Reflexions a l'entorn de la llengua, la immigració i la ... · tema amb la seriositat que es...
Transcript of Reflexions a l'entorn de la llengua, la immigració i la ... · tema amb la seriositat que es...
Reflexions a l'entorn de la llengua, la immigraciói la planificació lingüística a Catalunya
Llengua ; L\
Ja és prou sabut i a bastament comentatque Catalunya té tradició pel que fa a la rebuda de fluxos migratoris d'un cert volum(per exemple el de persones procedents del'Estat espanyol als anys cinquanta i seixanta). Al que no estem tan acostumats,d'ençà del segle XVII, és que aquest volumestigui format per persones procedents dediversos països amb cultures més o menysdiferents de la nostra.
Així, tant el factor quantitatiu -el volum- com el qualitatiu -els països d'origen- de la immigració actual han fet queels anomenats nouvinguts (d'ara endavantm'hi referiré com a immigrants, sense afegitons com ara el d'estrangers) hagin provocat en els darrers cinc anys, tant en elsector públic com en el privat , debats intensos, polèmiques a voltes molt assenyades, a voltes carregades d'estereotips i malentesos .
Un d'aquests debats és el de la llengua ila immigració a Catalunya, que és objected'atenció i interès per part de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. D'aquí,doncs, que des de fa uns quants anys elGovern de la Generalitat esmerci esforçosen la qüestió de la integració lingüística ique el Consorci per a la Normalització Lingüística ofereixi cursos de català per a immigrants. Afegim, a més, que des del Departament de Cultura s'ha volgut tractar eltema amb la seriositat que es mereix, raóper la qual la Direcció General de PolíticaLingüística, el passat mes de juliol, va organitzar les Jornades Llengua i Immigració: Ensenyament de la Llengua Catalana aImmigrants Adults.
Identitat·multiculturalitat
Tenint en compte la perspectiva nacionalista, integració lingüística vol dir que elsimmigrants han de poder conèixer i usar lallengua catalana, atès que la llengua catalana queda associada a la parella nació-cultura catalanes (la llengua és el tret més definitori de la personalitat catalana). Aquestés el plantejament que sosté i defensa elGovern de la Generalitat des del naixement de la democràcia, a finals dels anyssetanta.
La identificació nacionalista llengua-nació-cultura s'ha començat a qüestionar afavor d'un concepte postmodern de cultura lligat al que és la identitat, molt mésplural i que fa una clara aposta per la diversitat cultural, resultat de la convivència decol·lectius procedents de països ben diversos amb la població autòctona del territorid'acollida.
D'aquí se sosté que aprendre català siguiclau per integrar-se a Catalunya. Si bé aixòés cert, no és menys cert que la integracióno es farà mai efectiva mentre l'immigrantno se senti volgut i acollit per la societatcatalana ni mentre no se li reconeguin elsdrets Ci correlativament se li han d'exigirels deures) que la ciutadania catalana té.
D'una banda entra en crisi el trinomillengua-nació-cultura; d'una altra, la societat catalana reclama com a dret una presència i un ús més decidit de la llengua catalana al carrer i en totes les manifestacionsde la vida pública (organismes oficials dequalsevol pertinença administrativa, àmbitlaboral, noves tecnologies, cinema, etc.) iveu en les migracions estrangeres un perill per la pervivència de la llengua, talcom s'ha manifestat darrerament en diversos espais i mitjans de comunicació. Perill totalment infundat perquè no depènd'aquests immigrants, la pervivència de lallengua, sinó de la política lingüística quees plantegi i s'executi aquests propers anysi de l'actitud dels catalanoparlants vers laseva pròpia llengua.
Conèixer és avançar
A Catalunya tenim un bon nombre d'estrangers procedents de la Unió Europea.Representen el segon col-lectiu de residentsmés nombrós (un 18,3 % de tots els immigrants a Catalunya, d'acord amb les dades del 31 de desembre de 2001 facilitadesper la Direcció General de Policia). Sembla que aquests no són objecte de la mirada dels poders públics ni acaparen l'interès dels mitjans de comunicació. Aquestsacostumen a tenir estudis superiors i càrrecs qualificats en empreses, a més de tenir un bagatge de coneixements de segones llengües, especialment l'anglès. Aquest
Autora
Montserrat Aguilera
Dirccd àGeneral dePolítica Lingiiística
maguil [email protected]
Aquestes reflexions hanestat fetes a l'entorn dela participació d'expertsa les Jornades Llengua iImmigració: Ensenyamentde la Llengua Catalana aImmigrants Adults dutesa terme el 18 i 19 de juliolde 2002 a l'Auditori de lPalau de la Generalitat,de les persones que vancompondre la taula ro·dona, de les que vanfer presentacionsd'experiències i del pú.blic assistent.
11
12
grup tampoc no queda inclòs en els estudis sobre alumnat assistent a cursos decatalà del Consorci. Al meu entendre, elcriteri seguit d'exclusió adduint que sónciutadans de la Unió Europea i que, pertant, comparteixen amb nosaltres un mateix marc de ciutadania no em sembla rigorós i genera connotacions negatives perals «altres» de difícil justificació. El criteri aseguir en aquest cas hauria de ser estrictament el lingüístic.
Deixant de banda el grup comunitari,centrem-nos en els «altres immigrants».Hom creu, mogut sovint per sentimentspaternalistes i de beneficiència, que sónimmigrants pobres -tant econòmicamentcom culturalment parlant. Cal, doncs , sercurós i no caure en generalitzacions supèrflues que comporten distorsions importants respecte a la percepció de la seva formació i coneixements.
Cal no oblidar el bagatge cultural (ensentit clàssicdel terme cultura) de l'alumnatimmigrant. Cal discernir entre els alumnesalfabetitzats dels que no n'estan. Dels primers, cal conèixer-ne quina llengua(gües)primera (es) tenen, quin coneixement entenen d'altres, i si són romàniques o no.Els coneixements lingüístics del alumnesno han de ser men ystinguts o ignorats pelprofessorat, ans al contrari: han de servirper reforçar el procés d'aprenentatge de lanova llengua i ajudar a dibuixar les estratègies d'ensenyament.
Cal tenir en compte, a més, que els immigrants sovint procedeixen de comunitats nacionals, culturals o lingüístiques minoritzades. Això facilita que hi hagi mésductilitat per aprendre una nova llengua,alhora que perceben el fet lingüístic catalàcom un fenomen pròxim i, per tant, fàcilment comprensible.
El coneixement d'estructures lingüístiques de les parles dels alumnes ha d'ajudar a conèixer, comprendre i cercar estratègies per superar aquelles deficiències quees palesen en el procés d'aprenentatge dela llengua catalana. En aquest cas són interessants els treballs lingüístics elaboratsamb el suport del Departament de Benestar Social.
Qüestió de voluntats i possibilitats
Afegim a tot aquest panorama un altrecomponent de gran pes que és l'opinió delmateix col- lectiu d'immigrants i preguntem-los si tenen interès per aprendre la
llengua catalana i quines motivacions tenen per fer-ho. I encara: hi ha immigrantsque l'aprenen? En quin moment ho fan?
Respondre les dues primeres preguntesnoés gens fàcil perquè partim de trajectòries immigratòries i d'històries de vida bendiferents segons els individus i, una vegadaa Catalunya, de situacions personals diverses.
Des que un immigrant arriba a un nouterritori fins a la seva integració a la novasocietat ha de passar i superar diferents etapes del procés migratori. En primer lloc hahagut de viure la fase d'acollida , on ha fetfront i ha hagut de superar aspectes bàsicsde subsistència i dotar-se d'estratègies queli hagin permès aconseguir els permisos deresidència, obtenir una feina, accedir a unhabitatge... La segona etapa és l'assentament: l'individu palesa la necessitat de conèixer les regles del joc de la nova societat . Finalment ve la fase d'integració, en laqual aprofundeix en els elements de convivència i d'intercanvi social, etapa que s'assoleix passats uns quants anys d'estada enla societat receptora.
L'enfocament de l'aprenentatge lingüístic -i per extensió comunicatiu- had'anar, per tant, en consonància ambaqueste s tres fases, i els agents responsables, planificadors i executors d'aquestaformació han de tenir ben clar què volen icom ho volen.
No sembla que aprendre una llengua (lacatalana, en especial) sigui una prioritat pera un cert nombre d'immigrants estrangers,sobretot quan aprendre vol dir dedicació.Contràriament al que succeeix en l'aprenentatge espontani, el que es produeix ambel contacte dia a dia amb població que usahabitualment el català -més propi per lacomposició sociolingüística de les comarques de fora del cinturó de Barcelona-, elqual no requereix un sobreesforçd'hores dededicació, un aprenentatge acadèmic comporta per a qualsevol alumne un determinat volum d'hores i força de voluntat queés un plus d'esforç després d'una jornada laboral. Si a això afegim que la llengua no éstan present socialment com seria desitjablei no es percep com una necessitat de primerordre, quina motivació o interès tenen elsestrangers per aprendre el català?
Moltes vegades l'alumne cerca, amb laseva assistència als cursos, un espai de comprensió i acolliment que no troba en altresentorns socials, o bé els cursos esdevenenl'única ocasió d'entrar en contacte amb lasocietat receptora.
Els immi grants que aprenen català voleni els agrada que la població autòctona quesap parlar català els parli en català, perquèen la majoria d'ocasions o l'han après o bétenen interès a aprendre'I o millora r-ne lacompetència, fet que respon més a raonsafectives que no pas per necessitat . Pertant, la llengua catalana els aporta un factor emocional i afectiu que fa que aprendre-la sigui una experiència vital per a quivol el català per viure. A més, cerquen unoptimisme i un a fermesa cultura l que nosempre troben en les actituds sociolingüístiques dels parlants autòctons.
Amb diferents intensitat s reben la pressió de l'entorn per aprendre castellà, ja queels serà útil per comunicar-se a Catalunyai rendible, si mai decideixen canviar de residència i marxar cap a una altra destinació din s de l'Estat espanyol. En el cas delsoriginaris de Llatinoamèrica o els que hanaprès el castellà en primera instància sabenque poden viure a Catalunya perfectamenten castellà.
Sovint es cau en l'autocompl aença de fercursos, com més millor, sense valorar suficientment els contingu ts socioculturalsque intervenen en tot procés d'aprenentatge lingüístic. Es detecta la necessitat decercar continguts atractius i motivadors del'aprenentatge del català basats en enfocaments comunicatius (que abastin aspectesdiscursius, socioculturals - i sociolingüístics- i estratègics).
Cal, finalment, disposar d'un nou plantejament de l'estratègia global d'aprenentatgeque aposti per la formació per a tothom ial llarg de tota la vida, és a dir, la formaciócontínua en què els elements comunicatiusi lingüístics siguin presents, per exemple,en la formació laboral; incorporar les novestecnologies com a instrument per a la formació, adaptades als públics diversos i per anecessitats no homogènies; bandejar el biaix que es crea quan es pensa que l'analfabet nom és pot aprendre a partir de mètodestradiciona ls; i substituir la figura del docentclàssic pel dinam itzador de xarxes de formació, facilitador de recursos més que nopas instructor.
D'ara endavant
La primera constatació és que queda molta feina per fer. Ens trobem a l'inici de lapujada de la carena . De l'equip amb quècomptem, del plànol de ruta que tinguemdissenyat -i els reajustaments que anem
fent, segons els imprevistos- i dels recursos de què disposem dependrà que aconseguim o no assolir el cim.
Esduen a terme moltes iniciat ives tant ainstància de l'Admini stració públi ca (comara el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb experiències com la de l'espai SISA del Centre de Normalització Terrassa-Rubí o els curs d'acolliment lingüísticdel Centre de l'Hospitalet de Llobregat)com d'organismes i entitats privades, queno són gens menyspreables. Més encaraquan moltes d'elles no tenen com a raóde ser ni com a object iu prioritari l'ens enyament lingüístic, però aboquen esforços perqu è la integraci ó lingü ística siguiuna realitat . Aquest ha estat el cas de lesentitats que, amb entusiasme i sinceritat,han participat en les Jornades Llengua iImmigració: Càritas, Comissions Obreres aCatalunya i la Unió General de Treballadors, explicant les seves experiències, inquietuds i preocupacions.
Per part de la Generalitat de Catalunyales actuacions en matèria de llengua catalana que es recullen en el Pla interdepartamental d'immigració 2001-2004 sónvàlides i positives, però la realitat sociolingüística a les acaballes de l'any 2002 ha superat amb escreix els programes de normalització lingüística que s'hi plantegen. Calun eix vertebrador que lideri i guiï la política lingüística que s'ha de dur a terme enmatèria d' immigració en els propers 10 o15 anys prenent com a base uns objectiusestratègics (de naturalesa política) i que sigui capaç d'incorporar o rendibilitzar elsrecursos (materials, humans i pressupostaris) de què es disposa coordinant de manera eficaç els diferents departament s de laGeneralitat i altres organismes i entitats.
Agrans trets: aquest eix vertebrador hauria de con tenir diferents objectius que raonablement es poguessin desen volupar ique fossin verificables, és a dir que se'n poguessin derivar resultats. A parti r dels objectius es faria el disseny d'actuacions quedefinirien allò que s'hi vol assolir i la inclusió d'indicadors que permetrien de valorar-ne el grau de compliment. Un element que queda fora de la determinaciód'objectius i programes, però necessari sies vol fer la feina ben feta, és la definiciódels grups als quals es vol adreçar l'acció,d'acord amb criteris rigorosos (entre elsquals els lingüístics, laborals i temporals),tal com he apuntat a l'apartat anterior.
Alguns objectius i actuacions que es podrien incloure en aquest programa i que
13
14
considero sostenibles amb la dotació de recursos adequada són:
Centrats en els nouvinguts1. Assegurar l'existència i la difusió de
material pràctic de supervivència lingüística, com ara lèxics i guies de conversa.
2. Garantir que els immigrants tinguininformació sobre què és Catalunya i especialment sobre la seva realitat lingüística,per tal que hi arribin amb unes nocionsbàsiques sobre llengua catalana. En aquestsentit, el COPCA (Consorci de PromocióComercial de Catalunya) del Departamentd'Indústria i el Departament de Treball tin drien un clar protagonisme.
3. Sensibilitzar els immigrants vers la utilitat i els avantatges d'aprendre català, mitjançant material que els esperoni a aprendre'l i a usar-lo.
Centrats en els autòctons4. Sensibilitzar la població autòctona i els
immigrants a Catalunya mitjançant unacampanya -amb missatges especials perals empresaris catalans. Aquesta campanyaserviria perquè els primers s'adrecessin encatalà als nouvinguts i perquè els altres esmobilitzessin a aprendre català. En el casdels empresaris, perqu è prenguessin consciència de formar laboralment els seus treballadors en llengua catalana.
S. Lligat al punt anterior, estudiar la viabilitat econòmica d'obrir línies d'ajut ambels empresaris catalans per formar els treballadors en llengua catalana. En aquestaqüestió, patronal i sindicats haurien de fersentir la seva veu.
Centrats en l'aprenentatge6. Preveure l'ordenació dels currículums
formatius, on s'adeqüin metodologies, eines didàctique s, etapes d'aprenentatge,continguts, durada, avaluacions i que tinguin en compte les necessitats formativesdel professorat.
7. Garantir que els alumnes que haginseguit els cursos d'alfabetització dependents del Departament de Benestar Socialsiguin capaços d'adquirir un aprenentatgeinstrumental de la llengua catalana.
8. Auspiciar la creació de materials didàctics adequats a les necessitats d'aprenentatge dels immigrants, adequant-los a les diferents branques professionals . En aquestalínia seria bo continuar treballant en lesprogramacions de llengua adaptades a lesnecessitats de diferents sectors laborals, especialment aquells en què la presència detreballadors/es immigrants sigui notable(restauració, comerç, per exemple).
9. Garantir que la formació ocupacionaloferta des del Departament de Treball iagents socials sigui vehiculada en llenguacatalana i que contingui formació lingüística amb un enfocament comunicatiu enllengua catalana .
La creació d'un grup de treball formatper l'Administració i els agents socials, quecomptés amb un necessari i imprescindiblelideratge polít ic, podria ser un bon punt departida per anar elaborant aquest programa i començar a posar en ordre les iniciatives que ara per ara es duen a terme. LesJornades Llengua i Immigració van ser unreferent en què es va constatar que el diàleg és possible i positiu. De fet, van anarmés enllà dels objectius que les personesque les vam organitzar teníem previstos.Esperem que siguin una bona oportunitatper començar a treballar tots plegats.
•