RECURSOS TIC PER AL TREBALL DE LA GEOGRAFIA · Recursos TIC per al treball de la Geografia...

RECURSOS TIC PER AL

TREBALL DE LA GEOGRAFIA

Llicència retribuïda curs 2007-2008

Autora: Mª Glòria Garcia Vallecillos

Direcció General de Formació del Professorat i Recursos Pedagògics

Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya

Recursos TIC per al treball de la Geografia Llicència retribuïda 2007-2008 Autora: Mª Glòria Garcia Vallecillos

ÍNDEX 1. Introducció .............................................................................................................. 2

1.1. Antecedents i informació inicial. .......................................................................... 3

1.2. Treballs previs ..................................................................................................... 4

1.3. Paradigma ........................................................................................................... 6

1.4. Objectius de la recerca i materials desenvolupats............................................... 8

2. Fase de recerca: apropament a l’estat actual de l’ús de les TIC entre els docents de Geografia de la zona educativa del Segrià................................................................... 10

2.1. Objectius de la recerca ...................................................................................... 10

2.2. Unitat d’informació (mostra)............................................................................... 10

2.3. Temporització .................................................................................................... 11

2.4. Tipus d’informació.............................................................................................. 11

2.5. Mètode............................................................................................................... 11

2.6. Mostra................................................................................................................ 12

2.7. Disseny del qüestionari...................................................................................... 12

2.8. Tractament de les dades ................................................................................... 14

2.9. Resultats obtinguts ............................................................................................ 14

2.9.1. Total de la mostra ....................................................................................... 14 2.9.2. Àmbit A: Elements descriptors del col·lectiu enquestat .............................. 15 2.9.3. Àmbit B: Coneixement i formació en TIC.................................................... 15 2.9.4. Àmbit C: Ús de les TIC a l’aula de Geografia ............................................. 18 2.9.5. Àmbit D: Valoració dels materials i recursos d’Internet .............................. 21 2.9.6. Conclusions ................................................................................................ 24 2.9.7. Consideracions de caire educatiu............................................................... 26

3. Fase de recopilació de recursos i elaboració de materials....................................... 29

3.1 Els materials educatius des d’una perspectiva constructivista: consideracions per apropar-se als recursos que mostra Moodle Comunitat de Geografia. .................... 29

3.2 Disseny de l’entorn virtual Moodle: Comunitat de Geografia.............................. 31

3.2.1. Definició i descripció de la plataforma Moodle............................................ 31 3.2.2. Per a què serveix Moodle? ......................................................................... 32 3.2.3. Aplicació de Moodle al projecte. ................................................................. 33 3.2.4. Criteris per a la selecció els recursos ......................................................... 37 3.2.5. Tipus de recursos i materials recollits en la proposta ................................. 38 3.2.6. Orientacions per al seu ús. ......................................................................... 39

3.2. Creació d’un Bloc: Recursos TIC per al treball de la Geografia ........................ 41

4. Aplicació educativa del projecte. .............................................................................. 42

5. Conclusions. ............................................................................................................. 47

6. Valoració personal .................................................................................................... 50

7. Bibliografia ................................................................................................................ 51

8. Annexos.................................................................................................................... 54

Memòria de recerca 1


1. Introducció Les raons d’apropar aquest treball a l’ús de les TIC en l’educació, i més concretament a l’àmbit de la Geografia, ens porten a les següents consideracions: Internet ens facilita una quantitat ingent d’informació a l’abast dels docents i dels alumnes, continguts de coneixement que poden contribuir a millorar la nostra qualitat docents, per les potencialitats que ens obren en relació a la diversitat d’estratègies que es poden posar en marxa; la segona consideració té a veure amb el potencial de les TIC per actualitzar, transformar i enriquir els ambients d’aprenentatge del nostre alumnat; i la tercera té a veure amb la necessitat de potenciar les TIC per donar resposta a les noves demandes de la societat de la informació. Hem cal afegir que ha de quedar molt clar que qualsevol sistema escolar que persegueixi alts estàndards de qualitat haurà de potenciar i implementar les TIC a les aules. Les Tic no només estan canviant les formes en que els alumnes s’apropen al coneixement, sinó que també podríem afirmar que estan canviant la seva ment. Un exemple el tenim en la forma d’emmagatzemar i utilitzar la informació a través de les xarxes digitals accessibles a través de pantalles (ordinador, mòbil, DVD, TV interactiva...). Podríem afirmar que saber ja no és posseir el coneixement, sinó on trobar-lo i saber com transformar-lo. Aquesta seria una mostra de com s’estan modificant les funcions cognitives. Mentre els adults ens podem considerar com a “emigrants tecnològics”, el món dels nostres alumnes està mediat per ordinadors i altres elements tecnològics i aquests transformen, no tan sols la manera com observen l’entorn sinó també el propi òrgan amb que l’observen. La influència de les TIC en les tipologies d’aprenentatge anirà en augment i la resposta que hem de donar els docents a aquesta nova situació és múltiple:

a) Hem de dotar els alumnes d’estratègies específiques per aprendre a través de les TIC. L’ús continuat d’Internet no garanteix que s’actuï amb un caràcter intel·ligent, selectiu i productiu; per això hem d’ajudar a generar recursos cognitius que els ajudin a gestionar informació multimèdia i hipertextos.

b) Com a docents hem de ser capaços de d’aprofitar les potencialitats que tenen les TIC per promoure estratègies d’aprenentatge eficaces a través de la generació de processos mentals que seleccionin i transformin la informació per convertir-la en coneixement adquirit.

L’informe que es presenta a continuació ha volgut ser un apropament, sense grans pretensions, a les eines TIC que els docents de la Geografia estan utilitzant en l’actualitat en les seves aules. De forma complementària, obeint a necessitats detectades d’un temps ençà, s’ha pretès crear un banc de recursos que serveixi per al treball geogràfic i alhora estimuli i motivi al professorat a utilitzar els recursos que Internet posa al nostre abast en la nostra tasca diària a l’aula. La irrupció de les noves tecnologies en l’àmbit educatiu que està vivint la nostra societat exigeix la introducció de modificacions significatives en l’acció educativa i en l’aprenentatge de la Geografia.



Un dels canvis que necessàriament s’ha de donar és superar la vigència de la teoria pedagògica tradicional i l’ús de les TIC esdevé l’oportunitat idònia per iniciar aquest canvi. Les TIC formen part de la realitat quotidiana dels nostres alumnes, motiu pel qual es fa indispensable pensar-les i introduir-les en la nostra tasca docent habitual del treball geogràfic. És aquesta la raó que porta a desenvolupar aquest projecte de llicència, la qual pretén contribuir a facilitar recursos i metodologies per al treball escolar quotidià de l’ensenyament geogràfic. La tasca de recerca permanent d’aquests recursos en la xarxa m’ha portat a constatar la manca d’eines que aglutinin orientacions, guies, recursos, propostes metodològiques i entorns virtuals que facilitin la posta en pràctica d’activitats basades en les TIC en l’àmbit que ens ocupa. Aquest projecte pretén ampliar l’oferta de les ja existents i complementar, en alguna mesura, els recursos que altres presenten. El contacte amb altres docents, a través del Seminari de Geografia local organitzat pel Departament de Geografia de la UdL, també ha mostrat la necessitat d’un banc de recursos i propostes metodològiques per al treball a l’aula, sobre tot en allò que es pot trobar a la xarxa, però que tingui en compte les necessitats específiques dels docents, d’aquí que plantegi una primera fase de recerca per tal de conèixer què esperen els docents de Geografia de les TIC. Els informes de les darreres investigacions sobre la integració de les TIC i l’ús d’Internet en entorns educatius són, en essència, pessimistes quan ens apropem al context mediterrani i voldria aconseguir una imatge més propera d’aquests resultats, centrats en l’àrea geogràfica de Lleida i la matèria concreta de Geografia. Els objectius relacionats amb la segona part del projecte pretenen aconseguir una major motivació dels professors per l’ús de les TIC en general, i d’Internet en particular. 1.1. Antecedents i informació inicial. Pel que fa als treballs de recerca duts a terme en l’àmbit català, he llegit els informes de les recerques del professor J. Prats, en relació al projecte d’investigació realitzat per GRUPO DIGHES (Uso de Internet en la Educación Secundaria: Informe sobre Educàlia Secundaria. Barcelona. Universitat de Barcelona, octubre 2003.) També a la web del professor P. Marqués Graells (http://dewey.uab.es/pmarques ) es pot trobar informació sobre el programa de recerca-TIC 2006, concretament sobre la integració de les TIC en entorns educatius d’educació no universitària. Però sens dubte, el projecte més rellevant, del qual he consultat l’informe editat el 2004 és el Projecte Internet Catalunya (PIC), dissenyat i executat per la UOC i la Fundació Jaume Bofill, que esdevé el més ampli i complet estudi sobre l’impacte de les TIC, i més concretament Internet, en la societat catalana. L’informe consultat el 2004 abasta l’àmbit educatiu amb conclusions força


http://dewey.uab.es/pmarques


interessants, el qual porta per títol L’escola a la societat Xarxa. Internet a l’educació Primària i Secundària. Informe de recerca (vol.I). Els informes de recerca esmentats anteriorment aborden la introducció de les TIC en tots els àmbits i àrees curriculars, i en totes les etapes educatives. Malgrat tot, els resultats que fan referència a l’escolaritat post-obligatòria són més optimistes que els que es relacionen amb l’ESO (1). El projecte que desenvolupo pretén apropar-se a l’àmbit dels materials educatius digitals i a l’àrea de la Geografia, aspecte que el fa més concret i específic que la resta d’estudis. Per això es consideren pertinents les hipòtesis de partida, perquè complementen en un àmbit molt més reduït i específic els estudis anteriorment duts a terme. L’informe de la UOC destaca les investigacions dutes a terme fora de l’àmbit català i que serveixen per fonamentar la seva recerca, alguns dels quals he consultat per cercar criteris i referents per a la investigació. I cal, a més a més, citar tots els projectes de recerca que s’han dut a terme des de l’any 2000 en l’àmbit europeu i espanyol, consultats a l’Informe PIC que la UOC i la Fundació Jaume Bofill han dut a terme i que s’ha editat el mes de novembre de 2007. Les conclusions aparegudes en aquests informes han guiat la concreció de les variables a considerar en aquest projecte. Tots els projectes aborden l’estudi de l’estat actual de la integració de les TIC a les aules d’Educació Secundària, però cap d’ells es relaciona directament amb les Ciències Socials o amb la Geografia de forma més específica. Pel que fa a la relació entre TIC i Geografia tan sols puc citar publicacions i articles que darrerament estan apareixent, concretament a la revista Iber, en els exemplars editats en els darrers anys. La qual cosa em porta a afirmar que és una temàtica de plena actualitat i que preocupa a investigadors, professors i dissenyadors de projectes. 1.2. Treballs previs El curs 2006-2007 vaig posar en marxa un projecte amb la creació d’un espai Moodle amb alumnes de 2n de Batxillerat de l’IES Caparrella de Lleida, amb la intenció d’introduir el treball amb eines TIC a través dels recursos que Internet oferia. El projecte pretenia treballar continguts de Geografia de 2n de Batxillerat (continguts relacionats amb la Globalització i Demografia) a través dels recursos que ofereix Internet. Es va desenvolupar al llarg del segon trimestre del curs i es va utilitzar la plataforma Moodle com espai de treball i comunicació. Els objectius prioritaris foren:

a) Incloure les competències TIC en el treball de la Geografia de Batxillerat. b) Estimular l'ús d'Internet a través de la informació i dades que es poden

obtenir. c) Accedir a dades i informació actualitzades amb un alt interès educatiu

per al treball dels continguts de Geografia (en aquest cas la Globalització i la Demografia).



d) Fomentar l'ús de les tècniques de treball de la Geografia com són la interpretació de dades estadístiques, la comprensió de textos de caràcter geogràfic, l'elaboració d'informes amb contingut geogràfic, la pràctica de simulacions, l'establiment de relacions entre les dades que s'estudien i la realitat social que s'aborda, etc...

e) Crear situacions de treball col·laboratiu. f) Fomentar la comunicació virtual amb els companys i el professor.

Les activitats proposades pretenien, sobretot, facilitar l'accés a dades el més actualitzades possibles sobre els continguts. La major part d'elles han estat adaptades a la plataforma Moodle. Per tant, els alumnes han realitzat:

a) Participació en fòrums i debats a través dels espais Fòrum i Xats. b) Confecció de glossaris de termes (en les dues unitats didàctiques) i

un wiki. c) Lectura d'articles de premsa i els posteriors comentaris i anàlisis. d) Lectura i interpretació de dades estadístiques (per exemple, dades de

caire demogràfic on calia incidir en l'IDH)). e) Accés a informació d’informes d'institucions públiques i la posterior

interpretació i comentari. f) Anàlisi i comentari de piràmides de població (Espanya i Catalunya). g) Confecció de quadres-resum de documents facilitats o de lectures

realitzades (per exemple, informació sobre joves que han hagut d'emigrar que mostra la diversitat de situacions que es donen; o la fitxa de comprensió de la informació relacionada amb el deute extern obtinguda a través d'un gràfic dinàmic del Diari El Mundo.)

h) Visionat i interpretació de gràfics dinàmics o de fragments de video. i) Resposta de qüestionaris (sobre Globalització o sobre el Quadre de

població del món 2005). j) Valoracions sobre temes proposats (per exemple sobre l'envelliment

de la població) k) Realització d'activitats en xarxa (com és el cas de l'activitat Som

massa gent al món?. La valoració de l'experiència fou força positiva. Voldria assenyalar els aspectes més interessants i destacables:

a) El foment del domini de les tècniques TIC. b) L'ús educatiu d'Internet. c) La pràctica de l'aprenentatge virtual. d) La motivació que genera en l'alumnat és força destacable: apropar

les TIC i Internet a l'àmbit educatiu és valorat per ells/elles com a molt positiu.

e) Suposa introduir una metodologia molt innovadora a les aules, allunyant-se de les maneres de fer més tradicionals que suposa la classe magistral.

f) L'interès per la diversificació dels suports i del tipus d'informació que es facilita a l'alumnat.

g) L'actualització permanent de les dades. Això fa que els continguts de Geografia estiguin sempre al dia, tant en l'àmbit estadístic (Informes que es publiquen periòdicament, webs que fan el seguiment, per



exemple, del nombre de població al món o del creixement urbà...) com de la informació (premsa).

h) L'ús d'aquestes dades actualitzades apropa més als/les alumnes a la realitat social que estudien (objectiu prioritari de la Geografia).

i) Finalment destacar els beneficis de dur a terme un ensenyament semipresencial: hi ha contacte directe entre professor i alumnes, fet que facilita el seguiment de les tasques i la resolució de problemes que vagin sorgint.

Aquesta experiència i d’altres que es van desenvolupar de forma paral·lela per altres professors del centre va motiva que el centre posés en marxa una plataforma Moodle que gestiona els espais de treball de tot el professorat del centre. Cada Departament didàctic ha creat el seu espai de comunicació i ha començat a gestionar els seus cursos. I des de finals del curs 2006-2007 es va posar en marxa un pla de formació en Moodle adreçat a tot el Claustre (105 professors) que estan seguint més del 50% del professorat el present curs 2007-2008. Tot forma part del Programa d'Innovació Educativa sobre les TIC que el centre ha endegat aquest curs. 1.3. Paradigma Aquest treball és el resultat generat per la necessitat de dotar l’àmbit de la Geografia d’una perspectiva vinculada al constructivisme i l’informacionalisme. El paradigma des del qual es desenvolupa el projecte combina elements de la teoria socio-constructivista de l’ensenyament-aprenentatge i la teoria informacionalista, vinculada a l’expansió de les noves tecnologies en tots els àmbits de la vida. Les idees que representen el paradigma constructivista de l’ensenyament i aprenentatge es poden sintetitzar en:

- el coneixement és construït gràcies a l’activitat mental de l’alumne.

- Aquesta construcció es fa en interacció amb els continguts en un entorn social ric, on les interaccions esdevenen clau en la construcció d’aquest coneixement.

L’aprenentatge no és tan sols transmissió i acumulació de coneixements, sinó que cal considerar-lo com un procés actiu, en que l’alumne enllaça i interpreta i, per tant, “construeix” coneixements partint de la seva experiència i integrant-la en la informació que rep. En aquest procés d’aprenentatge constructiu, el professor cedeix el seu protagonisme a l’alumne, que assumeix el paper protagonista en el seu propi procés de formació, es converteix en el responsable del seu propi aprenentatge, mitjançant la seva participació i en col·laboració amb els seus companys. Per aconseguir-ho l’alumne ha d’automatitzar noves estructures intel·lectuals que el portaran a actuar amb suficiència en l’entorn social immediat i en el futur professional. El procés que contribueix a l’aprenentatge segueix la seqüència de pensar, comunicar, confrontar amb els altres i construir. Així, el coneixement necessita



la interactivitat amb el context social. Aquesta construcció de coneixements precisa de l’andamiatge extern donat per un agent social. I en aquest suport extern hi ha el professor i els companys. És aquí on Onrubia (2005) ens introdueix el concepte d’ajuda pedagògica i construcció conjunta del coneixement, en entorns que utilitzen les TIC com a eines mitjanceres en l’aprenentatge. El mateix autor adverteix dels riscos d’interpretar les TIC amb un poder consubstancial per a la millora de les pràctiques educatives i de centralitzar els estudis i el debat tan sols en els elements tecnològics més que ens els purament educatius. L’èxit dels processos d’ensenyament-aprenentatge radiquen en la qualitat de l’ajuda pedagògica que s’ofereix a l’alumne i les possibilitats de construcció conjunta del coneixement que es donen en la interacció. És en aquest acompanyament que es construeix el coneixement. I un cop introduïdes les Noves Tecnologies en l’argumentació, no podem deixar de referir-nos al Informacionalisme, com a paradigma sociològic, aportat per Castells i que ha fonamentat la major part de les recerques que s’estan realitzant sobre la societat de la informació o la “societat xarxa”. El nou paradigma tecnològic, que està substituint l’industrialisme, es conceptualitza com a Informacionalisme i es configura en relació a la importància de les Noves Tecnologies, el que identifiquem com a Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). En aquest nou context emergeix la “societat xarxa” o la “Societat de la Informació”, la qual deu el seu origen a la Revolució de la Tecnologies de la Informació, caracteritzada pel pes que adquireix “la tecnologia per al processament de la informació i l’impacte que té aquesta en la generació i aplicació del coneixement” (Castells, 2004) I Internet exerceix un paper rellevant en aquesta nova societat, ja que és el resultat de la capacitat de fragmentació, descontextualització i recombinació de la informació a que dona peu la digitalització. Una xarxa es compon de múltiples nodes que, amb l’aparició de les TIC, poden reconfigurar les seves connexions constantment. Si això us traslladem a l’àmbit del social, és necessari que els individus aprenguin a interactuar entre ells i a treballar en equip, prenent decisions de forma autònoma i flexible, a l’hora que adaptant-se a les situacions més diverses. Això dóna lloc a la necessitat d’un nou concepte de la pràctica educativa i de la pedagogia, que s’adapti a les noves condicions i exigències socials. Castells caracteritza la societat xarxa de flexible, i pot ser entesa, en l’àmbit educatiu, com la capacitat de preparar i formar els estudiants en la capacitat d’interactuar amb l’entorn de forma relativament autònoma, adaptant-se a les noves condicions socials. Ens cal pensar en una pràctica educativa que respongui a la realitat dels temps actuals, que condicionarà les decisions que cal prendre en la planificació de l’acció docent, i en aquest cas la integració de les competències digitals esdevé un element rellevant. En relació al coneixement, les teories pedagògiques actuals ens orienten cap a promoure la construcció pròpia del coneixement per part dels alumnes. Per tant, l’escola ha d’estar atenta als canvis socials per preparar individus capaços d’aprendre al llarg de la vida i de crear el coneixement necessari per a cada situació a partir de l’experiència, les habilitats i els coneixements previs disponibles. Això és que descriurem com “saber gestionar flexiblement els coneixements, fent connexions entre ells, relativitzant-los i situant-los en el seu context” (Laudo i Mominó, 2005).



Les formes de treball també han canviat i estan en un canvi continu, tendint cap a dinàmiques grupals en interacció per assolir objectius comuns. Cal educar les relacions socials per acceptar la diversitat i respectar els altres, i l’escola ha de tendir al treball en xarxa de forma habitual i la potenciació del treball autònom (Laudo i Mominó, 2005). Per tot això que ens plantegen aquestes formulacions teòriques es fa imprescindible que l’escola repensi les seves funcions i reflexioni sobre la pràctica docent que s’està duent a terme a les aules. Si ho traslladem al context que ens ocupa, el de la Geografia, l’ús de les TIC han de contribuir a l’apropament a l’alumnat d’aquest nou devenir social i han de ser l’eina que porti a l’aula les realitats existent més enllà de les mateixes. Si tot el que és social es construeix a través de l’observació analítica i crítica, hem d’ensenyar als nostres alumnes com “veure” i “interpretar” el seu entorn, i això ve de la mà d’Internet i les possibilitats que ens obre. 1.4. Objectius de la recerca i materials desenvolupats. El treball que es presenta, desenvolupa una recerca relacionada amb la situació actual en l’ús de materials TIC en la docència de la Geografia de 2n de Batxillerat. Alhora presenta la creació d’un banc de recursos d’Internet que esdevenen eines TIC per al treball de la disciplina. Pretén conjugar l’àmbit curricular de la Geografia (concretament de 2n de Batxillerat) i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació com a via per a la innovació, a partir del coneixement i ús que actualment en fan els docents, detectant mancances, problemàtiques i preferències en relació als materials curriculars TIC utilitzats. El nucli d’aquest treball ha estat la necessitat de detectar el nivell d’ús d’Internet com a eina educativa en l’àmbit de la Geografia, el grau d’adequació dels recursos existents, i detectar i seleccionar recursos TIC existents en la xarxa que esdevinguin útils i d’interès per als docents de la matèria. Les Noves Tecnologies formen part de la realitat quotidiana dels centres educatius i ja són molts els professors que utilitzen aquestes eines amb una finalitat bàsicament educativa, per això les diferents disciplines, entre elles la Geografia, que conformen el currículum haurien de servir-se d’aquestes eines i haurien de fomentar l’ús dels nous recursos tecnològics per millorar l’àmbit competencial dels alumnes. Però sovint la situació del professorat es troba entre la possibilitat o no d’utilitzar els materials digitals (trobats majoritàriament a Internet) per manca d’adaptació als continguts de la matèria, per manca de preparació o altres problemàtiques relacionades directament amb la tecnologia. La matèria de 2n de Batxillerat aborda continguts relacionats amb la Geografia humana i econòmica i, per les seves característiques pròpies, esdevé una disciplina que basa els seus estudis en esdeveniments actuals. Això obliga al professorat a mantenir-se al dia i atent a aquells processos de l’actualitat que estiguin relacionats amb els continguts curriculars. I ens estem referint, sobretot, a aquells elements quantitatius que tendeixen a variar amb el pas del temps: índex econòmics, variacions poblacionals, canvis geopolítics... i a aquells fets que contribueixen a actualitzar els continguts relacionats amb la



globalització, el canvi climàtic, la immigració, l’economia... més de caire socio-econòmic... Tot això fa necessària alguna eina que permeti aquest seguiment i Internet es converteix en el canal més accessible i, des de fa uns anys, a l’abast des dels centres educatius. En el temps de dedicació a la matèria he pogut constatar que les dades que hi ha a Internet, útils per a la nostra disciplina, estan disperses i obliga al docent a una recerca permanent, sent necessària una catalogació i estructuració posterior per poder aprofitar les dades a nivell educatiu. El meu treball pretén cercar, valorar i seleccionar aquells recursos que poden ser útils al professor, aconseguint que siguin de la major actualitat possible. Per tant, la tasca que es proposa és investigar les necessitats dels docents de Geografia pel que fa a l’aprofitament i ús dels materials educatius TIC i crear un espai web que presenti de forma estructurada recursos, experiències i propostes metodològiques disponibles a la xarxa. Alhora, la necessitat d’espais per dur a terme projectes col·laboratius amb els alumnes em fa considerar les possibilitats que aporta la plataforma Moodle, ja que com a model d’espai virtual d’aprenentatge obre moltes possibilitats per al docent. I es tractaria d’un espai creat en funció de les prioritats i preferències dels professors de Geografia de 2n de Batxillerat.

De forma més concreta, el projecte final mostra:

• una recerca entre els docents per determinar el grau d’ús dels recursos d’Internet, el grau d’ús de les TIC a l’aula de Geografia, el grau de satisfacció dels docents en relació als recursos TIC que s’utilitzen i avançar quines consideren que han de ser les característiques d’aquests recursos per aconseguir un major ús dels mateixos en les aules de Geografia.

Aquesta primera part del treball es complementa amb la creació, en una segona fase:

d’un espai Moodle amb recursos d’Internet aptes per ser utilitzats a l’aula i per treballar amb l’alumnat, que també esdevé una comunitat virtual, des de la qual els docents poden consultar els recursos juntament amb propostes d’activitats i aprofitar les eines de comunicació de l’espai per intercanviar les seves experiències i a través de la qual es pogui articular la recerca per a la innovació. A l’espai s’hi pot accedir a través de l’adreça: http://phobos.xtec.cat/mgarci25/moodle/ D’un bloc que pretén recollir totes les webs amb interès educatiu que mostren continguts relacionats amb el currículum de Geografia de Batxillerat i que s’han utilitzat en el banc de recursos que es mostra a través de l’espai Moodle. S’hi pot accedir a través de: http://blocs.xtec.cat/mgarci25/

Per tant, el treball presentat pretén combinar dos elements: la recerca i la creació d’un banc de recursos que puguin ser utilitzats com a materials curriculars de caire digital, accessibles des d’Internet.


http://phobos.xtec.cat/mgarci25/moodle/

http://blocs.xtec.cat/mgarci25/


2. Fase de recerca: apropament a l’estat actual de l’ús de les TIC entre els docents de Geografia de la zona educativa del Segrià 2.1. Objectius de la recerca El projecte pretenia apropar-se a la realitat de l’ús de les TIC en l’àrea de Geografia de Batxillerat. Concretament afecta als docents, ja que són el vehicle d’introducció i ús dels recursos d’Internet i altres eines TIC a l’aula. Per tant, interessava conèixer dades sobre la realitat en el seu ús didàctic i quin és el grau de satisfacció respecte a la qualitat educativa dels recursos que Internet facilita. Les hipòtesis plantejades en el projecte foren:

El coneixement en l’ús de les TIC dels docents de Geografia facilita la seva introducció en entorns d’aula? La formació en Noves Tecnologies garanteix el seu ús didàctic? El grau de satisfacció respecte als materials educatius que es troben a Internet condiciona l’ús de les eines TIC per part del professorat de Geografia a l’aula? La creació de propostes ajustades a les necessitats dels docents de la Geografia poden motivar el professorat a utilitzar els recursos TIC?

A partir d’aquestes hipòtesis plantejades inicialment, es van perfilar les hipòtesis secundàries que podien ajudar a guiar la recerca i no oblidar elements indispensables per ententre la realitat que s’estava estudiant:

Quin és el grau de coneixement dels docents de Geografia de les eines TIC? Quin és el grau d’ùs i domini d’Internet entre els docents que participen en la recerca? Quin és el nivell de formació d’aquests docents? Quin és el grau d’implementació de la formació rebuda en les situacions d’aula? Quin és el grau d’integració de les competències TIC en el procés d’ensenyament-aprenentatge de la disciplina? Quin és el grau de satisfacció en relació a l’ús de les TIC i els materials educatius que són accessibles de d’Internet?. Quines són les característiques que, segons el parer dels docents de Geografia, haurien de tenir els materials digitals per ser utilitzats en major grau a l’aula?.

2.2. Unitat d’informació (mostra) El col·lectiu seleccionat per obtenir la informació fou el grup de docents de Geografia de Batxillerat de Lleida ciutat i la seva zona d’influència (El Segrià). En total es van recollir 18 qüestionari d’un total de 26 elements de la mostra. La pèrdua d’aquests 8 subjectes ha estat justificada per: 2 baixes per malaltia, 1



centre va manifestar la seva voluntat de no participar en la recerca i 5 centres no van retornar el qüestionari amb les respostes (3 entregats en mà i 2 adreçats a través del correu i que incloïen sobre pel retorn). Per tant, el 70% de la mostra van col·laborar en l’obtenció de les dades. 2.3. Temporització Al llarg del primer trimestre de l’any es va preveure la planificació i disseny del qüestionari, la prova pilot es va passar al mes de febrer a professors de fora de la demarcació territorial on es feia la recerca (es van triar a l’atzar 4 professors, que van fer el qüestionari online i van adreçar per correu electrònic les seves valoracions), i l’aplicació del mètode de recollida d’informació seleccionat es desenvoluparà al llarg del darrer trimestre del curs 2007-2008, concretament al llarg dels mesos d’abril i maig. 2.4. Tipus d’informació S’ha recollit informació relacionada amb diferents àmbits:

• Característiques del col·lectiu enquestat,

• Coneixement i formació en l’àmbit TIC,

• Aplicació a l’aula de les eines TIC,

• Valoració dels materials i recursos d’Internet utilitzats i grau de satisfacció. 2.5. Mètode En una primera fase, es proposa l’organització d’un grup de discussió per copsar una perspectiva general de la situació respecte a l’ús de les TIC en la docència de la Geografia de Batxillerat. Es contacta amb professors que pertanyen al Seminari de Geografia dirigit pels professors del Departament de Geografia de la UdL i es presenta un espai virtual (a través de Moodle de la Comunitat de Geografia) per iniciar un debat obert a propòsit de l’ús de les TIC a l’aula. Es planteja com un espai de discussió obert que s’anirà redirigint i moderant per centrar-lo en els aspectes que més interessen per a la recerca. Un cop obert, i fixant un termini per a les aportacions, tan sols dos professors fan les seves aportacions inicials. Degut a la poca motivació per intervenir, s’abandona la proposta i es modifiquen els recursos per a la recerca. Així es decideix aplicar de forma exclusiva un qüestionari. La recerca es basa en la utilització d’enquestes, seguint el model de qüestionari, que es van passar als professors de Geografia de Batxillerat que impartien docència en els centres de Secundària de Lleida ciutat, públics i privats-concertats.



El contingut del qüestionari integrava diversos àmbits: elements descriptors del col·lectiu, grau de formació en TIC dels professors, el grau d’ús d’Internet (privat i com a docent, dins i fora de l’aula), el grau de satisfacció en relació al seu ús, i un quart apartat destinat al grau de satisfacció en relació als materials emprats i avantatges i inconvenients d’aquests. Per contactar amb el professorat seleccionat i distribuir els qüestionaris es van seguir els següents passos:

En primer lloc es va contactar amb els centres i els professors seleccionats a través de telèfon. Es pretenia conèixer prèviament l’interès en la recerca i s’explicava a través de quins canals es podia omplir. En el cas que s’acceptés la possibilitat de fer-ho virtualment, se li adreçava un missatge de correu on s’explicava tot el procés i es donava d’alta el docent per tal que pogués accedir al qüestionari en l’espai de la Comunitat de Geografia. En els casos en que no es va poder contactar, es va redactar una carta

de presentació on es formulaven els objectius pretesos i s’explicava a través de quins canals es podia complimentar l’enquesta. S’oferien dues vies: a través del formulari virtual a través de l’espai de la Comunitat de Geografia, creat per al disseny d’un banc de recursos d’Internet per al treball de la Geografia i a través d’una enquesta en paper, que s’entregava juntament amb la carta i es fixava una data de recollida. A través del correu a aquells centres que no va estar possible portar-ho

en mà i, o no s’havia contactat telefònicament o no havien respost en un temps prudencial a l’enquesta virtual.

El qüestionari facilitat va ser recollit personalment en alguns dels centres, de manera que es van poder solventar dubtes que poguessin haver sorgit durant el procés de cumplimentació del mateix i poder agrair personalment la seva col·laboració. D’aquesta manera es va garantir que la major part dels qüestionaris arribessin a l’enquestador. 2.6. Mostra La mostra final inclou tots els centres de Lleida ciutat i zona d’influència on s’imparteix Batxillerat de la modalitat de Ciències Socials i Humanitats (26 centres), i és enquestat el professor del Departament de Ciències Socials que imparteix Geografia. En el cas que en Departament hagués més d’un professor impartint la matèria, es va seleccionar a l’atzar un sol professor. En total es va contactar amb 15 centres públics i 11 centres privats-concertats. 2.7. Disseny del qüestionari El qüestionari inclou un total de 88 variables directes distribuïdes, en general, de la següent manera:

• Elements descriptors del col·lectiu: (11 variables)



o sexe, o edat, o nivell d’estudis, o anys treballant en educació, o anys impartint la matèria de Geografia al Batxillerat, o anys treballant en el centre, o tipus de centre, o relació laboral amb el centre, o càrrec que s’exergeix en el centre a més d’impartir classes, o hores/setmana de docència de Geografia a Batxillerat

• Àmbit de coneixement i formació en TIC (17 variables): o disponibilitat d’ordinador a casa, o connexió a Internet o hores setmanals de connexió o anys que fa que utilitza Internet o nivell com a usuari d’Internet o raons de l’ús d’Internet (correu electrònic, recerca d’informació

personal...) o Si s’ha rebut formació: hores de formació, quants cursos s’han fet,

continguts abordats en els cursos, cursos fets a través d’Internet, formació en el curs actual, raons per les que s’ha fet formació, grau de satisfacció i necessitats formatives.

• Ús de les TIC a l’aula (34 variables): o Foment de l’ús de les TIC per part del centre o Si es fa ús de les TIC a l’aula de Geografia o Si s’utilitzen: temps que fa que s’utilitzen, equipament de que es

disposa, freqüència d’ús, en quines tasques i blocs de contingut s’utilitzen amb més freqüència, freqüència d’ús de recursos digitals d’Internet, tasques com a docent en que s’utilitzen les TIC, activitats amb els alumnes i problemes als quals s’ha de fer front habitualment (tècnics, de caire organitzatiu i de gestió i didàctics),

o Si NO s’utilitzen: raons que justifiquen l’absència de les TIC a l’aula i condicions que afavoririen l’ús a l’aula de Geografia.

• Valoració dels materials i recursos d’Internet (27 variables): o Grau de satisfacció en relació als materials i recursos d’Internet o Valoració de les propostes educatives d’Internet



o Actitud amb la que el docent percep que treballen els alumnes o Avantatges en l’ús dels recursos TIC o Percepció de quins són els obstacles que dificulten més l’ús de

les TIC en la Geografia o Quines creu el docent que haurien de ser les característiques més

rellevants que haurien de tenir els materials i recursos digitals per implementar-los a l’aula.

És un qüestionari estructurat amb preguntes tancades i obertes, amb respostes de diversos tipus: de resposta dicotòmica i múltiple i de resposta amb escales de mesura, amb escales de valor i escala Likert. 2.8. Tractament de les dades La redacció i el disseny definitiu de l’instrument serà validat, contrastat i depurat per experts externs i a través d’una prova pilot, en la qual participaran una petita mostra de professors de Geografia de Batxillerat que treballen en centres de fora de la zona educativa del Segrià. Posteriorment es fa el buidat i el tractament estadístic de les dades. Els resultats obtinguts hauran de ser útils per guiar el disseny d’una proposta educativa que es posarà a l’abast dels docents a través d’un entorn Moodle i una pàgina web. 2.9. Resultats obtinguts Un cop buidades i fet el recompte estadístic de totes les dades, mostraré de forma esqüeta els resultats obtinguts. Les estadístiques de totes les preguntes es mostren en l’annex.

2.9.1. Total de la mostra

D’un total de 26 centres de la mostra, es van recopil·lar finalment un total de 18 enquestes. Les causes que justifiquen que no s’aconseguiren les enquestes de la totalitat del centres foren:

o 1 centre va manifestar la seva voluntat de no participar en l’estudi, o 2 centres tenien el professor corresponent de la matèria de baixa laboral,

i la resta de membres del departament van manifestar la seva disculpa per no poder respondre al qüestionari per no estar impartint la matèria aquest curs i no haver-la impartit mai o en molt poques ocasions.

o 4 van ser enviats per correu o entregats directament al centre i no s’han retornat.

Per tant, de la mostra han participat en l’estudi el 70 % dels centres corresponents a la zona educativa del Segrià. D’aquests 18 centres



participants, 11 eren públics i 7 privats-concertats. I de cada centre va respondre el qüestionari el professor que impartia la matèria el present curs escolar, 1 professor/a per centre. Dels qüestionaris recopil·lats, 8 es van respondre en format paper i 10 a través de l’espai virtual.

2.9.2. Àmbit A: Elements descriptors del col·lectiu enquestat

Aquestes són es característiques dels docents enquestats: La mostra total la constitueixen 10 homes (55,5%) i 8 dones (45,5%) i el promig d’edat és de 48,27 anys (edats que oscil·len entre els 28 i 58 anys). Les titulacions oscil·len des de la llicenciatura (13) fins al Doctorat (1), passant pels títols de Postgrau (1) i els màsters (3). Respecte als anys d’experiència docent, la mitjana és de 20,7 anys, destacant 3 professors que tenen entre 5 i 3 anys treballant a l’ensenyament, 5 d’elles reconeixen tenir entre 10 i 20 anys i la resta tenen entre 20 i 33 anys d’experiència docent. Els anys que fa que imparteixen docència de Geografia destaquen: 1 professor amb 25 anys, 4 entre 10 i 15 anys, i la resta menys de 10. En la pregunta de quants anys fa que treballen en el mateix centre, els que mostren més estabilitat són els professors dels centres privats-concertats, on hi ha major correlació entre els anys que fa que es dediquen a la docència i els anys treballant en el mateix centre. En el cas dels professors dels centres públics, majoritàriament, no hi ha correlació entre els anys d’experiència i l’estabilitat en el mateix centre. Pel que fa a la situació laboral: 6 són funcionaris definitius, 4 són funcionaris sense plaça, 1 és funcionari en pràctiques i 7 tenen contracte indefinit. En relació als càrrecs que exerceixen: 2 cap d’estudis, 1 secretari, 1 Cap de Departament, 8 tutors, 1 altres càrrecs i 4 sense càrrec. En la consulta sobre les hores que imparteixen Geografia, el promig d’hores és de 3,4; i la mitjana obeeix a 4 centres que imparteixen la matèria en 4 hores setmanals, mentre la resta ho fan en 3 hores. No hi ha cap correlació entre els centres que dediquen 4 hores a la matèria i la integració de les TIC.

2.9.3. Àmbit B: Coneixement i formació en TIC Àmbit B1: Coneixement i ús d’Internet En relació al subàmbit de coneixement i ús personal d’Internet, el 100% del col·lectiu enquestat reconeix disposar d’ordinador a casa amb connexió a Internet. Tots reconeixen que es connecten a Internet amb assiduïtat (promig d’hores: 8,7 h/set), el nivell d’ús d’Internet és mitjà i que les raons per les quals es connecten es deu a:



Gràfic 1: Raons per les quals es connecta a Internet

0

2

4

6

8

10

12

14

Cerca I

nform

ació

Recurs

os Edu

catiu

s

Correu e

lectrò

nic

Compre

sOci

Premsa

Qüesti

ons l

abora

ls

Gestio

ns ba

ncàrie

s

Nom

bre

de v

egad

es q

ue s

'ha

esm

enta

t

Àmbit B2: Formació en TIC De tota la mostra, 17 han afirmat que han realitzat en algun moment o altre formació en TIC i tan sols 1 no n’ha fet. El promig d’hores dedicades a la formació ha estat de 125,8 hores, oscil·lant entre les 15 hores i les 450. Però, si més no, els 17 professors/res han rebut formació bàsica, 7 dels quals han fet alguns d’aquests cursos a través d’Internet. Respecte a la formació que estan realitzant el present curs escolar, 7 professors n’estan fent, 10 no en fan i 1 no contesta. Pel que fa als continguts sobre els quals han versat aquests cursos, els enquestats responen el següent:

Gràfic 2: Continguts dels cursos de formació

0

1

2

3

4

5

6

7

Pro

gram

ari

Form

ació

bàsi

ca

Ein

es d

'Inte

rnet

Pro

post

esed

ucat

ives

Rec

urso

s pe

r ale

s C

S

Pla

tafo

rmes

Virt

ual

d'A

pren

enta

tge

Nom

bre

de v

egad

es e

smen

tat

Entre les raons que faciliten els enquestats sobre per què s’ha fet formació en TIC, s’esmenten les següents:



el que fa al grau de satisfacció en la formació rebuda, es va preguntar a opòsit de quatre aspectes: Contingut dels cursos, aplicabilitat a l’aula, millora les competències docents i introducció de metodologies innovadores, i calia

alorar-les de forma qualitativa: gens, poc, bastant i molt. Els resultats han stat els següents:

En relació a les necessitats de formació que afirmen tenir i que podrien ser importants per introduir les TIC a l’aula de Geografia es destaquen en una importància similar les següents: necessitat d’aprendre el maneig de programes, Internet i la seva aplicació a l’aula, recursos i propostes per treballar a l’aula, creació de blocs d’ús educatiu, funcionament i gestió d’entorns

Gràfic 3. Raons per les quals s'ha fet formació en TIC

0

1

2

3

4

5

6

7

Per

intro

duir

a l'a

ula

Nec

essi

tat

actu

alitz

ació

Form

ació

prof

essi

onal

iac

adèm

ica

Per

con

èixe

rle

s TI

C

Nec

essi

tats

iin

terè

spe

rson

als

Pro

post

aes

cola

NC

Raons

Nom

bre

de v

egad

es q

ue s

'esm

enta

Ppred

ve

0Contingutsdels cursos

Aplicabilitat al'aula

Millora de lescompetències

docents

Introducció demetodologiesinnovadores

2

4

6

8

10

12

Gràfic 4: Grau de satisfacció dels cursos de formació

Molt satisfet/aBastant satisfet/aPoc satisfet/aGens satisfet/aNC



virtuals d’aprenentatge, creació de recursos per treballar a l’aula i treball

a l’

, 4

l i

promig d’ús és sovint, ningú ens diu que l’utilitzi sempre i el grau d’ús de les

ncia a quina mena de tasques com a docent es

resentacions de continguts, ús del correu lectrònic, també per retornar correccions als alumnes, preparació d’activitats

avés de les intranets de centre.

específic amb eines TIC de fonts geogràfiques.

2.9.4. Àmbit C: Ús de les TIC a l’aula de Geografia

En aquest apartat es pretenia cercar informació sobre si s’utilitzen les eines TIC aula de Geografia i fer un breu sondeig sobre les eines que s’utilitzen i el

grau de satisfacció. El 95 % dels centres reconeixen que en el seu centre es promou l’ús de lesTIC, i d’aquestes dades, tan sols 6 dels 18 professors enquestats reconeixen que han introduït les TIC a l’aula de forma més o menys habitual. D’entre ellsfa entre 1 i 3 cursos que l’utilitzen i els altres dos oscilen entre 6 i 9 cursos. Elsrecursos tecnològics que se citen i que són els utilitzats en la imparticiód’aquestes classes són: aules d’informàtica equipades amb ordinadors,connexió a Internet i canó de projecció (4) i la resta esmenten ordinadors portàtils amb accés a connexió a Internet, canó de projecció, pissarra digitaequipament d’àudio i vídeo. Eleines TIC i d’Internet a l’aula es distribueix de la següent forma segons el bloc de continguts que s’estigui treballant.

Gràfic 5: Grau d'ús de les TIC per blocs de continguts

La següent qüestió fa referèrealitzen utilitzant les TIC, i s’han citat un seguit d’activitats que interessen per igual a tots els enquestats: recerca d’informació a Internet relacionada amb els continguts a impartir, preparació de ped’aula i treballs, i gestions a tr

0

Medi n

atural

Medi a

mbient

Sector

s eco

nòmics

Globali

tzació

Urbanit

zació

Demografia

Territo

ri

Conflict

es

Blocs de continguts

0,51

1,52

Mai

- S

e

2,5

3,54

mpr

e 3

Grau d'ús de les TIC



En relació al tipus d’activitats que es realitzen majoritàriament amb alumnesamb l’ús de les TIC, s’han citat: la cerca d’informació a Internet, realització de presentacions de continguts de la matèria, desenvolupament de Blocs,realització de propostes educatives d’Internet (webquest, caceres...), ús de Moodle en entorns presencials, realització de treballs de recerca i ús de l’e-mail per a la presentació d’activitats. La següent pregunta volia conèixer dades sobre la freqüència d’ús delsrecursos educatius que es troben a la xarxa amb els alumnes de Geografia de segon de Batxillerat, i la taula presenta els resultats, els quals expressen que els recursos més utilitzats són aquells dels quals es pot obtenir informació per a la realització de treballs per complementar els continguts que el professor està treballant a l’aula. Per tant, són de caràcter bàsicament informatiu. Lespropostes educatives més concretes (caceres del tresor, webquest, quadernsvirtuals...) són menys utilitzades, o per desconeixement o per manca de propostes que s’adaptin als continguts i nivell corresponent al Batxillerat. Elsespais comunicatius de caire col·laboratiu (wikis, fòrums...) apareixen entre els espais menys utilitzats.

A continuació s’ha preguntat sobre les problemàtiques que hi ha associades a la posta en marxa de propostes TIC a l’aula, concretament, sobre els problemes tècnics, els organitzatius i de gestió i els de caire més didàctic. Les respostes eren obertes, per poder copsar millor l’opinió dels enquestats. Pel que fa als problemes de caire tècnic, tots coincidien en:

la manca d’ordinadors per aula per poder garantir un bon treball individual o grupal,

Gràfic 6: Freqüència d'ús de propostes d'Internet

1,5

2

2,5

3

3,5

ia: M

ai -

Sem

pre

0

0,5

1

Webqu

est

Hot Pota

toes

Activit

ats JC

lic

acere

s del

treso

r

Quade

rns vi

rtuals

Jocs

Xats i f

òrums

arxa i

wikis

Blogs

s i in

terac

tius

aris d

igital

s

s edu

catiu

s

s edu

cativ

es

Freq

üènc

C

clopè

dies

Atles v

i

ereix

en

amb c

ont

res pr

o

Enci

en x

rtual

Recurs

os qu

e of

els di

Pàgine

s web

ingut

Alt

poste

Propostes educatives



la connexió deficient a Internet que sovint es produïen per problemes d’infraestructura (connexió que no funciona, es talla o costa molt de carregar les pàgines), la qualitat de l’equipament amb problemes continus d’ordinadors que es pengen, programari que no funciona adequadament com a conseqüència d’un manteniment deficient, i en últim terme no disposar d’aules amb tot l’equipament necessari (manca canó, manca impressora...).

En relació als problemes organitzatius i de gestió, se citen: la manca de disponibilitat d’aules (sovint hi ha problemes de distribució horària per manca d’espais, fet que comporta haver de reservar-la a temps,

es (si no hi ha un

Pel que fa als e

Aleutilque

xen de forma repetitiva en les respostes, en les dar

ps per preparar material i desenvolupar les activitats (temari

osa de suficients coneixements d’Informàtica.

ja que el centre no destina un horari fix a cada assignatura per treballar les TIC),

massa alumnes per grup i, per tant, per ordinador, fet que dificulta l’organització de tasques individuals i grupals,

i manca de temps per finalitzar les activitats plantejadequipament el que es pugui disposar de forma habitual, és gairebé impossible aconseguir una continuïtat en el treball).

problemes de caire didàctic, els aspectes esmentats han estat ls relacionats amb:

la manca de recursos que s’adaptin al que el professor i alumnes necessiten, el control dels alumnes en la feina proposada, per garantir la realització de l’activitat, la manca de material ordenat i classificat per unitats a l'abast del professor i localitzat en un mateix lloc i amb un nivell adient, el grau d'autonomia de treball de l'alumnat la dificultat d'organització del treball en petit grup, atendre la diversitat ja que els recursos no serveixen per a tots, que l’activitat sigui motivadora temporalització de l’activitat.

continuació es van presentar dues qüestions als professors que no utilitzen s TIC a l’aula, una està relacionada amb les raons per les quals no les tizen i una altra on es pretén sondejar sobre quines serien les condicions afavoriríen el seu ús.

Respecte a les raons per les quals no utilitzen les TIC, es presenten les següents, les primeres aparei

reres s’ha transcrit literalment el que el professorat ha consignat: Manca de temmolt dens per la Selectivitat) No es disp



Inexperiència en l’ús de les TIC a l’aula. Manca de mitjans tecnològics o aules mal equipades i amb equipament

d’equipament i molts

s eines davant de l’alumnat” “No ho he considerat seriosament. Puc fer classe perfectament sense les

t enquestat ha respost és:

tica.

nt accessibles. ssitats de la nostra especialitat,

les TIC

ració dels materials i recursos d’Internet

Aquutilvaloració dels materials emprats i consignés el seu grau de satisfacció en rela

es mostra les mitjanes en les s podem observar, els aspecte més valorats han estat l’aspecte visual de en atractius i mo són mopropicien activitats de recerca i que s’adapten al currículum de la matèria perquè mostren informació relacionada am asp s l’ad procediments de la Geografia i si poden ser vàlids per al treball de grup i per ava lumnes. Aquests darrers elements són cabdals en el trac veure accions per aconseguir que els materials que es mostren a Internet, de caire educatiu, incloguin aquests elements en el seu disseny.

que funcioni sense falles. Dificultats per accedir a l’equipament (manca professors que hi volen accedir) “No ho veig prou útil” “Por a no dominar suficient le

TIC” “No sé ben bé com fer-ho i com compaginar-ho amb altres recursos”

I respecte a la pregunta sobre les condicions que afavoriríen l’ús de les TIC a l’aula, el que el professora

Més i millor equipament a les aules. Dotar d’equipament totes les aules, no tan sols a l’aula d’Informà Més temps per impartir la matèria (hi hauria temps per desenvolupar activitats amb les TIC) Disposat de bons materials adaptats a la matèria, fàcilme Més formació, o més adaptada a les nece Grups classe reduïts Conèixer millor la utilitat de

2.9.5. Àmbit D: Valo

est apartat tan sols va ser contestat pel professorat que va reconèixer que itza habitualment les TIC a l’aula. Es pretenia que el professorat fés una

ció a la seva qualitat educativa. La primera pregunta demanava quin era el grau de satisfacció general en relació als materials educatius d’Internet. En el gràfic

valoracions fetes pels docents. Segonl materials, que result

tivadors, ja que solen incloure material multimèdia i interactiu, quetivadors per a l’alumnat, que faciliten l’accessibilitat a la informació, que

b les temàtiques que s’aborden. Esectes menys valorats, però que els docents consideren molt importants éaptació al nivell de Batxillerat, si faciliten eines per al treball els

luar les activitats dels atament didàctic de les TIC i cal pre



l’assignatura. Les propostes millor alorades, globalment han estat: les enciclopèdies en xarxa i wikis, els atles

Respecte a la pregunta de com valoraria les següents propostes educatives virtuals, han estat molt variades, en funció de l’ús que s’ha fet fins ara de les

itats en el treball deTIC i de les necessvvirtuals interactius, els serveis que ofereixen els diaris digitals (els quals permeten l’accés a les notícies més actuals, monogràfics especials sobre temes d’actualitat i materials multimèdia) i pàgines web amb continguts de caire educatiu (on, per exemple, es desenvolupen continguts relacionats amb les disciplines). I les propostes sobre les quals hi ha professors que les desconeixen cal esmentar les més significatives: Hot Potatoes, els Xats i Fòrums, les Caceres del Tresor i els Quaderns Virtuals Quant a la resta de propostes, el gràfic següent mostra els resultats:

Gràfic 8: Valoració de propostes educatives virtuals

1

5

1

2 2

1

3

1

1

1

2

1 1

3

3

3

2

5 3

0%

10%

20%

30%

40%

Webquest Hot Potatoes ActivitatsJClic

Caceres deltresor

Quadernsvirtuals

Jocs Xats i fòrums Enciclopèdiesen xarxa i

wikis

Blogs Atles virtuals iinteractius

Serveis queofereixen lespàgines dels

diaris

Pàgines webamb

contingutseducatius

Nom

bre

de

1

2

1

4 4

1

2

22

1

3

2

3

1

2

50%

60%

70%

80%

90%

100%

ra

cion

sva

lo

Molt interessantBastant interessantPoc interessantGens interessantHo desconec

Gràfic 7: Grau de satisfacció dels materials d'Internet

2,5

3

3,5

)

0

0,5

1

1,5

2

Adaptació alnivell educatiude Batxillerat

Adaptació alcurrículum de la

matèria

Faciliten einesper a

l'aplicació delsprocediments

de la geografia

Aspecte visualdels materials

Facilitenl'accessibilitata la informació

Permetenorganitzar

activitats degrup

Propicienactivitats de

recerca

Sónmotivadors per

l'alumnat

Permeten larelació amb

altres centres ialumnes

Possibill'avaluaciles tasquedels alumes

Val

ors:

Gen

s (1

) - M

olt (

4

itenó de

s



En relació a la pregunta Quina actitud mostra l'alumne davant l'ús de les TIC a l'aula? (tan si són utilitzades pel docent com si són utilitzades per ells), les

, mostren

• Promou la participació dels alumnes.

osar en pràctica totes les propostes, estar al dia de

la matèria

recursos. La darrera pregunta els consultava sobre quines característiques hauríen de tenir els materials virtuals per ser utilitzats a l’aula de Geografia amb resultats sat an ser força variades:

ius

, activitats curtes (20 – 30 minuts oavaluables.

fàcil.

atxillerat

respostes que més apareixen tenen a veure amb una actitud positivainterès, estan motivats per treballar, consideren que treballar amb les TIC és habitual en ells, però en l’entorn de l’aula es fa difícil, de vegades, saber quin és el grau real d’aprofitament que fa l’alumne d’aquestes eines, i fins i tot les consideren classes “light”. En la pregunta relacionada amb Quins considera que són els avantatges més significatius de l'ús de les TIC relacionades amb els processos d'ensenyament-aprenentatge?, aquestes són les aportacions fetes pels enquestats:

• Es pot mostrar informació diversa i promoure la recerca.

• L’accés a qualsevol tipus d’informació actualitzada.

• Permet la interacció.

• Facilita l’aprenentatge.

• Consolida el treball de classe.

• Fomenta l’autonomia de l’estudiant.

• Permet un canvi d’escenari, que fa motivador l’aprenentatge.

• Facilita l’aprendre a aprendre. La següent pregunta presentava la següent qüestió: Quins considera que són els obstacles més significatius que impedeixen un major impacte de les TIC en la nostra disciplina? I les aportacions es van centrar en:

• Manca de mitjans adequats

• Manca de temps per ptot el material que va apareixent a la xarxa que es troba molt dispers i fa difícil la seva localització ràpida i efectiva.

• La impossibilitat de no poder utilitzar les TIC totes les hores de(per qüestions de gestió d’horaris i aules).

• Falta de preparació i formació en l’ús de determinats

isfactoris, i les respostes v

• Didàctics, accessibles i interact

• Relació directa amb els contingutsadaptables a una sessió de classe), amb navegació fàcil i aut

• Actuals, de visualització clara i recerca

• Adaptats al nivell educatiu de B



En finalitzar l’enquesta tot el professorat consultat podia aportar observacions o valoracions personals sobre les TIC i l’educació o sobre l’enquesta que acabaven de respondre. Es van fer aportacions com les següents:

ls nostres alumnes són poc lectors”.

ls) i pel·lícules documentals”

ió de tots

acilita la

Dedoce casa amb connexió a Intela prnivell particular o domèstic no implica ent quals no les utiluna e temps i eines per plan

ctic? a resposta a aquesta qüestió també és en negatiu. La formació en TIC no

garant en el treball habitual a l’aula. Sí que es dona una integra al que les utilitza en tasques administratives o de

reparació de materials i activitats per a la classe de Geografia, però no són

“Calen materials adaptats, i e “Ara tenim més mitjans i farem més ús de les TIC”. “Hi ha manca d’ordinadors individuals a l’aula i Moodle no acaba de funcionar. Sovint allò que prepares no funciona”. “Quan he fet ús esporàdicament del canó, he utilitzar recursos didàctics d’editorials, Internet (cerca de mapes i plàno “En el qüestionari hi ha massa preguntes de resposta llarga”. “Iniciatives d’aquest tipus sempre són interessants per no quedar-nos desfasats en una matèria tan viva com la Geografia”. “Agrair el treball de tots els que participen per millorar l’educacels joves i nens”. “Desitjo que la meva aportació serveixi per aquest estudi.”

2.9.6. Conclusions

Un cop valorades totes les dades obtingudes, donem resposta a les hipòtesis de partida:

El coneixement en l’ús de les TIC dels docents de Geografia fseva introducció en entorns d’aula?

finitivament no és així. Segons les dades obtingudes es constata que els nts coneixen les eines TIC: tenen ordinador a

rnet, utilitzen habitualment les eines digitals per (correu electrònic, accés a emsa, compres digitals i recerca d’informació variada), però aquest ús a

el seu ús en contextos d’aula. De fet, re els que no utilitzen les TIC, reconeixen diverses raons per lesitzen: manca de seguretat, dubten de la seva efectivitat, no saber transferir

utilitat didàctica a les eines al seu abast, manca dificar les activitats...

La formació en Noves Tecnologies garanteix el seu ús didàL

eix que s’introdueixinció com a profession

pintroduïdes en el treball amb alumnes, malgrat mostrar un grau de satisfacció acceptable en els continguts dels cursos que s’han desenvolupat.



El grau de satisfacció respecte als materials educatius que es troben a Internet condiciona l’ús de les eines TIC per part del professorat de

o en situacions d’aula. No fan referència a la manca e recursos adequats per treballar l’assignatura.

En ’ús de les

rtuals, blocs, cursos dels diaris digitals...) però no tenen un caire explícitament educatiu,

om pot ser el cas de Webquest o els Quaderns Virtuals, menys coneguts i emPer educatiu és molt relativa, ja que depèn del coneixement que es tingui d’aquests

, per desenvolupar treballs de cerca d’informació i per

s les següents característiques dels materials com a condició per

Geografia a l’aula? Entre els professors que no han introduït les TIC a l’aula sembla que aquest no sigui un element motivador per començar a emprar-les, encara que s’esmenta aquesta qüestió quan se’ls pregunta sobre quines condicions afavoriríen la seva introducció. Quan se’ls pregunta sobre les raons de la no utilització de les TIC les respostes es relacionen més amb qüestions d’organització del treball, manca de temps, problemes tecnològics i d’equipament, a més de la manca de formació o de no saber com implementar-hd

canvi, quan se’ls pregunta sobre els elements que afavoriríen lTIC, sí que esmenten la necessitat de materials adaptats i fàcilment accessibles, a més d’aparèixer qüestions relacionades amb la formació, l’equipament i el temps per impartir la matèria. Per altra part, la valoració dels professors que empren les TIC a l’aula contribueix a tenir una altra percepció dels materials educatius virtuals. Hi ha propostes molt ben valorades (enciclopèdies en xarxa, atles virec

prats. tant, la motivació que puguin generar els materials virtuals de caire

recursos i de la iniciativa del professor per posar-les en pràctica a l’aula. Una de les conclusions que puc extreure és que les propostes amb més ús aporten bàsicament informació i, per tant, s’utilitzen per complementar els continguts treballats a l’auladiversificar els canals a través dels quals es mostra aquesta informació. Per tant, per ser concloent, he de dir que cal apropar als docents el coneixement a fons de les propostes educatives que es poden trobar per descobrir-los les seves potencialitats i dotarlos de seguretat en l’aplicació a l’aula. Només així es motivarà el seu ús.

La creació de propostes ajustades a les necessitats dels docents de la Geografia poden motivar el professorat a utilitzar els recursos TIC?

Entre algunes de les demandes que s’extreuen de les enquestes s’esmenta el fet que els recursos d’Internet es troben molt dispersos i això exigeix un treball de selecció exhaustiu i costós, i sovint aquests recursos no s’adapten a les exigències de la matèria que s’està treballant. En la valoració feta pel grup de professors que utilitzen les TIC apareixen esmentadeaconseguir que les TIC s’integrin amb més pes en el treball de la Geografia:

Didàctics, accessibles i interactius



Relació directa amb els continguts, activitats curtes (20 – 30 minuts adaptables a una sessió de classe), amb navegació fàcil i autoavaluables. Actuals, de visualització clara i recerca fàcil. Adaptats al nivell educatiu de Batxillerat

Per tant, la resposta a aquests qüestió és positiva. Cal incentivar el disseny i desenvolupament de propostes educatives que reuneixin les característiques

smentades i així, potser, s’aconseguirà una integració òptima de les TIC a aula i, de forma preferent, l’ús d’Internet amb tot el seu potencial. Encara que

calelem tar els

es conc olt interessant ampliar la recerca a altres zones de Catalunya per poder contrastar resultats i dotar els resultats d’unen rela

Les nàlisi de les dades és que el

ompetències docents, reconeixen que les

esmotivació del professorat ve provocada per aquesta qüestió. Constatem que a Internet es troba informació i recursos relacionats amb totes les unitats didàctiques que es treballen en el currículum de la matèria, aspecte

el’

acompanyar aquestes iniciatives amb activitats de formació que integrin ents didàctics i metodològics a la formació, ja que és encessari do

programes de formació d’una perspectiva pedagògica de la tecnologia (Meneses, Mominó, Sigalés - 2004). Aquests comentaris també donen resposta a les hipòtesis secundàries plantejades en el projecte de recerca. Per concloure aquestes conclusions tan sols vull fer referència a la mostra i l’àmbit geogràfic on s’ha realitzat la recerca. El fet de seleccionar una zona educativa per aconseguir les dades limita la possibilitat de generalització de l

lusions, fet pel qual es consideraria m

a major validesa. Malgrat això, sí que ha estat útil per descriure la situació ció a les TIC d’una zona educativa de l’àmbit català.

2.9.7. Consideracions de caire educatiu conclusions generals a que dona lloc l’a

professorat de Geografia coneix les TIC, ha fet formació bàsica en un percentatge molt elevat, les utilitza habitualment en gestions personals i professionals (cerca d’informació i propostes per preparar les seves classes, gestió acadèmica i institucional), els centres les han introduït en la seva gestió... però no s’han introduït a l’aula en la mesura que hauria estat esperable. Malgrat el grau de satisfacció en relació a la formació és força elevat, sobre tot en aspectes relacionats amb els continguts dels cursos, aplicabilitat a l’aula i millora de les craons que els ha motivat a fer els cursos és, majoritàriament, l’aplicació pràctica de les propostes a l’aula i la necessitat d’actualització. Pel que fa a l’ús a les aules de Geografia, afirmen utilitzar les eines TIC sovint, i l’equipament va des de l’ordinador amb canó de projecció a l’aula fins a les aules d’Informàtica equipades amb més ordinadors per poder ser utilitzats per cada dos o tres alumnes. Malgrat això tots constaten la manca d’infraestructura i equipament per dur a terme activitats individuals de forma habitual, i els equips solen patir molts problemes tècnics. Si no s’assoleix una ràtio acceptable en la disponibilitat d’equipament i es garanteix el manteniment

C no serà efectiva ja que part de la d’aquests equips, la introducció de les TId



que fa e els docents puguin anar

ics, ja que les anteriors

r li manquen

itzats amb el seu ús. Per tant, comptem amb un punt favorable

tualitat juga internet a l’àmbit educatiu no universitari, es podria resumir amb la següent afirmació:

interessant l’existència de recursos quintroduint en les seves classes. A més, els docents afirmen que les activitat amb alumnes amb les que utilitzen les TIC són bàsicament de caràcter informatiu, malgrat n’hi hagi amb un caràcter més didàctic. Aquest aspecte pot estar relacionat amb el model docent que es posa en pràctica, majoritàriament encara transmissor de coneixements i centrat en el professor més que en l’alumne. L’existència de propostes adaptades i a l’abast del docent podrien motivar de forma indirecta el canvi del rol docent, tendint a models més centrats en l’alumne. Quan els docents aborden quines són les problemàtiques que consideren més significatives en la introducció de les noves tecnologies, vull valorar de forma especial les que es relacionen amb els aspectes didàcthan anat apareixent en altres moments. Vull incidir en alguna de les idees esmentades: el control dels alumnes en la feina que se’ls proposa, el grau d’autonomia de l’alumne, la dificultat d’organitzar treballs de grup i la temporització de les activitats. Totes elles estan relacionades amb la gestió de l’acció docent a l’aula amb TIC. El professor, habituat a mantenir el control a l’aula com a transmissor de continguts, que controla el temps en que cal fer una activitat concreta i gestiona el mètode, se sent desubicat quan es tracta de gestionar l’aula de manera diferent, sempre i quan no es tracti de la introducció de les TIC en un model bàsicament transmissiu. Quan la dinàmica de l’acció educativa ha de passar a les mans de l’alumne al professorecursos que orientar i guiar aquesta acció, i acaba mostrant la seva reticència a treballar amb metodologies diferents de les que sempre ha emprat. Per tant, la perspectiva hauria de ser ajudar el docent, a través de models formatius més didàctics, a gestionar aquestes noves situacions formatives. Aquesta valoració que acabo de fer quedar refermada amb les opinions que després manifesta el professorat que no utilitza les eines TIC on reconeix la seva manca de preparació per dur a terme un ús de les TIC més eficient. Les valoracions posteriors també ens apropen a la percepció que els alumnes tenen de les TIC segons els professorat i coincideixen en que són motivadores i estan familiarper a introduir-les i és l’interès que, d’entrada, els genera. Vull continuar la meva valoració fent referència a les avantatges que destaca el professorat que utilitza les TIC: es pot mostrar informació diversa i promoure la recerca, permet la interacció, facilita l’aprenentatge, consolida el treball de classe, fomenta l’autonomia de l’estudiant, permet un canvi d’escenari, promou la participació de l’alumne i fomenta l’aprendre a aprendre. Crec que són valoracions prou positives i que justifiquen l’esforç que una part del professorat estan fent per fer de les TIC eines habitual de treball a l’aula. Per acabar i a mode de conclusió vull afegir una cita que s’esmenta en l’informe de recerca sobre l’ús d’Internet als centres d’educació no universitària (Meneses, Mominó, Sigalès - 2004), que pertany al projecte de recerca PIC que la UOC ha desenvolupat i que ha estat publicat recentment en la seva totalitat. Els autors d’aquest informe afirmen:

“Una primera conclusió de caràcter general, parlant del paper que a l’ac



internet a l’escola es un recurs per fer millor allò que ja es feia, i no per fer res diferent. Així doncs, ens fa la impressió que haurem d’esperar fins que el nivell de presènd’incidència d’Internet en les activitats dels centres sigui més generalitzat per p

cia i oder

trada en la didàctica

enerin motivació i

comprovar si la xarxa, a més de ser un valuós instrument al servei de les intencions educatives del professorat, esdevé una veritable palanca per a la innovació i el canvi a les nostres escoles.”

La introducció de les TIC a les aules dels nostres centres de Batxillerat i, en concret, a les aules de Geografia precisa d’un esforç conjunt de centres i administració. Cal incentivar i promoure una formació cenamb les TIC que aporti seguretat al docent en el moment que les ha d’implementar a l’aula, se li han de facilitar recursos dissenyats i planificats per ser aplicats directament a l’aula i que contemplin aspectes relacionats amb la planificació didàctica i l’epistemologia pròpia de la Geografia: la concreció d’objectius, l’adaptació al currículum de la disciplina, que promogui l’aprenentatge de les tècniques de processament de la informació geogràfica, que apropi l’alumne a problemàtiques actuals de caire sòcio-econòmic a nivell local i global, que promoguin l’autonomia de l’alumnat, que ginterès per la disciplina i facilitin i aportin eines per a l’avaluació. Aquestes han estat les premisses que han guiat la proposta de banc de recursos TIC que s’explica a continuació, basada en la plataforma d’aprenentatge virtual Moodle.



3. Fase de recopilació de recursos i elaboració de materials

3.1 Els materials educatius des d’una perspectiva constructivista: consideracions per apropar-se als recursos que mostra Moodle Comunitat de Geografia.

Els materials educatius estan constituïts per tots els instruments d’ajut, eines i ajudes pedagògiques (guies, llibres, materials impresos i no impresos, esquemes, vídeos, diapositives, imatges, etc.) que es construeixen i se seleccionen amb l’objectiu d’apropar als nostres estudiants al coneixement i a la construcció dels conceptes per facilitar d’aquesta manera l’aprenentatge. Però, els materials que estan basats en la tecnologia tenen la característica fonamental de ser presentats en format digital i transmesos per mitjà de sistemes de telecomunicacions. Hem de tenir present que el sentit d’aquests materials radica en les decisions de com seleccionar-los, quin ús se’ls donarà, per a què i de quina manera organitzar-los en una activitat. Tot plegat ha de formar part d’una presa de decisions a partir de la nostra reflexió docent en relació a:

Què volem ensenyar, Què esperem que els nostres alumnes aprenguin Els procediments que hem de desenvolupar per aconseguir-ho.

Per tant, hem de conèixer els materials, saber utilitzar-los i descobrir la seva potencialitat pedagògica per a planificar-los de forma adequada com ajuts pedagògics i obtenir de la seva aplicació els millors resultats. Per tant, quan seleccionem o dissenyem els materials que hem d’utilitzar en la nostra tasca docent, hem de tenir clara la funció que compleixen aquests materials dins del procés d’ensenyament-aprenentatge. I aquesta prioritat ens porta a reflexionar sobre les estratègies docents per a un aprenentatge significatiu, fet que ens obliga a repensar la funció que desenvolupem com a mediadors en la trobada entre l’alumne i el coneixement. Aquesta reflexió ens ajudarà a prendre decisions sobre el nostre rol en cada situació didàctica, que porta immerses les següents qüestions: Com concebem el coneixement que ensenyem? Quin paper juguem en l’experiència de qui aprèn? Com ens presentem davant els nostres estudiants? Quins recursos els oferim? Quines dificultats i necessitats hem identificat en ells? Quin ajustament metodològic fem en funció de les seves necessitats i del seu context? Com organitzem i transmetem el coneixement de la nostra disciplina?

És necessari i molt important que l’ús que fem dels recursos educatius sigui el producte d’una reflexió sobre aquests i altres aspectes, com l’enfocament



pedagògic amb el qual estem treballant i les estratègies didàctiques que hem d’utilitzar. Algunes conclusions fetes per investigadors de diferents parts de Llatinoamèrica sobre els materials educatius, i consignades en un llibre editat pel conveni Andrés Bello, es mostren a continuació en un breu resum: Els materials educatius constitueixen una mediació entre l’objecte de coneixement i les estratègies cognoscitives que utilitzen els subjectes. Faciliten l’expressió dels estils d’aprenentatge, creen vincles entre les diferents disciplines i promouen en els estudiants la capacitat d’observar, comparar i fer les seves pròpies elaboracions, posen en marxa processos bàsics d’aprenentatge com la memòria, l’evocació, la identificació, la síntesi i l’anàlisi. Han de servir com a recurs d’ajuda didàctic per a que els/les estudiants observin, classifiquin, jerarquitzin, descobreixin per ells mateixos, utilitzin eficientment la informació, etc. L’eficàcia dels materials té a veure amb la capacitat que tinguin els docents per incorporar-los a la seva pràctica. La utilització que es fa d’ells depèn de la formació pedagògica i de la preparació per ensenyar la seva disciplina. Al llarg de la història de l’educació es reconeix que la utilització de materials educatius impresos i no impresos, facilita a l’individu, estudiants i mestres el descobriment de les pròpies estratègies per “aprendre a aprendre”. La possibilitat de diversificar els materials educatius i d’organitzar-los d’acord amb les seqüències d’aprenentatge dels estudiants, afavoreix els aprenentatges individuals i de grup. Actuen com un pont entre els coneixements previs i els nous. Faciliten l’aproximació a conceptes abstractes, complexos i de difícil comprensió, que la diversificació dels materials facilita. Els materials han d’adequar-se a les característiques personals i culturals dels/les estudiants, a les seves edats, nivells de maduresa, diferències individuals, i respondre a les necessitats de les seves comunitats. Segons estudis de la UNESCO realitzats per J. Valerian i V. Edwards, assenyalen la importància dels materials educatius en els processos que s’han d’iniciar per a la consecució de majors nivells de qualitat de l’educació. No es pot crear una dependència per part dels docents considerant-los l’únic mitjà per accedir als aprenentatges. D’aquí la importància de dotar l’alumnat d’estratègies per al tractament i processament de la informació.

Els materials i recursos educatius han de ser un recolzament i una ajuda per al docent, no el seu substitut, i, per tant, són eines útils que permeten aproximar-se al coneixement i que faciliten la construcció de conceptes. Són necessaris per consolidar els processos de construcció del coneixement però no són en sí mateixos el coneixement. Tenint en compte les relacions que s’estableixen a l’aula, els materials es poden organitzar per recolzar els processos de manera diferent utilitzant-los en alguns moments com a recursos que motiven, en altres, com a instruments



mediadors que faciliten la construcció de conceptes i coneixements, com elements que il·lustren i permeten visualitzar les explicacions del professor, i en tots els moments, com instruments que afavoreixen el diàleg i la interacció entre els diferents actors del procés.

3.2 Disseny de l’entorn virtual Moodle: Comunitat de Geografia

3.2.1. Definició i descripció de la plataforma Moodle

MOODLE (Modular Object Oriented Distance Learning Environment), és un programa de software lliure, ja que el seu propietari, Martin Dougiamas, el va alliberar amb llicència pública. És una plataforma d’e-learning que s’instal·la en un servidor Web d’Internet (en el meu cas s’ha instal·lat en el servidor phobos de XTEC) i que ens permet crear i gestionar cursos per ser impartits de forma presencial, semi-presencial o virtual. Inclou dues característiques importants: poden ser cursos creats i gestionats per més d’un docent i es pot fer el seguiment de l’avaluació dels alumnes de forma virtual. El paradigma en el qual es basa la seva concepció és el constructivisme social, ja que es contribueix a la construcció de coneixement a través de la interconnectivitat i la comunicació amb els companys d’espai i el docent o docents. En un principi es fa necessària la figura de l’Administrador que s’encarrega de la instal·lació del programa en el servidor i la posterior gestió i organització de l’espai. Té unes funcions concretes: configura l’aparença de l’espai, classifica les Categories i els Cursos que integren i ha de prendre decisions sobre la gestió del mateix (accés a la plataforma, la creació dels diferents rols que intervenen, etc). El professorat és assignat per l’Administrador, i podrà ser donat d’alta com a professor-editor o professor no editor. Cada curs pot tenir assignat més d’un professor i seran els encarregats de donat d’alta als seus alumnes en l’espai. Les tasques que pot dur a terme el professor en l’espai és divers, però és on entra en joc la capacitat de gestionar l’espai com un veritable àmbit de comunicació i aprenentatge. Ha de dotar de contingut el curs, seleccionant els recursos que més s’adeqüin a les necessitats dels alumnes, incloent les activitats i recursos necessaris per desenvolupar el procés d’aprenentatge, aprofitant eines que garanteixin la interactivitat professor-alumne i alumnes-alumnes (Xats, fòrums, Consultes...). Entre els rols que pot assumir el docent, també trobem el de professor-tutor, que no pot modificar l’espai dissenyat prèviament, però pot conduir l’ús de les eines que es mostren com a guia i orientador, fent el seguiment dels alumnes, rebent les activitats i fent les retroaccions corresponents, acompanyar-los en el Xat i els Fòrums, i atenent dubtes a través dels espais de missatgeria. D’entre tots els recursos que Moodle posa al nostre abast, trobem els següents:

Activitats de comunicació: Fòrums, Xats, Consultes, missatgeria interna, enquestes, calendari



Activitats formatives: o Individuals: Lliçons, tasques, Hot Potatoes, Enllaços a

webs o a documents de qualsevol format, o Col·laboratives: Tallers, Wikis, Diaris, Fòrums, Glossaris.

Activitats d’avaluació: Qüestionaris, Hot Potatoes o exàmens amb preguntes autoavaluables de diversos tipus.

3.2.2. Per a què serveix Moodle?

Els docents podem utilitzar la plataforma per treballar i complementar matèries del currículum de qualsevol etapa educativa, o bé, la qualitat més interessant, crear cursos on-line o semipresencials en els qual no es perd la comunicació entre docent i alumnes. Altres utilitats de Moodle estan vinculades a espais comuns de comunicació, com Sales virtuals de professors, grups de treball i investigació, escoles de pares, tutories..

1. Avantatges per al professorat:

- El professor decideix els continguts que es mostren.

- Aconsegueix informació completa del treball realitzat per l’alumne i fa el seguiment de l’avaluació.

- Pot reutilitzar els cursos (funció “Reiniciar”)

- Es poden compartir els cursos i els recursos.

- Es poden crear cursos conjuntament amb altres companys, del mateix o un altre centre.

- Facilitat de comunicació amb els alumnes i coordinació amb la resta de professors del curs.

2. Avantatges per a l’alumne:

- en l’espai virtual pot accedir a continguts variats i atractius, presentats en formats diversos (text, vídeo, so, etc)

- Pot disposar del seu horari de forma flexible i dels continguts de forma permanent.

- Feedback immediat en moltes activitats, inclosa l’avaluació,

- És motivador

- Pot compartir treballs en equip des de casa

- Acompanyament i seguiment permanent del professor

- Accés fàcil a canals de comunicació virtual amb els seus companys.

- Facilita la planificació del treball a casa.



3.2.3. Aplicació de Moodle al projecte.

L’espai de la Comunitat de Geografia ha estat dissenyada amb la versió 1.8.4 de Moodle, i s’ha instal·lat en l’espai phobos que el Departament d’Educació posa a l’abast dels docents i dels centres. Es troba accessible en la següent adreça: http://phobos.xtec.cat/mgarci25/moodle Aquesta versió permet, entre altres coses, l’adjunció de material multimèdia que ha enriquit el treball desenvolupat i l’accés a directoris d’arxius on s’han guardat materials indispensables per al treball de la Geografia: cartografia, estadístiques i notícies i articles de premsa, que ens aporten dades actuals dels fenòmens que s’estudien. La plataforma s’ha utilitzat per organitzar i emmagatzemar un banc de recursos TIC, accessibles des d’Internet, i facilitar el seu accés i ús a professors i alumnes en l’aula de Geografia. Aquesta proposta ha intentat donar resposta a les característiques que els docents consideraven necessàries en les propostes educatives amb TIC per ser utilitzades a l’aula. L’altre objectiu que ha motivat l’ús de Moodle ha estat el de crear un espai de comunicació per als docents de Geografia, que pugui servir per intercanviar experiències i idees i que alhora funciona com un espai d’aprenentatge virtual. La gestió d’usuaris permet estar identificat per entrar i sortir de l’espai, i utilitzar els espais de comunicació existent. De moment, el professorat que ha participat en la recerca està donat d’alta com a professor de l’espai, però no s’ha aconseguit crear una dinàmica d’intercanvi que pugui enriquir la proposta.

• Destinataris En un principi la proposta està dissenyada per ser utilitzada pels docents, de manera que puguin seleccionar i triar d’entre tots els recursos mostrats aquells que millor s’ajusten a les seves necessitats. Però també pot ser utilitzat directament pels alumnes ja que, amb el material que es mostra, l’alumnat pot cercar informació bàsica o complementària que li permeti consolidar i ampliar coneixements, i pot realitzar les activitats proposades i participar en debats. Per tant, cal destacar aquest ús polivalent.

• Recursos de Moodle que s’han utilitzat Molts dels recursos que ofereix Moodle per a crear propostes pràctiques no han estat utilitzats en aquest projecte, ja que la pretensió no era dissenyar i crear propostes educatives, sinó concentrar aquelles que es troben a la xarxa en un espai on siguin fàcilment localitzables. Hi ha propostes molt interessants que estan disponibles a Internet i que els docents no utilitzem per desconeixement. Per tant, el treball més important ha estat localitzar-los, valorar-los i integrar-los en l’espai per fer-los accessibles als docents i a l’alumnat. Per aconseguir-ho s’han emprat les següents eines de Moodle:

Gestió d’usuaris


http://phobos.xtec.cat/mgarci25/moodle


Espais de comunicació: Xats i Fòrums (per establir comunicació amb professor i alumnes o per obrir debats i penjar propostes).

Accés a directoris amb arxius consultables, copiables i imprimibles. Enllaços a pàgines web i arxius. Etiquetes, on s’han inserit els materials multimèdia: vídeos i

presentacions Power Point. Tasques de diversa tipologia: per respondre en línia i per penjar arxius

amb les respostes a les qüestions. Qüestionaris i Lliçons, tan sols en alguna ocasió.

• Estructura de l’espai virtual Per tal d’aconseguir integrar tots els recursos amb interès educatiu en la plataforma, es va decidir crear Categories i Cursos diferenciats, que obeïen a l’estructura de l’espai en unitats didàctiques. Així es van crear les Categories: Geografia 2n Batxillerat i Recerca TIC. En la primera Categoria s’integraven dues subcategories: Unitats Didàctiques i Recursos. Dins de la categoria Unitats Didàctiques trobarem cada unitat temàtica integrada en el bloc corresponent. La classificació s’ha fet tenint en compte el que la LOE prescriu per al currículum de Geografia i que caldrà posar en marxa en tots els centres de Secundària a partir del curs 2009-2010. Aquesta imatge mostra la classificació que he esmentat, en la qual, cada unitat didàctica s’ha dissenyat com un curs independent. S’ha fet així per la densitat dels materials que mostra i per facilitar l’accés a cada unitat:



Pel que fa a les unitats didàctiques, s’ha establert una estructura d’organització interna en funció dels apartats que s’ha considerat interessant mostrar. La programació que es presenta de cada unitat didàctica, explica com s’ha estructurat l’espai. Cada unitat està organitzada en 6 apartats: Espai de comunicació, Calaix de sastre, Ens informem, Actuem, Sintetitzem i Ajuda.

1. En l'apartat Espai de comunicació es troben els recursos per mantenir la comunicació entre alumnes i professors. Són espais que permeten el treball de grup col·laboratiu i un contacte més directe amb el professor. Hi ha obert un espai de trobada on formular qualsevol dubte, fer aportacions al desenvolupament de la unitat i un espai de fòrum per debatre i fer aportacions sobre qualsevol tema que el professor vulgui plantejar. Hi ha espais que s’han obert amb temàtiques concretes.

2. En l'apartat Calaix de sastre es troba material addicional útil per al professor: la programació i les orientacions metodològiques, els espais de treball col·laboratiu (glossaris i wikis), i l’accés a directoris amb textos per utilitzar a l'aula i materials gràfics. També es poden trobar enllaços a pàgines web que aportin informacions interessants com poden ser atles o diccionaris. En aquest apartat es presenten propostes per iniciar la unitat a partir de les idees prèvies de l'alumnat. Es presenta una imatge com a mostra d’aquests dos primers apartats:

3. En l'apartat Ens informem trobareu recursos amb tota la informació

relacionada amb els continguts que cal treballar. Són de diversa tipologia, tal com es concreta en la programació. Els recursos es mostren seguint una estructura lògica en l’exposició de la unitat didàctica, com si d’un índex temàtic es tractés, i s’integren enllaços a webs, documents en pdf, material multimèdia, etc.. i tots els materials apareixen referenciats, indicant quina és la font d’on s’ha obtingut o quina és l’autoria del document:



4. En l'apartat Actuem es presenten una sèrie d'activitats que els/les

alumnes ha de realitzar i trametre al professor per anar garantint l'avaluació continuada de la matèria. Les propostes d'activitats obliguen a l'ús de les tècniques d'anàlisi de la informació geogràfica: comentaris de mapes, gràfics, quadres estadístics... No cal que es treballin totes les activitats ja que esdevé un ventall de propostes entre els quals el professor pot triar aquelles que li semblin més adequades. Es poden trobar suggerides activitats de recerca, on la proposta és més oberta i l’alumne o alumnes decideixen quines són les fonts que utilitzarà d’Internet per realitzar-la. Se solen presentar com activitats grupals.

5. En l'apartat Síntesi es presenta l'accés al directori amb les preguntes

aparegudes a les PAU i altra mena d’activitats que puguin servir per sintetitzar els continguts de la unitat.



6. Finalment apareix un apartat d'Ajuda on s’inclouen enllaços a informació relacionada i recursos que esdevenen complementaris i poden ajudar al professor o l'alumne/a en algun moment determinat.

3.2.4. Criteris per a la selecció els recursos

La quantitat ingent de recursos accessibles des d’Internet ha obligat a sistematitzar la tasca de selecció dels mateixos. Per determinar quins d’ells reunien les característiques necessàries per ser considerats materials útils des del punt de vista educatiu i amb interès per integrar-los en el treball de la Geografia, s’han establert uns criteris. Els criteris que s’han tingut en compte a l’hora de seleccionar els recursos que es mostren en cada unitat didàctica han estat els següents, encara que no sempre s’han complert en la seva totalitat:

La qualitat del contingut. Presentació clara, precisa, lliure d’errors. Materials que s’hi adiuen amb els objectius previstos. S’han seleccionat en funció dels objectius de la matèria. Integració dels procediments que utilitza la Geografia per processar la informació. Facilitat d’accés i d’ús per part de l’usuari, professorat i alumnes. Nivell d’interactivitat, com a via per a l’adaptació als objectius previstos, que depèn del recurs que es mostri, n’hi ha de més estàtics i de més interactius. Grau de dificultat. S’han seleccionant considerant si eren aptes o no pel nivell educatiu a qui s’adreça. Retroalimentació de les actuacions de l’alumnat. Totes les activitats que es mostren poden rebre retroacció del professor, ja que poden ser lliurades a través de l’espai virtual i establir-se la comunicació corresponent. Integració de recursos en diversos formats (de text, gràfics, vídeo), incorporats amb pertinència per a millorar l’assimilació dels continguts.



Ordenats segons una seqüència lògica relacionada amb els continguts. Informació complementària d’ajuda a l’alumnat. S’ha tingut en compte el criteri de la llengua. En una primera fase es localitzaven els recursos en llengua catalana. Si no complien els requisits o no es localitzava el recurs adient, es feia la cerca en llengua castellana, raó per la qual es mostren recursos en ambdues llengües.

Aquests criteris han servit per orientar la selecció, però en molts casos no es compleixen tots els criteris alhora, ja que un dels desavantatges d’Internet és que no tots els continguts que es mostren són interessants educativament parlant.

3.2.5. Tipus de recursos i materials recollits en la proposta

En relació als tipus de recursos i materials que es mostren en la proposta, bàsicament són de la següent tipologia:

Enllaços a pàgines web amb continguts vinculats directament amb la Geografia i webs educatius, que mostren bàsicament informació relacionada els conceptes de cada unitat didàctica. Enllaços a documents (normalment en format pdf) que mostren informació geogràfica, provinents d’informes d’institucions públiques i privades i altres organitzacions. Notícies de premsa (a través d’accés a pàgina web o a document de text) que s’han inserit en un Directori que es mostra en cada unitat didàctica o que també es poden mostrar com enllaç en el subapartat de la unitat didàctica corresponent. Informació cartogràfica obtinguda de pàgines webs, d’informes i premsa, que s’ha seleccionat i guardat per mostrar-la com a imatges a través d’un Directori. Informació estadística obtinguda de pàgines webs, d’informes i premsa, que s’ha seleccionat i guardat per mostrar-la com a imatges a través d’un Directori. Material multimèdia:

o Vídeos: accessibles des de la mateixa plataforma (s’ha inserit l’origen i es pot visionar directament) o a través d’un enllaç a la pàgina que el mostra. Solen procedir de les pàgines web dels mitjans de comunicació i de la plataforma Youtube.

o Gràfics dinàmics: accessibles des de les pàgines dels diaris digitals.

o Presentacions: accessibles des de la plataforma o amb enllaç a la pàgina que el mostra. S’han obtingut de la plataforma Slideshare, i d’altres fonts com pàgines web de centres educatius, associacions, Institucions públiques,



Col·legis de Geògrafs, Organitzacions no governamentals, Departaments de les Universitats, Congressos, etc., que tenen aquests materials exposats a Internet.

Diccionaris Digitals i Atles accessibles a través d’Internet. Propostes didàctiques que es mostren a Internet i tenen aplicació directa amb el treball de la Geografia (propostes en format web i webquest)

3.2.6. Orientacions per al seu ús.

El primer aspecte que cal clarificar en quant a la proposta és que es tracta d’un recull de recursos aptes per ser utilitzats en les classes de Geografia amb alumnes de Batxillerat, però que com a tal necessita de la consulta i selecció dels mateixos per part del docent que els ha d’utilitzar. Les unitats didàctiques estan pensades com a recurs per localitzar més fàcilment possibles propostes de treball, però no mostren unitats de treball tancades i que calgui seguir sistemàticament en portar-ho a l’aula. Cada docent pot utilitzar els recursos que consideri més adequats en funció de l’orientació educativa que estigui aplicant i de les seves prioritats quant a l’assoliment dels objectius. Igualment, es pot aconsellar la consulta directa als alumnes, de manera que serveixi per aclarir conceptes, ampliar continguts o aplicar-los a una activitat pràctica.

Usabilitat i coneixements previs en TIC: Les destreses en TIC necessàries per utilitzar Moodle poden ser de nivell d’usuari bàsic. Els alumnes que cursen Batxillerat, normalment, ja han cursat crèdits d’Informàtica i el seu ús al llarg de l’escolaritat obligatòria els ha dotat de competències digitals, sobretot en l’ús de processadors de textos i en la recerca a Internet. La utilització de la plataforma Moodle necessita de la tutorització d’un professor, però la seva pràctica és molt intuïtiva, ja que bàsicament es mostren enllaços recursos sobre els que tan sols cal clicar i, a continuació, o es fa la consulta corresponent o es resol l’activitat que es presenta amb un processador de textos. Per fer poder fer arribar l’activitat resolta cal tenir nocions de com adjuntar fitxers i com accedir a la lectura dels missatges, però tan sols exigeix una pràctica inicial que s’assoleix fàcilment.

Accessibilitat: La plataforma Moodle funciona amb usuaris registrats perquè manté l’estructura de curs on els alumnes han d’estar prèviament inscrit, però també contempla l’opció de permetre l’accés de visitants sense registrat. Per tant, he de dir que la seva accessibilitat és flexible i és l’administrador qui decideix qui accedeix a l’espai. Actualment l’espai creat per la proposta està obert a visitants, fet que permet utilitzar els recursos que es mostren directament a l’aula, encara que l’enviament de les activitats al professor no es pugui realitzar. Malgrat tot,



els cursos proposats són restaurables en els espais virtuals que cada centre o professor hagi configurat. L’altre aspecte relacionat amb l’accessibilitat és que Moodle està pensat com a plataforma d’e-learning i, per tant, llegible i consultable des de casa. Per això esdevé ideal en la planificació d’un model semipresencial: el professor imparteix la classe, clarifica conceptes, proposa activitats, i l’alumne pot resoldre aquestes tasques des de casa, lliurant a través de l’espai els resultats al professor/a, a l’hora que pot exposar els dubtes o dificultats a través del correu electrònic, o demanar ajuda a través dels fòrums. Si la següent classe està molt espaiada en el temps, l’alumne rebrà resposta als seus dubtes abans que calgui lliurar l’activitat i, un cop lliurada, rebrà la retroacció del professor en el mateix espai i amb un període curt de temps. Aquesta gestió de la informació contribueix, sens dubte, a la millora de l’aprenentatge. L’experiència personal al respecte és molt positiva: gairebé tots els alumnes ja disposen d’ordinador i connexió a Internet des de casa, i en cas de no ser així, alguns d’ells accedien a l’espai des dels ordinadors de la Biblioteca Pública del seu poble, des d’on realitzaven les activitats i les lliuraven.

Contribució al treball d’equip de caire col·laboratiu. La plataforma Moodle permet posar en pràctica recursos i tasques de caire col·laboratiu com són:

1. Creació d'espais de fòrum per facilitar la comunicació i el debat entre els participants del curs.

2. Creació de Glossaris que permeten el treball d'equip i col·laboratiu: esdevé una tasca en la qual es confecciona un glossari de termes amb la participació de tot el grup d'alumnes.

3. Creació de wikis: individualment o en grup es publiquen les aportacions, de les quals se'n beneficia tot el grup.

4. Possibilitat de crear espais de xat: facilita la comunicació en xarxa de forma immediata i, per tant, garanteix el contacte mentre es realitzen tasques col·laboratives o la posta en marxa de debats i tertúlies sobre els temes que el grup d'alumnes o professor suggereixen.

5. Permet organitzar i gestionar les tasques en grup. Totes aquestes característiques fa de l'entorn Moodle un espai ideal de treball col·laboratiu. Reutilització dels cursos:

Moodle permet restaurar els cursos dissenyats en altres espais creats en els centres o a nivell particular. Ho fa generant còpies de seguretat que poden ser descarregables per ser instal·lats en altres espais Moodle creats. D’aquesta manera la proposta pot ser modificada i millorada per cada professor/a, en funció de les seves necessitats.



A més, un cop restaurada, es pot començar a gestionar l’espai amb l’alta dels seus usuaris i un nou administrador. Aquesta és una qualitat important i interessant ja que contribueix a la reutilització dels objectes d’aprenentatge dissenyats.

3.2. Creació d’un Bloc: Recursos TIC per al treball de la Geografia De forma complementària i responent als objectius proposats en el projecte de treball s’ha creat i dissenyat un bloc pensat per emmagatzemar les pàgines web que s’han anat consultant i utilitzant en la confecció de Moodle de la Comunitat de Geografia. Pretén aplegar totes aquelles pàgines web, publicades preferentment en llengua catalana, que poden aportar eines i recursos informatius i educatius per al treball de la Geografia. Cada categoria creada es correspon amb una unitat didàctica i, en alguns casos, s’han obert articles diferenciats que presenten les webs segons la seva autoria: institucions públiques, ONGs, webs educatives, etc. També es mostren enllaços a altres blocs que mostren continguts geogràfics o vinculats amb la Geografia de 2n de Batxillerat. El bloc està en permanent actualització i continuarà ampliant la mostra de webs, ja que les diferents cerques que es fan sempre aporten alguna web nova o recursos novedosos des del punt de vista educatiu.



4. Aplicació educativa del projecte. 4.1. Competències del Batxillerat que promou la proposta d’ús dels

recursos TIC en Geografia a través de la plataforma virtual dissenyada.

El DECRET 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat (DOGC núm. 5183) i que ordena i regula el funcionament d’aquesta etapa educativa segons la LOE, orienta i fixa les competències que cal promoure i assolir. A continuació es mostren aquelles que es veuen directament implicades en el treball dels recursos proposats en l’espai de la Comunitat de Geografia, un espai virtual que no tan sols presenta possibilitats d’utilitzar recursos d’Internet en el treball de la matèria, sinó que apropa al docent a una gestió de l’ensenyament-aprenentatge més innovador i més en consonància amb el que la societat actual demanda: l’assoliment de competències vinculades amb les noves tecnologies. Alhora l’espai fomenta l’aprenentatge en un entorn virtual, amb recursos de comunicació asincrònics i sincrònics per habituar l’alumne a aquest tipus de comunicació i fomentar els treballs col·laboratius en xarxa. Hi ha una sèrie de plantejaments inicials que incideixen directament en la proposta metodològica:

- Treballar per competències significa utilitzar l’acció per aplicar els continguts a mesura que es van aprenent a situacions cada cop més complexes, integrar i construir coneixements i ser capaços de transferir-los d’un context a un altre.

- A través de la plataforma es promou la interacció social promovent activitats que necessitin de l’aplicació de recursos en col·laboració amb altres companys o companyes.. Les eines com els fòrums, els xats, els wikis i els glossaris promouen la comunicació i el treball en equip, de forma que els coneixements es construeixen col·lectivament i en intercanvi.

- L’espai facilita la creació de situacions per desenvolupar pràctiques en grup cooperatiu, tutoritzar recerques, resoldre tasques en grup, i expressar per escrit (a través de les TIC) o en comunicació virtual la resolució de tasques i el seguiment de fenòmens d’actualitat.

A continuació es concreta a través de cada àmbit competencial, quins elements es desenvolupen:

1. Competència comunicativa La plataforma fomenta la capacitat de relacionar-se amb els altres en català i castellà (…) oralment (quan la situació és presencial), i per escrit a través de i les tecnologies de la informació i la comunicació. Es proposen recursos i activitats per tal que es mobilitzin les accions de cercar i gestionar la informació, treballar cooperativament, interpretar la realitat, habitar el món i conviure-hi i desenvolupar el pensament i identitat propis. (…), alhora que es promouen estratègies per a la descripció, l'explicació, la justificació, la interpretació i l'argumentació.


https://www.gencat.net/eadop/imatges/5183/08190087.pdf

https://www.gencat.net/eadop/imatges/5183/08190087.pdf


2. Competència en gestió i tractament de la informació

Es treballen destreses per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, utilitzant les biblioteques electròniques, practicant les destreses de cerca d’informació a la xarxa. Es treballa amb l’alumne la pertinença de la informació trobada d’acord als objectius proposats. En l’etapa de batxillerat és important construir els continguts disciplinars a través de les activitats d’aprenentatge, sobre les quals els alumnes hauran de posar en pràctica la capacitat d’interpretar la demanda, decidir quina mena d’informació cal cercar i definir els mètodes per a la recerca, aspecte molt important en relació a Internet. Per desenvolupar aquestes competències cal implementar una sèrie de passos, imprescindibles en la gestió curricular de qualsevol disciplina: identificar i localitzar la informació, seleccionar la que és directament rellevant, accedir al ventall de fonts que sigui necessari, però que esdevinguin útils per resoldre l’activitat i avaluar la qualitat i la fiabilitat. És important en aquest procés posar en marxa les estratègies d’ordenar i classificar la informació, analitzar, contrastar i interpretar la informació obtinguda tenint com a referent els procediments propis de la Geografia i, finalment, saber sintetitzar i comunicar els resultats obtinguts a través dels mitjans convencionals i amb l’ús de les TIC.

3. Competència digital L'alfabetització digital constitueix avui una necessitat prioritària. La proposta presentada aporta el treball de les activitats a través d’eines tecnològiques, el tractament de la informació i les possibilitats comunicatives i creatives d’una plataforma virtual d’aprenentatge. La proposta amb Moodle introdueix l’alumne en l’ús d’un entorn no presencial o semipresencial i potencia l’ús d’eines digitals de comunicació, síncrona o asíncrona, i a més ho fa de forma individual i col·lectiva. Per aquesta raó es promouen i fomenten les activitats de comunicació personal, la interacció i la cooperació; i s’introdueixen estratègies de treball en petites comunitats de treball no presencial que permeten compartir i crear coneixement. Afegir, tan sols, que la proposta apropa l’alumne a la gestió i tractament de la informació amb eines TIC, posant en joc tècniques de treball amb recursos tecnològics que serà imprescindible dominar per a la integració laboral futura.

4. Competència en recerca En el treball presentat en la plataforma virtual s’inclouen propostes d’activitats de recerca que pretenen posar en marxa habilitats i capacitats relacionades amb el tractament i gestió de la informació i l’esperit de recerca, que implica la formulació d’hipòtesis, prendre decisions, planificar la metodologia de recerca, actuar, avaluar el procés i autoavaluar-se i extreure i exposar conclusions, aplicant tècniques per a l’argumentació i la interpretació. A més s’espera que



l’alumne gestioni aquesta informació per transmetre-la de forma oral, utilitzant recursos tecnològics en la presentació de la mateixa.

5. Competència personal i interpersonal

Moodle aprofita l’entorn virtual per promoure situacions de relació intepersonal de caire col·laboratiu. Es pretén que promovent activitats de grup utilitzant les eines comunicatives virtuals, l’alumne col·labori i construeixi col·lectivament coneixement. Per assolir aquest objectiu els alumnes han de posar en joc les seves destreses de relació interpersonal.

6. Competència en el coneixement i interacció amb el món

Per promoure aquesta competència l’alumnat posa en joc els sabers que posseeix per entendre i interactuar amb el món que l’envolta. Un objectiu propi de la Geografia és la comprensió crítica dels fets socials i l’ús de les eines TIC apropa l’alumnat a les diferents realitats socials existents al món, encara que cal desenvolupar capacitats que permetin abordar l’anàlisi dels problemes socials des de diferents punts de vista, local i global, sabent extreure la multiplicitat de factors explicatius. Això es complementa amb la possibilitat de contrastar opinions diverses i dialogar per apreciar els diferents punts de vista. El treball en equip de caire col·laboratiu ha de contribuir a l’enriquiment personal.

7. Competències específiques de la matèria

Les competències específiques de la geografia que explicita el Decret on es fixen els ensenyament del Batxillerat són essencialment tres: la competència en la dimensió espacial dels fenòmens, la competència en l'anàlisi i interpretació de fonts geogràfiques i la competència social i cívica.

De les competències que s’esmenten la més significativa pel projecte és la competència en l'anàlisi i interpretació de fonts geogràfiques. Aquesta implica la utilització de procediments per llegir i interpretar els diversos tipus de representació cartogràfica; per cercar, obtenir i processar informació rellevants per al coneixement geogràfic (fonts cartogràfiques, gràfiques, estadístiques i textuals); per establir relacions causals entre les diferents variables a partir de determinats models o hipòtesis explicatives; i per comunicar els resultats d'una recerca usant les tècniques de representació gràfica i cartogràfica i els conceptes geogràfics adequats. Totes elles estan presents en la proposta, ja que amb les activitats que es proposen i els recursos que es presenten es fomenta l’apropament a les fonts, el processament de la informació i la construcció de valoracions i conclusions sobre els fenòmens geogràfics.

4.2. Contribució de la proposta a les competències generals del

Batxillerat, de forma general i de la Geografia en particular. Partint de les orientacions que mostra el decret, s’ha destacat la vinculació que existeix amb el projecte presentat:



• “La competència comunicativa és la base de l'activitat mental i de la relació interpersonal i s'adquireix per mitjà de la descripció, la narració, l'explicació, la interpretació, la valoració i l'argumentació de la temàtica pròpia de la geografia.” Les eines mostrades en la plataforma, en concret, les activitats proposades als alumnes i algunes de les propostes didàctiques que es poden trobar a Internet pretenen desenvolupar la competència comunicativa a través de la descripció de fonts, l’explicació, la interpretació, la valoració i l’argumentació per tal d’aportar explicacions de caire científic als fets i fenòmens mostrats.

• “La geografia treballa competències pròpies del llenguatge escrit, oral, gràfic, cartogràfic, matemàtic i audiovisual, així com el que és propi de les tecnologies de la informació i la comunicació.” Aquest és el motiu pel qual l’espai ofereix recursos que abasten tota aquesta tipologia d’informació, en format virtual, de manera que esdevenen clau per apropar els alumnes al tipus d’informació que ofereixen les TIC.

• “La geografia contribueix a l'assoliment de la competència en la gestió i tractament de la informació i la competència en recerca, en la mesura que planteja investigacions i resolució de problemes que demanen la cerca, selecció i gestió d'informacions procedents de diferents fonts, la classificació de les dades a partir de criteris donats o establint criteris propis, la representació estadística, gràfica i cartogràfica de les variables, així com la valoració dels resultats obtinguts.” La plataforma dissenyada apropa al docent i a l’alumnat recursos vinculats als continguts de la disciplina, però en cap moment s’orienta ni es pauta la metodologia que el docent ha d’utilitzar per treballar-la. Vull dir que la proposta és oberta per tal que en la pròpia dinàmica de l’assignatura el docent adapti els materials a les necessitats de cada situació d’ensenyament-aprenentatge.

• Però potser la competència que es veu treballada de forma més evident és la competència digital: promou l’accés i la cerca d’informació, la consulta de bases de dades, estadístiques, a partir de les quals l’alumnat pot treballar dades qualitatives i quantitatives.

4.3. Atenció a la diversitat

L'ús d'una plataforma virtual d'ensenyament-aprenentatge com Moodle i els criteris que s’han utilitzat per construir la proposta per a la Geografia pot resultar d’ajuda per prendre decisions relacionades amb l’atenció a la diversitat de l’alumnat. Els motius són els següents:

1. Facilita l'accés a diversa tipologia d'informació (visual i auditiva) i amb diferents suports (text, imatge, música...). En el nostre cas, facilitava l'accés a la informació a ambdues alumnes.

2. Instrueix en la comunicació virtual, per tant, amplia el marc i els espais de comunicació i de relació interpersonal.

3. Esdevé l'eina ideal de treball i comunicació per alumnes amb problemes de mobilitat més greus que necessiten material adaptat per seguir els estudis.



La proposta permet la selecció dels recursos i de les activitats en funció de les característiques personals de l’alumnat, de manera que, en funció de les dificultats i aptituds que mostrin, s’utilitzin els recursos que contribueixin a l’assimilació de continguts. De la mateixa manera, l’ús dels recursos com a eina per a l’ampliació i l’aprofundiment són adequat per aquell alumnat que demana poder “saber més” o ajudar-se de “més informació” per realitzar les seves tasques. L’alumnat amb problemes sensorials o psicomotors poden utilitzar perfectament l’eina, comptant tan sols amb equipament adaptat a les seves característiques.

4.4. Requeriments tècnics:

Els materials elaborats permeten la seva utilització atenent a diverses modalitats formatives: vitual, semipresencial i presencial, degut a que Moodle disposa de mitjans de suport i comunicació que el fan viable per a la virtualitat. Si s’opta per utilitzar-lo en un context presencial, els requeriments de maquinari i programari són els següents:

• Ordinador: un sol ordinador instal·lat a l’aula, ordinadors en xarxa, ordinador portàtil.

• Connexió a Internet: la consulta dels materials es pot fer en xarxa, de manera que a través d’Internet es pugui visualitzar la plataforma, o bé a través de la pròpia plataforma del centre. Les unitats didàctiques es poden descarregar per ser restaurades en l’espai personal, des d’on es podrà modificar i gestionar.

• Un canó de projecció si es pretén que els materials siguin visualitzats per tot el grup-classe

• Unitats d’emmagatzematge externes: poden servir per guardar materials o les activitats proposades.

• Pel que fa al programari: Processador de textos, navegador, Moodle (si s’ha d’instal·lar en el servidor del centre o es vol crear un espai propi allotjat en l’espai phobos), i altre programes per poder visionar els recursos (Flash Player, Windows Media, Acrobat Reader...)



5. Conclusions.

Tal com diu Valera (2005) “La integració d'Internet en la nostra metodologia tindrà ple sentit didàctic si som capaços d'elaborar documents que ens permetin una inserció coherent dintre del conjunt de materials educatius que podem utilitzar en l'aula. Usar-lo és crear un nexe entre didàctica i informàtica, podent aplicar els principis del mètode geogràfic de manera que puguem relacionar l'espai geogràfic viscut amb les representacions que ens ofereixen les imatges en Internet. Perquè Internet ofereix multitud de mirades cap a “altres espais” llunyans al nostre entorn més immediat.”

Aquesta cita podria perfectament resumir l’objectiu que s’ha prestés en aquest projecte: abordar la importància de la integració de les TIC en el treball de la Geografia a partir dels recursos que Internet posa al nostre abast. A partir d’aquí comença la tasca de cada docent de trobar la millor manera d’integrar-los en les seves pràctiques quotidianes a l’aula. En la recerca realitzada en la primera part del treball, es presenten les conclusions que reflecteixen les mateixes opinions avançades en altres treballs d’investigació, els quals afirmen que els docents coneixen i utilitzen les TIC en l’àmbit privat, però troba un fre alhora de traslladar aquest coneixement a l’aula, resultant dificultós el procés de conjugar el coneixement disciplinari i metodològic amb el coneixement tecnològic. Valera (2005) també ens diu en el seu article “el professor pot produir eines de mediació (fitxes de treball amb Internet, relació de pàgines web analitzades, “documents integrats” en múltiple suport (Aparici, 1996: 382-387)%[1] en els quals es treballi un tema concret –per exemple, la desertificación del territori- des de diversos recursos multimèdia (diapositives, fotografies, cartografia, transparències, textos, fins i tot imatges sonores)”. És aquesta la finalitat que ha guiat el disseny i desenvolupament del banc de recursos integrat en la plataforma Moodle: es mostren per unitats didàctiques, són de diversa tipologia, esdevenen recursos per a ser utilitzats per docents i pels mateixos alumnes i s’incorporen les funcionalitats de Moodle per a la gestió de l’acció docent. El que li correspon al professorat és dissenyar l’activitat docent que desitgi portar endavant, aprofitant els recursos mostrats en funció del seu estil docent i les necessitats dels seus alumnes, gestionar l’ajuda pedagògica en funció del desenvolupament de l’activitat i, aprofitar les possibilitats de comunicació virtual que li permet Moodle per al seguiment, acompanyament i avaluació de l’aprenentatge dels alumnes. Els recursos mostrats en la plataforma virtual hauríen de ser útils per facilitar l’observació i la percepció d’un espai i un context geogràfic que aporti a l’alumnat eines per a la seva interpretació. Fomenta, alhora, el contrast i la comparació d’espais diversos, a través dels quals l’alumne ha d’arribar a una percepció crítica d’aquesta realitat. Però hi ha certs elements que es consideren importants per aconseguir la plena integració d’Internet i les TIC a l’aula. Després de les conclusions obtingudes en la recerca relacionades amb les condicions que podrien afavorir l’expansió de l’ús eines TIC, vull avançar possibles solucions a la situació actual:



1. En relació a les empreses de fabricació de maquinari i programari: Seria important que les empreses es plategessin la possibilitat de fabricar maquinari pensat específicament per al treball en l’educació. Tenim en el mercat mostres: la pissarra digital o, el que em sembla més interessant, el “tablet PC” que pot funcionar com un veritable quadern d’apunts i espai de resolució d’activitats. Aquesta oferta hauria de tenir en compte uns preus de mercat assequibles per garantir l’accés de la majoria dels alumnes. En relació al programari i propostes educatives: cada editorial publica les seves propostes en material educatiu (llibres de text, recursos de suport a l’aprenentatge, quaderns d’activitats...). De la mateixa manera caldria que potenciessin el disseny de propostes educatives digitals adaptades a les seves propostes educatives, que es complementessin i fessin compatible el treball amb les TIC en la mateixa aula, com a via per a la integració de metodologies i recursos diversos. Fins ara les propostes editades reuneixen característiques tècniques de molt bona qualitat però sovint no s’adapten al que els docents esperen i necessiten i acaben sent propostes “aparcades” malgrat la quantiosa inversió que ha suposat. Seguint aquesta línia argumental, caldria promoure la creació de materials de forma sistemàtica que s’adaptessin al treball de tots els continguts curriculars de les ciències socials i que fossin factibles des d’un punt de vista educatiu. Ja hi ha propostes de materials educatius a Internet, provinent de diferents iniciatives (institucionals, dels propis docents, d’entitats i associacions amb finalitats educatives...) però estan disperses en la xarxa i sovint no són conegudes pels professionals de l’educació.

2. En relació a la tasca de l’administració: En relació a la responsabilitat de les institucions educatives he de dir que cal definir clarament polítiques d’introducció de les noves tecnologies que siguin compartides o demanades pels propis docents. La sensació creada és que les institucions públiques planifiquen segons idearis polítics, que no són sentits entre els docents com a propis. Això genera una sensació de descoordinació i desorientació en relació a “què fer” quan un centre es dota de maquinari, per exemple. Si es vol rentabilitzar les inversions, han de respondre a les demandes dels centres i als propis projectes institucionals, és a dir, respectar l’autonomia dels centres per decidir quins projectes es posen en marxa, en quines fases i amb quins recursos. Un tema que també ha anat apareixent en la recerca desenvolupada és els problemes tècnics que contínuament es produeixen a les aules. Cal que l’administració dissenyi criteris per millorar el manteniment de l’equipament en els centres i preveure els problemes que sorgiran en el moment que es dota d’equipament informàtic a un centre. Vull afegir un tema que afecta de forma especial a l’administració i que contribuiria a donar consistència al treball iniciat amb les TIC. M’estic referint a la necessitat de potenciar projectes de recerca que indaguin sobre els processos d’integració de les TIC en l’àmbit educatiu i que ens aportin dades i opinions contrastades a propòsit del seu ús. Això ajudaria en la determinació de models d’implantació contrastats, models que es



podrien reproduir a les aules, que s’incorporessin als plans de formació per al professorat i que aportessin les garanties necessàries per a que altres docents que ara són reticents, s’animessin a implementar les noves tecnologies a l’aula. Ajudaria en la implementació de les eines TIC a les aules que els centres es plantegessin la necessitat d’instal·lar xarxes de connexió sense fil (whifi) que facilitessin la connexió a Internet de professors i alumnes des de qualsevol espai de centre. El centre es convertiria en un espai polivalent per a l’ús i aplicació de les Noves Tecnologies.

3. La responsabilitat del professor de Geografia en la implantació de les TIC.

El paper que juga el professor de Ciències Socials i, en aquest cas, el de Geografia, és importantíssim en la implantació de les TIC a l’aula. El professor de Geografia necessita disposar d’informació a l’abast i actual per poder contextualitzar els fenòmens geogràfics de manera eficient i ajustada al moment que s’estudia. Internet afavoreix aquest accés, però el docent necessita s’estratègies d’organització, de selecció, de validació i difusió entre els alumnes d’aquesta ingent quantitat d’informació. Aquesta feina pot desbordar-lo, per això calen propostes que li facilitin i li aportin suport. Calen programes de formació que li aportin eines per implementar el coneixement tecnològic assolit en situacions d’ensenyament-aprenentatge. Cal abordar la vessant didàctica i educativa de les TIC, fase que ha de seguir a la de formació en Tecnologies de la Informació. El docent de Geografia ha d’assumir el seu canvi de rol a l’aula: ha de facilitar als alumnes els recursos per ajudar-los a descobrir i assimilar per si mateixos molts coneixements, contribuint a l’aprendre a aprendre de forma autònoma. L’entrada de les noves tecnologies en la Societat de la Informació ha inundat la nostra quotidianitat d’informació que hem d’aprendre a seleccionar i utilitzar per conèixer i aprendre. L’alumne ha de saber gestionar aquestes competències i el professorat es converteix en una peça clau a l’aula en aquest procés. Per acabar, considerar la importància que el docent de Geografia s’impliqui en els projectes de centre per a la introducció de les TIC a l’aula i que aporti suport i entusiasme a les tasques d’equip que aquests projectes suposen. No es tracta d’un objectiu que cal perseguir en solitari, sinó en col·laboració amb els companys de departament i de centre. Si els objectius es comparteixen i es van assolint de forma progressiva en equip, la sensació d’èxit estimularà la continuïtat i la millora.



6. Valoració personal El treball que s’ha elaborat ha estat molt profitós des dels punts vista que ara passo a indicar.

Aprofundiment en les eines TIC que poden integrar-se en el treball de la Geografia Indagació profunda sobre quins són els recursos d’Internet que poden esdevenir indispensables per a l’actualització de les dades que interessen a la Geografia i que estan en permanent canvi. Valorar com és d’important disposar d’aquestes dades per anar configurant una imatge el més real possible de la realitat social i econòmica del món. Reflexionar sobre quins són els recursos i estratègies que poden ser importants en el treball de la Geografia i que esdevenen indispensables en l’aprenentatge dels alumnes, per tal d’integrar procediments, que l’alumnat van fent seus, propis de la Geografia, però que poden aplicar a altres disciplines que utilitzen processos d’anàlisi de la realitat similars. Evidenciar que Internet genera multitud d’informació amb interès educatiu i que cal portar a l’aula per explotar-la i aprofitar-la. Diversificar les fonts amb les quals l’alumnat entra en contacte amb la disciplina. Per aquest motiu s’han cercat i seleccionat recursos textuals, cartogràfics, fotogràfics, estadístics, periodístics... per respectar els diferents estils d’aprenentatge o de captació de la informació que cada alumne desenvolupa.

Per acabar, tan sols esperar que la recerca desenvolupada i la proposta que s’ha posat a l’abast dels docents serveixi realment per allò que s’ha dissenyat i pensat: obtenir una petita “fotografia” de què s’estan fent a l’aula en relació a les TIC en relació a la docència de la Geografia i aportar eines que ajudin al professorat a introduir-les. El Moodle dissenyat i el Bloc han cercat posar a l’abast dels docents recursos que s’han trobat a Internet, però que precisen de molt temps per trobar-los, seleccionar-los, valorar-los des del punt de vista educatiu i posar-los a l’abast per poder ser utilitzats en qualsevol moment a l’aula o per planificar activitats. Els objectius s’hauran assolit si algun docent s’engresca a utilitzar-los, ja que s’han posat al seu abast per facilitar aquesta recerca.



7. Bibliografia • ALBET I MAS, A., amb la col·laboració de Pilar Benejam: Una geografía

humana renovada: lugares y regiones en un mundo global. Barcelona: Institut de Ciències de l'Educació UAB - Ediciones Vicens Vives, 2000; 110 pp. (Col. Enseñar y Saber en el Siglo XXI, 3); ISBN 84-316-5924-6.

• BARRIGA A., FRIDA i HERNÁNDEZ R., Estrategias docentes para un aprendizaje significativo. México: McGraw-Hill, 1998.

• BENEJAM, P.; “La didàctica de la geografia des de la perspectiva constructivista”.- Documents d’anàlisi geogràfica, nº 21, 1992 (pp. 35-52)

• CARNOY, M. (2004): “Las TIC en la enseñanza: posibilidades y retos”. Consultat el 9 de maig de 2007, des de la UOC, http://www.uoc.edu/inaugural04/cat/index_content.html

• CASTELLS, M.- La interacció entre les tecnologies de la informació i la comunicació i la societat xarxa: un procés de canvi històric. Coneixement i Societat, Articles. Publicat a issuu.com: http://issuu.com/pilar_rodrigo/docs/castells/3 [octubre 2008]

• COMES, P.; “Geografía escolar y Tecnologías de la Información y el Conocimiento (TIC)”. Iber: Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia, ISSN 1133-9810, Nº 32, 2002, pp. 50-61

• CUENCA LÓPEZ, J.M; “Los juegos informáticos de simulación en la enseñanza y el aprendizaje de las ciencias sociales”. Iber: Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia, ISSN 1133-9810, Nº 30, 2001, pp. 69-82

• DE LA TORRE, J. L.- “Las nuevas tecnologías en las clases de ciencias sociales del siglo XXI” Iber: Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia, ISSN 1133-9810, Nº 48, 2006. 2006 (Ejemplar dedicado a: Conmemoraciones iberoamericanas y enseñanza de la historia), pp. 97-114 Accessible des de: http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualiza&articulo_id=8300 [20 d’abril de 2007]

• FERNÁNDEZ CASO, M.V.; GUREVICH, R.E.; “Geografía y enseñanza: problemas, prácticas y desafíos en juego”. Iber: Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia, ISSN 1133-9810, Nº 35, 2003, pp. 47-53

• GÁLVEZ, A; MOODLE para profesores. Proyecto Omerique. Junta de Andalucía. Consejería de Educación. Delegación Provincial de Cádiz. CEP de Villamartin. Accessible des de: http://www.omerique.net/twiki/bin/view/TIC/MaterialesSobreMoodle [setembre 2008]

• LAUDO, X y MOMINÓ, J.M. (2005). Internet y flexibilidad en las escuelas de Cataluña: ¿camino de la sociedad red? Revista Electrónica Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 3(1). En http://www.ice.deusto.es/RINACE/reice/Vol3n1_e/LaudoyMomino.pdf [abril 2008]


http://www.uoc.edu/inaugural04/cat/index_content.html

http://issuu.com/pilar_rodrigo/docs/castells/3

http://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?tipo_busqueda=CODIGO&clave_revista=672


http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualiza&articulo_id=8300

http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualiza&articulo_id=8300

http://www.omerique.net/twiki/bin/view/TIC/MaterialesSobreMoodle

http://www.ice.deusto.es/RINACE/reice/Vol3n1_e/LaudoyMomino.pdf


• LORENZO MAGALLON, I; LOPEZ BATALLA, R; ITURBE POLO, G; “Internet: Luces y sombras en el aula”. Iber: Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia, ISSN 1133-9810, Nº 31, 2002, pp. 24-32

• MENESES, J; MOMINÓ, J.M.; SIGALÈS, C; (2004). L´escola a la societat xarxa: Internet en l´àmbit educatiu no universitari. Projecte Internet Catalunya (PIC). UOC. Ponència del Congrés de Cibersocietat 2004. Accessible des de: http://www.cibersociedad.net/congres2004/grups/fitxacom_publica2.php?grup=38&id=521&idioma=ca [setembre 2008]

• MIQUEL ALBERT, J. ALEGRE, E. Internet i Ciències Socials. Una experiència de comunitat virtual a l'ensenyament secundari. Geo Crítica / Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2004, vol. VIII, núm. 170-67. Accessible des de: http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-170-67.htm [juny 2008]

• MOMINÓ, J. M. SIGALÉS, C. FORNIELES, A. GUASCH, T. I ESPASA, A. (2004). “L'escola a la Societat Xarxa: internet en l'àmbit educatiu no universitari. Informe de Recerca”. http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic31.html [19 d’abril de 2007]

• Monográfico Técnicas de estudio y estrategias de aprendizaje. Entrevista a Carles Monereo. Educaweb.com, 2005 - número 118.. http://www.educaweb.com/noticia/2005/12/12/podemos-aprender-aprender-es-decir-poner-marcha-estrategias-adquirir-24063.html [10 de setembre de 2007]

• ONRUBIA, J. (2005). Aprender y enseñar en entornos virtuales: actividad conjunta, ayuda pedagógica y construcción del conocimiento. RED. Revista de Educación a Distancia. Número monográfico 2. Disponible en: http://www.um.es/ead/red/M2/conferencia_onrubia.pdf [febrer 2008]

• PRATS, J.; "Internet en las aulas de educación secundaria".a: Iber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia. Nº 31. Barcelona: 2002

• PRATS, J. i MIQUEL ALBERT, J.. Enseñar utilizando Internet como recurso. En: Iber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia. Nº 41. Barcelona: Julio, Agosto y Septiembre. 2004.

• RODRÍGUEZ LESTEGAS, F.- “La elaboración del conocimiento geográfico escolar: ¿de la ciencia geográfica a la geografía que se enseña o viceversa?”, Iber: Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia, ISSN 1133-9810, Nº 24, 2000, pp. 107-117

• RODRÍGUEZ ROJO, M.- “Globalización y desarrollo humano: preguntas para hacer pensar”. Iber: Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia, ISSN 1133-9810, Nº 50, 2006, pp. 61-76

• SANTOS, M. (1990). Por una nueva geografía. Madrid. Espasa-Calpe S.A.


http://www.cibersociedad.net/congres2004/grups/fitxacom_publica2.php?grup=38&id=521&idioma=ca

http://www.cibersociedad.net/congres2004/grups/fitxacom_publica2.php?grup=38&id=521&idioma=ca

http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-170-67.htm

http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic31.html

http://www.educaweb.com/noticia/2005/12/12/podemos-aprender-aprender-es-decir-poner-marcha-estrategias-adquirir-24063.html

http://www.educaweb.com/noticia/2005/12/12/podemos-aprender-aprender-es-decir-poner-marcha-estrategias-adquirir-24063.html

http://www.um.es/ead/red/M2/conferencia_onrubia.pdf

http://www.ub.es/histodidactica/CCSS/internet_aulas.htm





• TABORDA DE CEDEÑO, M. (1990). “Nuevas tendencias en la enseñanza de las Ciencias Sociales”. Geodidáctica Nº 4. (103-110).

• VALERA BERNAL, Fco J.- Internet como recurso didàctico en Geografia (01-03-2005), Quaderns Digitals, 37. Monogràfic de Ciències Socials. Accessible des de: http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualiza&articulo_id=8301&traductor=1 [20 d’abril de 2007]

• VARGAS, M., PÉREZ, M. y SARAVIA, L.M. Materiales educativos: Conceptos en construcción. Bogotá: Convenio Andrés Bello, 2001. http://docencia.udea.edu.co/vicedocencia/materiales.html [13 de abril de 2008]


http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualiza&articulo_id=8301&traductor=1

http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualiza&articulo_id=8301&traductor=1

http://docencia.udea.edu.co/vicedocencia/materiales.html


8. Annexos a. Qüestionari utilitzat en la fase de recerca. El qüestionari que ara es presenta va ser utilitzat en dos formats: paper i virtual. Al format virtual s’accedeix des de l’espai Moodle, en un curs que s’ha anomentat Recerca Tic. A continuació s’afegeix l’enquesta mostrada en format paper.

QÜESTIONARI: L'ús de les TIC en l'àmbit de la Geografia de Batxillerat PRESENTACIÓ El present qüestionari forma part del projecte de recerca Recursos TIC i Geografia. Pertany al projecte de llicència retribuïda concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per al curs 2007-2008 i es desenvolupa amb la supervisió del Departament de

Geografia de la Universitat de Lleida. La recerca pretén apropar-se a la realitat actual envers

l'ús de les noves tecnologies en la docència de la Geografia de Batxillerat i el grau de satis- facció respecte a l'ús dels recursos d'Internet en el desenvolupament de la matèria. Els docents que sereu enquestats pertanyeu a la zona educativa del Segrià i esteu impartint . en el present curs escolar la matèria de Geografia al Batxillerat. El qüestionari presenta 4 àmbits per fer més consistent la nostra recerca. Se li prega que llegeixi amb atenció les preguntes que se li presenten i les respongui de forma sincera i amb cura. Cal marcar o escriure la resposta o respostes en cada pregunta. La informació obtinguda serà utilitzada tan sols en el procés de recerca i les dades que s'aportin són confidencials. Agraïm per endavant la vostra col·laboració. A. DADES PERSONALS 1. Quina és la seva edat?

_____________ (2) Apuntar edat

2. Sexe: Encerclar una sola resposta (3) Home 1 Dona 2 3. Quin és el seu nivell màxim d'estudis acabat? Encerclar una sola resposta (4) Llicenciat (Arquitecte o Enginyer) Máster o postgrau Doctor Altres 4. Quants anys fa que es dedica a la docència a Secundària?

________________ Apuntar anys (5)



5. Quants anys ha impartit la Geografia al Batxillerat?

________________ Apuntar anys (6)

6. Quina és la titularitat del centre on treballa? Encerclar una sola resposta (7) Públic 1 Privat 2

7. Quants anys fa que treballa en aquest centre?

________________ Apuntar anys (8)

8. Quina és la seva situació laboral actual? Encerclar una sola resposta (9) Funcionari, amb plaça definitiva 1 Funcionari, sense plaça fixa al centre 2 Funcionari en pràctiques 3 Interí o substitut 4 Contracte temporal 5 Contracte indefinit 6 Contracte per obra o servei 7 Altres 8 9. A més de la seva tasca com a professor, desenvolupa algun càrrec de responsabilitat en el centre? Encerclar una sola resposta (10) Director 1 Cap d'estudis 2 Secretari 3 Coordinador pedagògic 4 Responsable d'Informàtica 5 Coordinador (Activitats/Cicle/Etapa) 6 Cap de Departament 7 Tutor (ESO/Batxillerat) 8 Altres 9 No tinc cap càrrec 10 10. Quantes hores a la setmana imparteix docència de Geografia al Batxillerat? ____________________ Apuntar hores de classe comptabilitzant tots els grups on s'imparteix Geografia (11)



B. ÀMBIT DE CONEIXEMENT D'INTERNET I FORMACIÓ EN TIC

B.1 CONEIXEMENT D'INTERNET 11. Disposa d'ordinador a casa? Encerclar una sola resposta (12) SI 1 NO 2 12. Té accés a Internet des de casa? Encerclar una sola resposta (13) SI 1 NO 2 13. Quantes hores a la setmana es connecta a Internet? ___________________ Apuntar nombre d'hores que es connecta a la setmana (14) 14. Quants anys fa que utilitza Internet amb assiduïtat? Encerclar una sola resposta (15) No he accedit mai a Internet 1 Entre 0 i 1 any 2 Entre 1 i 3 anys 3 Entre 3 i 5 anys 4 Més de 5 anys 5

15. Quin considera que és el seu nivell com a usuari d'Internet?

Encerclar una sola resposta (16) Molt alt 1 Alt 2 Mitjà 3 Baix 4 Molt baix 5 No l'utilitzo 6 16. Per quines raons es connecta a Internet? Escriure les raons (17)



B.2 FORMACIÓ EN TIC 17. Ha rebut formació en Tecnologies de la Informació i la Comunicació? Encerclar una sola resposta (18) SI 1 NO 2 Si la vostra resposta ha estat NO, passeu a l'apartat C del qüestionari. Si la vostra resposta ha estat SI responeu les preguntes següents: 18. Quantes hores de formació en TIC ha realitzat? _________________ Apuntar el nombre d'hores (19) 19. Quants cursos de formació en TIC ha fet a través d'Internet? _________________ Apuntar el nombre de cursos (20) 20. Esteu fent formació en TIC durant l'actual curs escolar? Encerclar una sola resposta (21) SI 1 NO 2 21. Quins han estat els continguts d'aquest cursos?

Escriure els continguts o títols dels cursos (22)

22. Per quines raons ha realitzat formació en TIC: Escriure les raons (23)



23. Quin és el grau de satisfacció de la formació en TIC rebuda?

Marqueu una sola resposta en cada apartat 1 2 3 4 Gens Poc Bastant Molt satisfet/a satisfet/a satisfet/a satisfet/a Continguts dels cursos (24) Aplicabilitat a l'aula (25)

Millora de les meves competències docents (26)

Introducció de metodologies innovadores (27)

24. Quines considera que són les seves necessitats formatives en TIC vinculades a la Geografia? Escriure les necessitats (28)

C. ÀMBIT D'ÚS DE LES TIC A L'AULA DE GEOGRAFIA 25. El centre fomenta l'aprenentatge amb les TIC a l'aula? Encerclar una sola resposta (29) SI 1 NO 2

26. Ha introduït recursos TIC en el desenvolupament de les classes de Geografia?

Encerclar una sola resposta (30) SI 1 NO 2 Si la seva resposta ha estat SI, passeu a la pregunta 27 Si la seva resposta ha estat NO, passeu a la pregunta 37: Si la seva resposta ha estat SI:

27. Quants cursos escolars fa que utilitza les TIC per impartir les classes de Geografia al Batxillerat?

_________________ Apuntar el nombre de cursos (31)



28

De quin equipament disposa per treballar amb les TIC a l'aula?

Encerclar tantes respostes com siguin necessàries (32)

29. Amb quina freqüència utilitza les TIC a l'aula per grup-classe? Encerclar una sola resposta (33) Ocasionalment 1 Sovint (1-2 hores setmana) 2 Sempre (totes les hores de classe) 3 30. En quins blocs de continguts de la matèria de Geografia introdueix més el treball amb les TIC?

Marqueu una sola resposta en cada apartat

1 2 3 4

Mai Poc Sovint Sempre

Medi natural i recursos (34)

Medi ambient i sostenibilitat (35)

Sectors econòmics (Primari, Secundari i Terciari) (36)

Desequilibris econòmics: globalització (37)

Procés d'urbanització: les ciutats i la seva dinàmica (38)

Estructura i dinàmica de la població (39)

L'organització territorial i política de l'espai. La UE (40)

Conflictes al món (41)

31. Com a docent, en quines tasques utilitza habitualment les TIC?

Escriure les tasques (42)

32. En quin tipus d'activitats amb alumnes utilitza habitualment les TIC? Escriure el tipus d'activitats (43)



33. Amb quina freqüència ha utilitzat els següents recursos educatius que es troben a la xarxa amb els alumnes de Geografia?

Marqueu una sola resposta en cada apartat 1 2 3 4 Mai Poc Sovint Sempre

Webquest (44)

Hot Potatoes (45)

Activitats JClic (46)

Caceres del tresor (47)

Quaderns virtuals (48)

Jocs (49)

Xats i fòrums (50)

Enciclopèdies en xarxa i wikis (51)

Blogs (52)

Atles virtuals i interactius (53)

Recursos que ofereixen els diaris digitals (54)

Pàgines web amb continguts educatius (55)

Altres propostes educatives (56)

34. A quins problemes tècnics ha de fer front habitualment? Escriure la resposta(57) 35. A quins problemes organitzatius i de gestió ha de fer front habitualment? Escriure la resposta (58) 36.

A quins problemes de caire didàctic ha de fer front habitualment?

Escriure la resposta (59)



Si la seva resposta ha estat NO:

37. Quines són les raons per les quals no utilitza recursos TIC? Escriure les raons (60) 38. Quines condicions consideres que afavoririen la introducció de les TIC a l'aula de Geografia? Escriure les condicions (61) 39. OBSERVACIONS: Podeu afegir altres comentaris si ho considereu necessari (62)

D. ÀMBIT DE LA VALORACIÓ DELS MATERIALS I RECURSOS D'INTERNET

AQUEST APARTAT ESTÀ DIRIGIT ALS PROFESSORS QUE UTILITZEN LES TIC A L'AULA

SI NO UTLITZA LES TIC A L'AULA, PASSI DIRECTAMENT A LA PREGUNTA 46. 40. En general, quin és el grau de satisfacció en relació als materials i recursos d'Internet? Marqueu una sola resposta en cada apartat

1 2 3 4

Gens Poc Bastant Molt satisfet satisfet satisfet satisfet

Adaptació al nivell educatiu de Batxillerat (63)

Adaptació al currículum de la matèria (64)

Faciliten eines per a l'aplicació dels procediments de la geografia (65)

Aspecte visual dels materials (66)

Faciliten l'accessibilitat a la informació (67)

Permeten organitzar activitats de grup (68)

Propicien activitats de recerca (69)

Són motivadors per l'alumnat (70)

Permeten la relació amb altres centres i alumnes (71)

Possibiliten l'avaluació de les tasques dels alumes (72)



41. Com valoraria les següents propostes educatives virtuals?:

Marqueu una sola resposta en cada apartat 1 2 3 4 5 Ho Gens Poc Bastant Molt desconec interessant interessant interessant interessant

Webquest (73)

Hot Potatoes (74)

Activitats JClic (75)

Caceres del tresor (76)

Quaderns virtuals (77)

Jocs (78)

Xats i fòrums (79)

Enciclopèdies en xarxa i wikis (80)

Blogs (81)

Atles virtuals i interactius (82)

Serveis que ofereixen les pàgines dels diaris (83)

Pàgines web amb continguts educatius (84)

42. Quina actitud mostra l'alumne davant l'ús de les TIC a l'aula? (tan si són utilitzades pel docent com si són utilitzades per ells) Escriure la resposta: (85) 43. Quins considera que són els avantatges més significatius de l'ús de les TIC relacionades amb els processos d'ensenyament-aprenentatge? Escriure la resposta: (86)

44. Quins considera que són els obstacles més significatius que impedeixen un major impacte de les TIC

en la nostra disciplina? Escriure la resposta: (87)



45. Segons el seu parer, quines característiques hauríen de tenir els materials virtuals per ser utilitzats en l'aula de Geografia amb resultats satisfactoris? Escriure la resposta: (88)

46. Ja hem arribat al final del qüestionari i vull agraïr cordialment la seva col·laboració en aquesta recerca. Sense la seva participació no seria possible complir els objectius que ens hem marcat. Podeu afegir qualsevol comentari que creieu adient sobre el qüestionari que acabeu de respondre. Moltes gràcies. Escriure comentaris:(89)



b. Còpies de seguretat de les unitats didàctiques en CD-ROM.


RECURSOS TIC PER AL TREBALL DE LA GEOGRAFIA · Recursos TIC per al treball de la Geografia...

Documents

Transcript of RECURSOS TIC PER AL TREBALL DE LA GEOGRAFIA · Recursos TIC per al treball de la Geografia...