______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

RELACIONS TRÒFIQUES

Per què necessitem menjar els éssers vius?

Quan un organisme menja obté matèria que fa servir per fabricar noves

substàncies del seu organisme (noves molècules, com l’hemoglobina de la

sang o com la clorofil·la de les fulles, noves cèl·lules, noves substàncies com

la quitina de l’exosquelet dels Artròpodes o la queratina de les nostres

ungles) i també obté energia que s’utilitza per realitzar les seves funcions.

Què passa amb la matèria que obtenen els éssers vius quan s’alimenten,

la poden utilitzar tota per fabricar noves substàncies?

Si observem els esquemes veurem que de tota la matèria que l’eruga obté de

la fulla només n’utilitza un part. La resta és en part excretada (no es pot

digerir) i en part emmagatzemada. El mateix passarà quan la musaranya

s’alimenti de l’eruga o quan el toixó mengi la

musaranya.

http://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/6-els-ecosistemes/

http://cassany.cat/CTMA/ecologia02.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

Què passa amb l’energia que obtenen els éssers vius quan s’alimenten, la

poden utilitzar tota per fer les seves funcions?

Fixeu-vos en l’apartat anterior on s’expliquen els camins que segueix la

matèria que s’ha obtingut dels aliments i observeu l’esquema del cérvol que

teniu a continuació.

En l’esquema ens indiquen que l’animal

obté matèria i energia dels aliments.

Una part de l’energia obtinguda

s’utilitza per fer les funcions vitals,

però una altra part es desprèn en

forma de calor. Aquesta energia

despresa ja no es pot aprofitar. Queda

encara un part de l’energia que no

s’utilitza de manera immediata ni es

desprèn. On es troba aquesta energia

dins del cos del cérvol?

L’energia passa d’uns organismes a uns altres dins de l’ecosistema,

juntament amb la matèria dels aliments. En fer-ho sempre es desprèn una

part d’energia en forma de calor, una part és emmagatzemada i una altra

utilitzada per fer les funcions vitals.

http://lescienciesdelanaturadelllido.wordpress.com/2009/07/29/4-el-flux-

denergia-en-un-ecosistema/

https://www.msu.edu/course/isb/202/tsao/notes/inotes/10_02_09_Ecosystems.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

Les relacions alimentàries que s’estableixen entre organismes d’un

ecosistema reben el nom de relacions tròfiques.

LES CADENES TRÒFIQUES O ALIMENTÀRIES

Aquestes relacions les podem representar en forma de cadenes d’aliments,

en què cada baula serveix d’aliment a la següent. Aquesta forma de

representació rep el nom de cadena alimentària o cadena tròfica.

A continuació trobareu dues maneres de representar les cadenes tròfiques,

en què s’observa com uns organismes s’alimenten d’altres i com

s’estructuren segons el seu tipus d’alimentació. Segons això i tenint en

compte que trofos en grec significa alimentació digues:

a) Què es un nivell tròfic (trophic level).

b) En què s’assemblen i en què es diferencien les

dues maneres de representar una cadena tròfica

(food chain)?

http://ec.kalipedia.com/ciencias-vida/tema/cadenas-redes-troficas.html?x=20070418klpcnaecl_53.Kes

http://sciencebitz.com/?page_id=25

https://www.msu.edu/course/isb/202/tsao/notes/inotes/10_02_09_Ecosystems.html

http://www.sleepingdogstudios.com/Network/Biology/Bio_16.2.htm#slide0007.htm

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

LES XARXES TRÒFIQUES O ALIMENTÀRIES

Les relacions alimentàries d’un ecosistema no són tan senzilles com les de

les cadenes tròfiques que acabem d’analitzar. Si fos així, la desaparició

d’una baula, per exemple la del caragol o l’escarabat, suposaria també la

desaparició del pardal o de l’oreneta respectivament. Per això la majoria de

les espècies tenen més d’un aliment, la qual cosa els permet sobreviure més

fàcilment.

Per representar d’una manera més completa les relacions alimentàries fem

servir diverses cadenes interelacionades, que configuren una xarxa

alimentària o xarxa tròfica.

http://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/6-els-ecosistemes/

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

EXERCICIS

1.-Quins organismes de la xarxa tròfica són herbívors?

2.-Quin organisme es menja la guineu (s’alimenta de la guineu)?

3.-Digues el nom de tres depredadors de la xarxa.

4.-Digues el nom de tres preses de la xarxa.

5.-On estan situats els productors? Per què?

6.-Escriu una cadena alimentària que acabi en la guineu.

7.-Hi ha algun omnívor? Digues el seu nom si n’hi ha i explica què vol dir que

un organisme és omnívor.

8.-Quins grups d’organismes falten a aquesta xarxa tròfica?

9.-Per què és més completa aquesta xarxa tròfica que hi ha a continuació

que l’anterior, amb la que heu estat treballant fins ara?

https://bioygeodivinapastora.wikispaces.com/7.4.+Flujo+de+materia+y+energ%C3%ADa+en+el+ecosistema

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

10.-Quina diferència observes en aquesta representació d’una xarxa tròfica

respecte a les anteriors?

11.-Encercla els productors d’aquesta xarxa i indica quins organismes són.

http://www.fortsupply.k12.ok.us/Biology2.2.htm

http://www.world-builders.org/lessons/less/biomes/conifers/conifweb.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

12.-Imagina’t que els crancs de riu de la xarxa anterior agafen una malaltia i

moren tots. Com afectarà la desaparició dels crancs de riu a la població de

carpes? Per què?

13.-Quina xarxa tròfica és de l’Àrtic i quina de l’Antàrtic? Per què?

14.-Quines diferències observeu entre els productors de les xarxes

tròfiques marines i els de les xarxes tròfiques terrestres?

15.-Consulteu el web que trobareu a continuación, llegiu la introducció i feu

els exercicis de les cadenes tròfiques (Northern food chain i Forest food

chain). Anoteu les dues coses que heu trobat més interessants o curioses

dels exercicis que heu fet. Digueu també quins errors heu fet i perquè

creieu que els heu fet.

http://www.ecokids.ca/pub/eco_info/topics/frogs/chain_reaction/play_chainreaction.cfm

https://www.msu.edu/~nixonjos/teaching/bio/ecology/ecology15.html http://www.ciesin.org/docs/011-558/011-558.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

16.-Observeu aquesta xarxa tròfica marina i indiqueu els noms de tots els

organismes que pugueu. Si voleu veure-la millor consulteu l’adreça que hi ha

sota el dibuix. A més de la xarxa hi trobareu un bon resum en anglès sobre

les relacions alimentàries dins d’un ecosistema.

17.-L’animal encerclat de color blau és una esponja, que s’alimenta per

filtració. Per què creus que aquesta estratègia per obtenir aliment és tan

freqüent al medi aquàtic i tan poc freqüent al medi terrestre.

18.-L’animal encerclat de color vermell és un corall. Mira les fotografies i

comenta la frase: els coralls formen boscos. Digues si la trobes encertada o

no i per què.

http://www.tokresource.org/tok_classes/enviro/syllabus_content/2.1_structure/index.htm

http://www.absolutaustralia.com/islas-del-mar-coral/

http://www.elbatiblog.com/2011/03/todo-sobre-los-corales-de-

mar.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

La transmissió de matèria i d’energia: exercici d’aplicació.

Explica el significat d’aquest esquema tenint en compte tot el que hem

estudiat fins ara.

PIRÀMIDES TRÒFIQUES

Les piràmides tròfiques són representacions que relacionen els diferents

nivells tròfics d’un ecosistema.

http://cassany.cat/CTMA/ecologia02.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

EXERCICIS

1.-Què signifiquen les fletxes de color blau que hi ha a la piràmide tròfica

marina?

2.-Per què creus que aquestes representacions tenen forma de piràmide?

3.-Per què la piràmide marina adjunta ens dóna més informació que la

terrestre?

TREBALL SOBRE LES RELACIONS DE LA BIOCENOSI O COMUNITAT

Les relacions dins d’un ecosistema són molt més complexes del que ens fa

pensar si només estudiem les que tenen a veure amb la relació depredador-

presa. A més, no totes les relacions tenen a veure amb l’alimentació ni

tampoc són negatives per algun dels individus. A la natura hi ha moltes

modalitats de cooperació i moltes maneres d’establir relacions. Aquestes es

solen classificar en relacions interespecífiques, aquelles que s’estableixen

entre individus d’una mateixa espècie i interespecífiques, que són les que es

formen entre individus de diferents espècies. Per estudiar-les fareu una

http://4bio-naturalmente.blogspot.com.es/2012/05/piramide-trofica.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

presentació, que pot ser en Power Point, Prezi o Movie-Maker, pèro ha

d’incloure, a part del títol i el nom dels autors, els següents apartats:

1.-Definició de les relacions interespecífiques, acompanyada d’algunes

fotografies en què s’observin relacions d’aquest tipus.

2.-COMENSALISME: definició i un exemple explicat dient què obté el

comensal de la relació. Cal incloure una fotografia o dibuix que ho il·lustri.

3.-PARASITISME: definició i un exemple explicant què obté el paràsit i

quin perjudici/s té l’hoste. Cal incloure una fotografia o dibuix que ho

il·lustri.

4.-MUTUALISME: definició i un exemple explicant que obté cada organisme

de la relació. Cal incloure una fotografia o dibuix que ho il·lustri.

5.-SIMBIOSI: definició i un exemple explicant que obté cada organisme de

la relació. Cal incloure una fotografia o dibuix que ho il·lustri.

6.-COMPETÈNCIA: definició i un exemple explicant en quin sentit entren en

competència les dues espècies. Cal incloure una fotografia o dibuix que ho

il·lustri.

7.-Les dues coses més interessants o curioses que heu après sobre les

relacions interespecífiques.

8.-Definició de les relacions intraespecífiques, acompanyada d’algunes

fotografies en què s’observin relacions d’aquest tipus, indicant a sota el nom

de la relació.

9.-Escollir un exemple de relació intraespecífica, explicar-lo i posar una

fotografia.

10.-Expliqueu si heu trobat semblances entre les relacions interespecífiques

i intraespecífiques.

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

A continuació s’adjunten algunes fotografies i dibuixos que us poden ajudar.

Hi ha exemples de diferents relacions interespecífiques.

http://www.xtec.cat/~dnavarr7/ecoweb/biocenosi.htm

http://www.adventurssinscience. edublogs. org

http://www.cartoonstock.com/directory/p/pilot_fish_gifts.asp

http://www.sciencephoto.com/media/375664/enlarge http://www.richard-seaman.com/Underwater/Philippines/Highlights/index.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

http://www.icarito.cl/herramientas/despliegue/laminas/2009/12/376-614296-3-partes-de-un-liquen.shtml

http://botanicafacil.blogspot.com.es/2009/01/los-liquenes.html http://greis-micorrizas.blogspot.com.es/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Peu_d'atleta http://santboinoticies.blogspot.com.es/2008/09/prevenir-lexpansi-del-mosquit-tigre.html

______________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

http://www.maladies-a-tiques.com/Ecosysteme.htm

http://www.science-art.com/image/?id=353&m=58&pagename=parasitism_behavior_of_the_european_cuckoo

http://www.hahnemanninstituut.nl/1/201/27-28-april-2012-viscum-album-and-parasites-and-dreams-alize-timmerman-and-jane-cichetti/

http://www.geograph.org.uk/photo/196611

http://dinets.travel.ru/wildcats4.htm

http://ciberbusqui.tripod.com/producte/mel.htm