IES CLOT DE L’ILLOT

Cap

ítulo

: REC

UR

SOS

RET

ÒR

ICS:

FÒ

NIC

S, M

OR

FOSI

NTÀ

CTI

CS

I SEM

ÀN

TIC

S

1

1 RECURSOS RETÒRICS: FÒNICS, MORFOSINTÀCTICS I SEMÀNTICS

   RECURSOS RETÒRICS: FÒNICS, MORFOSINTÀCTICS I SEMÀNTICS  1.‐ FÒNICS: ‐ AL.LITERACIÓ: repetició de fonemes          Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un heretge que han penjat ‐ ONOMATOPEIA: ús de fonemes que suggereixen l’objecte o l’acció.         La Mort va descalça;        quan se’n va duu socs        que van fent       cloc...cloc...cloc...cloc... ‐ PALÍNDROM: mot o frase que es pot llegir de dreta a esquerra             Roma=Amor            Sinera=Arenys ‐ PARONOMÀSIA: joc de paraules en què s’oposen mots semblants fonèticament o un mateix mot repetit usat en sentit diferent          En cap cap cap el que cap en aquest cap  2.‐ MORFOLÒGICS: ‐ ANADIPLOSI: repetició del final d’un vers al començament del vers següent        Si tu et fas la lluna       la lluna del cel blau ‐ ASÍNDETON: omissió de conjuncions de coordinació.       Una rosa, una altra rosa, una altra rosa... ‐ EL.LIPSI: supressió de paraules que s’entenen pel context.                   Amb motxilla, botes i anorac ‐ EPÍTET: adjectiu que expressa una qualitat inherent al substantiu                 El fred hivern ‐ PARAL.LELISME: repetició d’una mateixa estructura sintàctica en diverses frases seguides                La teua veu               la teua veu de ferro i forrellat ‐ POLISÍNDETON: és la repetició d’una conjunció per donar més força a l’expressió.               Assumiràs la veu d’un poble,              i seràs per sempre poble,             i patiràs i esperaràs...,   3.‐ NIVELL SEMÀNTIC: ‐ ANTÍTESI: contraposició de mots o sintagmes oposats              És quan dormo que hi veig clar ‐ EXCLAMACIÓ RETÒRICA: figura emotiva que serveix per expressar alegria, tristesa, dolor,...          

IES CLOT DE L’ILLOT

Cap

ítulo

: REC

UR

SOS

RET

ÒR

ICS:

FÒ

NIC

S, M

OR

FOSI

NTÀ

CTI

CS

I SEM

ÀN

TIC

S

2

2 RECURSOS RETÒRICS: FÒNICS, MORFOSINTÀCTICS I SEMÀNTICS

           Oh que cansat que estic en la meua...! ‐ HIPÈRBOLE: exageració evident           Veus aqueixa mar que abraça de pol a pol la terra ‐ INTERROGACIÓ RETÒRICA: pregunta que no espera resposta perquè es formula per suggerir al lector una resposta evident.          ¿No heu sentit mai els enamorats com parlen? ‐ INTERTEXTUALITAT: inclusió de textos o versos que pertanyen a d’altres obres. La citació literària és un cas d’intertextualitat.           La carn vol carn                      A. March        No hi havia a València dos amants com nosaltres.       Feroçment ens amàvem des del matí a la nit... ‐ IRONIA: Afirmar el contrari del que expressen les paraules           No demano gran cosa:          poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses,        fer l’amor sense haver de demanar permisos... ‐ METÀFORA: un terme A real, és substituït per un terme B imaginari amb el qual manté una relació de semblança.        Els cabells d’or ‐ METONÍMIA: substitució d’un mot per un altre amb el qual manté una relació de contigüjitat lògica o física:         l’ autor per l’obra: Tinc un Picasso        la matèria pel producte: El ferro de l’espasa.        La marca pel producte: Tens un seat. ‐ OXÍMORON: contradicció en el significat de dues paraules.        obscura claredat ‐ PARADOXA: unió d’idees aparentment irreconciliables:        Les persones pobres són molt riques. ‐ PERSONIFICACIÓ: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats        Els vents encara m’estimen ‐ PRETERICIÓ: afirmar que no es dirà el que efectivament es diu        No pretenc atraure els vots del públic, però vosaltres sabeu quin és el vot intel.ligent, el vot catòlic. ‐ PROSOPOPEIA: fer parlar els éssers inanimats o els animals        El gat va contar un acudit al seu amic el ratolí ‐ SINÈCDOQUE: el tot per la part o la part pel tot       Un poble de 5000 ànimes       EEUU atacà l’Iraq