres actesArguments: linealsHi domina una llei de causalitat histrica
Etapes en qu es pot dividir la seva obra
I (de 1879 a 1890)Predomini del corrent histrico-romntic. Tragdies en vers: personatges que pertanyen a l'alta noblesa rural i cosmopolita. Sis obres; hi destaquenGalla Placdia, La boja, Mar i cel II (de 1890 a 1900)Transici romanticisme-realisme
La sala desperaTerra BaixaLa filla del mar
III (de 1900 a 1911)
Renovaci sense xitRealisme cosmopolita
Arran de terra
IV (de 1917 a 1924)
Intent de repetici dels xits de la I etapa, sense tant dxit
Indbil i Mandoni (1917), Al cor de la nit (1918)